Issuu on Google+


EQUIP DIRECTIU

…………………………………......…...........pàg. 4

ELS CONTES A P3 …..…………………………...…..….............pàg. 5-6 ELS CONTES A P4 ………………………………....…..……........pàg. 7-8 ELS CONTES A P5 …………………………………..…...............pàg. 9 – 10 ENTREVISTA A UNA MESTRA……………………………...........pàg. 11-12 ELS CONTES AL CICLE INICIAL …………...…………….........pàg. 13-14-15 EL MENJADOR

………………………………………..............pàg. 16

ELS CONTES AL CICLE MITJÀ SORTIDA DE QUART

……………......…………....pàg. 17-18

........................................................pàg. 19

ENQUESTA: QUÈ LLEGIM AL POMPEU?

……….................pàg. 20-21

ELS CONTES AL CICLE SUPERIOR.....................................pàg. 22-23 ENGLISH SECTION ..............................................................pàg. 24 ENDEVINA DE QUI PARLO

………………………………...........pàg. 25

ELS CONTES I LA MÚSICA ....................................................pàg. 26 RONDALLES DE LA COSTA………………..………….....…............pàg. 27 BASAR ESTRAMBÒTIC

………………….…………..................….pàg. 28

EL RACÓ D’EDUCACIÓ FÍSICA ……………………………………....pàg 29-30 TEMPS PER DIVERTIR-SE…………………………….........………....pàg. 31-32 AMPA .......................................................................................pàg. 33 AGRAÏMENTS ...........................................................................pàg. 34


Benvinguts lectors de la revista “Som Nosaltres” Un any més, tenim el plaer de poder-vos fer arribar a les vostres mans un nou exemplar de la revista de l’escola. Aquest curs el fil conductor ha estat “els contes”. Qui no ha llegit un conte quan era petit? Per què es treballen a l’escola? Com és que agraden tant als petits …i grans? Els contes són quasi tan antics com el sol. El costum d’explicar contes s’ha transmès de generació en generació des de fa milers d’anys i és que tenen grans beneficis tant pels que els senten com per qui els expliquen. Els contes suposen per als més petits la manera d’introduir-los al món de la literatura. Però gaudir d’un conte no té perquè portar implícit saber llegir, ja que la màgia de ser explicats afegeixen altres avantatges en aquest gènere. Escoltar un conte és una gran manera d’estimular i potenciar: la imaginació, la creativitat, la comprensió, l’adquisició de vocabulari i la capacitat de comunicació... i sobretot fomenta el gust per la lectura i ajuda a la relaxació del nen. Però si hi ha algun aspecte que destaca dels contes és la presència de valors: la prudència, l’amistat, sabiesa, la feina ben feta, o no permetre l’avarícia, l’enveja, o la mentida. I no voldríem acabar aquest escrit sense destacar els grans beneficis dels contes personalitzats. Personalitzar contes vol dir incloure els nens dins l’argument i que esdevinguin personatges d’ells. Aquest fet augmenta encara més la motivació dels oients, treballa l’autoestima i el que encara és millor, crea un nexe molt estret amb el conta-contes, ja que els nens senten l’atenció completa dels pares. Des de l’Equip directiu volem animar-vos a potenciar aquest bon costum: o pot haver cosa més dolça que un pare/mare explicant un conte a la nit, abans d’anar a dormir, amb el llum tancat deixant fruir la imaginació?

Us desitgem que gaudiu de la revista. L’Equip Directiu.


EH, DESGLAÇA! ELS NENS I NENES DE P-3 VAM TREBALLAR L’HIVERN. VAM EXPLICAR EL CONTE “EH, DESGLAÇA” I VAM CONSTRUIR UNS NINOTS DE NEU AMB PLASTILINA MOLT ELEGANTS!

TAMBÉ VAM DIBUIXAR NINOTS DE NEU I, DEU NI DO, ENS N’HEM ENSORTIT PROU BÉ!


L’HIVERN: EXPERIMENTEM AMB EL GEL PER VEURE I TREBALLAR LES CARACTERÍSTIQUES D’AQUESTA ESTACIÓ, VAM EXPERIMENTAR I JUGAR AMB EL GEL: EL VAM TOCAR, TASTAR, VAM OBSERVAR COM ES DESFEIA SOBRE EL RADIADOR, AMB L’AIRE D’UN ASSECADOR, ETC

TAMBÉ VAM FER GLAÇONS, PERÒ DE COLORS! VAM BARREJAR AIGUA AMB COLORANT I HO VAM POSAR AL CONGELADOR, PER OBSERVAR QUÈ PASSAVA, … UN COP OBSERVAT, VAM PINTAR AMB GLAÇONS DE COLORS, ENS VA ENCANTAR, QUE BÉ QUE ENS HO VAM PASSAR!


LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA.

Els alumnes de P-4 ens ho hem passat molt bé amb la representació del conte de la Rateta amb Titelles i Ombres Xineses. Ens ha agradat molt !!!.


LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L’ESCALETA. Els alumnes de P-4 hem dibuixat alguns dels animals que surten al conte de la Rateta . RATETA RATETA TU QUE ETS TAN BONIQUETA QUE ET VOLDRIES CASAR AMB MI JO QUE SÓC GALANT FADRÍ.


Vas néixer a Lloret de Mar? On vius actualment? No; vaig nèixer a Sabadell i visc ( i sempre he viscut) a Blanes. Sempre, des de petita, has volgut ser mestra? Per què de música? Sí, perquè faig música des dels 6 anys i quan vaig triar carrera vaig pensar que era la combinació perfecta! Quants anys fa que treballes en aquesta escola? 9 anys. Fas alguna activitat de música fora de l’escola? Ara no. Des que vaig tenir el nen, no. Si no fossis mestra a què creus que et dedicaries? Actriu-Dobladora de pel·lícules Quina era la teva assignatura preferida a primària? Feies extraescolars? Les llengües: el català, castellà i sobretot el francès. Sí, de música. Què penses dels continuats canvis en les lleis d’educació? Crec que són necessaris perquè el món canvia, però també penso que els polítics no l’encerten.... Quins són els teus plans de futur proper, a nivell professional? I a nivell personal? No tinc ni idea, crec que m’aniria molt bé un canvi. A nivell personal estic en un moment molt estable, estic casada, tinc un fill i un marit fantàstic!. Què és el que més t’agrada de la teva feina? Tot, sobretot quan la Conxi i jo tenim una idea i ens tirem a la piscina guiades per la il·lusió. Quins instruments saps tocar? Sóc flautista (flauta travessera) i una mica el piano. Però el que més m’agrada és la veu.. Com t’ho fas per combinar-ho tot (mare, mestra, Cap d’estudis, etc…)? Sóc una persona molt visceral, ho visc tot molt intensament i no arribo a tot. Què és el que més t’agrada de tu com a mestra? Què canviaries? El que més m’agrada és que tot em fa il·lusió. No he perdut la màgia. M’encanta estar amb els nens...Canviaria tenir més temps per dedicar-me més a les classes i als meus alumnes. Defineix amb tres paraules els teus anys viscuts a l’escola: Trepidants, intensos, emocionants. En què consisteix la feina de Cap d’estudis? Bàsicament és organitzar i fer el seguiment dels alumnes. Però també ser la mà dreta de la directora Què t’agrada més, fer de Cap d’estudis o de Mestra de Música? Mestra de música. Amb quins alumnes t’agrada més treballar, amb els grans o amb els petits? Cada edat té una cosa diferent, la relació amb els nens grans és preciosa, però trobo a faltar els nens petits.


Expliques contes al teu fill? Quin és el seu preferit? Cada dia. A en Carles és el que més li agrada de totes les coses que fem junts i el que més li agrada és un d’un recull de contes d’arreu del món que és diu “El Cassó màgic” Explica’ns una anècdota divertida que t’hagi passat com a mestra. El dia abans de casar-me els nens de 6è van penjar fotos meves per tota l’escola. A la tarda em van voler regalar un centre de flors, però aquella tarda no vaig anar a l’escola perquè vaig anar a la perruqueria. El centre el tinc a casa i cada cop que el veig me’n recordo d’aquells alumnes.

Bateria ràpida de preguntes:

Edat :34 Signe :lleó Color :blau Grup música : Presuntos Implicados Plat preferit : la sopa Actor/ Actriu: Jonny Deep, Meryl Streep Pel.lícula: Moulin Rouge Llibre : El pelegrino de Compostela (Coelho) Conte: En Joan sense por Mascota : gos Programa televisiu: : Què,Qui,Com 1 viatge : Qualsevol lloc d’Europa 1 somni : Treballar en un musical 1 desig : Viure la vida més tranquil·lament


ELS PORQUETS REIALS

Conte dels nens i nenes de segon

Vet aquí una vegada tres porquets que volien ser prínceps. Els porquets eren germans. Un es deia Lluc, l’altre Lena i l’últim el més petit Drià. Vivien en una cabana de fusta a prop d’un riu. Els agradava molt disfressar-se fins que un dia… es van disfressar de prínceps i van anar al bosc. Allà hi havia un llop amagat que els va veure. Al llop se li va acudir una idea: es disfressà de príncep i va anar a parlar amb els porquets. - Voleu venir al meu castell? - Sí, sí! Van dir els porquets. El llop va dur als porquets fins a un castell que estava abandonat enmig del bosc. Un cop allà el llop es va tancar en una torre i va anar a la cuina a preparar la cassola per fer els porquets guisats amb patates, pastanagues, pebrot i bolets. En Drià va tenir una gran idea:”escapar-se per la finestra fent una corda amb les disfresses”. Quan els porquets estaven a mig camí de casa seva, el llop obrí la porta i digué: - Han fugit! Mirà per la finestra i un cop de vent tancà la porta. Per això cada nit el llop udola. Fi!


Aquest any al menjador de l’escola fem conèixer als nens la gastronomia de diversos països i aprofitem per saber moltes coses sobre ells.

VIU LA MEDITERRÀNIA Salut, valors i cultura. L’oli d’oliva, un regal de la natura; un any més fem que els compromisos es compleixin. I aquest any el projecte és VIU LA MEDITERRÀNIA Viatgem cada mes amb el nostre amic Sos i el seu vaixell, descobrint cada país…

GRÈCIA

MÚSICA

VALORS

GASTRONOMIA

PAÍS

VIATGEM AMB EN SOS


Nens i nenes de tercer i quart ens expliquen contes que ells han inventat: Vet aquí una vegada un drac molt petitó que va anar al riu a menjar. Quan es va mirar a l´ aigua es va veure pel reflex, va veure que era molt petit i molt lleig i va anar a una cova tot sol. Van passar els anys i mai sortia. Quan es va fer gran, una vegada va sortir per mirar-se a l´ aigua del riu, va veure que era més bonic i que era més gran , va anar a buscar una dragona , es van casar, van ser feliços i van menjar anissos. Ismael García Escalona (3r A ) Hi havia una vegada un follet que es deia Alvyn que tenia una casa a prop del mar. Cada matí, anava a recollir petxines. Un matí l’ Alvin va veure una bonica sireneta que estava capturada entre uns corals. -Hola, em dic Coraline i sóc una princesa. Si us plau, pots avisar als meus pares perquè vinguin a rescatar-me? Viuen en el fons del mar - Si, faré tot el que pugui- diu l’ Alvyn . El follet podia respirar sota l’aigua, havia nedat molt de temps , buscant el castell dels pares de la sireneta. estava tan cansat que no podia més nedar. Sort que un dofí l’ha ajudat a posar-se a la seva esquena. El dofí sabia on estava el castell de la sireneta i l’ha acompanyat allà. Després l’Alvyn els va ensenyar la platja on estava la princesa. La Coraline estava molt alegre perquè ja estava lliure Així un petit follet ha rescatat a una sireneta, que li diu: -Gràcies i mai m’oblidaré com un follet tan petit ha fet una cosa tan gran! Jacqueline Balan ( 3 r B )

Vet aquí que hi havia un soldat molt valent que es va posar malalt. El metge va dir que era una malaltia desconeguda, però es podia curar amb tres gotes del pont de l´ ogre . Va demanar a un altre soldat que agafés tres gotes. Per anar al pont havia de travessar la muntanya més gran de totes, després la cova de la foscor i per últim el castell negre .Va començar per anar a la muntanya i es va trobar un drac , el drac volia un diamant, el soldat li va donar i va travessar la muntanya. En el camí hi havia moltes roques, però per sort hi havia unes passeres .Hi havia serps, i el soldat els ha donat carn que portava per menjar. Va entrar a la cova fosca, on hi havia una pedra gegant, i no podia passar. Però hi havia un forat molt gran i va arribat al pou de l´ ogre . El soldat va fer un tracte: si el soldat li donava dos diamants, ell a canvi li hauria de donar les tres gotes del pou de l´ ogre I el metge va poder donar al soldat les tres gotes. es va recuperar i va viure molt feliç. Estepan Nagorny ( 3r C )


FEM TEATRE!! Els nens i nenes de 4t, al primer trimestre vam fer dues obres de teatre en petits grups. Les obres van ser en castellà. Una d’elles es titulava “El fantasma botijo” i l’altre “Colorín”, el fantasma”. Tots els nens i nenes ens vam disfressar del nostre personatge i vam memoritzar els diàlegs. Totes les obres van quedar molt bé i em van agradar molt. Van ser molt divertides! Aquesta experiència ha sigut fantàstica. Mai l’oblidaré! Helena Rojas (4tC)


CATALUNYA EN MINIATURA MINIATURA I EL BOSC ANIMAT A finals del 2n trimestre, els nens i les nenes de 4t vam anar d’excursió a visitar Catalunya en Miniatura i el Bosc Animat. Animat. El Bocs animat va ser molt guai. Hi havia tirolines, passarel· passarel·les, rocòdroms... Es dividia en el parc dels Elfos, el de les Fades i el dels Trolls. El meu grup va poder anar als Elfos i al de les Fades. Si ho feies malament, et feien baixar per qüestió de seguretat. Ens van fer posar un arnès, amb un mosquetó gran i un altra de petit. A Catalunya en Miniatura hi havia uns botons per prémer davant alguns edificis o llocs que feien que es moguessin algunes peces de les maquetes. Ens va agradar molt. El que més em va agradar va ser el Camp Nou. Vaig poder fer moltes fotos! Nicolás Barczak 4t C


Aquest curs, aprofitant que la revista està relacionada amb el món del conte, hem realitzat una enquesta a tots els alumnes de primària relacionada amb la lectura. A veure quins resultats ens trobem... seran els alumnes de l’escola Pompeu Fabra bons lectors...? Els nombres de l’esquerra de cada gràfica són la quantitat d’alumnes que tria cada opció. 1. Quin tipus de lectura t’agrada més?

400 300

Llibres

200 Revistes

100 Diaris

0

En aquesta primera pregunta podem comprovar com la majoria d’alumnes llegeix llibres de lectura. A només una minoria els agrada la lectura de revistes i diaris ( sobretot de cicle superior).

2. Quin tipus de lectura de llibres prefereixes? Sembla que els llibres d’aventures són els que més agraden, tot i que els de terror a cicle superior i els contes a cicle inicial també agraden als alumnes.

3. Quant temps dediques a la lectura cada dia?

200

Menys de 30 minuts

150

30 minuts

100 1 hora

50 0

Més d'1 hora

Els alumnes més petits és normal que dediquin menys de 30 minuts, però els més grans potser seria convenient que llegissin una mica més de 30 minuts. En general llegeixen poca estona.

1er trim.

4. En quin moment del dia llegeixes? 200 150

A bans d e dorm ir A l m atí

100 50 0

A la tard a Tem p s lliu re M ai

És destacable que la majoria dels alumnes llegeixen abans d’anar a dormir, i en canvi n’hi ha pocs que llegeixin al seu temps lliure. En general, en el temps lliure preferim fer altres activitats no relacionades amb la lectura.


5. Qui llegeix més a casa? Les mares són les que més llegeixen a les cases, amb força diferència respecte dels pares (més del doble). Ai, pares que haurem de llegir una mica més… que els fills ens delaten!!!!

6. En quina llengua llegeixes més? Gran igualtat entre el català i el castellà. Queda clar que són les dues llengües més utilitzades pels nostres alumnes, i amb les quals se senten més còmodes a l’hora de llegir un llibre.

7. Parles amb algú dels llibres que llegeixes? En general els alumnes del Pompeu Fabra parlen poc dels llibres que han llegit, ja que la gran majoria ha votat que només ho fa a vegades o mai. Sembla que interessen altres temes de conversa als alumnes. 8. Els llibres que llegeixes, generalment són: Un nombre molt elevat o es compren o els hi regalen llibres. S’hauria de destacar que molt pocs nens van a buscar llibres a la biblioteca, que és una manera còmoda i econòmica de llegir.

9. T’agrada llegir? Com a última i definitiva pregunta els alumnes responen que en general els agrada llegir “molt” o “bastant”, la qual cosa és molt positiva, ja que llegir implica una gran quantitat d’aspectes positius. Un consell: LLEGIU MOLT!!!


Els nens i nenes de cicle superior han fet aquests relats amb la intenció de ferfer-vos passar una bona estona de POR.....! EL QUADRE DEL PALLASSO Hi havia una vegada una família que va comprar un quadre d’un pallasso a una botiga de coses misterioses. El pallasso del quadre tenia les dues mans ben esteses com si estigues sorprès, i tenia deu dits. Quan van arribar a casa, van decidir posarlo a la paret del menjador. La filla no es creia allò de que era tan misteriós. A l’endemà, la filla i l’avi es van quedar a casa perquè l’àvia, el pare, la mare i el fill, van anar a casa d’uns amics, la casa estava a l’altra punta del barri. Quan unes hores més tard, van arribar a casa, van veure que l’avi havia desaparegut i que el pallasso només tenia nou dits. Al cap d’una setmana l’àvia es va quedar a casa amb la filla perquè el pare, la mare i el fill,van anar a la carnisseria a comprar el dinar, i quan van tornar a casa van veure que l’àvia havia desaparegut i que el pallasso tenia vuit dits. Al dia següent, el pare i la filla es van quedar a casa mentre la mare i el fill anaven a comprar roba. Quan van arribar a casa van veure que el pare havia desaparegut i que el pallasso tenia set dits. Cinc dies més tard la mare i la filla es van quedar a casa mentre el fill anava a jugar amb els seus amics. Quan va arribar el fill a casa va veure que la mare havia desaparegut i que al pallasso li faltaven sis dits. Tres setmanes desprès el fill es va quedar a casa mentre la filla anava a la platja amb les seves cosines. Quan la filla va arribar a casa va veure que el fill havia desaparegut i que el pallasso tenia cinc dits, i així acaben totes les famílies que compren coses misterioses, i sempre queden les filles. . . LAIA RAMOS 5è

ELS NENS ENFADATS Hi havia una vegada tres nens molt espavilats que vivien als Estats Units. La nit de Halloween van trucar a una porta i van dir: “trick or treat?”, i els van respondre “trick”, que vol dir broma, i els nens molt enfadats se’n van anar, però van voler venjar-se amb una broma. Els nens empipats van rumiar, fins que van tenir una molt bona idea: entrarien per la xemeneia a la casa, i després li farien un encanteri amb pólvores màgiques. I es van posar en acció. Van entrar per la xemeneia, però de cop i volta un nen va fer un esternut, i la mestressa de la casa es va despertar d’un salt , però la van encantar una mica ja que van caure algunes pólvores màgiques , no es va adonar de res, i van poder marxar. Els nens van pensar un altre pla diferent, sabien que havien d’entrar per un altre lloc, però no trobaven per on.. El més espavilat de tots va indicar la possibilitat de fer-ho pel garatge. Tots hi van estar d’acord, i es van posar en acció un altre cop , però la mestressa de la casa hi havia posat una alarma pensant que podien entrar per allà. Els nens ho van rumiar, i pensant i pensant, van pensar que havien d’entrar per on menys ho esperés la dona. Van decidir que entrarien per la finestra. La dona no havia posat alarmes a les finestres, així que els nens van entrar per una i van posar les pólvores màgiques, però només durarien la nit de Hallowen. La dona va passar una nit que no oblidaria en tota la seva vida, tota la nit van aparèixer fantasmes, ratpenats, carbasses que es movien i somreien, i tota mena de coses terrorífiques. Cada any els nens tornen a la mateixa casa, i la seva mestressa els hi dóna tants caramels que els duren tot l’any. JOSEP TORRÓ 5è B


La casa encantada Un dia, un home es va canviar de casa per una més gran que estava en el bosc. Aquella casa estava abandonada fa anys. Quan l’home va entrar va veure que estava tot ple de teranyines. L’home tot amb la cara de por, va pujar les escales per anar a la habitació. Quan va entrar, es va trobar el llit trencat, i doncs va entrar al bany. Allà, al bany no hi havia una banyera, sinó que l’home es va trobar una tomba. Quan la va obrir, hi havia una mòmia amb una carta plena de teranyines, però l’home no la va voler agafar. Doncs, l’home va tancar la part superior de la tomba, però s’obria i tancava sola. Va sortir la mòmia de la tomba i l’home se’n va anar corrents fins a fora de la casa. Però quan va aparèixer la mòmia, va ser un home disfressat per donar-li la benvinguda. Alicia López 6é B

El caramel de l’ horror El dia de Halloween, a en Joan li van regalar una capsa plena de caramels. En Joan, es va ficar un a al butxaca, i se’n va anar amb bicicleta a un parc. Eren les 19:45 de la tarda i s’estava fent de nit, quan en Joan es va menjar el caramel i es va transformar en un zombi. Ell no ho sabia i se’n va anar tranquil·lament a casa del seu millor amic, en Ferran. En Ferran li va dir: - Que bonica és la disfressa! En Joan li va contestar: - Quina disfressa? – Jo no tinc cap disfressa. En Ferran va cridar: - aaaaaaaaaaaah! No pot ser! En Joan es va veure al mirall i es va quedar sorprès. Va marxar a casa i va tenir que entrar per la finestra del darrere, perquè no el veiés ningú. Silenciosament, va entrar a la seva habitació i va mirar-se al mirall per veure si encara durava l’efecte del caramel. En Joan, havia de trobar alguna solució per arreglar aquest gran problema i convertir-se novament en una persona. Va mirar l’envàs de la caixa de caramels que l’havien regalat per veure si hi posava alguna solució. A l’envàs, hi deia el següent: Per arreglar l’encanteri teniu que menjar pa amb ou. En Joan així ho va fer i novament es va transformar en una persona i va dir en veu alta: - Mai més em menjaré un caramel, mai!!! Víctor Turon 6èA


Lloret de Mar is my town. There are 39.363 people and there are many hotels, clubs, beaches and mountains. There is a skating rink next to the athletics track. In winter, it is very quiet but there are many tourists in summer. You can go to two different gyms to get swimming lessons: Olympic and Selva Mar. In summer I go to the beach and swimming pool. In winter it never snows. I go to Pompeu Fabra School and I love it. Christian 6è My best friend is a girl. Her name is Kathy. She is ten years old. Her hair is brown and short. Her eyes are brown. She’s tall and very nice. She lives in a flat with her parents and her sister. She likes Lady Gaga and Shakira. Laura Guevara 5è B

My name’s Sophie, I’m ten years old and I live in Lloret de Mar. I’m one of the youngest girls in my family, but I have three cousins younger than me. My favorite food is pizza and my favorite drink is orange juice. I have got one sister, and my mother has a baby in her belly. His name is going to be Guillem and he will be born in April more or less. Sofia 5è A

The second fairy Once upon a time there was a girl named Noah who lived in a village. Her parents decided to live in the city, but Noah thought that it would be boring. She had to go to a new school and she thought that the people from that city would be bad people. One week later they went to the city. Noah was so sad and she thought: “I wish I was a fairy. If I were a fairy I would fly every day to the village”. She started to go to the school and she made very good friends. One day she was doing her homework in her room when a fairy appeared. The fairy said: - Hello Noah! - Ah!!!! Who are you? Are you a fairy? - Don’t be scared. My name is Sarah and I am just a fairy. - Oh… Sorry fairy. - Please, call me Sarah. - Ok, Sara. Can I ask you something? - Yes. What is it? - What are you doing here? Why are you in my bedroom? - I am here in your bedroom because you made a wish and that wish will come true soon. - Really? When? - Now! And Noah turned into a fairy and she was so happy. But she decided to keep the secret with her, so she didn’t tell anything to her parent Danica 5è B


ENDEVINA DE QUI PARLO

Saps de quina persona del Pompeu parlen? És una noia, molt simpàtica, és alta, té el cabell ros amb petites metxes negres, té els ulls blaus, el nas i les orelles petites. De vegades es pot enfadar molt però gairebé sempre està riallera, és graciosa perquè sempre fa moltes bromes. És molt divertida i intel·ligent. T’ajuda en tot , de vegades porta el cabell recollit i la roba sempre conjuntada. Porta molts complements: collarets, mocadors i polseres. Aquest any ha sigut mare d’una nena preciosa. M’ha agrada’t molt tenir-la com a professora. Helena 5è B Ella, sempre porta el seu cabell castany sense recollir, i porta ulleres per llegir. Es vesteix d’una manera molt moderna, amb roba de colors molt variats. La majoria de vegades porta botes. És molt prima i alta. Quant s’enfada és perquè hem fet alguna cosa malament. Quan li preguntem alguna cosa ella ens ho explica amb molts detalls.

Té el cabell llarg, ondulat i de color castany. No és ni alta ni baixa i els seus ulls són de color marró. Era la nostra professora de música a primer i segon, i les seves classes m’agradaven molt. Sempre era molt bona, simpàtica i amable, i ensenyava molt bé per això treia molt bones notes en la seva assignatura. Judith 5è B

És una noia rossa i amb els ulls blaus. És d’una estatura mitjana i li agrada l’esport. Abans era una molt bona mestra d’educació física i ara ocupa un càrrec molt i molt important dins l’escola. És molt amable i simpàtica i riu amb facilitat, tot i que de vegades s’enfada. Juan A. 6è A

Lourdes 5è B És un professor alt i fort. Li agrada molt el futbol i el futbol sala. Té el cabell curt i porta ulleres. Treballa a cicle mitjà i té una filla i un fill a l’escola. A més a més el fill porta el seu mateix nom. Laia 6è A

Alta com una girafa i molt divertida. És la mestra de les dues R - R i sempre calça unes bambes supersòniques per a recórrer gran part de l’escola. De qui es tracta? Sergi i Álex 4t B


ELS CONTES I LA MÚSICA

EL DESPERTAR DE LES MELODIES Pobrets, eren vellets i estaven avorrits, perquè feia temps que no els tocava cap músic. Eren instruments musicals que s’havien anat guardant durant anys en un magatzem. Estaven rovellats i corcats perquè el seus antics amos el havien substituït per uns de més nous. Un dia, una colla de nens jugaven a amagar-se i empaitar-se al costat del magatzem. De sobte un nen que es deia Trazom va sentir com si algú plorés. Aquell plor venia del magatzem! Llavors ho va dir al seus amics i van decidir entrar: es van quedar glaçats. Davant seu tenien molts instruments que no eren com el altres, aquests tenien una expressió trista i n’hi havia un que no parava de plorar. El nens es van preocupar molt i li van preguntar: -Què passa? -Fa temps que ningú no ens toca ni ens vol escolar, per això estem tristos –va contestar. -Nosaltres sí que volem escoltar-vos! –digueren el nens. Els instruments, en sentir això, van començar a sonar: eren unes músiques meravelloses i excel·lentíssimes!. La flauta travessera feia una música suau i alegre que feia passar el mal de cap. El piano i el violí, quan sonaven, feien ballar tothom, i així ningú no s’avorria. La trompeta i el clarinet feien sonar una melodia que portava la felicitat a tothom qui l’escoltava. El violoncel tenia la màgia de fer que la gent que es barallava, s’abracés i s’estimés. Els instruments tenien davant seu uns pentagrames buits, i mentre anaven tocant, les notes s’anaven col·locant a la partitura, era fantàstic!. El nens es van quedar emocionats, era com un somni!. És per això que van pensar que uns instruments tan generosos i bons no es podien quedar al magatzem sense fer res. El grup de nens va decidir portar el instruments de poble en poble per tal d’aconseguir que amb aquestes melodies tan boniques que sonaven dels instruments, arribés la pau i la felicitat a tots els racons del món.


RONDALLES DE LA COSTA : JOAN DRAPER I JORDI DRAPER DRAPER

Autors de “ Històries de Marc i d´ en Terra”

Joan Draper i Montero va néixer el 1943 a Hostalric. Fill d´ un recader d´ Hostalric i d´ una mestressa de casa lloretenca, va passar la seva infància i adolescència entre Hostalric i Lloret. La família va traslladar -se a viure a Lloret de Mar quan ell tenia 16 anys i ja s´ hi van quedar. Des de fa 42 anys, en Joan contribueix decididament a la vida cultural i social d´ aquest municipi. Ha col·laborat en diverses entitats del poble i ha estat membre actiu de l´ Associació d´ Amics de la Sardana, de la Comissió de festes, del Casal de l´ Obrera i finalment de la Penya Xino - Xano. Obstinat en la preservació de l´ entorn, la identitat i els costums de Lloret la seva tasca ha estat ja sovint reconeguda. Jordi Draper i Costa va néixer el 1973 a Lloret de Mar i és fill de Joan Draper i Anna Maria Costa. Llicenciat en periodisme i en antropologia social i cultural, ha viatjat per molts indrets d´ Europa i del món recollint històries i anècdotes de diversos grups humans. Actualment escriu a publicacions de viatges i temàtiques socials d´ àmbit local, nacional i internacional com Descobrir Catalunya, Rutas del Mundo, Viajes National Geographic, AVUI o la revista La Costa, editada a Lloret, Blanes i Tossa. Ha estat membre actiu i un dels fundadors d3e l´ Esplai Capicua, col·laborador del Xino – Xano i portaveu de l´ Associació Ciutadana SOS Lloret .

Es noi papissot

(Extret del seu llibre)

Conten algunes veus que un vespre seia en una terrassa a l’ aire lliure del passeig un matrimoni de veranejants i el seu fill tot sopant i prenent la fresca. La parella vestia elegantment i el noi anava empolainat amb un vestit blanc i net com una patena. Diuen que quan van arribar a les postres van veure un marrec jovenet com el fill, més aviat d´ aspecte pobre, que caminava descalç i lluïa uns pantalons curts foradats d´ es cul . El vailet es va aturar davant d´ ells i va mirar els plats de sobre la taula. La senyora, molt amable, li va donar una taronja que els havia sobrat i el marrec de platja, més content que un gínjol, li va donar les gràcies i es va posar tot d´ una a pelar-la. Mira quin nen més educat! – digué la mare al fill tot mirant al noi pobre- per no tirar les peles a terra se les fica a la butxaca. No zenyora, no! – exclama el noi pobre parlant papissot- ez que dezpréz me lez foto.


BASAR ESTRAMBÒTIC CÀMERA MÀGICA

FORQUICULLERAGANI

Aquest aparell s’assembla molt a una càmera fotogràfica. Serveix per posar-te ràpidament la roba que et vingui de gust. Primer la tries, fas la foto i de seguida la portes posada!

El nom prové de ganivet, forquilla i cullera tot d’una sola peça! Aquest invent serveix per no haver d’utilitzar tres eines a cada moment durant els àpats.

CRISTIANO (4t C)

ANA GALDÓN (4t C)

LA MÀQUINA DE FER MENJAR És una màquina ideal per a les persones que no cuinen i és molt pràctica. Prepara aliments freds i calents, a més a més envasa per emportar o ho serveix per menjar al moment. Té sistema de refrigeració i escalfament per mantenir els aliments en perfecte estat. Té uns braços metàl—lics que li faciliten els moviments de preparació i servei

AUTO – LLIT DELUXE

- Consta d’un ascensor per pujar al llit. - Les làmpades s’apaguen soles quan la persona tanca els ulls.

- Els llençols i els nòrdics s’abaixen sols quan et fiques al llit i pugen quan t’estires. - Té aire condicionat per l’estiu i calefacció per l’ hivern. - Té dues mans per fer massatges. ETHAN (4T A)

NICOLAS RODRÍGUEZ (4t A)

EL MONSTRE MENJA TOT EL POBLE

LA NINTENDO MÀGICA

ELLY MCCANN (1r b)

LAURA I ELENA (1r b)


EL RACÓ D’EDUCACIÓ FÍSICA

JA TENIM PAVELLÓ L'Ajuntament de Lloret de Mar en data 23/04/2010 va aprovar definitivament el projecte de construcció d'un pavelló poliesportiu dins del recinte de l'escola Pompeu Fabra. L'espai tindrà 1.580 metres quadrats i tindrà una durada de 35 setmanes des de la data d'inici d'obra. L'Ajuntament de Lloret autoritza l'ús reservat (en horari lectiu i dins del calendari escolar) del nou pavelló a l'escola establint unes normes de col·laboració. Per tant, es considera adequat i necessari aprovar un Conveni de Col·laboració entre l'Ajuntament de Lloret i el Consell Escolar de l'escola Pompeu Fabra. La Junta de Govern Local de data 9/07/10 va aprovar el següent conveni per l'ús del nou pavelló poliesportiu. Destaquem els punts més importants: Autorització d'ús del nou Pavelló Poliesportiu: El pavelló serà d'ús reservat per l'escola en horari lectiu i dins el calendari escolar. Gestió econòmica, manteniment i conservació de les instal·lacions: L'Ajuntament de Lloret de Mar s'encarregarà de la gestió econòmica del pavelló i les despeses aniran a càrrec del seu pressupost.


UR A Lloret el futbol aquest any ens dóna moltes satisfaccions. A set jornades pel final ja és campió matemàticament, a 24 punts del segon classificat. Alguns jugadors han estat alumnes de l’escola i un d’ells és professor del centre.

COS TÈCNIC 2010/2011 Entrenador: EDU URDIALES Fisioterapeuta: PACO MARTÍN

2n Entrenador: PERE GONZÁLEZ Delegat: ANTONIO PÉREZ

PLANTILLA 2010/2011 JAUME, TATO ,JORDI,MARC SOLER, MANEL , ÀLEX ,SERGI, INAL , CHEMA, BATLLOSERA, ALBERTO, CHAVES, MARC RIBAS, ÀNGEL, HÈCTOR, ZAMORA, LUIS, RIKY, DANI, PECCI, CRISTIAN, MARCOS


HORITZONTALS 2 10 + 10 igual a… (4) 4 Cargol treu banya puja a la… (8) 5 Amb què obrim la porta de casa?(4) 6 On posem les monedes? (7) 7 Animal que té el coll molt i molt llarg. 6) VERTICALS 1 On anotem tot el que hem de fer? (6) 3 Figura geomètrica de tres costats (8) 4 Per treure els mocs del nas fer servir un... (7)

CEP FREDOLIC GÍRGOLA LLENEGA PINATELL ROSSINYOL ROVELLÓ XAMPINYÓ


AMPA “Tinc un somni” L’AMPA del col·legi Pompeu Fabra es vol afegir a la iniciativa d’explicar contes i, per aquest motiu, us convida a llegir aquesta història basada en fets reals. Hi havia una vegada un senyor, de nom Martin Luther King, que volia fer un món millor. Martin era un conegut polític de raça negra i a l’any 1963, enmig d’una profunda crisi social nord-americana, va dir en veu alta a tot el món la famosa frase “tinc un somni”.

Què volia dir en Martin amb aquest comentari? És clar que tothom en tenim de somnis! Però per què la seva locució va tenir tanta rellevància?

Aquest discurs passarà a la història perquè en Martin volia que els homes de raça negra i blanca poguessin conviure en pau i de forma harmoniosa en un mateix territori o, dit en altres paraules, acabar amb la xenofòbia i fomentar la cooperació i la cohesió.

Per a l’AMPA, considerem que el missatge que ens va llençar King anys enrere és molt exemplar i entenem que avui en dia encara té un enorme valor afegit.

Us ho explicarem amb uns quants exemples: King, amb les seves paraules, volia democratitzar el país, és a dir, donar les mateixes oportunitats a tothom. L’AMPA ha introduït aquest curs la figura del pare delegat del curs, un recurs que permet mantenir una relació estreta entre les aules i l’associació per realitzar activitats. Tampoc hem d’oblidar la comunicació fluïda que mantenim amb l’equip directiu i el claustre del col·legi que ens permet treballar colze a colze i per a un benefici comú.

Martin Luther King tenia entre cella i cella el valor de la solidaritat i la cooperació. Pensava que si tots sumàvem els nostres esforços aconseguiríem un món millor. Bé, l’AMPA amb els recursos de què disposa, continua facilitant la venda de llibres, la implantació de l’acollida matinal, la col·laboració i l’ organització de tot tipus de festes com Nadal, la Castanyada, ... la dotació de material escolar al centre, les subvencions als alumnes per anar al teatre, les xerrades informatives “Internet segur”, el suport a la construcció del nou pavelló d’esports, etc I ja per acabar, només demanar un últim desig o, com diria el nostre protagonista Martin, un últim somni: continuem lluitant per aquests valors. Només la cultura de l’esforç, la participació i la superació ens permetrà tirar endavant i construir un millor futur. Encara queda molt per fer. Voleu somiar amb nosaltres? Esteu convidats!


Apreciades famílies ens tornem a trobar un cop més i aquesta vegada volem acostar-vos al món dels contes, que ens permeten somiar, viatjar, imaginar i compartir moltes aventures amb els seus personatges, per això us proposem escollir i llegir en família un dels contes de la revista per iniciar un fantàstic viatge virtual.

Nosaltres pensem que el més important és afeccionar-se a la lectura i per aquest motiu us donem a continuació el que en Daniel Pennac ens recomana en el seu conegut decàleg sobre les seves conclusions, que ell ha extret de la seva experiència. del que ell creu que són els drets imprescindibles del lector:

Els Drets imprescindibles del lector 1. El dret a no llegir. 2. El dret a saltar les pàgines. 3. El dret a no acabar un llibre. 4. El dret a rellegir. 5. El dret a llegir qualsevol cosa. 6. El dret al Bovar (malaltia de transmissió textual). 7. El dret a llegir en qualsevol lloc. 8. El dret a fullejar. 9. El dret a llegir en veu alta. 10. El dret a callar.

L’equip de redacció de la revista SOM NOSALTRES vol donar les gràcies per la seva col·laboració a tot el professorat, a tots els alumnes i a tots els pares que ens han ajudat i que fan que el nostre projecte es pugui portar a terme. Moltes gràcies!

Els membres de la comissió de revista (2010-2011) del Pompeu Fabra són: Salvador Austrich Maria Cachinero Anna Cordonet Manel Pujadas Maria Salas Cristina Teruel Glória Utrera

www.pompeufabra.cat



La Revista del Pompeu Fabra 10-11