Page 11

20

21

INCIPIT TRAGOEDIA

NATURA NATURATA

La iconografia de la guerra comença amb els fets d’octubre de 1934, any en què André Masson s’instal·la a Tossa i on convoca Georges Bataille, Henry Michaux, Dora Maar i altres condensadors de l’imaginari contemporani del mal. La visió de Masson a la muntanya de Montserrat, recollida en el seu dietari, il·lustrarà la revista surrealista Minotaure. Bataille, al seu torn, recull l’estada a la Barcelona republicana en el text Le bleu du ciel (editat el 1957). Demà serà la revolució a Barcelona, diu un dels seus personatges. És a Tossa on Masson i Bataille treballen el projecte Acéphale. En aquest, Bataille projecta l’amic portant el seu cap (calavera pura) en el lloc del sexe, una granada a la mà dreta, un punyal bífid a l’esquerra, els pits marcats per dues estrelles i un ventre-laberint. L’any 1934, Dalí inicia la sèrie de les seves premonicions de guerra: a banda del quadre, els estudis preparatoris són d’una cruesa extrema. Hi ha un informal terrorífic, un imaginari propi del segle XX que a Catalunya, on es percebia com a cap altre lloc el clima de preguerra espanyol i europeu, es manifesta abans del 1936.

L’audàcia de creure en el futur sovint ha suposat la fascinació per la màquina, una constant en l’imaginari futurista del segle XX. En el pas de la natura a la màquina, aquesta guanya vida pròpia i pren el lloc de la natura: món produït o criatura creada. I així, hi ha un maquinisme estètic i una avantguarda plàstica maquinista com un nou model de representació que vol desplaçar al vell patró naturalista. L’esperit dadà es projecta com una dimensió lúdica de l’art i la vida. La poesia experimenta amb el poder multiplicador de la paraula polimòrfica i el dèdal de l’alfabet. El joc s’obre com un espai nou de vertadera construcció mental. I l’artefacte virtual s’articula com una extensió infinita i borgiana de la ment, el coneixement i els sistemes de la informació. Màquina, virtual i revolta de futur en la construcció mental que connecta joc i inventiva, tècnica i plaer, coneixement i popularitat, i que s’estén fins a l’última deriva: el maquinisme del sonor i el virtual.

Premonicions i crits de guerra

(a dalt) Pedro G. Romero, Checa (reconstrucción de la Checa del SIM que funcionó en la iglesia de Vallmajor de Barcelona entre 1937-1939), 2003. Instalación. (a baix) Dora Maar, Jeux interdits, 1935. Fotografia: Michel Motion.

Maquinisme poètic i lúdic

(a dalt) Otto Lloyd, Dessin pour “391”, 1917. Tinta i gouache sobre paper. (a baix) Robert Delaunay, Poemario Vicente Huidobro, “Tour Eiffel”, 1918. Llibre. Pochoir i tipografia sobre paper.

Profile for Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Quadern educatiu exposició "Il·luminacions. Catalunya visionària"  

Quadern educatiu pensat per a les escoles.

Quadern educatiu exposició "Il·luminacions. Catalunya visionària"  

Quadern educatiu pensat per a les escoles.

Profile for cccb
Advertisement