Page 1

revista número 1 fí de curs 2005-2006 CEIP SANTA BÁRBARA - BENIFAIÓ


revista de fí de curs 2005-2006

editorial

Teniu a les vostres mans el primer número de la revista escolar del CEIP Santa Bàrbara “El Tiroliro”. Aquesta no és una revista com les altres. És la nostra revista. No parlarem de persones desconegudes, ni de terres llunyanes, ni de fets històrics. Serà una revista on tots i cadascun dels membres de la comunitat educativa del CEIP Santa Bàrbara es podrà reconèixer en alguna de les seues pàgines.

Fer “El Tiroliro” ha estat com obrir més el centre a tota la societat que l'envolta. I pensem que ens ha eixit una revista molt bona. És per això que volem que la llegiu amb els vostres fills, que l'ensenyeu als vostres familiars i amics, que no es quede al calaix del menjador.

Tots els viatges sempre comencen amb el primer pas. Volem que aquesta primera revista siga el principi d'un llarg camí que recorrerem tots junts i que ens farà més savis i més bons.

L’Equip Directiu

pàgina 02


revista de fí de curs 2005-2006

doña Carmina

Carmen García Martínez es jubila. Escrit així no pareix gran cosa. Però si expliquem que la MESTRA és Doña Carmina el fet adquireix una altra dimensió. 33 anys de treball al nostre centre han convertit a aquesta EDUCADORA en un referent per a tots aquells que hem tingut la sort que ens fera partícips del seu MAGISTERI. La influència de Doña Carmina en alumnes, pares i mares i companys mestres no es pot mesurar. Les frases” la meua mestra era Doña Carmina” o “ el meu fill té a Doña Carmina”, han estat pronunciades per generacions de benifaioners i benifaioneres amb

orgull i satisfacció. “Quina sort he tingut “ era el

missatge que aquestes paraules volien transmetre. No perdre la il·lusió pel treball, per les coses ben fetes. Enfadar-se davant de situacions que pensem

no son correctes. Intentar canviar i

millorar aquells aspectes que podem dur endavant. ENSENYAR a tots els que t'envolten. I el que és més important. Totes aquestes coses, i les que no tenim espai per incloure, les ha realitzat Doña Carmina tots i cadascun dels 33 anys de TREBALL al nostre centre. Amb el mateix esperit educador del primer dia. Bon viatge, Carmina. Gràcies perquè el teu treball ens ajudarà a créixer, a ser millors mestres i millors persones.

pàgina 03


revista de fí de curs 2005-2006

A. M. P. A. de Santa Bárbara

Des d'aquestes línies volem agrair-vos a tots els pares i mares la participació que estos últims anys hem tingut per part de vosaltres. És molt important que els socis augmenten, això es reflecteix en la cooperació Ampa direcció i es poden fer moltes coses més. Aquest any entre tots hem aconseguit tindre un menjador. Hem entrat en el programa CREAESCOLA havent-se remés el programa funcional a CIEGSA. La satisfacció per la resposta dels pares i mares ens complau molt, perquè sabem que tenim el recolzament de tots. Aprofitem per a animar-vos a vindre al sopar de fi de curs que tindrà lloc el dia 23 de juny per a passar un vetllada molt agradable tots junts. Dir-vos que ens teniu a la vostra disposició per a tot allò que necessiteu.

Moltes gràcies.

La junta de l’AMPA pàgina 04


respeto a los seres vivos

revista de fí de curs 2005-2006

PROGRAMA DE EDUCACIÓN EN VALORES POR EL RESPETO A LOS SERES VIVOS.

Un animal no es un juguete, es una responsabilidad. No regales un animalque siente y sufre-como si fuera un objeto; compra un peluche.

pàgina 05


revista de fí de curs 2005-2006

respeto a los seres vivos

Un niño educado en el respeto y la sensibilidad a los animales, crece y vive en armonía con todo su entorno. Las investigaciones longitudinales y transversales que se han realizado, recogidas en los seis Congresos Internacionales sobre Beneficios de la Relación Humano-Animal, lo avalan. El objetivo prioritario de nuestro Programa Educativo es el aprendizaje de las habilidades sociales, sobre todo las relacionadas con la empatía, éstas constituyen las técnicas efectivas de manejo en los conflictos interpersonales. A través de la comprensión y expresión de la afectividad y el control de la agresividad, haremos extensivo este aprendizaje a la relación con todo ser vivo, resultado de la perfecta adquisición de estas habilidades personales y sociales. De esta forma, la generalización a la relación humano-humano se hará de forma más fluida y satisfactoria. Los beneficiarios de los objetivos de nuestro programa son los alumnos puesto que por medio de esta concienciación y sensibilización para el respeto a los animales se generalizan las técnicas aprendidas a todo ser vivo. El desarrollo del programa conlleva la práctica sistematizada en el aprendizaje de habilidades sociales, empatía, comprensión y expresión de la afectividad y control de la agresividad. Las habilidades conseguidas son aplicadas de inmediato en las personas del entorno y permanecen como bagaje personal de aprendizaje. El programa responde a las urgentes necesidades que plantea la escuela sobre los conflictos de conducta en el aula y la enseñanza de valores. De cara a la educación para la tolerancia, la LOGSE le atribuye una importancia capital. Los principios de igualdad, solidaridad, cooperación, convivencia y respeto han de tener proyección en el modelo educativo. Por todo ello, nuestro Centro lleva a cabo un programa de Educación en Valores y Respeto por los seres vivos, humanos y no humanos; respaldado por la Universidad de Valencia y el Ayuntamiento de Benifaió

pàgina 06


revista de fí de curs 2005-2006

I. G. F. GRÀCIES ENRIC !

Era una tarde de primavera. La sirena estaba a punto de sonar. Crucé, abriéndome paso entre las madres, la cancela de la entrada. Me detuve junto a un arbolito del patio al que le brotaban las primeras hojas. Su sombra, pues, era escueta. No hacía falta más porque la calidez de los rayos del Sol que nos envolvía era sumamente agradable. Los niños apuraban sus últimos minutos de juegos antes de entrar en las aulas. Algunos, los más previsores, guardando celosamente los primeros puestos, ya estaban en sus filas. Y… sonaba el Vals de LA BELLA DURMIENTE de Tchaikovsky. Se acercó Conxa. Poco después Carmina y Ana. Coincidimos en que aquel momento era, con todos los ingredientes: la temperatura, la alegría de los niños, el claro cielo azul, la brisa suave meciendo las hojitas verdes y aquellos compases maravillosos que llegaban a nuestros oídos… y… a nuestra alma, un momento excelso. Suponía un pequeño fruto del “programa” Música a l'escola, que venimos disfrutando ya desde que hace tres o cuatro cursos iniciaron Joan Ródenas y Enric. Hemos podido pasar frío con el INVIERNO de Vivaldi, contemplar cómo caían las hojas de los árboles con su OTOÑO, vivir los momentos convulsos y más tarde armoniosos de LA CREACIÓN de Haydn, saltar de gozo con el ALELUYA de Haendel, quedar fascinados con la profundísima sonata CLARO DE LUNA de Beethoven, luchar con LA DANZA DEL SABLE de Kachaturian, mecernos con la placidez de GREENSLEEVES… de R. V. Williams, acompañar en su gira a LOS CHICOS DEL CORO, descubrir el DÚO DE LA FLORES de Delibes del que alguien me aclaró que pertenecía a la ópera LAKMÉ, marcar el ritmo rápido y grave de Papageno mientras sonaba LA FLAUTA MÁGICA de Mozart, pasear por (EN) UN MERCADO PERSA de la mano de Ketelbey…, Y… en definitiva (cito a Hannoncourt) gozar de ese auténtico “regalo de los dioses” que es la Música.

Per tot aixó ... gràcies Enric!

I.G.F.

pàgina 07


revista de fí de curs 2005-2006

día del maestro 2005

DÍA DEL MAESTRO

2005

¿Iba a ser aquel un día distinto? Era un secreto a voces que sí, que iba a serlo, sin duda. Siempre lo es. Pero esta vez diferente a todos los anteriores. Todo comenzó como siempre: asistimos a clase por la mañana, algunos ya “vestidos” para la ocasión… y otros con el atuendo “laboral”.

Seguimos con la celebración de la Eucaristía, en la Ermita: este curso organizaba los actos el Trullás. Recuerdo las palabras de D. Félix, con el modelo del Maestro y la labor de los maestros… También recuerdo la “actuación” del improvisado (desde hacía unos días), coro, a la que nos sumamos los demás. Y como final el ya tradicional TÚ ME ENSEÑASTE A VOLAR… que casi se ha convertido en un himno para esta fecha.

Y ¿dónde estuvo lo distinto? Pues aquí está el secreto a voces: El Ayuntamiento había recogido la sugerencia, acertada, de rendir un homenaje a los maestros jubilados. Estábamos ya en el restaurante cercano. Llegábamos con ojos curiosos puesto que sus salas se habían abierto al público no hacía demasiado. Volvíamos a reunirnos (con un recuerdo entrañable para los ausentes: Vicentita, Pepe Salvador,…) con los compañeros de toda la vida de los que nunca nos hemos separado: nos unen lazos de amistad y lazos familiares. Allí se concentraban horas y horas de esfuerzos, de dedicación, de entrega… a veces compartidas y otras veces en la “soledad del corredor de fondo”.

Tras la comida, por otra parte inevitable en cualquier celebración, con la presencia de D. Salvador, el Inspector de zona, las palabras de Manolo como Director del Colegio organizador y también las de Amparo Arcís, como Presidenta de la Corporación. El reconocimiento público se materializó en un apreciado detalle: un plato cuadrangular de cristal helado y en el que además del nombre del homenajeado, aparece la imagen del ara romana dedicada a MITHRA, divinidad de origen persa, cuyo culto fue asimilado por los romanos, y que se extendió por todo el Imperio, coincidiendo casi en el tiempo con la expansión del Cristianismo. Y… ¿por qué esta imagen? Pues porque en tierras valencianas, solamente en Benifaió, cerca de la Font de Mussa, se encontró ese altar con esta inscripción

INVICTO MITHRAE LUCANUS

pàgina 08

SER.


día del maestro 2005

revista de fí de curs 2005-2006

Cuando ya los principales protagonistas del acto habían recogido el artístico plato, Vida puso a D. Vicente en una tesitura “delicada”: debía, en nombre de todos, agradecer el gesto. Él, sin papeles e improvisando, con cálidas palabras, que contrastaban con la decoración austera y fría del salón, estableció en tono alegórico, un paralelismo entre la vida profesional del maestro y los barquitos que salen a la mar: Los nuevos, recién pintados y, todavía en rodaje. Los expertos, con alguna rascadita, pero que ante cualquier eventualidad ofrecen la pericia de saber sortear tormentas, fuertes vientos, oleaje movido… Y los veteranísimos, en la zona de desguace pero ¡cuidado!, no por ello inservibles, porque de sus piezas, una a una: el timón, las velas, las jarcias, las cofas, el cuaderno de bitácora… se iban a aprovechar otros barquitos nuevos que comienzan su singladura. Y… en definitiva, como rezaban los versos de Celaya en el programa de mano:

“Soñar que cuando un día esté durmiendo nuestra propia barca, en barcos nuevos seguirá nuestra bandera enarbolada.” ¡UN DÍA FELIZ!

pàgina 09


revista de fí de curs 2005-2006

galeria fotogràfica

AQUEST CURS HEM FET COSES MOLT BONIQUES !!!

pàgina 10


galeria fotogràfica

revista de fí de curs 2005-2006

pàgina 11


revista de fí de curs 2005-2006

pàgina 12

galeria fotogràfica


galeria fotogràfica

revista de fí de curs 2005-2006

pàgina 13


revista de fí de curs 2005-2006

pàgina 14

galeria fotogràfica


galeria fotogràfica

revista de fí de curs 2005-2006

pàgina 15


revista de fí de curs 2005-2006

sambori 2006

DOS AMICS MOLT DIFERENTS

Hi havia una vegada un pi alt i una violeta preciosa, vivien en un bosc molt gran, ple de plantes i animals. En el bosc hi havia altres arbres. Però la violeta el que més admirava era el pi, per la seua altura i perquè sempre, encara que fora hivern tenia unes fulletes fines i molt verdes. I el pi admirava la violeta pel seu color, doncs ell no tenia flors. Un dia el pi va convidar a la violeta a pujar per les seues branques perquè veiés des de dalt, el sol, els ocells, els esquirols... Per la nit veia el cel i les estrelles. Les branques del pi la protegien del vent. La violeta a canvi li contava el que passava baix, com eren els conills, els cérvols, les papallones i les raboses. També li va dir que hi havien flors d'altres colors. Però ell s'estimava més la violeta. Els altres arbres del bosc van arribar fins i tot a envejar al pi amic de la violeta, perquè ell es vestia de vegades de color (cada vegada que la violeta pujava pel seu tronc) i a més a més feia molt bona oloreta, era l'oloreta de la violeta. Un dia el pi els va dir: -Si no discrimineu a ninguna floreta encara que siga més menuda i diferent, el seu perfum , la seua forma i el seu color us vestirà a vosaltres també a canvi de que li deixeu les vostres branques per a que elles es trobaren més propet del cel. Tots els pins d'aquell pinar es ficaren a pensar...

NOTA: La mestra ens diu que els xiquets tenim que fer el mateix amb els nostres amics; compartir i no discriminar perquè així eixirem guanyant.

Premi Comarcal Sambori - 2006 Alumne: Carlos Martí Marí pàgina 16


revista de fí de curs 2005-2006

poesía EL OTOÑO El otoño ha llegado

Cuando vamos a la escuela

y a todos ha despeinado,

por aquella callejuela,

con sus lluvias ha mojado

charco a charco que pisamos

calles, plazas y mercados

poco a poco ya llegamos.

En el aula nos sentamos

Ha llegado la hora

y atentamente escuchamos,

que la escuela se quede sola,

luego en el patio jugamos

y en la puerta de salida

saltos, brincos, ¡que bien lo pasamos!

vemos las primeras hojas caídas.

El otoño ha llegado y su huella ha mostrado, en todo sitio, en todo lado todos lo hemos notado.

(Bryan David)

pàgina 17


revista de fí de curs 2005-2006

educació física

MATERIAL DE RECICLATGE; LA INDIACA. La indiaca es un objeto para jugar. Material: Bola se gomaespuma, un trozo de papel, un globo y cualquier tipo de papel, plástico a tiras o plumas. Pasos para hacer la indiaca: Coger la bola de gomaespuma y enrollarla de papel, después coger el globo y meter dentro la bola, en la parte que se ve la pelota hacer un agujero y meter las plumas dentro. Un juego: Este juego es para 5 personas. Alguien se pone en medio, jugáis a pasaros la indiaca y el del medio intentará quitarosla cuando esté en el aire. El juego se llama: “El cansao del medio”. David Araujo - 6º B

Primer s'agafa un globus i se li posa paper de diari per dins fins que es fa gran, después es claven dins unes tires de plástic de bossa de la compra, pel foradet del globus que queda lliure, después amb cinta aillant es subjecta i ja està acabat. Carles Rubio, Jorge Ródenas i Pau Marí - 6é A

pàgina 18


llengua anglesa

revista de fí de curs 2005-2006

TEATRE EN ANGLÉS El día 10 de Febrer els alumnes del segon i tercer cicle de primària anàrem a vore l’obra en anglés “ The haunted mansion “ al centre cultural Enric Valor , a càrrec de la companyia Feedback, junt a la resta de col·legis de la localitat patrocinat per l´Ajuntament de Benifaió. Abans preparàrem un material didàctic per tindre una major comprensió de la trama, així com del vocabulari bàsic per poder entendre-la millor.

Alguns dels nostres alumnes participarem activament en l´obra. Ha estat molt motivadora per l´aprenentatge de l´anglés i per divertir-se amb l´espectacle.

pàgina 19


revista de fí de curs 2005-2006

música

W. AMADEUS MOZART (1756-1791)

Mozart va nàixer a Salzburg ( Austria ) el dia 27 de gener de l'any 1.756. Per això li estem dedicant la Setmana Cultural en el col·legi, perquè fa 250 anys que va nàixer. Mozart és un músic i compositor.

De molt xicotet cantava i tocava molts instruments : violí, òrgan, viola, fortepiano i clavicèmbal. També ballava molt bé. Als cinc anys compongué la seua primera òpera. Als sis anys començà a viatjar donant concerts. Era un xiquet prodigi, Mozart no sabia el que era jugar. Als 14 anys va tornar a Salzburg i descansaren sense viatjar un any i per fi va conèixer a joves de la seua edat i s'ho passa molt bé.

pàgina 20


revista de fí de curs 2005-2006

música

Acròstic (fàcil) 1)

M __ __ __ __ __

2)

__ __ O __ __

3)

Z __ __

4)

__ __ A __ __

5)

__ R __

6)

T __ __ __ __

1)

A què es dedicava Mozart?

2)

Instrument de corda.

3)

Última lletra de l'abecedari.

4)

Instrument que Mozart tocava molt bé.

5)

Els instruments de corda es raspallen amb un _________.

6)

Peça del piano que es polsa amb els dits.

Acròstic ( no tan fàcil) 1)

__ M __ __ __ __ __

2)

__ O __ __ __ __ __

3)

__ __ __ Z __ __ __ __

4)

__ __ A __ __

5)

__ R __ __ __ __ __ __ __

6)

T __ __ __

1)

Nom de pila de Mozart.

2)

Actuació d'un grup musical.

3)

Ciutat on nasqué Mozart.

4)

Instrument que Mozart aprengué a tocar des de ben menut.

5)

Conjunt de músics interpretant una obra musical.

6)

El més gran dels instruments de vent-metall. Col·laboració: Joan Ródenas Abarca pàgina 21


revista de fí de curs 2005-2006

cuina I DE CUINA

QUÉ ?

Hola, sóc Helena, la “cuinera”. Estic encantada de tindre aquesta ocasió per saludar-vos a tots: alumnes, pares, mestres... i al mateix temps un poc avergonyida pel paper que m'han otorgat. N’he estic segura que la majoria sou extraordinaris en la cuina. Pareix ahir quan començàrem en el menjador i ja estem arribant a la fi del curs. Enguany hem format un bon equip; les educadores són estupendes, treballadores i molt preocupades pels menuts; el menjar és abundant i de qualitat; i de la direcció de l'escola cap comentari (hem diran pilota). Què més demanar. Sóc testic del canvi operat en els “nanos” (m'encanten). A l g u n s n o paraven de plorar cridant la “MAMÀ”. Ara tots volen que els mire quan passe pel menjador. Ah! Els majors m'ajuden a parar taula i ho fan molt bé. El curs que ve, espere escoltar-los de nou: “Bon dia Helena”, “¿hay macarrones Helena?”, “què tenim de postres?” Ja els trobe a faltar.

pàgina 22


cuina

revista de fí de curs 2005-2006

Aci teniu dues receptes mols senzilles.

Paella de verdures: Ingredients per a quatre persones: 400 grs d’arròs Got i mig d’oli d’oliva 4 carxofes 1 manoll d’alls tendres 1 albergínia 1 pimentó verd 200 grs de faves tendres pelades 2 tomates ratllades Pebre roig dolç safrà, sal i julivert.

Calfar l’oli i sofregir les faves, l’albergínia, en rodanxes amb pell, La carabasseta, tallada a quadrets,les carxofes, en quatre trossos, el pebre, a tires, els alls tendres i la tomata ratllada. Afegir una culleradeta de pebre roig i doneu-li dues voltes. Poseu la sal, el safrà i dos litres i mig d’aigua; quan alce el bull poseu l’arròs i deixeu-lo 10 minuts a foc fort i 10 minuts a foc lent. Reposar 5 minuts i menjar.

Coca de llanda: Ingredients: 6 ous ½ kg de sucre ½ kg de farina Got i mig d’oli ½ l de llet Ratlladura de llima Canella 6 sobres de llimonada

Bateu els ous; després tireu l’oli i continueu batent. Tot seguit afegiu la llet, el sucre, la canella i la llima; aboqueu a poc a poc la farina i els sobres de llimonada, tot açò sense parar de remoure. A continuació, aboqueu en una llanda i introduïu-ho al forn a temperatura baixa.

pàgina 23


revista de fí de curs 2005-2006

educació infantil

EDUCACIÓ INFANTIL, 3 ANYS Hola!, som els xiquets i xiquetes de primer curs d’Educació Infantil. Ja som grans, venim a l'escola dels fadrins. Amb les nostres “senyos”, Mariví, Mªjose i Arantxa fem moltes activitats: treballem, cantem, ballem, anem als ordinadors, juguem al pati, fem excursions i moltes més coses. Estem contents i contentes, perquè tenim molts amics i amigues i s'ho passem molt bé. UF! no parem!

pàgina 24


revista de fí de curs 2005-2006

el curs que s’en va

QUAN UNA PORTA ES TANCA UNA FINESTRA S’OBRI Vaig començar anar a l'escola Santa Bàrbara, acompanyant el meu germà. Jo, assegut al carro de bolquers, ja tenia ganes d'entrar al pati i quedarme. Veia molts xiquets corrent, jugant... i per fi arribà el dia en què em vaig quedar. Seguisc amb els mateixos companys amb els quals m´ho passe molt bé. Cada Cicle he estat canviant de professors i tots m'han ensenyat moltes coses. I el que més m'agradava era quan participàvem preparant festes: falles, final de curs, carnestoltes... Tot són bons records de la meua primera escola. Ara vaig a viure una experiència nova tornant a ser el més xicotet i espere que tot vaja bé. Joan Peris Martí

SOC

FELIÇ

Quan vaig començar a vindre a escola Jo tenia molts pocs anys Ara que vos deixe Ja soc gran, ara soc molt gran

Estic trist, estic trist Però soc molt feliç Me'n vaig de l'escola Estic trist, però soc feliç

Les amigues i els amics que ací hem fet Sempre ens recolzarem Tots junts ens han ajudat Ho sabem, i ho recordarem

Santa Bàrbara durem sempre al cor Perque ací ens han ensenyat Que el treball és important Per al camí que tenim davant Estic trist, estic trist ...

pàgina 25


revista de fí de curs 2005-2006

pàgina 26

el curs que s’en va


el curs que s’en va

revista de fí de curs 2005-2006

pàgina 27


FAX 96 121 38 54

N O S PRE S E N TAMO S CO MO EMP RE S A JOVE N ,

DI N ÁMI CA

Y DE LA TI E RRA VAL E N CI ANA.

N U E S T RO S SE RVI CI O S Y TRATO CO N EL CL I E N T E S O N EXQ U I S I TO S , PU E S EL LO S SO N EL FU T U RO DE

902903730 - www.macrosoft.es

TELÉFONO 96 120 37 92

imprimeix:

DD DuranDisseny

GRUPO CERCLE S. L.

ES TAS EMP RE S AS

pre-impressió:

MAVIC CUIDADORS S. L.

TELÉFONO 96 120 37 92

·

FAX 96 121 38 54

El tiroliro 1  

Revista escolar curs 2005-2006.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you