Page 1


La poma escollida Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet, i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora. Ara que són al llit, els besa el solellet. Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora. -Oh petita Alidé, com és que plores tant? -Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada i sempre sec, i envejo les nores treballant, i quan els néts em vénen em troben tan gelada. I no et sabria péixer com en el temps florit ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen, i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit. Lamon fa un gran sospir i li diu: -Oh ma vida, mos peus són balbs i sento que se me'n va la llum, i et tinc a vora meu com la poma escollida que es torna groga i vella i encara fa perfum. Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa: el fred ens fa temença, la negra nit horror, criden els fills, les nores ens parlen amb aspresa. Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor? Josep Carner,Els fruits saborosos

5

10

15

20


CANÇO A MAHALTA Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels. Fem el mateix camí sota els mateixos cels. No podem acostar les nostres vides calmes: entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. En els meandres grocs de lliris, verds de pau, sento, com si em seguís, el teu batec suaui i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga, de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-. Màrius Torres


Veles e vents Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i Ponent contra d’ells veig armar; Xaloc, Llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l’estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn; grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets; fugint al mar, on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran. Amor, de vós io en sent més que no en sé, de què la part pijor me’n romandrà; e de vós sap lo qui sens vós està. A joc de daus vos acompararé. A. March


Mester d’amor Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d'amar no comporta mesura. Deixa't besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l'amor perdura. No besis, no, com l'esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada. Deixa't besar -sacrifici ferventcom més roent més fidel la besada. ¿Què hauries fet si mories abans sense altre fruit que l'oreig en ta galta? Deixa't besar, i en el pit, a les mans, amant o amada -la copa ben alta. Quan besis, beu, curi el veire el temor: besa en el coll, la més bella contrada. Deixa't besar ........................i si et quedava enyor, besa de nou, que la vida és comptada. J. Salvat-Papasseit.


LA FAGEDA D'EN JORDÀ Saps on és la fageda d'en Jordà ? Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i pregon com mai més n'hagis trobat al món: un verd com d'aigua endins, pregon i clar; el verd de la fageda d'en Jordà. El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud s'atura, i no sent res, i està perdut. Li agafa un dolç oblit de tot el món en el silenci d'aquell lloc pregon, i no pensa en sortir o hi pensa en va: és pres de la fageda d'en Jordà, presoner del silenci i la verdor. Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall


SOL I DE DOL Sol, i de dol, i amb vetusta gonella, em veig sovint per fosques solituds, En prats ignots i munts de llicorella I gorgs pregons que m'aturen, astuts. I dic: On só? Per quina terra vella, -Per quin cel mort-, o pasturatges muts, Deleges foll? Vers quina meravella D'astre ignorat m'adreç passos retuts? Sol, sóc etern. M'és present el paisatge De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany: Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany O en tuc de neu, jo retrob el paratge On ja vaguí, i, de Déu, el parany Per heure'm tot. O del diable engany. J V Foix


SI UNA TARDA ... Si una tarda plou la tristesa i lluen sota el baf les carrosseries dels cotxes, tot creuant els semàfors, el fang i el fàstic de la ciutat humida; si una tarda un surt cansat de fer feina i plou, i plou la tristesa i plou tant que els cecs s'arrufen sota els portals dins la seva ceguesa, com pot un aguantar els ulls de les nines boges, els ulls de les nines lletges! La letargia, la tarda, la pluja, la pena, l'esfondrament general, el neguen tant a un, que un s'aferra, a on sigui, a una cançoneta grisa i d'amor, brufada d'esperit. Miquel Bauçà


UN DIA VAIG ESCRIURE Un dia vaig escriure que fer poesia consistia talment a preguntar a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?, la pluja és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D'això fa molt de temps i els noms no van respondre mai, deu ser que s'ho pensaven. Ara és diferent, no ho escriuria. Sé que cap cosa, tot i sent l'enveja permanent d'una altra, per tal com és ella mateixa no pot desistir del seu esforç essencial, no té resposta, és pura indecisió, només vacil.la. I han passat molts anys i cada nom s'està morint vora el caliu del seu sentit primer i invariable. I penso, ja de lluny, que la poesia és fer emmudir el llavi de la terra amb la paraula justa. Màrius Sampere


CANÇÓ DE LA BELLA CONFIANÇA A l'amat he donades totes les claus; jo tinc totes les seves, i fem les paus. Però resta una cambra al fons del fons on entrar no podríem ni breus segons. Tantes forces ocultes, tants pensaments allà dins són escàpols a tots moments! Bé seria debades sotjar-hi un poc: l'aldarull colpiria més que no un roc. Contentem-nos d'una ombra o d'un ressò. Que ell es digui els seus comptes com me'ls duc jo. Clementina Arderiu


I EL

SEU ESGUARD

i el seu esguard damunt el meu esguard sóc presoner que la vull presonera: aquest matí que una flor m’ha posat li deia així baix baixet a l’orella: sota els teus ulls, és un bes el que em plau: El poema de la rosa als llavis, J. Salvat-Papasseit.


poemari  

recull de poesia catalana

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you