Issuu on Google+

Núm. 25 octubre/novembre 2006

cec otnòmic

La innovació tecnològica, clau del desenvolupament econòmic D Els CT, els agents de transferència tecnològica més propers a les pimes D Leitat ha fet 100 anys. Entrevistem al seu president, Eusebi Cima D L’Índia, repte i oportunitat per a les pimes catalanes


C A R T A

D E L

P R E S I D E N T

I N N OVA C I Ó

4

El desenvolupament econòmic va de la mà de la innovació tecnològica

FINANCES

10

L'Índia es proposa com una gran oportunitat per a fer negocis

OPINIÓ

15

Joan Parra, director de Leitat, ens planteja el futur en clau d'innovació

C ECOT

16

Els Centres Tecnològics,clau de futur

INDICADORS

18

Valoració d'algunes dades econòmiques del trimestre passat

MANAGEMENT

20

La diferenciació, necessària per a l'empresa catalana

CINC CÈNTIMS

22

El pol de la biotecnologia a Catalunya

F L AS H C ECOT

24

Notícies protagonitzades per la Cecot durant les últimes setmanes

E N T R E V I S TA

28

Eusebi Cima, president de Leitat, ens parla dels projectes de futur d'aquesta institució que ha complert 100 anys

NOTA: Hem detectat certs problemes en l'encolat del calendari que vam distribuir amb l'anterior número de Cecotnòmic. Per això l'hem tornat a fer i us l'enviem de nou. Perdoneu les molèsties.

cecotnòmic Butlletí informatiu bimestral de la CECOT Edita: CECOT Adreça: c. Sant Pau, 6, 08221 Terrassa Tel: 93 736 11 00. Fax: 93 783 67 29 Web: www.cecotnomic.cecot.net Serveis editorials, comercials i administratius: Grupo Quarck SL Travessera de Gràcia, 30, 2º C-D · 08021 Barcelona Tel.: 93 200 36 77 - Fax: 93 200 76 19 E-mail: quarck@grupoquarck.com

A

bans de començar l'estiu vaig sentir en una tertúlia radiofònica com un conegut analista polític es lamentava, ja que preveia que la propera campanya electoral seria molt avorrida. Afirmava que, des del seu punt de vista, se centraria molt més en l'eficiència i l'eficàcia de la gestió, quan realment ho hauria de fer en les idees. Entenc perfectament la seva perspectiva i,a més,he de confessar que tinc un gran respecte i afinitat per molts dels seus plantejaments. Ara bé,si he de ser sincer,tant de bo ens avorrim de valent durant les properes setmanes! Això sí, espero que, després dels problemes que tots hem patit durant els últims mesos per culpa del caos a l'aeroport del Prat, els incendis de l'estiu i els aiguats de principis de setembre, el meu admirat analista -vilanoví per a la vostra informació- haurà canviat una mica la seva perspectiva i trobarà el debat sobre la gestió una mica més interessant. Detecto al nostre entorn un gran cansament de la pobresa del debat polític i de la seva futilitat.Fa temps que s'han perdut totalment les essències d'allò que realment interessa al ciutadà i, avui en dia, la política se centra quasi exclusivament en els interessos partidistes a curt termini, amb una malaltissa obsessió per etiquetar qualsevol iniciativa dels altres com "de dretes" o "d'esquerres" per, a continuació, desqualificar-la sense fer la més mínima anàlisi sobre la seva bondat intrínseca.Principalment,els ciutadans ens hem dotat d'unes institucions públiques perquè ens representin i gestionin "el nostre espai comú de convivència" amb la màxima eficiència i eficàcia. Eficiència pel que fa a l'administració i a la gestió dels recursos disponibles; i eficàcia pel que fa a la consecució de resultats tangibles que contribueixin al progrés de la nostra societat.A Cecot volem "avorrir-nos" i col·locar aquests dos temes en el centre del debat polític els propers mesos.

Editor: CECOT Director: L. Miravitlles Col·laboradors: J. I. Gras, Victor Bertran, J. C. Zúñiga, Yolanda Crochet Direcció comercial: Quarck Comunicació Correcció: Treeloc Maquetació: Carlos Ramos Impressió: Litografia SA Dipòsit legal: B-41861-01 ISSN: 1578-5920

El fet que aquest número de la revista Cecotnòmic se centri en l'R+D+I i que la Nit de l'Empresari estigui dedicada al medi ambient, em permet desenvolupar un d'aquest dos temes:el de l'eficàcia,lligant-lo a la idea del que podríem anomenar "progrés sostenible".Tot i que s'ha de fer un balanç força positiu, és cert que durant bona part del segle XX el desenvolupament tecnològic ha tingut repercussions negatives sobre el nostre entorn natural. Ara bé, el desenvolupament del coneixement dels darrers anys,i el que s'està veient pel futur,està incorporant perfectament el concepte de sostenibilitat.Aquest fet referma la meva opinió: el camí per a ser eficaç, per a seguir progressant de forma sostenible, passa per aprofundir en el desenvolupament i no, com alguns defensen, en aturar-lo per a tornar a models socials del segle XIX. I ja fem tard. Fa alguns anys que Catalunya està progressant més lentament que altres regions d'Europa. El últims estudis publicats ens diuen que el model de creixement de l'economia catalana està començant a canviar en la direcció adequada. El principal agent del canvi cap a un model de més valor afegit és la innovació i per innovar cal, entre d'altres coses, disposar d'unes infraestructures de primer nivell que facin atractiu el nostre país.Tinc clar que endarrerir el desenvolupament d'aquestes infraestructures és una posició política reaccionària que està provocant dèficits de progrés en la nostra societat, fent, a més, inviable disposar de recursos suficients per a mantenir i millorar el nostre entorn natural. L'estat actual del coneixement permet que desenvolupament i sostenibilitat siguin conceptes totalment compatibles. I encara aniré més enllà, crec que des d'un punt de vista econòmic els dos conceptes són simbiòtics, és a dir, es necessiten l'un a l'altre per a poder subsistir.

Cecotnòmic és una publicació plural, que difon informacions d’utilitat i d’interès. La societat editora respecta les opinions expressades per mitjà dels articles dels seus col·laboradors, però no les comparteix necessàriament, i només fa seus els continguts difosos per mitjà de l’editorial. Tiratge d’aquest número: 9.500 exemplars distribuïts gratuïtament entre els associats a CECOT, administracions públiques i patronals.

Antoni Abad i Pous president de la Cecot

Desenvolupament i sostenibilitat, perfectament compatibles


innovació R A S I

C U R T

Capacitat innovadora per a la competitivitat

A

vui dia, ningú no posa en dubte el paper clau de la innovació tecnològica com a motor del canvi i de diferenciació en el mercat.Tanmateix, a l'actual entorn industrial globalitzat, la tecnologia,tot i ser imprescindible,aporta un avantatge competitiu cada vegada més exigu i efímer, per la qual cosa les empreses amb autèntica vocació de futur han de fer plantejaments sistèmics i evitar reduccionismes que facin fracassar les seves millors estratègies. L'informe European Innovation Trend Chart 2005 posa de manifest l'esforç enorme que encara han de fer les empreses espanyoles per a augmentar la seva capacitat innovadora com a única manera de sobreviure i competir a llarg termini. No és, ni de bon tros, l'únic indicador en aquesta direcció. Fa uns tres anys, la Asociación Española de Empresas de Tecnologías de la Información (Sedisi), va elaborar un estudi que afirmava que Espanya estava a 12 anys de retard tecnològic en relació als països europeus, a 30 anys dels països europeus més avançats i a 50 anys dels Estats Units. Fa poc temps, el maig passat, el diari Le Monde va publicar un article en el que explicava que l'espectacular dinamisme de l'economia espanyola dissimulava certes debilitats que li podien ser perjudicials a mitjà termini, i pronosticava "temps difícils" per a Espanya a causa del retard tecnològic i a la baixa productivitat.El diari es feia ressò de les declaracions del conseller delegat d'Analistas Financieros Internacionales, Emilio Ontiveros, que va advertir del retard respecte a l'antiga Europa dels 15 a causa de “l'eufòria residencialista". L'article del diari francès nomena com a principals raons de la debilitat en la producció espanyola, la carèn-

4

cia de formació i l’anèmia de les inversions en R+D.Tot i que destaca l'augment dels llocs de treball durant els últims 10 anys, avisa del risc d'una economia basada en "sectors poc intensius en saber i tecnologia, com la construcció residencial". És cert que l'índex de rendibilitat del sector residencial ha estat molt elevat,i d'aquesta manera oblidem els sectors que demanen tecnologia. Mentre al nord d'Europa feien la seva tercera revolució industrial,

Al ritme actual la mitjana europea d'inversió en TIC relatiu al PIB s'assolirà el 2028 la del saber i el coneixement,nosaltres ens enfonsem en l'eufòria residencial. Le Monde considera per tant que això ha provocat que la renda per càpita espanyola s'hagi acostat a la mitjana de l'antiga

Europa, però la productivitat segueix baixant respecte a aquests mateixos països. El diari acaba destacant la intenció del president Zapatero de fer de la millora de la competitivitat una de les prioritats de la política econòmica del govern, reduint el nombre de contractes temporals i augmentant la despesa destinada a R+D. A què es deu el retard tecnològic espanyol en contrast amb el d'altres països del seu entorn? El Govern Espanyol va presentar ara fa un any el programa Ingenio 2010, dissenyat per reduir en el termini de cinc anys (es calcula que el retard espanyol és de 18 anys) la distància que ens separa d'altres països europeus en la utilització de les noves tecnologies, que el Govern entén com a pilar fonamental per augmentar la productivitat en el sector serveis. Per explicar la necessitat d'aquest pla, es feia una detallada explicació de la situació actual a Espanya. A la figura 1 presentem un resum de les més importants. Figura 1


L'informe European Innovation Trend Chart 2005 posa de manifest l'esforç enorme que encara han de fer les empreses espanyoles per augmentar la seva capacitat innovadora com a única manera de sobreviure i competir a llarg termini.

Els Centres Tecnològics, un dels millors instruments per a la competitivitat de les pimes, són unes de les institucions amb una participació més gran en els successius Programes marc d’R+D de la UE.

Figura 2

Què és un Centre Tecnològic?

Dins del projecte Ingenio 2010 s'inclou el Plan Avanz@, que té l'objectiu d'involucrar a ciutadans i empreses per tal d'assolir la mitjana europea en els principals indicadors de la societat de la informació el 2010,per la qual cosa s'invertiran 5.700 milions d'euros. En paraules de Zapatero, "si som l'octava potència econòmica del món,no podem ni hem de conformar-nos en ocupar el lloc 32 a nivell mundial dels països que més inverteixen en R+D+I." Alguns dels objectius als que aspira el Plan Avanz@ són que al 2010, el 70% de les empreses de menys de 10 treballadors tinguin accés a Internet (davant de l'actual 36%), estendre l'ús del comerç electrònic

Els Centres Tecnològics són un dels puntals dels sistemesd'innovació per a les empreses al 55% de les empreses (des del 8% actual), accés a Internet des del 60% de les llars (que dobla el 31% actual),disposar d'un or-

dinador per cada alumne en els centres educatius (ara comptem amb un per a cada deu estudiants), o que un 40% dels ciutadansutilitzi l'administració electrònica. Segons la Sedisi, per superar l'endarreriment tecnològic s'hauria de definir un pla de convergència i augmentar la despesa en Tecnologies de la Informació.Per aconseguir la convergència amb Europa en un termini de quatre anys, seria necessari un creixement mitjà de la despesa total en TIC d'un 15%. I per això s'apuntaven diverses mesures. EL PAPER DELS CENTRES TECNOLÒGICS

Els Centres Tecnològics (CT) són un dels puntals del sistema d'innovació a diverses comunitats autònomes. Creats en molts casos amb la iniciativa i els recursos de grups d'empreses, estan particularment ben adaptats per a la transferència de coneixements a empreses petites i mitjanes, i tenen prestigi a l'entorn econòmic industrial.Els Centres Tecnològics són unes de les institucions amb una participació més gran en els successius Programes marc d’R+D de la UE.

El centre tecnològic (CT) és una entitat de suport tecnològic sense ànim de lucre, creada a partir de la demanda empresarial, per facilitar la transferència de tecnologia entre universitat i empresa. Aquests centres ajuden a les empreses d'un determinat sector a incrementar la seva competitivitat mitjançant la incorporació de tecnologies i coneixements que els permetin crear nous serveis i/o productes requerits pel mercat. Són centres que proporcionen serveis de recerca i desenvolupament (R+D) a les empreses dels sectors productius més representatius del teixit industrial català, l'activitat dels quals es focalitza en la transferència del coneixement generat en els centres públics i privats de recerca, i l'adaptació al llenguatge de l'empresa, a les característiques dels seus productes i a la demanda dels seus clients. Aquests centres realitzaran activitats de recerca aplicada, desenvolupament precompetitiu i serveis, i estaran especialitzats en un tipus de tecnologia o sector,amb criteris d'excel·lència a nivell nacional i internacional, de manera que per la seva mida, grau de coneixement, especialització i recursos tecnològics puguin prestar serveis de suport a la innovació de forma continuada. Les activitats i projectes en l'àmbit de la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació Tecnològica tenen com a principal funció la generació de coneixement tecnològic i la de transferir-lo cap al nostre entorn industrial, de manera eficient i sostenible.

5


innovació Figura 3

Els CT coneixen millor que ningú les exigències dels nostres temps i els més prestigiosos i avançats busquen l'excellència i el posicionament internacional a les seves àrees d'especialització.En una situació de desavantatge respecte a altres països europeus com Holanda o Alemanya, a Espanya la majoria de CT són de creació relativament recent. Això no obstant, el grau de maduresa a què s'ha arribat condueix els centres a examinar amb perspectiva de futur el seu propi model individual, i també a reflexionar sobre el tipus de relacions que convé instaurar entre el conjunt de CT existents. El teixit industrial català continua essent fort i dinàmic, és una peça fonamental de

la nostra economia i aporta molts llocs de treball i riquesa, i, fet encara més important, encara hi ha molts industrials il·lu-

Els CT coneixen millor que ningú les exigències en matèria d’innovació dels nostres temps sionats i ben intencionats que estan disposats a lluitar contra tots els reptes amb què ens trobarem en el futur. Sembla indubtable, que la subsistència d'una bona part del teixit industrial català s'ha de basar, ara i en el futur, en la innoFigura 4

vació constant. Aquesta activitat innovadora, a més, no s'ha de centrar exclusivament en els aspectes relacionats amb el producte o el procés de fabricació, sinó que ha d'afectar totes i cadascuna de les activitats externes i internes de les empreses. Disposar del millor coneixement tecnològic possible és, ja actualment, indispensable, però, a més, les nostres empreses han de continuar innovant en els models d'organització, en la forma de relacionar-se entre elles, en la presència en nous mercats, etc. Entendre això i entendre que el que ens fa competitius avui no ens farà necessàriament competitius d'aquí a un any és cabdal per aconseguir que les nostres empreses tirin endavant. A les dècades dels anys 80 i 90, molts governs autonòmics comencen a impulsar a Espanya la creació de centres tecnològics, amb la intenció d'accelerar el procés de modernització del teixit industrial i la incorporació de noves tecnologies.Avui la majoria de les comunitats autònomes disposa de centres tecnològics, els quals s'han revelat, en general, com a eines eficaces per al desenvolupament industrial. Poden destacar-se dos models de creació de centres tecnològics: el del País Valencià (on reben els noms d'instituts tecnològics) i el del País Basc.

6


innovació EL REGISTRE CATALÀ DE CT La capacitat d'innovar de les empreses i d'incorporar els nous avenços tecnològics depèn de les seves capacitats de conjugar els seus coneixements interns amb les fonts externes de transferència de coneixements i de tecnologia. En particular, en un teixit productiu caracteritzat pel predomini de les petites i mitjanes empreses, l'existència en un entorn proper d'infraestructures de suport a la innovació amb capacitat i disponibilitat de proveir serveis intensius en coneixement incideix de manera decisiva en la seva competitivitat.

En aquesta direcció,el setembre del 2004 el Govern català va publicar un decret de creació d'un Registre de Centres Tecnològics de Catalunya que "permeti un coneixement real i una ordenació del sistema català de transferència de tecnologia,identificant les entitats que componen l'oferta científica i tecnològica a Catalunya, les seves funcions i els objectius que ca-

dascuna d'elles pretenen aconseguir", alhora que pretén també avançar en "l'homogeneïtzació d'aquests centres amb els

El repte és anar cap a un creixement basat en el coneixement i en la innovació requisits definits al conjunt de l'Estat, la qual cosa afavorirà la capacitat de participar en les polítiques tecnològiques i de foment de la innovació de l'Estat espanyol i de la Unió Europea." Les reflexions que es feien des del Govern català per justificar la creació de CT eren de diversa envergadura. Al seu parer, l'economia catalana s'enfronta al repte estratègic d'avançar cap a un model de creixement basat en el coneixement i en la innovació.En un context internacional de

creixent competència, disposar d'un entorn atractiu amb elevada capacitat d'innovació és un factor determinant per afavorir la productivitat de les empreses, la localització de noves activitats d'alt contingut tecnològic i el desenvolupament d'estratègies empresarials basades en la innovació de procés i de producte. Catalunya necessita fer un esforç substancial i sostingut en el temps per convergir en R+D+I amb els països capdavanters de la Unió Europea, i participar així en l'objectiu que s'ha fixat la Unió Europea de convertir-se en l'economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món, una economia capaç d'un desenvolupament sostenible, amb més i millors llocs de treball i una major cohesió social. Per això, és necessari augmentar la capacitat del sistema català d'innovació i reforçar la seva articulació amb la creació de noves infraestructures de suport a la transferència tecnològica que creïn nous entorns innovadors, especialment per a les petites i mitjanes empreses.


publireportatge

Empresari et pugui veure!

L

a situació empresarial actual em recorda a una dita que de molt petit havia sentit i a causa de la meva curta edat em resultava inintel·ligible:"mestre d'escola et pugui veure!". Aquesta expressió feia al·lusió a les penalitats dels mestres en el seu tracte amb els sovint indisciplinats alumnes,i s'utilitzava per maleir a qui no tenies gaire estimació o bé t'havia fet una mala passada. No és cap secret que la vida de l'empresari s'ha complicat extraordinàriament en els últims anys. En una època en què la majoria de sectors estem patint els efectes de la globalització, les bondats o inconvenients de la qual no vull ara discutir, tot són exigències normatives i fiscals per a l'empresa i, conseqüentment, per a l'empresari, imposades per les administracions locals, autonòmiques, nacionals i supranacionals. I què obtenim a canvi? Doncs a canvi tenim la possibilitat d'entrar en competència amb empreses de països desregulats que fulminen la nostra competitivitat o de lluitar contra multinacionals que es valen del seu poder econòmic i, perquè no dir-ho, polític per tal de deixar amb poques opcions de fer negoci als més modestos i petits. És evident que avui en dia l'empresari no ho té fàcil per guanyar-se la vida o fer que els seus socis rendibilitzin les seves inversions. No és cap secret que la direcció d'una societat comporta una gran responsabilitat i dedicació. Sempre ha estat així. Però la situació actual ens ho posa encara més difícil. Des de fa uns anys, ja sigui per la normativa legal o els usos jurídics que està adquirint aquesta societat, l'empresari ja no es val per sí mateix, i ha de recórrer a diferents assessors i especialistes perquè no se li escapi res.Tot i així, és fàcil que cometi errors. D'altres vegades, davant la inviabilitat econòmica o administrativa del compliment de certa normativa, moltes empreses opten per no observar-la i assumeixen la possibilitat de ser sancionats per part de l'administració.Aquesta manera de fer evidencia l'existència d'algunes

obligacions absolutament desproporcionades i inútils imposades per les autoritats. No s'han plantejat els nostres governants que totes aquestes mesures en comptes d'ajudar al desenvolupament econòmic l'estan entorpint? Tota aquesta problemàtica s'accentua si tenim en compte que tota aquesta situació pot afectar, a més de l'empresa, al seu administrador o als seus consellers. Ja a l'any 1989, amb la reforma de la llei de societats anònimes (que s'aplica per analogia a les societats limitades), l'administrador ha de respondre amb el seu patrimoni personal dels perjudicis que pugui comportar l'exercici del seu càrrec.A posteriori i més recentment, s'han publicat una sèrie de lleis que accentuen aquesta responsabilitat, com ara la nova llei concursal, la llei de transparència, la llei de prevenció de riscos laborals,la llei general tributària,entre d'altres.Tampoc no podem oblidar la normativa vigent a altres països que cobra especial rellevància quan l'activitat de la societat s'estén més enllà de les nostres fronteres. Tota aquesta normativa facilita la reclamació directa a l'administrador d'una societat o als seus consellers, o més ben dit, posa en perill el seu patrimoni personal. En molts casos les facilitats que atorga el sistema judicial al possible demandant són utilitzades per part d'aquest per exercir pressió i denunciar fets que de vegades tenen poc a veure amb els perjudicis reals i que provoquen una situació d´ indefensió per a l'administrador o el consell d'administració. No oblidem que el subjecte reclamant pot ser pràcticament qualsevol, des d'un treballador, un soci, un proveïdor o fins i tot la mateixa competència. Com tothom es pot imaginar, tot i que la reclamació no arribi a bon port pel demandant, el demandat ha d'afrontar un desemborsament molt important per cobrir les despeses de la defensa.Així doncs,ens trobem amb la paradoxa en què l'empresari en comptes de ser una "espècie protegida" pel benefici que aporta a la societat ha passat a ser un "element perseguit i sospitós" i,com diu un bon client nostre, "en permanent llibertat provisional". Si no ho parem, lamentablement, aviat podríem sentir a dir: "empresari et pugui veure!". Salvador Vinyals i Faura. Corredor d’assegurances


finances

L’Índia, immensa possibilitat de negoci

E

ncara no fa una dècada, l'Índia era el 1991, l'han convertit en considerada "com un elefant inca- el segon país més atractiu paç de caminar i orientar el rumb", per a la inversió estrangera espanyol en comparació amb els seus veïns,els ano- el 2005,només superat per la no pot perdre menats tigres asiàtics.Avui dia,l'estabilitat Xina. el tren de futur; la política i econòmica, la seva incorporació Xina i l'Índia es perfilen a les noves tecnologies de la informació, Aquesta és només una de les molen aquest moments com les una població de 1.100 milions d'habitants tes dades econòmiques que fan de i una taxa de creixement que se dues potències econòmiques situa al voltant del 7-8% en el pròde futur. En què és diferencien? xims anys, entre altres variables, A l'engròs, en que els seus models polítics i econòmics són molt han convertit el mercat hindú en diferents.La Xina té un model rígid un dels grans beneficiaris dels proi tancat,mentre que el de l'Índia és cessos d'internacionalització. Més El professor Velamuri ha recollit d’algunes expedemocràtic i molt més obert. de 50 milions d'habitants pertanriències d'empreses espanyoles a l'Índia, errors habiyen a la classe alta i reclamen béns tuals que no cal cometre: interpretació inexacta de la Per aquí podem començar la llista i serveis de gran valor afegit, meninformació recollida durant les primeres etapes; elecdels inconvenients a l'hora d'intre que la dinàmica classe mitjana ció equivocada del soci; estimació errònia del volum vertir en aquest país: "L'Índia paga està composta per uns 300 milions del mercat, preu i organització de la distribució; i, més un preu pel seu model democràtic de persones que comencen a inque res, tenir expectatives poc realistes. comparat amb la Xina",segons Elicorporar-se al mercat de les noves D'aquí es poden extreure algunes de les condiseu Vila, president del Club Cecot TIC. cions que s'han d'observar si es vol tenir èxit a l'hora Internacionalització;però a més té de fer negocis a l'Índia, que segons Velamuri són: una manca d'infraestructures que Hi ha una altre factor important podria amenaçar seriosament el que juga a favor de l'Índia:"per a fer 1. No tingui pressa: prengui's el temps front al gegant xinès,que comença seu creixement (tot i que milloren necessari per a conèixer el mercat. dia a dia, encara queda molt a fer: a crear certes dificultats a l'es2. Les empreses mixtes tenen un alt tratègia econòmica dels Estats carreteres pèssimes, ports satupercentatge de fracàs. rats,dèficit seriós en energies...),és Units a la zona,els nord-americans 3. Quan una empresa mixta és inevitable, lluny dels principals mercats asiàfa tres anys que estan recolzant prengui's el temps necessari per a decididament l'Índia",afirma Mario tics i dels Estats Units,no ha signat seleccionar el soci adequat. acords comercials importants i la Gil,director d'Indolink Consulting. 4. Si és possible, desenvolupi la seva Això ha propiciat la multiplicació corrupció és generalitzada... Cal pròpia capacitat de distribució. dir que fer negocis a l'Índia no és de les inversions de les empreses 5. Les estratègies d'adquisició no són gens fàcil. nord-americanes a aquest subsempre fàcils de realitzar. continent asiàtic. 6. Pensi a llarg termini: necessitarà molta Però són molts els especialistes tresoreria i, per sobre de tot, paciència. País de contrastos i de misteris, la que afirmen que la part positiva és 7. Contracti bons gestors locals. més decisiva que la negativa.Rama imatge folklòrica que encara Velamuri, professor adjunt d'inipodem tenir, de l'Índia, té poca reciativa emprenedora de l'IESE,i aslació amb part de la realitat hindú, sessor d'empreses privades i d'insla realitat tecnològica de l'Índia moderna que pas a pas s'està aixecant l'Índia un país atractiu per a la inversió.Per titucions públiques, fa un paral·lelisme en com a nova potència. Les dades econò- exemple, les seves exportacions de ma- el temps. Explica que l'any 1820 entre la miques que exercici rere exercici pre- nufacturats estan creixent a un ritme su- Xina i l'Índia generaven pràcticament la senta, des que les seves autoritats van perior a la mitjana; també l'Índia aspira a meitat del PIB mundial. Aquestes dues optar per la liberalització de l'economia ser fàbrica del món. L'empresari català i economies van perdent pes fins arribar a

Factors bàsics per a tenir èxit

10


Les xifres econòmiques que ha presentat l'Índia en els últims anys són engrescadores i és evident que, si se sap fer, ser presents a l'Índia és un bon negoci. Ara bé, a l'hora de planejar inversions en aquest

tocar fons el 1973, quan juntes no superaven el 8% del PIB mundial.A partir d'aquest moment,però,la tendència dels dos gegants ha estat la d'anar augmentant; la Xina més ràpidament perquè va començar el seu procés de liberalització el 1978, uns 13 anys abans que l'Índia. Les previsions són que el 2050 les coses tornin "a la normalitat", segon Velamuri, és a dir, que vivim temps atípics i que en 3040 anys les coses tornaran a ser com abans, quan s'espera que aquests dos grans països tornin a generar la meitat del PIB mundial. Altres previsions van en la mateixa direcció. Segons el conegut estudi de la firma Goldman Sachs,sobre els anomenats paï-

subcontinent asiàtic val la pena ser pacient, prudent i tenir una visió de guanys a llarg termini. De totes maneres, tot sembla indicar que és el moment adequat per a prendre posicions a l'Índia.

sos BRIC (Brasil, Rússia, Índia, Xina) que, com totes les previsions, s'han d'agafar amb cert distanciament, la Xina el 2050 serà la primera economia mundial, EEUU mantindria la seva posició com a un dels líders i l'Índia ocuparà el tercer lloc, molt per sobre de països com el Japó, Brasil, Rússia i els millors països europeus (gràfic 1). Al mateix temps, es preveu que el 2050 l'Índia superarà en població a la Xina com a país més poblat perquè la taxa de natalitat és més gran. Per a Mario Gil, i sempre parlant a grans trets,"l'Índia,en comparació amb altres alternatives com poden ser la Xina o els països de l'Est d'Europa,presenta importants avantatges pels empresaris espanyols.Fins

i tot hi ha aspectes, com el mercat laboral potencial, els costos, la competència local o el respecte als drets i a les patents, en els quals l'Índia és molt millor que altres ubicacions possibles del negoci." RÀPID CREIXEMENT

El 1991, l'Índia estava pràcticament en fallida tècnica i només tenia reserves de divises per a pagar dues setmanes d'importacions.Ara, les reserves de divises són de 140.000 milions de dòlars americans, fet que suposa quasi dos anys d'importacions. El creixement del PIB durant els últims anys ha estat estable per sobre del 8% anual mentre que la inflació no ha superat el 5% en línies ge-


finances amb més facilitat a l'Índia que a la Xina,on imposen grans quantitats. El sector farmacèutic és un dels altres sectors on l'Índia té avantatges molt importants, doncs hi ha el nombre més gran de plantes amb certificació FDA (Food and Drug Association), 61, fora d’Estats Units, i una producció de 12 bilions de dòlars el 2010. Un tercer sector destacat és el de les Tecnologies de la Informació i terciarització de processos empresarials.Quan es parla d'outsourcing de processos, a Europa en general es pensa en serveis de baix valor afegit,però l'Índia s'està destacant tant en clau de valor afegit com en temes d'R+D, en sectors com el de l'anàlisi de mercats financers, farmacèutic i d'altres.

nerals. L'exportació ha crescut molt, tant en mercaderies (26%) com en serveis (71%), i la inversió estrangera també (8.000 milions de dòlars el 2005), i se sap que no ha arribat a on pot arribar. Sense cap mena de dubte, "segur que a partir d'ara tindrem un acostament molt més important als serveis i productes de l'Índia", afirma el professor Velamuri, que avança una premissa que ha de tenir clar l'empresari d'aquí: "per a fer negoci a l'Índia ens hem de plantejar terminis d'entre 5 i 10 anys per estabilitzar una operació en un mercat tant complex com és l'hindú". A l'Índia, afirma, tenim oportunitats de vendre i oportunitats de comprar. "Generalment", diu Velamuri, "les empreses europees busquen en aquest país oportunitats de mercat, mentre que les nord-americanes van per les dues coses".

OPORTUNITATS DE COMPRAR, ON SÓN?

En el tèxtil, l'Índia ofereix avantatges davant de la Xina: és competitiva en cotó (n’és un dels productors mundials més grans) i en altres productes naturals, enfront de la fibra sintètica xinesa. La previ-

A partir d'ara tindrem un acostament molt més important als serveis i productes de l'Índia sió en aquest sector és que es passi d'un volum de producció de 37 bilions de dòlars a 85 bilions el 2010. A més, les fàbriques índies són més petites: si una empresa vol quantitats petites les pot trobar

Un altre camp interessant és el de la indústria del components per automoció. El cas és que les exportacions hindús estan augmentant considerablement,com hem comentat més amunt.En què es basa l'excel·lència a l'Índia? Sobretot en la mà d'obra qualificada. Estan produint al voltant de 36.000 enginyers a l'any i 2.000.000 de treballadors capacitats. A l'hora de pensar en l'Índia com a mercat, hem de tenir en compte el creixement important de la classe mitjana, una classe mitjana que no és igual que l'espanyola,però que sí que està assolint cert poder adquisitiu.En els últims 15 anys,s'aprecia un impacte positiu en el nivell socioeconòmic de la població,les famílies de renda alta augmenten mentre disminueixen les famílies de renda baixa. L'Índia continua sent un país i un mercat molt complex, però hi ha una gran com-


petència entre els seus 19 estats integrants per facilitar l'entrada de la inversió estrangera.Però abans de prendre cap decisió s'han de conèixer bé el "mapa productiu" i els nivells de distribució. Pel que fa a la ubicació del negoci, s'ha de saber on es fabrica cada cosa, no només entre les indústries sinó dins d'una mateixa indústria.Si en fixem en el sector tèxtil,Gujarat i Maharashta tenen fàbriques de filatura i de teixits amb telers automàtics; a la zona de Surat, telers de polièster; la zona de Salem-Erode és el centre dels teixits de cotó fets amb telers semiautomàtics; a Tirapur es fabrica punt de cotó, mentre que a Ludhiana teixits i punt en llana. Pel que fa a la distribució, una empresa que operi a tot el territori pot tenir entre 500 y 2.500 distribuïdors que,al seu torn, serveixen als majoristes que distribueixen als minoristes, que poden ser entre 250.000 i 750.000, dels 5 milions que hi ha.

L'OPINIÓ DE L'EXPERT

Oportunitat per a les PIME La PIME ha de veure l'Índia com un bon mercat per als seus productes i,en el cas que “viatgin malament”, caldrà que els fabriqui in situ.Durant els propers anys veurem com companyies espanyoles s'hi van establint, però potser sense arribar a la intensitat d'inversions que actualment s'estan produint a la Xina.Tanmateix,l'Índia és un gran mercat, amb enormes oportunitats per a les empreses petites.En els últims cinc anys s'hi han establert moltes empreses estrangeres i s'està produint una tornada de talent, gent que treballava a Palo Alto o a Silicon Valley, emprenedors hindús que tornen

al seu país.Hi ha avantatges importants:una classe directiva molt equiparable a la nostra, que tenen l'anglès com a idioma de negocis i un sistema jurídic molt semblant a l'occidental que garanteix una seguretat jurídica més ferma que la d'altres països de la zona. Nosaltres des de fa un parell d'anys, cada vegada estem atenent més empreses interessades en l'Índia i hem tancat algunes operacions d'implantació en aquest país,on comptem amb un despatx associat amb el que col·laborem en tots aquests temes. Albert Collado | advocat de Garrigues


L’opinió de l’expert

És la innovació realment la solució als nostres problemes?

E

l primer que m'agradaria intentar establir és què entenem per innovació, ja que, paradoxalment, la innovació ni és una cosa nova ni és la solució a cap malaltia. Encara que la definició acadèmica d'innovar sigui "modificar o alterar alguna cosa tot introduint-hi novetats", i que innovació estigui definit com "la creació o modificació d'un producte i la seva introducció en el mercat", entre allò que coneixem com a innovació, segons l'interlocutor,ens podem trobar amb moltes connotacions,des de la creativitat i invenció, fins la sistemàtica o la gestió de la innovació. Durant molts anys s'han succeït definicions de la innovació i actuacions per a la seva promoció.Tanmateix el que m'agradaria destacar és que, en tots els casos, la innovació és un procés, no un final, i que, per tant, no es pot assolir i ha de formar part de la nostra cultura. És en aquest punt on radica la complexitat de posarla en pràctica, ja que acostuma a generar canvis i incerteses, i aquestes desembocaran inexorablement en tensió a la organització. I siguem realistes, qui vol tensió a la seva organització? Recordem que les empreses no són innovadores, sinó que ho són les persones que les formen, i és en aquestes sobre les quals s'ha de treballar. Sense aquest projecte professional, que afecta la part personal dels nostres treballadors, no es poden implementar innovacions exitoses, que poden ser tecnològiques o de procediment o de qualsevol àmbit de l'empresa. Encara que en moltes ocasions vinculem exclusivament la innovació a un procés tecnològic. Quan parlem de tecnologia,i especialment de transferència de tecnologia, que sens dubte és una part molt important del desenvolupament competitiu de les nostres empreses,potser no donem prou valor al fet que aquesta tecnologia ha de ser in-

terpretada, aplicada i comercialitzada pel nostre equip, per persones. Són molts els experts que treballen per millorar el procés de transferència tecnològica, i també són molts els diners que s'han invertit en els diferents projectes marc europeus per afavorir aquest procés de transferència, però la problemàtica continua oberta.Po-

Joan Parra Director gerent de Leitat

dria ser que la tecnologia evolucionés més ràpidament que la nostra capacitat per gestionar-la productivament? Evidentment cada cultura empresarial valora les habilitats dels seus col·laboradors de manera diferent i, quan donem un cop d'ull a altres societats productives,ens trobem amb models de gestionar la innovació i de recolzar les persones molt diversos (model anglosaxó, model japonès, model alemany, entre d'altres). Essent nosaltres bons gestors científics,no hem d'oblidar mai la gran diferència entre el coneixement i la innovació. Són conceptes que es gestionen de manera molt

diferent, i que, essent els dos molt importants,no afecten de la mateixa manera la competitivitat de la nostra indústria. És clar que la nostra societat està obligada a constituir-se com una societat del coneixement, però haurem de ser sincers amb nosaltres mateixos i entendre que hi ha coneixements més fàcilment productius que d'altres.Com a societat hi ha la possibilitat de triar, però des del sector industrial, l'aposta per aportar valor als seus clients marcarà clarament els límits i les orientacions d'aquest coneixement.És en aquest punt on es generen els conflictes i les confusions. Els grans debats sobre el dèficit de transferència en el sistema d'innovació català. Per sort, són molts els interlocutors (administració, universitats, empreses, centres tecnològics, etc.) que hi estan implicats i que intenten treballar per millorar aquesta situació, difícilment parametritzable,d'altra banda.Indicadors relacionats amb la producció científica, de patents o d'inversió pública i privada en projectes d'R+D es poden trobar de manera recurrent en diferents estudis.Tanmateix,quan s'arriba al diagnòstic i a les propostes de millora és quan ens trobem, de nou, amb les limitacions humanes de les persones que han de fer rentable la innovació. És possible que la societat no estigui preparada per assumir la incertesa i el risc que suposa innovar, però si aquesta és realment la nostra limitació, haurem de treballar tots plegats, com a societat, en un nou concepte de valoració del risc i del fracàs empresarial. Estic convençut que la innovació no és la solució als nostres problemes,però també estic segur que sense una aposta ferma i convençuda per canviar la nostra cultura empresarial, tot assumint una posició activa envers la innovació i envers les persones que l'han de dur a terme, ens serà molt difícil com a col·lectiu millorar la competitivitat de les nostres empreses. 15


C E C O T

Els centres tecnològics, l'aposta de futur l sistema productiu català, extremadament competitiu, exportador i dinàmic, en l'actualitat presennta, si ho mirem des del punt de vista de l'R+D+I, quatre grans interlocutors: l'administració, elss empresaris, el món del coneixement i la resta d'agents vius de la societat catalana. A continuació,, hem procurat desenvolupar-ho breument:

E 1

El govern català ha decidit que serà protagonista i definirà una política industrial. Catalunya compta amb un govern que s'ha blindat amb un Estatut potent: això significa que és un agent viu del sistema.

2

Els industrials esperen que la societat, el seu govern i la conjuntura econòmica global sigui favorable per a poder seguir creixent. Tenim un empresari català voluntariós, treballador i enèrgic, però que a causa de la mida, de les regles de joc de la UE i per temes d'energia,i divises,entre d'altres, té la competència molt complicada.A més, avui en dia també té molt difícil el fet de poder gestionar una empresa si ho comparem amb el panorama de fa 10 anys. El que busca l'empresari és recolzament.

3

Com que estem parlant de l'àmbit d'R+D, a més dels dos punts anteriors hi ha un pou de coneixement: les universitats.Aquestes són un agent viu molt important. Si parlem d'universitats a Catalunya també estem parlant de xifres espectaculars. Les millors universitats d'Espanya es troben a Catalunya, i aquestes també s'inclouen entre les millors d'Europa,amb un nivell d'investigadors i de publicacions de primer ordre, però amb problemes a l'hora de fer la transferència de coneixements a l'empresa.

4 Després tenim la resta d'agents vius del sistema: Centres Tecnològics, agents de promoció econòmica... Tots aquells agents que intenten que aquests grans in16

terlocutors,que a causa del seu volum els hi costa establir vincles reals, facin connexions productives,és a dir,ajuden a que es facin efectius els projectes. Com més importància té la universitat més difícil es fa la vinculació amb l'empresa. Per què no ho ha de fer la universitat? La resposta la trobem a continuació. És veritat que per recursos la universitat podria fer qualsevol cosa,però també ho és que parteix d'un sistema d'organització complex. Per projectes d'R+D a llarg termini no és cap inconvenient, però per accions puntuals a curt termini,no sembla la solució més efectiva. No se li pot demanar a la universitat més

Els CT són un partner fidel amb tots els estaments implicats en el procés econòmic del país del que se li ha de demanar, ja que es pot córrer el perill de perdre l'enfocament dels esforços invertits. Fins fa poc es premiava als investigadors per publicar i als professors per donar classe. No es contemplava l'actuació activa de parlar amb l'empresari. Potser s'hauria de potenciar el fet que la universitat lideri les àrees de formació especialitzada i de recerca bàsica que li són pròpies i estratègiques per la resta del sistema d'innovació i de la societat, els punts diferencials de les quals són els únics autors, i que altres actors com, per exemple, els Centres Tecnològics col·laborin en el procés de la transferència. Hem de promoure, utilitzar i dinamitzar els CT, que són molt àgils pel que fa a la mida, a l'estructura i a l'organigrama relacionat amb l'empresa i, a més, presenten tot un tarannà molt més vinculat amb l'activitat mercantil.A part d'això, els CT,

que estan molt poc burocratitzats,són un partner fidel amb tots els estaments mencionats anteriorment:les administracions publiques, els agents empresarials i les universitats (presents en els patronats dels CT). UN CAS PARADIGMÀTIC: LEITAT

Leitat no ha variat la seva missió en tots els seus 100 anys de vida: ésser un agent del sistema sense afany de lucre amb la missió de donar servei a les empreses en els àmbits que l'empresari cregui convenient, és a dir, aquells que afavoreixin la seva competitivitat.Per assolir aquest objectiu, el que sí que ha canviat dins Leitat ha estat la cultura interna i la sistemàtica de treball. Fa molt poc que s'ha convertit en un Centre Tecnològic especialitzat, un CT que vol ser reconegut per la seva tasca en l'àmbit de les tecnologies de la producció. Al llarg dels últims quatre anys Leitat ha apostat decididament per constituir un grup consolidat d'R+D+I amb la possibilitat d'oferir R+D a aquells empresaris que, amb inquietuds però sense equip propi per a poder desenvolupar-les (pressupost, estratègia...), o amb equip però amb ganes de créixer, puguin trobar un partner tecnològic que parli el seu llenguatge,s'adapti a les seves necessitats i que sigui de confiança. La incorporació decidida en aquest nou àmbit de treball fa que ara mateix Leitat treballi amb l'empresa en tres àrees d'actuació:

A L'ajuda a l'empresari en el control de la producció, en els prototipatges... relacionats amb temes de qualitat o de certificació, per a la comercialització de productes tecnològicament avançats.

B

Els temes relacionats amb la cultura de la innovació, fent projectes per difondre i motivar la implantació a les empreses de la cultura de la innovació,els valors


Quan des de la petita i mitjana empresa parlem d'innovació, estem mencionant les ja conegudes inicials R+D+I, conceptes que potser encara ens semblen una mica estranys, però que són del tot

necessaris per a la competitivitat de les nostres empreses. I si ens convé parlar d'aquests termes, el més lògic és que els abordem amb l'ajuda dels Centres Tecnològics.

de la cooperació industrial o l'aposta pel partenariat tecnològic

C

L'àrea corresponent a l'R+D+I (Leitat internament separa la I de l'R+D, la innovació per algunes coses i la recerca pe d'altres). L'R+D més interessant i que crea més valors és el de més risc,i si no tens la capacitat d'assumir-lo, de dur-lo a terme, no fas el més interessant.I aquest entorn de sistemes és el que defineix l'acció d'aquest CT. PREVEURE LES NECESSITATS

Preveure les necessitats futures és la clau de l'èxit,però és una qüestió complexa,gens fàcil d'assolir.Innovar no és un fetsegur i dedicar molts recursos a innovar no vol dir que la cosa surti bé. La innovació té un cert risc.Qualsevol pot ser líder en alguna cosa si encerta amb el descobriment,i pot ser líder en Tècnic d’R+D de Leitat manipulant l’aparell de tractament en plasma de baixa pressió, un dels més qualsevol lloc del món. S'ha d'estar, avançats d’ Europa doncs, informat de tot el què hi ha a l'abast: congressos, revistes, empreses...Es genera una quantitat d'informació > La confecció, que està patint una forta exagerada. Hi ha d'haver un sistema actiu deslocalització productiva, on el valor s'ha de vigilància tecnològica, que cada vegada d'aportar a través de plantejaments agressius en el disseny i en les tendències, en la és més complexa. logística i en la distribució,en el coneixement Quan l'empresari té la informació ha de del mercat i del consumidor, entre d'altres. prendre decisions: ha de tenir objectius i > El tèxtil per la llar, que també està paplans estratègics i, per altra banda, ha de tint una forta competència internacional, prendre decisions cada dia, i les tasques però que requereix d'un servei a mida. que ha de dur a terme cada dia són com- També hi ha requeriments de certificapletament diferents, ja que depenen de cions d'obligat compliment i línies de necom es modifica l'entorn.Aquesta incer- goci on l'aportació de valor tecnològic tesa genera molta ansietat en les perso- pot obrir noves oportunitats de mercat. nes i les organitzacions, i els equips directius hauran de ser potents en la gestió de > El tèxtil tècnic, definit com aquell tèxtil que no es troba classificat en els dos la incertesa. apartats anteriors i que es classifica seTÈXTIL TÈCNIC gons el mercat on es comercialitza el proLeitat treballa fort per aportar tecnologia ducte: geotèxtils (per a obra civil), autoi valor al sector tèxtil, que es divideix en moció,protecció individual,sanitari ... Un tres grans àrees: àmbit molt més industrialitzat i amb un gran component tecnològic, que és un

negoci creixent i on es troben oportunitats significatives de desenvolupament empresarial. En aquest àmbit del tèxtil tècnic i del desenvolupament tecnològic que requereix, l'estratègia de Leitat és apostar fort per tecnologies concretes i buscar el partenariat adequat amb altres institucions,tenint en compte que les aliances tecnològiques són important per a poder assolir determinats reptes.Aliances com les que hi ha amb altres centres tecnològics,universitats nacionals i internacionals o amb Intexter de Terrassa. Leitat vol aportar tecnologies d'altres àrees de coneixement per enriquir els projectes de valor afegit,com és el cas del tèxtil que previngui d'infeccions bacterianes (desenvolupant una unitat pròpia de microbiologia), o del teixit contra radiacions,on estaríem parlant de física o òptica. Internament,i per tal de donar aquest suport a les empreses, Leitat pretén reorganitzar-se i crear àmbits tecnològics o de coneixement on desenvolupar els seus projectes, amb la idea de poder ser cada vegada més eficients en l'execució de projectes. Aquests àmbits de coneixement que s'estan definint, per tal de poder dotar-los de les instal·lacions adequades en el nou edifici que s'està dissenyant, no serien per a una aplicació exclusiva en el sector tèxtil, sinó que haurien d'aportar valor a qualsevol tipus d'empresa que ho requerís. D'altra banda, no es pretén treballar en tots el àmbits de coneixement, que seria una proposta inaccessible, sinó que es volen enfocar els esforços en àmbits d'actuació concrets on puguin esdevenir referents internacional on les empreses puguin percebre positivament l'aposta per a la transferència de la tecnologia. 17


cecotnòmic 25

DA DA PERÍODE ANTERIOR

Ú LT I M A DA DA

PREVISIÓ DE FUTUR

PIB de Catalunya

2,3 (2T.‘06)

3,5 (setembre ‘06)

Creixement

PIB d’Espanya

3,3 (2T ’06)

3,7 (setembre ‘06)

Lleuger creixement

PIB de l’eurozona

0,6 (2T ‘06)

2,6 (setembre ‘06)

Creixement

Inflació a Catalunya

4,0 (2T ’06)

3,9 (setembre ‘06)

Estable

Inflació a Espanya

4,0 (2T ’06)

3,7 (setembre ‘06)

Lleuger decreixement

Inflació a l’eurozona

2,4 (2T ’06)

2,3 (setembre ‘06)

Estable

Catalunya (EPA)

7,0 (1T ’06)

6,5 (2nT.‘06)

Lleuger decreixement

Espanya (EPA)

8,5 (1T ’06)

8,5 (2nT.‘06)

Estable

Eurozona

8,3 (1T ’06)

7,8 (2nT.‘06)

Lleuger decreixement

Estats Units

4,7 (1T ’06)

4,7 (2nT.‘06)

Estable

Índex de clima econòmic d’Espanya

76 (1T ’06)

84,4 (2nT.‘06)

Creixement

Índex de clima econòmic de l’eurozona

97,6 (1T ’06)

106,7 (2nT.‘06)

Creixement

Índex compost avançat dels Estats Units

75,2 (1T ’06)

72,23 (2n T.’06)

Lleuger decreixement

Cotització de l’euro davant del dòlar

1,25 (2T ’06)

1,26 (setembre ’06)

Creixement

Tipus d’interès de l’eurozona

2,5 (2T ’06)

2,75 % (setembre ’06)

Lleuger creixement

Tipus d’interès dels Estats Units

4,75 (1T ’06)

5,25 % (setembre ’06)

Creixement

Z Producció i preus

Z Desocupació

Z Índex de confiança

Z Mercats financers

Fonts: INE, Banco de España, Eurostat, La Caixa, OCDE, Ministerio de Economía y Hacienda.

Valoració global Espanya continua sota la tònica de l'elevat creixement de l'activitat amb una alta generació de llocs de treball. Però el més destacable són els indicis de millora que trobem al sector industrial en termes d'activitat i productivitat. Els indicis esmentats es deuen a la inversió en equipament i a l'exportació. Aquesta evolució podria anunciar un canvi de rumb sobtat que anés del tradicional patró expansiu dels últims deu anys, basat en el consum privat i en la construcció, cap a un altre de més centrat en la inversió i en l'aprofitament de les oportunitats que ofereix la globalització econòmica. En el segon trimestre, el creixement econòmic a la zona de

18

l'euro ha representat una sorpresa important. Quan s'esperava que el producte interior brut (PIB) cresqués lleugerament per damunt del 2% interanual,la taxa d'avanç es va plantar en el 2,6%. Feia cinc anys que no es creixia a aquest ritme.Aquest positiu resultat ha estat degut, fonamentalment, a la intensificació del ritme de creixement alemany, que ha passat de l'1,7% del primer trimestre al 2,4% del segon. Les previsions de la Comissió Europea per als propers tres trimestres dibuixen un escenari optimista. Si es compleix la seva previsió central, el creixement s'ha de mantenir clarament per damunt del 2,5% interanual durant els propers tres trimestres.


management

Diferent? Sí, gràcies!

É

s evident que en els darrers anys el món econòmic i social ha patit, i pateix, una gran transformació: l'augment de la competència,l'especialització i el progrés en general fan que la diferenciació sigui una necessitat vital del sector empresarial.És en aquest punt on la tecnologia sorgeix no només com una ajuda i una solució, sinó també com una inversió de futur i com una condició indispensable per a crear uns productes i uns serveis més competitius, capaços de fer front als reptes que imposa competir en un mercat cada vegada més global.

Només la meitat de les empreses sobreviuen més de quatre anys des de la seva creació, segons l'informe La empresa española, elaborat pel servei d'estudis del Consell Superior de Cambres de Comerç. Hi ha diversos aspectes que fan que les noves empreses, i també les velles, sobrevisquin, i un d'ells és la inversió en R+D+I, que és la base de la diferenciació. Guanyar especificitat és un repte de futur. Però ja sabem que si mirem els números no en sortim ben parats. Per posar un exemple clàssic i definitiu (en altres articles d'aquest butlletí en trobaran més que van en la mateixa direcció),l'any 2004 Catalunya va dedicar l'1,44% del seu PIB a la innovació empresarial, un 66% per a activitats internes de les empreses. A la UE-25 l'any 2003 la mitjana fou de l'1,93 del PIB. El gap és del 70% (en el component empresarial, del 85%), malgrat comptar amb la renda per càpita mitjana. Si comparem aquesta xifra amb la mitjana de l'Estat espanyol (un 28% del total) no anem tant endarrere, però si la comparem amb la d'altres comunitats autònomes com, per exemple, Madrid, que compta amb el 30% del total,comprovem que estem per sota i que Catalunya es troba en la quarta posició del rànquing. D'altra banda, manifesta una pitjor situa20

ció respecte a altres regions europees similars. L'esforç públic en R+D a Finlàndia,per exemple,és 2,8 vegades superior al català i 3,4 vegades el privat.(Font:Guillem López Casanova, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra). Aspectes com la globalització de mercats, l'aplicació de les noves tecnologies o, més recentment, la deslocalització, obliga a les empreses a plantejar-se estratègies de diferenciació que van més

Diferenciació i innovació han esdevingut una necessitat per l’empresa que vol sobreviure enllà de la competència per preu.Ens trobem amb un mercat on cada vegada el consumidor té més poder de decisió i, alhora, un major nombre d'opcions per triar. En aquest escenari la diferenciació i la innovació adquireixen un paper predominant. "Les companyies no volen ser diferents i aquesta falta de diferenciació serà la mort

de l'empresa espanyola", va declarar fa poques setmanes Carlos Marquerie,conseller delegat de Blueline, consultora especialitzada en innovació. Valors que fins ara podien fer decantar la balança en el procés de presa de decisió de compra han passat a un segon pla, no perquè es cregui que són innecessaris, sinó perquè se'n pressuposa l'existència.Pensem en productes tan complexos com els automòbils.Gairebé tots tenen unes característiques bàsiques comunes, que no poden faltar en cap marca ni en cap model, com la seguretat, la tecnologia i la qualitat, aspectes que ja no són exclusivitat de ningú.El cas dels telèfons mòbils també n'és un bon exemple. Cada cop han anat apareixent més models amb diferents prestacions i s'ha anat parant més atenció al seu disseny amb un afany de diferenciar-se de la competència i ser més atractius per als possibles usuaris. Com que la diferenciació i la innovació han esdevingut una necessitat, el disseny s'ha fet evident per a moltes organitzacions i d'altres comencen a plantejar-se com gestionar millor l'ús que ja en fan.

Comunicar originalitat Un detall perquè et recordin. Les empreses saben què pot significar obsequiar als seus client, proveïdors o usuaris en general amb alguna cosa que faci que la seva marca tingui una presència constant. Un cas similar és aquell obsequi d'empresa que es fa en moments puntuals (per Nadal, per algunes celebracions, pels aniversaris...). En aquest sector també és pot ser original. I és important ser-ho,ja que amb aquest obsequi comuniquem imatge d'empresa. En un món empresarial on els productes i les ofertes de serveis són cada cop més fàcils d'imitar, la gestió de la comunicació esdevé un dels factors potencials de diferenciació. Dins d'aquesta especialitat també hi ha un bon camp per recórrer.


Actualment, els directius han de preocupar-se de que la seva empresa i els productes o serveis que fan guanyin especificitat. La globalització de mercats, l'aplicació de les noves tecnologies o, més recentment, la deslocalització, obliga a les empreses

a plantejar-se estratègies de diferenciació que van més enllà de la competència per preu. Valors que fins ara podien fer decantar la balança en el procés de presa de decisió de compra han passat a un segon pla.

de tota la vida reconvertides en temples gastronòmics reconeguts mundialment, i pals de paller de grups empresarials complexos que ofereixen tot tipus de serveis gastronòmics.

Alguns dels productes fets aquí amb xocolata s’han intrenacionalitzat

L'EXEMPLE DE LA GASTRONOMIA

Moltes de les estratègies per créixer diversificant-se les hem viscut intensament en la gastronomia catalana. No hi ha cap mena de dubte que durant els últims anys Catalunya s'ha situat al primer nivell mundial d'aquest sector. I ho ha assolit gràcies a la mà de grans xefs, comptin o no amb estrelles Michelin, que tots coneixem i que, sense cap mena de dubte, han apostat per la innovació com a element clau d'aquest espectacular èxit econòmic. L'exemple és paradigmàtic: un sector tradicional i arrelat, amb bons productes del país i també de fora, que ha buscat, no sense esforços, en la diferenciació basada en recerca, en el desenvolupament i la innovació les bases del seu futur.Tenim un munt d'exemples de restaurants i fondes

Però el dinamisme d'aquest sector català va més enllà, i no s'atura en els fogons reconeguts, sinó que s'han obert, amb èxit i internacionalització mai abans assolits, noves vies de negoci dins del subsector de la gastronomia.És el cas dels emprenedors del món de la xocolata i els dolços. Enric Rovira, Oriol Balaguer, Jordi Butrón i Ramón Morató, entre d'altres, són em-

Fondes de tota la vida s'han reconvertit en temples gastronòmics a nivell mundial presaris catalans que han crescut en el seu sector gràcies a la innovació i a l'especialització.I se'ls reconeix mundialment com a màxims representants de la rebosteria d'avantguarda pel seu treball d'investigació, per la seva tècnica depuradíssima,per les seves fantasies creadores,per les seves sensibilitats inaudites i per les seves complexitats desbordants. Un bon exemple per a molts altres sectors de l'economia catalana. Tot un procés d'obrir portes empresarials abans desconegudes que podem intentar imitar.

Créixer diversificant-se En funció del mercat i dels recursos disponibles, a l'hora de créixer es poden aplicar diverses tècniiques i estratègies. Una d'elles és, evidentment, créixer intensivament. Però també es pot créixer diversificant-se. Això últim és pot fer de la següent manera: Horitzontalment. Introduint en els nous mercats actuals productes no relacionats tecnològicament amb els productes que ja existeixen. Concèntricament. Introduint productes nous ja relacionats tècnicament amb els existents en nous mercats. Per Conglomerats. Introduint nous productes no relacionats tecnològicament amb els productes existents en nous mercats. Integralment. Comprant o fusionant-se amb una altra empresa dins de la mateixa indústria o mercat. La integració pot ser cap endavant (comprant o augmentant el control sobre els seus canals de distribució),cap enrere (comprant o augmentant el control sobre les seves fonts de subministrament) o horitzontal (comprant o augmentant el control sobre alguns dels seus competidors).


cinc cèntims R+D+I

Incorporar l'hàbit de la innovació en el dia a dia La Cecot considera d'extraordinària importància realitzar accions que millorin la posició competitiva de les pimes amb el recolzament de la innovació tecnològica. Per aquest motiu es va crear l'any 1996 la Fundació Privada CECOT Innovació (FCI) fruit del compromís ferm de la Cecot amb la innovació. La seva missió és oferir les eines i serveis necessaris per tal que les empreses afrontin de forma decidida els nous reptes que plantegen l'entorn, el mercat, els proveïdors i els clients. La competència cada vegada imita de forma més ràpida i a menor cost; competir en costos baixos basant-nos en ma d'obra barata ja no és viable.La única manera de distanciar-se és sortint de la rutina i aconseguir una barrera difícil de superar per part dels competidors.I el contrari de rutina seria innovació. Incorporar l'hàbit de la innovació en el dia a dia d'una em-

presa és fonamental per a que aquesta esdevingui competitiva. Per altra banda, el coneixement profund de la tecnologia puntera,i llur ús,és una de les poques vies per impulsar i mantenir aquesta competitivitat. Així doncs, innovació consistiria en la capacitat d'explotar amb èxit una nova idea. I això entronca amb la transferència de tecnologia (TT) ja que es pensa en ella com la translació de la investigació aplicada a un producte que pugui ser explotat en el mercat.Però les solucions que es posen a l'abast de pimes han d'estar adaptades a la seva realitat i a la seva dimensió (la majoria són micropimes). La seva rendibilitat ha de ser fàcilment tangible. Per aquest motiu a FCI s'ha desenvolupat un model de TT en el sentit tradicional, consistent en un conjunt d'accions i mesures que permeten adaptar les tecnologies en

solucions útils i aplicables a l'empresa. Però també s'han desenvolupat accions en sentit invers:l'objectiu és acostar la realitat i necessitats de les pime als centres productors de tecnologia de tal forma que el que aquests produeixin sigui fàcilment assimilable per part del conjunt de pimes. Aquestes accions s'emmarquen dins les activitats que FCI realitza com a membre de dues xarxes del CIDEM: >La Xarxa de Centres de Difusió Tecnològica (XCDT). Un CDT ajuda a traslladar tecnologia al teixit empresarial i que aquest l'assimili adequadament, ja que la xarxa està orientada al foment i la difusió de la innovació i la tecnologia. >La Xarxa d'Assessors Tecnològics (XAT). Un Assessor Tecnològic dóna suport als empresaris en la materialització dels projectes que comportin innovació a través de l'adopció de R+D.


flashcecot Millorar l'eficiència de les administracions Davant l'anunci d'eleccions al Govern de Catalunya,la Cecot ha convidat als dirigents de les principals formacions polítiques catalanes (ERC, ICV, PSC, CiU i PPC) a reunir-se amb aquesta patronal amb l'objectiu de conèixer personalment les propostes de govern que presentarà cadascun dels partits que representen a la campanya electoral. A més, la Cecot els ha fet arribar un document decàleg amb les reflexions econòmiques que preocupen al sector patronal i als empresaris amb la finalitat de conèixer el posicionament dels candidats i assabentar-se de les seves propostes en diverses matèries (vegeu el decàleg al costat d'aquest text). El dia 14 de setembre va tenir lloc la primera cita i el primer polític en presentar-s'hi va ser el president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira. El president de la Cecot, Antoni Abad,va proposar a Carod-Rovira la creació d'un òrgan de treball amb plens poders que depengués directament del Departament de la Presidència. Segons Abad, aquest fet seria útil per tal d'implementar i revisar processos dels diferents departaments i àrees de l'administració. L'objectiu d'aquesta task-force és el de realitzar una reenginyeria de processos que permeti una millora de l'eficiència i una simplificació administrativa de la majoria d'aquests processos.A la reunió, els representants d'ERC van rebre positivament aquesta proposta. Per il·lustrar la necessitat de millorar l'eficiència de les nostres administracions, Abad va comentar les últimes dades publicades per l'equip de treball del Doing Business, grup del Banc Mundial. Segons el DB "la mitjana de temps que es neces-

El líder d'ERC i Antoni Abad atenent la premsa en finalitzar la reunió.

sita a Espanya per posar en marxa un negoci es triplica comparat amb el que es tarda a la resta de països de la Unió Europea". Però encara tenim més dades pel que fa a aquest tema:el temps que les empreses espanyoles dediquen a realitzar els tràmits i la gestió del conjunt d'impostos que suporten és de 500 hores a l'any,mentre que la mitjana de temps que hi destinen els països de la Unió Europea és de 203 hores. I un últim apunt: la nostra legislació laboral és tan poc flexible que el cost d'acomiadament que han d'assumir les empreses espanyoles és el doble que a la resta dels països de la Unió Europea. Tots aquests resultats han fet que Espanya baixés del lloc 30 al lloc 39 en l'últim any dins del rànquing dels 175 països amb millors condicions per crear empresa i desenvolupar activitat empresarial. Seguint amb aquestes reunions amb liders polítics, està confirmada la visita del president del Partit Popular de Catalunya el pròxim dia 19 d'octubre.

Decàleg Cecot 1 Proposta de gestió i quantificació del nou finançament per Catalunya. 2 Prioritats en les inversions en infraestructures. 3 Mesures per a l'eficiència de l'administració pública. 4 Supressió dels impostos de patrimoni i de successions. 5 Pla d'actuació en matèria de tecnologia i societat de la informació. 6 Supressió total de l'IAE. 7 Política energètica per Catalunya. 8 Integració de l'anglès (trilingüisme). 9 Aprovació íntegra de l'Estatut de la microempresa. 10 Incentius per a la Recerca i el Desenvolupament a les empreses.


00


flashcecot Conveni de col·laboració amb CataloniaBIO

26

CataloniaBIO (Associació Catalana d'Empreses Biotecnològiques) es va constituir el mes de març d'aquest mateix any per defensar els interessos patronals, de representació i econòmics de les empreses del sector de la biotecnologia. Per tal de promoure aquests objectius han decidit adherir-se a la Cecot com a entitat amb qui coincideixen pel que fa als interessos respectius i que disposa d'un marc idoni per garantir aquesta defensa patronal i de representativitat que busca l'associació. CataloniaBIO agrupa a quaranta empreses del sector de la biotecnologia i de la recerca agroalimentària. És un sector emergent i les empreses constituïdes poden tenir dos orígens. Poden provenir de l'spin off d'empreses que surten del món de la recerca universitària o hospi-

talària, o d'spin outs d'empreses ja establertes en sectors com el de la química fina i que decideixen obrir una línia de biotecnologia creant una societat independent de la matriu. El segon objectiu d'aquest acord és el d'afavorir la prestació de serveis de qualitat a les empreses de biotecnologia que

La Nit Verda

Harmonitzar vida laboral i familiar

El proper dimarts 10 d'octubre tindrà lloc la Nit de l'Empresari,una de les cites més importants del món empresarial del nostre país que enguany celebra la seva 12a edició sota el lema "La Nit Verda". En el marc d'aquest sopar, que cada any reuneix a la màxima representació del món empresarial a Catalunya, es concediran els Reconeixements Cecot al Progrés Empresarial 2006. Una vegada més, La Nit de l'Empresari serà l'escenari més palpable on es posaran de manifest el present i la realitat de l'economia catalana. És una cita ineludible on es reuniran, com sol ser habitual, més de 1.200 empresaris i les màximes autoritats de l'administració i de les institucions econòmiques del nostre país. Sota el lema, "La Nit Verda", La Nit de l'Empresari d'aquest any vol emfatitzar i fomentar el desenvolupament econòmic sostenible al nostre país. Per aquest fet, per primera vegada s'incorpora la categoria de Reconeixement a l'Empresari als Reconeixements. Un any més, la Nit se celebrarà al Recinte Firal de Terrassa.

Durant el primer semestre 120 empreses han sol·licitat una visita de l'assessor de la Cecot per millorar o implementar polítiques d'harmonització per als seus treballadors. L'harmonització entre la vida laboral, personal i familiar és un dels reptes de present i de futur més importants per a les pimes. Per aquest motiu, a principis d'any,la Cecot va decidir posar en funcionament un nou servei d'assessorament sobre harmonització entre vida laboral i personal que permetés una gestió eficaç de les oportunitats que presenta aquest repte. Des de principis d'any, aquest servei d'assessorament de la Cecot, promogut i gestionat pel Departament de Borsa de Treball de l'entitat conjuntament amb el Departament de Treball i Indústria de la Generalitat, ha dut a terme una campanya de sensibilització sobre aquesta matèria a 120 empreses associades. El proper mes de desembre,quan ja s'hagin realitzat al voltant de 250 visites, la patronal presentarà un estudi de diagnòstic sobre el nivell d'harmonització existent a les empreses. Ara per ara,el balanç de la gestió del servei és positiu tant pel que fa a la resposta

Antoni Abad i Carlos Buesa, president de CataloniaBIO, durant la signatura de l'acord

els permetin millorar la gestió i els recursos i que, d'aquesta manera, afavoreixin la seva competitivitat. La Cecot farà extensiva la gestió i l'oferta dels serveis empresarials i d'informació així com les innovacions tecnològiques tant a CataloniaBIO com a cadascuna de les empreses que representa i que ho sol·liciti.

obtinguda de les empreses com pel que fa al seu interès en la responsabilitat social, en general, i en l'harmonització, en particular.


E N T R E V I S T A

A

F O N S Entrevista a Eusebi Cima, president de Leitat

"El tèxtil del futur té valor afegit i un component tecnològic molt elevat" CASAT, PARE DE QUATRE FILLS i avi de sis néts, Eusebi Cima sempre ha estat vinculat a l'empresa tèxtil familiar així com al món institucional. Afirma que "una cosa que no he perdut mai a la vida és el compromís amb la societat que ens envolta, la il·lusió i les ganes de fer coses, sobretot pels altres". A més, sovint repeteix que "si tots dediquéssim uns moments al dia a fer alguna cosa pels altres, la societat seria diferent". Aquesta filosofia l'ha guiat sempre, impulsant-lo a vincular-se a projectes institucionals (també ha estat president de l'Institut Industrial, de Cecot, d'una mútua...). Però Cima es treu tot el mèrit i afirma que "qui realment val són els equips humans, i

jo he tingut sempre uns equips humans de primera línia, com amb els que compto a Leitat". Si té alguna estona lliure la dedica a la família i a cuinar; li agrada molt menjar bé i, a més, té una mania: passejar els dissabtes al matí pel Mercat de la Boqueria, segons ell "el millor mercat del món". Ha pogut viatjar molt i, si pot escollir, prefereix passar-se deu hores conduint el cotxe que estar-se'n dues dins d'un avió. Si mai es perd, el podreu trobar a l'Àfrica negre, "on t'adones que realment es necessiten molt poques coses per viure. La tradició és l'essència d'un poble, el que fa que cada poble visqui d'una manera determinada i, malauradament, aquí l'estem perdent".

col·laboracions amb empreses i institucions relacionades amb temes d'R+D.

hem anat modificant l'organigrama i la cultura interna de Leitat.Però la missió genèrica s'ha conservat i creiem que és una missió que té futur i,per això,pensem que altres CT ens poden prendre com a model pel que fa a la relació amb les empreses.

"No he perdut el compromís amb la societat"

L

eitat ha complert 100 anys. Durant els últims 20 anys de la seva existència Eusebi Cima n'ha estat el President.A Cecotnòmic hem volgut parlar amb ell sobre els principals trets de l'evolució d'aquesta institució,però sobretot del seu futur. "És evident que durant aquest 100 anys les hem passades de tots colors. Fins i tot els últims 20 anys no tot han estat flors i violes. Però ara ens trobem dins d'una etapa de desenvolupament extraordinari", ens comenta d'entrada. Què és Leitat ara? Leitat és un Centre Tecnològic (a partir d'ara, CT). Ja no som un laboratori d'anàlisis.Leitat és un dels CT de Catalunya amb més pes específic dins el món industrial català i som líders i capdavanters ens temes d'R+D aplicats a l'empresa. Leitat no s'ha dedicat mai a fer estudis ni a fer recerca només a nivell científic, sinó que la seva tasca ha estat sempre una feina aplicativa a nivell industrial i,avui en dia,podem veure que la majoria dels treballs realitzats són

28

Parlem de l'evolució de Leitat. Tant al principi com en l'actualitat, el nostre objectiu es basa en donar servei a les empreses en aquells àmbits que l'empresari cregui convenient i que poden afavorir la seva competitivitat.Leitat és una institució de servei dirigida i fomentada per empresaris que neix com una iniciativa per part d'aquests mateixos per cobrir les necessitats de les indústries i,és evident,que segons les necessitats de la mateixa indústria es va readaptant a les circumstàncies.Crec que a través de la història de Leitat es pot fer un anàlisi del que ha estat la història de la indústria tèxtil catalana. Per tant, seguint la història de Leitat i la seva evolució, podem seguir pas a pas els avatars que en un principi va patir tot el món de la indústria llanera catalana i, més endavant, la indústria tèxtil en general. D'aquesta manera, arran dels canvis econòmics i de les necessitat de les empreses,

Quins han estat els punts clau de l'evvolució de Leitat? Hem seguit l'evolució de la indústria catalana. Fa 100 anys condicionàvem la llana, que era el que es feia aleshores; llavors vam continuar amb les anàlisis i els dictàmens; després ens vam estendre cap a la indústria tèxtil en general, constituint-nos com un centre de referència i, en qualitat, assolint el fet de ser un dels cinc millors laboratoris a nivell europeu.A partir d'aquí, al llarg de la última etapa, ens hem dirigit cap a unes feines molt més tècniques, tal i com ha fet tota la indústria tèxtil catalana. Durant aquest procés, primerament, vam intentar satisfer les necessitats de la indústria de l'automòbil pel que fa als teixits que utilitzaven; després vam treba-


llar amb tèxtils tecnològicament avançats per a diversos sectors industrials i, actualment, ens hem centrat molt en temes d'R+D. Així que la indústria tèxtil no se'n va en orris. La indústria tèxtil que se'n va en orris és la clàssica,la massificada,aquella que no té un component de tecnologia suficient.Tot és més fàcil de fer quan aquest component tecnològic, el qual és molt difícil d'assolir, manca, ja que qualsevol persona a qualsevol país amb qualsevol quantitat de diners pot fer allò que tu estàs fent.I a aquest fet cal afegir-hi que a altres països hi ha uns costos de producció globals menors que els nostres, i no parlo únicament de mà d'obra, sinó també de components productius, d'impostos, de taxes, d'amortit-

zacions, d'inversions..., la competència és molt més forta i és més difícil poder lluitar.Per tant,el tèxtil del futur és aquell que té valor afegit i un component tecnològic molt elevats. El tèxtil tècnic? Efectivament. La gran incògnita és saber quins tèxtils. Per això s'ha de fer un inversió molt gran en R+D. Hi ha moltes possibilitats pel que fa a les noves tecnologies. Moltes d'elles encara no són aplicables directament,però d'altres ja ho comencen a ser.Avui s'ha de fer el producte a mida amb un component tecnològic suficient per abastir necessitats cada dia més exigents del mercat del món desenvolupat.Avui en dia,per exemple,fer tèxtils per a les indústries farmacèutica i sanitària té uns components de fabricació, de carac-

terístiques i de qualitat que mai s'havien imaginat en un producte tèxtil. Es pot fer i comercialitzar una tapisseria de sofà que quan t'hi asseguis sigui relaxant. Fa pocs anys era inimaginable la introducció de fibres òptiques en els teixits,o la utilització de la nanotecnologia per a introduir-hi microcàpsules antibacteris, antiparàsits, antial·lèrgics... Fins i tot n'hi ha perquè facin olor! Tot això comença a ser possible tècnicament parlant. Possiblement el mercat encara no pot abastir el preu que això comporta,però ben segur que en un futur no massa llunyà tot això estarà a l'abast dels usuaris. Per a cobrir aquesta demanda, quines són les necessitats actuals de l'empresa tèxtil? Avui, a les empreses, per si soles, sobretot en el món de les pimes, no hi ha una


capacitat tecnològica suficient per poder fer front a aquestes necessitats; a més, no hi ha capacitat burocràtica per poder accedir a les ajudes d'R+D que ofereixen les diferents administracions. Però l'empresari pot anar de la mà d'un CT, en el nostre cas, de Leitat. Per un banda, Leitat l'ajuda al nivell burocràtic de plantejament d'ajudes,de memòries...,i per l'altra,i més important,l'equip d'R+D de Leitat l'ajuda, a realitzar un projecte científic, d'investigació, sobre el desenvolupament de nous teixits, donant suport a l'equip d'R+D de l'empresa, en cas que aquesta en tingui. Aquests projectes han de contribuir, ni més ni menys, a la sostenibilitat d'aquesta indústria tèxtil i a l'enfortiment de tota la indústria tèxtil que queda avui dia a les nostres comarques. Quin procediment ha de seguir l'empresari? Primer, l'empresari s'adreça a nosaltres i ens explica què vol fer. Ens diu quina idea té,que coneix les necessitats del mercat, però sol no té la capacitat per dur-ho a terme ni té la quantitat de tècnics ni de recursos necessaris,i Leitat,que des dels seus inicis té com a objectiu principal donar serveis a la indústria, l'ajuda en tots els nivells que faci falta, des de la presentació d'una petició o d'una sol·licitud de projecte d'R+D, fins a realitzar tot el desenvolupament i totes les proves necessàries perquè el producte tingui tot el que necessita per a ser comercialitzat. Hi pot accedir qualsevol empresa? Com a CT disposem d'estructura suficient i de voluntat d’acompanyament i, per tant, està obert a tothom. Leitat s'internaccionalitza. Sí, obrim una oficina comercial a la ciutat d'Stuttgart a Alemanya. Aquesta és una prova del nostre desenvolupament científic i tecnològic,i és el gran repte de futur que tenim en aquests moments. Havíem d'expandir-nos per estar més presents en el món global en el qual vivim, i en comptes de decidir fer una inversió en aquells països on s'hi troben les grans masses de producció del tèxtil d'avui en dia (per fer 30

controls de qualitat,per exemple,és a dir, tot allò que durant anys havíem fet però que ara té menys importància) hem apostat per seguir un camí diferent, un camí més difícil però amb molt més futur com és anar a Stuttgart.És un repte i no és gens fàcil, perquè no ens dirigim cap a un mercat de grans consums,sinó que anem a un mercat on podem donar serveis a indústries tecnològicament molt avançades, a un mercat molt tecnològic i on es necessita una gran capacitat tècnica per poder afrontar-lo.Aquesta és la gran aposta i jo diria que és l'exemple de cap a on ha de

"La de Leitat és la història d’una indústria vinculada a una ciutat i una comarca" créixer el nostre centre i la indústria tèxtil catalana en general; no s'ha d'anar cap a la competència amb grans produccions massificades, sinó que s'ha d'oferir especialitat, tecnologia, servei, qualitat i desenvolupament de nous productes. Fer això no està a l'abast de tothom. Ho pots fer quan has arribat a un cert nivell, amb un equip humà de primera magnitud, amb estructures fortes i potents, amb tècnics extraordinàriament qualificats... Avui,només al departament d'R+D, Leitat compta amb el treball de deu persones de quatre nacionalitats diferents que treballen al nostre centre de Terrassa i que donen servei allà on faci falta.El nostre equip humà és de primera línia pel que fa a capacitat i excel·lència, tant professional com personal, sempre està a l’avanguarda pel que fa a noves tecnologies i, sobretot, està íntimament vinculat al món empresarial, en coneix les seves necessitats i sap què demanda i què demanarà el mercat en un futur immediat. Per què s’ha escollit Stuttgart? El sector de l'automoció cada vegada demana més prestacions a la indústria tèxtil: insonorització, resistència, ignífugs...,

tots aquells elements que la indústria considera enriquidors els demana al seu proveïdor. I Stuttgart és el lloc ideal, és on cal ser en aquest sector dins d' Europa, és "el lloc", com Chicago als Estats Units. Els projectes de Leitat s'acaben aquí? Amb la dinàmica que portem a Leitat l'edifici actual on som ara se'ns ha quedat petit per diversos motius.No només ens manca espai físic, sinó també la necessitat de tenir les instal·lacions adients per a poder desenvolupar la nostra tasca d'ara i de futur.Així doncs, edificarem un edifici nou de construcció sostenible pel que fa a temes mediambientals i que serà un exemple de la feina que fem. Volem que sigui un edifici tan emblemàtic com va ser-ho l'actual en el seu moment, i també desitgem que sigui la imatge i la bandera d'una Terrassa moderna i tecnològicament avançada, un orgull per la nostra ciutat. Quina recepció han tingut entre els empresaris els canvis afrontt ats? Com deia, estem seguint els passos de la indústria d'aquí. Els nostres empresaris tenen una presència molt forta a tot Europa i com que tot el que té a veure amb les comoditis i el tèxtil a baix preu prové de països subdesenvolupats i d'Àsia amb costos més baixos, l'aposta clara i decidida del CT és la de donar suport a la nostra indústria i poder col·laborar també des del centre d'Europa en el desenvolupament de nous productes per a la indústria europea, amb un gran contingut de recerca i de desenvolupament. El centres tecnològics són la clau de futur? Per a les pimes bàsicament. El món de les grans empreses i de la investigació bàsica està a les mans que ha d'estar, les universitats. Però la investigació aplicada a la indústria, la que es dirigeix directament al mercat, està en mans de les pimes. I les pimes, per les seves dimensions i per la seva capacitat financera,no per la seva capacitat d'idees, que les tenen, necessiten el CT. Sense els CT seria més difícil arribar a assolir un grau de tecnologia com la que avui impera en el mercat.


00


Cecotnòmic 25