Page 1

Servei Educatiu del CCCB

Dossier de treball Servei Educatiu Exposició

Per a qualsevol consulta: e-mail Seducatiu@cccb.org o bé a la web www.bcn.es/imeb/program.htm

Centre de Documentació: El CCCB té un centre de documentació que posa a disposició del professorat i els alumnes que ho sol.licitin documentació sobre les exposicions, alhora que ofereix una biblioteca especialitzada en espai públic i temes urbans. Al Centre de Documentació podreu trobar els quaderns educatius realitzats en anteriors exposicions i els catàlegs citats a la bibliografia.

Bamako'05 Un altre món


Bamako´05. Un altre món «Bamako´05. Un altre món» és una producció del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) en col·laboració amb Culturesfrance / «Rencontres Africaines de la Photographie» de Bamako i el Ministeri de Cultura de Mali. Director de les «Rencontres Africaines de la Photographie»: Moussa Konaté Comissari general: Simon Njami Comissari de «Bamako´05. Un altre món»: Pep Subirós Coordinació: Servei d’exposicions del CCCB Inauguració: 5 D’octubre de 2006 Dates: 6 D´octubre de 2006 28 De gener de 2007 Espai: Sala 3 del CCCB Amb el patrocini Fundació Caixa Catalunya Amb el suport de Departament de Cultura Generalitat de Catalunya

Helga Kohl, Sense títol 10, Sèrie ‘Kolmanskop’, Namíbia, 1993-1997


Bamako'05

7

Text introductori a l'exposici贸

Textos i imatges de l'exposici贸 Quadern de treball

9 17

Propostes del Servei Educatiu

31

Bibliografia

Montalegre, 5 08001 Barcelona Tel. 93 306 41 00 www.cccb.org Informaci贸 del Servei Educatiu: Tel. 93 306 41 35

de dimarts a divendres de 10 a 13 h. seducatiu@cccb.org






Mikhael Subotzky, Exercici, presó de màxima seguretat de Pollsmoor.

La 6ª edició de les Rencontres Africaines de la Photographie, que va tenir lloc a Bamako el proppassat mes de novembre del 2005, s’articula al voltant de la noció d’un altre món. La proposta no és la d’anar a la recerca de cap utopia, vella o nova, ni de cap realitat transcendent. La intenció és molt més senzilla, i també molt més ambiciosa. És una proposta poètica, és a dir, profundament realista, basada en el que Paul Éluard va formular de manera clara i neta: «Il y a un autre monde, mais il est dans celui-ci». Sí, hi ha un altre món, però és a l’interior d’aquest. En aquest sentit, la proposta és la incitació a observar amb un esguard fresc, lliure d’estereotips, la complexitat i riquesa d’unes realitats que els nostres ulls blasés, cansats i sobrecarregats d’imatges, tendeixen a simplificar o senzillament a ignorar. A descobrir tot allò que és possible dins del real. Els altres mons que ens proposa Bamako són, doncs, tant una dimensió de la realitat més ordinària, com una potencialitat de les nostres facultats de percepció. I d’acció.






Exposició internacional

Rana El Nemr, Sèrie ‘The Metro’, El Caire, 2002-2003

Michael Subotzky, Pati d’exercici, presó de màxima seguretat de Pollsmoor

La selecció de Bamako’05 realitzada per al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona inclou l’obra de tretze fotògrafs, dels trenta-nou presentats a l’«Exposició Internacional» de la biennal. Tots ells ens ofereixen una visió subjectiva que, com diu Simon Njami, comissari general de les Rencontres, «no pretén imposar-se com un axioma sinó com una proposta, com una possibilitat, com una alternativa». No pretenen dir «aquesta és la realitat», sinó «aquesta també és una realitat». A través de la seva subjectivitat, amplien i enriqueixen la nostra mirada.

Malik Nejmi, Sense títol 1, Sèrie ‘Imatges d’una tornada al país’


10

11

Homentatge John Mauluka (Zimbabwe, 1932-2003)

Nascut a Harare (Zimbabwe) el 1932 i mort el 2003 a la mateixa ciutat, John Mauluka ha estat un dels grans fotoreporters africans i, durant gairebé cinquanta anys, ha retratat les transformacions de la seva terra, les alegries i les penes de la seva gent. La seva és una fotografia profundament humanista que, alhora que aixeca acta de la duresa de les condicions de vida de la gran majoria de la població de Zimbabwe i de l’arbitrarietat dels poders dominants, està sempre amarada de tendresa, fins i tot d’humor i, certament, de solidaritat.

Exposició monogràfica Malick Sidibé (Mali)

Malick Sidibé va néixer el 1936 a Soloba (Mali) i actualment viu i treballa a Bamako. Les seves imatges constitueixen, juntament amb les de Seydou Keita, una de les referències obligades de la història de la fotografia, dels temps en què, com ens recorda Dagara Dakin, comissari d’aquesta mostra, «la venteguera de les independències bufava damunt l’Àfrica i l’avenir s’anunciava carregat de promeses». La història no ha complert de moment les seves promeses, ben al contrari, però les fotos de Malick Sidibé es mantenen vives no només com un entranyable monument a l’esperança, a l’alegria de viure, sinó també com un testimoniatge que altres històries són possibles. Entre altres raons, perquè ja han estat reals.

1. Malick Sidibé, Pierre Billon i Kada Sidibé 2. Malick Sidibé, Sense títol 3. Malick Sidibé, Sense títol

1.

1.

2.

3.

2.

1.John Mauluka, Nen del carrer 2.John Mauluka, Excombatents 3.John Mauluka, Manifestació de mestres 4.John Mauluka, Escacs

4.

3.


12

13

Memòria Ranjith Kally (Sud-àfrica)

1.

Ranjith Kally va néixer a Durban (Sud-àfrica) el 1925. L’exposició dedicada a Kally ens permet no només descobrir un fotògraf de primera línia, sinó també recuperar una història amagada –en paraules del comissari de la mostra, Riason Naidoo, «un dels secrets millor guardats del continent africà»–, una memòria negada: la de la molt important presència índia a l’Àfrica oriental i meridional, la segregació soferta per aquesta comunitat durant l’apartheid, la seva lluita al costat de la població negra contra els deliris racistes. Kally ens revela de manera brillant i perspicaç un món –el seu món, un altre món– riquíssim i tanmateix ignorat, no només fora del seu país sinó també, fins fa molt poc, a la seva pròpia terra, Sud-àfrica.

2.

1.

3.

1. Ranjith Kally, Amor per sobre la barrera de color, 1962 2. Ranjith Kally, Tommy Chetty i Amaranee Naidoo a la Paret de la Mort, Durban, 1957 3. Ranjith Kally, La mare netejant llenties , Isipingo, 1945 4. Ranjith Kally, El líder Albert Luthuli, guardonat amb el premi Nobel de la pau, 1960

4.

Exposició nacional Algèria

La mostra de fotografia algeriana també tracta de la recuperació d’una història oculta, la del conflicte que va ensangonar Algèria durant gairebé tota la dècada de 1990. En aquest cas, però, no tant perquè hagi estat amagada –els mitjans de comunicació en van anar plens al llarg de tot aquell període– com per la parcialitat amb què ha estat presentada. La selecció realitzada per la comissària Michket Krifa inclou els drames de la guerra civil, però no es limita a documentar-ne la dimensió política i militar. També ens presenta la increïble resistència i l’afirmació de la vida enfront de la violència i el terror.

2.

1. Zohra Bensemra, Visita oficial del president Bouteflika a Chlef, regió afectada pel terrorisme, Chlef, maig de 2001 2. Samir Sid, Seguda davant el Palau del Govern 3. Benyoucef Cherif, Un patriota civil, encarregat de la defensa del poble, en companyia d’una dona, Sidi Hammad, 1997 4. Nasser Kamr-Eddine Medjkane, Commemoració de les manifestacions populars de l’11 de desembre del 1960, Alger, 1991

4.

3.


14

15

Transversals Jane Alexander (Sud-àfrica), Pascal Marthine Tayou (Camerún)

Jane Alexander, Dig it all yummy, 2004

Pascale Marthine Tayou, Sense títol, Sèrie ‘Perfums oblidats’

A la secció «Transversals», el CCCB ha triat el treball de dos artistes –Jane Alexander i Pascal Marthine Tayou– que de manera regular, des de registres i amb tècniques molt diferents, fan incursions en el terreny de la fotografia com a camp d’ampliació i experimentació de la seva recerca i producció creativa, fonamentalment escultòrica en el cas d’Alexander, decididament «multimèdia» en el de Tayou. Els fotomuntatges de la primera ens confronten amb la inquietant presència de l’«animalitat» dins nostre, amb la fragilitat del mai acabat procés d’humanització. Els zooms de Tayou fan aflorar la bellesa inscrita en els murs més humils i escrostonats.


16

Quadern de treball Materials complementaris

Bamako'05 Un altre m贸n

Propostes del Servei Educatiu

17


18

19

Paraules per al debat

John Berger Sobre las propiedades del retrato fotográfico Versión castellana: Pilar Vázquez Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2006 (Pág. 9,10,11,13)

Las fotografías testimonian una elección humana en una situación determinanda. Una fotografía es el resultado de la decisión del fotógrafo de que merece la pena registrar que ese acontecimineto o ese objeto se han visto. Si todo lo que existe se fotografiara continuamente, las fotografías carecerían de sentido. Las fotografías no celebran ni el acontecimiento ni la facultad de la visión en sí. Son un mensaje acerca del acontecimiento que registran. La urgencia de este mensaje no depende enteramente de la urgencia del acontecimiento, pero tampoco es completamente independiente de éste. En su forma más sencilla, el mensaje decodificado significa: He decidido que merece la pena registrar lo que estoy viendo. Podemos aplicar esto por igual a la fotografía más memorable y a la más banal de las instantáneas. Lo que las distingue es el grado de explicación del mensaje que aporta la fotografía, el grado en el que la fotografía hace transparente y comprensible la decisión del fotógrafo. Y aquí llegamos a la paradoja de la fotografía, una paradoja que no suele entenderse. La fotografía es un registro automático, realizado con la mediación de la luz, de un acontecimiento dado; sin embargo, utiliza ese acontecimiento dado para explicar el hecho registrado. Denominamos así “fotografía” al proceso de hacer consciente la observación. La pintura es el arte de la composición y, por consiguiente, parece razonable esperar cierto orden en lo que se dispone ante nuestros ojos. En una pintura, todas las relaciones entre las formas se adaptan hasta cierto punto a la finalidad que tiene el pintor en mente. Éste no es el caso en la fotografía (a no ser que consideremos como tal esas absurdas obras de estudio en las que el fotógrafo dispone todos los detalles del tema fotografiado antes de tomar la foto). La composición, en el sentido más profundo y pedagógico de la palabra, no tiene lugar en la fotografía. Al mismo tiempo que registra lo que se ha visto, una foto, por su propia naturaleza, se refiere siempre a lo que no se ve. Aisla, preserva y presenta un momento tomado de un continuo. La fuerza de una pintura depende de sus referencia internas. Su referencia al mundo natural más allá de los límites de la superficie pintada nunca es directa; opera siempre con equivalentes. O, para decirlo con otras palabras: la pintura interpreta el mundo traduciéndolo a su propio lenguaje. Pero la fotografía no tiene un lenguaje propio. Se aprende a leer las fotografías de la misma manera que se aprende a leer las huellas o un electrocardiograma. El lenguaje en el que opera la fotografía es el lenguaje de los acontecimientos. Todas sus referencias son externas a sí misma.

Farida Hamak, Ampolla de Pepsi


20

Propostes de treball a classe:

Llegeix atentament els extractes de l’assaig de John Berger “Entender una fotografía”, escrit el 1968. Creus què la afirmació, “La composición, en el sentido más profundo y pedagógico de la palabra, no tiene lugar en la fotografía”? Es pot aplicar al treball de Jane Alexander?

Jane Alexander, Síndrome de postconversió (a la natura), 2003

Què veus? Quina impressió et produeix? Com interpretes la imatge?

Ranjith Kally, Cato Manor Shebeen, 1957

“Las fotografías testimonian una elección humana en una situación determinanda... Al mismo tiempo que registra lo que se ha visto, una foto, por su propia naturaleza, se refiere siempre a lo que no se ve. Aisla, preserva y presenta un momento tomado de un continuo.”

Estàs d’acord amb aquestes afirmacions de Berger? Creus que es poden aplicar a la fotografia de Ranjith Kally.

Busca algunes fotografies d’aquest dossier o del conjunt de l’exposició que encaixin bé amb les afirmacions de John Berger. Justifica la teva selecció.


22

23

Un altre món Simon Njami

... L’altre món és precisament el que ens obre la porta a una nova realitat. Una subjectivitat que no se’ns imposa com un axioma sinó com una proposta, una possibilitat, una alternativa. Una visió personal que té el mèrit de la seva humilitat, que no pretén esdevenir una icona. La força del fotògraf rau en el fet que, al mateix temps que ens obliga a observar la realitat amb una mirada nova, a modificar el punt de vista i la perspectiva per no caure al parany de la realitat comuna, mai no ens vol convèncer de l’objectivitat absoluta del que explica. No tracta de vendre’ns cap «realitat real», perquè és conscient que a la realitat li passa com a la veritat: no existeixen. El París on visc no s’assembla a cap altre París. És només és el reflex de la meva vida, els meus costums i els meus itineraris. Cada parisenc té el seu París. De la mateixa manera, Àfrica no es podria reduir a cap realitat objectiva. Allà on la literatura crea veritat subjectiva, ficció, perquè proposa imatges abstractes com a suport de les paraules, la fotografia, com la televisió, proposa objectivitat. D’aquí el paper crucial dels fotògrafs africans. Tal com, en el discurs teòric, qui mana és qui actua, la nostra il·lusió de realitat es recolza en allò que veiem. Si els territoris són lliures, i si un paisatge no pertany a ningú en particular, llavors, en el món global on ens movem, és imprescindible que els africans produeixin les seves pròpies imatges i escenifiquin les seves pròpies veritats. Potser no podran evitar el parany de l’exotisme, però almenys faran seu aquest exotisme, que tenen dret a reivindicar. La seva mirada inclourà necessàriament una part d’autobiografia i d’autoretrat.

Imatges per al debat Nadia Ferroukhi, Dely Brahim, Alger, 2000 Rana El Nemr, Sèrie ‘The Metro’, El Caire, 2002-2003

Mira Què veus en les fotografies? Quina impressió et produeixen? Què et suggereix el que veus?

Relaciona Quines són les diferències més evidents? Tenen alguna cosa en comú?

Contextualitza A partir de la informació concreta que el monitor et donarà al llarg de la visita situa aquestes fotografies en el seu context original.

Opina Dóna la teva opinió sobre el que reflecteixen aquestes imatges i valora el missatge que ens volen transmetre.


24

25

Un altre món Simon Njami

... L’altre món no és fora d’aquest. S’amaga tant en el que és quotidià com en el que és excepcional. Tot depèn de nosaltres, de la nostra manera de percebre les coses i la nostra capacitat de projectar-nos en històries que ultrapassen els límits de la realitat. A través del tema d’aquestes VIes Rencontres de la Photographie Africaine, els fotògrafs ens mostren en què és diferent el món que ells perceben, ja sigui en el seu entorn quotidià, ja sigui en un registre més ampli, més enllà de les nostres fronteres. L’altre món no és necessàriament lluny. Potser s’amaga en detalls que no sap veure cap mirada que no sigui la del fotògraf. Cercar aquest altre món ens obliga a repensar-nos i a qüestionar les idees preconcebudes que teníem sobre nosaltres mateixos i les que el món projecta sobre nosaltres. Ens obliga a repensar el passat a la llum del present, però també a projectar-nos en el futur, obrint-nos a d’altres possibilitats. Ens porta a desvetllar la bellesa allà on d’altres només hi veuen lletjor, a desvetllar la felicitat i la joia allà on d’altres només hi veuen misèria i tristesa. En resum, equival a recrear un món a la nostra mesura. Un món que ens correspongui i que no sigui la projecció dels altres: un atopos, per fer servir el mot de Roland Barthes. Avui dia, aquesta és l’única manera d’expressar la nostra humanitat i contradir la marxa d’un món que pretén tancar la humanitat en un motlle únic i mortífer.

Imatges per al debat Raymond Barthes, Exhumació dels morts Bruno Hadjih, Dhikr Tidjani, Montreuil, 2004

Mira Què veus en les fotografies? Quina impressió et produeixen? Què et suggereix el que veus?

Relaciona Quines són les diferències més evidents? Tenen alguna cosa en comú?

Contextualitza A partir de la informació concreta que el monitor et donarà al llarg de la visita situa aquestes fotografies en el seu context original.

Opina Dóna la teva opinió sobre el que reflecteixen aquestes imatges i valora el seu contingut visual i simbòlic.


26

27

Camara Laye El nen negre Traducció: Xavier Pàmies Pagès editors, Lleida, 1997 (Pàg.153 i 156)

Quan, cansats d’escoltar discos i de ballar, un cop fets els deures, sortíem a passejar, jo portava la Marie damunt el quadre de la bicicleta, i tots els nois de Conakry, i sobretot els meus companys d’escola i els alummnes del col.legi Camille Guy, ens contemplaven ammb mirades d’enveja. Tots haurien volgut tenir la Marie com a companya de passeig, però la Marie ni se’ls mirava, i només es fixava en mi... Acostumava a conduir cap a l’escullera. Allà ens assèiem i miràvem el mar. M’agradava molt mirar el mar. En arribar a Conakry, quan havia visitat la ciutat i havia descobert el mar de cop i volta, ja m’havia robat el cor tot d’una. Aquella gran plana...Sí, podria ser que aquella plana líquida me’n recordés una altra: la gran plana de l’Alta Guinea on havia crescut... No ho sé. Quan es començava a fer de nit, tornàvem. “Ja es fa fosc?”, pensava mentre anava pedalant. Sí, un altre diumenge que ja s’acabava! El temps, durant la setmana, sembalava immòbil; però el diumenge passava amb una revolada del matí al vespre; passava volant! Passaven tan de pressa els diumenges amb pluja, en què ens quedàvem tancats a casa, com els diumenges amb sol; i la cortina de pluja, aquella terrible cortina de pluja de Conakry, tan carregosa, tan interminable quan queia davant de les finestres de l’escola, era lluminosa quan tenia la Marie al costat.

John Mauluka, Família en bicicleta

Amb quina imatge de l’exposició il·lustraries aquest text?

Explica la teva elecció.


28

Imatges associades Propostes de treball

Les imatges com les paraules evoquen en nosaltres records i associacions molt variades i personals.En aquestes pàgines hem creat un peculiar teixit d’imatges que es poden associar de maneres diferents.

Mira amb atenció les imatges i fes una primera classificació en funció de les semblances formals. Després busca altres possibles classificacions. Anota en un paper els teus criteris d’associació.

Busca textos, pintures, imatges cinematogràfiques,... que puguis relacionar amb algunes fotografies de l’exposició i crea un nou teixit d’imatges.

A continuació intercanvia el teu treball amb un company i amb la seva selecció repeteix el primer exercici. Anota en un paper els teus criteris de classificació. Finalment compareu els resultats. Creus què ara veus les fotografies de la mateixa maner

En el dossier hem intercalat dos fragments de l’article del catàleg de Simon Njami que tracten sobre la fotografia. A partir de les idees que s’expressen en els textos us proposem que feu 5 fotografies de la vostra realitat quotidiana, mirant de copsar el que normalment passa desapercebut.

29


30

31

Bibliografia

ACHEBE, Chinua: Tot se’n va en orris. Ed. 62, Barcelona, 2000. ÀFRIQUES, L’artista i la ciutat. Un viatge i una exposició. Catàleg editat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Barcelona, 2001. AMIN, Samir: El fracaso del desarrollo en África y en el Tercer Mundo: un análisis político. Ed. IEPALA, Madrid, 1994. ANTHOLOGY OF AFRICAN AND INDIAN OCEAN PHOTOGRAPHY. Ed. Revue Noire, Paris, 1999. BAMAKO’03. Catàleg editat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Barcelona, 2004. BAYART, Jean-François: El Estado en África: la política del vientre. Ed. Bellaterra Cop., Barcelona, 1999. BERGER, John: Sobre las propiedades del retrato fotográfico. Ed. Gustavo Gili, 2006. BOUTIAUX, Anne-Marie: L’Afrique per elle-meme: un siècle de photographie africaine. Ed. Revue Noire, Paris, 2003. COETZEE, J.M.: La novela en África. Ed. MACBA, Barcelona, 2003. DD AA: Conflictos y cooperación en África actual. Ed. SIAL, Cop., Madrid, 2000. FREUND, Gisèle: La Fotografía como documento social. Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1993. KAPUCSCINSKY, Ryszard: Un día más con vida. Ed. Anagrama, Barcelona, 2003. LAYE, Camara: El nen negre. Pagès Editors, Lleida, 1997. PHOTOGRAPHS DE BAMAKO DE 1935 À NOS JOURS. Ed. Revue Noire, Paris, 1998.

Farida Hamak, Timimoun. Alger, 2001

RETRATS DE L’ÀNIMA. Catàleg editat per CaixaForum, Barcelona, 1997. SONTAG, Susan: Sobre la fotografía. Ed. Alfaguara, Madrid, 2005. SUBIRÓS, Pep: Sobre la felicitat i altres neguits: o de com totes les aigües es comuniquen. Ed. Destino, Barcelona, 2003. WESSELING, Henri: Divide y vencerás, el reparto de África (1880-1914). Ed. Península, 1999.

Pàgines web

http://www.afaa.asso.fr/afrique/projets_phares/bamako_VI/monographie.php http://www.fotoafrica.org http://www.laveudafrica.com/asp/literatura.asp


Profile for Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

bamako2_cat  

Un altre món web www.bcn.es/imeb/program.htm Servei Educatiu e-mail Seducatiu@cccb.org o bé a la Per a qualsevol consulta: Exposició

bamako2_cat  

Un altre món web www.bcn.es/imeb/program.htm Servei Educatiu e-mail Seducatiu@cccb.org o bé a la Per a qualsevol consulta: Exposició

Profile for cccb
Advertisement