Pla d'Acció per a l'energia sostenible de La Cellera de Ter by Ajuntament de la Cellera de Ter

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Setembre 2014

Índex EL PACTE D’ALCALDES 1. 2. ANTECEDENTS I CONTEXT 2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic 2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta 2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 2.4. Municipis gironins contra el canvi climàtic 3. METODOLOGIA 4. LA CELLERA DE TER: ANTECEDENTS EN MATÈRIA DE SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC

3 4 4 4 5 5 6 7

4.1. Presentació del municipi 4.2. Documentació prèvia 5. INVENTARI DE REFERÈNCIA D’EMISSIONS DE LA CELLERA DE TER 5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES 5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament 5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions municipals 5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors 5.2.3. Flota municipal 5.2.4. Transport públic urbà

7 8 9 9 10 11 13 14 15

5.3. Producció local d’energia 5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW 5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració 6. PLA D’ACCIÓ

15 15 16 17

6.1 Presentació del pla d’acció 6.2 Objectius estratègics i quantitatius 6.3 Accions realitzades (2005-2012) 6.4 Accions planificades (2012-2020) 6.5. Taula resum 7. PLA DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ 7.1. Actors implicats 7.2.Taller de participació - Planificació 7.3. Comunicació 8. PLA DE SEGUIMENT 9. PROPOSTA DE PLA D’INVERSIONS

17 18 18 19 47 50 50 50 51 53 54

Annex Annex I - SEAP Template Annex II - Resultats VEPE Annex III - Resultats de l'anàlisi dels quadres de llum Annex IV- Participació

1. El Pacte d’alcaldes El 26 de març del 2012, el Ple de l’Ajuntament de La Cellera de Ter va aprovar l’adhesió al Pacte d’alcaldes. Per tal de vetllar pel compliment dels compromisos del Pacte i de l’execució d’aquest Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible, l’Ajuntament ha designat el Sr. Miquel Grau Botanch, enginyer assessor municipal com a coordinador municipal del Pacte d’alcaldes. El Pacte d’alcaldes és la primera iniciativa, i la més ambiciosa, de la Comissió Europea orientada directament a les autoritats locals i als ciutadans per prendre la iniciativa en la lluita contra el canvi climàtic. L’estratègia del «20/20/20» de la Comissió Europea és la base del Pacte d’alcaldes (Covenant of Mayors), en què la Unió Europea atorga tot el protagonisme als municipis com a actors principals de l'acció de govern. Tots els signants del Pacte d’alcaldes es comprometen, voluntàriament i unilateralment, a anar més enllà dels objectius de la Unió Europea i a adoptar el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20 % per l’any 2020 mitjançant la redacció i execució de plans d’acció per a l’energia sostenible (PAES), a favor de les fonts d’energia renovables i les tecnologies de millora de l’eficiència energètica. Els signants del Pacte tenen, doncs, l’objectiu de reduir les emissions de CO2 en més d’un 20 % el 2020, a través de l’eficiència energètica i les energies renovables. Per aconseguir aquest objectiu, les autoritats locals es comprometen a: ⋅

Preparar un inventari de referència d’emissions com a recull de les dades de partida;

⋅

Presentar un pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES), aprovat per l’ajuntament del municipi, en un termini màxim d’un any des de la data d’adhesió al Pacte, i esbossar les mesures i polítiques que es proposen executar per assolir els objectius;

⋅

Elaborar periòdicament, després de la publicació del PAES, un informe d’implantació que indiqui el grau d’execució del programa (cada dos anys) i un informe d’acció que mostri els resultats provisionals (cada quatre anys);

⋅

Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades, inclosa l'organització del Dia de l’Energia (jornades locals d’energia);

⋅

Difondre el missatge del Pacte d’alcaldes, en particular a altres autoritats locals a fi que s'hi adhereixin i participin en els esdeveniments més importants (per exemple, en les celebracions del Pacte d’alcaldes i en les sessions o tallers temàtics);

⋅

Acceptar, els signants, que deixaran de ser membres del Pacte en cas de no presentar a temps els diferents documents tècnics requerits (el document del PAES o els informes de seguiment).

Els resultats directes que obtenen els signants del Pacte són: ⋅

El fet de disposar d’una eina programàtica que permeti establir la política energètica a seguir fins al 2020. Aquesta eina ha de permetre establir les bases d’aquelles accions i mesures tècniques i econòmiques que caldrà desenvolupar per part del municipi.

⋅

Mitjans financers i suport polític en àmbit de la Unió Europea, a través de mecanismes financers concrets per ajudar els signants del Pacte a complir els seus compromisos.

⋅

Visibilitat pública, ja que la Comissió Europea s’ha compromès a donar suport a les autoritats locals que participen en el Pacte a través de celebracions conjuntes amb altres territoris, etc.

2. Antecedents i context 2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic L’any 1997, en el marc de la tercera Cimera del Clima, es presentava el Protocol de Kyoto1, amb l’objectiu d’establir un protocol vinculant de reducció d’emissions de gasos d’efecte d'hivernacle (GEH). El compromís era reduir el 5 % dels GEH emesos l’any 1990 durant el període 2008-2012. Tot i que la Unió Europea el va signar l’any 1998 i el va ratificar el 2002, el protocol no va entrar en vigor fins al 16 de febrer de 2005, quan es va assolir el mínim de països necessaris per sumar, junts, un compromís de reducció de més del 55 % de les emissions de GEH del 1990. Actualment, hi ha 191 països que l’han ratificat.2 Quan la Unió Europea va signar el protocol, es va comprometre a reduir un 8 % els GEH emesos el 1990 i, per tant, va augmentar-ne l’exigència. Per tal de complir-lo va establir diverses accions i les va basar en el Programa Europeu sobre el Canvi Climàtic (PECC) i en el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte d'hivernacle dins de la UE. El PECC I es va iniciar l’any 2000. En una primera fase (2000-2001) va incloure dotze polítiques i mesures que calia dur a terme, i també va abordar la necessitat d’augmentar esforços en la investigació climàtica. En la segona fase (2002-2003) va facilitar la implantació de les polítiques i mesures de la primera, va investigar la viabilitat de mesures addicionals i va avaluar el potencial de reducció de les ja previstes. L’any 2005 s’inicia el PECC II3 amb l’objectiu d’incorporar noves polítiques i mesures per tal d’assolir reduccions més significatives després del 2012. També inclou grups que treballen en la captura i l'emmagatzematge de carboni, les emissions de vehicles lleugers, les emissions de l’aviació i l’adaptació als efectes del canvi climàtic.

2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta Per tal de complir el Protocol de Kyoto, l’Estat espanyol va crear el Consell Nacional del Clima i l'Oficina Espanyola del Canvi Climàtic, així com la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic, per coordinar les polítiques de l’Estat amb les de les comunitats autònomes. 4

L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta (EECCEL), horitzó 2007-2012-2020, és un instrument planificador que estableix el marc en què les administracions han d’actuar per tal d’adoptar polítiques i mesures per mitigar el canvi climàtic, pal·liar els efectes adversos del canvi climàtic i complir els compromisos internacionals adquirits per Espanya en matèria de canvi climàtic. A més, també inclou mesures per aconseguir consums energètics compatibles amb el desenvolupament sostenible. Aquesta estratègia inclou l’adopció de diverses mesures urgents, entre les quals l’elaboració del Plan de Acción 5 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España , que l’any 2011 va ser 6 revisat i substituït pel Plan de Acción de Ahorro y Eficiencia Energética 2011-2020 . Aquest últim, a part d’avaluar l’eficiència de les seves propostes, estableix nous objectius per a dos horitzons: 2016 i 2020.

1) <http://unfccc.int/kyoto_protocol/items/2830.php> 2) Status of Ratification of the Kyoto Protocol - United Nations Framework Convention on Climate Change. 3) <http://ec.europa.eu/clima/policies/eccp/index_en.htm> 4) <http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menuitem.c4833b494d44967f9b85ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=9406bb19697d6210VgnVCM1000008 d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9406bb19697d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default> 5) <http://www.idae.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/relcategoria.1127/id.67/relmenu.11> 6) <http://www.idae.es/index.php/id.663/mod.pags/mem.detalle>

2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya Fins al març de 2011 Catalunya tenia, d'una banda, el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 i, de l’altra, el Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012. Atès que ambdós plans s’han de revisar en breu, que hi ha una estreta relació entre energia i canvi climàtic, i que la planificació europea en matèria d'energia i clima té com a horitzó l’any 2020, el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir optimitzar esforços i elaborar un únic pla: el Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, els principals eixos estratègics del qual són: ⋅

Les polítiques d’estalvi i d’eficiència energètica seran elements clau per assegurar l’assoliment d’un sistema energètic sostenible per a Catalunya (sobre la base del sector transport, residencial ―domèstic i serveis― i industrial).

⋅

Les energies renovables com a opció estratègica de futur per a Catalunya.

⋅

La política energètica catalana ha de contribuir als compromisos de l’Estat espanyol de reducció de gasos d’efecte d'hivernacle en el si de la Unió Europea.

⋅

La consolidació del sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic i creació de feina qualificada.

⋅

La millora de la seguretat i la qualitat del subministrament energètic i el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries per assolir el nou sistema energètic de Catalunya.

⋅

Les polítiques energètiques i ambientals catalanes han de tenir estratègies coherents per assolir un futur sostenible per a Catalunya, i integrar el desenvolupament social, econòmic i ambiental.

⋅

Acceleració de l’impuls a l'R+D+I de noves tecnologies en l’àmbit energètic.

⋅

L’actuació decidida de la Generalitat de Catalunya i les altres administracions públiques catalanes envers el nou model energètic com a element exemplar i de dinamització.

2.4. Municipis gironins contra el canvi climàtic El 26 de setembre de 2008 va tenir lloc a Lloret de Mar la jornada «Els municipis gironins contra el canvi climàtic». L'objectiu principal va ser posar de manifest la importància que tenen els ajuntaments en la lluita contra el canvi climàtic. D’aquesta jornada, en va sortir un manifest a través del qual els municipis signants (seixanta-set ens locals) es comprometien a: ⋅

Col·laborar amb la Unió Europea per superar el «20/20/20».

⋅

Preparar un inventari de referència d’emissions i de partida.

⋅

Adaptar els municipis per emprendre les mesures necessàries contra el canvi climàtic.

⋅

Sensibilitzar la societat civil i difondre el manifest.

⋅

Compartir les experiències amb altres ens locals.

⋅

Prioritzar les accions de l’Agenda 21 que tinguin per objectiu reduir el canvi climàtic.

3. Metodologia La metodologia proposada per redactar el PAES de les comarques gironines ha estat elaborada per la Diputació de Girona i el CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines). Aquesta metodologia s’ha realitzat a partir de la publicada per l’Oficina del Pacte d’Alcaldes per a l’Energia Sostenible. La taula següent mostra les etapes principals del procés del PAES i els documents de referència publicats per la Diputació de Girona i el CILMA:

Taula 3.1. Les etapes principals del procés del PAES. Fase

Etapa

Inici

Compromís polític i signatura del Pacte Adaptació de les estructures administratives municipals Obtenció del suport de les parts interessades

Documents resultants

+ acord de Ple + formulari d’adhesió

Documents de referència

+ proposta de model d’acord de Ple

+ IRE de l’ àmbit Ajuntament + SEAP Template

Establiment de la visió: on volem anar? Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho? Aprovació i presentació del pla

+ PAES municipal

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Implantació

+ PAES municipal

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Seguiment i informació

Seguiment Informació i presentació dels informes d’implantació i d’acció periòdics Revisió

+ revisió PAES municipal + ISE

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades

+ PAES municipal

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Planificació

+ formulari d’adhesió + full de càlcul per a la sol·licitud de dades + IRE de les comarques gironines (àmbit PAES) + SEAP Template (àmbit PAES) per a cada municipi

Avaluació del marc actual, que inclou l’informe de referència d’emissions

Termini

Al cap d’un any

+ informe d’implantació (cada dos anys) + informe d’acció (cada quatre anys)

Anual + informe de resultats (breu + metodologia per a la Organitzar activitats el Dia de l’Energia descripció de les redacció dels PAES a les activitats comarques gironines realitzades) Font: Metodologia per a l’elaboració dels PAES a les comarques gironines. Diputació de Girona i CILMA, maig de 2012. Participació

4. La Cellera de Ter: antecedents en matèria de sostenibilitat i canvi climàtic 4.1. Presentació del municipi El terme municipal de La Cellera de Ter, a la comarca de La Selva, té una extensió de 14,63 km² de superfície. El poble es troba a 166 m sobre el nivell del mar i dista 19 km de Girona. El municipi no va signar el Manifest dels municipis gironins contra el canvi climàtic. El municipi té Agenda 21 i s’han realitzat accions en matèria d’eficiència energètica com una ordenança municipal per la regulació de l’energia renovable i s’ha realitzat un pla director de l’enllumenat públic.

POBLACIÓ7 Població (2005): 2.064habitants Població (2011): 2.105 habitants Taxa de creixement interanual:0,33%

ACTIVITAT ECONÒMICA8

HABITATGES I EQUIPAMENTS Nombre d’habitatges (2005): 870 Nombre d’habitatges (2009)9: 951 Habitatges segona residència: 5,77 % Nombre d’equipaments municipals: 10 CARACTERÍSTIQUES GEOGRÀFIQUES Altitud:166 m Superfície:14,6 km2 Graus dies de calefacció i refrigeració10: 1.945 / 303 Població ocupada (2008)

7) 8) 9) 10)

Població ocupada (2011)

IDESCAT Afiliacions al Règim General de la Seguretat Social i al règim especial de treballadors autònoms, IDESCAT Col·legi d’Aparelladors de Girona, Construcció d’habitatges a les comarques gironines (2000 – 2011), Gener de 2012. ICAEN (graus dia 18/18)

ESTRUCTURA DE LES REGIDORIES Sr Josep Serrallonga i Casas: Alcalde i Regidor d'urbanisme, obres i Serveis tècnics. Sr Josep M. Coll i Sitjas: 1r tinent d'Alcalde i Regidor de Cultura, Polítiques socials i cooperació. Sr Carles Coll i Boix: 2n tinent d'Alcalde i Regidor de Règim Intern i governació. Sr Jaume Salas i Orrit: 3r tinent d'Alcalde i Regidor d'Economia i noves tecnologies. Sra Anna Tura i Suñer: Regidora de Sanitat i Educació. Sr Salvador Barbé i Torras: Regidor d'Esports i joventut. Sr Carles Vilà Molleras: Regidor de Desenvolupament local i Promoció econòmica. Sr Marc Soler Aliu: Regidor de Medi Ambient i entorn.

4.2. Documentació prèvia L’Ajuntament de La Cellera de Ter ha realitzat diverses actuacions en matèria d'energia i de medi ambient, que han contribuït a la disminució de GEH a l’atmosfera. A continuació, es llisten els estudis previs, ordenances i els plans aprovats que tenen incidència en aquests àmbits. Taula 4.1. Documents que s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar el PAES. Tipus de document Nom Auditoria energètica d’enllumenat públic

2011

Pla director

Pla director de l’enllumenat públic

2011

Agenda 21

Pla d’acció local per a la sostenibilitat

2010

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament.

Any

Auditoria energètica

5. Inventari de referència d’emissions de La Cellera de Ter 5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES El 2005, el municipi La Cellera de Ter va emetre 10.267,20 tn de CO2, que representen el 1,1 % del conjunt de la comarca. Les emissions van ser de 4,97 tn CO2/capita, inferior a les emissions per capita de la comarca, que varen ser de 6,53 tn CO2/capita, i a les del conjunt de les comarques gironines, que varen ser de 6,39 tn CO2/capita. Figura 5.1. Síntesi dels resultats de l’inventari d’emissions de referència del municipi de La Cellera de Ter.

Emissions generades: 10.267,21 tnCO2 Emissions per capita: 4,97 tnCO2/capita Factor d’emissió electricitat (2005): 0,481 tnCO2 / MWh

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament i de l’inventari de referència d’emissions de les comarques gironines. Diputació de Girona i CILMA, 2012.

Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal) L’any 2005 les emissions del sector terciari van ser de 469,82 tnCO2, 77,15 % de les quals eren de consum elèctric. Dins del total del municipi, les emissions d’aquest sector suposen un 5%. Edificis residencials Les emissions associades als edificis residencials van ser de 2.601,84 tnCO2, d’aquestes, el 67,78 % provenen de la electricitat, el 20,48 % del gasoil C per calefacció i el 11,74% dels GLP. Dins del total del municipi, les emissions d’aquest sector suposen un 25%. L’any 2005 hi havia 870 habitatges i el pes de les segones residències era del 5,77%. Transport urbà rodat: transport privat i comercial El parc de vehicles del municipi era de 1.758 vehicles. El nombre de cotxes era de 1.173 i de motocicletes de 153 (Direción General de Tráfico, 2011).Les emissions associades al transport privat i comercial van ser de 5.765,57 tnCO2, fet que representa el 56 % de les emissions totals de l’àmbit PAES, sent el sector amb major impacte d’emissions de CO2 a l’atmosfera. Segons dades publicades

per l’IDESCAT (enquesta de mobilitat obligada, 2001), el 53,6 % de desplaçaments interns del municipi es realitzaven en vehicle privat. Emissions associades al tractament de residus sòlids urbans Les emissions associades a la recollida de residus eren de 1.166,18 tn CO2. El percentatge de recollida selectiva en pes era de 29,69 %. El 19 %, envasos; el 30 %, vidre, i el 51 %, paper i cartró.

5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament El 2005, els edificis públics, equipaments, instal·lacions i flota municipal de l’Ajuntament de La Cellera de Ter varen consumir 713,52 MWh d’energia, que van suposar 263,79 tnCO2, fet que representa el 2,6 % del total d’emissions del municipi. El consum d’energia respecte al 2011 ha incrementat en un 32,6 %, i les emissions, en un 10,9 %. Aquesta diferència entre l’augment del consum i les emissions es deu a la disminució del factor de l’electricitat degut a la producció local d’energia, que en el cas de la Cellera de Ter va ser de 1.736,96 MWh l’any 2011. L’Augment del consum energètic respecte l’any 2005 es deu en gran part, per la pujada del consum dels GLP i l’electricitat en l’enllumenat públic. Figura 5.2. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de l’àmbit Ajuntament de La Cellera de Ter. Emissions generades a l’àmbit Ajuntament (tn CO2)

Consum (MWh) 2005

Consum per fonts d’energia (MWh)

Emissions (tn CO2) 2011

2005

2011

2005

2011

Equipaments

258,30

516,63

100,52

135,52

0,0487

0,0644

Electricitat

157,35

187,58

75,69

58,34

0,0367

0,0277

Gasoil C

48,00

62,00

12,82

16,55

0,0062

0,0079

GLP

52,95

267,06

12,02

60,62

0,0058

0,0288

Enllumenat

279,35

361,71

116,32

112,50

0,0564

0,0534

Electricitat

279,35

361,71

116,32

112,50

0,0564

0,0534

Flota municipal

175,87

180,16

46,96

48,10

0,0228

0,0229

Gasoil

175,87

180,16

46,96

48,10

0,0228

0,0229

0,00

0,0000

713,52

1.058,49

263,79

296,11

0,1278

0,1407

Gasolina

Total

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

Emissions (tn CO2 per capita)

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions municipals L’any 2005 hi havia un total de 10 equipaments i instal·lacions municipals. El nombre d’equipaments analitzat s’ha incrementat en 4 equipaments més, oficina dels serveis social, escola bressol, nau de la brigada municipal i la deixalleria municipal. El consum ha augmentat un 50% i les emissions un 26%. Agrupats per categories, l’any 2005 les instal·lacions que van generar més emissions van ser: els equipament destinats a educació, seguit dels altres i amb percentatges menys rellevants trobem els edificis d’administració, esports, socioculturals i sanitat. En canvi, el 2011 la categoria educació és la que ha incrementat més les emissions, degut a la entrada en funcionament de l’escola bressol. Per contra, la categoria altres i degut al canvi d’ús de l’escorxador s’ha vist notablement reduït les emissions L’increment més rellevant en les emissions generades s’ha donat en els equipaments esportius, en canvi, i degut al canvi d’ús de l’escorxador s’ha vist reduït notablement les emissions en els equipaments considerats com a “altres”. En quan el consum destacar l’augment que ha tingut el consum de GLP, degut a l’ampliació del CEIP. Figura 5.3. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions dels edificis i equipaments/instal·lacions municipals de l’Ajuntament de La Cellera de Ter. Emissions generades als edificis públics (tn CO2)

Electricitat (MWh)

Consum per fonts d’energia (equipaments)

Gasoil (MWh)

GLP (MWh)

Total (MWh)

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

Administració

18,69

9,52

40,00

50,00

0,00

58,69

59,52

Altres

58,47

2,44

0,00

58,47

2,44

Educació

39,93

97,06

0,00

42,29

181,91

82,22

278,97

Esports

18,61

42,23

8,00

12,00

10,66

85,14

37,26

139,38

Sociocultural

16,19

31,79

0,00

16,19

31,79

Sanitat

5,47

4,53

0,00

5,47

4,53

Total

157,35

187,58

48,00

62,00

52,95

267,06

258,30

516,63

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada els equipaments següents: Ajuntament, Consultori Mèdic, Hotel d'Entitats, Llar de Jubilats, Serveis Socials, Escola d'Art, Escola Bressol, CEIP Juncadella, Camp de futbol, Pavelló – Poliesportiu, Nau Brigada, Antic Escorxador.Els resultats de les valoracions energètiques preliminars d’edificis i equipaments/instal·lacions municipals (VEPE) s’adjunten a l’annex II d’aquest document. Els gràfics següents indiquen el consum de cadascun dels edificis i equipaments/instal·lacions del municipi. Cal destacar-ne que l’edifici de l’Ajuntament, el pavelló i el CEIP que són els equipaments que tenen un major consum. Com equipament significatiu en quan l’augment del consum en comparació l’any 2005 és el CEIP Juncadella, que ha augmentat considerablement el seu consum en calefacció per la ampliació de l’edifici. Figura 5.4. Consums dels equipaments amb despesa superior a 50 MWh any (2005 i 2011), respectivament, de l’Ajuntament de la Cellera de Ter. 300

250

MWh

200

150

100

Ajuntament

Pavelló - Poliesportiu Electricitat

Gasoil C

GLP

Gas Natural

CEIP Juncadella Bio massa

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

Antic Escorxador

Energia solar tèrmica

Energia geotèrmica

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de la Cellera Ter.

Figura 5.5.Consums dels equipaments amb <50 MWh any (2005 i 2011) l’Ajuntament de la Cellera de Ter. 50 45 40 35

MWh

30 25 20 15 10 5

Consultori Mèdic

Hotel d'Entitats Llar de Jubiltas

Electricitat

Gaso il C

Serveis Socials Gas Natural

Escola d'Art - Escola Bressol Camp de f utbol El Pasteral GLP

B io massa

Energia so lar tèrmica

Nau Brigada mpal.

Deixalleria mpal.

Energia geo tèrmica

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de la Cellera de Ter.

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

2011

2005

Cal Capi

5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors L’any 2011 la Cellera de Ter tenia 14 quadres d’enllumenat i 628 punts de llum, suposant un consum total d’uns 301.352,85 kWh/any. La majoria d’ells de Vapor de Sodi d’Alta Pressió (VSAP: 79,84 %) i Vapor de Mercuri (VM: 18,89%), així com també alguns Halogenurs Metàl·lics (HM: 0,64%). Si comparem el consum energètic de l’any de referència amb el 2011 veiem que hi ha hagut un increment significatiu del consum, segurament degut a l’ampliació dels punts de llum pel creixement del municipi. Els quadres 1 i 8, han disminuït el seu consum, segurament perquè no s’han ampliat els punts de llum i també per la substitució de lluminàries de major eficiència, que ha realitzat l’Ajuntament durant els últims anys. No hi ha cop semàfors al municipi que depengui de l’Ajuntament. Taula 5.1. Consum i emissions de l’enllumenat públic i dels semàfors de l’Ajuntament de La Cellera de Ter. Consum d’energia Emissions Emissions (tn CO2) (tn CO2 per capita) elèctrica (MWh) 2005

2011

2005

2011

2005

2011

Enllumenat públic

279,35

361,71

116,32

164,29

0,0564

0,0780

Semàfors

---

TOTAL

279,35

361,71

116,32

164,29

0,0564

0,0780

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

2005

Quadre 14

Quadre 13

Quadre 12

Quadre 11

Quadre 10

Quadre 9

Quadre 8

Quadre 7

Quadre 6

Quadre 5

Quadre 4

Quadre 3

Quadre 2

100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 Quadre 1

MWh

Figura 5.6. Consums per quadre d’enllumenat, comparativa 2005-2011.

2011

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de la Cellera de Ter.

Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada tots els quadres del municipi. Els resultats de l’anàlisi dels quadres de llum s’adjunten a l’annex III d’aquest document.

5.2.3. Flota municipal La flota municipal inclou el consum del parc de vehicles propietat de l’ajuntament i el consum del transport associat a la gestió dels residus. El consum total de combustibles líquids l’any 2005 va ser de 175,84 MWh, amb unes emissions de 46,96 tnCO2 i 0,032 tnCO2/capita. La tendència general de les emissions ha estat a augmentar lleugerament, degut a l’augment de la flota municipal tot i que el transport associat a la gestió de residus ha disminuït. Figura 5.6. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de la flota municipal de l’Ajuntament de La Cellera de Ter.

Consum (MWh)

Emissions (tn CO2)

Emissions (tn CO2 per capita)

2005

2011

2005

2011

2005

2011

Parc de vehicles Ajuntament

26,88

43,33

7,18

11,57

0,0130

0,0206

Gasoil

26,88

43,33

7,18

11,57

0,0130

0,0206

Gasolina

0,00

0,0000

Transport associat a gestió de residus

148,99

136,82

39,78

36,53

0,0193

0,0174

Rebuig

117,92

68,79

31,48

18,37

0,0153

0,0087

FORM

0,00

25,21

0,00

6,73

0,0000

0,0032

31,07

42,82

8,30

11,43

0,0040

0,0054

0,00

175,87

180,16

46,96

48,10

0,032

0,038

Recollida selectiva

Transport escolar urbà TOTAL

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

Parc de vehicles propietat de l’ajuntament

El consum i les emissions tendeixen a augmentar (un 38%), degut a l’increment del nombre de vehicles ja que l’any 2005 hi havia 3 vehicles i l’any 2011 4. Sent el vehicle que major consum té l’escombradora que es va comprar el 2010. La font d’energia per tots els vehicles és el gasoil.

Transport associat a la gestió de residus

El transport associat a la gestió de residus si només s’analitza el consum final, podem dir que s’ha mantingut estable. En canvi el consum associat a la recollida del rebuig veiem que ha disminuït un 42%. Possiblement aquest fet és degut a l’iniciï de la recollida de la FORM que ha fet reduir la fracció de rebuig. Transport escolar urbà

No hi ha transport escolar municipal.

5.2.4. Transport públic urbà A la Cellera de Ter no hi ha transport públic urbà dins el propi municipi.

5.3. Producció local d’energia 5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW El municipi de La Cellera de Ter disposa d’una instal·lació de generació d'energia elèctrica de potència inferior a 20 MW, segons dades de l’ICAEN. Taula 5.2. Producció local d'energia elèctrica a petita escala al municipi de l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners. Generació Vector Potència local Forma energètic Inclosa Any d'insUbicació estimada Propietat d'electricipart de 11 d'entrada a l'ETS tal·lació (kW) tat l'IRE (MWh) (MWh/any) Eòlica Hidroelèctrica12 Fotovoltaica

Any tancament

---

472

privada

1.736,96

---

Cogeneració ----------------Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de producció d'energia local en règim especial de l'ICAEN (facilitades per la Diputació de Girona) i de l'ajuntament.

El factor d’emissió per a l’electricitat de 2005: 0,481 tn CO2/MWh. El factor d’emissió per a l’electricitat de 2011: 0,311 tn CO2/MWh.

11) Sistema europeu de comerç d'emissions ETS (European Trading Scheme). 12) La producció d'energia es calcula a partir de la potència estimada. Es consideren 3.680 hores anuals de funcionament (segons previsions del Pla d’Energia de Catalunya).

FEE =

(CTE − PEL − AEE ) × FEE E + CO 2 PLE + CO 2 AEE CTE

En què FEE, factor d’emissió per a l’electricitat generada localment (tnCO2 / MWh). CTE, consum total d’electricitat al territori del municipi (MWh). Pel 2011 s’ha estimat un consum de 4.915,15 MWh, a partir de la dada real del consum pel 2005 i de l’increment de població. PEL, producció local d’electricitat (MWh), 1.736,96 MWh. AEE, compres d’electricitat verda per part de l’autoritat local (MWh), 0 MWh. FEENE, factor d’emissió nacional o europeu per a l’electricitat de l’any de referència (t/MWh), 0,481 MWh/tnCO2 CO2PLE, emissions de CO2 degudes a la producció local d’electricitat (tnCO2), 0 tnCO2 CO2EEC, emissions de CO2 degudes a la producció d’electricitat verda certificada adquirida per l’autoritat local (tnCO2), 0 tnCO2

5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració En el municipi de la Cellera de Ter no hi ha producció local de calefacció/refrigeració que es vengui o distribueixi com a matèria primera als usuaris finals dins del mateix terme municipal.

6. Pla d’acció 6.1 Presentació del pla d’acció El pla d’acció del municipi de La Cellera de Ter consta de 35 accions que suposen una reducció de 2.207,8 tn CO2 per l’any 2020 i equivalen a un 21,5 % de les emissions del 2005. Les accions es divideixen en quatre línies estratègiques: 1. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i el sector terciari. 2. Disminuir les emissions associades al transport privat. 3. Incrementar la producció local d'energia al municipi i el consum d'energia renovable. 4. Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans. El pla ordena les accions en funció dels sectors i camps d’acció següents: Taula 6.1. Estructura de les accions en sectors i camps d’acció. Sector Camp d'acció 1.1. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals 1.2. Edificis i equipaments/instal·lacions del sector terciari (no municipals) 1. Edificis, equipaments/instal·lacions 1.3. Edificis residencials 1.4. Enllumenat públic municipal 2.1. Flota municipal 2. Transport 2.2. Transport públic 2.3. Transport privat i comercial 3.1. Hidroelèctrica 3.2. Eòlica 3. Producció local d'energia 3.3. Fotovoltaica 3.4. Cogeneració de calor i electricitat 4.1. Cogeneració de calor i electricitat 4. Calefacció i refrigeració urbanes 4.2. Xarxa de calor 5.1. Urbanisme 5. Planejament i ordenació del territori 5.2. Planificació dels transports i la mobilitat 5.3. Normes per a la renovació i expansió urbana 6. Contractació pública de productes i 6.1. Requeriments d'eficiència energètica serveis 6.2. Requeriments d'energies renovables 7.1. Serveis d'assessorament 7.2. Ajudes i subvencions 7. Participació ciutadana 7.3. Sensibilització i creació de xarxes locals 7.4. Formació i educació 8.1. Residus 8. Altres sectors 8.2. Altres Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

El pla integra les accions que s’han dut a terme durant el període 2005-2012, les quals es detallen a l’apartat 6.3 d’aquest document.

6.2 Objectius estratègics i quantitatius El PAES de la Cellera de Ter té 7 objectius estratègics, i el seu compliment suposarà un estalvi d’emissions de CO2 del 21 %. Reduir en un 25 % les emissions en els edificis i equipaments municipals a través d’actuacions de millora de l’eficiència energètica i gestió energètica. Potenciar l’estalvi energètic i la reducció d’emissions mitjançant la utilització d’energies de fonts renovables, mitjançant la instal·lació de plaques solars tèrmiques en el camp de futbol i plaques solars fotovoltaiques per autoconsum en l’edifici de l’ajuntament i l’escola bressol. Fomentar la renovació la renovació d’electrodomèstics de classe A en el sector residencial i terciari i l’ús d’enllumenat eficient en el sector residencial assolint un estalvi mínim de 63 tones de CO2. Potenciar l’ús de la biomassa fins aconseguir un estalvi mínim de 553 tones de CO2 en el sector residencial. Reduir un 9% el consum energètic de l’enllumenat públic, mitjançant la instal·lació de lluminàries led i rellotges astronòmics. Impuls de la borsa local per compartir cotxe per tal d’assolir una reducció del mínim el 3% del sector transport. Incrementar la producció d’energia elèctrica en el municipi en 39 MWh.

6.3 Accions realitzades (2005-2012) Durant el període 2005-2012 s’han realitzat i impulsat 8 accions que han contribuït a disminuir les emissions de GEI a l’atmosfera.

Taula 6.2. Accions per línia realitzades en el període 2005-2012 Sector

Camp d'acció

1.1. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals 1.2. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals . 1.

1.3. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals 1.4. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals 1.5. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals 7.3 Sensibilització i creació de xarxes 7.4. Formació i educació

Acció Canvi 5 lluminàries 125W vm per 100W de VSAP sector Església; Instal·lació 1 rellotges astronòmics; Instal·lació 1 regulador automàtic de flux

Estalvi estimat Any (tn CO2/any) (metodologia) 2009

7,11 (a)

2010

7,91(a)

Canvi 7 lluminàries 125W vm per 100W VSAP; Instal·lació 2 rellotges astronòmics

2011

8,06(a)

Canvi 18 lluminàries 250W vm per 100W VSAP Enllumenat Puigdaspre

2007

6,27(a)

canvi 8 lluminàries 250W vm per 100 W VSAP Sector Era Nova

2007

2,79(a)

Canvi 8 lluminàries 125W vm per 100W VSAP a c/ d’Amunt, c/ d’Amer i c/ Figaric del sector Església; 2 Instal·lació 2 rellotges astronòmics (Can Roca i L'Estel); Instal·lació 1 regulador de flux Era Nova

Fomentar el compostatge casolà (30 compostaries) Pedalades pel canvi climàtic

20092012 20082011

2,70 (b) 0,20(c)

Sector 8.

Camp d'acció

8.1 Residus

Acció

Any

Fomentar la recollida de la FORM al municipi

2010

TOTAL (2005-2012) a) b) c) d)

Estalvi estimat (tn CO2/any) (metodologia) 32,36 (d) 67,41

L’estalvi estimat d’emissions s’obté dels; kWh estalviat * FEENE2005/1000. Emissions estalviades del compostatge= 0,5 tn matèria orgànica/habitatge-compostaire x 30 habitages (Font: Consell Comarcal) x(FE FORM: 0,18 tn CO2 eq/tn material ) = -2,70 tn CO2/any Nombre de participants a la pedalada pel canvi climàtic per els km realitzats. Emissions estalviades = (TFORM*FEtractamentfFORM) ( En què: TFORM= tones de FORM recollides segons dades de l’ARC, FEtractament FORM= 0,18 tCO2/t FORM).

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació facilitada per l’ajuntament.

6.4 Accions planificades (2012-2020) A partir de l’anàlisi de l’inventari d’emissions dels diversos sectors, l’anàlisi dels equipaments i de l’enllumenat i de la participació ciutadana, pel període 2012-2020 es planifiquen 27 accions que reduiran l’emissió de GEH a l’atmosfera en un 20,84 % i que, sumades a les anteriors, permetran assolir per l’any 2020 una reducció del 21,5 %.

1.1.1. Designar un gestor energètic municipal pels equipaments/edificis i l’enllumenat públic del municipi. Línia

Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis/equipaments municipals.

Objectiu

Millorar la gestió energètica municipal dels edificis públics o equipaments/instal·lacions.

Descripció El gestor energètic municipal ha de fer el seguiment i el control energètica de tots els consums associats a les instal·lacions municipals, així com el de les diferents accions en matèria d’eficiència energètica que es vagin implantant. Aquesta seria una de les accions més importants a fer en els PAES, de res servirà tenir moltes accions si no aconseguim que hi hagi un seguiment energètic dels consums municipals. Així doncs, la funció principal del gestor energètic és vetllar pel correcte consum energètic dels equipaments, evitant consum no desitjats que comporten un sobrecost innecessari. Per fer-ho és indispensable fer un seguiment i control dels consums dels equipaments, edificis i enllumenat del municipi. Una de les eines mes eficaç són els anomenats programes de comptabilitat energètica els quals ajuden a sistematitzar la presa de dades energètiques. Altres tasques que ha de realitzar el gestor energètic: - Protocols per vetllar per un consum eficient. - Formació dels treballadors dels equipaments. - Informació als usuaris del centre. - Control de la facturació. Actualment el consistori està implantant un sistema de gestió energètica per la calefacció de l’edifici de l’ajuntament. Aquesta iniciativa s’ha valorat fer extensible a d’altres equipaments del municipi, com poden ser el CEIP Juncadella o l’escola bressol, i seran valorades més endavant. Els responsables d’aquesta proposta seran els diferents regidors del municipi, els quals realitzaran les tasques anteriorment descrites amb els equipaments/edificis que tenen la gestió directe actualment.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

1.452 € 111 €/tnCO2 estalviat 0,34 anys

Prioritat

Calendari

Responsable

Alta

2012-2013

Regidors

Indicadors seguiment

Consum

Consum actual Estalvi

878,34 MWh/any 35,13 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Consum energètic dels equipaments.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE= ((Ce*Eg*FEENE2005)+(CGLP*Eg*FEGLP)+(Cg*Eg*FEG))*ŋ En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ce, consum elèctric, 549,28 MWh Eg, millora de l’eficiència global* FEENE2005, factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005 CGLP, consum de GLP, 267,06 MWh FEGLP, factor d’emissió del GLP Cg, consum de gasoil, 62 MWh FEG, factor d’emissió del gasoil Ŋ= millora del rendiment, 4%* * Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.

13,07 tn CO2 /any S: Edificis, equipaments/instal·lacions A: Edificis municipals i equipaments

1.1.2. Millora del sistema de calefacció de l’edifici de l’Ajuntament.

Línia

Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis/equipaments municipals.

Objectiu

Millorar la gestió del sistema actual.

Descripció El condicionament ambiental o climatització de locals és un punt crític del consum energètic d’una instal·lació. En aquest sentit, la calefacció i la generació d’aigua calenta poden representar fins a dos terços del consum total d’un edifici. La proposta va encaminada a complimentar les actuacions que ja s’han realitzar en matèria d’eficiència energètica en el sistema de calefacció de l’edifici de l’ajuntament. S’ha instal·lat un sistema de telegestió, que permet la gestió de la climatització en tot moment. Per tal de completar l’actuació és necessari la instal·lació de vàlvules de tres vies i sondes de temperatura. El principi de funcionament del sistema es basa en regular la temperatura ambient desitjada a partir del cabal d'aigua circulant pels radiadors afectats. En el moment en què la temperatura ambient baixa, la vàlvula de tres vies permet el pas de l'aigua cap al radiador. Quan hi ha la temperatura desitjada a la sala, el sistema tanca el cabal d'aigua circulant de cada radiador. La incorporació d’aquest sistema en una instal·lació de calefacció comporta un augment considerable del nivell de confort, així com un estalvi d'energia, ja que els radiadors només proporcionen la calor que realment es necessita a la sala. La present actuació s’ha de realitzar en la biblioteca, la última planta, sala de plens i a la sala de ioga. Aquesta actuació també ha d’anar acompanyada amb la instal·lació de vàlvules termostàtiques en el conjunt de radiadors on aquest element encara no han estat instal·lat. Les actuacions anteriorment proposades tenen com a finalitat la sectorització i el control del sistema de calefacció. Però també és de vital importància que l’equip de generació de calor, en aquest cas dues calderes de gasoil que treballen en paral·lel tinguin uns rendiments energètics òptims. S’ha valorat la possibilitat de diversificar el combustible utilitzat però degut a les característiques de la ubicació actual de la sala de calderes ho fa inviable . Per tan, s’ha valorar realitzar el canvi de la caldera principal per un altre de major eficiència, com podria ser una caldera de condensació. A diferència de les altres actuacions, i segons les prioritats mostrades per el consistori aquesta és valorarà la seva implantació a llarg termini.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

10.309,2 € 5.148 €/tnCO2 estalviat 23,57 anys

Consum

Consum actual Estalvi

50 MWh/any 7,5 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Alta

2012-2013

Alcaldia i assessor municipal

Indicadors seguiment

Consum energètic de la calefacció de l’edifici de l’Ajuntament.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE= (Ca*ŋ) *FEG En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ca, consum actual, 50 MWh/any Ŋ= millora del rendiment, 15% FEG, factor d’emissió del gasoil

2,00 tn CO2 /any S: Edificis, equipaments/instal·lacions A: Edificis municipals i equipaments

1.1.3. Substitució dels tancaments simples per tancaments de doble vidre i evitar les pèrdues tèrmiques de la porta d’entrada a l’edifici de l’Ajuntament. Línia

Líni Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis/equipaments municipals.

Objectiu

Disminuir les pèrdues tèrmiques en els tancaments de l’edifici.

Descripció

L’objectiu és, òbviament, reduir les transferències de calor amb l’exterior. La proposta consisteix a millorar els aïllaments exteriors actuals de l’edifici de l’Ajuntament. Aquestes actuacions generalment representen inversions força importants i conseqüentment períodes de retorn elevats. L’acció té dues línies d’actuació. -

La millora de les finestres que encara no han estat canviades.

La disminució de les pèrdues tèrmiques de la porta d’entrada de l’edifici.

La substitució dels actuals vidres per vidres dobles té com a finalitat reduir la transmitància tèrmica de les obertures i conseqüentment reduir les pèrdues energètiques. Aquesta actuació no afecta a totes les finestres de l’edifici ja que gran part d’elles ja han estat canviades, afectaria a les finestres de la planta tercera.

Detall d’una de les finestres on es proposa realitzar la acció Per últim també es proposa posar una doble tancament ( doble porta) a l’ entrada a l’edifici. Degut a les característiques de l’edifici i el gran nombre de persones que accedeixen a l’edifici fa necessari dur a terme aquesta actuació per evitar pèrdues tèrmiques.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

18.755 € 23.414 €/tnCO2 estalviat 63,79 anys

Consum

Consum actual Estalvi

50 MWh/any 3 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Baixa

2015-2020

Alcaldia i assessor municipal

Indicadors seguiment

Consum energètic en climatització de l’edifici de l’Ajuntament.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE= (Ca*FEG)* Ŋ En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ca, consum actual, 50 MWh/any FEG, factor d’emissió del gasoil Ŋ= millora del rendiment, 6%

0,8 tn CO2 /any S: Edificis, equipaments/instal·lacions A: Edificis municipals i equipaments

1.1.4. Instal·lació de plaques solars tèrmiques per la producció d’ACS en el camp de futbol. Línia

Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis/equipaments municipals.

Objectiu Descripció

Reduir el consum actual mitjançant l’ús d’energia renovable. Els sistemes de captació d’energia solar són elements per l'interior dels quals circula un fluid que absorbeix l'energia radiada pel sol. Es poden classificar en funció del fluid que escalfen: aigua o aire. Els captadors d'aigua s’utilitzen quan es requereix l’obtenció d’aigua calenta per a usos sanitaris o per a calefacció de recintes. Els captadors d’aire s’apliquen exclusivament per a subministrament de calefacció. Dins els captadors solars d'aigua es poden distingir diversos tipus. El més utilitzat és l’anomenat captador pla de coberta vidrada, apte per a l’escalfament d’aigua a temperatura inferior als 60ºC, ja que a temperatures superiors disminueix significativament el seu rendiment. Cal esmentar també els captadors concentradors i els de buit. Aquest darrer tipus té una eficiència superior a la dels captadors plans convencionals i pot treballar fins a temperatures de 80-90ºC. La configuració dels captadors solars d'aire és similar a la dels d'aigua, si bé els conductes per on l'aire travessa el captador solen ésser més voluminosos donada la menor capacitat calorífica d'aquest fluid. Atès que, en la majoria dels casos, els moments en què es produeix la demanda energètica no coincideixen amb els períodes de captació, és necessari emmagatzemar l'energia que és captada per tenir la disponible quan es desitgi. Per tant, el sistema de captació s’haurà de complementar, en tota instal·lació solar, amb un dispositiu d'emmagatzematge. Per a l’acumulació de l'energia tèrmica es pot recórrer a diversos sistemes. Els més comuns són els que utilitzen aigua com a medi d’emmagatzematge i els que ho fan amb còdols o pedres de petit diàmetre. La primera variant s’aplica en instal·lacions que utilitzen captadors d'aigua. El jaç de còdols, en canvi, s'aplica en sistemes de calefacció que utilitzen captadors d'aire. Actualment la instal·lació utilitza el gasoil com a combustible. I els equips responsables de la producció de l’ACS és un acumulador amb un cremador.

La instal·lació valorada per a la present instal·lació ha estat: Sistema proposat: captadors solars d'aigua, Número de plaques: 3 unitats (superfície 1 m2/u) i Acumulador: 1000 litres, per exterior. Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

14.000 € 7.283 €/tnCO2 estalviat 26,4 anys

Consum

Consum actual Estalvi

12 MWh/any --- MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

7,2 MWh --- MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Mitjana

2013-2015

Regidoria d’esports i joventut.

Indicadors seguiment

Consum de gasoli de la caldera del camp de futbol.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

Producció estimada de l’aportació de les plaques solars tèrmiques, 7,2 MWh/any* * Font: Estudi de simulació de producció realitzat per empresa instal·ladora.

1,92 tn CO2 /any S: Edificis, equipaments/instal·lacions A: Edificis municipals i equipaments

1.1.5. Zonificació del la calefacció, adequar el cremador i instal·lar un sistema de telegestió en el CEIP Juncadella. Línia

Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis/equipaments municipals.

Objectiu

Millora del rendiments i la gestió energètica del sistema de calefacció.

Descripció

El condicionament ambiental o climatització de locals és un punt crític del consum energètic d’una instal·lació. En aquest sentit, la calefacció i la generació d’aigua calenta poden representar fins a dos terços del consum total d’un edifici. La proposta va encaminada a millorar l’actual sistema de calefacció del centre. La caldera principal del centre utilitza com a combustible el gas propà i té un cremador de gas natural. El termòstat està instal·lat en l'aula més freda. No està zonificat, el sistema només disposa d'una bomba d'impulsió. El fet de tenir només un termòstat en l’aula més freda del centre provoca un excés de demanada en les altres zones de l’edifici i conseqüentment un major consum energètic innecessari. L’objectiu de la present proposta és la zonificació del sistema de calefacció mitjançant la substitució de l’actual bomba d’impulsió per dues bombes en paral·lel de cabal variable i electrovàlvules en les diferents derivacions del sistema amb una sonda de temperatura per a cada derivació. D’aquesta manera s’aconseguirà una major zonificació. L’altre aspecte a millorar és el cremador. Una caldera és la combinació d’un cremador i un bescanviador, que aconsegueix transferir l’energia química del combustible a un fluid caloportador que distribuirà la calor als diferents elements terminals del sistema de climatització. La primera etapa d’aquest procés, i la més important és el mateix procés de combustió, que té lloc a l’interior de la caldera, gràcies a un combustible (en aquest cas GLP) i a la barreja amb l’aire (comburent). Si aquest procés inicial ja hi trobem elements que no tenen un rendiment adequat estem provocant pèrdues energètiques. El fet de no disposar d’un cremador adequat per el combustible que estem utilitzant ( GLP i el cremador és per Gas natural) ja estem fent que el rendiment de al combustió no sigui l’òptim. Per aquest fet, es recomana el adequar el cremador canviant el regulador de pressió i la rampa d’encesa i d’aquesta manera augmentar el rendiment de la combustió. Com a últim aspecte a incloure, és la instal·lació d’un sistema de telegestió de la calefacció. Aquesta millora aniria associada amb la que ja s’ha implantant a l’edifici de l’ajuntament, on ja es disposa d’un programa de gestió energètica per a calefacció.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

12.160,5 € 1.472 €/tnCO2 estalviat 8,29 anys

Consum

Consum actual Estalvi

181,91 MWh/any 36,38 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Mitjana

2013-2015

Regidoria de sanitat i educació.

Indicadors seguiment

Consum de GLP de la caldera del CEIP Juncadella.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE= (Ca*FEGLP)* Ŋ En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ca, consum actual, 181,91 MWh/any FEGLP, factor d’emissió del gas liquat del petroli Ŋ= millora del rendiment, 20%

8,26 tn CO2 /any S: Edificis, equipaments/instal·lacions A: Edificis municipals i equipaments

1.1.6. Millora de la il·luminació de l’edifici de l’Ajuntament i el CEIP Juncadella

Línia

Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis/equipaments municipals.

Objectiu

Millora de l’eficiència energètica l’enllumenat actual

Descripció

Es proposa el canvi de 136 làmpades del CEIP Juncadella i 46 de l’edifici de l’Ajuntament. Els criteris que s’han establert per realitzar el canvi han estat: millora de l’eficàcia lumínica del conjunt de la lluminària, l’eficiència energètica de les làmpades i el seu sistema d’encesa. En el cas del CEIP Juncadella es proposarà el canvi dels fluorescents actuals per d’altres de major eficiència. En l’edifici de l’Ajuntament es proposarà el canvi dels fluorescents actuals per fluorescents amb tecnologia led. Actualment en el CEIP Juncadella hi ha fluorescents amb balast convencional i sense reflectors, per tan es proposa la instal·lació de lluminàries Philips EFix TC260. Lluminàries molt eficients amb làmpades T5 que poden ser regulades. El total d’unitats a canviar en els diferents espais del centre son: 48X2 unitats de 58W a les aules, 12X2 unitats de 58W en els passadissos i en el menjador hi ha 16X1 unitat de 36W. Pel que fa a l’edifici de l’ajuntament es proposa la instal·lació de fluorescents amb tecnologia led, en les 8 unitats de 2X36 W de les oficines, les 4 unitats dels ascensors, les 3 unitats de 2x18W dels passadissos de la planta primera i les 9 unitats de 2X36W de la biblioteca.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

16.488 € 4.685 €/tnCO2 estalviat 14,33 anys

Consum

Consum actual Estalvi

57,91 MWh/any 7,32 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Baixa

2015-2020

Regidoria de sanitat i educació.

Indicadors seguiment

Consum d’electricitat en l’edifici del CEIP Juncadella i l’Ajuntament.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE= ((Pactual instal.lada –Pinstal.lada renovació)* Tfuncionament* FEENE2005/1000) En què, Pactual instal.lada, sent per el CEIP:6,4 kW menjador, 1,6kW passadissos i 0,66 kW menjador. Per l’Ajuntament: 0,66kW oficines, 0,75 biblioteca, 0,17 kW passadissos i 0,08 ascensors. Pinstal.lada renovació, sent per el CEIP:4,94 kW menjador, 1,23kW passadissos i 0,47 kW menjador. Per l’Ajuntament: 0,3kW oficines, 0,34 biblioteca, 0,06 kW passadissos i 0,03 ascensors. Tfuncionament, sent per el CEIP:1.600 hores menjador, 2.200 hores passadissos i 1.200 hores menjador. Per l’Ajuntament: 2.000 hores oficines, 2.750 hores biblioteca, 1.500 hores passadissos i 1.500 hores ascensors. FEENE2005, factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005.

3,52 tn CO2 /any S: Edificis, equipaments/instal·lacions A: Edificis municipals i equipaments

1.1.7. Millora de l’enllumenat del camp de futbol i el pavelló Línia

Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis/equipaments municipals.

Objectiu

Substitució dels focus actual per d’altres més eficients.

Descripció

La il·luminació esportiva disposa de normativa i legislació específica que regula les característiques dels sistemes utilitzats segons el cas. Una norma de referència és la UNE-EN 12193:2000 “Il·luminació d’instal·lacions esportives”, i el seu objectiu consisteix en normalitzar els criteris d’il·luminació d’espais esportius, tant a l’exterior com a l’interior, per als esports més practicats a nivell europeu, donant valors d’il·luminació per disseny i control d’instal·lacions d’il·luminació en termes de intensitat de llum, uniformitat, limitació de brillantor i propietats de color de les fonts lluminoses. D’altra banda, la Generalitat de Catalunya, també regula aquest tipus d’instal·lacions per mitjà de les corresponents fitxes tècniques per instal·lacions esportives. Les característiques més destacables són: - Nivell d’uniformitat mitjana mínima de 0,5. - Dues enceses; una per entrenament i l’altra per competició. - Nivells mínims d’intensitat de llum de 200 lux (entrenament) i 400 lux (competició). Per tal de complir amb aquests requeriments i també amb els corresponents a l’eficiència energètica, els fabricants innoven contínuament els seus sistemes d’il·luminació, assolint en molts casos resultats sorprenents des del punt de vista energètic. La il·luminació del camp de futbol és un dels elements que té major incidència en el consum energètic de la instal·lació, hi ha un total de 16 unitats d'halogenurs metàl·lics de 2000W cada làmpada. Del total d'unitats s'utilitza normalment només 8 facus. I es proposa la seva substitució per els focus Arena Vision de Philips de 1.500 W, projectors d’halogenurs metàl·lics d’alta eficiència. Pel que fa al pavelló, la pista principal hi ha un total de 16 focus d'halogenurs metàl·lics de 250 W i es proposa la seva substitució per a focus amb tecnologia Led. Aquesta tecnologia amb potències baixes com les que hi ha actualment a pavelló, 250 W, si que és viable la seva substitució. Es proposen lluminàries led de 150 W. En totes dues situacions serà necessari realitzar un estudi lumínic acurat per tal d’analitzar els nivells d’uniformitat i els nivells d’intensitat. Estudis que poden realitzar els mateixos fabricants i que no tindrà un cost extra per l’Ajuntament.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

15.100 € 3.567 €/tnCO2 estalviat 10,91 anys

Consum

Consum actual Estalvi

31 MWh/any 8,8 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Mitjana

2013-2015

Regidoria d’esports i joventut.

Indicadors seguiment

Consum elèctric del camp de futbol i el pavelló

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE= ((Pactual instal.lada –Pinstal.lada renovació)* Tfuncionament* FEENE2005/1000) En què, Pactual instal.lada, sent per el camp de futbol 16 kW i el pavelló 4 kW. Pinstal.lada renovació, sent per el camp de futbol 12 kW i el pavelló 2,4 kW. Tfuncionament, Temps de funcionament 1.500 hores. FEENE2005, factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005.

4,23 tn CO2 /any S: Edificis, equipaments/instal·lacions A: Edificis municipals i equipaments

1.1.8. Instal·lació de dispositius d’aturada automàtica d’equips consumidors d’energia. Línia

Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis/equipaments municipals.

Objectiu

Evitar consums energètics no desitjats

Descripció Una de les ineficiències energètiques més comuns en qualsevol instal·lació és el consum residual degut a un mal ús dels sistemes automàtics d’encesa/apagada dels equips o per descuits a l’hora de deixar-los apagats manualment quan no s’utilitzen. Per tal d’evitar aquests fets, existeixen múltiples mecanismes d’aturada automàtica específics per a cada tipus de consum. Per exemple: en il·luminació existeixen polsadors, detectors de presència, cèl·lules fotoelèctriques, etc. en ofimàtica existeixen detectors d’utilització que permeten l’aturada automàtica si els equips no s’estan utilitzant. En climatització existeixen temporitzadors i termòstats. Com que no sempre és fàcil la utilització d’aquests sistemes específics, existeixen altres mecanismes que permeten l’aturada automàtica dels circuits independents no prioritaris en hores d’aturada general d’un edifici com podrien ser caps de setmana, festius i hores nocturnes. -

Els interruptors horaris controlen l’obertura i el tancament dels circuits independents segons un programa establert per l’usuari mitjançant la memorització de les operacions de commutació ON/OFF. Aquests interruptors s’adapten a qualsevol tipus d’aplicació (timbre, il·luminació, ventilació, control d’accés, etc.) independentment del sector d’activitat (residencial, terciari, edificis públics, indústria, etc.) Es proposa la instal·lació d’interruptors horaris digitals que controli l’obertura i tancament dels circuits no prioritaris durant les hores en que els edificis no funciona deixant connectats només els circuits destinats a servidors, alarmes, etc. Les instal·lacions proposades són: l’Ajuntament, l’escola bressol, l’hotel d’entitats, escola d’art i el CEIP Juncadella, que són les instal·lacions de major consum. L’escola d’art i l’hotel d’entitats, són equipaments que tenen horaris d’ús variables, s’ha valorat associar l’interruptor horari a detectors de presència amb comunicació via ràdio amb l’objectiu d’assegurar-se que l’apagat es realitza quan en l’equipament no hi ha ocupació.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

2.117,5 € 1.243 €/tnCO2 estalviat 3,8 anys

Prioritat

Calendari

Responsable

Alta

2012-2013

Regidors

Indicadors seguiment

Consum

Consum actual Estalvi

118,06 MWh/any 3,54 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Consum elèctric de les instal·lacions on es s’instal·larà l’equip d’aturada automàtica.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE= (Ca* FEENE2005)* µ En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2. Ca, consum actual, 118,06 MWh/any. FEENE2005, factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005. µ= reducció del consum energètic no desitjats 3%.

1,70 tn CO2 /any S: Edificis, equipaments/instal·lacions A: Edificis municipals i equipaments

1.1.9. Instal·lació de plaques fotovoltaiques en els sostres dels equipaments municipals Línia

Línia Incrementar la producció local d’energia al municipi i el consum d’energia renovable.

Objectiu

Reduir els costos energètics actuals mitjançant l’autoproducció d’energia elèctrica.

Descripció La present proposta te com a objectiu augmentar la generació d’electricitat per autoconsum del municipi. Fetes les visites tècniques a les instal·lacions de gestió directa per l’ajuntament s’han detectat dos equipaments on seria viable la instal·lació de plaques fotovoltaiques degut al seu consum elèctric i el seu ús. Els equipaments serien l’edifici de l’ajuntament i l’escola bressol. Aquesta actuació també serviria com experiència en el municipi per tal que des del consistori s’incentivés la instal·lació d’aquests equips en el sector residencial del municipi. Actualment el cost de les plaques fotovoltaiques i la tecnologia associada a la seva instal·lació ha experimentat una reducció de preus important, fruit també de les noves tecnologies que anaven apareixen en el mercat i que facilitaven la seva implementació. La proposta preveu la instal·lació de plaques fotovoltaiques una a una, és a dir, que les plaques disposen del seu propi microinversor i poden ser instal·lades de manera individual així com ampliar el nombre de plaques de manera molt senzilla. Per altre banda, la connexió a la xarxa es tan senzill com connectar-les a un endoll de l’edifici i l’equip bolcarà de manera autònoma l’electricitat generada. Els equips necessaris per la instal·lació d’un mòdul són: -1 placa de 240W -1 microinversor -Estructura per la placa - Cablejat Es proposa : Potència instal·lada [kW]

Producció anual [kWh/any]

Cost Inversió [€]

Ajuntament

2,4

3.120

2.450,25

Escola Bressol

3,6

4.680

3.720,75

La instal·lació de 2,4 kW a l’edifici de l’ajuntament requereix de: 10 plaques, un microinversor, les estructures de suport de les plaques i el cablejat. La instal·lació de 3,6 kW a l’escola bressol requereix de: 15 plaques, dos microinversors, les estructures de suport de les plaques i el cablejat. Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

6.171 € 1.645 €/tnCO2 estalviat 5,03 anys

Consum

Consum actual Estalvi

35,21 MWh/any --- MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh 7,8 MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Mitjana

2013-2015

Alcaldia i Regidoria de sanitat i educació

Indicadors seguiment

Energia produïda per les plaques solars

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE= (Ps*FEENE2005)/1000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ps = Producció elèctrica estimada, 7.800 kWh/any. FEENE2005, factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005 * Font: Segons dades facilitades pel fabricant, 1.300 kWh/any per kW instal·lat.

3,75 tn CO2 /any S: Edificis, equipaments/instal·lacions A: Edificis municipals i equipaments

1.2.1. Fomentar la renovació d’electrodomèstics de la classe A o A+ en el sector terciari.

Línia

Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis/equipaments municipals, edificis residencials i el sector terciari.

Objectiu

Millorar l’eficiència energètica dels edificis del sector terciari.

Descripció

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

2.800 € 813 €/tnCO2 estalviat --- anys

Consum

Consum actual Estalvi

716 MWh/any 7,16 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Alta

2012-2013

ICAEN i Regidoria de Medi Ambient i entorn

Indicadors seguiment

Consum total d’electricitat del sector terciari

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

S’ha estimat una reducció del 1%* de les emissions. Font: Metodologia per la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.

3,44 tn CO2 /any S: Edificis, equipaments/instal·lacions A: Sector terciari

1.2.2. Fomentar la renovació de l’enllumenat interior per enllumenat eficient i de baix consum en el sector terciari.

Línia

Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis/equipaments municipals, edificis residencials i el sector terciari.

Objectiu

Millorar l’eficiència energètica dels edificis del sector residencial.

Descripció

L’objectiu d’aquesta acció és reduir el consum elèctric vinculat a la il·luminació en el sector terciari i alhora millorar-ne l’eficiència. Es proposa informar periòdicament als establiments del sector sobre ajudes en aquest àmbit (provinents de l’ICAEN, l’IDAE...), enviar una circular informativa amb novetats en temes d’il·luminació.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

3.200 € 465 €/tnCO2 estalviat --- anys

Consum

Consum actual Estalvi

716 MWh/any 14,32 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Alta

2012-2013

ICAEN i Regidoria de Medi Ambient i entorn

Indicadors seguiment

Consum total d’electricitat en el sector terciari.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

S’ha estimat una reducció del 2%* de les emissions. Font: Metodologia per la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.

6,89 tn CO2 /any S: Edificis, equipaments/instal·lacions A: Sector terciari

1.3.1. Fomentar la renovació d’electrodomèstics de la classe A i/o bitèrmics en els edificis residencial.

Línia

Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis/equipaments municipals, edificis residencials i el sector terciari.

Objectiu

Millorar l’eficiència energètica dels edificis del sector residencial.

Descripció

Es proposa la substitució d’electrodomèstic poc eficients per d’altres més eficients. La informació sobre l’eficiència d’un electrodomèstic es facilita a través de l’etiqueta energètica, i aquesta va de la G a la A, essent aquesta última la més eficient. L’objectiu d’aquesta proposta és fomentar la compra d’electrodomèstic de classe A. Els electrodomèstics bitèrmics són aquells que tenen entrada per aigua freda i també per aigua calenta, que obtenen d’una font externa (escalfador o caldera), eliminant el consum necessari per escalfar-la. Redueixen el consum energètic entre un 20 i un 50%, i els més comuns són rentaplats i rentadores. Per tal de fer arribar aquesta iniciativa a la ciutadania l’ajuntament posarà a disposició de la ciutadania assessorament als ciutadans que es vulguin acollir aquesta iniciativa informar-los del passos a seguir. I es farà divulgació a través de la web i el butlletí d’informació municipal.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

2.800 € 53 €/tnCO2 estalviat --- anys

Consum

Consum actual Estalvi

3.666,71 MWh/any 110,00 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Alta

2012-2013

ICAEN i Regidoria de Medi Ambient i entorn

Indicadors seguiment

Consum total d’electricitat del sector residencial

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

S’ha estimat una reducció del 3%* de les emissions. Font: Metodologia per la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.

52,91 tn CO2 /any S: Edificis, equipaments/instal·lacions A: Sector residencial

1.3.2. Fomentar la instal·lació de calderes de biomassa en els habitatges.

Línia

Incrementar la producció local i el consum d’energia de fonts renovables al municipi.

Objectiu

Fomentar la generació local d’energia renovable.

Descripció

El sector residencial de la Cellera té un pes important en el consum energètic del municipi. Les calderes de biomassa tenen 0 emissions a l’atmosfera, si la biomassa que utilitzen es produeix de manera sostenible, i per tant, es reduiria en un nombre important les emissions associades al consum de gasoil i GLP. En general les instal·lacions que utilitzen sobretot el gasoil i també els GLP permeten una bona adaptació al canvi de la biomassa. Per aconseguir-ho es fomentarà la instal·lació de calderes de biomassa en els habitatges amb l’objectiu que per l’any 2020 un 70% de les cases de primera residència (574 habitatges) funcionin amb aquest sistema. S’ha estimat un cost d’instal·lació per habitatge de 8.000 €. I un cost addicional de 2.600 € perquè l’Ajuntament pugui informar i fomentar aquesta tecnologia als ciutadans.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

4.594.600,00 € 839 €/tnCO2 estalviat --- anys

Prioritat

Calendari

Responsable

Baixa

2015-2020

Alcaldia

Indicadors seguiment

Consum

Consum actual Estalvi

3.340,71 MWh/any --- MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

2.207,94 MWh --- MWh

Consum total de combustibles fòssils del sector residencial.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE= ((Emissions totals del gasoil i GLP residencial del 2005/nombre habitatges 2005)*574).

552,99 tn CO2 /any S: Edificis, equipaments/instal·lacions A: Sector residencial

1.3.3 Incentivar el canvi de les bombetes incandescents, halògens i d’altres tipus d’il·luminació per sistemes de baix consum

Línia

Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis/equipaments municipals, edificis residencials i el sector terciari.

Objectiu

Millorar l’eficiència energètica dels edificis del sector residencial.

Descripció

Els últims anys, els fabricants d’equips d’il·luminació han desenvolupat sistemes d’il·luminació que comporten millores qualitatives importants, així com econòmiques i també des del punt de vista de l’eficiència energètica. A més les bombetes d’incandescència s’han anat retirant del mercat. Aquesta decisió es basa en l’aprovació que el Parlament Europeu va fer de la iniciativa de la Comissió Europea el passat mes de febrer del 2009 i en els acords de la Comissió de Medi Ambient del Congrés dels Diputats del mes de juny del 2008. A partir de l'1 de setembre del 2009 els fabricants van deixar de distribuir bombetes incandescents de 100W als comerços de la Unió Europea. L'1 de setembre del 2010 va passar el mateix amb les bombetes d’incandescència de 75W i, el setembre del 2011, amb les de 60W. Finalment, la resta de bombetes d’incandescència de menys potència ja no es poden distribuir des del setembre del 2012. Les bombetes de baix consum que poden substituir directament les bombetes d’incandescència són les anomenades làmpades fluorescents compactes (CFL) o bé les bombetes halògenes de rosca. Les làmpades fluorescents compactes consumeixen un 80% menys d’energia que una bombeta incandescent, ja que aquesta dissipa entorn del 75% de l’energia que consumeix en forma de calor. A més, duren vuit vegades més que les d’incandescència. D'altra banda, les bombetes halògenes proporcionen la mateixa llum que les incandescents, redueixen el consum en un 30% i duren dues vegades més. Per això, malgrat que les bombetes d’incandescència costin menys inicialment, el fet de substituirles per unes altres de baix consum produeix un estalvi econòmic d’uns cent euros al llarg de la vida útil de la nova bombeta, que equivalen a un estalvi d’energia aproximat de 140 litres de petroli. Per tant, i degut a la impossibilitat de trobar bombetes d’incandescència en el mercat, una bona part de la il·luminació domèstica ja serà de baix consum sense necessitat de “fer” grans coses per part dels ajuntaments. Sí que caldrà, però donar a conèixer els sistemes d’il·luminació de baix consum existents, les diferències de consums amb, per exemple, els halògens. És probable que d’aquí al 2020 la tecnologia LED s’hagi desenvolupat prou per ser usada en l’àmbit domèstic. L’objectiu és que la campanya de l’ajuntament aconsegueixi que es canviïn d’aquí a l’any 2020 un total de 1.000 unitats.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

2.500 € 17 €/tnCO2 estalviat --- anys

Consum

Consum actual Estalvi

3.666,71 MWh/any 307,90 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Baixa

2015-2020

Regidoria de Medi Ambient i entorn

Indicadors seguiment

Nombre de bombetes

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

En què, Nb= nombre de bombetes, 1.000 unitats 0,1481 tnCO2 estalviat/bombeta Font: IDAE

148,10 tn CO2 /any S: Edificis, equipaments/instal·lacions A: Sector residencial

1.4.1. Instal·lació de rellotge astronòmic

Línia

Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis/equipaments municipals.

Objectiu

Reduir el nombre d’hores d’encesa de l’enllumenat públic

Descripció

Els equips de control i gestió de l’enllumenat públic es poden classificar en dos grups. El primer són els sistemes responsables de l’encesa i l’apagada de l’enllumenat públic, el segon són els sistemes de reducció de consum. Dins del primer grup, encesa i apagada, els sistema que tenen instal·lat 5 dels 14 quadres del municipi és mitjançant una fotocèl·lula. Aquest sistema realitza l’encesa i l’apagada de l’enllumenat en funció la lluminositat ambiental. Aquest sistema es considera un sistema poc eficient, ja que pot activar-se en horaris no desitjats i la seva precisió és baixa. També necessita un major manteniment que altres sistemes com poden ser els rellotges astronòmics. Aquest equips efectuen la connexió i desconnexió general de l’enllumenat en funció de l’horari de la posta i sortida del sol, adaptant-se a cada longitud i latitud depenent de la ubicació del municipi. Les avantatges d’utilització aquest aparells d’encesa respecte altres tecnologies és la seva alta precisió i el seu manteniment, que es pot considerar nul. Els quadres afectats per aquesta actuació són els quadres identificats en la recollida de dades com a quadre 1, quadre 2, quadre 5, quadre 6 i el quadre11.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

1.452 € 53 €/tnCO2 estalviat 2,12 anys

Consum

Consum actual Estalvi

145,24 MWh/any 4,36 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Alta

2012-2013

Alcaldia i assessor municipal

Indicadors seguiment

Consum energètic dels quadres d’enllumenat

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE= (Ca* FEENE2005)* µ En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2. Ca, consum actual, 145,24 MWh/any. FEENE2005, factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005. µ= reducció del consum energètic 3%.

2,10 tn CO2 /any S: Edificis, equipaments/instal·lacions A: Enllumenat públic municipal

1.4.2. Canvi de làmpades de VM per tecnologia Led

Línia

Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis/equipaments municipals.

Objectiu

Reduir el consum energètic de l’enllumenat exterior mitjançant lluminàries i làmpades més eficients

Descripció

En el municipi hi ha un total de 630 lluminàries de les quals aproximadament 80 unitats són de Vapor de Mercuri. En enllumenat públic es pot utilitzar, i de fet s’utilitza, tot tipus de làmpades. Actualment, però, gairebé la totalitat de les noves instal·lacions es dissenyen amb làmpades de vapor de sodi a alta pressió o tecnologia Led. I en instal·lacions ja existents s’està procedint a la substitució progressiva de làmpades de Vapor de Mercuri. Actualment el consistori ja ha realitzat actuacions de canvis de lluminàries de VM per d’altres amb tecnologia Led autoregulables. La present proposta preveu la substitució de totes les lluminàries de VM.

Quadre

Punts de llum de VM

Potència actual [W]

Potència proposada Led [W]

125

La inversió s’ha donat prioritat a llarg termini, però es preveu realitzar-la de manera gradual, en funció de la disponibilitat pressupostària i les subvencions. L’objectiu es realitzar el canvi de 20 unitats l’any.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

53.550 € 3.427 €/tnCO2 estalviat 10,48 anys

Consum

Consum actual Estalvi

62,48 MWh/any 29,99 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Baixa

2015-2020

Alcaldia i assessor municipal

Indicadors seguiment

Consum elèctric dels quadres d’enllumenat

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE= ((Pactual instal.lada –Pinstal.lada renovació)* Tfuncionament* FEENE2005/1000) En què, Pactual instal.lada, Potència actual 14,88 kW. Pinstal.lada renovació, Potència de renovació 7,14 kW . Tfuncionament, Temps de funcionament 4.200 hores. FEENE2005, factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005.

15,63 tn CO2 /any S: Edificis, equipaments/instal·lacions A: Enllumenat públic municipal

2.3.1. Crear camins escolars i realitzar una enquesta de mobilitat

Línia

Línia Disminuir les emissions associades al transport urbà.

Objectiu

Reduir el consum de combustibles fòssils del transport privat.

Descripció

Es tracta d’uns itineraris flexibles i de traçat senzill que permeten el desplaçament a peu dels nens i les nenes i que s’escullen entre els recorreguts que fa servir més la majoria de l’alumnat. El camí escolar és una iniciativa més destinada a impulsar la recuperació de l’espai públic com a espai de relació i convivència, i com una manera innovadora i participativa d’abordar l’educació per la mobilitat. La primera actuació que es realitzarà serà la de diagnosticar la situació actual a partir de la recollida d’informació, per mitjà d'una enquesta, sobre els hàbits de mobilitat. Així serà possible dibuixar els diversos itineraris, determinar la intensitat de fluxos, conèixer els mitjans de transport més usats i identificar els punts de perill o conflicte. Aquest diagnòstic inicial serà realitzat per els mateixos alumnes del CEIP els de d’Institut d’Anglès. Els alumnes del CEIP serien els responsables d’avaluar la mobilitat dins del municipi i els alumnes de l’ institut la mobilitat fora del municipi. Un cop obtingudes les dades de la diagnosis inicial l’Ajuntament estudiarà les solucions viables als problemes. I posteriorment posar en marxa els camins escolars. Per tal de fer el seguiment i avaluar les mesures dutes a terme i mantenir-les, és recomanable crea una comissió de seguiment que s’encarregui del control de les actuacions. Comissió que pot ser duta a terme per els mateixos alumnes del CEIP i l’ institut d’Anglès que han realitzat l’avaluació inicial amb la supervisió de l’Ajuntament. La present mesura ha de tenir un impacte rellevant en la reducció de les emissions associades al transport privat. Segons dades publicades per l’IDESCAT (enquesta de mobilitat obligada, 2001), el 53,6 % de desplaçaments interns del municipi es realitzaven en vehicle privat.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

5.000 € 29 €/tnCO2 estalviat --- anys

Consum

Consum actual Estalvi

22.040,17 MWh/any --- MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmic Elèctrica

--- MWh --- MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Mitjana

2013-2015

Regidoria de Medi Ambient i entorn

Indicadors seguiment

Km de camins escolars

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE= Km de camí escolar * 4,4 Font: PAES d’Arbúcies.

88,0 tn CO2 /any S: Transport A: Transport privat i comercial

2.3.2. Borsa local per compartir cotxe

Línia

Línia Disminuir les emissions associades al transport.

Objectiu

Reduir el consum de combustibles fòssils del transport privat.

Descripció

Compartir cotxe és una experiència que permet que gent que fa un mateix trajecte es posin en contacte i comparteixin vehicle. Actualment l’ocupació dels vehicles és molt baixa (1,2 pers/vehicle. Incrementar l’ocupació de vehicles pot fer reduir significativament el nombre de cotxes en circulació (per ex 2 pers/vehicle reduirien un 40% aproximadament el nombre de vehicles). La present actuació seria complementaria a les actuacions proposades de la creació de camins escolars i mobilitat segura. Segons la enquesta de mobilitat obligada de l’any 2001 hi ha un gran nombre de desplaçament fora del municipi principalment a Girona i Anglès. L’objectiu d’aquesta mesura seria que les persones que realitzen aquest desplaçament de manera habitual trobessin mitjançant aquesta xarxa la possibilitat de compartit vehicle. Actualment aquest serveis ja està actiu a través del Consell Comarcal, per tan, s’hauria de potenciar i donar difusió a través de l’Ajuntament mitjançant la web del consistori per posar en contacte les persones i les persones que ja ho estan fent i que no sabien de la seva existència que s’apuntin per tal de tenir aquesta informació i poder-ne fer el seguiment.

Cost

Cost acció: Cost abatiment Amortització

400 € 2 €/tnCO2 estalviat -- anys

Consum

Consum actual Estalvi

22.040,17 MWh/any 661,21 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

MWh MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Alta

2013-2015

Consell Comarcal i Regidoria de Medi Ambient i entorn

Indicadors seguiment

Consum de combustibles fòssils en el sector transport.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

S’ha estimat una reducció de les emissions del sector transport del 3%*. *Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.

172,97 tn CO2 /any S: Transport A: Transport privat i comercial

2.3.3. Impulsar l’ús del vehicle elèctric

Línia

Línia Disminuir les emissions associades al transport.

Objectiu Descripció

Reduir el consum de combustibles fòssils del transport privat. A nivell català, hi ha l’Estratègia IVECAT: impuls del vehicle elèctric a Catalunya, està plantejada per als anys 2010-2015 i per als vehicles elèctrics i endollables. Alguns dels seus objectius són: -

Assolir un parc de vehicles de 76.000 vehicles l’any 2015. Desenvolupar una xarxa de punts de recàrrega adient per la ciutadania. Adaptar la legislació, i assegurar que el vehicle elèctric s’introdueix complint amb les mesures ambientals i de seguretat adients.

Per l’acompliment d’aquests objectius es preveuen incentius a la compra de vehicles (ICAEN) i instal·lació de punts de recàrrega. Per tal de fomentar l’ús dels vehicles elèctrics a la població es proposa la col·locació d’un punts de recàrrega al municipi (1.800 € per punt). L’acció contempla que 1,2% (segons estratègia IVECAT) del parc de vehicles del 2011 sigui elèctric el 2020, que es correspondria a 21 vehicles. El cost d’aquests suposaria uns 336.000 € per a l’àmbit privat. Cal tenir present que l’any 2012 es va aprovar una ordenança que bonifica els vehicles de baixes emissions i aquesta s’haurà de complir any rere any per afavorir l’assoliment dels objectius

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

337.800 € 6.593 €/tnCO2 estalviat --- anys

Consum

Consum actual Estalvi

22.040,17 MWh/any --- MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Baixa

2015-2020

Regidoria de Medi Ambient i entorn

Indicadors seguiment

Nombre de vehicles elèctrics en el municipi

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE= Vehicles 2011*1,2%*2,44 Font: PAES d’Arbúcies.

51,24 tn CO2 /any S: Transport A: Transport privat i comercial

3.3.1.Incentivar la instal·lació de d’autoconsum en el sector residencial Línia

Lín

plaques

fotovoltaiques

règim

Incrementar la producció local d’energia al municipi i el consum d’energia renovable.

Objectiu

Produir energies renovables al municipi.

Descripció

La present proposta té per objectiu incentivar la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en el sector residencial del municipi. La manera d’incentivar la iniciativa des de l’ajuntament serà mitjançant la experiència adquirida mitjançant la instal·lació d’aquest equips en els edificis municipals (proposta 1.1.9 del present pla d’acció). Mitjançant xerrades informatives i assessorament als ciutadans que estiguin interessats en instal·lar-ho a les seves llars. Aquesta mesura anirà acompanyada amb una bonificació en la llicència d’obres, l’ICIO i la taxa de construcció, una reducció que serà del 95 %. L’objectiu és arribar a que al secor residencial s’instal·lin 30 kW en plaques solar fotovoltaiques, per tal d’arribar al objectius de producció d’energia local. La potència instal·lada en les llars dependrà de les característiques i els consum de la vivenda. Per tal d’estimar un objectiu en el nombre de vivendes que han d’instal·lar-ho, han d’adherir-se a la iniciativa 42 vivendes del municipi amb una potència de 720 W/vivenda.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

49.120 € 2.618 €/tnCO2 estalviat --- anys

Consum

Consum actual Estalvi

3.666,71 MWh/any --- MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh 39 MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Baixa

2015-2020

Regidoria de Medi Ambient i entorn

Indicadors seguiment

Potència instal·lada.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE= (Ps*FEENE2005)/1000 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ps = Producció elèctrica estimada, 39.000 kWh/any. FEENE2005, factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005 * Font: Segons dades facilitades pel fabricant, 1.300 kWh/any per kW instal·lat.

18,76 tn CO2 /any S: Producció local d’energia A: Fotovoltaica

6.2.1. Contractar l’electricitat d’equipaments/instal·lacions a comercialitzadores 100% renovables. Línia

Línia Incrementar la producció local i el consum d’energia de fonts renovables.

Objectiu

Fomentar l’ús d’energia verda al municipi.

Descripció

La contractació d’energia 100% renovable per als equipaments i instal·lacions municipals i l’enllumenat públic suposa un estalvi importants en tones de CO2 degut a que les emissions generades per la producció d’electricitat és 0. L’objectiu és que l’any 2020 el 100% de l’energia elèctrica consumida durant l’any 2005 sigui de fonts 100% renovables. Algunes de les empreses que ofereix al seu clients el 100% de la seva energia verda són: http://www.somenergia.coop/ http://www.gesternova.com/

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

0€ --- €/kgCO2 estalviat --- anys

Consum

Consum actual Estalvi

436,7 MWh/any 0 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Baixa

2015-2020

Alcaldia i assessor municipal

Indicadors seguiment

MWh d’electricitat verda contractada per l’Ajuntament.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE = (Ce2005*FE2005) - (Ce2005*FEr 2005) En què, Ce, és el consum elèctric del municipi l’any 2005 FE2005, factor 0,481 tn de CO2/MWh FEr2005, 0,426 tn de CO2/MWh, factor recalculat considerant que el 100% de l’electricitat de l’Ajuntament serà 100% renovable.

264,20 tn CO2 /any S: Contractació pública de béns i serveis A:Requeriments d’energies renovables

7.2.1. Bonificar la taxa d’escombraries per la realització de compostatge casolà Línia

Reduir les emissions associades a la gestió dels residus.

Objectiu

Augmentar el nombre de famílies que realitzen compostatge casolà al municipi.

Descripció

En els darrers anys, a la Cellera de Ter s’han realitzat diferents iniciatives per tal que el major nombre de famílies realitzessin autocompostatge en a les seves llars. Actualment hi ha 30 famílies que el realitzen. Per tal de seguir creixent el nombre de famílies l’Ajuntament incentiva les llars que fan autocompostatge amb una reducció de la taxa de recollida del 8 %. I juntament amb el Consell Comarcal s’impulsaran campanyes per fomentar el compostatge casolà, facilitant a les famílies les eines i la informació per la correcte realització del compostatge. En el Taller de Participació es va proposar que una manera eficaç d’incentivar altres llars és que les famílies que ja estan realitzant compostatge expliquessin la seva experiència i motivacions i d’aquesta manera aconseguir que d’altres famílies s’hi adherís. L’objectiu és aconseguir augmentar en 40 famílies més que realitzin compostatge a les seves llars.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

1.200 € 333 €/kgCO2 estalviat ---anys

Consum

Consum actual Estalvi

--- MWh/any --- MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Baixa

2015-2020

Consell Comarcal i Ajuntament

Indicadors seguiment

Nombre de famílies adherides a la campanya

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE= 0,5 Tn per habitatge que realitza el compost * 0,18 tCO2/tnFORM

3,60 tn CO2 /any S: Participació ciutadana A: Ajudes i subvencions

7.2.2. Redistribuir l’impost de tracció mecànica per afavorir la compra de vehicles de baixa emissió, elèctrics o híbrids. Línia

Disminuir les emissions associades al transport urbà

Objectiu

Reduir el consum de combustibles fòssils del transport privat

Descripció

El sector transport té unes emissions que representen el 56 % del municipi. Per tal de reduir-les, aquesta acció, s’orienta a fomentar la compra de vehicles amb mínima emissió de CO2 i elèctrics, premiaria en l’impost de vehicles, als ciutadans que compressin algun vehicle d’aquest tipus. Caldria establir diferents impostos de manera que els cotxes que contaminin més paguin més i el que menys, menys. L’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) té un llistat amb els consums de CO2 i combustible de diversos models de cotxes nous. Aquest llistat pot servir de base per elaborar el llistat de cotxes a afavorir. Segons la Generalitat de Catalunya, l’any 2020 un 10% dels vehicles seran de baixes emissions, per la Cellera de Ter, es proposa assolir l’objectiu del 12%, tenint en compte que hi ha una acció que fomentarà que el 3 % siguin vehicles elèctrics

Cost

Cost acció: Cost abatiment: mortització

800 € 3 €/TnCO2 estalviat --- anys

Prioritat

Calendari

Responsable

Baixa

2015-2020

Alcaldia

Indicadors seguiment

Consum

Consum actual Estalvi

22.040,17 MWh/any --- MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Consum de combustibles fòssils en el sector transport

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE = 12% parc de vehicles del 2005*1,49 En què, 12% és l’objectiu proposat Parc de vehicles 2005: 1.758 vehicles (Idescat 2005). 1,49 tones de CO2 estalviades per vehicle Font: Oficina técnica para la mitigación del cambio climático (Diputación de Almería).

314,39 tn CO2 /any S: Participació ciutadana A: Ajuts i subvencions

7.3.1. Incentivar la utilització del transport públic

Línia

Línia Disminuir les emissions associades al transport.

Objectiu

Augmentar el nombre d’usuaris del transport públic

Descripció

Resultat del taller de participació es va acordar de fer una campanya per incentivar l’ús del transport públic. L’objectiu de la campanya és fer difusió de les diferents tarifes i línies de transport públic que passen pel municipi, amb la finalitat d’augmentar el nombre d’usuaris actuals.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

800 € 14 €/kgCO2 estalviat --- anys

Prioritat

Calendari

Responsable

Alta

2012-2013

ATM i Ajuntament

Indicadors seguiment

Consum

Consum actual Estalvi

22.040,17 MWh/any 220,4 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Nombre d’usuaris que utilitzen el transport públic facilitades per l’ATM.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

S’ha estimat una reducció del 1 %* de les emissions. *Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA

57,66 tn CO2 /any S: Participació ciutadana A: Sensibilització i creació de xarxes locals

7.3.2. Campanya de mobilitat sostenible i segura

Línia

Línia Disminuir les emissions associades al transport urbà.

Objectiu

Reduir el consum dels combustibles fòssils del transport privat

Descripció

L’Ajuntament de la Cellera de Ter s’ha adherit a la campanya de mobilitat segura 2012 impulsada per la Generalitat de Catalunya. La qual vol impulsar un canvi en el nostre mode de transport ja que pot significar viure en una ciutat millor i respirar un aire de més qualitat i més saludable. Agafar el transport públic col·lectiu per anar a la feina, moure’s en bicicleta per la ciutat o caminar per anar de compres en comptes d’agafar el cotxe pot jugar un paper molt important en la salut. El objectius d’aquesta iniciativa són: Estimular un comportament ciutadà, en relació amb l’ús del vehicle, compatible amb el desenvolupament urbà sostenible, en particular amb la protecció de la qualitat de l’aire, la prevenció d’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle i el consum racional dels recursos energètics. Sensibilitzar la ciutadania sobre els impactes ambientals del transport i informar-la sobre les seves diferents modalitats. Impulsar l’ús dels mitjans de transport sostenibles i, en particular, el transport públic, la bicicleta, la mobilitat a peu. Potenciar un retrobament de la ciutadania amb la ciutat, la seva gent i el seu patrimoni cultural, en un entorn saludable i relaxat. Reflexionar sobre com afecta a la nostra salut l’ús irracional del transport motoritzat. Dins d’aquest campanya l’Ajuntament de la Cellera de Ter impulsarà diferents actuacions en el municipi per tal de fer la mobilitat més segura. Entre les actuacions que es realitzaran: Xerrades de mobilitat segura amb el mosso d’esquadra. Ampliació de voreres per a vianants Marcatge de zones compartides entre vianants i vehicles Es faran més passos de vianants Es col·locaran miralls en espais de visibilitat reduïda. Actuacions que afavoriran clarament a una millor mobilitat dins del municipi i que tindran una conseqüència directa en la reducció d’emissions associades al transport.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

7.500 € 130 €/tnCO2 estalviat --- anys

Consum

Consum actual Estalvi

22.040,17 MWh/any 220,4 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Alta

2012-2013

Regidoria de Medi Ambient i entorn

Indicadors seguiment

Consum de combustibles fòssils en el sector transport.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

S’ha estimat una reducció de les emissions del sector transport del 1%.* *Font: Metodologia per a la redacció del PAES, Diputació de Girona i CILMA.

57,66 tn CO2 /any S: Participació ciutadana A: Sensibilització i creació de xarxes locals

7.3.3. Adherir-se a la setmana de la prevenció de Residus

Línia

Línia Disminuir les emissions associades al tractament de residus.

Objectiu

Complir els objectiu del programa PROGREMIC.

Descripció

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus neix d'un projecte de 3 anys que rep el suport del programa LIFE+ de la Comissió Europea. L'objectiu és organitzar durant una mateixa setmana i arreu d'Europa, accions de sensibilització sobre la prevenció de residus. L’objectiu de la Setmana europea de Prevenció de Residus és: -

Donar a conèixer estratègies de reducció de residus i la política de la Unió Europea i dels seus Estats membres en aquesta matèria.

Fomentar accions sostenibles per reduir els residus arreu d'Europa.

Fer públic les tasques dutes a terme pels diversos actors mitjançant exemples concrets de reducció de residus.

Fer canviar el comportament quotidià dels europeus (consum, producció).

Per tal de fomentar-ho es podrien realitzar diverses activitats com: -

Promocions per les bosses d’un sol ús en comerços.

Mercats de segona mà.

Organitzar tallers de recuperació d’objectes o reutilització.

Realitzar una campanya específica per a grans productors.

L’Agència de Residus de Catalunya, en el seu programa de gestió de residus en els municipis de Catalunya (PROGEMIC), fixa com objectiu de reducció de generació residus per càpita del 10%. Objectiu que es fixarà per la Cellera de Ter.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

4.500 € 39 €/tnCO2 estalviat ---anys

Consum

Consum actual Estalvi

--- MWh/any --- MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica Elèctrica

--- MWh --- MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Baixa

2015-2020

Consell Comarcal i Medi ambient i entorn

Indicadors seguiment

% de reducció de Tn de residu en el municipi.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

Reducció del 10 % de les emissions associades als residus del 2005. Font: Objectiu PROGREMIC 2007-2012

116,62 tn CO2 /any S: Participació ciutadana A: Sensibilització i creació de xarxes locals

8.1.1. Pla pilot per millorar la recollida selectiva

Línia

Línia Disminuir les emissions associades a la gestió dels residus.

Objectiu

Complir els objectius de recollida selectiva del PROGREMIC.

Descripció

L’Ajuntament de la Cellera de Ter està treballant en diverses iniciatives per tal de millorar la recollida selectiva, i realitzar una prova pilot en algun dels veïnats del municipi. S’estan estudiant diferents alternatives. Una d’elles seria que les famílies que volguessin adherir-se a la prova fessin l’emmagatzematge de les diferents fraccions de recollida a les seves llars en un contenidors especials que facilitaria l’Ajuntament. I la recollida es faria directament sobre aquest contenidors i s’establiria un dia de recollida amb els veïns. L’objectiu és assegurar-se de la correcte separació de les diferents fraccions i conseqüentment la reducció de la fracció de rebuig i d’aquesta manera reduir els costos associats al transport de residus i les emissions generades per el seu tractament. L’objectiu d’aquesta actuació és la de millorar la recollida i la separació dels residus per fraccions. Aquesta iniciativa aniria acompanyada de bonificacions per part de l’Ajuntament en la taxa de recollida. Actualment totes les fraccions de recollida tenen uns percentatges inferiors al que s’estableix en el PROGREMIC, de paper i cartró es recull el 28,4% sent l’objectiu del 75%, de vidre el 43% sent l’objectiu del 75% i d’envasos el 16,1% sent l’objectiu el 25%, segons les dades del 2005. Aquesta acció pretén doncs, aconseguir com a mínim el compliment del PROGREMIC per a totes les fraccions, i assumint aquest compliment està quantificat l’estalvi de tones de CO2. I fer-la extensible a tot el municipi.

Cost

Cost acció: Cost abatiment: Amortització

2.400 € 14 €/tnCO2 estalviat ---anys

Consum

Consum actual Estalvi

--- MWh/any --- MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmic Elèctrica

--- MWh --- MWh

Prioritat

Calendari

Responsable

Alta

2012-2013

Regidoria Medi ambient i entorn

Indicadors seguiment

Tn recollides de les diferents fraccions.

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE = ∑ (tones de n el 2005 segons bossa tipus*% que manca per complir el PROGREMIC fracción*factor emissió de n) EE = 60 (Vidre)+154,28 (Paper i cartró) +34,28 (Envasos) = 248,56 tones CO2* *Es contempla que el 30% pertany als grans productors i per tant es resta i comptabilitza a l’acció dirigida a ells, quedant pel sector domèstic 173,99 tnCO2.

173,99 tn CO2 /any S: Altres A: Residus

6.5. Taula resum Sectors Responsable

Calendari

Cost (€)

Estalvi d’energia estimat [MWh/any]

Regidors

Alta

1.452

35,13

---

1.1.2. Millora del sistema de calefacció de l’edifici de l’Ajuntament.

Alcaldia i assessor municipal

Alta

10.309,2

7,5

---

2,00

1.1.3. Substitució dels tancaments simples per tancaments de doble vidre i evitar les pèrdues tèrmiques de la porta d’entrada a l’edifici de l’Ajuntament.

Alcaldia i assessor municipal

Baixa

18.755

3,0

---

0,80

1.1.4. Instal·lació de plaques solars tèrmiques per la producció d’ACS en el camp de futbol.

Regidoria d’esports i joventut.

Mitjana

14.000

7,2

---

1,92

1.1.5. Zonificació del la calefacció, adequar el cremador i instal·lar un sistema de telegestió en el CEIP Juncadella.

Regidoria de sanitat i educació.

Mitjana

12.160,5

36,38

---

8,26

1.1.6. Millora de la il·luminació de l’edifici de l’Ajuntament i el CEIP Juncadella

Regidoria de sanitat i educació.

Baixa

16.488

7,32

---

3,52

1.1.7. Millora de l’enllumenat del camp de futbol i el pavelló

Regidoria d’esports i joventut.

Mitjana

15.100

8,8

---

4,23

1.1.8. Instal·lació de dispositius d’aturada automàtica d’equips consumidors d’energia.

Regidors

Alta

2.117,5

3,54

---

1,70

1.1.9. Instal·lació de plaques fotovoltaiques en els sostres dels equipaments municipals

Alcaldia i Regidoria de sanitat i educació

Mitjana

6.171

7,8

3,75

1.2.1. Fomentar la renovació d’electrodomèstics de la classe A o A+ ICAEN i Regidoria de Medi Ambient i entorn en el sector terciari.

Alta

2.800

7,16

---

3,44

1.2.2. Fomentar la renovació de l’enllumenat interior per enllumenat ICAEN i Regidoria de eficient i de baix consum en el sector terciari. Medi Ambient i entorn

Alta

3.200

14,32

---

6,89

ICAEN i Regidoria de Medi Ambient i entorn

Alta

2.800

110,00

---

52,91

Alcaldia

Baixa

4.594.600

---

2.207,94

552,99

Regidoria de Medi Ambient i entorn

Baixa

2.500

307,90

---

148,10

Accions

i camps d’acció

Producció Estalvi d’emissions d’energia estimada de CO2 estimat [MWh/any] [tnCO2/any]

EDIFICIS, EQUIPAMENTS/INSTAL·LACIONS 1.1.1. Designar un gestor energètic municipal pels equipaments/edificis i l’enllumenat públic del municipi.

Edificis i equipaments/ instal·lacions municipals

Edificis i equipaments/ instal·lacions sector terciari (no residencial)

1.3.1. Fomentar la renovació d’electrodomèstics de la classe A i/o bitèrmics en els edificis residencial. Edificis residencials

1.3.2. Fomentar la instal·lació de calderes de biomassa en els habitatges. 1.3.3 Incentivar el canvi de les bombetes incandescents, halògens i d’altres tipus d’il·luminació per sistemes de baix consum

13,07

Responsable

Calendari

Cost (€)

Estalvi d’energia estimat [MWh/any]

Alcaldia

2009

---

7.11

Alcaldia

2010

---

7,91

*Canvi 7 lluminàries 125W vm per 100W VSAP; Instal·lació 2 rellotges astronòmics

Alcaldia

2011

---

8,06

*Canvi 18 lluminàries 250W vm per 100W VSAP Enllumenat Puigdaspre

Alcaldia

2007

---

6,27

*Canvi 8 lluminàries 250W vm per 100 W VSAP Sector Era Nova

Alcaldia

2007

---

2,79

Alta

1.452

4,36

---

2,10

Baixa

53.550

29,99

---

15,63

Mitjana

5.000

---

Alta

400

661,21

---

172,97

Baixa

337.800

---

51,24

Regidoria de Medi Ambient i entorn

Baixa

49.120

18,76

Alcaldia i assessor municipal

Baixa

---

264,20

Baixa

1.200

---

3,6

Baixa

800

---

314,39

Alta

800

220,4

---

57,66

Sectors Accions

i camps d’acció

*Canvi 5 lluminàries 125W vm per 100W de VSAP sector Església; Instal·lació 1 rellotges astronòmics; Instal·lació 1 regulador automàtic de flux *Canvi 8 lluminàries 125W vm per 100W VSAP a c/ d’Amunt, c/ d’Amer i c/ Figaric del sector Església; 2 Instal·lació 2 rellotges astronòmics (Can Roca i L'Estel); Instal·lació 1 regulador de flux Era Nova

Producció Estalvi d’emissions d’energia estimada de CO2 estimat [MWh/any] [tnCO2/any]

Enllumenat públic

1.4.1. Instal·lació de rellotge astronòmic 1.4.2. Canvi de làmpades de VM per tecnologia Led

Alcaldia i assessor municipal Alcaldia i assessor municipal

TRANSPORT 2.3.1. Crear camins escolars i realitzar una enquesta de mobilitat Transport privat i comercial

2.3.2. Borsa local per compartir cotxe 2.3.3. Impulsar l’ús del vehicle elèctric

Regidoria de Medi Ambient i entorn Consell Comarcal i Regidoria de Medi Ambient i entorn Regidoria de Medi Ambient i entorn

PRODUCCIÓ LOCAL D’ELECTRICITAT Fotovoltaica

3.3.1.Incentivar la Instal·lació de plaques fotovoltaiques en règim d’autoconsum en el sector residencial

CONTRACTACIÓ PÚBLICA DE PRODUCTES Y SERVEIS Requeriments d’energies 6.2.1. Contractar l’electricitat d’equipaments/instal·lacions a renovables comercialitzadores 100% renovables.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA 7.2.1. Bonificar la taxa d’escombraries per la realització de Consell Comarcal i compostatge casolà Ajuntament Ajudes i subvencions 7.2.2. Redistribuir l’impost de tracció mecànica per afavorir la Alcaldia Sensibilització i creació de compra de vehicles de baixa emissió, elèctrics o híbrids. xarxes locals 7.3.1. Incentivar la utilització del transport públic ATM i Ajuntament

Responsable

Calendari

Cost (€)

Estalvi d’energia estimat [MWh/any]

Regidoria de Medi Ambient i entorn

Alta

7.500

220,4

---

57,66

Consell Comarcal i Medi ambient i entorn

Baixa

4.500

---

116,62

---

2008-2010

---

0,2

---

2009-2012

---

2,70

Regidoria Medi ambient i entorn ---

Alta

2.400

---

173,99

2010

---

32,36

Sectors Accions

i camps d’acció

7.3.2. Campanya de mobilitat sostenible i segura 7.3.3. Adherir-se a la setmana de la prevenció de Residus *Pedalades pel canvi climàtic * Fomentar el compostatge casolà (30 compostaries)

Producció Estalvi d’emissions d’energia estimada de CO2 estimat [MWh/any] [tnCO2/any]

ALTRES SECTORS Residus

8.1.1. Pla pilot per millorar la recollida selectiva *Fomentar la recollida de la FORM al municipi

7. Pla de participació i comunicació 7.1. Actors implicats El conjunt de la societat té un paper rellevant per fer front al canvi climàtic. La participació de la societat i dels actors directament relacionats en el procés d’elaboració del PAES és necessària per poder proposar les accions i dur-les a terme. La taula següent identifica els possibles actors que s’han implicat en el procés d’elaboració del PAES del municipi de La Cellera de Ter: Taula 7.1. Actors implicats en el procés d’elaboració del PAES. Tipologia de Convocat Participació persones i/o Actors al taller al taller organismes Josep Serrallonga. Alcalde. SI SI Marc Soler regidor de medi ambient SI SI Montse Roca exregidora de medi ambient SI SI Josep Maria Coll regidor de cultura i serveis socials SI SI Carles Coll regidor de règim intern SI SI Ajuntament Albert Prat del grup de CIU SI SI Josep Nebot. Cap de brigada municipal SI NO Jordi Rabionet com a responsable del pavelló municipal SI NO Mercè Martín. Representant de la llar de Jubilats SI NO Jordi Recasens en representació del Club de Futbol Cellera SI NO Sector privat Pere Vila en representació de l’empresa Símtec SI NO Xavier Boïgues en representació de l’Agrupament Escolta Puig d’Afrou SI SI SI NO Representants de Dolors Sunyer en representació de l’Agrupament Escolta Puig d’Afrou la societat civil Jordi Plana en representació de l’entitat Amics de l’Entorn SI SI Josep Bosch en representació del Centre Cultural i Parroquial SI NO Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

7.2.Taller de participació - Planificació El taller de participació es va realitzar el 22 de novembre del 2012 a la Cellera de Ter i va tenir una durada de 2 hores. Es varen convocar, a través de l’ajuntament, tots els actors indicats anteriorment. Al taller, hi varen assistir 8 persones. A continuació, es presenten les propostes d’accions identificades al taller i que s’han incorporat al PAES. En cas que l’acció no s’hagi incorporat al pla d’acció, s’indica la justificació tècnica. Les accions es divideixen en funció de l’àmbit d’actuació: Ajuntament o PAES. Taula 7.2. Proposta d’accions inicials àmbit ajuntament. Incorporació al PAES?

Justificació

Millora del sistema de calefacció de l’edifici de l’Ajuntament.

Una part de l’actuació ja s’ha realitzat.

Substitució dels tancaments simples per tancaments de doble vidre i evitar les pèrdues tèrmiques de la porta d’entrada a l’edifici de l’Ajuntament

---

Canvi de làmpades de VM per tecnologia Led

El VM no és eficient.

Proposta

Font: Elaboració pròpia.

Taula 7.3. Proposta d’accions inicials àmbit PAES Incorporació al PAES?

Justificació

Crear camins escolars i realitzar una enquesta de mobilitat

---

Borsa local per compartir cotxe

---

Bonificar la taxa d’escombraries per la realització de compostatge casolà

---

Incentivar la utilització del transport públic

Per augmentar-ne l’ús.

Pla pilot per millorar la recollida selectiva

---

Proposta

Font: Elaboració pròpia.

Posteriorment a la sessió, es va facilitar als assistents a la reunió l’informe de retorn del taller de participació, en què s’incorporen els resultats del qüestionari d’avaluació del taller de participació (adjunt com a annex IV d’aquest document).

7.3. Comunicació La taula següent indica les accions de comunicació que s’han dut a terme durant el procés d’elaboració dels PAES en la fase inicial i de planificació. Taula 7.2. Instruments de participació i comunicació durant la fase d’inici i planificació del PAES. FASE

ETAPA

GRAU IMPLICACIÓ

Compromís polític i signatura del Pacte

Inici

Adaptació de les estructures administratives municipals

INSTRUMENTS DE PARTICIPACIÓ/COMUNICACIÓ Instrument No

Informació i educació

Aconseguir el suport de les parts interessades

Avaluació del marc actual, que inclou l’informe de referència d’emissions

Planificació

Establiment de la visió: on volem anar? Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho?

Aprovació i presentació del pla

Objectiu Informar la ciutadania de la signatura del Pacte d‘alcaldes i de l’inici dels treballs. Informar els treballadors municipals i responsables polítics de la signatura del Pacte d’alcaldes, dels compromisos adquirits, afavorir la recollida de dades, guanyar legitimitat i involucrar les persones amb poder de decisió.

Informació i educació

Presentar els resultats de l’IRE a la ciutadania.

Informació i educació

Presentar els resultats de l’IRE als actors implicats.

Taller de participació

Mitjançant el taller de participació realitzat el 22 de novembre del 2012 i havent avaluat possibles accions proposades per l’equip redactor es van legitimar les propostes del pla d’acció, així com la seva viabilitat.

Participació i consultes

Presentació

L’equip redactor presenta d’acció als tècnics.

pla

Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

Cal destacar que, un cop aprovat el PAES per Ple, caldrà fer difusió de les actuacions que l’ajuntament desenvolupi. Per tal de donar visibilitat als projectes executats en l’àmbit de totes les comarques gironines, caldrà informar la Diputació de Girona i el CILMA de les actuacions. A més, l’ajuntament també haurà de fer difusió de les actuacions i dels resultats a través dels seus canals de difusió habituals. L’Ajuntament de La Cellera de Ter, com a signatari del Pacte d’alcaldes, es compromet a organitzar cada any accions pel Dia de l’Energia, i a promoure activitats i involucrar-hi la ciutadania i les parts interessades.

8. Pla de seguiment Els signataris del Pacte d’alcaldes es comprometen a presentar: 1) Un informe d’implantació del PAES cada dos anys. Aquest informe inclourà informació quantitativa sobre les accions implantades i el seu impacte sobre el consum d’energia i les emissions de CO2. També inclourà una anàlisi del procés d’implantació del PAES que faci referència a les mesures correctores i preventives quan sigui necessari. Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per poder elaborar aquest informe. 2) Un informe d’acció del PAES cada quatre anys. Aquest informe contindrà la informació indicada per a l’informe d’implantació del PAES i l’inventari de seguiment d’emissions (ISE). Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per a cada tipus d’informe. Per tal d’avaluar el progrés i els resultats del PAES s’han identificat els indicadors següents per a cada sector. Taula 8.1. Proposta d’indicadors. Sector

Indicador Nombre de vehicles elèctrics en el municipi Consum de combustibles fòssils en el sector transport Transport Km de vies per a vianants / km de vies municipals Consum elèctric dels quadres d’enllumenat Consum total de combustibles fòssils del sector residencial Edificis, equipaments/instal·lacions Consum total d’electricitat en edificis residencials Consum total d’electricitat en el sector terciari Producció local d’energia Potència instal·lada Contractació pública de productes i serveis % d’electricitat ecològica comprada per l’Ajuntament % de reducció de Tn de residu en el municipi Nombre de famílies adherides a la campanya Participació ciutadana Nombre d’usuaris que utilitzen el transport públic facilitades per l’ATM Consum de combustibles fòssils en el sector transport Altres (residus) Tn recollides de les diferents fraccions Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

Aquests indicadors s’hauran de definir i descriure amb més detall un cop la Comissió Europea hagi publicat la guia específica sobre el seguiment i la presentació dels informes.

9. Proposta de pla d’inversions Aquest pla d’inversions identifica, pel període 2012-2020, les accions que caldrà dur a terme per tal d’assolir l’objectiu i el cost associat. Les accions es divideixen en tres períodes: curt termini (fins a l’any 2013), mitjà termini (2013-2015) i llarg termini (2015-2020). L’informe d’implantació del PAES haurà d’actualitzar aquest pla d’inversions. La taula següent recull les accions identificades pel PAES en funció de la previsió del seu període d’implantació. Taula 9.1. Síntesi del pla d’inversions. Termini

Nombre d’accions

Cost inversió privada (€)

Cost Ajuntament (€)

Cost total (€)

Curt termini (2012-2013)

35.230,70

35.230,7

Mitjà termini (2013-2015)

52.432

52.431,5

Llarg termini (2015- 2020) Font: Elaboració pròpia.

4.977.120

102.193

5.079.313

Per a cada acció s’indiquen els aspectes clau següents: Cost total (IVA inclòs) Cost d’abatiment de l’acció Període d’amortització Cost de la inversió privada (IVA inclòs) Cost de l’ajuntament (IVA inclòs) Possibles vies de finançament per fer front al cost de l’acció/inversió Curt termini (2012-2013)

Acció 1.1.1. Designar un gestor energètic municipal pels equipaments/edificis i l'enllumenat públic del municipi.

Període Possibles Cost d’abatiment d’amortització vies de (€/tnCO2estalviades) (any) finançament

Cost inversió privada (€)

Cost Ajuntament (€)

Cost total (€)

1.452

10.309,2

111

0,34

---

1.1.2. Millora del sistema de calefacció de l'edifici de l'Ajuntament.

5.148

23,57

ICAEN/IDAE

---

1.1.8. Instal·lació de dispositius d'aturada automàtica d'equips consumidors d'energia.

1.243

3,8

ICAEN/IDAE

---

2.117,5

1.2.1. Fomentar la renovació d'electrodomèstics de la classe A o A+ en el sector terciari.

813

---

2.800

1.2.2. Fomentar la renovació de l'enllumenat interior per enllumenat eficient i de baix consum en el sector terciari.

465

---

3.200

1.3.1. Fomentar la renovació d'electrodomèstics de la classe A i/o bitèrmics en els edificis residencial.

---

2.800

1.4.1. Instal·lació de rellotge astronòmic

2,12

ICAEN/IDAE

---

1.452

2.3.2. Borsa local per compartir cotxe

---

400

7.3.1. Incentivar la utilització del transport públic

---

800

7.3.2. Campanya de mobilitat sostenible i segura

130

---

7.500

8.1.1. Pla pilot per millorar la recollida selectiva

---

2.400

Total 35.230,7

Mitjà termini (2013-2015)

Acció

Període Possibles Cost d’abatiment d’amortització vies de (€/tnCO2estalviades) (any) finançament

Cost inversió privada (€)

Cost ajuntament (€)

Cost total (€)

1.1.4. Instal·lació de plaques solars tèrmiques per la producció d'ACS en el camp de futbol.

7.283

26,4

ICAEN/IDAE

---

14.000

1.1.5. Zonificació del la calefacció, adequar el cremador i instal·lar un sistema de telegestió en el CEIP Juncadella.

1.472

8,29

ICAEN/IDAE

---

12.160,5

1.1.7. Millora de l'enllumenat del camp de futbol i el pavelló

3.567

10,91

ICAEN/IDAE

---

15.100

1.1.9. Instal·lació de plaques fotovoltaiques en els sostres dels equipaments municipals

1.645

5,03

ICAEN/IDAE

---

6.171

---

5.000

2.3.1. Crear camins escolars i realitzar una enquesta de mobilitat

Total 52.431,5

Llarg termini (2015-2020)

Acció

Període Cost d’abatiment d’amortització (€/tnCO2estalviades) (any)

Possibles vies de finançament

Cost inversió privada (€)

Cost ajuntament (€)

Cost total (€)

1.1.3. Substitució dels tancaments simples per tancaments de doble vidre i evitar les pèrdues tèrmiques de la porta d'entrada a l'edifici de l'Ajuntament.

23.414

63,79

ICAEN/ELENA

---

18.755

1.1.6. Millora de la il·luminació de l'edifici de l'Ajuntament i el CEIP Juncadella

4.685

14,33

ICAEN/ELENA

---

16.488

1.3.2. Fomentar la instal·lació de calderes de biomassa en els habitatges.

839

---

4.592.000

2.600

4.594.600

1.3.3 Incentivar el canvi de les bombetes incandescents, halògens i d'altres tipus d'il·luminació per sistemes de baix consum

---

2.500

1.4.2. Canvi de làmpades de VM per tecnologia Led

3.427

10,48

ICAEN/ELENA

---

53.550

2.3.3. Impulsar l'ús del vehicle elèctric

6.593

---

336.000

1.800

337.800

3.3.1.Incentivar la Instal·lació de plaques fotovoltaiques en règim d'autoconsum en el sector residencial

2.618

---

49.120

---

49.120

6.2.1. Contractar l'electricitat d'equipaments/instal·lacions a comercialitzadores 100% renovables.

---

333

---

1.200

7.2.2. Redistribuir l’impost de tracció mecànica per afavorir la compra de vehicles de baixa emissió, elèctrics o híbrids.

---

800

7.3.3. Adherir-se a la setmana de la prevenció de Residus

---

4.500

7.2.1. Bonificar la taxa d'escombraries per la realització de compostatge casolà

Total 5.079.313

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Annex I – SEAP Template

Sustainable Energy Action Plan (SEAP) template This is a working version for Covenant signatories to help in data collection. However the on-line SEAP template available in the Signatories’ Corner (password restricted area) at: http://members.eumayors.eu/ is the only REQUIRED template that all the signatories have to fill in at the same time when submitting the SEAP in their own (national) language.

OVERALL STRATEGY 1) Overall CO2 emission reduction target

21,5

(%) by

2020

Instructions

Absolute reduction

Please tick the corresponding box:

Per capita reduction

2) Long-term vision of your local authority (please include priority areas of action, main trends and challenges)

Reduce 25% of emissions in buildings and municipal facilities by improvements in energy efficiency and energy management . To promote energy renewable by the installation of solar panels on the football field and solar photovoltaic in the town hall and nursery school . Encourage renovation of the elec

3) Organisational and financial aspects Coordination and organisational structures created/assigned In the municipality of la Cellera de Ter the responsible is Miquel Grau Botanch Staff capacity allocated Environmental Project Manager as SEAP Coordinator Involvement of stakeholders and citizens Government team and Representatives of civil society Overall estimated budget 5166975 eur Foreseen financing sources for the investments within your action plan Diputació de Girona, Catalan Energy Institute (ICAEN), Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE). Planned measures for monitoring and follow up The councillors of tthe enviroment,town planning, education and sport will be the attendants to bring the follow-up and evaluation of the Action Plan

Go to the second part of the SEAP template -> dedicated to your Baseline Emission Inventory! DISCLAIMER: The sole responsibility for the content of this publication lies with the authors. It does not necessarily reflect the opinion of the European Communities. The European Commission is not responsible for any use that may be made of the information contained therein.

More information: www.eumayors.eu.

Sustainable Energy Action Plan (SEAP) template EMISSION INVENTORY (2) 1) Inventory year

2005

Instructions

For Covenant signatories who calculate their CO2 emissions per capita, please precise here the number of inhabitants during the inventory year :

2064

2) Emission factors Standard emission factors in line with the IPCC principles

Please tick the corresponding box:

LCA (Life Cycle Assessment) factors Emission reporting unit CO2 emissions

Please tick the corresponding box:

CO2 equivalent emissions

3) Key results of the Baseline Emission Inventory Grey fields are non editable

Green cells are compulsory fields A. Final energy consumption

Please note that for separating decimals dot [.] is used. No thousand separators are allowed.

FINAL ENERGY CONSUMPTION [MWh] Fossil fuels

Category

Electricity

Heat/cold

Natural gas

Liquid gas

Heating Oil

Diesel

Gasoline

Renewable energies Lignite

Coal

Other fossil fuels

Biofuel

Plant oil

Other biomass

Solar thermal

Geothermal

Total

BUILDINGS, EQUIPMENT/FACILITIES AND INDUSTRIES: Municipal buildings, equipment/facilities Tertiary (non municipal) buildings, equipement/facilities

75,69 344,40

0,00

12,02

12,82

100,52

28,88

78,49

451,77

Residential buildings Municipal public lighting Industries (excluding industries involved in the EU Emission trading scheme - ETS) Subtotal buildings, equipments/facilities and industries

1763,69

305,42

532,73

2601,84

134,37

0,00

134,37

0,00

0,00 3288,50

TRANSPORT: Municipal fleet Public transport Private and commercial transport Subtotal transport

46,96 0,00 4766,87

0,00 0,00 998,71

46,96 0,00 5765,57 5812,53

OTHER: 1166,18

Waste management Waste water management Please specify here your other emissions

Total

10267,20

Corresponding CO2-emission factors in [t/MWh]

0,481

0,202

0,227

0,267

0,249

CO2 emission factor for electricity not produced locally [t/MWh]

C. Local electricity production and corresponding CO2 emissions Please note that for separating decimals dot [.] is used. No thousand separators are allowed.

Locally generated electricity (excluding ETS plants , and all plants/units > 20 MW)

Locally generated electricity [MWh]

Energy carrier input [MWh] Natural gas

Liquid gas

Fossil fuels Heating oil

Lignite

Coal

Steam

Waste

Plant oil

Other biomass

Other renewable

other

CO2 / CO2eq emissions [t]

Corresponding CO2emission factors for electricity production in [t/MWh]

Wind power Hydroelectric power Photovoltaic Combined Heat and Power Other Please specify: _________________ Total

D. Local heat/cold production (district heating/cooling, CHPsâ&#x20AC;Ś) and corresponding CO2 emissions Please note that for separating decimals dot [.] is used. No thousand separators are allowed.

Locally generated heat/cold

Locally generated heat/cold [MWh]

Energy carrier input [MWh] Natural gas

Liquid gas

Fossil fuels Heating oil

Lignite

Coal

Waste

Plant oil

Other biomass

Other renewable

other

Corresponding CO2CO2 / CO2emission factors for eq emissions heat/cold production in [t] [t/MWh]

Combined Heat and Power District Heating plant(s) Other Please specify: _________________ Total

Go to the last part of the SEAP template -> dedicated to your Sustainable Energy Action Plan!

DISCLAIMER: The sole responsibility for the content of this publication lies with the authors. It does not necessarily reflect the opinion of the European Communities. The European Commission is not responsible for any use that may be made of the information contained therein.

More information: www.eumayors.eu.

Sustainable Energy Action Plan (SEAP) template SUSTAINABLE ENERGY ACTION PLAN Instructions

1) Title of your Sustainable Energy Action Plan SEAP of la Celelra de Ter

Date of formal approval

26/11/2012

Authority approving the plan city council

2) Key elements of your Sustainable Energy Action Plan Green cells are compulsory fields

Grey fields are non editable

SECTORS

KEY actions/measures

& fields of action

per field of action

Responsible department, person or company (in case of involvement of 3rd parties)

Implementation [start & end time]

Estimated costs per action/measure

Expected Expected Expected Energy renewable CO2 energy saving target energy reduction saving per per sector production per measure [MWh] per measure measure [MWh/a] in 2020 [MWh/a] [t/a]

BUILDINGS, EQUIPMENT / FACILITIES & INDUSTRIES:

Municipal buildings, equipment/facilities

Tertiary (non municipal) buildings, equipment/facilities

1.1.1. Appoint an energy manager for municipal facilities / buildings and street lighting in the town. 1.1.2. Improving the heating system of the Town Hall. 1.1.3. Simple replacement of exterior double glazing and prevent heat loss from the entrance to City Hall. 1.1.4. Installing solar panels for hot water production on the football field. 1.1.5. Zoning of heating, adjust the burner and install a system of control remote into the CEIP Juncadella. 1.1.6. Improving the lighting of the City Hall and CEIP Juncadella 1.1.7. Improved lighting in the sport center and the football Hall 1.1.8. Installing devices automatically save energy consuming equipment. 1.1.9. Installation of photovoltaic panels on the roofs of municipal buildings

1.2.1. Encourage the renewal the electrical appliances for Class A or A+ in the tertiary sector. 1.2.1:ICAEN i Regidoria de Medi 1.2.2. Encourage the renovation of the interior lighting to efficient lighting and Ambient i entorn low consumption in the tertiary sector. 1.2.2:ICAEN i Regidoria de Medi Ambient i entorn 1.3.1. Encourage the renewal the electric appliances of Class A and / or bithermal in residential buildings. 1.3.2. Encourage the installation of biomass boilers in homes. 1.3.1: ICAEN i Regidoria de Medi 1.3.3 Encourage the exchange of incandescent, halogen and other lighting Ambient i entorn systems for Lighting of Low Power 1.3.2:Alcaldia

1.1.1.2012-2013 1.1.2.2012-2013 1.1.3.2015-2020 1.1.4.2013-2015 1.1.5.2013-2015 1.1.6.2015-2020 1.1.7.2013-2015 1.1.8.2012-2013 1.1.9.2013-2015

1.2.1:2012-2013 1.2.2:2012-2013

1.3.1: 2012-2013 1.3.2:2015-202 1.3.3:2015-202

1.3.3:Regidoria de Medi Ambient i entorn

Residential buildings * Change 5 lights of 125W of VM for 100W VSAP. Install one automatic regulator * Change 8 lights of 125W of VM for 100W VSAP and Install two astronomical clocks (Can Roca The Star) and one regulator. * Change 7 lights of 125W VM for 100W VSAP and Installation two astronomical clocks * Change 18 of 250W VM for 100W VSAP * Change 8 lights of 250W VM for 100W VSAP 1.4.1. Installing Astronomical Clock 1.4.2. Change VM lamps for lamps of LED technology

Municipal public lighting Industries (excluding industries involved in the EU Emission trading scheme - ETS) & Small and Medium Sized Enterprises (SMEs)

1.1.1Regidors 1.1.2.Alcaldia i assessor municipal 1.1.3 Alcaldia i assessor municipal 1.1.4.Regidoria d’esports i joventut. 1.1.5.Regidoria de sanitat i educació. 1.1.6.Regidoria de sanitat i educació. 1.1.7.Regidoria d’esports i joventut. 1.1.8.Regidors 1.1.9.Alcaldia i Regidoria de sanitat i educació

* * * * * 1.4.1:Alcaldia i assessor municipal 1.4.2:Alcaldia i assessor municipal

* 2009 * 2010 * 2011 * 2007 * 2007 1.4.1:2012-2013 1.4.2:2015-2020

1.1.1:1.452 1.1.2:10.309,2 1.1.3:18.755 1.1.4:14.000 1.1.5:12.160,5 1.1.6:16.488 1.1.7:15.100 1.1.8:2.117,5 1.1.9:6.171

1.2.1:2.800 1.2.2:3.200

1.3.1: 2.800 1.3.2:4.594.600 1.3.3:2.500

* * * * * 1.4.1:1.452 1.4.2:53.550

1.1.1:35,13 1.1.2:7,5 1.1.3:3,0 1.1.4:7,2 1.1.5:36,38 1.1.6:7,32 1.1.7:8,8 1.1.8:3,54 1.1.9:7,8

1.1.1:--1.1.2:--1.1.3: --1.1.4:--1.1.5:--1.1.6:--1.1.7:--1.1.8:--1.1.9:7,8

1.1.1:13,07 1.1.2:2,00 1.1.3: 0,80 1.1.4:1,92 1.1.5:8,26 1.1.6:3,52 1.1.7:4,23 1.1.8:1,70 1.1.9:3,75

1.2.1:7,16 1.2.2:14,32

1.2.1:--1.2.2:---

1.2.1:3,44 1.2.2:6,89

1.3.1: 110,00 1.3.2:--1.3.3:307,90

1.3.1: 1.3.2:2.207,94 1.3.3:

1.3.1: 52,91 1.3.2:552,99 1.3.3:148,10

* * * * * 1.4.1:4,36 1.4.2:29,99

* --* --* --* --* --1.4.1:--1.4.2:---

* 7.11 * 7,91 * 8,06 * 6,27 * 2,79 1.4.1:2,10 1.4.2:15,63

Local renewable energy production target per sector [MWh] in 2020

CO2 reduction target per sector [t] in 2020

590,4

215,74

853,45

661,21

312,21

Other - please specify: __________________________________ ______________________________________________________

TRANSPORT: Municipal fleet Public transport

Private and commercial transport

2.3.1. Create Roadway school 2.3.2. Local exchange car-sharing 2.3.3. Promote the use of electric vehicles

2.3.1: Regidoria de Medi Ambient i entorn 2.3.2: Consell Comarcal i Regidoria de Medi Ambient i entorn 2.3.3: Regidoria de Medi Ambient i entorn

2.3.1: 2013-2015 2.3.2: 2012-2013 2.3.3: 2015-2020

2.3.1: 5.000 2.3.2: 400 2.3.3: 337.800

2.3.1: --2.3.2: 661,21 2.3.3: ---

2.3.1: --2.3.2: --2.3.3: ---

2.3.1: 88 2.3.2: 172,97 2.3.3: 51,24

Other - please specify: __________________________________ ______________________________________________________

LOCAL ELECTRICITY PRODUCTION:

18,76

264,20

Hydroelectric power Wind power Photovoltaic Combined Heat and Power

3.3.1:Encourage the installation of solar photovoltaic system for consumption 3.3.1:Regidoria de Medi Ambient i entorn 3.3.1:2015-2020 in the residential sector

3.3.1:49.120

3.3.1:39

3.3.1:18,76

Other - please specify: __________________________________ ______________________________________________________

LOCAL DISTRICT HEATING / COOLING, CHPs: Combined Heat and Power District heating plant Other - please specify:__________________________________ ______________________________________________________

LAND USE PLANNING: Strategic urban planning Transport / mobility planning Standards for refurbishment and new development Other - please specify: __________________________________ ______________________________________________________

PUBLIC PROCUREMENT OF PRODUCTS AND SERVICES: Energy efficiency requirements/standards Renewable energy requirements/standards Other - please specify: __________________________________ ______________________________________________________

6.2.1. Contract green electricity for municipal buildings and municipal public lighting.

6.2.1:Alcaldia i assessor municipal

6.2.1:2015-2020

6.2.1:0

6.2.1: 264,20

WORKING WITH THE CITIZENS AND STAKEHOLDERS:

Advisory services Financial support and grants

440,8 7.2.1. Give a bonus to waste tax for home composting 7.2.2. Encourage the purchase of minimum CO2 emission vehicles, including electric, hybrid and plug-in hybrids through a bonus tax vehicles

7.2.1: Consell Comarcal i Ajuntament 7.2.2.Alcaldia

7.2.1: 2015-2020 7.2.2.2015-2020

7.2.1: 1.200 7.2.2.800

7.2.1: --7.2.2.---

7.2.1: 3,6 7.2.2.314,39

7.3.1: ATM i Ajuntament 7.3.2:Regidoria de Medi Ambient i entorn 7.3.3: Consell Comarcal i Medi ambient i entorn * --*---

7.3.1: 2012-2013 7.3.2:2012-2013 7.3.3: 2015-2020 * 2008-2010 *2009-2012

7.3.1:800 7.3.2:7.500 7.3.3: 4.500 * --*---

7.3.1: 220,4 7.3.2:220,4 7.3.3: --* --*---

7.3.1: --7.3.2:--7.3.3: --* --*---

7.3.1: 57,66 7.3.2:57,66 7.3.3:116,62 * 0,2 *2,70

8.1.1.:--*---

8.1.1.:173,99 *32,36

759,18

Awareness raising and local networking 7.3.1. Encourage the use of public transport 7.3.2.Organize and execute a waste reduction campaign 7.3.3. Joining the Week for Waste Reduction * Ride for climate change *Promoting home composting

Training and education Other - please specify: __________________________________ ______________________________________________________

OTHER SECTOR(S) Waste management

8.1.1.:Pilot program to improve the selective collection * Encourage the collection of biowaste in the municipality

8.1.1.:Regidoria Medi ambient i entorn *---

8.1.1.:2012-2013 *2010

8.1.1.:2.400 *---

TOTAL

1731,41

254,74

3) Web address Direct link to the webpage dedicated to your SEAP (if any)

More information: www.eumayors.eu.

2207,8

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Annex II – Resultats VEPE

Número

Ajuntament_Biblioteca

DADES BÀSIQUES Av. Montserrat 20, local 2

Adreça: Superfície:

---

Any de construcció:

---

Ocupació mitjana:

alta

Consum 2011

Energia

Cost (IVA incl.)

Elèctric (kWh)

9520

1657

Gasoil (litres)

5000

3497

Data de la visita:

22/10/2012

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ CLIMATITZACIÓ

Calefacció

Refrigeració

ACS

Tecnologia existent

caldera gasoil

bomba de calor

------

Consum elèctric

molt baix

alt

-----

Consum tèrmic

alt

molt baix

-----

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

ITC

IIUC

IGOA

Indicadors

IGGC

Grau de gestió i control (IGGC)

Tecnologia de climatització (ITC)

2,5

Envolupant (IE)

Operació dels equips (IGOA)

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

Descripció En l'edifici hi ha les oficines de l'Ajuntament, la biblioteca i la llar de jubilats, comparteixen la mateixa caldera. El comptador d'electricitat és independent per la llar de jubilats que es tractarà a part. La calefacció per les oficines de l'ajuntament i l'oficina del vigilant és mitjançant terra radiant i la resta d'estances és mitjançant fan-coils. El fred es genera amb splits 1a1. Actual s'està instal·lant un sistema de gestió y control de la calefacció, juntament amb sondes de temperatura i rellotges a les diferent sales per evitar que la climatització es quedi encesa en hores no desitjades. - 6 splits -10 Fan-coils -2 radiadors Recomanacions No es realitzen anàlisis de fums de la caldera de manera sistemàtica. Mesura que s'hauria de fer un cop a l'any.

SISTEMA D'ENLLUMENAT ZONES

Alta ocupació

Espais comuns

Baixa ocupació

Tecnologia enllumenat

Sistema de regulació

Ús de llum natural

mitjà

baix

Indicadors

IGC

ITE

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Intensitat d'ús (IIU)

1,33

IIU

Descripció La il·luminació de l'edifici es realitza mitjançant fluorescents (FL), amb balast convencional. En les zones d'alta ocupació de 36W i en els espais comuns generalment de 18 W. No hi ha cap sistema de gestió i control de la il·luminació. -70 unitats de 36W -28 unitats de 18 W Recomanacions Canvi de la tecnologia actual, valorar la possibilitat d'utilitzar tecnologia Led.

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT

PRODUCCIÓ D'ENERGIA FONT ENERGÈTICA

Potència instal·lada

Any instal·lació

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT 1.1.1., 1.1.2., 1.1.3., 1.1.6., 1.1.8., 1.1.9.

Producció anual

1-. Caldera de gasoil de l'Ajuntament

2-. Fan coil

4-. Radiador llar jubilats

3-. Splits

Número

Llar de jubilats

DADES BÀSIQUES Av. Montserrat nº20, local 1

Adreça: Superfície:

---

Any de construcció:

---

Ocupació mitjana:

alta Energia

Cost (IVA incl.)

Elèctric

17591

3115,4

Gasoil

Imputat Aj.

Consum 2011

Data de la visita:

22/10/2012

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ CLIMATITZACIÓ

Calefacció

Refrigeració

ACS

Tecnologia existent

caldera gasoil

split

------

Consum elèctric

molt baix

alt

-----

Consum tèrmic

alt

-----

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

ITC

IIUC

IGOA

Indicadors

IGGC

Grau de gestió i control (IGGC)

Tecnologia de climatització (ITC)

2,5

Envolupant (IE)

Operació dels equips (IGOA)

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

Descripció La llar de jubilats es trobaen el mateix edifici de l'ajuntament. No comparteix el mateix comptador d'electricitat però si el consum de calefacció que s'ha imputat la seva totalitat a l'ajuntament. - 4 fancoils -7 radiadors - 1 split El sistema de calefacció disposa d'un sistema de control i gestió energètica.

Recomanacions

SISTEMA D'ENLLUMENAT

ZONES

Alta ocupació

Espais comuns

Baixa ocupació

Tecnologia enllumenat

Sistema de regulació

Ús de llum natural

alt

mitjà

baix

Indicadors

IGC

ITE

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Intensitat d'ús (IIU)

1,33

IIU

Descripció La il·luminació de l'edifici es realitza mitjançant fluorescents (FL), amb balast convencional. En les zones d'alta ocupació de 36W i en els espais comuns generalment de 18 W. No hi ha cap sistema de gestió i control de la il·luminació. -24 unitats de 36W -16 unitats de 18 W Recomanacions Canvi de la tecnologia actual, valorar la possibilitat d'utilitzar tecnologia Led.

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT

PRODUCCIÓ D'ENERGIA FONT ENERGÈTICA

Potència instal·lada

Any instal·lació

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT 1.1.1.

Producció anual

Número

Serveis Socials

DADES BÀSIQUES Av. Montserrat, grup l'estel

Adreça: Superfície:

---

Any de construcció:

2009

Ocupació mitjana:

baixa

Consum 2011 Elèctric

Energia

Cost (IVA incl.)

2724

495,26 Data de la visita:

Gas natural

22/10/2012

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ CLIMATITZACIÓ

Calefacció

Refrigeració

ACS

Tecnologia existent

bomba de calor

------

Consum elèctric

mitjà

alt

-----

Consum tèrmic

-----

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

ITC

IIUC

IGOA

Indicadors

IGGC

Grau de gestió i control (IGGC)

Tecnologia de climatització (ITC)

Envolupant (IE)

Operació dels equips (IGOA)

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

Descripció Es tracta d'un local situat a la part baixa d'un edifici. El local disposa de 3 sales. I l'horari d'obertura és de 4 dies a la setmana de 9h a 13h. La climatització es realitza mitjançant una bomba de calor. Només hi ha un termòstat per tot el local, però el sistema de distribució d'aire permet el tancament de la reixa de distribució d'aire de la sala gran, ja que aquesta només s'utilitza puntualment.

Recomanacions

SISTEMA D'ENLLUMENAT

ZONES

Alta ocupació

Espais comuns

Baixa ocupació

Tecnologia enllumenat

Sistema de regulació

Ús de llum natural

baix

Indicadors

IGC

ITE

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Intensitat d'ús (IIU)

1,33

IIU

Descripció Downlight (DL) de 2x26 W a les zones comuns i Florescents de 2x36W als espais de baixa ocupació.

Recomanacions

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT

PRODUCCIÓ D'ENERGIA FONT ENERGÈTICA

Potència instal·lada

Any instal·lació

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT 1.1.1.

Producció anual

Número

Consultori Mèdic

DADES BÀSIQUES Av. Montserrat nº 22

Adreça: Superfície:

---

Any de construcció:

---

Ocupació mitjana: Consum 2011 Elèctric

mitjana Energia

Cost (IVA incl.)

4526

766,66 Data de la visita:

Gas natural

22/10/2012

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ CLIMATITZACIÓ

Calefacció

Refrigeració

ACS

Tecnologia existent

caldera gasoil

bomba de calor

------

Consum elèctric

molt baix

alt

-----

Consum tèrmic

mitjà

-----

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

ITC

IIUC

IGOA

Indicadors

IGGC

Grau de gestió i control (IGGC)

Tecnologia de climatització (ITC)

Envolupant (IE)

Operació dels equips (IGOA)

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

Descripció Local amb una sala d'espera i 3 consultes. L'ús és de dos dies a la setmana de 8h a 20h. Hi ha tres splits ( un per consulta) i la sala d'espera 4 radiadors, i és on hi ha la sonda de temperatura.

Recomanacions

SISTEMA D'ENLLUMENAT

ZONES

Alta ocupació

Espais comuns

Tecnologia enllumenat

Sistema de regulació

Ús de llum natural

baix

mitjà Indicadors

IGC

ITE

Baixa ocupació

------

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Intensitat d'ús (IIU)

1,33

IIU

Descripció La il·luminació es realitza mitjançant downlights (DL). Hi ha un total de 14 unitats de 2x26 W.

Recomanacions

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT

PRODUCCIÓ D'ENERGIA FONT ENERGÈTICA

Potència instal·lada

Any instal·lació

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT 1.1.1.

Producció anual

Número

Escola Bressol

DADES BÀSIQUES Crt. Plantadís

Adreça: Superfície:

---

Any de construcció:

2007

Ocupació mitjana:

alta

Consum 2011 Elèctric

Energia

Cost (IVA incl.)

25686

4264,9 Data de la visita:

Gas natural

22/10/2012

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ CLIMATITZACIÓ

Calefacció

Refrigeració

ACS

Tecnologia existent

bomba de calor

termoacumulador elèctric

Consum elèctric

mitjà

alt

baix

Consum tèrmic

-----

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

ITC

IIUC

IGOA

Indicadors

IGGC

Grau de gestió i control (IGGC)

Tecnologia de climatització (ITC)

Envolupant (IE)

Operació dels equips (IGOA)

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

Descripció Es tracta d'un edifici construït l'any 2007. La climatització es realitza mitjaçant bombes de calor amb sistema inverter. Hi ha un petit termo elèctric per l'ACS. Totes les sales tenen el seu termòstat. I tots els tancament son dobles.

Recomanacions Sistema de control i gestió de la climatització per evitar el funcionament en hores no desitjades.

SISTEMA D'ENLLUMENAT

ZONES

Alta ocupació

Espais comuns

Baixa ocupació

Tecnologia enllumenat

Sistema de regulació

Ús de llum natural

alt

mitjà

Indicadors

IGC

ITE

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Intensitat d'ús (IIU)

1,33

IIU

Descripció Tot l'edifici disposa de Downlights de 2X26 W. Un total de 25 unitats de 2X26W.

Recomanacions

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT

PRODUCCIÓ D'ENERGIA FONT ENERGÈTICA

Potència instal·lada

Any instal·lació

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT 1.1.1., 1.1.8., 1.1.9.

Producció anual

Número

Camp de futbol

DADES BÀSIQUES Crt. Escoles

Adreça: Superfície:

---

Any de construcció:

---

Ocupació mitjana:

mitjana

Consum 2011

Energia

Cost (IVA incl.)

Elèctric (kWh)

28329

4943,16

Gasoil (litres)

1200

883,8

Data de la visita:

22/10/2012

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ CLIMATITZACIÓ

Calefacció

Refrigeració

ACS

Tecnologia existent

radiador elèctric

------

caldera gasoil

Consum elèctric

mitjà

-----

baix

Consum tèrmic

-----

mitjà

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

ITC

IIUC

IGOA

Indicadors

IGGC

Grau de gestió i control (IGGC)

Tecnologia de climatització (ITC)

Envolupant (IE)

Operació dels equips (IGOA)

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

Descripció Es tracta d'una equipació esportiva. El seu ús és cada dia de dilluns a divendres de 16h a 23.30h. I els cap de setmana. No es disposa de cap sistema de control i gestió energètica. La climatització es realitza (només en els vestidors) mitjançant equips elèctrics. L'ACS es genera mitjançant un acumulador i un cremador de gasoil.

Recomanacions Instal·lació de plaques fotovoltaiques per l'ACS. Canvi del equips elèctrics de calefacció dels vestidors. (hi ha un total de 4 equips).

SISTEMA D'ENLLUMENAT

ZONES

Alta ocupació

Espais comuns

Tecnologia enllumenat

Sistema de regulació

Ús de llum natural

alt

baix Indicadors

IGC

ITE

Baixa ocupació

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Intensitat d'ús (IIU)

1,33

IIU

Descripció La il·luminació del camp de futbol és un dels elements que té major incidència en el consum energètic de la instal·lació, ja que hi ha un total de 16 unitats de d'halogenurs metàl·lics de 2000W cada làmpada. Del total d'unitats s'utilitza normalment només 8 unitats. La il·luminació dels vestidors és mitjançant un total de 12 unitats de florescents amb balast convencional de 58 W. Recomanacions Valorar la millora de l'enllumenat de la pista i dels vestidors, mitjançant tecnologies i lluminàries més eficients.

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT Tot i que es tracta d'un camp de gespa artificial, disposa de sistema de reg.

PRODUCCIÓ D'ENERGIA FONT ENERGÈTICA

Potència instal·lada

Any instal·lació

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT 1.1.1., 1.1.4. , 1.1.7

Producció anual

1- Acumulador amb cremador

Número

CEIP Juncadella

DADES BÀSIQUES Crt. Escoles, nº2

Adreça: Superfície:

---

Any de construcció:

---

Ocupació mitjana: Consum 2011 Elèctric GLP (m3)

alta Energia

Cost (IVA incl.)

48387

7268,63

7119,86

7334,88

Data de la visita:

22/10/2012

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ CLIMATITZACIÓ

Calefacció

Refrigeració

ACS

Tecnologia existent

caldera GLP

------

termoacumulador elèctric

Consum elèctric

baix

-----

mitjà

Consum tèrmic

alt

-----

baix

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

ITC

IIUC

IGOA

Indicadors

IGGC

Grau de gestió i control (IGGC)

Tecnologia de climatització (ITC)

Envolupant (IE)

Operació dels equips (IGOA)

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

Descripció L'edifici ha estat va ser ampliat, fet que provoca que la part mes antiga disposi de tancament menys eficients. La caldera principal del centre utilitza com a combustible el gas propà i té un cremador de gas natural. I el termòstat està instal·lat en l'aula més freda. No està zonificat, només disposa d'una bomba d'impulsió. També hi ha una petita caldera de gasoil que serveix per la calefacció de l'edifici del menjador. L'ACS només s'utilitza en la cuina del centre, i es genera mitjançant un termoacumulador elèctric.

Recomanacions Diversificar el combustible. Zonificar les zones a calefactar. Millora dels tancament de la part més antiga.

SISTEMA D'ENLLUMENAT

ZONES

Alta ocupació

Espais comuns

Baixa ocupació

Tecnologia enllumenat

Sistema de regulació

Ús de llum natural

alt

baix

Indicadors

IGC

ITE

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Intensitat d'ús (IIU)

1,33

IIU

Descripció Totes les aules del centre16 en total, l'enllumenat es realitza mitjançant Fluorescents els quals no disposen de reflector. Amb un total de 48X2 unitats de 58W. En els passadissos trobem 12X2 unitats de 58W i el menjador hi ha 16X1 unitat de 36W.

Recomanacions Millora de la tecnologia utilitzada en l'enllumenat, així com el sistema de reflexió.

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT

PRODUCCIÓ D'ENERGIA FONT ENERGÈTICA

Potència instal·lada

Any instal·lació

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT 1.1.1. , 1.1.5. , 1.1.6., 1.1.8.

Producció anual

1- Caldera del CEIP

2-. Radiadors

Número

Pavelló

DADES BÀSIQUES Crt. Escoles nº2

Adreça: Superfície:

---

Any de construcció:

---

Ocupació mitjana: Consum 2011 Elèctric Gas natural (m3)

alta Energia

Cost (IVA incl.)

13905

2649,16

3332,42

3492,75

Data de la visita:

22/10/2012

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ CLIMATITZACIÓ

Calefacció

Refrigeració

ACS

Tecnologia existent

caldera GLP

------

caldera solar tèrmica

Consum elèctric

baix

-----

baix

Consum tèrmic

alt

-----

baix

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

ITC

IIUC

IGOA

Indicadors

IGGC

Grau de gestió i control (IGGC)

Tecnologia de climatització (ITC)

Envolupant (IE)

Operació dels equips (IGOA)

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

Descripció Pavelló esportiu cobert. L'ACS de les dutxes va amb plaques solars tèrmiques i hi ha una petita caldera de suport que funciona amb gasoil. La caldera principal de la instal·lació és una caldera de 250 kW, que utilitza el gas natural com a combustible i la calefacció és aire-aire. La instal·lació té una freqüència d'ús de: - 5 hores als matins (alumnes CEIP, no s'utilitza la il·luminació). - de 18h a 00h cada dia.

Recomanacions Diversificar el combustible de la caldera principal.

SISTEMA D'ENLLUMENAT

ZONES

Alta ocupació

Espais comuns

Baixa ocupació

Tecnologia enllumenat

Sistema de regulació

Ús de llum natural

mitjà

baix

Indicadors

IGC

ITE

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Intensitat d'ús (IIU)

1,33

IIU

Descripció La pista principal hi ha 16 focus d'halogenurs metàl·lics de 250 W. La resta de les instal·lacions (vestidors, gimnàs, ….) i trobem florescents. -24 unitats de 2X58 W als vestidors. - 4 unitats de 4X58W en el gimnàs. - 5 unitats de 3X36 en les grades. Recomanacions Detectors de presència en els vestidors. Tecnologia i reflectors més eficients.

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT

PRODUCCIÓ D'ENERGIA FONT ENERGÈTICA

Potència instal·lada

Any instal·lació

Plaques solars tèrmiques

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT 1.1.1. , 1.1.7

Producció anual

Número

Hotel Entitats

DADES BÀSIQUES Plaça de la Vila, nº13

Adreça: Superfície:

---

Any de construcció:

2005

Ocupació mitjana: Consum 2011 Elèctric

mitjana Energia

Cost (IVA incl.)

11479

2136,67 Data de la visita:

Gas natural

22/10/2012

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ CLIMATITZACIÓ

Calefacció

Refrigeració

ACS

Tecnologia existent

bomba de calor

------

Consum elèctric

mitjà

alt

-----

Consum tèrmic

-----

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

ITC

IIUC

IGOA

Indicadors

IGGC

Grau de gestió i control (IGGC)

Tecnologia de climatització (ITC)

Envolupant (IE)

Operació dels equips (IGOA)

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

Descripció Era l'antic edifici de l'ajuntament, i va ser rehabilitat l'any 2005. La climatització es realitza mitjançant bomba de calor. Els tres pisos de l'equipament disposa d'un termòstat. L'ús de l'edifici és puntual per assaig de música principalment. Els tancaments són dobles.

Recomanacions

SISTEMA D'ENLLUMENAT

ZONES

Alta ocupació

Espais comuns

Tecnologia enllumenat

DL/HA

Sistema de regulació

Ús de llum natural

alt

baix Indicadors

IGC

ITE

Baixa ocupació

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Intensitat d'ús (IIU)

IIU

Descripció En els espais d'alta ocupació trobem dues tecnologies d'il·luminació, dwonlight i halògens. Hi ha un total de 10 unitats de DL de 2x26W i 10 unitats d'halògens. En els espais comuns hi ha 2 unitats de DL.

Recomanacions

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT

PRODUCCIÓ D'ENERGIA FONT ENERGÈTICA

Potència instal·lada

Any instal·lació

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT 1.1.1., 1.1.8.

Producció anual

Número

Escola d'Art

DADES BÀSIQUES Crt.Pasteral nº 8

Adreça: Superfície:

---

Any de construcció:

---

Ocupació mitjana: Consum 2011 Elèctric

mitjana Energia

Cost (IVA incl.)

22987

3554,51 Data de la visita:

Gas natural

22/10/2012

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ CLIMATITZACIÓ

Calefacció

Refrigeració

ACS

Tecnologia existent

bomba de calor

------

Consum elèctric

mitjà

alt

-----

Consum tèrmic

-----

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

ITC

IIUC

IGOA

Indicadors

IGGC

Grau de gestió i control (IGGC)

Tecnologia de climatització (ITC)

Envolupant (IE)

Operació dels equips (IGOA)

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

Descripció Era l'antiga estació que s'ha rehabilitat com a escola d'art. Per la climatització de l'edifici es disposa d'un equip Fer de 20 kW, per les dues plates de l'edifici. En les dues plantes hi ha tres sales de les quals dues disposen de termòstat accessible i graduable pels usuaris. Els tancaments de l'edifici son dobles. L'edifici s'utilitza per les tardes de dilluns a divendres 4 hores al dia.

Recomanacions Termòstat amb temperatura de consigna limitada.

SISTEMA D'ENLLUMENAT

ZONES

Alta ocupació

Espais comuns

Baixa ocupació

Tecnologia enllumenat Sistema de regulació Ús de llum natural Indicadors

IGC

ITE

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Intensitat d'ús (IIU)

1,33

IIU

Descripció

Recomanacions

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT

PRODUCCIÓ D'ENERGIA FONT ENERGÈTICA

Potència instal·lada

Any instal·lació

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT 1.1.1., 1.1.8.

Producció anual

Número

Escorxador

DADES BÀSIQUES C/Torrent de Sales nº 33

Adreça: Superfície:

---

Any de construcció:

---

Ocupació mitjana: Consum 2011 Elèctric

molt baixa Energia

Cost (IVA incl.)

758

184,2 Data de la visita:

Gas natural

22/10/2012

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ CLIMATITZACIÓ

Calefacció

Refrigeració

ACS

Tecnologia existent

------

Consum elèctric

-----

Consum tèrmic

-----

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

ITC

IIUC

IGOA

Indicadors

IGGC

Grau de gestió i control (IGGC)

Tecnologia de climatització (ITC)

Envolupant (IE)

Operació dels equips (IGOA)

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

Descripció L'edifici no té climatització. Actualment s'utilitza com a magatzem i el seu ús és molt puntual 2 dies l'any.

Recomanacions

SISTEMA D'ENLLUMENAT

ZONES

Alta ocupació

Tecnologia enllumenat

Sistema de regulació

Ús de llum natural

mitjà

Espais comuns

Indicadors

IGC

ITE

Baixa ocupació

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Intensitat d'ús (IIU)

IIU

Descripció Florescents sense reflector, 9 unitats de 1X58W.

Recomanacions

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT

PRODUCCIÓ D'ENERGIA FONT ENERGÈTICA

Potència instal·lada

Any instal·lació

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT 1.1.1.

Producció anual

Número

Magatzem Municipal

DADES BÀSIQUES c/ Ter

Adreça: Superfície:

---

Any de construcció:

2008

Ocupació mitjana: Consum 2011 Elèctric

molt baixa Energia

Cost (IVA incl.)

1375

689,96 Data de la visita:

Gas natural

14/11/2012

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ CLIMATITZACIÓ

Calefacció

Refrigeració

ACS

Tecnologia existent

bomba de calor

termoacumulador elèctric

Consum elèctric

molt baix

Consum tèrmic

-----

molt baix

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

ITC

IIUC

IGOA

Indicadors

IGGC

Grau de gestió i control (IGGC)

Tecnologia de climatització (ITC)

Envolupant (IE)

Operació dels equips (IGOA)

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

Descripció És el magatzem municipal. També hi ha un petit despatx i una dutxa.

Recomanacions

SISTEMA D'ENLLUMENAT

ZONES

Alta ocupació

Espais comuns

Baixa ocupació

Tecnologia enllumenat

Sistema de regulació

Ús de llum natural

mitjà

Indicadors

IGC

ITE

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Intensitat d'ús (IIU)

IIU

Descripció La il·luminació de la nau és mitjançant 14 unitats de lluminàries de VM de 125 W. La zona d'entrada i la oficina hi ha un total de 5 unitats de Fluorescents de 1X36W i també 2 downlights de 2x26W.

Recomanacions

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT

PRODUCCIÓ D'ENERGIA FONT ENERGÈTICA

Potència instal·lada

Any instal·lació

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT 1.1.1.

Producció anual

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Annex III – Resultats de l’anàlisi dels quadres de llum

Número quadre d'enllumenat

DADES BÀSIQUES (any 2011) Adreça:

Can Roca

Consum anual (kWh):

11.964

Despesa econòmica total (euros/any): 1.384 Sistema de regulació horària:

Cèl·lula fotoelèctrica

Sistema de reducció de flux:

Descripció del sistema de reducció de flux: Nre. total de línies d'enllumenat:

Tipus de làmpada VSAP HM * Nre. punts de llum:

Potència de les làmpades (W):

100 100

Potència total instal·lada (kW):

2,6

Tipus de llumenera:

Nre. total de punts de llum:

Potència total instal·lada (kW) :

2,8

VSAP VSAP

0,2

DADES FACTURACIÓ (any 2011) Companyia elèctrica:

Endesa

Potència contractada (kW):

Tipus de tarifa:

2.0A

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2011) Potència (P) (contractada/instal·lada) Energia (E) consumida / P instal·lada 1,79

4272,86

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2011)

Cost del KWh consumit 0,12

IGC

Indicadors

4 3 2 1

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia de làmpades (IT)

Ús i funcionalitat (IUF)

Descripció IT

IUF

Els valors de IUF i IGC són elevats. Sent el punt menys desfaborable la tecnologia de làmpades que són de VSAP.

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat Es podria mirar de passar de làmpades de VSAP DE 100W a d'altres de 70W, mitjançant l'ús de lluminàries amb una millor òptica. Es considera imprescidible la instal.lació de rellotge astronòmic.

DADES DEL MANTENIMENT (any 2011) Periodicitat:--Responsable: Empresa de manteniment Descripció: L’Ajuntament de la Cellera de Ter no disposa d’una sistemàtica clara i definida per tal de controlar i gestionar l’enllumenat exterior del municipi. Inexistència de manteniment preventiu (únicament existeix manteniment correctiu).

ACCIONS RECOMANADES 1.1.1, 1.4.1.

Número quadre d'enllumenat

DADES BÀSIQUES (any 2011) Adreça:

Puigdaspre

Consum anual (kWh):

7.194

Despesa econòmica total (euros/any): 1.095 Sistema de regulació horària:

Cèl·lula fotoelèctrica

Sistema de reducció de flux:

Descripció del sistema de reducció de flux: Nre. total de línies d'enllumenat:

Tipus de làmpada VSAP * Nre. punts de llum:

Potència de les làmpades (W):

100

Potència total instal·lada (kW):

1,8

Tipus de llumenera:

Òptica baix rendiment

Nre. total de punts de llum:

Potència total instal·lada (kW) :

1,8

DADES FACTURACIÓ (any 2011) Companyia elèctrica:

Endesa

Potència contractada (kW):

Tipus de tarifa:

2.0A

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2011) Potència (P) (contractada/instal·lada) Energia (E) consumida / P instal·lada 4,44

3996,67

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2011)

Cost del KWh consumit 0,15

IGC

Indicadors

4 3 2 1

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia de làmpades (IT)

Ús i funcionalitat (IUF)

Descripció IT

IUF

Els valors de IUF i IGC són elevats. Sent el punt menys desfaborable la tecnologia de làmpades que són de VSAP.

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat Es podria mirar de passar de làmpades de VSAP DE 100W a d'altres de 70W, mitjançant l'ús de lluminàries amb una millor òptica. Estudiar la possibilitat de reduir la potència contractada. Es considera imprescidible la instal.lació de rellotge astronòmic.

DADES DEL MANTENIMENT (any 2011) Periodicitat: --Responsable: Empresa de manteniment Descripció: L’Ajuntament de la Cellera de Ter no disposa d’una sistemàtica clara i definida per tal de controlar i gestionar l’enllumenat exterior del municipi. Inexistència de manteniment preventiu (únicament existeix manteniment correctiu).

ACCIONS RECOMANADES 1.1.1, 1.4.1. ,

Número quadre d'enllumenat

DADES BÀSIQUES (any 2011) Adreça:

Plaça Esglèsia

Consum anual (kWh):

4.034

Despesa econòmica total (euros/any): 666 Sistema de regulació horària:

Rellotge astronòmic

Sistema de reducció de flux:

Descripció del sistema de reducció de flux: Nre. total de línies d'enllumenat:

Tipus de làmpada VSAP * Nre. punts de llum:

Potència de les làmpades (W):

150

Potència total instal·lada (kW):

0,3

Tipus de llumenera:

Òptica alt rendiment

Nre. total de punts de llum:

Potència total instal·lada (kW) :

0,3

DADES FACTURACIÓ (any 2011) Companyia elèctrica:

Endesa

Potència contractada (kW):

4,4

Tipus de tarifa:

2.0A

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2011) Potència (P) (contractada/instal·lada) Energia (E) consumida / P instal·lada 14,67

13446,67

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2011)

Cost del KWh consumit 0,16

IGC

Indicadors

4 3 2 1

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia de làmpades (IT)

Ús i funcionalitat (IUF)

Descripció IT

IUF

Els valors de IUF i IGC són elevats. Sent el punt menys desfaborable la tecnologia de làmpades que són de VSAP.

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat S'hauria d'estudiar la possibilitat d'eliminar el quadre.

DADES DEL MANTENIMENT (any 2011) Periodicitat: --Responsable: Empresa de manteniment Descripció: L’Ajuntament de la Cellera de Ter no disposa d’una sistemàtica clara i definida per tal de controlar i gestionar l’enllumenat exterior del municipi. Inexistència de manteniment preventiu (únicament existeix manteniment correctiu).

ACCIONS RECOMANADES 1.1.1

Número quadre d'enllumenat

DADES BÀSIQUES (any 2011) Adreça:

Pla de mont

Consum anual (kWh):

44.482

Despesa econòmica total (euros/any): 5.576 Sistema de regulació horària:

Rellotge astronòmic

Sistema de reducció de flux:

Regulació flux capçalera

Descripció del sistema de reducció de Orbis de 3+n de 24 kW flux: Nre. total de línies d'enllumenat:

Tipus de làmpada VM VSAP * Nre. punts de llum:

Potència de les làmpades (W):

125 100

Potència total instal·lada (kW):

3,8

Tipus de llumenera:

Nre. total de punts de llum:

110

Potència total instal·lada (kW) :

11,75

DADES FACTURACIÓ (any 2011) Companyia elèctrica:

Endesa

Potència contractada (kW):

Tipus de tarifa:

2.0A

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2011) Potència (P) (contractada/instal·lada) Energia (E) consumida / P instal·lada 0,85

3785,70

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2011)

Cost del KWh consumit 0,13

IGC

Indicadors

4 3 2 1

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia de làmpades (IT)

Ús i funcionalitat (IUF)

Descripció IT

IUF

Els valors de IUF i IT són elevats.

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat Substituir les làmpades de vapor de mercuri per les de vapor de sodi.

DADES DEL MANTENIMENT (any 2011) Periodicitat: --Responsable: Empresa de manteniment Descripció: L’Ajuntament de la Cellera de Ter no disposa d’una sistemàtica clara i definida per tal de controlar i gestionar l’enllumenat exterior del municipi. Inexistència de manteniment preventiu (únicament existeix manteniment correctiu).

ACCIONS RECOMANADES 1.1.1, 1.4.2.

Número quadre d'enllumenat

DADES BÀSIQUES (any 2011) Adreça:

Brugueres

Consum anual (kWh):

53.192

Despesa econòmica total (euros/any): 7.568 Sistema de regulació horària:

Cèl·lula fotoelèctrica

Sistema de reducció de flux:

Balast doble nivell

Descripció del sistema de reducció de flux: Nre. total de línies d'enllumenat: Tipus de làmpada VSAPVSAP * Nre. punts de llum:

250 150

Potència total instal·lada (kW):

1,5 -

Nre. total de punts de llum:

Potència total instal·lada (kW) :

11,4

Potència de les làmpades (W):

Tipus de llumenera:

9,9

DADES FACTURACIÓ (any 2011) Companyia elèctrica:

Endesa

Potència contractada (kW):

Tipus de tarifa:

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2011) Energia (E) consumida / P instal·lada Potència (P) (contractada/instal·lada) 1,75

4665,96

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2011)

Cost del KWh consumit 0,14

IGC

Indicadors

4 3 2 1

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia de làmpades (IT)

Ús i funcionalitat (IUF)

Descripció IT

IUF

Els valors de IUF i IGC són elevats.

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat Estudiar la possible reducció de la potència contractada. El doble nivell es podria mirar si és possible avançar mitja hora la reducció de flux. També es podria mirar de passar de làmpades de VSAP de 150W i 250 W a d'altres de 100W i 70W, mitjançant lluminàries amb una òpica de major rendiment.

DADES DEL MANTENIMENT (any 2011) Periodicitat: --Responsable: Empresa de manteniment Descripció: L’Ajuntament de la Cellera de Ter no disposa d’una sistemàtica clara i definida per tal de controlar i gestionar l’enllumenat exterior del municipi. Inexistència de manteniment preventiu (únicament existeix manteniment correctiu).

ACCIONS RECOMANADES 1.1.1, 1.4.1.

Número quadre d'enllumenat

DADES BÀSIQUES (any 2011) Adreça:

Sant Benet

Consum anual (kWh):

30.110

Despesa econòmica total (euros/any): 3.064 Sistema de regulació horària:

Cèl·lula fotoelèctrica

Sistema de reducció de flux:

Descripció del sistema de reducció de flux: Nre. total de línies d'enllumenat:

Tipus de làmpada VM VSAP * Nre. punts de llum:

Potència de les làmpades (W):

125 100

Potència total instal·lada (kW):

1,5

Tipus de llumenera:

Nre. total de punts de llum:

Potència total instal·lada (kW) :

5,2

3,7

DADES FACTURACIÓ (any 2011) Companyia elèctrica:

Endesa

Potència contractada (kW):

Tipus de tarifa:

2.0A

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2011) Potència (P) (contractada/instal·lada) Energia (E) consumida / P instal·lada 0,77

5790,38

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2011)

Cost del KWh consumit 0,10

IGC

Indicadors

4 3 2 1

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia de làmpades (IT)

Ús i funcionalitat (IUF)

Descripció IT

IUF

Els valors són elevats.

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat Substituir les làmpades de vapor de mercuri per les de vapor de sodi. També es podria mirar de passar de làmpades de VSAP de 100W a d'altres de 70W. Instal.lar rellotge astronòmic.

DADES DEL MANTENIMENT (any 2011) Periodicitat: --Responsable: Empresa de manteniment Descripció: L’Ajuntament de la Cellera de Ter no disposa d’una sistemàtica clara i definida per tal de controlar i gestionar l’enllumenat exterior del municipi. Inexistència de manteniment preventiu (únicament existeix manteniment correctiu).

ACCIONS RECOMANADES 1.1.1, 1.4.1. , 1.4.2.

Número quadre d'enllumenat

DADES BÀSIQUES (any 2011) Adreça:

Urb. Era nova

Consum anual (kWh):

28.945

Despesa econòmica total (euros/any): 3.499 Sistema de regulació horària:

Rellotge astronòmic

Sistema de reducció de flux:

Descripció del sistema de reducció de flux: Nre. total de línies d'enllumenat:

Tipus de làmpada VM VSAP * Nre. punts de llum:

125 100

Potència total instal·lada (kW):

0,9 -

Nre. total de punts de llum:

Potència total instal·lada (kW) :

3,375

Potència de les làmpades (W):

Tipus de llumenera:

2,5

DADES FACTURACIÓ (any 2011) Companyia elèctrica:

Endesa

Potència contractada (kW):

Tipus de tarifa:

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2011) Energia (E) consumida / P instal·lada Potència (P) (contractada/instal·lada) 2,37

8576,30

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2011)

Cost del KWh consumit 0,12

IGC

Indicadors

4 3 2 1

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia de làmpades (IT)

Ús i funcionalitat (IUF)

Descripció IT

IUF

Tots els indicadors són elevats.

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat Substituir les làmpades de vapor de mercuri per les de vapor de sodi. Estudiar la possible reducció de la potència contractada. També es podria mirar de passar de làmpades de VSAP 100W a d'altres de 70W. Instal.lació de rellotge astronòmic.

DADES DEL MANTENIMENT (any 2011) Periodicitat: --Responsable: Empresa de manteniment Descripció: L’Ajuntament de la Cellera de Ter no disposa d’una sistemàtica clara i definida per tal de controlar i gestionar l’enllumenat exterior del municipi. Inexistència de manteniment preventiu (únicament existeix manteniment correctiu).

ACCIONS RECOMANADES 1.1.1, 1.4.2.

Número quadre d'enllumenat

DADES BÀSIQUES (any 2011) Adreça:

Dr. Codina

Consum anual (kWh):

27.391

Despesa econòmica total (euros/any): 3.318 Sistema de regulació horària:

Rellotge astronòmic

Sistema de reducció de flux:

Regulació flux capçalera

Descripció del sistema de reducció de flux: Nre. total de línies d'enllumenat:

Tipus de làmpada VM VSAP * Nre. punts de llum:

Potència de les làmpades (W):

125 100

Potència total instal·lada (kW):

1,4

Tipus de llumenera:

Nre. total de punts de llum:

Potència total instal·lada (kW) :

5,575

4,2

DADES FACTURACIÓ (any 2011) Companyia elèctrica:

Endesa

Potència contractada (kW):

6,3

Tipus de tarifa:

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2011) Potència (P) (contractada/instal·lada) Energia (E) consumida / P instal·lada 1,13

4913,18

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2011)

Cost del KWh consumit 0,12

IGC

Indicadors

4 3 2 1

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia de làmpades (IT)

Ús i funcionalitat (IUF)

Descripció IT

IUF

Els valors de IUF i IT són elevats.

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat Substituir les làmpades de vapor de mercuri per les de vapor de sodi. El regulador de flux en capçalera es podria mirar si és possible avançar mitja hora la reducció de flux.

DADES DEL MANTENIMENT (any 2011) Periodicitat: --Responsable: Empresa de manteniment Descripció: L’Ajuntament de la Cellera de Ter no disposa d’una sistemàtica clara i definida per tal de controlar i gestionar l’enllumenat exterior del municipi. Inexistència de manteniment preventiu (únicament existeix manteniment correctiu).

ACCIONS RECOMANADES 1.1.1, 1.4.2.

Número quadre d'enllumenat

DADES BÀSIQUES (any 2011) Adreça:

Av. Montserrat

Consum anual (kWh):

60.094

Despesa econòmica total (euros/any): 8.058 Sistema de regulació horària:

Rellotge astronòmic

Sistema de reducció de flux:

Descripció del sistema de reducció de flux: Nre. total de línies d'enllumenat:

Tipus de làmpada VM VSAP * Nre. punts de llum:

Potència de les làmpades (W):

125 100

Potència total instal·lada (kW):

7,4

Tipus de llumenera:

Nre. total de punts de llum:

Potència total instal·lada (kW) :

10,975

3,6

DADES FACTURACIÓ (any 2011) Companyia elèctrica:

Endesa

Potència contractada (kW):

12,5

Tipus de tarifa:

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2011) Energia (E) consumida / P instal·lada Potència (P) (contractada/instal·lada) 1,14

5475,54

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2011)

Cost del KWh consumit 0,13

IGC

Indicadors

4 3 2 1

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia de làmpades (IT)

Ús i funcionalitat (IUF)

Descripció IT

IUF

Els valors de IUF i IT són elevats.

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat Substituir les làmpades de vapor de mercuri per les de vapor de sodi. Estudiar la possible instal.lació d'un regulador de flux en capçalera un cop fet el canvi de les lluminàries de VM.

DADES DEL MANTENIMENT (any 2011) Periodicitat: --Responsable: Empresa de manteniment Descripció: L’Ajuntament de la Cellera de Ter no disposa d’una sistemàtica clara i definida per tal de controlar i gestionar l’enllumenat exterior del municipi. Inexistència de manteniment preventiu (únicament existeix manteniment correctiu).

ACCIONS RECOMANADES 1.1.1, 1.4.2.

Número quadre d'enllumenat

DADES BÀSIQUES (any 2011) Adreça:

Zona esportiva

Consum anual (kWh):

15.981

Despesa econòmica total (euros/any): 2.451 Sistema de regulació horària:

Rellotge astronòmic

Sistema de reducció de flux:

Descripció del sistema de reducció de flux: Nre. total de línies d'enllumenat:

Tipus de làmpada VSAP * Nre. punts de llum:

Potència de les làmpades (W):

100

Potència total instal·lada (kW):

3,5

Tipus de llumenera:

Nre. total de punts de llum:

Potència total instal·lada (kW) :

3,5

DADES FACTURACIÓ (any 2011) Companyia elèctrica:

Union Fenos

Potència contractada (kW):

Tipus de tarifa:

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2011) Energia (E) consumida / P instal·lada Potència (P) (contractada/instal·lada) 1,43

4566,00

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2011)

Cost del KWh consumit 0,15

IGC

Indicadors

4 3 2 1

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia de làmpades (IT)

Ús i funcionalitat (IUF)

Descripció IT

IUF

El valor de IUF és elevat.

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat Es podria mirar de passar de làmpades de VSAP de 100W a d'altres de 70W, amb la substitució i la millora de la òptica.

DADES DEL MANTENIMENT (any 2011) Periodicitat: --Responsable: Empresa de manteniment Descripció: L’Ajuntament de la Cellera de Ter no disposa d’una sistemàtica clara i definida per tal de controlar i gestionar l’enllumenat exterior del municipi. Inexistència de manteniment preventiu (únicament existeix manteniment correctiu).

ACCIONS RECOMANADES 1.1.1

Número quadre d'enllumenat

DADES BÀSIQUES (any 2011) Adreça:

Zona industrial

Consum anual (kWh):

42.779

Despesa econòmica total (euros/any): 6.289 Sistema de regulació horària:

Cèl·lula fotoelèctrica

Sistema de reducció de flux:

Descripció del sistema de reducció de flux: Nre. total de línies d'enllumenat:

Tipus de làmpada VSAPVSAP * Nre. punts de llum:

Potència de les làmpades (W):

250 100

Potència total instal·lada (kW):

Tipus de llumenera:

Òptica alt rendiment

Nre. total de punts de llum:

Potència total instal·lada (kW) :

12,25

DADES FACTURACIÓ (any 2011) Companyia elèctrica:

Endesa

Potència contractada (kW):

31,5

Tipus de tarifa:

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2011) Energia (E) consumida / P instal·lada Potència (P) (contractada/instal·lada) 2,57

3492,16

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2011)

Cost del KWh consumit 0,15

IGC

Indicadors

4 3 2 1

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia de làmpades (IT)

Ús i funcionalitat (IUF)

Descripció IT

IUF

Els valors de IUF i IGC són elevats.

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat Estudiar la possible reducció de la potència contractada. Per la potència instal.lada que té el quadre es podria estudiar la instal.lació de regulador de flux.

DADES DEL MANTENIMENT (any 2011) Periodicitat: --Responsable: Empresa de manteniment Descripció: L’Ajuntament de la Cellera de Ter no disposa d’una sistemàtica clara i definida per tal de controlar i gestionar l’enllumenat exterior del municipi. Inexistència de manteniment preventiu (únicament existeix manteniment correctiu).

ACCIONS RECOMANADES 1.1.1, 1.4.1.

Número quadre d'enllumenat

DADES BÀSIQUES (any 2011) Adreça:

Cementiri

Consum anual (kWh):

8.395

Despesa econòmica total (euros/any): 1.543 Sistema de regulació horària:

Rellotge astronòmic

Sistema de reducció de flux:

Descripció del sistema de reducció de flux: Nre. total de línies d'enllumenat:

Tipus de làmpada VM * Nre. punts de llum:

Potència de les làmpades (W):

100

Potència total instal·lada (kW):

0,8 0,05

Tipus de llumenera:

Òptica alt rendiment

Nre. total de punts de llum:

Potència total instal·lada (kW) :

0,852

DADES FACTURACIÓ (any 2011) Companyia elèctrica:

Endesa

Potència contractada (kW):

2,2

Tipus de tarifa:

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2011) Energia (E) consumida / P instal·lada Potència (P) (contractada/instal·lada) 2,58

9853,29

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2011)

Cost del KWh consumit 0,18

IGC

Indicadors

4 3 2 1

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia de làmpades (IT)

Ús i funcionalitat (IUF)

Descripció IT

IUF

Tots els valors són elevats.

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat Es podria mirar de passar de làmpades de VSAP DE 100 W a d'altres de 70W.

DADES DEL MANTENIMENT (any 2011) Periodicitat: --Responsable: Empresa de manteniment Descripció: L’Ajuntament de la Cellera de Ter no disposa d’una sistemàtica clara i definida per tal de controlar i gestionar l’enllumenat exterior del municipi. Inexistència de manteniment preventiu (únicament existeix manteniment correctiu).

ACCIONS RECOMANADES 1.1.1

Número quadre d'enllumenat

DADES BÀSIQUES (any 2011) Adreça:

Pg. Carrilet

Consum anual (kWh):

13.421

Despesa econòmica total (euros/any): 2.203 Sistema de regulació horària:

Rellotge astronòmic

Sistema de reducció de flux:

Regulació flux capçalera

Descripció del sistema de reducció de flux: Nre. total de línies d'enllumenat:

Tipus de làmpada VSAPVSAP VSAP * Nre. punts de llum:

Potència de les làmpades (W): Potència total instal·lada (kW):

250 150

100

5,1

Tipus de llumenera:

Òptica alt rendiment

Nre. total de punts de llum:

Potència total instal·lada (kW) :

7,7

1,6

DADES FACTURACIÓ (any 2011) Companyia elèctrica:

Endesa

Potència contractada (kW):

13,856

Tipus de tarifa:

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2011) Energia (E) consumida / P instal·lada Potència (P) (contractada/instal·lada) 1,80

1742,99

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2011)

Cost del KWh consumit 0,16

IGC

Indicadors

4 3 2 1

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia de làmpades (IT)

Ús i funcionalitat (IUF)

Descripció IT

IUF

El valor de IUF és elevat.

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat Estudiar la possible reducció de la potència contractada. El regulador de flux en capçalera es podria mirar si és possible avançar la reducció. També es podria mirar de passar de làmpades de VSAP DE 250W a d'altres de 100 W.

DADES DEL MANTENIMENT (any 2011) Periodicitat: --Responsable: Empresa de manteniment Descripció: L’Ajuntament de la Cellera de Ter no disposa d’una sistemàtica clara i definida per tal de controlar i gestionar l’enllumenat exterior del municipi. Inexistència de manteniment preventiu (únicament existeix manteniment correctiu).

ACCIONS RECOMANADES 1.1.1

Número quadre d'enllumenat

DADES BÀSIQUES (any 2011) Adreça:

C/Aulet

Consum anual (kWh):

13.723

Despesa econòmica total (euros/any): 2.572 Sistema de regulació horària:

Rellotge astronòmic

Sistema de reducció de flux:

Descripció del sistema de reducció de flux: Nre. total de línies d'enllumenat:

Tipus de làmpada VSAP * Nre. punts de llum:

Potència de les làmpades (W):

100

Potència total instal·lada (kW):

1,5

Tipus de llumenera:

Nre. total de punts de llum:

Potència total instal·lada (kW) :

1,5

DADES FACTURACIÓ (any 2011) Companyia elèctrica:

Endesa

Potència contractada (kW):

Tipus de tarifa:

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2011) Energia (E) consumida / P instal·lada Potència (P) (contractada/instal·lada) 3,33

9148,67

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2011)

Cost del KWh consumit 0,19

IGC

Indicadors

4 3 2 1

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia de làmpades (IT)

Ús i funcionalitat (IUF)

Descripció IT

IUF

El valor de IUF és elevat.

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat

DADES DEL MANTENIMENT (any 2011) Periodicitat: --Responsable: Empresa de manteniment Descripció: L’Ajuntament de la Cellera de Ter no disposa d’una sistemàtica clara i definida per tal de controlar i gestionar l’enllumenat exterior del municipi. Inexistència de manteniment preventiu (únicament existeix manteniment correctiu).

ACCIONS RECOMANADES Acció número 1.1.1

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible Annex IV – Participació

TALLER DE PARTICIAPCIÓ

PAES .

22-11-12

S’ha enviat la notificació a les següents persones: Josep Nebot cap de la brigada municipal, Mercè Martín representant de la llar de Jubilats, Albert Prat del grup de CIU, Xavier Boïgues i Dolors Sunyer en representació de l’Agrupament Escolta Puig d’Afrou, Pere Vila en representació de l’empresa Símtec, Jordi Plana en representació de l’entitat Amics de l’Entorn, en Josep Bosch en representació del Centre Cultural i Parroquial, en Jordi Rabionet com a responsable del pavelló municipal, en Jordi Recasens en representació del Club de Futbol Cellera,en Josep Serrallonga com alcalde, en Marc Soler regidor de medi ambient, la Montse Roca exregidora de medi ambient, en Josep Maria Coll regidor de cultura i serveis socials i Carles Coll regidor de règim intern. Es fa ver la reunió de participació el passat dijous a les 9 del vespre a la sala de plens de l’ajuntament . Hi van assistir les següents persones: En Tomàs Vila en representació de CIU, en Carles Coll regidor de règim intern, en Josep Serrallonga alcalde, en Marc Soler regidor de medi ambient, la Montse Roca exregidora de medi ambient , en Josep Maria Coll regidor de cultura i serveis socials, en Jordi Plana d’Amics de l’Entorn i en Xavier Boïgues de l’Agrupament Escolta Puig d’Afrou. El taller de participació va tenir una durada de 2hores i els assistents van valorar positivament el contingut del document. Hi varen fer aportacions interessants que s’han incorporat en el text definitiu del document. Es va una presentació amb un Power Point del document i es van explicar cada una de les actuacions proposades. Els assistents anaven fent aportacions i comentaris a cada una de les propostes. Finalment es va passar l’enquesta. Va sorgir una nova proposta de incentivar l’ús del transport públic des del municipi cap a l’exterior. També es va donar una fotocòpia del resum de les actuacions a cada un dels participants en el taller. L’aprovació del document es farà en el ple que ce celebrarà el proper dilluns dia 26 de novembre.