Issuu on Google+

1

L` esforç comunal ha aconseguit que Argentona ja tingui un incipient Museu etnogràfic rural , de la pagesia potser és el nom més encertat , ja que aquesta vida , la de pagès , és la que va marcar durant segles la vida de la nostra població , i ara al poder mostrar al públic aquelles eines , aquells estris que usaven les nostres generacions passades , és reviure , és recordar el treball dels avantpassats què varen mica a mica , i amb el seu esforç , la seva suor , anar configurant la manera de ser del poble , són les nostres arrels


2

Naixement del Museu. L’Any 2010, en un viatge de reivindicació política, ,dos amics d’Argentona, descendents de pagesos, pensar en la creació d’un museu que permetés tenir sempre present, els nostres orígens i tradicions. De tornada a Argentona, de seguit van trobar qui els secundés i animés en el projecte, d’aquesta manera es va iniciar el camí que amb aquesta exposició dóna un important pas endavant, així algun dia gaudirem d’un magnífic i permanent, Museu de la Pagesia d’Argentona. Junta i membres de ple dret del Museu de la Pagesia d’Argentona: Joan Vilanova Estrada Francesc Lladó i Tubau Lluis Serra Vives Eduard Planas Barat Joan Lladó Estrada Francesc Navarro Bonamusa Bartomeu Agell Josep Iglesias Jaume Uribe Oller


3

Aquesta primera exposició oberta al públic , no té més pretensions que marcar el camí a seguir, sabem que queda molt per fer, que només hem creat els fonaments perquè algun dia no llunyà, puguem gaudir d`un autèntic museu que mostri a generacions venidores una part important dels nostres orígens i arrels.

Volem aprofitar la primera exposició del Museu de la Pagesia d’Argentona, per retre homenatge a un dels seus promotors, un home que quedarà com a part inesborrable de la història d’aquest museu, de la mateixa manera que ja forma part de la història de la nostra vila. Francesc Lladó i Tubau, home de bé, amant de la terra com el que més, polifacètic, , un dels fundadors del Centre d’Estudis Argentonins, escriptor, historiador i polític, i per sobre de tot, amant del seu poble, i de les seves tradicions


4

Ja fa molts segles, la humanitat es va fer sedentària i va començar a cultivar la terra i aquesta , agraïda , li va dar els seus fruits per a la seva subsistència com encara continua fen-t` ho . L` home va adonar-se que amb la força dels seus braços no donava a l’abast , i va començar a inventar-se les eines . I aquí comença la història. Argentona , alguna vegada , pot sentir recança de no haver arribat a unes fites que s` havia marcat i al no aconseguir-ho , varen semblar utòpiques , d` això se’n dol , però a la vegada es mostra cofoia veient com sí que s` han assolit coses que enalteixen i donen renom al nostre poble i que afortunadament han sigut moltes , faríem una llista molt exhaustiva . Diem tot això perquè acabem d` assolir una altra victòria. Ens ha tocat viure l` època del progrés , dels avantatges tecnològics , dominem la tècnica i comparada amb anys pretèrits , la nostra existència és indubtablement més còmode .


5

Al veure les peces del Museu ens semblarà que tot allò és molt arcaic , de molts segles enrere . Podrien ser-ho, perquè l’ evolució de les eines del camp durant segles poc varen evolucionar , però són més properes en el temps , són les eines dels nostres avis , són de tres o quatre generacions enrere que encara estaven arraconades o entaforades en les golfes de moltes de les nostres llars . La generositat dels seus hereus , que han volgut cedir-les , a fet possible la seva recuperació i l` esforç d` altres persones que han esmerçat temps i feina restaurant-les , classificant-les , catalogant-les , ens permet ara fruir contemplant-les i revivint el seu ús i a la vegada , en el nostre interior , fer homenatge a aquells que en el passat eren usuaris d` aquestes eines , ni més ni menys que persones del nostre arbre genealògic. El Museu ja disposa de moltes peces que ens daran una idea exacta no solament de com es treballava la terra , sinó de tot el que envoltava la vida quotidiana del passat , i així , amb les arades hi trobarem els rasclets , les magalles , les forques i forquetes , els guarniments dels animals, etc.,etc. hi trobarem estris de la llar i mesures , pesos i pesadors , romanes i bàscules i també tot allò que representava aquella cultura del vi , tant arrelada al nostre poble , botes , premsa ,barralons , portadores, aixetes i un llarg etcètera.


6


7

ELS PATRONS DE LA PAGESIA Fa més de mil anys , quan Argentona era una dotzena de cases al voltant de l`església parroquial i unes dotzenes més escampades per tot el terme, que allà dintre del temple hi havia , en lloc destacat , un altar dedicat a sant Antoni Abat què era el patró de la pagesia , o sia , el patró de quasi la totalitat de la gent que formaven el cens ( fogatge se’n deia en aquell temps). Aquell sant era el patró dels pagesos de moltes poblacions catalanes , en algunes , principalment al Nord de Catalunya , era sant Galdric En aquells segles passats les modes perduraven , però també al llarg dels anys devien canviar i així trobem que al cap d’unes centúries i en la nova església estrenada feia poc , que els patrons de la nostra pagesia ja eren sant Abdó i sant Senen i els coneixien com sant Nin i sant Non i eren els que protegien de les pedregades , un verdader flagell de l`agricultura . Sant Antoni va continuar essent l` advocat dels animals , aquells animals que també eren el suport de la vida rural. I la moda va continuar canviant , va venir aquell tant pompós anomenat "Siglo de Oro Español" i la nostra pagesia enlluernada per les idees que venien de fora o la por de no estar al dia , va invocar i sentir com el seu protector aquell sant de " la Villa i Corte de Madrid", sant Isidre Llaurador i........així va quedar fins els nostres dies !


8

DIA A DIA FENT DE PAGES Començava l’any, era el temps de podar el arbres fruiters que tenien al costat del Mas i el temps de podar els ceps de la vinya, que calia fer en lluna vella, ja que fer-ho en lluna nova les sarments és pollarien i malmetrien i no servirien per escalfar la llar en el pròxim hivern. Aprofitarien els dies de més fred o pluja per anar tombant els fems i llucar les canyes ,- fer-hi punta-, que servirien més endavant per posar, enasprar, les tomaqueres o les mongeteres. En les feixes que teníem de regadiu i en els dies que no teníem gelada, llauraríem i prepararíem la terra per poder sembrar a finals de Gener o primers de Febrer, les patates de la varietat Royal Kidney, aquella tant ràpida que d’anar tot bé, podríem recollir abans de 15 de Maig, dia en què s’acabava l’exportació, principalment a Anglaterra, després el preu aniria a la baixa. Quan la primavera treia el cap tot començava a adelantar-se, és tenia que d’ensofrar, posar sofre sobre els brots tempres dels ceps que anaven creixent i així evitar aquell fonc que ells en deien rovell, al Vallès cendrosa i els tècnics oídium. Més endavant quan els brots serien pàmpols,- fulles grosses-, tindríem de ruixar-les amb una barreja d’aigua, sulfat de coure i calc, d’aquesta feina en deien sulfatar i d’aquella barreja caldo bordelès, això servia per evitar la llampadura, el míldiu. Feia anys havien vençut la fil·loxera, però el rovell i la llampadura eren les plagues contra les què es tenia que lluitar una i mil vegades.

Ja podíem començar a collir els pèsols, primer aquells tan ràpids anomenats negret, després vindrien els del ganxo, més dolç, tots estaven plantats a la vinya, entre rengle i rengle de ceps, i enviarlos al Born de Barcelona tot esperant que el preu compensés la feina,


9

mentre en el regadiu posaven les canyes, enasprar, a aquells altres de la floreta, excel·lents, i que d’anar bé serien esplendorosos i productius. L’any anava avançant, no es podia deixar de cavar, les males herbes semblava que no tenien aturador, i calia sembrar les mongetes de collir tendres, les tomaqueres, albergínies, pebroteres, enciams i bledes etc. etc. i alguna melonera i sindriera que servirien de fruita refrescant a l’estiu i seguir cavant, abonant, sulfatant i també regant aprofitant l’aigua d’aquell safareig que li avia aportat la mina, o les mines que també tenien que conservar-se i netejar-se d’any en any. Arribaria l’estiu i sota aquell sol de justícia anirien aplegant la collita, segarien el blat i recollit en garbes el portarien a l’era i després de batre’l i ventar-lo, ja és cuidarien de portar-lo a la farinera, a on a canvi, els entregarien aquella blanca farina, que tot seguit portarien al forner i aquest elaboraria aquell pa nostre de cada dia. Tot semblava esplendorós, el raïm acabava de madurar i al final de les calors el tallarien i el trepitjarien i acabarien traient-li ’hi tot el suc a la premsa i aquell most el posarien en aquelles botes del celler, destapades perquè anés fermentant, ja vindria el mes de novembre i la diada de sant Martí que les taparien, deia l’adagi per sant Martí, tapa el vi.

Els primers dies de la tardor collirien i batrien a cop de forca les mongetes seques, el carall, les carneres, genoll de Crist, caragirades o del ganxet, aquestes, tant bones, les menjarien amb botifarra o un rost de cansalada d’aquell porc que estaven criant dintre la cort.


10

Abans no arribessin les gelades calia llaurar altra vegada i ho farien amb aquell cavall dòcil i delicat o amb el matxo, més rústec, més patidor però més tossut. I començarien a sembrar els cereals, civada, ordi, blat o les espinacs que aguanten el fred rigorós i anirien calçant aquells ceballots que ja brotaven i que acabarien essent els reconeguts calçots. S’acabava el cicle anyal, relativament havia sigut un bon any i al revés d’algun any anterior, s’havien salvat dels flagells de les glaçades, de la sequera o de les pedregades. Donarien gràcies a Deu i esperarien que l’any següent fos igual, o semblant, per poder anar fent, que també deia l’adagi, qui dia passa any empeny. Lluis Serra (Morgan)


11


12

Museu de la Pagesia d´Argentona Centre cultural de recuperació, conservació i difusió del patrimoni etnogràfic de les eines de conreu, i dels oficis annexes al mon de la pagesia

EXPOSICIÓ DE LES EINES DE CONREU

Exposició homenatge a Francesc Lladó i Tubau Entrada gratuïta Inauguració divendres 11 de gener 19 hores

Exposició oberta del 11 al 20 de gener de 16 a 20h. Saló de Pedra, baixos ajuntament vell Argentona. Col·labora:

Col-labora i presenta Pere Artigas Periodista


Panflet informatiu Museu Pagesia