REVISTA TRAMUNTXANETA Nº25 (2020) by Colla Castellera de Figueres Figueres.cc

NÃºm. 25

TRAMUNTXANE A REVISTA DE LA COLLA CASTELLERA DE FIGUERES TORNAREM A SOMIAR!

TRAMUNTXANETA

TRAMUNTXANETA REVISTA DE LA COLLA CASTELLERA DE FIGUERES

NÚMERO 25

IMPRESSIÓ

Temporada 2020

Impremta Pagès, S.A. C. Can Planes - Paratge Ca N’Aulet, s/n

EDITA

17160 Anglès

Colla Castellera de Figueres

T. 972 42 01 07

Via Làctia, s/n, 17600 Figueres

info@impremtapages.com

info@figueres.cc. www.figueres.cc

Dipòsit legal: GI-370-2005

DISSENY

FOTOGRAFIES

Oh! Comunicació

Colla Castellera de Figueres Berta Sayeras Teresa Vendrell J. Soler

COL·LABOREN

La Colla Castellera de Figueres i la seva junta directiva no es fan responsables de les opinions expresades en els articles de la revista.

TRAMUNTXANETA

Per primer cop a la nostra història no hem pogut lluir la camisa a plaça. Havia de ser una temporada de culminació d’un projecte de creixement, modernització i consolidació de la Colla, després de l’enorme esforç col·lectiu de tots els castellers. I sabíem què havíem de fer per arribar a aquesta fita. Els dos èxits a Torredembarra, la consolidació de castells d’ample base social, com el 5 i el 7 de 7, petites passes endavant, com el 5 amb agulla, o grans salts, com el primer intent d’un castell de 8 pisos, tot això sumat, feia preveure una gran temporada i, sobretot, sabíem el camí d’esforç i treball que ens hi portaria. Evidentment, la Colla no només són castells. Aquestes tres temporades deixen enrere una feinada ingent. Econòmicament, s’ha sanejat l’economia i s’han ampliat les fonts de finançament, tant públiques com privades. S’ha implementat la imatge corporativa amb la creació del Merlot, acompanyada de l’adquisició de l’app, l’actualització de la web i l’ús de les xarxes socials i el redisseny de la revista. Tot això suposa una actualització de la Colla i deixa eines molt útils i necessàries per a encarar el futur, que queda assegurat amb la signatura del nou conveni de cessió del local amb l’Ajuntament per als pròxims 10 anys.

A tot això cal afegir-hi les millores al sopar de gala i als àpats de les diades, la gresca de la festa d’aniversari, la recuperació de les excursions i un munt de projectes que hem compartit entre castells i somriures. Aquestes accions i evolucions socials, econòmiques i comunicatives de la Colla, ens han situat en una posició central al món cultural i social, i amb una presència constant als mitjans de comunicació. Entre tots hem aconseguit una transformació que, amb els seus errors i encerts, deixen un pòsit per al futur de la Colla i les futures generacions. Sí, les futures generacions de castellers que ens han de seguir empenyent cap a aquest camí, sempre endavant, perquè no tenim cap dubte que els tossuts, prudents i perseverants, els Merlots seguirem amb aquesta aventura, amb més força i amb moltes ganes, trencant una vegada i una altra cada sostre de vidre que se’ns presenti. Ens feia por somiar i hem descobert que és l’únic camí. El valor d’aquests anys, el suar la camisa a cada assaig i la implicació de cada un de nosaltres ens han permès escriure les millors pàgines de la nostra història.

DAVID IGNASI PUJOL, CABRÉ, President de la Colla Cap de la Colla

L’àrea social no es queda enrere. S’ha creat la comissió d’equitat, fent palesa la voluntat de la colla de ser un referent a la ciutat i a la comarca de totes les lluites per la igualtat, la justícia social, el feminisme o els drets humans. Som exemple de respecte, integració i immersió.

Per qui agafi el relleu: somieu sense límit, feu de la diferència una fortalesa i valoreu i acolliu a tothom que passi la porta del local. Respectant la diferència i treballant pel bé comú, amb un somriure per a cada membre de la colla, des dels responsables de la paradeta a l’enxaneta.

Felicitats Colla, per tot i per tant!

B. Sayeras

TRAMUNTXANETA

Eloi Vila (Sant Esteve de Palautordera, 1972) és periodista, guionista i escriptor. Llicenciat en Ciències de la Informació, ha col·laborat com a guionista en programes televisius com ara “El Convidat”, “Trinxeres” o “El Club de TV3”. Va treballar per a la premsa escrita com a cap d’esports d’“El 9 Nou” , com a redactor de “Catalunya Avui” (TVE-Catalunya), redactor d’”Alexandria” (Canal 33) i com a tertulià a RAC1. Actualment és el guionista i presentador de formats d’èxit com “Al cotxe”.

ELOI

VILA

Twitter: @VilaEloi | Instagram: @eloi5 Entrevistar a un entrevistador d’èxit no serà fàcil, però ens hi tirarem de cap. “La màgia d’escriure” seria el títol del llibre de la vida d’Eloi Vila? Probablement seria la màgia de viure. Que vol dir riure, plorar, menjar, beure, xerrar amb els amics, posar passió a les coses i, sobretot, estimar, estimar i estimar, el més meravellós i el més difícil. Crec que aquest és el nostre camí a la vida: aprendre a estimar. La resta, és prescindible. L’essencial és això. Ets un periodista que troba en la feina d’escriptor un moment de calma per reflexionar del caos del dia a dia o ets un escriptor que veu en el periodisme una font d’inspiració? Sóc un periodista que, en algun moment de la vida, he tingut el privilegi que em publiquessin algunes de les meves coses. Escriure és una necessitat personal. Escoltar per després poder explicar les coses, una necessitat col·lectiva. Per a mi, el periodisme és una manera de viure i de veure la vida. Defineix amb una paraula el que signifiquen per a tu els següents mitjans: premsa generalista, premsa esportiva, ràdio i TV. Premsa generalista, desconeguda. Premsa local, l’essència de tot. Premsa esportiva, l’inici. Ràdio, un somriure. Televisió, la meva vida professional. Quin és aquell projecte que tens clar que algun dia faràs, però encara no has pogut dur a terme? La incertesa ens acompanya als qui ens dediquem a aquesta feina; és cert que això t’obliga a estar sempre viu i a ser un apassionat. Ara bé, tinc clar que m’encantaria fer una segona part de “Trinxeres”, un programa meravellós que ens va obrir les portes al silenci latent, instal·lat en el fons de la nostra ànima, per culpa d’una guerra cruent i de la posterior repressió franquista.

La Cultura. Som part del món cultural, els castells i escriptors. Com veus el futur d’aquest sector? Què no fan els governs que haurien de fer? Una reflexió sobre com hauríem d’ajudar els ciutadans al sector? Suposo que seria fàcil sentenciar i dir a les nostres institucions què és el que haurien de fer sense ocupar cap càrrec i ignorant la realitat. Ara bé, hi ha una evidència: la cultura és l’aliment de l’ànima, és necessària i ens fa millors. Ho hem de tenir clar o se’n va tot a la merda. Entrem en els castells. Alguna experiència vital que vulguis compartir amb nosaltres? Mai n’he fet, però m’encanten. Quan els has vist a plaça, què t’han fet sentir? Quins valors et transmeten? Una experiència increïble és la que vaig viure veient una diada de Sant Fèlix a Vilafranca. L’estómac remogut d’emoció, els pèls de punta i llàgrimes als ulls. Acollonant. Transmeten sense paraules allò que ens fa grans: la força, l’esperit, la comunió col·lectiva. L’absència de por. El “junts, volem i podem”. Som de les poques activitats que no hem pogut tornar-hi. Per als castellers, tens una reflexió o consell per aguantar aquesta llarga espera? Paciència, passió, sentit comú i força. Això no serà per sempre i serem més pobres però més forts. Com acabaries l’entrevista? Abraçant els joves. A qui ara criminalitzem, posant-los tots en el mateix sac dels botellones. Un col·lectiu a qui el virus i la por està robant el moment iniciàtic i més meravellós de la vida: la joventut. Espero que els serveixi tot plegat per alimentarse d’esperit crític, per lluitar i canviar les coses. Perquè no tinguin por de res. Absolutament de res.

TRAMUNTXANETA

FACEBOOK agnes.lladosaus INSTAGRAM @agnes_llado_saus

Els valors castellers, necessaris en temps de pandèmia

AGNÈS LLADÓ,

Estem vivint temps difícils. La pandèmia de la COVID-19 ens ha sotragat a tots. Ens ha fet replantejar molts dels aspectes de la nostra vida, ens ha trencat moltes de les nostres rutines i com estàvem acostumats a relacionar-nos. Aquest ha estat també un any difícil i complicat per la Colla Castellera de Figueres. De cop es van aturar els assajos i les actuacions. I d’això ja fa 8 mesos. De tots és ben sabut que els castells són contacte, és ajuntar-se molt per fer una pinya prou consistent que suporti les altes construccions.

Alcaldessa de Figueres

Tot i així, la pandèmia ha fet aflorar més que mai la necessitat dels valors castellers: la constància, el treball en equip, la responsabilitat individual pel bé del projecte col·lectiu, l’esforç, la resiliència, la tolerància, la solidaritat i l’esperit de superació. Valors fonamentals en aquests moments excepcionals que estem vivint. Sobretot ara hem de mirar endavant i hem de tenir més presents que mai aquests valors en el nostre dia a dia,

ja que només així combatrem el virus. Com a alcaldessa i com a castellera, aquests valors a l’hora de prendre decisions en moments tan complicats m’han estat essencials. Prendre decisions en moments complexes com l’actual, no és gens fàcil.

Estic convençuda que la pandèmia no farà desaparèixer els castells. I és que La Colla Castellera de Figueres és més que una colla que fa castells. Aquella colla formada els seus inicis per 60 membres ha anat creixent i s’ha convertit en una gran família. La colla ha crescut en volum i integració al teixit cultural de la ciutat. Ha esdevingut un espai de solidaritat, de cohesió social i d’integració, un model associatiu obert, participatiu i democràtic. Us encoratjo a seguir, perquè tirarem endavant, i tornarem amb més força que mai. Agnès Lladó Saus Alcaldessa de Figueres

TRAMUNTXANETA

ENTREVISTA

SÒNIA ESTÉVEZ

La Sònia Estévez va néixer a Figueres, però des de fa tres anys viu a Vilajoan, després d’haver marxat per estudiar Disseny Gràfic. Va treballar 17 anys en un estudi de Barcelona. Ben aviat es va interessar per la Il·lustració i va compaginar les dues disciplines. Ha dissenyat i ha treballat en el món editorial, musical, de la restauració, ha fet il·lustracions i instal·lacions, entre d’altres. Ens confessa que no s’estanca en res i que actualment fa “de tot”. DEFINEIX-NOS EL TEU ESTIL PERSONAL, EL TEU “ROTLLO”. Feia un munt d’anys que no dibuixava i, quan vaig tornar-hi, il·lustrava moments de la meva vida, personals… Era com un diari, però en dibuix. Després es va anar convertint en alguna cosa que em permetia, amb dibuixos molt senzills, expressar. M’agrada molt parlar del sentiment femení, la llibertat, el moviment i l’aigua. PARLA’NS DEL MURAL QUE VEIEM TOTS QUAN PASSEM PEL CARRER EMPORDÀ. N’estic molt contenta. És un format molt complicat i no sabia si me’n sortiria. Quan em van dir que il·lustrés Figueres, em va fer una mica de por perquè tothom ho associa amb el Museu Dalí. Llavors ho vaig dur a la meva banda, al que a mi m’agrada: la força, la natura i em van venir al cap el vent, les muntanyes que representen l’Albera, els dies ennuvolats. Per a mi, representa molt l’Empordà, i per relacionar Figueres amb el gènere femení. ETS MOLT FEMINISTA? No sóc molt feminista perquè mai he tingut el masclisme a sobre. M’he rodejat sempre de nois de luxe, ni a les feines ni a casa. M’encanta ser dona, però no sóc lluitadora perquè no ho he viscut. No estic dolguda amb els homes.

personals, cent per cent el meu estil, perquè és el que sé fer. Fent-los, vaig creixent i desenvolupant. QUIN ÉS EL PROCÉS PREVI, DE PREPARACIÓ? Normalment, si puc, demano un mes per pensar-hi, preparar-lo, fer les pintures… Primer, faig el dibuix a escala, llavors em faig fer els colors i arriba el procés de pintar-lo “in situ”. ESTÀ MOLT EXPOSAT. I LES CRÍTIQUES DE LA GENT? Penso que si el client està content i, amb la meva feina, es pot transmetre el que ells volien, és que també ho veuen com jo. Jo dic, més o menys, si no és allò que el client vol, m’ho fa saber i no tinc cap problema a canviar-ho. Però em mantinc fidel al meu estil. EN QUINS PROJECTES ESTÀS TREBALLANT ARA MATEIX? Estic acabant uns dissenys d’uns perfums, cent per cent naturals, que es fan a Pontós. També tinc un projecte amb una editorial amb la qual faig una col·lecció de portades de llibres. Estic mig començant un projecte d’una òptica de Figueres i, un altre, amb una noia de l’Equador.

POTSER HO EXPRESSES DE MANERA DIFERENT: AMB ELS TEUS DIBUIXOS? Sí, la dona com a poesia. A mi, m’és igual el que pensin els homes, crec que la dona té força per si sola. Per a mi, és un aspecte més conceptual. També dibuixo algun home, però sempre l’acompanyen dones.

ACABEM AMB EL MÓN CASTELLER. HAS VIST MAI UNA ACTUACIÓ O HAS ESTAT DINS D’UN CASTELL? N’he vist. No n’he fet mai perquè no he tingut l’oportunitat, però m’encanten! És quelcom molt bonic perquè es fa per diversió. És molt nostre, es busca la perfecció en cada castell i tothom va a l’una. M’agrada la gent que fa esport o acrobàcies de risc i els castells són arriscats.

TORNANT AL MURAL, COM ÉS QUE VAS AGAFAR L’ENCÀRREC DE L’AJUNTAMENT EN UNA COSA TAN PERSONAL? Primer de tot, els vaig preguntar: Però heu vist el que faig? Jo no els vaig deixar clar que no faria un edifici, segur. Les feines de murals, intento que siguin

COM PINTARIES UN MURAL CASTELLER? Quan veig els castellers, sento que són gent que no pesen, com si flotessin. Els faria que no toquessin a terra, cosa que és una contradicció perquè el castell està arrelat a terra. S’aguanta tan perfecte que sembla que floti!

TRAMUNTXANETA 11

TRAMUNTXANETA

Isidre ESTEVE Isidre Esteve, fill d’Oliana (Alt Urgell) és pilot des de ben jove. Com a pilot de moto, va aconseguir el 1990 el títol estatal júnior de 80 cc i el 1995 va ser subcampió d’Europa d’Enduro de 125 cc. Ha estat el pilot oficial de les marques TM, Gas Gas, Honda i KTM, amb la qual va córrer tretze temporades. Fins al 2007 i després d’un accident que ha marcat la seva trajectòria vital i esportiva, va ser un referent del Dakar i d’altres competicions. Després de l’accident, va seguir competint en el món del motor, però des de les quatre rodes, amb un esperit de superació constant i un gran equip humà i de patrocinadors com Repsol. Avui dia, és un referent català. Moltes gràcies per ajudar-nos en aquest petit gran projecte casteller. Comencem parlant de projectes. Explica’ns què és la Fundació Isidre Esteve? La Fundació Isidre Esteve és una entitat sense ànim de lucre amb un objectiu molt clar: crear i promoure projectes encaminats a millorar la qualitat de vida de les persones La Fundació va néixer fruit de l’experiència personal arrel del meu accident, el 2007, que ens va fer viure una situació ben desconeguda per a nosaltres. La nostra voluntat i la de la gent que ens envolta és aportar tota la nostra experiència i coneixement per tal de millorar el dia a dia de moltes persones. Quines són les claus per superar un cop emocional com és perdre part de la mobilitat? Crec que la clau és no deixar-se vèncer per la situació. Naturalment, això no és gens fàcil i, per aquest motiu, l’entorn més proper és molt important. També penso que un ha de deixar de pensar en les coses que ja no pot fer i posar-se a fer una llista de les coses que sí que podrà fer. En definitiva, plantejar-se nous objectius dia a dia i anar pas a pas. Els Dakars. Que signifiquen per a tu? El Dakar ha estat i és la gran aventura de la meva vida. Una experiència que m’ha permès conèixer una part de mi que desconeixia. Crec que, des que vaig anar al meu primer Dakar, l’any 1998, sóc millor persona. Ara mateix, continua essent un gran repte en el meu dia a dia en què cada cop vull ser més competitiu, i aquest fet, m’ajuda a sentir-me viu. Explica’ns què és per a tu el teu equip d’expedició anomenat, en alguna entrevista, com “Els àngels de la guarda de l’Isidre”? Per a mi, aquest equip de persones que sempre tinc al costat, és imprescindible a l’hora de prendre decisions sobre què puc o què vull fer en cada pas que faig a la vida. Cadascú, en fases i moments diferents, però tots ells són la clau dels projectes en els quals participem.

Facebook: @FundIsidreEsteve Tu, que has vist món, cultures i societats. Creus que després de la COVID-19, haurem après alguna cosa positiva com a societat? Crec que NO. Els humans, en la seva majoria, som uns beneïts! Som egoistes i tenim poca memòria. Després d’un gran ensurt, al principi sembla que hem après alguna cosa, però en transcórrer una mica de temps, ja tornem al camí que més ens interessa i no sempre és l’adequat. Per a aquells joves que vulguin començar en el món de l’enduro o els ral·lis. Què els diries? Els inicis, en qualsevol esport, sempre són genials! Però arriba un moment en què cal compromís i passió, i això és el més important. El món del motor, a vegades, és difícil perquè econòmicament és costós. Llavors és important estar-ne segur i posar “tota la carn a la graella”. Entrem en els castells. Quan els has vist a la plaça, què t’han fet sentir? Quins valors et transmeten? El primer que em van transmetre és que la unió i la força de les persones és la clau per aconseguir l’èxit. Tots compten i, en la força de la base, que llueix poc, es troba el suport necessari per construir allò que la gent contempla. Per a mi, és la millor forma d’escenificar la força de la vida. Som de les poques activitats que no hem pogut tornar a activar-nos. Per als castellers, una reflexió o consell per aguantar aquesta llarga espera? És molt difícil donar consells en aquests moments tan complexos. Però hi ha una cosa clara: el que estem vivint té data de finalització. Ara toca ser responsables i honestos amb nosaltres mateixos i amb la resta. Com acabaries l’entrevista? Ha estat un plaer participar en aquesta entrevista i estic convençut que ben aviat podrem veure’ns tots al voltant d’una plaça per poder compartir i gaudir d’una fantàstica jornada castellera.

TRAMUNTXANETA 13

TRAMUNTXANETA

GRÀCIES ALS COL·LABORADORS de la colla

TRAMUNTXANETA 15

TRAMUNTXANETA

Collita

2020!

Pd4 Crespià

4d6a Crespià

4d6 Crespià

3d6a Crespià

3d6 Crespià

Pd4 Espolla

4d6a Espolla

3d6 Espolla

4d6 Espolla

Pd4 Acte dones

TRAMUNTXANETA 17

TRAMUNTXANETA

MOLT

QUE CASTELLS TRAMUNTXANETA 19

TRAMUNTXANETA

DOCENTS, CASTELLERES

I COVID

La Clara Ribas, la Gemma Brugués i la Georgina Baró són docents i castelleres. Cadascuna d’elles ensenya en una etapa diferent: la Clara és mestra d’educació infantil, la Gemma, de primària i la Georgina, de secundària. Els hem volgut preguntar com han viscut la represa de les classes, després d’un temps llarg sense tenir contacte amb els alumnes.

6 mesos sense fer classe presencial. Com està afectant la pandèmia a nivell acadèmic als vostres alumnes?

CLARA: Els nens i nenes d’infantil han tornat a l’escola amb molta energia i amb moltes ganes de retrobar-se amb els companys i companyes. I cal dir que ells s’han adaptat molt millor a totes les noves mesures i pautes d’actuació que no pas molts dels adults. Tants mesos sense escola han provocat que molts nens i nenes hagin perdut hàbits i rutines que ja tenien adquirides i hagin oblidat alguns aprenentatges: tenir cura de les seves coses, respectar l’ordre i les normes de la classe, escoltar els companys, la lectura de les primeres paraules, etc. On més hem notat dificultats ha sigut amb la seva expressió oral en llengua catalana. Sempre hi ha excepcions, hi ha nens i nenes que tenen un bon llenguatge. Molts només escolten i parlen en català a l’escola; tants mesos sense assistir-hi, ha causat que l’aprenentatge de la llengua i la seva expressió hagin quedat aturades i hagin oblidat molt de vocabulari. A més, l’escola té una funció social i de relació amb els iguals molt necessària que, amb la pandèmia, es va tallar de cop. A aquestes edats, molts dels aprenentatges sorgeixen de la relació de joc amb els companys i companyes, del fet de compartir, d’expressar i de comunicar el que estan fent i el que aprenen, el que els agradaria fer, d’ajudar-se, etc. Val a dir que, amb el poc temps que tornem a ser a l’escola, en aquest aspecte, ja s’han posat al dia. De totes maneres, la meva visió personal és positiva. GEMMA: En tornar a les aules, totes estàvem preocupades per com estarien els alumnes. La sorpresa més gran ha estat veure les GANES que tenien de tornar i com ara ho valoren més. També s’han trobat que, de cop i volta, s’han hagut d’espavilar de manera diferent. Per a molts, els ha suposat un grau d’autonomia al que no estaven acostumats o preparats madurativament. Per als petits, la muntanya més gran, ha estat ser autònoms. En canvi, per als més grans, ha estat poder aprendre tots els continguts que es donen en un curs “normal”. On més ho he notat, és a la part mecànica dels aparenentatges, com la lectura o el càlcul, i serà una feina important a recuperar. Un altre aspecte que m’ha sorprès arrel de la pandèmia és la capacitat digital dels alumnes: com utilitzen i saben arribar a la informació, l’ús de les xarxes socials. L’àmbit acadèmic va acompanyat de l’emocional i social. Ens trobem que ara tenen pors i preocupacions que no tenien i que és important poder-les parlar i ajudar-los. En l’àmbit social, s’ha notat més amb els alumnes dels cursos de 5è i 6è. Hi ha casos que s’han tancat molt i que prefereixen treballar sols. Per als alumnes més introvertits, amagar-se darrere d’una pantalla és més còmode. GEORGINA: Els alumnes i els docents teníem moltes ganes de tornar a les aules. Jo veig els alumnes contents de retrobar-se amb els amics i poder fer vida normal, tot i la mascareta. A nivell acadèmic, personalment, no he notat massa res; tinc alumnes de 1r d’ESO i, per tant comencen des de zero, com cada any. Els alumnes, però, s’han acostumat a treballar “online” i de seguida t’escriuen un correu! Crec que la gran majoria ho estan fent molt bé, no tenen ganes de tornar a tancar-se a casa, no es queixen de dur durant sis hores llargues la mascareta, netegen i desinfecten quan ho han de fer… Molt millor que els adults!

TRAMUNTXANETA 21

TRAMUNTXANETA

TRAMUNTXANETA 23

TRAMUNTXANETA

ENTREVISTA Bruna i Arnau

Bruna, 12 anys

PRE

PUBERS

Amb quants anys vas entrar a la colla? Jo vaig néixer un dimarts i el divendres d’aquella setmana ja vaig anar assaig.

ROGER

Què és el que t’ha agradat més mentre eres mainada? El que més m’ha agradat de ser mainada és fer les activitats que ens preparaven els monitors. Què trobaràs més a faltar de la mainada? El que més trobaré a faltar és l’amistat que tinc amb la mainada. Continuarem sent amics però potser ja no passarem tant de temps junts.

JANA

Tens ganes de ser prepuber? Sí, perquè significa que em faig gran i que podré viure noves experiències amb gent nova.

POL

Arnau, 12 anys Amb quants anys vas entrar a la colla? Vaig entrar a la colla el 2014, amb 5 anys.

BERTA

Què és el que t’ha agradat més mentre eres mainada? El que més m’agrada és jugar tots junts, les activitats que ens preparen els monitors durant les hores d’assaig i les diades especials amb nens d’altres colles. Què trobaràs més a faltar de la mainada?

DANI

Les nits de mainada al local i preparar el ball del sopar de gala. Tens ganes de ser prepuber? Sí, en tinc ganes per poder relaxar-me als coixins, i no perquè també m’agrada fer jugar els més petits.

ALEX

TRAMUNTXANETA 25

TRAMUNTXANETA

SEMPRE F

ENT PINYA

2019 202 0 !

J. Soler

TRAMUNTXANETA 27

28 TRAMUNTXANETA

TRAMUNTXANETA 29

CARREGANT PILES...

TRAMUNTXANETA