Page 1

GUIA DIDÀCTICA GRUPS DE TREBALLS: CONVIVÈNCIA

C.E.I.P. Alexandre Rosselló curs 2012-14


1- JUSTIFICACIÓ 2- FORMACIÓ DELS MESTRES GRUPS DE TREBALL 3- CONVIVÈNCIA AL PATI NORMES RACONS RACÓ BOCA-ORELLA HORARIS AULA DE CONVIVÈNCIA 4- TALLER DE CONVIVÈNCIA SANT JORDI L’ESCOLA QUE VOLEM 5- ESCOLA DE PARES 6- XARXA LLEVANT ARBRE DEL BARRI CONCURS REDACCIONS 7- CONCLUSIÓ


1- JUSTIFICACIÓ Després d'haver-nos reunit tot el claustre , estudiat l'entorn en que viuen els nostres alumnes, (a casa, a l'escola i al barri), hem vist que la realitat del nostre centre incloïa els següents aspectes a destacar i que en realitat es convertien en problema: Aspectes a destacar de la realitat del nostre centre: 1- Molta Diversitat cultural de l'alumnat del nostre centre. 2- Nivell social i cultural molt baix de les famílies. 3- Manca d'hàbits i normes bàsiques de convivència. 4- Conductes agressives a nivell verbal i físic. Aquests quatre punts són els que hem considerat més preocupants, els quals, han creat la necessitat de fer-nos reflexionar per mirar de millorar la convivència i evitar problemes posteriors. Així ens hem plantejat la necessitat de fer un nou enfocament del temps de pati, millorar la resolució de conflictes a l'aula i al pati i cercar la manera de què els alumnes es sentin útils i que la seva ajuda pot ser necessària entre els companys més petits o més grans. Per poder dur a terme aquesta feina varem veure que necessitàvem tenir qualque tipus de formació i ens apuntarem a un grup de treball del CEP.

2 -FORMACIÓ DE MESTRES En el CEP ens informaren de que podríem fer uns grups de treball de màxim 8 persones. Així el claustre va decidir que faríem tres grups de treball i a cada grup hi hauria les següents persones: Grup 1- NEUS RAMIS, MARIA SALAS, XESCA CIFRE , M. CARMEN GONZALEZ, GREGO GRACIA Grup 2- ALBERT FEO , PILAR SALOM , ROSA SANCHEZ, MARIA SANCHO, MARGA TORRENS. Grup 3- Mª TERESA SANS RAMIA, SUSANA MORALES ARCAS, IGNACIO FERNÁNDEZ LÓPEZ, ANA IBAÑEZ LARRAZ, ENCARNA . Cada grup hauria de fer una feina relacionada amb la temàtica, es a dir, se van repartir les feines i a les reunions s'havien de posar en comú i retocar, si era necessari, les conclusions. Desprès d'haver preses les decisions entre els grups, s'havia de dur a la pràctica i a la propera reunió s'havien d'exposar els resultats


3 . CONVIVÈNCIA AL PATI D’aquest problemes - No havia jocs dirigits - Qualsevol disputa acabava en baralla - Els conflictes del pati afectava a les classes posteriors - El clima d’aquestes classes era molt complicat - Necessitats de canviar la dinàmica als patis) sorgirem propostes per poder millorar el clima al pati i com se podien fer: - Normes clares de pati. (tots els cursos havien de triar-les amb els nins). - Materials que se podrien utilitzar.(tots els cursos havien de triar-les amb els nins). - Racons de pati. (tots els docents havien de posar-se d'acord per distribuir els racons en el pati amb el plànol). - Horaris de distribució dels jocs en el pati. - Aula de convivència durant el pati. NORMES DE PATI Cada curs va preparar una feina per triar les normes de pati: A les diferents tutories, es va parlar dels diferents problemes que tenien els alumnes tant al pati com a les classes. D'aquestes tutories, sorgiren diferents problemes i se pensarem les normes per intentar que aquest comportaments no es repetissin.

– –

- NO JUGAR A BARALLES - FER ÚS CORRECTE DE LES PAPERERES - PARLAR AMABLEMENT - TENIR CURA DEL MATERIAL - ARRACONAR ABANS DE CANVIAR DE JOC - FER FILERES QUAN TOCA EL TIMBRE: - ARRACONAR EL MATERIAL - FER FILA

Per recordar les normes de pati, les hem penjat a l’escala de sortida al pati. RACONS DE PATI Els mestres del grup 3 se van encarregar de preparar uns nous horaris en el pati distribuint els diferents jocs entre els cicles i dies. Només distribuirem el futbol, bàsquet i ping-pong perquè eren els jocs on hi havia més rivalitat i que provocaven enfrontaments per qui era el que tenia el lloc per jugar. S'havia de començar per a saber respectar el moment dels altres i del propi . Cada dia hi havia d'haver un cicle que tenia preferència per poder fer una activitat dirigida. Els altres jocs o activitats eren d'ocupació lliure però ordenada. Així es van distribuir els següents jocs: enredats, cordes, elàstics, pintar, baldufes, boca-orella i xapes i circuit de cotxes.


Més mestres per vigilar els patis i aquests tenien un joc el qual havien de controlar i vigilar que a l'hora de replegar se fes correctament. A futbol, bàsquet i ping-pong, hi ha un mestre per dirigir el joc i controlar les actituds. Enredats, cordes, elàstics, un mestre per distribuir, ensenyar i controlar els jocs i els elements. Pintar a les pissarres de pati i xapes- cotxes de carreres, un mestre per distribuir, ensenyar i controlar els jocs i els elements. Boca-orella, el mestre ( dels que estan en el pati) que observa el conflicte, per ensenyar i acompanyar als alumnes al racó de boca-orella perquè puguin resoldre els conflictes entre ells. Les baldufes, després de tenir uns quants incidents relacionats amb la força amb que tiraven les baldufes alguns nins, se va optar per eliminar aquest joc i evitar accidents. AQUI SE MOSTRA UN MODEL DE DISTRIBUCIÓ HORARIA DEL PATI S'HAN ANAT CANVIANT DURANT EL CURS PER ACTUALITZACIONS I MODIFICACIONS DE JOCS. Per poder organitzar millor el pati, se va decidir distribuir-lo per racons. És important que tan els nins com els mestres encarregats tenguin clars els diferents racons i l'horari per poder jugar en ells. Més mestres per vigilar els patis i aquests tenien un joc el qual havien de controlar i vigilar que a l'hora de replegar se fes correctament. Se va organitzar una sala que se li anomena AULA DE CONVIVÈNCIA per si havia alumnes què necessitassin un espai on fer les feines sense acabar o que estiguessin amonestats. A les classes també se du un control de deures i de comportaments. Qui no fa els deures, els ha de fer en el pati a l'aula de convivència. I el que està en el color vermell de la graella de control, per conductes no positives, també ha de fer un treball a l'aula de convivència. Aquest lloc també està controlat per un mestre anomenat de guàrdia. 1. EI: cordes, rodes, cotxes, motos i bicicletes ajudar-se a empènyer, 2. EP: NOUS HORARIS DE PATI Dilluns Futbol Basquet Ping-pong Enredats Pintar Cordes, Elàstics

Dimarts

Dimecres

3r cicle Pere 2n cicle Pere 1r cicle Ignacio Ana Ana Ana

Divendres

6è Marga Ana Ana

2n cicle Albert 1r cicle Albert 5è Encarna Mª Carmen Mª Carmen

4t Albert Pilar Pilar

1r cicle M. Carmen 3r cicle M. Carmen 3r Rosa Maria A. Maria A.

Ana

Mª Carmen

Pilar

Maria A.

Tina

Baldufes Boca-Orella Xapes Guàrdies

Dijous

Encarna Encarna Rosa

Tina Tina Maria S.

Pere Maria A. Maria A. Pilar

Maria S. Maria S. Marga

Ignaci Ignaci Tina


EL RACÓ DE LA CADIRA ORELLA I LA CADIRA BOCA CONSTITUEIX UN ESPAI I UNA ESTRUCTURA DINS L'AULA PERQUÈ ELS ALUMNES RESOLGUIN ELS SEUS CONFLICTES PER SI MATEIXOS COM UN MECANISME PER AL DIÀLEG I LA NEGOCIACIÓ. PAUTES: 1- EL QUE SEU A LA CADIRA DE L'ORELLA HA D'ESCOLTAR el més atentament possible el seu company i no pot parlar, per evitar les interrupcions. 2- EL QUE SEU A LA CADIRA DE LA BOCA TÉ LA PARAULA i ha d'explicar què ha passat, com es sent i què vol. 3- Una vegada que el primer infant ha acabat de parlar, CANVIEN DE CADIRA I INVERTEIXEN ELS SEUS PAPERS. 4- L'infant que ha estat el primer oient pren la paraula un cop ha PARAFRASEJAT (verbalitzar el que ha entès) correctament el seu company i aquest ho pren com a vàlid. PREGUNTES: L'infant quan seu a la cadira de la boca s'ha de fer aquestes preguntes a ell mateix i contestar-les en veu alta, mentre l'infant de l'orella l'escolta i repeteix el que ha entès abans de canviar-se de cadira. - QUÈ HA PASSAT? - COM ME SENT? - QUÈ VULL? ATENCIÓ!! No més es poden canviar un pic de cadira a cada pregunta. Excepte a la darrera que es canvien fins que arriben a un acord. AMBIENTACIÓ RACÓ: Col·locar dues cadires, una davant l'altra. Una serà la de la boca, i per tant tendrà la boca aferrada damunt i l'altre l'orella i per tant tendrà l'orella. Convé que les preguntes també siguin visibles.


5- TALLERS DE CONVIVÈNCIA SANT JORDI A Claustre es va decidir aprofitant la festivitat de Sant Jordi, fer diferents tallers. Els mestres se distribuiren en parelles i se prepararen un total de set tallers. Se prepararen set aules i una cartellera de cinema on cada parella de mestres presentava el seu taller. Se va construir una taquilla i cada curs baixava al hall per poder triar. Cada alumne podia triar dos tallers dels que se presentaven al tauló. Agafaven un ticket i l'havien d'entregar a la porta de l'aula on se feies aquests tallers. Els taller que se van organitzar són els següents: Sala 1: Dracs per menjar NIVELL: El taller estava dirigit a tots els infants de l'escola, infantil i primària. TEMPORALITZACIÓ: El taller va durar 1 hora i mitja. El taller es va fer dues vegades amb grups diferents. OBJECTIUS: – Fomentar l'hàbit d'escolta activa amb la rondalla. – Activar els coneixements previs dels infants. – Aproximar els infants a la cultura popular a partir de la rondalla. – Interactuar amb els materials fent creacions plàstiques. – Propiciar un entorn de connivència i cooperació entre els infants. ACTIVITAT: Els alumnes de tota l'escola varen triar els taller que volien participar, amb un nombre determinat d'alumnes per a cada taller. El varem dividir en tres moments: – Pluja d'idees i consens de normes – Narració i representació de la rondalla a través d'ombres xineses i dibuixos amb laca de bombeta projectats a través d'un retroprojector. – Realització d'un taller creatiu que consistia en fer una base per espelmes.

Sala 2: El gall, l'anec, la gallina i el drac Objectius: Apropar als infants al món de les rondalles. Conservar la riquesa del nostre llenguatge. Afavorir la seva pròpia capacitat d'expresió. Duració: 1hora i mitja (narració i tallers mascares). Destinataris: Infantil i 1r cicle. Descripció activitat: Teatret de titelles amb la interacció dels infants, i taller de mascares amb els personatges de la historia.


Sala 3: La filla del sol i la lluna NIVELL: El taller estava dirigit a tots els infants de l'escola, infantil i primària. TEMPORALITZACIÓ: El taller va durar 1 hora i mitja. El taller es va fer dues vegades amb grups diferents. OBJECTIUS: – Fomentar l'hàbit d'escolta activa amb la rondalla. – Activar els coneixements previs dels infants. – Aproximar els infants a la cultura popular a partir de la rondalla. – Interactuar amb els materials fent creacions plàstiques. – Propiciar un entorn de connivència i cooperació entre els infants. ACTIVITAT: Els alumnes de tota l'escola varen triar els taller que volien participar, amb un nombre determinat d'alumnes per a cada taller. El varem dividir en tres moments: – Pluja d'idees i consens de normes – Narració i representació de la rondalla a través d'ombres xineses i dibuixos amb laca de bombeta projectats a través d'un retroprojector. – Realització d'un taller creatiu que consistia en fer una base per espelmes. Sala 4: Els músics de Bremen – – – –

– –

Conte en llengua catalana. Nivell: Infantil i Primària. Temps: 30 minuts. Objectius: – Escoltar el conte. – Implicar als alumnes en el conte. – Aprendre la cançó – Interpretar diferents ritmes Descripció: – El mestre conta el conte amb el suport de la pantalla digital i una guitarra per interpretar la cançó. Materials: – Instruments de petita percussió Activitat: Una vegada s'ha contat el conte, els nins amb l'ajuda dels mestres interpreten un parell de vegades la cançó. Posteriorment se reparteix els diferents instruments de percussió als infants i tocam uns ritmes senzills. Per finalitzar, acompanya la cançó amb els instruments picant el ritme que hem aprés. Sala 5: La familia de granotes A fish and an octopus

La família de granotes: –

Conte en llengua catalana.


– – –

– –

Nivell: Infantil i 1r Cicle d'EP. Temps: 30 minuts. Objectius: – Escoltar i relatar amb les estructures i accions el vocabulari de la família. – Implicar als alumnes en el conte. Descripció: La mestra conta una història sobre una família de granotes i els alumnes participen dels diferents personatges. Materials: Dibuixos plastificats dels diferents personatges sobre la pissarra. A fish and an octopus:

– – – – – – – – – – –

English Rhyme. Level: from 3 to 7 years old. Time: 60 minutes. Aims: To practise the sounds,rythms, stress patterns of English and a structure. To have fun, to feel a sense of achievement. Colouring, cutting out and sticking the puppets. Description: The children learn and recite the rhyme and do the actions to the words. Then the children make their own puppets and use them to act out the rhyme. Materials: A fish and an octopus puppets. Figures of the fish and the octopus, glue, scissors, coloured pencils and thin stick. Sala 6: Tuneant la història

Nivell: 3r i 4t de primària Temps de duració: 1 hora Objectius: – – – – –

Escoltar la llegenda de S. Jordi. Incentivar l'imaginació i l'inventiva per transfomar contes i llegendes clàssiques en històries amb els nostres dies. Implicar a l'alumne amb la història. Descripció: La mestra conta la llegenda de S. Jordi, i es fan les preguntes pertinents per veure que han entés la història. A continuació es fan diferents grups, dividint la classe amb les taules agrupades. Damunt cada agrupació de taules es posen paper continuo de color blanc. Els components de cada un d'ells parla de com a partir de la llegenda clàssica, la poden modificar adaptant els personatges i situacions a històries més actuals. Amb témpera i pinzells pintaven les diferents escenes. A partir d'aquí en una segona fase escrivien davall cada dibuix els capitols corresponents a cada apartat de la seva pròpia història.


Sala 7: L’amor de les 3 taronges – – – –

– –

Rondalla mallorquina Nivell: 1r Cicle i 2n Cicle d'EP Temps: 1 hora Objectius: – Escoltar i relatar amb suport visual la rondalla de les tres taronges – Implicar als alumnes en el conte. – Fer una rosa. Descripció: La mestra conta la rondalla amb ajuda de suport visual de l'ordinador. Després de fer preguntes orals sobre la història. Es divideix la classe en diferents taules. Els infants fan una rosa amb les càpsules de Nespresso buides com a capoll, un pal de fusta que han de pintar de verd al qual li aferren dues fulles que abans han pintat i els pètals amb un torcaboques de color (vermell, groc o blau). Cada nin se´n dur la rosa i la pot regalar al qui vulgui. Materials: Rondalla de les tres taronges, càpsules de Nespresso buides, pal de fusta, dibuixos de fulles, torcaboques petits de diferents colors i cola d'aferrar i cinta adhesiva.

L’ESCOLA QUE VOLEM Aquesta activitat ens ha ocupat tot els curs. Està enfocat en tres fases: Primera fase: compren tot el primer trimestre. El que no mos agrada de l’escola. A les tutories se parla del tema i se preparen els cartells per penjar al passadís d’entrada. Segona fase: durant el segon trimestre. Elaboració d’una maquina de reciclatge “Màquina recicladora” que se «mengi tots els cartells de la primera fase i els «converteixi» en cartells positius sobre l’escola. Aquests cartells en positiu s'elaboraran també a les tutories. Tercera fase: durant el tercer trimestre. Amb les coses positives que s’han treballat, se triaran un parell com a tema per decorar i pintar el pati.

5- ESCOLA DE PARES QUÈ ÉS? L'escola de pares és un espai d'informació, formació i reflexió sobre aspectes relacionats amb les funcions parentals. El taller ha estat dirigit per dos mestres i psicopedagogs, un dels quals és una tutora d'un grup del centre.


COM SORGEIX? L'APIMA va tenir la iniciativa de muntar una activitat de formació pels pares. Els temes que es varen tractar van ser escollits pels pares. La sessió anterior es feia una recapitulació, ja avaluació i una debat sobre quin seria el tema del pròxim dia. El primer tema va ser escollit per els dos psicopedagogs. La comunicació assertiva Normes i límits Pors i frustracions Gelosia Crear i fomentar hàbits Comunicació Sexualitat L'horari va ser triat pels membres de l'APIMA. Es feia cada dijous de les 18:00 a les 20:00h. Al final de tot hi havia un espai perquè els pares poguessin resoldre dubtes més personals amb els professionals. A les darreres sessions ja no era necessari ja que es va crear un ambient d'escolta, empatia i confiança i els dubtes i les pors es posaven a sobre la taula durant el mateix taller. VALORACIÓ L'activitat ha estat molt ben valorada tant pels pares com els mateixos psicopedagogs. Hi ha hagut pares que han vengut a totes les sessions i s'ha creat un clima de comunicació molt positiu. Punts forts: Que hi hagi hagut un servei d'esplai pels fills dels assistents. Que hagi estat molt participatiu i obert a les intervencions dels assistents fent un exercici de construcció conjunta. El moment del “tea break”: Aturàvem a mitja sessió i els oferíem un te i un dolcet. Al final eren els mateixos pares que duien dolços per compartir amb els demés aquest moment. Que hi hagi hagut un grup de pares que han vengut a totes les sessions. Una altre punt fort del taller va ser que les famílies podien venir amb els infants ja que hi havia uns tallers per els infants que es desenvolupaven paral·lelament al centre amb monitors de l'empresa Dic Drac. Els pares varen reconèixer que per ells era una tranquil·litat aquest servei extra i que gaudien molt del taller. RECURSOS UTILITZATS Els recursos materials que s'han emprat han estat diferents manuals relacionats amb habilitats parentals, un ordinador, un projector, fotocòpies. CLOENDA La darrera sessió es va fer un “examen” en que cada pare escrivia a un paper els recursos i el que més li havia cridat l'atenció de cada tema. El taller de pares es va cloure amb un sopar per iniciativa dels pares on tots varen aportar


un plat per compartir. També es va fer l'entrega d'un diploma a cada pare i varem fer una foto de grup.

6.XARXA LLEVANT La xarxa Llevant es un col·lectiu de centres d'Infantil i Primària i Instituts de la zona del Polígon de Llevant i la Soledat. Va començar com una sèrie de reunions cada dos mesos per coordinar-nos. A les reunions hi participen un o dos membres de cada centre, els quals informen als claustres de les propostes de convivència i millores que surten d'aquestes reunions. El principal objectiu es aconseguir que els pares i mares dels nostres alumnes participin d’una manera activa en el procés d’aprenentatge dels seus fills. El curs 2012-13 vàrem fer la primera activitat conjunta.

L’ARBRE DEL BARRI Aquesta activitat va consistir en pensar PARAULES que definissin com ens agradaria que fos el nostre barri. Cada tutoria dels diferents centres de Primària i Instituts prepararen CARTELLS i, en el nostre centre també, MANUALITATS expressant aquestes idees. Se van fer manualitats tant d'Educació Infantil com d'Educació Primària. Totes les escoles i instituts de la barriada ens van reunir al Parc de Llevant i a un arbre posarem totes les manualitats del nostre centre amb els seus respectius cartells.

El curs 2013-14: REDACCIONS Aquesta activitat va consistir en pensar paraules que definissin com mos agradaria que fos el nostre barri. Cada tutoria dels diferents centres de Primària i Instituts preparen cartells i, en el nostre cas concret, manualitats expressant aquestes idees. El curs 2013-14 se va proposar fer la rueta de Carnaval conjunta i un concurs de redaccions. Per diferents motius els únics que férem la Rueta va ser el nostre centre. Se va demanar el corresponent permís a l'Ajuntament, amb la corresponent presència policial per dirigir el recorregut. Cada cicle va preparar un tema i se varen fer les indumentàries de disfressa corresponents. Els pares i mares també acompanyaren en el recorregut al nins i nines del nostre centre i col·laboraren en la preparació dels alumnes. Ens hagués agradat molt poder fer-la amb tots els altres centres del voltants. S'ha tornat demanat a tots els demés centres que pel proper curs se faci la Rueta conjuntament.

7- CONCLUSIÓ Després d’un curs i mig aplicant totes les propostes treballades en els grups de treball a l'escola, sense cap dubte podem dir que s'ha notat una millora notable.


S’han reduït els conflictes al pati. Ha millorat la convivència al pati. El clima de l’aula a les classes després del pati també ha millorat. Encara queda molta feina a fer. Com a claustre, estem decidits a continuar la millora de la convivència al centre i ens comprometem a continuar treballant activitats, que enguany hem valorat positivament, i altres que puguin servirnos per seguir avançant en aquests aspectes. Sabem que un bon clima al centre tendrà resultats positius per a tots els membres de la comunitat educativa (alumnes, mestres, pares, …).

Guia didàctica ceip alexandre rossello  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you