Page 1

Núm. 4 juny/juliol 2002

cec otnòmic F O R M A C I Ó

P R O F E S S I O N A L

La clau de l’èxit ■ Especial: sòl industrial ■ Criteris a l’hora de vendre una empresa ■ Estalviar amb la prevenció de riscos laborals


tercera edici贸


C A R T A

c

P R E S I D E N T

Davant la incertesa, prenguem decisions

Sumario

continua l’estat d’incertesa en l’economia mundial. Molts experts s’afanyen cada dia a fer pronòstics en un i altre sentit.Els químics, de l’actual estat de les coses, en dirien equilibri metastable, una mena d’estat de situació que sembla estable però que a la més mínima variació en l’entorn es desestabilitzaria en un o altre sentit. És possible que aquest estat de situació duri molt més que no voldrien alguns i que un dels efectes insospitats de la globalització sigui que el nivell d’incertesa del sistema creixi. Les constants intervencions de les forces de l’economia, intentant intervenir i orientar la situació de futur, podrien estar reforçant aquesta situació. Hem de preparar-nos per a una època llarga d’incertesa sense que hi hagi una definició clara de la tendència. Davant d’això el pitjor que es pot fer és estar-se quiet. És el moment de prendre decisions, amb flexibilitat i amb mesura però sense perdre les oportunitats i sense menysprear les amenaces. A la CECOT per suposat no ens estem quiets. Prenem decisions constantment i aquest nou Cecotnòmic es un perfecte exemple.Hem volgut fer un pas endavant i millorar substancialment el seu desenvolupament. Esperem que els socis així ho reconeguin. Però això no és el més important. La CECOT continua mantenint un elevat ritme d’activitat i efectivitat al servei dels seus associats i, en darrer terme de tot l’empresariat. Fa menys de tres mesos que s’ha constituït el Consell deTreball Econòmic i Social de Catalunya. El CTESC ha de ser l’òrgan consultiu per

S

excel·lència del govern en matèria econòmica, laboral i social. El formen 48 membres escollits entre els representants de les institucions més representatives de l’economia catalana i com no podia ser d’altra manera, la CECOT hi és representada. El nostre secretari general en formarà part dins del grup d’ocupació. Formar part és, en si mateix, important però no ens hem de quedar aquí. Des de la CECOT volem contribuir perquè el CTESC sigui de veritat un organisme útil per al govern,en primer lloc,i per a la societat catalana, en segon. Entre tots hem d’aconseguir que aquesta institució funcioni i sigui un exemple per a tot l’Estat. Tots sabeu que aquesta no és l’única iniciativa de la CECOT. Darrerament hem elaborat propostes concretes per regular la conciliació de la vida familiar i laboral, per la reforma fiscal de les microempreses, per a la millora del tractament fiscal a la innovació, per a la regulació de la immigració, etc. Segurament també sereu coneixedors que la CECOT està prenent una posició molt activa per lluitar per la transparència i l’equitat en l’aplicació, als comerciants,de les comissions en les compres amb targetes de crèdit.Que ningú en dubti ni en faci interpretacions negatives. Totes i cadascuna de les iniciatives que la CECOT posa en marxa, des de l’entrada en el CTESC fins a la demanda a les entitats financeres pel cobrament abusiu de comissions de les targetes de crèdit, estan inspirades per una mateixa idea: servir els interessos dels nostres associats perquè, en últim terme pensem que així defensem de veritat,els interessos de Catalunya. ●

Editor: CECOT Director: Joaquim Marqués Col·laboradors: Albert Riera, J.F. Fondevila, S.Guillermo Director comercial: Antonio Gutiérrez Disseny i maquetació: Artworkers Barcelona Correcció: Raimon Artís Pre-impressió: Colorama SA Impressió: Dilograf SA Dipòsit legal: B-41861-01 ISSN: 1578-5920

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editora respecta les opinions expressades a través dels articles dels seus col·laboradors, però no les comparteix necessàriament, i només fa seus els continguts difosos a través de l’editorial.

EMBLA QUE

ESPECIAL:

SÒL INDUSTRIAL 4 Els preus del sòl s’estabilitzen el 2002 R ECU R S OS H U M A N S 8 Estalviar diners en la prevenció de riscos laborals OPINIÓ Branding: la marca, un valor estratègic

D E L

11

E N P R O F U N D I TAT 12 La formació professional, cada cop més en mans de l’empresari INDICADORS Principals ratios i dades econòmiques

14

MANAGEMENT Balanced Scorecard, un sistema equilibrat de direcció per objectius

16

FINANCES 18 Què cal tenir en compte a l’hora de vendre una empresa EXTERIORITZACIÓ Empresa: externalització és poder

20

RAS I CURT Joan Rosell, empresari total

22

cecotnòmic Butlletí informatiu bimestral de la CECOT Edita: CECOT Adreça: c. Sant Pau 6, 08221 Terrassa Tel: 93 736 11 00. Fax: 93 783 67 29 Web: www.cecotnomic.cecot.net Serveis editorials, comercials i administratius: Grupo Quarck SL, c.Tenor Viñas, 1, 2n, 08021 Barcelona Tel: 93 200 36 77. Fax: 93 200 76 19 E-mail: quarck@grupoquarck.com

Tiratge d’aquest número: 8.000 exemplars distribuits gratuitament entre els associats a CECOT, administracions públiques i patronals.


S Ò L

I N D U S T R I A L

Els preus del sòl industrial En els últims anys el preu del sòl industrial a Catalunya ha experimentat una alça constant, aixó sí, en unes comarques més que en les altres. Els experts opinen que aquesta evolució ja ha tocat sostre. En els últims mesos la demanda està retrocedint a causa de

industrial es mantindra estable durant bona part de l’any 2002, sobretot perquè ha augmentat l’oferta de sòl i de naus industrials. El pla dissenyat per la Generalitat preveu incrementar a tot Catalunya l’oferta de sòl en 6.056 hectàrees entre el 2001 i el 2004, amb una capacitat d’edificació de 36,3 milions de metres quadrats.La inversió prevista és de 1.508,54 milions d’euros (251.000 milions de pessetes) compartits amb ajuntaments i promotors privats. L’Institut Català del Sòl finança un 20% d’aquest pla.

E

L PREU DEL SÒL

El pla iniciat per la Generalitat preveu satisfer la demanda fins al 2004 De les 6.056 hectàrees de nova oferta de sòl, un 95% ja han estat qualificades d’urbanitzables i només un 5% resta pendent de requalificació urbanística. Del total de superfície alliberada, un 30,6% (1.854 hectàrees) corresponen a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta és la zona més cara, amb més demanda i on l’actuació ha de ser més decidida per frenar l’alça dels preus. Els preus estan determinant la direcció de la demanda. La comarca del Barcelonès és la més cara.Pel que fa a naus,mensualment s’hi paga de lloguer entre 6 i 7,5 euros (1.000 i 1.250 pessetes,respectivament) per metre quadrat.La venda se situa entre els 961,62 euros (160.000 pessetes) i els 1.202,02 euros (200.000 pessetes). El sòl industrial s’enlaira fins a una mitjana d’entre 540,91 euros (90.000 pessetes) i 601,01 euros (100.000 pessetes) per metre quadrat. L’Alt Penedès és la comarca més econó4

Preu mitjà de terrenys industrials a Catalunya, 2001 COMARCA

PREU MITJÀ EURO/M 2

PREU MITJÀ (PTES/M2 )

RADI DE BARCELONA (KM)

83,54 48,68 69,12 259,04 527,09 30,05 n.d. 330,56 43,27 254,21 167,08

13.900 8.100 11.500 43.100 87.700 5.000 n.d. 55.000 7.200 40.800 27.800

45 40 60 20 10 100 40 20 60 20 25

48,08 n.d. n.d. n.d. 72,12 51,09 60,10 94,96

8.000 n.d. n.d. n.d. 12.000 8.500 10.000 15.800

>100 >100 >100 >100 100 >100 >100 65

52,89 n.d. 15,93 34,86 n.d. n.d. 30,05 60,10 27,05 42,07 36,66 n.d.

8.800 n.d. 2.650 5.800 n.d. n.d. 5.000 10.000 4.500 7.000 6100 n.d.

>100 >100 >100 >100 >100 >100 >100 100 >100 >100 >100 >100

45,08 52,89 30,05 62,51 19,23 27,65 21,04 27,65 85,94 27,05

7.500 8.800 5.000 10.400 3.200 4.600 3.500 4.600 14.300 4.500

80 >100 >100 60 100 >100 >100 >100 >100 >100

Província de Barcelona Alt Penedès Anoia Bages Baix Llobregat Barcelonès Berguedà Garraf Maresme Osona Vallés Occidental Vallés Oriental

Província de Girona Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l’Estany Ripollès Selva

Província de Lleida Alt Urgell Alta Ribagorça Garrigues Noguera Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla d’Urgell Segarra Segrià Solsonès Urgell Val d’Aran

Provincia de Tarragona Alt Camp Baix Camp Baix Ebre Baix Penedès Conca de Barberà Montsià Priorat Ribera D’Ebre Tarragonès Terra Alta

Per elaborar l’estadística s’han escollit només aquelles ofertes de sòl industrial urbanitzat, això és, amb els serveis mínims (electricitat, aigua, clavegueram i accés rodat) a peu de parcel·la. Font: Servei de Localització Empresarial a partir de dades extretes de la Base de Localització Empresarial de l’Area d’Inversió Estrangera (CIDEM).


s’estabilitzen l’any 2002 l’aturada económica mundial. A Espanya aquesta incertesa económica actual fa que moltes inversions empresarials s’estiguin aturant. D’altra banda, les actuacions de la Generalitat en aquest camp poden ajudar a aturar aquesta escalada.

mica. Llogar-hi una nau industrial representa mensualment entre 3 i 3,6 euros (500 i 600 pessetes) per metre quadrat, i comprar-n’hi una entre 450,76 i 480,80 euros (75.000 i 80.000 pessetes, respectivament) per metre quadrat. El preu del sòl fluctua entre els 120,20 i els 150,25 euros (de 20.000 a 25.000 pessetes) per metre quadrat. El pla de la Generalitat pretén aturar l’augment dels preus en aquest sector, i preveu satisfer la demanda fins al 2004,partint de la dada que en deu anys el sòl industrial utilitzat a Catalunya ha estat de 7.200 hectàrees. En els últims mesos, Catalunya ha patit un retrocés del 30% en la demanda de naus industrials per instal·lar-s’hi noves empreses o canviar-ne la ubicació,segons un estudi sobre el mercat industrial a Catalunya elaborat per Aguirre Newman Barcelona. La recessió econòmica mundial (el sector no ha quedat exempt de la crisi arran dels atemptats de l’11 de setembre), els exigents preus que s’han de pagar a Barcelona i al seu entorn metropolità (cosa que provoca que moltes empreses optin per instal·lar-se fora d’aquesta zona o fora de Catalunya) i la nul·la demanda de les empreses puntcom i de noves tecnologies (també molt afectades per la crisi) són els principals motius d’aquest retrocés.

Curiosament, els preus de les naus han perseverat amb l’alça experimentada des de 1993.En les operacions de lloguer l’increment és d’un 15%, i en les operacions de compravenda d’un 20%.

cap a altres emplaçaments s’explica en aquest context. Tot i això, aquestes indústries es troben amb la dificultat de la carestia de sòl on instal·lar-se.

Tanmateix, per a l’any 2002 els diversos agents del mercat confien en una estabilització dels preus. Un dels arguments que abonen aquesta idea és que es multiplicarà l’oferta de sòl industrial i naus amb la finalització de projectes ja iniciats.

La paradoxa de l’escassa demanda i l’augment dels preus només es pot explicar a partir de la inèrcia de la manca de sòl i de la demanda de les empreses del sector telecomunicatiu i de tecnologies de la informació i de la comunicació, que han apostat massivament per instal·lar-se a prop de Barcelona. La gairebé desapa-

Les demandes de noves instal·lacions s’estan polaritzant en les empreses del sector logístic, de distribució i de transport.Aquestes empreses necessiten superfícies superiors als 5.000 metres quadrats, per la qual cosa són les impulsores més dinàmiques de la demanda.

La demanda es concentra en els sectors logístic, de distribució i de transport

A més, s’està produint un canvi en la concepció dels polígons industrials. Els edificis queden desfasats,i ara predominen naus amb espais amplis per a les maniobres dels camions. La tendència de les empreses és implantar-se en entorns més humans,que disposin de serveis.L’ampliació de la Zona d’Activitats Logístiques de la Zona Franca o el desenvolupament de l’entorn del polígon Pedrosa de l’Hospitalet s’emmarquen en aquesta estratègia. El trasllat de les indústries tradicionals

rició d’aquesta demanda es veu compensada per les necessitats creixents de les empreses de logística, que no poden suportar preus tan elevats i cerquen altres emplaçaments. El sòl industrial ubicat en un radi d’uns 30 a 40 quilòmetres fora de Barcelona és l’elegit per aquestes empreses. Aquesta tendència canviarà al llarg de 2002. L’estabilització dels preus es produirà pel fet que les empreses disposaran de més espai per instal·lar-se, per comprar, per edificar i per promoure.


S Ò L

I N D U S T R I A L

El sòl industrial disponible a les dues cocapitals del Vallès Occidental Terrassa POLÍGON INDUSTRIAL

SUPERFÍCIE TOTAL, M 2

SUPERFICIE DISPONIBLE

173.551 376.812 778.800 433.098 135.918 248.279 280.476 242.257 229.050 40.740 I.511.276 591.359 204.195 308.766

10% 0% 0% 40% 0% 10% 0% 0% 0% 0% 10% 40% 40% 0%

POLÍGON INDUSTRIAL

SUPERFÍCIE TOTAL, M 2

SUPERFÍCIE DISPONIBLE

Can Feu Sud-Oest Parc Industrial Ripoll Parc Industrial Ripoll Parc Industrial Ripoll Granja Sant Pau

343.433 547.800 77.170 190.214 108.999 1.275.410

Can Guitart Can Palet Can Parellada Can Petit Carretera de Montcada Colom II Els Bellots Industrial Est Industrial Nord La Grípia Santa Margarida Santa Margarida II Montserrat Segle XX Sabadell

10% 0% 0% 18% 0% 95%

el producte en el mercat. La petita i mitjana empresa catalana no és aliena al fenomen,fins al punt que ha protagonitzat nombroses operacions materialitzades en la venda de petites superfícies. EL VALLÈS, UNA COMARCA AMB OPCIONS

Aconseguir sòl industrial de qualitat no és senzill. Qualitat significa, en aquest terreny, preus moderats, superfícies de parcel·les grans, bons accessos i bons serveis.I, avui,trobar aquests avantatges a Catalunya no és gens senzill. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Felip Puig, afirma que davant d’aquesta situació “el Govern està elaborant un pla per readaptar nou sòl a activitats industrials, tot i les tensions del mercat”.

Fonts: Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) i Pacte per l’Ocupació del Vallès Occidental (2002)

Aquests factors,units a l’estancament i el descens de la demanda, provocaran que els preus, per primera vegada des de 1993, no augmentin un 15% anual de mitjana. Les grans beneficiades, en tot cas, de la concentració de la demanda i els consegüents preus elevats a la demarcació de Barcelona i la zona d’influència són les àrees industrials properes a les ciutats de Girona,Tarragona i Lleida.El sòl industrial d’aquestes zones té uns preus més assequibles.A més,les comunicacions han millorat, la qual cosa ha acabat d’animar nombroses empreses a emplaçar-s’hi. Una altra zona puixant és la sud-oest de la demarcació de Barcelona, que està allotjant nombroses empreses. Una dada interessant és que en les operacions de compravenda es tendeix a treballar amb el sistema de clau en mà, que permet que el client marqui al promotor les seves preferències.D’aquesta manera, la construcció gairebé garanteix col·locar 6

El Vallès Occidental, per exemple, està exhaurint el seu sòl industrial. En canvi, el Vallès Oriental sí que en disposa, però és molt car i els serveis afegits no estan a l’alçada de les circumstàncies. Altres zones que per la seva relativa proximitat a Barcelona podrien ser atractives, com Osona, el Bages o el Ripollès, tampoc asseguren a les empreses trobar el que volen. Així, els polígons d’Osona són petits i disposen de pocs serveis, el Bages està exhaurint la seva capacitat d’acollir empreses, i el Ripollès sembla condemnat a acollir petites empreses. El Vallès Occidental, una comarca que és molt cobejada per les empreses, és el paradigma de la carestia de sòl.El creixement demogràfic fins a cert punt espectacular de ciutats com Terrassa no es trasllada a l’oferta de sòl.Tot i això, les comunicacions són un argument de pes a favor d’aquesta comarca.LaVia Interpolar entre Santa Perpètua de Mogoda i Rubí i el tram del Quart Cinturó entre Terrassa i Saba-

dell augmenten la connectivitat entre el Vallès Occidental i Barcelona. El Tren d’Alta Velocitat pot revitalitzar el transport de les mercaderies. En els últims mesos, empreses multinacionals del plàstic o metal·lúrgiques han intentat establir les seves plantes de producció a la comarca,però la manca de sòl els ho ha impedit. El Vallès Oriental o el Bages han estat destinacions habituals d’aquestes companyies.

El Vallès Occidental està exhaurint el seu sól industrial Amb tot, el Catàleg Industrial del Consell Comarcal del Vallès Occidental demostra que hi ha terrenys per ocupar. A Terrassa, sis polígons industrials (Can Guitart, Can Petit, Colom II, Santa Margarida I, Santa Margarida II i Montserrat) dels catorze en total disposen de superfície lliure. Els percentatges fluctuen entre el 10 i el 40 per cent. El handicap és que els escassos terrenys són cars, i les limitacions d’espai condemnen les empreses que necessitin més de 1.000 metres quadrats.Una de les mesures del Pacte Territorial d’Ocupació del Vallès consisteix a dinamitzar el sector, i per això es confia que la revisió del Pla General d’Ordenació possibiliti la creació de més sòl industrial. A l’entorn de Terrassa, Rubí és l’opció més clara. Els polígons de Can Jardí, Can Pi de Vilaroc, Can Sant Joan (que és compartit amb Sant Cugat delVallès), La Llana, Cova Solera i carretera de Terrassa apleguen uns 960.000 metres quadrats. En el cas de Castellbisbal, les empreses poden trobar-hi 1.400.000 metres quadrats si sumem els polígons de Santa Rita, Los Herreros, Sant Vicenç, Comte de Sert, Sud, Llobregat i Cases del Riu. Sabadell només disposa de tres polígons (Can Roqueta III, Granja de Sant Pau i Can Feu) amb sòl industrial perquè s’hi instal·lin empreses. Els altres cinc polígons sabadellencs estan ocupats al cent


per cent. El preu del metre quadrat a Sabadell fluctua entre 150,25 i 180,30 euros. De tota manera, aquestes tarifes s’han d’analitzar amb compte, perquè les ordenances municipals estableixen un percentatge concret segons la ubicació de la nau, cosa que pot enfilar aquesta xifra fins als 420,70 euros. Davant d’aquesta realitat, Barberà del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda destaquen com l’opció més suculenta. Els polígons B, C, Santiga i Can Salvatella de Barberà disposen d’una oferta d’uns 900.000 metres quadrats,mentre que els polígons de Camp Pereres, Can Barnades,Can Oller,CanVinyalets,La Creueta, Santiga i Torre Rector de Santa Perpètua de Mogoda poden oferir uns 840.000 metres quadrats.Els polígons de Can Canals i Can Feu encara tenen uns 400.000 metres quadrats disponibles.En canvi,un municipi com Sentmenat està hipotecat per les dificultats del transport. Sabadell podria reaccionar requalificant terreny rústic no urbanitzable, però això afectaria l’espai periurbà de la ciutat. La disponibilitat de sòl industrial al Vallès Oriental és més elevada, però es tracta d’una oferta cara i els serveis afegits no estan a l’alçada de les circumstàncies. Municipis com l’Ametlla del Vallès tenen uns 90.000 metres quadrats disponibles, Bigues i Riells uns 176.000, Canovelles poc més de 15.000, Cardedeu uns 125.000, Figaró-Montmany 14.000, Les Franqueses 39.000, La Garriga 133.000, La Llagosta 25.000, Lliçà d’Amunt 260.000, Lliçà de Vall 120.000, Llinars del Vallès 160.000, Mollet 550.000, Montmeló 300.000, Montormès del Vallès 460.000, Parets del Vallès 200.000, La Roca del Vallès 500.000, Sant Celoni 765.000, Sant Fost de Campsentelles 240.000, Santa Eulàlia de Ronçana 100.000 i Vilanova del Vallès 200.000. El del Parc Industrial Granollers Montmeló és un emblemàtic projecte urbanístic per atraure nous projectes empresarials. L’àrea disposa de 80 hectàrees d’extensió, 33 de les quals són per a dedicació industrial. Can Gordi i Can Català, a Granollers, i el polígon del Circuit,

a Montmeló, aglutinen bona part de l’oferta de l’indret. D’aquesta forma Granollers ha aconseguit pal·liar la saturació que patia. Menys de 300.000 metres quadrats estan disponibles, el que suposa el 10% del total. Municipis com Gualba, Martorelles, Sant PereVilamajor,Tagamanent oVallgorguina tenen exhaurits els seus recursos de sòl

Una de les mesures del Pacte Territorial d’Ocupació del Vallès és dinamitzar el sector industrial. Els polígons aspiren a gaudir de més serveis tecnològics i banda ampla, si pot ser de telecomunicacions per cable. El Ripollès s’ha convertit en una zona amb molt sòl industrial. Encara que des de la Unió Empresarial del Ripollès es remarca que l’orografia ha condicionat molt la disponibilitat de terreny. Dos exemples d’aposta per la generació de sòl industrial són Ripoll i Camprodon, on els preus són moderats i els accessos als polígons bons. Osona cerca sòl industrial,ja que les empreses més grans no es poden instal·lar en la plèiade de petits polígons dels pobles (que així recapten l’IAE corresponent), concebuts per a companyies que necessitin com a màxim uns 2.000 me-

tres quadrats. La millora de les comunicacions gràcies a l’Eix Transversal i l’eix Vic-Olot pot suposar un punt d’inflexió per a la comarca. El Consell Empresarial d’Osona aposta per polígons grans, dotats de serveis i bons accessos. El marge dret o esquerre de l’Eix, entre Vic i Manlleu, és una zona amb projecció, igual com el polígon Matabosch de Torelló al nord de la comarca i els de Centelles o Balenyà al sud. Les necessitats de creixement d’algunes empreses ubicades a l’àrea metropolitana han impulsat el sòl industrial del Bages, (alguns polígons es troben al límit de capacitat), amb el paradigma de Bufalvent, a Manresa, polígons completament plens, tot i les mancances quant a manteniment, compensades per la ràpida incorporació de la xarxa de cable. Altres polígons de promoció pública,com els de Cardona i Castellgalí, han quedat també saturats. El polígon de Santa Anna, de Sant Fruitós de Bages, el més representatiu de la promoció privada, està pròxim a la plena ocupació. El polígon dels Trullols de Manresa és el que disposa de més superfície edificable. Altres poblacions amb sòl industrial són Avinyó, Castellgalí, Artés, Navàs, Cardona, Súria, Balsareny, Sant Vicenç de Castellet, Sallent i Santpedor. L’objectiu a curt termini rau en millorar el nivell dels equipaments i en articular un model comarcal de desenvolupament industrial. ●

El paper de l’Administració a instal·lació a les diverses comarques de Catalunya d’empreses estrangeres s’està veient afectada per la carestia del sòl. Conscient d’això, l’Administració pública està reaccionant. Un dels agents dinamitzadors del sector és el Servei de

L

Localització de l’Àrea d’Inversió Estrangera del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial, adscrit al Departament d’Indústria de la Generalitat de Catalunya. Des d’aquest servei es dóna resposta en matèria de localització a empreses

inversores, principalment estrangeres. Aquesta tasca es tradueix en la identificació i l’oferta de terrenys, naus i oficines arreu del territori perquè les empreses s’hi instal·lin, i en l’oferta d’informació del mercat immobiliari (situació actual, evolució, costos dels principals agents involucrats).

7


R E C U R S O S

H U M A N S

Estalviar diners amb la prevenció Malgrat que la Llei de prevenció de riscos laborals de 1995 és d’obligat compliment aquesta no s’ha de veure com una imposició per part de l’Administració, sinó més aviat com una possibilitat real de rendibilitzar encara més els processos productius. Per aixó és molt

REVEURE sempre és bo,però en l’àm-

P

bit de l’empresa la prevenció de riscos laborals, més enllà d’obligació establerta per llei, és una fórmula d’estalviar diners.Preservar la integritat física dels treballadors i estalviar-se de retruc sancions que poden ser milionàries són arguments més que suficients per apostar, de forma rigorosa, reglada i decidida, per la prevenció. Des que el 1995 es va promulgar la Llei de Prevenció de riscos laborals, un nou món s’ha obert per a les empreses,siguin del volum que siguin. El text legislatiu, juntament amb el Reglament de serveis de prevenció (1997),introdueix en el sector dues novetats fonamentals: el concepte de prevenció,d’avançar-se al perill, al risc,i l’obligació de disposar d’un model d’organització a l’empresa per gestionarho. Això inclou tot un seguit de recursos humans i materials per portar a bon port les tasques requerides. L’empresa compta amb dues opcions:disposar de recursos propis o interns (el mateix empresari,treballadors designats o bé un servei de prevenció propi), o recórrer a un servei de prevenció aliè acre-

ditat per l’autoritat laboral.En aquest sentit, Pere Segués, president de la recentment constituïda Associació Catalana de Serveis de Prevenció, recorda que “la Llei de prevenció de riscos estableix que quan la designació de treballadors és insuficient per a la realització de les activitats preventives, s’ha de recórrer als serveis de prevenció”. Això, a més de ser una

Les empreses poden recórrer a un servei de prevenció aliè obligació legal, és la millor opció que tenen les empreses per garantir la seguretat i la salut dels treballadors. Aquesta acreditació,atorgada per l’autoritat laboral, implica uns mitjans humans i materials determinats, com tècnics superiors,equips de mesura i una pòlissa de responsabilitat civil obligatòria. La pràctica està demostrant que els recursos interns acostumen a ser insuficients per a l’empresa, sobretot si és petita o mitjana. Cal tenir en compte que els eixos de pre-

Total d’accidents amb baixa, Catalunya 2001 Construcció

38.447

Altres activitats empresarials

17.992

Comerç detall; altres reparacions

12.602

Prod. metàl·lics, llevat maquinària

12.434

Comerç a l’engròs i intermediaris

9.346

Hoteleria

8.906

Ind. de prod. alimentaris i begudes

7.031

Transport terrestre i per canonades 6.096 Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 5.789 Adm. pública, defensa i SS obligatòria 5.121 Sanitat i serveis socials 4.969

8

visió de riscos laborals a l’empresa són quatre: seguretat en el treball (evitar accidents), higiene industrial (contra les malalties professionals), l’ergonomia i la psicosociologia (per adaptar la feina a les persones) i la vigilància de la salut. Aquest últim apartat és el que porta més maldecaps a l’empresa, ja que comporta un seguiment mèdic dels treballadors en funció de la feina de cada persona. Fins ara aquest seguiment tan sols el portaven a terme les mútues d’accidents. El servei es practicava de forma gratuïta, i consistia en unes revisions mèdiques de caràcter general,que en cap cas es poden considerar substitutives d’aquesta vigilància de la salut que han de dur a terme els serveis de prevenció. L’esforç que ha realitzat la CECOT per a la correcta assumpció de repte de prevenció ha estat molt gran. En formació s’ofereixen cursos bàsics (d’entre 30 i 50 hores), intermedis (300 hores) i superiors (600 hores). D’aquí brollen els professionals que es poden integrar en tres tipus d’entitats amb acreditació:els serveis de prevenció, les auditories en prevenció i les entitats de formació. Les auditories també estan acreditades pel Departament de Treball, i treballen en aquelles empreses que hagin afrontat amb recursos propis la prevenció de riscos laborals. PREU I ESTALVI

Un dels aspectes que més inquieta les petites empreses és el preu del pla de prevenció, més enllà d’un sentiment d’obligatorietat que,amb el decurs dels anys des de la promulgació de la llei i del reglament, ja està essent assumit. El fet que les mútues d’accidents, de bon començament,establissin unes tarifes míni-


de riscos laborals important, depenent de la mida de l‘empresa, apostar per veritables professionals, externs o interns, que puguin dur a terme amb eficiència temes tan importants com és, per exemple, la vigilància de la salut dels treballadors.

mes, ha creat una situació en què el més previsible és la tendència a l’encariment. “Hem de pensar que és una feina complexa, amb gran volum de treball i responsabilitat, i els preus de mercat actuals no són sostenibles”, analitza Segués. Són tres els principals paràmetres que s’han de tenir en compte per calcular el preu que representa la prevenció de riscos laborals. Per un costat, cal tenir en compte el volum de l’empresa,tant en personal com en instal·lacions. Una empresa pot tenir pocs treballadors però pot tenir moltes

màquines o unes grans instal·lacions.Una altra pot acumular molts treballadors però no gaires riscos potencials.

Costi el que costi, l’estalvi és evident si observem les sancions aplicables.Davant d’un accident de treball, l’empresa pot

En segon terme,cal valorar el sector d’activitat. Aquest concepte és fonamental, i de fet el Reglament dels serveis de prevenció recull aquells sectors especialment perillosos.

Cal tenir en compte el volum de l’empresa, el sector i les activitats preventives a contractar

Finalment, el cost dependrà de les activitats preventives que es plantegi contractar l’empresa. En tot cas, s’ha de tenir en compte que proporcionalment, la prevenció li resulta molt més costosa a la petita i mitjana empresa que a la gran.

patir la demanda de responsabilitat civil del treballador i un recàrrec de prestacions en cas de mancances en les mesures de seguretat.


R E C U R S O S

H U M A N S

JUGAR AMB FOC

Les pimes que hagin optat per un model d’organització propi s’han d’assegurar que és vàlid. El repte dels actors involucrats en el sector rau en conscienciar l’empresari que els models han de ser coherents. Nombroses empreses que disposen d’una persona amb els coneixements d’un curs bàsic poden estar jugant amb foc. Algunes d’aquestes empreses encara no han complert l’obliga-

És obligatori auditar-se abans d’acabar el 2002 ció d’auditar-se abans d’acabar el 2002, ja que aquestes auditories s’han de realitzar cada cinc anys, i el reglament es de l’any 1997. Una altra fórmula correcta és la del Servei de Prevenció Mancomunat, recollida pel reglament i que permet que les empreses que desenvolupin simultàniament

activitats en el mateix centre de treball, constitueixin un SPM. Sobre la delimitació de l’àrea geogràfica on poden estar ubicades les empreses per poder optar a la constitució d’un SPM, partint de la base que la norma relaciona el concepte d’àrea geogràfica limitada amb el d’un polígon industrial, s’indica que es considerarà adequat que la zona geogràfica on actuï el SPM no superi els municipis limítrofs. En tot cas,cal tenir en compte que l’SPM, tant si té personalitat jurídica diferenciada com si no en té, es considera com a servei propi de les empreses que el constitueixin i haurà de comptar amb els mitjans exigits per aquestes. Així,quan l’àmbit d’actuació del Servei de Prevenció Mancomunat s’estengui a més d’un centre de treball, caldrà atendre la situació dels diversos centres en relació amb la ubicació del servei, per tal d’assegurar l’adequació dels mitjans d’aquest

servei als riscos existents. Es considera contingut mínim indispensable del necessari acord o acta de constitució de l’SPM l’especificació de la base legal per constituir-se com a SPM, la declaració conforme s’ha efectuat la preceptiva consulta prèvia als representants dels treballadors de cadascuna de les empreses afectades, la identificació de cadascuna de les empreses que han decidit constituir l’SPM i les dades del servei de prevenció (condicions de desenvolupament de l’activitat preventiva), a més de la declaració que l’activitat preventiva dels SPM es limitarà a les empreses participants. ●

LLEIS

Llei de prevenció de riscos laborals (BOE 269, 10 de novembre de 1995) WEBS

www.mtas.es/insht www.gencat.es/stet-treb www.gencat.es/treball


cecotnòmic 4

La marca, un valor estratègic E MICA en mica, la

D

gestió de les marques ha pres un pes més específic dins les empreses, i no només s’ha fet un lloc en la gestió estratègica global, sinó que n’està esdevenint part fonamental. Fent una mica d’història,l’eclosió en plena crisi,els anys noranta, d’empreses com Nike, Apple, Sun i Starbucks,que van reaccionar front a la recessió incrementant de forma espectacular les seves inversions en branding,no només va aconseguir convertir-les en líders, sinó que va fer patent la importància cada cop més gran que prenen les marques en les organitzacions com a nucli principal de l’estratègia empresarial.

clients; han d’aconseguir crear un lligam afectiu amb clients més enllà de la simple producció, perquè hem de tenir clar que una marca trascendeix el producte –les empreses fabriquen productes, però els clients compren marques– i a través de les emocions aconseguirem comunicar més eficaçment. És ara, amb la creixent dificultat de diferenciació entre els diversos productes i serveis que existeixen en el mercat,quan es fa més imprescindible la gestió de les nostres marques.L’analogia cada cop més gran entre productes i serveis (equipa-

Una marca és una connexió emocional entre l’empresa i els seus clients

I per què les marques són una eina tan poderosa? Abans de respondre a aquesta pregunta caldria aclarir exactament què és una marca.Encara existeix la creença equivocada que la marca és senzillament el nom o el signe distintiu d’una empresa o d’un producte. Si bé un dels elements de la identitat de marca és l’expressió visual, i el nom esdevé un factor clau a l’hora de construir una marca,la marca és molt més que això. Una marca és la percepció global que els clients tenen d’una empresa o d’un producte; és una connexió emocional entre l’empresa i els seus clients; és una actitud estratègica que estableix la direcció, el lideratge i l’energia d’una companyia; és una part d’una estratègia adreçada a la diferenciació. Una marca és una promesa que crea una preferència en els clients, que genera, alhora, lleialtat i que es transforma, consegüentment, en un increment de retorn per a l’empresa. Les empreses han d’orientar les seves estratègies a comunicar experiències, sentiments, sensacions i vivències als seus

rables en qualitat i preu) redueix els atributs tangibles de diferenciació; per això, el que determinarà l’èxit de la nostra empresa no serà el producte, sinó la capacitat de fer realitat el compromís de la nostra marca. Paral·lelament, trobem una proliferació d’ofertes cada cop més gran que afegeix un nou factor de dificultat en el posicionament en el mercat dels nostres productes o de la nostra empresa. La construcció d’una marca forta ens permetrà convertir-nos en un referent en les ments dels nostres clients. Aconseguir que algú, quan s’interessa per un producte, tingui present el nostre nom i sàpiga que resoldrem les seves necessitats, ens confereix un avantatge enorme. Una marca forta aporta també estabilitat i ajuda les empreses en el seu llarg recorregut per mantenir-se i superar els alts i baixos dels cicles econòmics. Si el mercat pateix una sacsejada, sols les empre-

ses més altament valorades i amb la marca més forta podran no només superar-la, sinó situar-se amb més facilitat en una posició avantatjosa. La marca també esdevé un element integrador i unificador, essencial per a la creació de cohesió interna,ja que la mateixa connexió emocional que hi ha amb els clients també existeix amb el públics intern (treballadors, directius, inversors...). La gestió de la marca ha d’estar integrada dins l’estratègia global de la companyia, perquè la marca està absolutament lligada a la proposició de valor de l’empresa, a la seva missió i objectius, als productes i serveis i,també,al seu públic, no només extern sinó també intern. A l’hora de construir una marca forta és imprescindible, per tant, implicar tots els estaments i elements de l’empresa, des dels departaments de producció fins a l’alta direcció,i entendre la marca com un actiu intangible patrimoni de tota l’organització. Sense la implicació de tots i de tothom, la construcció de la marca avançarà sense tenir una base sòlida i, més tard o més d’hora, s’acabarà esfondrant. La marca és el tot, és l’empresa en majúscules; és la forma de treballar, de produir i de comunicar-se; les emocions que es transmeten i que es recullen; les complicitats adquirides entre empresa i client; els missatges que s’emeten; els productes o serveis que comercialitzem; els punts de venda; la identitat visual; el tarannà dels dirigents; la satisfacció dels treballadors ... i, fonamentalment, és sinceritat. Perquè, en definitiva, construir una marca és adquirir un compromís. MARTA VALLBÉ Sòcia i consultora de branding de Dilema marta@dilema.biz 11


E N

P R O F U N D I T A T

La formació professional, cada c Segons dades del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (CEDEFOP), prop del 50% dels joves en FP no tenen contacte amb el món del treball. A Espanya només hi ha un 6% d’alumnes de FP, incloses totes les

dels anys 80, els pares i els empresaris americans van començar a parlar de la mala qualitat de l’ensenyament secundari. Els pares, perquè constataven que els seus fills no duien gaires deures a casa, que els cursos eren força lleugers, que les classes mancaven de disciplina i en general que no aprenien tant com calia o podien fer a l’escola. Els empresaris que contractaven diplomats de l’ensenyament secundari es queixaven de la seva mediocritat i afirmaven que el títol només demostrava que l’alumne havia cursat dotze anys d’escolaritat. Els polítics també van començar a preguntar-se de què servien tants milions esmerçats en l’educació. En aquell moment, les empreses americanes afrontaven una evolució vasta i espectacular dels mercats mundials, que els feien perdre’n parts colossals i doblegar-se a la penetració dels blocs asiàtics i europeus.

nic i professional s’havia d’articular conjuntament amb el desenvolupament econòmic i constituir-se en un element decisiu per crear mà d’obra qualificada.

C

AP A PRINCIPI

L’OCDE constatava fa uns anys l’aparició de “dèficits” de mà d’obra qualificada com a resultat de la conjunció de l’evolució de-

optés per la formació professional. Ara per ara, aquí a Catalunya, només ho fa el 36,2% (Departament d’Ensenyament, curs 2000 -2001), mentre que al conjunt de l’Estat el 41% opta per aquesta via i a Alemanya l’escullen el 72% dels alumnes de secundària. QUIN ÉS EL PAPER DE LA FP?

Cal aturar el descens de popularitat que pateix l’ensenyament i la formació professional mogràfica, la davallada de la qualitat de l’ensenyament i dels progressos tecnològics. Mentre que el nivell de formació dels treballadors té tendència a baixar, els empresaris demanen competències cada cop més elevades. Segons un expert basc (El País, 21 d’abril 2002) per poder cobrir els llocs de treball que actualment s’ofereixen, caldria que el 62% dels alumnes de secundària

Aquesta presa de consciència de la societat americana va desembocar en la llei Perkins, votada pel Congrés dels EUA el 1990, segons la qual l’ensenyament tèc-

No només a Espanya, sinó en el conjunt del món industrialitzat, l’ensenyament tècnic i professional està confrontat a una crisi d’identitat i de vocació. Malgrat nombre d’intents, la FP no aconsegueix respondre als nous reptes d’intensificació de la competència en els països industrialitzats.Fins i tot en alguns d’ells ha esdevingut sinònim de formació que acaba en via morta, cap on s’orienten joves que ni tan sols han adquirit coneixements generals o motivació suficients. Sigui com sigui tothom està d’acord que cal relligar els coneixements tècnics amb els pràctics. En un context de ràpides mutacions tecnològiques, estructurals i socials, el perill d’inadequació entre les formacions proposades i les necessitats de les empreses, encara és més gran.

Educació/formació i treball per edats Font: Chiffres clés UE, 2001

Espanya

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

Europa

Educació i formació

12

FP /Situacions mixtes

Treball

Atur

Inactivitat

30

Molt sovint els estudiants no aconsegueixen utilitzar els seus coneixements ja que són incapaços de fer el lligam entre el que aprenen a classe i les situacions reals de treball. Les especialitzacions que s’ensenyen en els programes de FP poques vegades es poden dur a la pràctica en les condicions modernes de treball. Cal afegir que mentre els alumnes de l’ensenyament general aprenen a llegir, escriure i estudiar,els de programes professionals es dediquen a sessions pràctiques i a tallers, tot relegant els continguts generals a un lloc marginal. No és estrany, per tant, que els puguin mancar les eines intel·lectuals necessàries per con-


cecotnòmic 4

cop més en mans de l’empresari branques, que es beneficien de contractes d’aprenentatge, dins la formació ocupacional, mentre que la mitjana a l’UE és el 20%. Aquest retard només es podrà superar amb la implicació decidida dels empresaris.

tinuar aprenent (ensenyament continu). Es fa necessari aturar el descens de popularitat que pateix la formació i l’ensenyament professional inicial. L’OCDE detecta alguns aspectes positius en l’evolució de la FP: ●

Els governs dels diferents països continuen apostant per la millora d’aquest ensenyament i perquè els professors i empresaris s’hi comprometin.

Existeix cada cop més la tendència a situar els coneixements teòrics en un context que faci que els alumnes entenguin millor el seu sentit i la utilitat, fins i tot mitjançant estades d’alumnes del batxillerat en empreses.Es tracte d’aconseguir una barreja enginyosa de programes educatius i experiències professionals, en benefici d’uns i altres estudis. De fet, una de les tendències actuals en la FP consisteix a donar més importància a les disciplines generals. També es mira de modernitzar els programes i

adaptar-los a les innovacions recents en tècniques industrials i en mètodes de producció.

bones capacitats en àmbits diferents: anglès, matemàtiques, raonament, resolució de problemes i anàlisi.

EL PAPER DE LES EMPRESES

Les empreses s’hi haurien d’abocar més, pensar no tant en el curt termini, sinó en la necessitat estratègica de poder disposar de personal qualificat fruit d’una formació de dos anys en contracte d’aprenentatge. ●

Si bé és veritat que alguns responsables polítics han esmerçat iniciativa i esforços per reformar l’educació, són principalment les empreses qui han empès el canvi a les escoles. És força difícil de modificar un sistema educatiu des de dintre. Les pressions que exerceixin les empreses són cabdals per assegurar que les reformes vagin endavant. Cada cop més les empreses es preocupen dels programes de formació professional que es donen a les escoles i treballen conjuntament amb els educadors per tal de millorar-los. La indústria ja no es pot permetre seleccionar la seva mà d’obra i deixar els treballadors restants per a llocs de treball que demanin menys qualificació.Tenint en compte les noves feines i la reorganització dels llocs de treball, necessiten treballadors qualificats en diverses branques i que tinguin

P E R C O N S U LTA R

La formation professionnelle des jeunes: pour des politiques et des pratiques coherentes, Paris, 1994 Chiffres clés sur la formation professionnelle dans l’Union européenne. Luxembourg: Office des publications officielles des Communautés européennes, 2001 Anuario de Estadísticas laborales y de Asuntos sociales 2000, Subsecretaría de Trabajo y Asuntos Sociales Nuevo programa nacional de formación profesional. Edición promovida por la Secretaría General del Consejo General del Formación Profesional. WEBS

www.cfapr.org www.cedefop.eu.int www.inem.es

La formació ocupacional: el model de l’aprenent

E

l model de l’aprenent dins la formació ocupacional neix justament de la necessitat que tenen els empresaris de formar els seus propis aprenents, ja que sovint s’estimen més agafar joves amb bones qualitats, tot i que els manquin coneixements. La formació ocupacional és, junt amb la formació reglada i la contínua, una de les tres opcions contemplades en la formació professional a Espanya i a Europa.

L’objectiu és facilitar la incorporació i la permanència dels treballadors en el món laboral, la seva mobilitat, reconversió i promoció, en funció de les perspectives del mercat de treball. S’adreça a joves a partir de 16 anys i es materialitza en el “contracte per a la formació” que uneix l’aprenent i l’empresa. El 15% de les 40 hores de dedicació professional està destinat a la formació en un centre

homologat, com ara el que ha creat la CECOT a Terrassa. Aquest centre ofereix cursos en català i castellà a prop de 300 alumnes. El 60% de la formació és a distància. Els cursos duren dos anys i l’aprenent gaudeix d’una tutoria constant que avalua el grau d’aprofitament teòric i pràctic. Tot i que els continguts dels programes estan establerts per l’Inem, existeixen també mòduls complementaris fixats

per cada centre en funció de les necessitats empresarials del lloc i del moment. Això fa que el grau de compenetració empresa / formació sigui força alt. L’acceptació d’aquest tipus de contracte per les empreses, tot i els seus clars avantatges socials i fiscals, és matisada. Així, durant les èpoques de bonança econòmica els empresaris no tenen temps de formar ja que necessiten personal qualificat.

13


cecotnòmic 4

DA DA PERÍODE ANTERIOR

Ú LT I M A DA DA

PREVISIÓ DE FUTUR

PIB d’Espanya

2,3 (4T ’01)

2,0 (1T ’02)

Incertesa

PIB de la Zona Euro

0,6 (4T ’01)

0,6 (1T ’02)

Canvi de tendència

Inflació a Espanya

3,1 (febrer ’02)

3,6 (abril ’02)

Cert descontrol

Inflació a la Zona Euro

2,5 (febrer ’02)

2,4 (abril ’02)

Repunt a l’alça

Espanya (EPA)

10,5 (4T’01)

11,1 (1T’02)

Tendència ascendent

Zona Euro

8,4 (gener ’02)

8,4 (març ’02)

Tendència ascendent

Estats Units

5,6 (gener ’02)

5,7 (març ’02)

Lleugera pujada

Índex de clima econòmic d’Espanya

100,3 (febrer ’02)

99,9 (abril ’02)

Lleugera caiguda

Índex de clima econòmic de l’eurozona

99,3 (febrer ’02)

99,5 (març ’02)

Lleugera pujada

Índex compost avançat dels Estats Units

118,8

119,0

A l’alça

◗ Producció i preus

◗ Desocupació

◗ Índex de confiança

(febrer ’02)

(març ’02)

◗ Mercats financers Cotització de l’euro davant el dòlar

0,9 (abril ’02)

0,94 (maig’02)

Apreciació

Tipus d’interès de l’eurozona

3,25

(abril ’02)

3,25 (maig’02)

Lleguera pujada

Tipus d’interès dels Estats Units

1,75

(abril ’02)

1,75 (maig ’02)

A prop dels mínims

Fonts: INE, Banco de España, Eurostat, La Caixa, OCDE, Ministerio de Economía y Hacienda, Banque de France.

Valoració global Els diferents paràmetres no deixen entreveure una clara evolució de l’economia occidental. El fet, però, que els índexs de confiança, tant a l’eurozona com als EUA, hagin pujat, fa pensar que ben aviat també serà el cas d’Espanya. Els tipus d’interès pugen a Europa, però no tant com als Estats Units, i de fet l’euro s’aprecia respecte del dòlar.Tot això configura que la esperada recuperació econòmica serà més aviat tímida. La major part d’analistes preveu que aquesta sigui en forma d’U, encara que alguns economistes parlen de double dip, una evolució semblant a la W.

14


... como si Ainhoa Arteta le diera clases particulares de canto. Fuerza, experiencia, una tĂŠcnica depurada y su personal forma de interpretar la partitura han hecho de Ainhoa Arteta una de las mejores sopranos de nuestro tiempo. Del mismo modo, Credit Suisse ha creado un nuevo servicio personalizado para ofrecerle las mejores oportunidades para su ahorro e inversiĂłn. Con toda la profesionalidad y el conocimiento de uno de los mayores grupos financieros del mundo. El mejor asesoramiento financiero imaginable, ahora es posible. Bienvenido a Credit Suisse.

Barcelona BANCA PE RSONAL Avd. Diagonal, 6 4 0 B A N CA P R I VA DA Avd. Diagonal, 6 05, 7Âş A www.credit-suisse.es 902 666 123


M A N A G E M E N T

Balanced Scorecard, un sistema equilibrat de direc fou publicat ara fa deu anys per Robert S. Kaplan i David P. Norton a la Harvard Business Review. Es diu Balanced Scorecard i sol traduir-se per “Quadre de Comandament Integral”.

sultores dedicades exclusivament a aplicar i a aconsellar sobre el Balanced Scorecard. Sembla ser que als Estats Units d’Amèrica, el 50% de les grans multinacionals ja ho fan servir. Però exactament, en què consisteix tot això?

Córrer tranquil·lament pel parc i escoltar música. El què suposa el walkman per a aquells qui practiquen footing (no sor-

En què consisteix el Balanced Scorecard? Segons el professor Alberto Fernández, del IESE, el BSC es “un model de planificació i gestió que tradueix l’estratègia en obMapa estratègic d’una organització jectius relacionats entre ells, mesurats mitjançant indicadors i lligats a uns plans d’acció”. El Quadre de Comandament Integral ajuda a encastar peces que es troben normalment descoordiEstratègia nades dins les nostres

16

Un cop que l’estratègia estigui ben definida, caldrà plasmar-la en l’anomenat mapa estratègic. Es tracta de reflectir el més fidelment possible i de la manera més entenedora la realitat de l’empresa. D’aquesta manera es pot comunicar millor i prendre les mesures més adients. El mapa estratègic permet que les organitzacions descriguin i il·lustrin en un llenguatge clar i general, els seus objectius, les iniciatives, els mercats target, les me-

cli en t

pe rs pe ct iva

na er int

L’èxit del nou invent ha estat tan aclaparador que existeixen revistes,webs i con-

L’aplicació del BSC comença amb la definició de la missió,visió i valors de l’organització. L’estratègia de l’organització només serà consistent si s’han conceptualitzat aquests elements.

missió visió valors

iva ct pe rs pe

Tots coneixem d’empreses punt.com que no van tenir en compte aquest doble vessant. No s’hi val d’augmentar el valor de les accions, si aquest benefici no es pot mantenir en el temps. En d’altres sectors hi ha força planificadors que utilitzen valors absoluts i percentatges per definir l’èxit: aconseguir un retorn del capital del 9%, augmentar les vendes un 4% ... Si s’hi arriba, tothom content. Però, si el futur no resulta com l’hem pintat, què? Els accionistes volen dividends però també volen que els beneficis es mantinguin en el futur. En altres paraules: escoltar música i córrer al mateix temps.

organitzacions, i per tant a adequar el comportament de les persones a l’estratègia empresarial.

p i c ersp r e ixe ecti me va n d ’ t a pr en e n ta tg e

tim dels anglicismes!), doncs això representa el Balanced Scorecard (BSC) per als empresaris. Es tracta d’un nou model de gestió que posa a l’abast d’aquests últims una eina per conjugar el curt i el mitjàllarg termini, és a dir, per fer dues coses alhora: controlar el pla de negoci i al mateix temps adquirir les capacitats necessàries per créixer en el futur.

D’aquesta manera els empleats obtenen una representació visual de com la seva feina està lligada amb les finalitats principals de la companyia. Al mateix temps que els empresaris aconsegueixen una visió més entenedora de la seva estratè-

a tiv ec p rs pe

Als Estats Units el 50 per cent de les grans multinacionals ja el fan servir

sures per millorar, etcètera, i establir els lligams entre totes les peces d’aquesta estratègia.

a er nc a fin

E

L DESCOBRIMENT

gia i un mitjà per detectar i corregir qualsevol desviació respecte dels plans. Per tal de fer-lo més entenedor, el mapa estratègic sol dividir-se en quatre perspectives comunament admeses: perspectiva financera, és a dir, les expectatives dels accionistes; ● perspectiva del client, és a dir, quines són les necessitats dels clients; ● perspectiva interna, que es refereix als processos que cal per satisfer aquestes necessitats; ● perspectiva d’aprenentatge i creixe●


S’ha parat mai a pensar cap a on va la seva empresa i si té els mitjans de mantenir el rumb que segueix? Vol tal vegada canviar- lo? Li agradaria que, en aquest cas, els seus col·laboradors li fessin costat?

Aleshores, no hi ha res millor que comptar amb un quadre de comandament, que pugui tenir constanment a la vista, li marqui la direcció del negoci i en detecti els possibles desviaments.

ció per objectius cap a objectius a mitjà i llarg termini. La utilitat del BSC no depèn del tipus d’empresa sinó dels problemes que tingui. Tant val per a empreses grans com petites, per organitzacions privades o institucions públiques. Si estem contents amb el model que seguim, no fem canvis inútils. Però si el que convé és simplificar la gestió, crear prioritats, acoblar l’orga-

ment, o altrament dit, la manera de mantenir una certa excel·lència. Un cop dibuixat el mapa caldrà establir indicadors per controlar-ne el seguiment, en funció d’uns objectius prèviament establerts en totes i cadascuna de les perspectives. Existeix el perill de fer-ho tot plegat massa complicat. Per aquesta raó no s’ha de perdre de vista allò que pet als nostres clients diferencia la nostra organització de les altres, ja sigui a causa de la qualitat del producte, de la relació amb el client o del preu que se li ofereix.

Atès l’enfocament integrador i global del BSC, no és fàcil de posar-lo en pràctica

Quins avantatges té el nou model? nització amb la missió i l’estratègia de l’empresa, definir-la i promoure’n l’aprenentatge, aleshores convé pensar en un nou model.

Vivim temps de canvis, certament. Però potser el més capdal és la irrupció de la societat de la informació. Els empresaris han hagut d’aprendre a treure profit dels actius intangibles, tant o més que a administrar els físics. Aquí rau l’interès del BSC en aconseguir aparellar i fer compatible el curt i el mitjà termini, els actius físics del patrimoni, i l’entorn canviant.

Atès l’enfocament integrador i global del BSC, no és pas fàcil de posar-lo en pràctica. El professor Fernández aconsella cercar un model senzill, un llenguatge comú i entenedor per a tothom, crear un lideratge i un equip de treball a l’entorn del projecte.

Els sistemes tradicionals de management es recolzen més en les mesures financeres,que no pas en fer progressar l’empresa

Gràcies al nou model, algunes empreses han aconseguit transformar-se de fabricants que porten un control centralitzat

dels productes, en organitzacions descentralitzades i orientades al client. El BSC apropa els empresaris als seus clients. D’una manera estratègica i rutinària a la vegada, fa créixer l’atenció de l’empresa envers els consumidors i usuaris. Les seves decisions esdevenen més acurades i més ràpides que les dels seus pròxims competidors. En última instància, el BSC ajuda l’organització a adquirir, augmentar i mantenir relacions més riques amb els seus clients. El model del BSC té el mèrit inqüestionable de posar en clar aquelles preguntes existencials inherents a qualsevol projecte amb personalitat pròpia: Qui sóc? On vaig? ● WEBS

www.bsccollaborative.com/ www.balancedscorecard.org http://cuadrodemando.unizar.es P E R L L EG I R

Kaplan, Robert S. y David P. Norton, Cómo utilizar el Cuadro de Mando Integral, Gestión 2000, Barcelona 2001. Fernando, Alberto, El Balanced Scorecard: ayudando a implantar la estrategia, IESE Revista de Antiguos, Marzo 2001. Trullenque, Francisco y Juan Liquete, El modelo integrado EFQM & BSC: transformando estrategia en acción excelente, Harvard Deusto Finanzas&Contabilidad, n.46, marzo-abril 2002.

Alcostatde l’empresari L’ajudem a desenvolupar la seva activitat mitjançant els nostres serveis Assessorament estratègic ● Plans de desenvolupament ● Processos de canvi en empreses familiars ●

Ctra de Montcada,584, 1r-2a • 08223 TERRASSA Tel/Fax 93 736 04 94 • e-mail: ecorp@cecot.es

Fusions i adquisicions ● Valoració d’empreses ● Captació de recursos, posada en marxa de nous projectes ●


F I N A N C E S

Què cal tenir en compte a l’hora de vendre una empresa

Durant el procés de venda s’aconsella ser molt comunicatiu amb els afectats per la decisió, ja siguin col.laboradors, proveïdors o bancs.

I HA FORÇA elements psicològics que

H

envolten i moltes vegades condicionen la venda d’una empresa, com ara la tendència a pensar que si es ven és perquè el negoci va malament ... Inversament les adquisicions s’associen a creixement i èxit. Sovint però, res està més allunyat de la realitat.

PER QUÈ ES VEN UNA EMPRESA?

Hi ha una multitud d’aspectes que poden influir en la decisió d’un empresari de vendre la seva empresa. Es pot donar el cas que l’empresari no tingui successió, o que estigui cansat de lluitar, o que no vegi continuïtat en el negoci sense inversions que no pot afrontar. Pot haver perdut la capacitat de direcció o d’execució per créixer de manera adequada o haver-se descapitalitzat com a conseqüència d’una acumulació de pèrdues, essent-li impossible de remuntar l’empresa amb beneficis o amb recursos propis. O senzillament el propietari vol alliberar la totalitat o part del patrimoni familiar “bloquejat” a l’empresa. Es pot donar el cas també d’una nau industrial situada en un terreny que ha quedat englobat en una àrea molt pròspera d’habitatge. La perspectiva de vendre i El descompte de fluxes de caixa

18

tal vegada reubicar la fàbrica no té cap connotació negativa, ja que s’obtindran més beneficis d’una operació immobiliària que no pas en la indústria. Així mateix, una companyia de distribució pot trobar més avantatjós franquiciar els seus punts de venda i per aquesta raó contemplar la possibilitat de desprendre-se’n tot conservant el subministrament des de la central. Quan es parla de vendre, partim de la base que l’empresa té més valor en funcionament que no pas com a valor de li-

El comprador ha de saber clarament en què pot comptar quan el negoci hagi passat a les seves mans quiditat, doncs en aquest últim cas la decisió a prendre fóra òbvia. Ara bé, si el negoci no acaba de rutllar, més que no pas malvendre, convé establir un pla de viabilitat per mirar de reflotar-lo i en última instància afrontar la venda en millors condicions. Els inversors, les societats de capital risc,etc.,no estan disposats a invertir en negocis sense futur, sinó en projectes

que siguin viables. Sigui com sigui abans de vendre convé preparar-s’hi. ABANS DE VENDRE

De la mateixa manera que quan es vol vendre un cotxe de segona mà, se li canvien els pneumàtics, es passa la ITV ... abans de vendre el negoci cal presentarlo de la manera més atractiva, emprant això sí criteris comptables prudents. Convé sanejar al màxim l’empresa, per exemple desfent-se del llast que representen els negocis deficitaris, i presentar un compte d’explotació com cal, de cara a tercers. Hi ha partides del compte d’explotació que poden estar distorsionades: el propietari té un sou inadequat a les seves funcions, ja sigui per excés o per defecte ... o no, però el seu fill que hi treballa, no cobra res ... o tot el contrari: com l’empresa és seva, la carrega amb despeses particulars desviant-ne el destí comptable real. Al marge de les contingències fiscals, cal evitar l’arbitrarietat en l’assignació de despeses. També es pot incórrer en l’error d’utilitzar, amb una determinada empresa pro-


D’aquesta manera s’aconsegueix que vagin ajudant. També s’eviten frustracions i problemes de personal, que solen ser els més delicats:

seguretat, compensacions econòmiques, recol·locació... També es recomana involucrar-se en la gestió i responsabilitzar-se davant els

agents afectats per la restructuració. Sobretot cal que en el procés no baixi la xifra de vendes i que no es perdin clients.

veïdora, tal vegada associada accionarialment a la venedora, preus de transferència que poc tenen a veure amb els costos reals. El valor que figura en els llibres comptables pot no reflectir exactament el dels actius que es fan servir. En efecte, el seu valor pot haver augmentat com a conseqüència de la inflació o d’haver-ne variat el destí. Per aquesta raó s’aconsella emprar el valor de “la millor alternativa”, tot tenint en compte els costos per fer efectiu l’esmentat valor. En el sentit invers, de poc serveix que una empresa tingui guanys si no està amortitzant la maquinària, ja antiga.

El comprador ha de saber clarament en què pot comptar un cop el negoci passi a les seves mans: quins ingressos deixarà eventualment de tenir, quines despeses s’estalviarà, quins costos estan lligats a la venda, etcètera.

pèrdues i guanys,balanç i quadre de finançament. Consisteix a calcular els cash flows nets, després d’inversions en immobilitzat i fons de maniobra, i a aplicarhi la taxa de descompte en funció del cost mitjà ponderat del capital.

Per damunt de tot, no s’hi val d’amagar res, entre altres raons perquè el comprador sol encarregar a un assessor el que s’anomena la due diligence. S’audita l’empresa, es revisa de dalt a baix: qüestions mediambientals, temes jurídics i mercantils ... Els principals objectius de la due diligence són: ● evidenciar els punts forts i febles de l’empresa ● quantificar la situació econòmicofinancera en funció dels resultats actuals ● fer aparèixer aspectes que eventualment haurien originat serioses reticències en el comprador, si els hagués ignorat.

Cal considerar que la valoració de l’empresa mai no és més que el punt de partida ja que el preu final té en consideració altres elements intangibles, com ara l’esperança de negoci futur, sinèrgies amb el negoci mateix.

Al mateix temps, també s’ha de saber vendre un esforç inversor, per exemple en màrqueting, en valors intangibles que no és possible capitalitzar. Convé esbrinar igualment si l’empresa ha treballat forçada per obtenir resultats a curt termini,sacrificant tal vegada sectors de negoci o accions que només eren avantatjosos a més llarg termini. Per tal de donar seguretat al comprador, convé que el venedor asseguri les parts de negoci que podrien veure’s afectades pel fet de la compravenda, com ara un contracte de lloguer a punt d’expirar.Tanmateix s’haurà de posar tot a preu de mercat: possibles transaccions entre empreses, préstecs interns, etc.

VALORACIÓ

A l’hora d’avaluar cal utilitzar criteris de prudència basats en l’objectivitat, aplicar-los lògicament durant tot el procés i igualment a tots els elements. A data d’avui s’acostuma a utilitzar el mètode de Descompte de Fluxos de Caixa, que s’aplica un cop fetes les projeccions a un horitzó raonable, 5 anys per exemple, sobre previsió de vendes, compte de

DURANT EL PROCÉS

Convé esperar lògicament el millor moment en què es trobi el mercat per vendre.Això ho farà tot més fàcil, tant per al comprador com per a qui hagi de finançar l’operació. En començar el procés es sol elaborar un document on queda constància de tot el què es farà en les negociacions i les possibles penalitzacions en cas que una de les parts manqui als seus compromisos. És freqüent elaborar un quadern de venda que s’envia als potencials compradors. La confidencialitat és fonamental en aquest estadi de l’operació ... Es parla de “nota cega”, que és un resum molt breu de la companyia. Si un potencial comprador mostra interès,aleshores s’a-


F I N A N C E S

La importància d’estar ben assessorats en un moment del tot clau a venda d’empreses requereix professionalitat. El valor de l’empresa pot augmentar o disminuir tot al llarg del procés negociador. Cal que la venda es gestioni de manera acurada, per tal que el resultat en sigui òptim, amb bona liquidesa, satisfacció personal i seguretat financera.

L

Els assessors coneixen a fons els mercats locals, nacionals i internacionals, en els quals treballen dia a dia. Aquest coneixement i la facilitat d’accés al mercat els permet d’aconseguir acords al seu just valor i de satisfer l’objectiu de l’empresa que ven. La clau per vendre un empresa és donar-la a conèixer a les persones

adequades, oferint al comprador que hi estigui realment interessat, una empresa ben seleccionada, que cobreixi les expectatives. En aquest sentit dues qüestions són cabdals: la confidencialitat i l’exclusivitat. Una i altra quedaran assegurades mitjançant la professionalitat de l’intermediari. Ningú que no estigui realment interessat en l’operació no ha de rebre informació. Gràcias a l’exclusivitat, la companyia encarregada de l’assessorament està disposada a invertir el temps i els esforços necessaris en cada empresa per tal d’aconseguir-ne un coneixement exhaustiu. Li caldrà analitzar els seus estats financers, la seva organització i la projecció en el mercat. L’estudi acurat de la competència li permetrà seleccionar de la millor manera entre els compradors potencials qualificats.

porten més dades, això sí, sempre sota el compromís d’estricta confidencialitat. Tal vegada interessi molt realitzar l’operació però el negoci o el moment en què es produeix no sigui propici per el finançament. Es pot acceptar aleshores un pagament ajornat en què el preu es vagi liquidant mitjançant el flux de caixa: no deixa de ser una mostra de confiança per part del venedor. Si hom aconsegueix hàbilment atraure diversos compradors, resultarà avantatjós utilitzar un expert, un broker de fusions ... Així el venedor es pot mantenir a distància i encarregar a l’intermediari l’elaboració de la informació que s’ha d’anar presentant. No cal dir que en cas de dificultats en la negociació,l’intermediari pot facilitar les coses i apropar posicions tot assegurant que ell només cobra si l’operació es realitza ... Ara per ara el diner és poruc ... la gent roman a l’expectativa.Vendre pot ser una oportunitat. No es tracta d’un afer purament personal, tot i les connotacions que hem vist. S’ha d’abordar professionalment,com una estratègia empresarial, per eradicar un problema o fer una aposta de futur, per diversificar o podar l’arbre i fer-lo revifar. ●

P E R L L EG I R

Valoración, venta y adquisición de empresas, Eliseo Santandreu y Pol Santandreu. Gestión 2000, Barcelona, 1998. Finanzas corporativas, Martin Sabine. Ediciones Gestión 2000, Barcelona, 1992 Guía de valoración de empresas, Cuadernos Cinco Días, PricewaterhouseCoopers, 1999.


E X T E R I O R I T Z A C I Ó

Empresa: externalització és poder Els corrents internacionals de gestió empresarial son imparables. Les empreses que vulguin ser competitives es veuen obligades a seguir aquestes pràctiques. Externalitzar la producció s’està convertint en un cami obligatori per a moltes companyies si volen sobreviure.

la màxima que informació és poder. Embolcallats per la societat de la informació i del coneixement, i en la dinàmica de globalització i internacionalització que ens amara,caldria afegir a la sentència una de ben indicada per a l’empresa: externalització és poder.

D

E TOTS ÉS CONEGUDA

L’externalització de productes i processos i la localització dels millors proveïdors en l’àmbit mundial suposa un estalvi notable per a l’empresa. La recerca de mercat per als processos de subministrament internacionals és una tasca laboriosa però que es tradueix en resultats. En una primera fase, les empreses cerquen proveïdors a l’exterior que resultin més econòmics que els domèstics. En un segon pas, aquestes companyies es plantegen la fabricació dels productes, o d’una part d’aquests, fora. Aquí sorgeix el contracte de manufacturing. I, en un tercer graó, l’empresa implanta a l’exterior una sucursal o una part de la seva producció. Segons Asun Cirera, assessora en Comerç Exterior de la CECOT, “la internacionalització de la producció està provocant que s’intentin aprofitar tots els avantatges que ofereix el mercat exterior per vendre i comprar”. Per tant, l’empresa que vulgui ser competitiva està gairebé obligada a sondejar els avantatges del mercat exterior i rendibilitzar-los,directament o indirecta. La fabricació i el manteniment d’utillatges per a tecnologia de plàstics o metalls, l’ensamblatge total o parcial o el subministrament de peces acabades són opcions que ajuden l’empresa immiscidida en una dinàmica de globalització.

consultories especialitzades que ajuden l’empresa. El disseny i l’enginyeria per a qualsevol tecnologia, la prospecció de nous col·laboradors,l’auditoria i la qualifi-

La recerca de mercats de subministrament és una tasca laboriosa però que es tradueix en resultats cació de proveïdors, les importacions i la gestió de processos d’externalització són serveis que acostumen a oferir els assessors. Bàsicament, la relació empresa/assessoria s’estableix per a projectes específics derivats d’una necessitat puntual, de forma continuada per a la gestió d’un procés d’externalització o en qualitat d’assessoria de la direcció per a processos d’externalització. El cicle de les operacions d’externalització abasta la recerca, la qualitat, la nego-

ciació, la logística, la producció i la distribució. La recerca inclou el mapa industrial, la localització i selecció dels aspirants i un procés continuat. La negociació implica les especificacions tècniques, logístiques i financeres, i la producció els programes, el control i seguiment i la gestió de processos. Pel que fa a la qualitat, els consultors Taga & Associates destaquen “la implantació del sistema de gestió de la qualitat (autocontrol, supervisió, verificació) i l’equip d’inspecció”. En logística són clau el seguiment i el control de la mercaderia a destinació, les consolidacions i la distribució internacional. ● WEBS

www.geoconsultants.net www.taga.net www.eumed.net/cursecon/15/ www.rcci.net/globalizacion ARTICLES

Martínez Coll, Juan Carlos (2001): Las razones del comercio internacional, a “La economía de mercado, virtudes e inconvenientes”.

El factor clau, la mà d’obra n aquest sentit, la localització del nou proveïdor o de la zona on ubicar-se, la recerca de qualitat, l’optimització tecnològica i el seguiment són fonamentals. Una prospecció recent estableix que el 40 per cent de l’activitat industrial occidental es pot traslladar al mer-

E

cat asiàtic el 2020. La Xina experimentarà un creixement espectacular, que serà secundat per altres països d’aquella zona. El factor clau és la mà d’obra. Per a determinats productes, el preu de cost pot reduirse el 50 per cent, una xifra que no és gens

desdenyable per a l’empresa. Els motlles en són un exemple il·lustratiu. Sectors com el de la joguina, el tèxtil i fins i tot el metal·lúrgic són alguns dels protagonistes de la deslocalització. “Proveïdors molt competitius es troben a Taiwan, Corea o Singapur, indrets que sovint són una plataforma per accedir a d’altres de l’entorn”, s’afirma des de GeO Consultants.

Els diversos processos compten amb 21


R A S

I

C U R T Joan Rosell, enginyer industrial, president de Foment de Treball des dels 38 anys i empresari des dels 20. Diu, mig en broma, mig seriosament, que als 45 anys ja està fart de treballar. Es queixa que els catalans treballem massa i pensem massa poc ...

“No em faria res que el meu fill fes F.P.” ■ Va començar a treballar molt d’hora. Ja era empresari als 20 anys ... Per tant estic ja molt fart de treballar... No, no és veritat.

■ Però continuen fent beneficis? És clar. Si no, seria dramàtic. ■ Es parla d’anar a buscar l’aigua al Roine. I si les empreses volguessin comprar electricitat a França? Fantàstic.

■ Si hagués d’escollir entre un argentí, un filipí o un marroquí amb la mateixa qualificació, qui fitxaria? Depèn de quina feina... (no es vol mullar: diplomàcia pura, diu). El que passa és que tinc una relació especialíssima amb la gent de Latinoamèrica,perquè hi tinc moltissims amics. ■ I és partidari d’invertir en la formació dels immigrants? Crec que és bàsic. No només la formació dels immigrants sinó la de tots. El futur de qualsevol país serà el que sigui ara l’educació i la formació. ■ Li sabria greu que el seu fill fes formació professional? No, no, de cap manera! Aquest és un dels temes que hem de saber vendre perquè la gent vulgui fer la formació professional i no la universitat: dignificar la FP.

■ Surt més barata allà? Ara per ara és més cara. ■ No li sembla que els empresaris es fa un embolic amb Fomento, Pimec-Sefes, la Cambra ... A Catalunya hi ha prop de 400 patronals, 13 cambres de comerç, i milers i milers d’associacions de tota mena ... Fomento del Trabajo Nacional, resa l’enorme rètol que penja a la façana de l’immens edifici de pedra al bell mig de la Via Laietana de Barcelona. La catedral en front. Si no fos el ritme i l’ambient que s’hi respira, la rapidesa i l’estar al dia del seu president, semblaria que fóssim en una altra època. Però bé, per sort els catalans seguim sent treballadors, “molt treballa-

■ En el darrer tall de llum ... Moltes vegades es parla de tall de llum i el tall més llarg que hem tingut a Catalunya en el darrers temps, és a dir que afectés a més de 100.000 abonats, va ser de dues hores i mitja. ■ Però la meva pregunta no anava per aquí.Quin va ser el moment més delicat de la crisi? Perquè va ser una crisi, oi? No, perquè varen ser dues hores i mitja ... El tall aquell va ocórrer quan jo era al llit amb 40 de febre. I em vaig llevar... ■ Com creu que és la imatge de Fecsa entre el públic? Podria ser millor ... 22

■ I proposa unificar-les? No, si això és el que hi ha, és perquè la gent ho vol. ■ Però després hi ha eleccions a la Cambra i només el 3% de participació ... No perquè la gent no vulgui participar, sinó perquè la llei és la més complicada que hi ha.

dors”, diu.

■ L’han mesurada? Sí.Per això li dic que podria ser millor.Però no és tan dolenta com moltes vegades es percep en els mitjans de comunicació. ■ Segueix creient que per resoldre el problema de subministrament elèctric caldria que els usuaris paguessin una mica més? Sí, perquè tenim el gran problema de les tarifes. Fa molts anys que no s’han mogut i d’altra banda estem incrementant molt les inversions i aquestes dues corbes no poden anar en direccions diferents.

■ Si el fessin ministre d’indústria s’arreglaria el dèficit d’infrastructures a Catalunya? Això seria difícil. Primer el primer i després el segon ... ■ El fórum 2004 servirà d’alguna cosa? Cada cop veiem més clar el què és. Cal que aprofitem aquesta oportunitat de donar-nos a conèixer al món una vegada més. ■ I per als empresaris, en concret? Nosaltres tractarem d’organitzar una reunió mundial d’empresaris en aquestes dates.


Cecotnòmic 4  

La clau de l’èxit

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you