Issuu on Google+

Itineraris CCCB

Per als grups escolars i cívics

CCCB

Calendari Tot el curs escolar.

Montalegre, 5 08001 Barcelona Tel. 933 064 100 Fax 933 064 101 www.cccb.org

Aquest programa d’itineraris ha estat possible gràcies a la col·laboració de: Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona Regional, Entitat del Medi Ambient de l’AMB i Mancomunitat de Municipis

Recomanacions Durant l’itinerari es preveu realitzar una parada per descansar, esmorzar i per fer exercicis d’observació i debat sobre l’entorn treballat. Cal dur llapis i paper. tA

i on

an

S

Valldonzella

Bonsuccés

P. Fortu ny

Pl. Catalunya

rs

MACBA

le

Joaquim C osta

CCCB

l Ta

Informació i concertació de visites Servei Educatiu del CCCB Telèfon: 933 064 135 (de dimarts a divendres, de 10 a 13 h) Adreça electrònica: SEducatiu@cccb.org o bé a la web: www.cccb.org/ca/serveis_educatius

nt

i la Pe

Preu 60 euros per grups amb un màxim de 15 persones, estudiants o adults.

Pl. Universitat

amb la

Material per als escolars “Bloc de Notes”, amb plànol, específic per a cada itinerari, preparat pel Servei Educatiu del CCCB.

Pàrquings Pl. Castella, Carrer dels Àngels, Pl. Catalunya

La R

Edat recomanada per als escolars De 10 a 18 anys. S’han programat diferents recorreguts i exercicis per a cada itinerari, segons l’edat del grup. Es pot adaptar un recorregut més curt per als nens més petits.

Montale gre

Atenció al grup Un monitor per cada 15 escolars o adults.

Accessos Metro línies 1 i 3 (Pl. Catalunya i Pl. Universitat) FCC i RENFE Bus 9, 14, 16, 17, 18, 35, 38, 41, 55, 58, 59, 66, Aerobús

Àngels

Durada aproximada De 9:30 a 13:30 h, segons la disponibilitat del grup. A proposta del grup, podem considerar la possibilitat de fer l’itinerari a la tarda.

Barcelona. Ciutat, ciutats Curs 2010-2011

LA PROPOSTA EDUCATIVA

Després de l’Any Cerdà i la seva oferta especial d’itineraris, el nou curs reprèn el programa d’itineraris urbans del CCCB i aprofita per redefinir-los en incorporar els temes de debat contemporani plantejats sobre la ciutat actual. Fenòmens com la crisi econòmica i els reptes de l’economia del coneixement, l’aprovació definitiva del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, el paper de la creació cultural, el fenomen de la immigració, la situació de les grans infraestructures, els problemes de sostenibilitat mediambiental, etc., obren noves perspectives per observar, pensar i parlar sobre la nostra ciutat. Barcelona ha experimentat en les darreres dècades un procés accelerat de canvis, dels quals en som tots conscients: transformacions urbanes, socials, econòmiques, tecnològiques, de gran magnitud que estan generant noves exigències, demandes i tensions, en un delicat context de crisi econòmica i política.

El programa d’itineraris que presentem té, doncs, la voluntat explícita de ser sensible a les noves realitats presents a la ciutat, un viatge per la història i el present de Barcelona, sense oblidar els problemes i reptes globals que afecten el vertiginós procés d’urbanització que viu el món avui. En aquesta línia descrita, els grups que visitin EL RAVAL. La ciutat cosmopolita seran convidats a pensar sobre l’espai públic i la convivència; els alumnes que passegin pel POBLENOU. La ciutat reinventada treballaran qüestions relatives a la nova economia del coneixement i el seu paper en un context de crisi global; els recorreguts pel BESÒS. De frontera a espai públic i LLOBREGAT. Nou eix metropolità introduiran de forma natural els temes mediambientals i els reptes metropolitans; finalment, L’EIXAMPLE. La forma de la ciutat ens permetrà presentar les noves reflexions i aportacions derivades de l’Any Cerdà.


ITINERARIS

EL RAVAL La ciutat cosmopolita

L’EIXAMPLE La forma de la ciutat

EL POBLENOU La ciutat reinventada

BESÒS De frontera a espai públic

LLOBREGAT Nou eix metropolità

El Raval ha experimentat en les darreres dècades una sorprenent transformació urbana i humana. Els canvis en la població resident han creat una nova realitat amb nous reptes i perspectives. Actualment el barri és un mosaic heterogeni on trobem vestigis del passat i arquitectures d’avantguarda, comerços i museus, espais públics de qualitat i turistes de tots els continents, equipaments de barri i centres universitaris, etc. I en aquest espai urbà en permanent transformació és visible el batec d’un barri que viu amb intensitat totes les incerteses i possibilitats que defineixen el nostre present. El Raval s’enfronta al malestar i les contradiccions que pateix bona part de la societat urbana contemporània, és doncs, a escala local, un mirall fidel de les inquietuds i prejudicis que amenacen el nostre present. Però passejar pels seus carrers és també una lliçó pràctica de convivència, vitalitat i cosmopolitisme i ens ajuda a ser conscients de les oportunitats que ofereix la ciutat als seus habitants.

La celebració de l’Any Cerdà ens ha permès redescobrir l’Eixample i posar en valor l’encert del projecte d’Ildefons Cerdà. Els resultats dels treballs d’investigació presentats en llibres, cursos, seminaris, congressos i exposicions, ens han apropat amb rigor a la complexitat del desenvolupament del pla original, però també ens han ajudat a ser plenament conscients de la gran flexibilitat del projecte urbanístic de Cerdà i la seva extraordinària capacitat per adaptar-se als canvis socials, econòmics, tecnològics i de mobilitat que ha viscut la ciutat en els darrers 150 anys. L’Eixample és, doncs, actualitat viva orientada cap a un futur que demana noves actuacions. Conèixer les bases urbanístiques i estructurals de l’Eixample, els canvis més importants soferts en la seva història, els problemes i els reptes actuals, ben segur que ens ajudarà a comprendre millor les seves perspectives de futur i el paper que juga i pot jugar en el context d’una Barcelona metropolitana.

La transformació del Poblenou iniciada ara fa deu anys comença a tenir un perfil definit. Les oficines i els equipaments vinculats amb les noves tecnologies conviuen amb nous parcs, habitatges, escoles i comerços. Encara és aviat per fer-ne una valoració equilibrada però les línies bàsiques de la proposta són clares i visibles. És el 22@ un bon exemple de reinvenció urbana? Pot esdevenir un model? Quin és el preu que el Poblenou tradicional —els seus habitants, el comerç local, la vida associativa, el sector productiu— ha de pagar per facilitar aquesta transformació? Al llarg del recorregut analitzarem aquestes qüestions i ens aproparem a la història del Poblenou, al seu present i a les noves propostes de futur. Avui el 22@ és, juntament amb la Sagrera, la zona de Barcelona que està experimentant un procés de canvi més vertiginós i profund i, en aquest sentit, és un dels millors exemples de la realitat dinàmica i canviant de les ciutats.

El riu Besòs, després de les importants obres realitzades els darrers anys, ha esdevingut un important eix vertebrador de l’espai urbà, econòmic, social i públic més proper. Però com a corredor de tota mena de fluxos, des del trànsit de persones al tràfic de mercaderies, des de les autopistes a les línies ferroviàries, des de l’electricitat al gas, també assumeix un paper regenerador i organitzador metropolità de primer ordre. Allà on hi havia una frontera entre perifèries urbanes, ara trobem un espai d’articulació que transcendeix l’àmbit municipal i ajuda a configurar una nova ciutat metropolitana. El Besòs és ara un espai de connexió privilegiat en un context en el qual la planificació i la visió urbana a gran escala esdevenen fonamentals. El recorregut que us proposem, —des de Montcada i Reixac fins a la seva arribada al mar, a Sant Adrià—, permet una immersió molt completa i detallada en tots aquests temes.

El Llobregat segueix sent un riu essencial per a tot el territori que travessa: per la trama urbana que l’envolta, pel delta que genera, per l’economia que es mou al seu voltant. N’és un exemple el fet que bona part de l’aigua que utilitza Barcelona i el seu entorn metropolità per a l’alimentació i la higiene personal prové encara del Llobregat. Però la nostra visita al riu ––des de Sant Joan Despí fins a la seva arribada al Prat–– té una visió més àmplia: vol analitzar el seu paper com a eix fonamental de l’organització territorial i econòmica d’aquest sector de la ciutat metropolitana. L’itinerari, que passa per la vall baixa del Llobregat, comença amb la visita al Parc de Torreblanca, a Sant Joan Despí, i acaba al costat de la nova desembocadura del riu Llobregat.

Punt de trobada CCCB

Punt de trobada Metro Poblenou (c. Pujades)

Nivell recomanat ESO, Batxillerat i Cicles Formatius

Nivell recomanat ESO, Batxillerat i Cicles Formatius

Especificitats La visita s’inicia treballant una àmplia col·lecció d’imatges que fan referència als inicis i al desenvolupament de l’Eixample, per preparar les observacions que realitzarem al llarg del recorregut.

Especificitats Per al 1r cicle d’ESO, la visita fa més èmfasi en l’evolució del barri al llarg del segle xx. Per al 2n cicle d’ESO i el Batxillerat, els projectes de futur per al Poblenou guanyen protagonisme.

Punt de trobada CCCB Nivell recomanat ESO, Batxillerat i Cicles Formatius Especificitats Per a Primària i el 1r cicle d’ESO, la visita fa més èmfasi en les qüestions sociològiques actuals. Per al 2n cicle d’ESO i el Batxillerat, la situació present s’emmarca en els canvis històrics viscuts pel barri durant els darrers 150 anys. La visita s’inicia amb una àmplia col·lecció d’imatges sobre l’evolució del Raval i la seva relació amb la resta de la ciutat.

Punt de trobada Parada d’autobusos de Sant Andreu Nivell recomanat Primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius Especificitats Per a Primària i 1r cicle d’ESO, la visita fa més èmfasi en els aspectes del Besòs relacionats amb el cicle de l’aigua. Per al 2n. cicle d’ESO, Batxillerat, Cicles Formatius, guanya protagonisme la relació estratègica del riu amb Montcada, Santa Coloma, Sant Adrià i Barcelona. Aquest itinerari es fa amb autocar

Punt de trobada Avinguda Diagonal, davant del Palau de Pedralbes Nivell recomanat ESO, Batxillerat i Cicles Formatius Especificitats Per al 1r cicle d’ESO, la visita fa més èmfasi en el paper de l’aigua i en l’actualitat del riu. Per al 2n. cicle d’ESO i Batxillerat, Cicles Formatius, apareix de forma més amplia la relació del Llobregat amb Sant Joan Despí, Sant Feliu, el Prat i Barcelona, així com la remodelació actual del seu delta. Aquest itinerari es fa amb autocar


CCCB: Itineraris per escoles 2010-2011