Page 1

La representació del dolor La imatge davant dels seus límits

Xavier Antich (Universitat de Girona)

Centre Cultural La Mercè Cicle “Visions del dolor” Girona, novembre 2011


1. La mort

“[La fotografia] és la manera com el nostre temps assumeix la mort” Roland Barthes, La càmera lúcida (1980)


Mantegna, 1480-1490


Carracci, 1583


Rogier Van der Weyden, 1436 aprox.


Van der Weyden, 1436 aprox.


Holbein, 1520. Museu Belles Arts, Basilea


Rembrandt, Lliçó d’anatomia del Dr. Tulp, 1632


Gerda Taro. Multitud a l’entrada de la morgue després d’un atac aeri. València, maig 1937


Enrique Metinides. Mèxic, Avinguda Chapultepec, 1979


Nadar. Victor Hugo al seu llit de mort, 23 de maig de 1885


Man Ray. Marcel Proust al seu llit de mort, 20 de novembre de 1922


Jean Cocteau en l’escena “El mort que fuma”, de la seva pel.lícula El testament d’Orfeu (1960). Fotografia de Lucien Clergue


2. El dolor insuportable / inassumible


David Surowiecki. New York, 11 setembre 2001


Richard Drew


2.1 L’excusa metafísica


Perseu i Medusa, metopa del temple de Selinunte (SicĂ­lia), 550 a.C.


Bassai, CentauromĂ quia, IV a. C.


Centaure mort per Teseu, 500 a.C.Munich


Gigantomàquia. Pèrgamon


Hans Memling. El judici final, 1467-71 Gdรกnsk: Museu Nacional


Caravaggio. Judit i Holofernes, 1599. Roma: Galleria Nazionale di Arte Antica


Luca Giordano. L’arcàngel Sant Miquel contra Llucifer, 1663


José de Ribera. Apol.lo i Màrsias, 1637. Brusel.les: Musée Royaux des Beaux-Arts


Luca Giordano Apol.lo i Màrsias, 1678 Florència: Museo Bardini


Gerard David. L’espellament de Sisamnes, 1498 Bruixes: Groeningemuseum


2.2 L’excusa teològica


Albrecht Bouts Salvator Coronatus


Escola Albrecht Bouts 1500 aprox


Caravaggio. Coronació d’espines, 1607. Viena: Kunsthistorisches Museum


Gr端newald, 1502. Washington


Gr端newald, 1501. Colmar


Gr端newald, 1523. Karlsruhe


Andrea Mantegna Martiri de Sant SebastiĂ , 1459 Viena: Kunsthistorisches Museum


Jacopo Pontormo Martirio di san Quintino, 1517-18 Sansepolcro: Pinacoteca Comunale


Marat david

David, Mort de Marat, 1793


“És un fenomen comú en la nostra naturalesa que allò trist, terrible, fins i tot horrorós, ens atreu amb una fascinació irresistible; i que les escenes de dolor i de terror ens provoquen alhora rebuig i una forta atracció” Friedrich Schiller. De l’art tràgic (1792)


3. La perifèria del dolor, la mirada oblíqua


Edvard Much La nena malalta, 1885 Oslo: Galeria Nacional


Arturo Michelena. El nen malalt, 1887. Medalla d’or al Salon des Artistes (París)


Picasso. Ciència i caritat, 1897. Barcelona: Museu Picasso


Jan Steen La visita del doctor, 1658


Gabriel Metsu La jove malalta, 1659-60 BerlĂ­n: Gemaldegalerie


Gabriel Metsu El nen malalt, 1660


Félix Vallotton. La malalta, 1892. Suïsa: col.lecció particular


3.1 La pulsi贸 esc貌pica


KĂŠrtesz 1920


Inge Morath. BerlĂ­n, 1998


3.2 Les “tecnologies� del cos


Joaquim Pla Janini. Classe d’anatomia


Classe de medicina. Londres: Hospital de Middlesex, 1925


Pierre-André Brouillet. Charcot a La Salpetrière amb una pacient d’histèria, 1887


Adrien Tournachon Dr. Guillaume-Amant Duchenne 1852-1856 MĂŠcanisme de la physionomie humaine, ou analyse ĂŠlectrophysiologique des passions (1862)


4. Sense excuses, la mirada cara a cara


Laocoont i els seus fills

Roma: Museus Vaticans


Albrecht D端rer 1471-1528


Charles Le Brun (1619-1690) Méthode pour apprendre à dessiner les passions (1698, public. pòstuma)


Étienne-Pierre-Adrien Gois La douleur, 1764 París: Musée du Louvre


Jean Escoula La douleur, 1890 París: Musée d’Orsay


.

Charles Bell, 1815


Charles Bell. Opistòtonos en pacient patint tètan, 1809


Goya Autoretrat amb el doctor Arrieta, 1820 Minneapolis: Institute of Art


Ferdinand Hodler. Valentine GodĂŠ-Darel. Juny 1914


HANS KILLIAN. Facies Dolorosa. Das schmerzensreiche Antlitz [Mit 64 fotogr. Abbildungen]. Leipzig: G. Thieme 1934


David Surowiecki. New York, 11 setembre 2001


La nostra època tendeix a suprimir artificialment el dolor, el sofriment i el mal, raó per la qual ha rebut justament l’irònica denominació d’era de l’aspirina. Aquesta època comença a arribar a la seva fi, cal reconèixer el costat obscurs. Els artistes acostumen a comprendre-ho en tota la seva magnitud i, per aquesta raó, gran part de l’art contemporani sembla vinculat al sofriment i el dolor, i fins i tot a la violència i la destrucció, en una mesura que d’una altra manera seria inexplicable. Les persones es pregunten el perquè, per què més sofriment? Creuen que la representació del mal causa sofriment en si mateixa, i s’hi oposen.


Però la veritat és una altra: el sofriment plasmat en l’art o en el ritual és curatiu. Si ens abandonem a l’experiència artística completament i sense temor, viatjarem cap al nostre interior, cap a la nostra pròpia veritat i, a partir d’ella, descobrirem el nostre nou món”.

Jonathan Harvey. Music and Inspiration (1999)


Gina Pane. Le corps pressenti, 1975


Marina Abramovic


5. Final -la primera paradoxa-


Santiago Rusi単ol. La morfina, 1894. Sitges: Museu Cau Ferrat


Jean Martin Charcot, 1882-87


Jean-Martin Charcot Cronofotografia de la histèria, 1882-87


5. Final -la segona paradoxa-


Cementeri de Lleida 3 de novembre de 1937 [Foto: AgustĂ­ Centelles]


En forma de conclusions


Albrecht D端rer 1471-1528


Charles Le Brun


Jean-Léon Gérôme. Friné davant l’areòpag, 1861. Hamburg Kunsthalle


Paul Delaroche. Louise Vernet al seu llit de mort, 1845. Nantes: MusĂŠe de BeauxArts

La representació del dolor. La imatge davant dels seus límits  

Presentació de la conferència" La representació del dolor. La imatge davant dels seus límits" que va realitzar Xavier Antich al Centre Cultu...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you