HEM TORNAT! 25 ANYS MIRANT AMUNT
tramuntxaneta REVISTA DE LA COLLA CASTELLERA DE FIGUERES N.26
Novetats i tendències del 2022
S A N D O Z
02 |
F E S T I N A
C/ Nou, 10 FIGUERES Tel. 972 67 37 64
Rellotgeria QUINTANA
REVISTA DE LA COLLA CASTELLERA DE FIGUERES N26 | TEMPORADA 2021 EDITA
Colla Castellera de Figueres. c. Via Làctea s/n. 17600 Figueres info@figueres.cc. www.figueres.cc
IMPRESSIÓ
Impremta Pagès, S.A. C. Can Planes - Paratge Ca N’Aulet s/n 17160 Anglès T. 972 42 01 07 info@impremtapages.com Dipòsit legal: GI-370-2005
FOTOGRAFIES Teresa Vendrell Àlex Caimel Jordi Callol Colla Castellera de Figueres
DISSENY singular-studio.com COL.LABOREN
La Colla Castellera de Figueres i la seva junta directiva no es fan responsables de les opinions expresades en els articles de la revista.
| 03
04 |
David Pujol i Ignasi Cabré PRESIDENT I CAP DE COLLA Som una entitat sorprenent. Diuen que el món casteller és la suma de les il·lusions, les esperances, l’esforç, la valentia i la fermesa de cada un dels castellers d’arreu del país. A més a més d’això si parlem de Figueres, som extraordinaris. Ho diem pensant amb el primer assaig i el segon i el tercer i tants altres assajos que han anat venint després del tancament amb pany i forrellat de la nostra activitat fa més d’1 any i 8 mesos. Vam obrir les portes del local. Van començar a entrar els amics i companys que feia tant de temps que no veiem. Com diria algú “gallina de piel”. Vam tornar a sentir l’escalfor, vam notar els somriures sota la mascareta i ens vam emocionar amb els ulls brillants i algunes llàgrimes de felicitat. Com ho trobàvem a faltar, com ens en trobàvem a faltar. Tampoc amagarem que la “rentré” no ha estat fàcil. Preparar la Colla per tornar a començar com si d’una refundació es tractés, ha estat una feina ingent. És conegut per tothom que la mainada ja no és tan mainada, que els estimats avis de la Colla ho són una mica més i que la resta ens costarà estar al nivell que estàvem. Quasi dos anys. Ens han canviat molt la vida personal, laboral i social, i això també ens està afectant. Ara bé, tots sabíem que no seria fàcil. Ben pensat mai ha estat fàcil ser casteller de Figueres o de l’Empordà. Portem a l’ADN la resistència i la perseverança davant de les dificultats.
Fa 25 anys que estem remant. Diferents generacions han aportat el seu gra de sorra per arribar fins aquí. Tant aquells que han ajudat a plaça puntualment, com aquells que ara tenen la faixa penjada o aquells que fa anys i panys que piquen pedra. Tots som i hem fet possible 25 anys de castells liles a l’Alt Empordà. Aquests últims 4 i amb la pandèmia pel mig, han sigut els anys de modernització, tecnificació i consolidació de la Colla. Hem agafat l’entitat, l’hem capgirat i l’hem deixat al dia. Tenim les eines tecnològiques punteres a les nostres mans, tenim els comptes més sanejats i transparents dels últims anys, tenim la massa social més gran que mai havíem tingut, el nostre pes social o presència a premsa i coneixement del públic en general és el millor de la nostra història, els convenis amb les administracions a 10 anys vista consoliden el futur, tenim projectes socials compromesos amb l’entorn i hem posat al dia de les activitats socials de la Colla que fan que tinguem la base perfecta per tornar a somiar. Sense oblidar-nos del local. Un dels millors locals, tècnicament, del món casteller amb la seva reorganització, terra i xarxa nous. A la part castellera hem assolit els nostres màxims a plaça, som la colla més segura, hem guanyat el Concurset i ens vam plantar amb un intent de 4 de 8 a Vic més que digne. Tot això, mai ho havíem fet, mai ho havíem aconseguit i mai havíem sigut tantes camises per fer-ho possible. Ara toca, passar el relleu. Després de 4 anys i la pandèmia cal un relleu amb il·lusions i forces renovades. Nosaltres ho hem fet tot i de la millor manera que hem sabut per complir amb la paraula donada. Ho hem fet treballant sense descans. Hem comès errors com és normal, però mai ens hem tirat la tovallola, n’hem intentat aprendre, ens hem arremangat i pencat com només sap qui hi posa el coll. Hem estat positius, hem somiat i si no fos per la Covid-19, potser ara acabaríem aquestes ratlles amb un “i ja som Colla de 8” però acabarem la frase amb la paraula donada fa 4 anys “i hem deixat la Colla a les portes del 8”. Només remant junts, amb empatia, estima, generositat, gaudint i confiant podem tirar endavant. Com deien aquells “Amb el Somriure, la Revolta”. Gràcies per tant, gràcies per tot. Ens veiem a plaça!
| 05
06 |
Pere Aragonès PRESIDENT DE LA GENERALITAT
SALUT I CASTELLS El silenci a la plaça, el toc de les gralles i els tabals, les indicacions del cap de colla i tothom a la seva posició, donant el millor de sí mateix per aconseguir descarregar el castell. Cadascú al seu lloc: grans i petits, altes i baixes. Agulles, crosses, cordó, rengla o pom de dalt. Cadascú, sigui com sigui, té un paper important dins la colla; talment com passa a la societat, on mai no hi sobra ningú. I segurament per això els castells són la millor representació del que som i hem de ser com a col·lectiu. També les màximes castelleres de força, equilibri, valor i seny són idònies per aplicar-les a qualsevol àmbit, també en el polític. Perquè és amb la suma d’aquests valors que ens acostem i arribem als èxits que anhelem. I amb esforç i perseverança. Perquè cap meta, cap triomf és casual i gratuït. Els castellers i castelleres ho sabeu prou bé. Per això les celebracions per descarregar (i carregar) les construccions més complexes són plenes d’eufòria i sentiment de pertinença. Espectacularitat a banda, és justament aquest paper inclusiu de les colles castelleres el seu principal valor. Saber aprofitar el potencial de cada persona perquè formi part i sumi en un repte compartit. I fer pinya, també en sentit metafòric, perquè en els moments més complexos hi hagi una xarxa que acompanyi i protegeixi. La pandèmia ha forçat un parèntesi llarg en els assajos i les actuacions, però ara que per fi podem recuperar la normalitat estic convençut que la il·lusió que es desprèn en els locals d’assaig o en les actuacions a plaça ajudarà a recuperar el ritme. Perquè és justament amb força, equilibri, valor i seny que anem deixant gradualment enrere una epoca massa dura en molts aspectes i no hi ha ningú millor que els castellers i castelleres per aplicar aquesta fórmula infal·lible. Ens veiem a plaça. Salut i castells!
Pere Aragonès i Garcia Barcelona, octubre de 2021
| 07
08 |
Agnès Lladó ALCALDESSA DE FIGUERES
PERSEVERANÇA I SOLIDARITAT. PER MOLTS ANYS Si algú ens ha donat una lliçó de perseverança i solidaritat durant la pandèmia és el món casteller. La Covid-19 ha fet aflorar més que mai la necessitat dels valors castellers: la constància, el treball en equip, la responsabilitat individual pel bé del projecte col·lectiu, l’esforç, la resiliència, la tolerància i l’esperit de superació. Valors fonamentals en aquests moments excepcionals que estem vivint. Durant aquests mesos de pandèmia La Colla Castellera de Figueres han continuat més actius que mai. Tot i haver vist la seva activitat interrompuda, han seguit col· laborant amb projectes com KSAMEU i no han aturat la seva participació en la defensa del col·lectiu LGTBI. Ensenyant-nos un cop més que només amb la col·laboració de tots i totes podem fer de Figueres, una ciutat millor. Va ser durant la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya que la Colla Castellera de Figueres ens va poder oferir després de més d’un any i mig la primera actuació des de l’inici de la Covid-19. Emoció a flor de pell de tornar-vos a veure vestits de lila i fent pujar el pilar. Enorgulliu la ciutat cada cop que alceu un castell, us sentim a prop i us acompanyem sempre en aquest camí. Els i les de la camisa lila celebren enguany el vint-i-cinquè aniversari enmig d’una situació completament anòmala. Fins ara, han estat assajant amb restriccions que han dificultat el seu funcionament. La relaxació actual de les mesures son rebudes positivament, això sí, mantenint el certificat Covid, les mascaretes i els tests d’antígens.
La Colla Castellera de Figueres no ha defallit durant tot aquest temps, esperant hores més propícies. Ens han demostrat un cop més la importància de la constància i la perseverança, valors que han portat per tots els indrets del país. Són el batec de la nostra ciutat, els que ens alegren les festes, els que ens ensenyen a celebrar una victòria i a aprendre de la derrota, són l’esperit més pur de la cultura popular catalana. Per molts anys i tant de bo que aviat puguem celebrar tots plegats la vostra trajectòria a la manera convencional.
Aquesta lliçó de perseverança i solidaritat, és la que ha donat la cultura en general, que ha fet mans i mànigues per ajudar-nos a sortir del pou. De tot, n’hem de prendre bona nota. Donant-nos les mans i fent pinya tots i totes és com sortirem d’aquesta crisi.
Agnès Lladó Alcaldessa de Figueres
| 09
Joan Dausà Sant Feliu de Llobregat 1979. Cantant, músic, actor i presentador català. Catalunya tanca la porta, de mica en mica, a la pandèmia i tu ens obres la porta a un nou projecte. Ens ho expliques? Sí, és la sortida d’un nou disc que es diu “Ho tenim tot”, hem estat treballant amb ell gairebé dos anys i ara és el moment de presentar-lo amb una gira que ens fa molta il· lusió. També moltes vegades a casa vostra a Figueres. La gira és el millor moment i el que ens fa més il·lusió d’un nou disc. Et retrobes amb el públic, comparteixes les cançons i dona sentit el que fem. Entenem que la creació d’un projecte musical, artístic, vol arribar i despertar el cor i la ment de qui ho escolta. Què vols fer arribar? Que ens despertarà? La meva intenció és fer arribar veritats emocionals. Situacions en què ens podem sentir tots identificats, recolzats, acompanyats per viure o celebrar-ho junts. Les cançons són l’excusa per estar més a prop i parlar una mica de vida. Molts empordanesos vam tenir el plaer de gaudir dels teus concerts a les ruïnes d’Empúries, al “Festival Respira”. Molts sentiments a flor de pell. Ho vas sentir? Va ser molt especial el Respira. Perquè va ser el primer moment de començar a retrobar-nos, de veure’ns les cares, encara que fos amb mascareta. Va ser bonic també compartir les cançons del nou disc des de zero. Com si vinguéssiu a casa, us fes seure al sofà i us possés el play. Van ser uns dies
10 |
molt especials i molt bonics. Es respirava ganes de tornar a viure i tornar a estar junts. Ens has d’explicar de quin cap i com va sortir la brillant idea de saltar amb una barca inflable sobre el públic? (Somriu) Això va sortir del meu cap. No m’ho vaig inventar jo. Algú altre al món ho ha fet. A l’última gira saltava sobre el públic, però amb el tema COVID-19 pensàvem: no ens podem tocar, no podem estar tan a prop. Necessitem un aïllant, per entendre’ns, i en estar al costat del mar ens va venir la idea de la barca inflable. Va ser divertidíssim i mira, el PROCICAT no ens va poder dir res. Et va sorprendre la reacció del públic després de més d’un any sense música en directe? No, perquè es notava en l’ambient les ganes de trobar-nos. El fet que les entrades del Respira volessin amb poques hores, també era una pista de les ganes que teníem tots de trobar-nos, d’estar plegats amb les cançons com excusa. Per tant, espera que la gent estigués amb ganes de gaudir del plant el que els havíem preparat. Tornem al nou projecte. Se’t gira feina amb el nou disc i la gira 2022. També, com tothom, has patit la pandèmia. Et veus amb forces? Com encares el retorn? Doncs tinc moltes forces i moltes ganes. Perquè són unes cançons que ens estimem molt i les hem treballat molt per tenir-les en el lloc on volíem que estiguessin. Els primers dies d’escoltes del disc està sent molt bonic. La gent se les està fent molt seves. Sembla que serà un disc que connectarà molt amb el públic i per tant el podem gaudir també molt als concerts. Espero que així sigui. A veure, que em direu vosaltres, com el veieu i què us sembla. Tornar a la normalitat laboral i conciliar altre cop amb la vida familiar per tothom és un repte major. T’ha crescut la
família i sabem que el món musical és d’horaris tempestius. Ens expliques quins són els secrets per la conciliació? Els secrets són que algú et pugui doni un cop de mà a casa quan no hi ets. Els avis, els amics, la paciència de la parella... Per sort, al final si ho analitzes bé, potser una gira té uns 60 o 70 concerts en un any i mig o dos. Per tant, potser amb un mes tens 3 o 4 concerts i tampoc és tanta bogeria com per poder-t’ho organitzar més o menys bé. A més tinc la sort que els meus concerts són en horaris força raonables, són gairebé tots a prop de casa i això fa que no sigui tan dur. Parlant amb castellers, revisant material audiovisual i recordant el que hem viscut com a públic, coincidim que crees “màgia ambiental”. El món de la cultura, i els castells en som part, intentem aconseguir fer aquest tipus de màgia. Consells? Com ho aconsegueixes? (Se li escapa un somriure) Jo crec que vosaltres ho aconseguiu perquè no hi ha manera de no veure la implicació emocional, l’esforç que hi poseu, la il·lusió, el treball i això el públic ho percep. Això és el que genera la connexió amb el públic i la màgia a plaça fent castells. Amb el concert és una mica el mateix. Intento que el públic rebi la il·lusió des d’on canto les cançons, des d’on les hem escrit i el meravellós que és trobar-nos aquell dia allà. Si ells detecten que el que feu per vosaltres és especial, ells ho rebran com una cosa especial. Ho intento fer-ho així els meus concerts.
Feliu, a petita escala, hi ha una Colla castellera on també he viscut com ho viuen i la il·lusió amb la qual treballen. No deixeu de fer castells, si us plau!
Parlant de castells, entrem a la recta final. Què sents quan veus els castells? “Ho tenim tot” Joan? Els castells és un tret diferencial i identitari nostre tan especial, potser el que més, eh. Realment és tan espectacular, fantàstic veure com us enfileu, com genereu aquesta emoció, com aconseguiu coronar i descarregar. Una catarsi amb el públic i els castells. És molt especial. Tinc molta sort que a Sant
Creus que si algun dia tens oportunitat, voldràs provar els castells? I amb família? Pensa que a Figueres tens les portes obertes. Moltes gràcies. En prenc nota. La veritat és que el món dels castells és molt atractiu i a part, es respira pinya, mai més ben dit, amb la pròpia colla. Segur que és un món molt maco de viure i en prenc nota de l’oferiment. Una abraçada ben forta.
| 11
12 |
Lins Griñó Reus 1972. Diplomada en Treball Social, administrativa de professió i tinc la fotografia com a gran afició.
cada una amb el seu nom, que sí, que tot es basa majoritàriament en la paraula colla/xiquets/xicots/castellers/ minyons seguida de la població, però és que després has de saber lligar el nom... amb el color de la camisa!, i aquí hi ha trampa, perquè un color el pot portar més d’una colla. Un cop superat això, ve el vocabulari, tot i que aquest es va aprenent ràpidament, amb varietat segons de la zona que sigui la Colla, però res que no passi ja en el nostre país amb mots com botifarra i llonganissa o amb bajoca i mongeta tendra. Però anem al gra, per què penso que agraden tant els castells? Perquè si no ets casteller/a és una cosa que visualment crida molt l’atenció, no cal entendre-hi per gaudir d’un bonic espectacle, i si ets casteller/a perquè els castells són molt més que una estructura, és una vida, és una família.
VIURE ELS CASTELLS DARRERA LA CÀMERA. Al 2015 vaig guanyar el premi a la fotografia categoria “Detall” del concurs organitzat per la Colla Xiquets de Reus de la “Diada del Mercadal”, al 2016 el de “fotografia més original” del concurs promogut pel Col·legi de Veterinaris de Catalunya, al 2017 el premi “Ara Castells a la fotografia castellera de l’any” promogut pel Diari Ara, i al 2021 he guanyat el 1er i el 3er premi categoria professional del “VIII Premi Repsol de fotografia castellera” promogut per la Revista Castells. A dia d’avui formo part del grup “Fort”, un conjunt de fotògrafs que exposem conjuntament per tot el territori Català fotografia de temàtica castellera i també col·laboro amb les meves imatges al diari digital Món Casteller. No sé si hi ha algú amb menys cultura castellera que la que tenia jo quan a finals del 2011 es van creuar en el meu camí un grupet de gent que resulta que feien castells. Tinc clar que aquest és un punt d’inflexió en la meva vida. Un abans i un després. De zero a que se’m conegui al món casteller com a fotògrafa castellera (tot i que personalment em sento més còmode amb la definició d’”aficionada a la fotografia”). Què són per mi els castells? Doncs al començament un caos, mare meva la quantitat de colles que hi ha! I és clar,
Els castells són una bona excusa per a conèixer pobles i festes majors, són un bon al·licient per fer-te sortir de casa, i si es té afició per la fotografia, recomano encara que només sigui un cop a la vida, agafar la càmera i anar a una diada, i us ben asseguro que no donareu l’abast per captar imatges, fora ja del castell en si hi ha tant per retratar: mirades, detalls de roba, mans, peus, públic, la part de la música... Això sí, no us enfadeu si en el moment de la foto us planten davant de la vostra captura, en el millor dels casos un mòbil o en els pitjors, el cul d’un crio pujat a les espatlles perquè ell no es perdi l’espectacle (no he entès mai el perquè no els pugen als braços, ho veuran igual ells i no taparan la vista a la resta de gent. Ai perdoneu, que me’n vaig de tema! Seguim amb els castells. Personalment m’atrau molt el castell aixecat per sota, veure com va creixent pis a pis, em deixa amb la boca oberta, però la veritat és que sóc una enamorada de les pinyes. Admiro moltíssim a la gent de la pinya, del folre i de les manilles. Ui, i aquí el vocabulari no us l’acabareu: agulles, crosses, contrafort, mans (les primeres, les segones, les terceres...com més mans, millor!), cordons,... en són un exemple, ja que no s’acaba aquí que la llista és llarga, i si es parla de pinya el crit que no pot faltar mai, el “dóna’m pit!”. I, sí, per descomptat, els grans herois: la canalla! Quina valentia! Fotogràficament també donen infinitats de moments. Feu-me cas i aneu a veure una diada, no hi perdreu res, com a molt us pot passar com a mi, que us canvi la vida i entreu en un món apassionant. Ah! I en aquest món m’he anat fixant que en lloc de: “salutacions” o “cordialment” un s’acomiada així: Salut i Castells!
| 13
14 |
ELLS COL.LABOREN AMB LA COLLA
| 15
16 |
COLLITA 2021
p4. p4. Diada 11 de setembre Diada d’aniversari
3d6. Diada d’aniversari
P4. Diada d’aniversari
P4. Diada d’aniversari
4d6a. 5d6. p4 . p4. 3d6a. Diada Colles del Nord Diada Colles del Nord Diada Colles del Nord Diada Colles del Nord Diada Colles del Nord
CASTELLS TEMPORADA 2021 P4 4d6 3d6 3d6a 4d6a 5d6 Diada
11/09
1
25è Aniversari
23/10
3
Colles del Nord
21/11
4
Descarregat
Carregat
2
Intent desmuntat
Intent
2p4. Diada Colles del Nord
| 17
18 |
MOLT MÉS QUE CASTELLS Sopars, calçotades, patge reial, Aquabrava,...
| 19
20 |
| 21
ELS SUPERHEROIS DE LA COLLA LA MAINADA I L’EQUIP DE MAINADA PAU
MARC
CARLA
ANNA BERTA AURIA
ALEXIA
BERTA
ISONA ..
, ARLET mainada IONA SANDRA
c/ Empordà 74 | 17600 Figueres 972 50 18 20 | www.llarsdefocvalls.com
22 |
responsables de mainada
MAINADA Dos anys despres
ALEXIA
ARLET
ISONA
MIQUEL
BERTA AURIA
SANDRA
, DIDAC
BERTA
IONA | 23
24 |
PRE-PÚBERS BERTA ANTIUS
ALBA PORTELLA
16 ANYS
13 ANYS
Com és l’ambient?
Què esperes d’aquesta nova etapa?
És molt maco, ja que tothom té molta il·lusió i es noten les ganes que hi havia de tornar a assaig.
Espero aprendre, retrobar-me amb els amics, fer activitats amb la resta de prepúbers i, sobretot, gaudir molt de l’experiència.
Què feu a les hores d’assaig? Intentem recuperar l’estat de forma després dels dos anys de pandèmia perquè notem que hem perdut bastant. Els prepúbers i la mainada normalment ens relacionem molt sovint. Quines activitats noves us agradaria fer? M’agradaria fer activitats per recuperar la confiança entre prepúbers i mainada quan fem un castell, ja que hem estat molt de temps sense veure’ns. També es troba a faltar les nits de mainada, les colònies… Després de tant de temps sense fer castells, quines sensacions has tingut? Hi ha molta il·lusió tot i que també inseguretat perquè feia molt de temps que no fèiem castells. Hem d’anar tornant a la normalitat, però no hi ha pressa.
Què és el que més t’agrada de prepúbers? No ho sé exactament, hi ha moltes coses que m’agraden, però el que més és l’oportunitat de tenir més llibertat. Quina diferència hi ha entre ser mainada i ser de prepúbers? Hi ha un gran canvi, ja que tinc més obligacions i això fa pal, i comparant amb fa uns anys, noto una gran diferència. Tenies ganes de tornar a assaig? Si, moltes. Tinc ganes d’encarar nous reptes amb tot el que em demanin i em fa il·lusió poder venir els dos dies d’assaig.
| 25
FOTO DE L
Diada Colles d
26 |
LA COLLA
del Nord 2021
| 27
28 |
LA COLLA CASTELLERA ET NECESSITA VINE I FORMA PART DELS CASTELLERS/ERES DE FIGUERES. ENS TROBARÀS CADA DIMECRES I DIVENDRES A LES 20H AL MOLÍ DE L’ANGUILA.
T’ESPEREM!
| 29
AMO
DE
LILA
R
C
OLOR 30 |
| 31
M és c í v i c a
Mantenim els carrers nets
32 |
Respectem als veïns
Seguim les normes de mobilitat
Fem una bona gestió dels residus