ZOOM 01

202205

-

NÚMERO

01

-

#ZOOM22

ZOOM LA REVISTA CIENTÍFICA DE LES AIMERIGUES

CIUTATS I SALUT

1

ZOOM.

REVISTA

CIENTÍFICA

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

SUMARI

2 SUMARI 4 EDITORIAL 6 CIUTAT I SALUT 16 ACTIVITATS 22 SCIENCEtit DE L'HUMOR 26 SORTIDES 28 RECERCA EN ACCIÓ-TDR S 32 ESPAI AFÍ 38 ciència i ficció 40 L(HORT)CUS AMOENUS 42 ENXARXATS

2

1_2022

3

ZOOM.

REVISTA

CIENTÍFICA

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

EDITORIAL La realitat visible és una parte ínfima de la realitat sencera, ja sigui per massa propera (la Terra), per massa llunyana (Saturn), per massa gran (el Cosmos), per massa petita (un àtom), per massa transparent (l’aire), per massa opaca (el cos humà), per massa lenta (el creixement d’un arbre) o per massa ràpida (l’esclat de una bombolla de sabó)...

Jorge Wagensberg

L

a contaminació atmosfèrica és la

la contaminació atmosfèrica provoca

principal amenaça ambiental per a la

200.000 casos nous d’asma infantil cada

salut a escala global, i provoca un ventall

any. Com en el cas del canvi climàtic, cal

d’efectes adversos per a la salut, fins i tot

fer molt més per protegir les generacions

a les concentracions més baixes. No hi ha

futures.

concentracions segures. Cada any moren

La ciència entesa com a un zoom que

al món 7 milions de persones a causa

ens permet apropar-nos amb precisió

d'ella. 1200 només a Barcelona. Unes 150

als diversos i interconnectats nivells

a Terrassa. La gran majoria d’aquestes

(espacials i temporals) de la realitat. En el

persones se salvarien només atenent a les

nostre cas, fer visible l’invisible (per massa

Directrius Mundials de Qualitat de l’Aire,

transparent); això és: la contaminació

actualitzades per l’Organització Mundial

aèria. L’altre gran zoom del qual disposem,

de la Salut el darrer 2021, molt més baixes

l’art, ens hauria de permetre mostrar (de

que les vigents fins ara i fonamentades en

nou: fer visible) de forma significativa

una evidència científica molt sòlida i més

aquesta mateixa xarxa de connexions

gran que l’anterior.

en si (la seva irreductible complexitat).

Els efectes sobre la salut de la contaminació

Entendre i intuir. Entendre intuint. Intuir

atmosfèrica

altres

entenent. I totes les possibles barreges

aspectes, les malalties cardiovasculars i

i connexions, contactes i combinacions.

respiratòries, el càncer i els efectes sobre

No hi ha mai coneixement pur: dades,

el cervell i els resultats del part. Els fetus

conceptes i metàfores es necessiten els

i els infants són especialment vulnerables,

uns als altres.

i la contaminació atmosfèrica provoca,

Aquest, la contaminació atmosfèrica,

entre altres problemes, parts prematurs,

és el tema central del projecte Erasmus

baix pes en néixer, infants nascuts morts,

actualment en curs al nostre institut.

asma infantil i obesitat, i una reducció del

També del monogràfic d’aquest primer

desenvolupament cognitiu i del rendiment

número de Zoom, la revista de ciència i

escolar. Únicament a la Unió Europea,

tecnologia de Les Aimerigues.

inclouen,

entre

4

1_2022 El projecte, Sustainable cities: Making

l’estructura de la revista. Una revista anual

visible the invisible, ha anat creixent els

que girarà al voltant d’un monogràfic

darrers anys dins del projecte conjunt

sobre un tema diferent a cada número.

Thinking globally, acting locally 2020-

Els apartats d’Activitats i Sortides volen

23 portat a terme junt amb l’institut

mostrar de forma propera l’activitat

Adolf-Schmitthenner-Gymnasium

de

científica que té lloc al centre. Recerca en

Neckarbishofsheuim (Alemanya), l’Enrico

acció-TDRs vol apropar de forma sintètica

Fermi de Montesarchio (Itàlia) i el Zespol

els resultats i la varietat dels treballs de

Szkol Lesnych, de Ruciane-Nida (Polònia)

recerca i altres treballs d’investigació que

que han treballat diversos aspectes

es generen als diversos nivells. Mentre que

relacionats amb la sostenibilitat com ara

l’Espai afí dóna un espai (que és un temps)

l’alimentació, el tractament dels residus i

a les matemàtiques (però són o no són

la gestió dels boscos.

ciència?) a partir del suggerent concepte

El treball s’ha anat articulant a partir de

d’”afinitat”. Ciència i ficció, per la seva

l’aproximació a les dades i el coneixement

banda, busca configurar-se com un espai

científic sobre la contaminació (amb un

de trobada de la ciència amb l’àmbit de les

taller realitzat amb científics de l’Institut

“lletres”, de les “humanitats”, enteses en la

de Salut Global de Barcelona, ISGlobal) en

seva més àmplia definició. Ens apropem

combinació amb una perspectiva artística

a llibres clàssics de la ciència-ficció en

sobre

tractades,

aquest número, però joiosament estem

fonamentalment al voltant de la idea de

oberts a qualsevol altre tipus de proposta

ciutat. Com representar significativament,

o experiment d’hibridació. L(hort)cus

com ajudar a fer intel·ligibles (to make

amoenus es fa ressò de la fantàstica

visible) els conceptes, dades i conclusions

activitat duta a terme a l’hort de l’institut.

científiques, però també com apropar-nos

L’últim apartat, Enxarxats, recull una

a problemes molt complexos sense perdre

selecció de llocs web i llocs especialment

de vista el punt global. Les dues grans

interessants de la xarxa.

accions dutes a terme en aquest sentit

Com no podria ser d’altra forma, Zoom,

han estat un taller de collage amb l’artista

una revista científica, conscientment

egarenc Imanol Buisan i l’exposició, encara

interdisciplinària, oberta i plurilingüe, té

work in progress, Nous sommes tous des

com a objectiu bàsic la participació (i gaudi)

respirateurs, a partir de l’obra de l’artista

de tota la comunitat aimeriga en ella. Una

francès Marcel Duchamp.

revista de i per nosaltres. Un calaix de-

Des d’aquestes bases el projecte ha

sastre ben ordenadet. Una aproximació

anat confluint de forma natural amb el

(un zoom!) a la ciència i voltants que fem

posterior projecte ALIA, Les ciutats i la

i al com la fem. No ho dubteu! Us esperem!

les

problemàtiques

salut (dut a terme en col·laboració amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, CCCB i, de nou, l’ISGlobal), com segurament ja heu anat veient al passadís de la planta baixa del nostre centre.

Aquest primer número de Zoom, Ciutat i salut, marca, a més, la pauta de la que serà

5

ZOOM.

CIUTAT I SALUT

REVISTA

CIENTÍFICA

EVERYBODY KNOWS (THAT’S HOW IT GOES)

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

STEP I. PROCESS. PROCESS · a project · a survey · a song · a web

An activity on climate emergency (and the global and the local).

· a mural that’s a selection, · a mural that's at the same time an irrational process · a map in front of the mural · a list of places in front of the mural · things hanging on the walls, among them "Some sentences on conceptual art" by Sol LeWitt. One of them says: "It is difficult to bungle a good idea." · among them a paper whose title is "UNDERSTIMATING THE CHALLENGES OF AVOIDING A CHASTLY FUTURE" that is almost unreadable · among them a sentence by Marshall McLuhan that says: "The

instantaneous

world

of

electric

informational media involves all of us, all at once.No detachment or frame is possible." · a table with some papers on climate emergency and 2 books by Andreu Escrivà.

6

1_2022

STEP II. PROCEDURE

STEP III. LISTEN

1. Make a survey with the next questions:

Listen Listen to the music (can you see the point?)

Everybody Knows.

Leonard Cohen,

by Rufus Wainwright.

a) In which city/town do you live? b) What is the biggest city closest to your home? c) Where does your family come from? (country & city) d) Which cultural heritage would you like

Everybody knows that the dice are loaded

And everybody knows that it's now or never

to visit? (place & city)

Everybody rolls with their fingers crossed

Everybody knows that it's me or you

e) Which exotic country do you dream of

Everybody knows that the war is over

And everybody knows that you live forever

visiting?

Everybody knows the good guys lost

Ah when you've done a line or two

Survey sample: •

Participants in Erasmus.

Everybody knows the fight was fixed

Everybody knows the deal is rotten

•

Students and teachers of schools.

The poor stay poor, the rich get rich

Old Black Joe's still pickin' cotton

•

School community in general.

That's how it goes

For your ribbons and bows

Everybody knows

And everybody knows

the results of the survey until getting

Everybody knows that the boat is leaking

And everybody knows that the Plague is coming

36. Edit them and print them out in A4

Everybody knows that the captain lied

Everybody knows that it's moving fast

format. Write the name of the place (arial

Everybody got this broken feeling

Everybody knows that the naked man and woman

bold 14, left inferior corner). Order:

Like their father or their dog just died

Are just a shining artifact of the past

Cities close to. Rest of places in order of

Everybody talking to their pockets

Everybody knows the scene is dead

appearance or other criteria.

Everybody wants a box of chocolates

But there's gonna be a meter on your bed

4. MURAL: 6 x 6 (36 A3 pieces) (150x252 cm)

And a long stem rose

That will disclose

5. FAQ SHOW in a lateral. Stats too (smaller),

Everybody knows

What everybody knows

our project: that’s it CONTEXT (climate

Everybody knows that you love me baby

And everybody knows that you're in trouble

change).

Everybody knows that you really do

Everybody knows what you've been through

TITLE: Everybody knows (that’s how it

Everybody knows that you've been faithful

From the bloody cross on top of Calvary

goes)

Ah give or take a night or two

To the beach of Malibu

Wainwright

Everybody knows you've been discreet

Everybody knows it's coming apart

6. Climate change consequences article

But there were so many people you just had to meet

Take one last look at this Sacred Heart

black/opaque intervention. By the side.

Without your clothes

Before it blows

Next to it, on a table with a chair, the same

And everybody knows

And everybody knows

the topic too. Two books by Andreu Escrivà

Everybody knows, everybody knows

Everybody knows, everybody knows

as well.

That's how it goes

That's how it goes

7. Do not forget to contact professor Ed

Everybody knows

Everybody knows

Hawkins, University of Reading, author of

(2x)

(2x)

2. Make the statistics work.

3. Look for and order the places regarding

World-Terrassa-Germany-Italy-Poland-

or maybe not necessary. Text relating it to

SONG’S CODE: Everybody knows by Rufus

article, but readable and other ones about

the web and the graphs. Done. He likes the idea.

7

ZOOM.

Una exposició sobre el canvi climàtic.

REVISTA

CIENTÍFICA

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

everything. Of everything. Of everyday

proclamations such as "Nature is healing"

life, of politics, of epistemology, of

or various viral phenomena worthy of the

ecology, of inequalities, of corporations,

worst Mr Wonderful, neither the pandemic

of

biases,

has made us better nor anything has

landscapes, subjectivities, uses of time, of

stopped, this should be increasingly clear,

f we humans stand out for one thing

your mobility, of what you eat and what

they have not existed, nor there are, and

it is because of our ability to recognize

you leave of food, of the holidays you

never will be, simple solutions to complex

(or invent) patterns, regularities, trends.

plan, of Gretes and of polar bears, always

problems.

At the same time, there is a kind of very

of many polar bears jumping between

strong illusion, no less clearly human, that

pieces of ice adrift. Poor people. As Escrivà

Data. During the months of global

our current state is something like the end

himself concludes, “unlike other scientific

economic

of all history. It is very difficult for us to

issues, climate change does not fall into

increased significantly (77% of forest loss

read the future from the present. And it

any sphere; on the contrary, it is one that

alerts in Asia, Africa and South America

doesn't matter how much evidence we

encompasses all human activity." In 2016 he

alone). Not only this, with the increase in

have on hand.

published a book entitled It's Not Too Late.

mental deforestation. Isn't it too late?

I

governments,

of

beliefs,

collapse,

deforestation

Month. 2021 will go down in history as Quoidbach, Gilbert, and Wilson describe

What are we talking about while we’re not

the year in which the global mass of man-

it perfectly in a 2013 experiment on a

talking about all this shit? is the title of

made things has already exceeded that of

personal level. When asked how much

the play by the company La Calòrica that

biomass on planet Earth.

we've changed in the last decade, everyone

Erasmus + people went to see at the TNC.

has done so much; if they ask us when we will do the next one, dry stop, nothing, minutiae, little thing, I am who I am!.

Question of perspective and perception; that is, reading. At the social level the thing is surely even worse.

As Andreu Escrivà says, talking about climate change means talking about

Everybody knows… this shit we don’t talk about so much.

2021 will go down in history, no doubt linked to the COVID pandemic. Or maybe not. Or not only. In the face of homeopathic

8

Also the year in which the 420 ppm level of atmospheric CO2 was measured for the first time, a measure of April 3. Or, what is the same: the time when we are halfway to double pre-industrial CO2 levels. And yes, the global emissions reduction is likely to reach 7% year-on-year. But by 2021, too, the peak of emissions in the last 10 years

1_2022 will be reached with complete certainty.

infiltrator. Past, present, future. Data.

In any case, the flow has been interrupted;

A ready-made open data website by

but not the concentration in the

Professor Ed Hawkins. Your twitter

atmosphere. And that’s how it really goes.

approval. We isolate, cut, detain. We select

"Confinement has dispelled the old

continents, countries, cities. We leap to

belief that with individual gestures and

36 conclusions. Origins, places, desires,

changing small parts of our daily lives,

dreams. Our past, our red present, our

we could make a significant contribution

more than uncertain future. The most

to the fight against global warming. [...]

important elements are the most obvious

The carbon dioxide that escapes into the

ones. Always.

atmosphere is not conjunctural, but is part

It’s as hard to spoil a good idea as it is

of the genetic code of the socioeconomic

to spoil a good planet. 63% of all carbon

system in which we live. " Escrivà again

emissions from humans have occurred

• a song • a mural that is an irrational process • things hanging on the walls to read • a table with papers and books to read

in the last twenty-five years. As Rebecca

Everybody knows the deal is rotten.

Solnit points out, “Those of us who are now on Earth and have been adults for more than twenty-five years have done more

A survey. 180 participants. 4 European

than the sum of all previous human beings

countries. 4 educational communities.

to unbalance the planet's atmosphere,

Students,

climate systems, oceans and more. ”

students,

teachers.

Some

9

That’s how it goes.

Everywhere. Right Now. Now. And?

ZOOM.

We made a workshop (3 sessions and a prologue) with Terrassa collage artist, Imanol Buisan.

The objective was to grasp the complex, polymorphic idea of “CITY”.

T

o start with, we tried to approach from different perspectives to the

city. To our city. We took photographs based on our senses. #SMELL, #TEXTURE, #NOISE, #(A)SIMMETRY. A fast gathering of perceptions. Ho do we live/feel the city? We publish the best in

of our

account

this

picture

INSTAGRAM under

#sensesaimerigues (#sentitsaimerigues).

the tag

REVISTA

Later on, we print them up. And made a mural (of course!) on the wall of our corridor/exhibition area (in front of the

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

"In essence, collage is a sum of contradictory

perfectly

parts making a whole, isn't that the city?",

the idea behind our collage-

actions:

points out Imanol Buisan.

Think about how you look at the world. It is

The city as a concentration of realities

not a linear, coherent experience. Instead,

that harbors a potential for unexpected

it is a melange of snippets of movement and

interactions, a space in which identities

angles, interspread with a blinking, and put together into something logical by your brain. Collage is the technique that most closely

Collage is a sum of contradictory parts making a whole, isn't that the city?

reflects perception. Over the

Imanol Buisan

are

modulated

and

reformulated according to the eyes we look at and the angle from which they are viewed.

There is no action that

past century, the layering, arranging, cutting,

is isolated, in a city. Everything we do

recombining, and glueing of imagery and

or experience is connected to others, it

things has become the defining approach to

can be observed and interpreted from a

making art.

completely opposite perspective, which

The first law of ecology is that everything is

gives it a value contrary to our intentions,

connected to everything, Barry Commoner

so that different effects and consequences

reminds us.

are generated.

If we think about what

This exhibition proposes another look at

defines a city, what is

the logic of cities, their specific nature,

the intrinsic nature of

their plural and multifaceted identity in a

urban space, we will

present that invites us to think of new ways

surely end up talking

of inhabiting them: the city as a confluence

about the coexistence of

of a high heterogeneity of economic and

a multiplicity of seemingly irreconcilable

social models which are, in turn, various

realities within the same territory and,

forms of resistance, contrasting ways

with it, a range of possible relationships

of managing the present and, also, of

capable of questioning any kind of class

imagining the future.

boundary or social extraction.

After all, it will be in the cities, as Jans

Francesca Gavin

there.

DE

The words of Francesca Gavin illustrates

Collage is the technique that most closely reflects perception

Some poetic touch was added here and

CIENTÍFICA

Erasmus corner).

Eliasson reminds us, where the battle for sustainable development will be won or lost.

To imagine, to build images of cities that prioritize the lives of all, human and nonhuman: more than a personal choice, a need for eco-social and collective justice.

Method: we should give up talking about the city, talking about the city, or maybe we should force ourselves to talk about it as simply as possible, to talk about it in an obvious, familiar way. To abandon any preconceived idea. To stop thinking in very

10

1_2022 elaborate terms, to forget what urbanists and sociologists have said.

Georges Perec advised as a first step.

And Italo Calvino, who knows if in dialogue with his Oulipian friend, added: Cities are a set of many things: memories, desires, signs of a language; they are places of exchange, as all the history books of economics explain, but these exchanges are not only of commodities, they are also exchanges of words, desires, memories. My book [The Invisible Cities] opens and closes with images of happy cities that take shape and fade continuously, hidden in unhappy cities.

examine desire. Where to look critically

(another) collage?

The urban experience is never linear,

at the interested reduction of public space

A collage that dialogues with the collages

coherent. It's a mixture of motion and angle

in isolated fragments and irreducible

presented here, but also (everything is

cuts, intermittent interviews, embedded in

subjectivities and (re) make them curdle

connected to everything in this ecosystem)

a logical whole just in our brains. Collage

into something organic. Collage as a place of

with the collage maeslstrom of the corridor,

access to imagination and

the panel of intrastories (already feeling

utopia. A place to create

the city) and the city of torn stripes, the

unexpected

encounters

city of cars and data of familiar and toxic

and dialogues. A place to

air and the (i) ades and (ir) reconcilable

is a (good) metaphor for this process, it is the technique that best reflects

perception.

Collage as a place of access to imagination and utopia

Perception that, as already mentioned, is

provoke explosions and erase footprints. A

cooperative cartographies & beyond.

something we do.

stunned mirror of the joy of vandalism and

Indeed, there is no action that is isolated

The collage combines some of the key

the pleasure of doing (to do).

in a city. Nor, of course, in this (hopefully!)

aspects of the here and now. A space to

What is this text, this other scrapbook, but

happy exhibition.

11

ZOOM.

Nous sommes tous des respirateurs: A Duchampian Exhibition on Terrassa's Air Pollution

T

REVISTA

CIENTÍFICA

particles and different PMs we find in the air.

invisible, has been the workshop

We took some local measurements of noise in

with the Barcelona Institute

our Roc Blanc neighborhood as well.

for Global Health (ISGlobal)

After that, in the second and third session of

researchers Celia Santos and

the workshop, we reflected on the origins (car

Marina Tarrús. In spite of the

traffic mainly!) but as well on the complexities

COVID pandemia, somehow we

(green areas, urbanism, geographic aspects,

managed to complete it and got

influence of the metropolitan area, etc.)

a lot of data and a broad picture

involved in the whole mess. Even more, we

of the complexity of the topic.

had to think about what these data showed

The next step was how to represent it: how to

and, very important!, what to do with them.

beginning our election.

Terrassa: the 7th highest level in Spain: 37

RED BLOOD CELL

PM10

represent it all. Precision and humor,

(ergo: hello, contemporary art!).

air (and noise) pollution of our city, Terrassa.

Dada data with a conceptual touch. That’s it,

And start thinking about the

irony of affirmation.

solutions to such a situation in

We will use the Terrassa ready-made big map

terms of sustainability (that will

of the corridor as the core from where the

be continued by the ALIA project

exhibition will develop. Air of Terrassa. All the

& beyond).

same (polluted) and, at the same time, all of

We measured the air and noise

them unique. Three places (school, city center,

pollution

the other side of the city) will let us to show

in

various

matter) of different sizes (10, 5 and 2,5 PM 2.5

why, to whom and how we wanted to

to measure and show in a meaningful way the

measurements of PM (particulate BACTERIA

related, obviously, to what, when,

we agreed, was the way. That’s to say, Duchamp

Citizen Kit sensor, that gave us the

SARS-CoV-2 Covid-19

A synthesis was needed. And it was

The main objective of the project, then, has been

First of all, we used the Smart

<10mm

N1.2022

Sustainable Cities. Making visible the

Duchamp was from the

~7mm

AIMERIGUES.

with vaseline to try to make visible the dust

out of it. The artist Marcel

­<2.5mm

LES

he core of the Erasmus project 2020-23,

make a meaningful picture

60-140nm ­~1mm

DE

nm), but as well of noise, humidity,

ways.

Dada data with a conceptual touch.

That’s it, irony of affirmation

the diary variations, the meaningful differences and, of course, the main culprit (we got you, traffic!).

But

then,

before

the

light intensity and barometric pressure. We

map, you should have a look at or, better,

measured the NO2 levels too (very problematic

contemplate the airy Bride floating over

in Terrassa: the 7th

Venice (climate emergency icon!) and the texts

highest level in Spain:

accompanying, introducing and, ironically,

37 µg/m3) with a special

suggesting ways and perspectives to approach

sensor (a tube where

the exhibition. An adopted and adapted ready-

a reaction takes place)

made (sic) Decalogue (explicitly duchampianian

in 7 strategic places

too indeed!) by photographer Joan Fontcuberta,

(look in the map!). As

Perquè Duchamp (Why Duchamp), a text about

a kind of home-made

why Duchamp is significant in our context, and

filter, we used graph

a set of practical instructions about how to

paper

proceed from here on.

12

impregnated

1_2022 In Unhappy ready-made the point is to think

Remember the Aires de Terrassa? Our Dust

about the meaning of numbers. If Duchamp

Breeding play to make them visible. And our

made a (serious?) joke about geometry and

gray matter should be outraged!

the “elements”, why not one about arithmetic?

With a bit of chalk and a calculated light, the 58

It makes sense, doesn’t it? Even more in our

year-old Duchamp (who officially

pandemic times. What do we really talk about

plays chess and no longer makes

when we talk about (death) numbers (all this

"art") publishes a photo of a

shit)?

Duchamp from the future at

Precision and humor. A A Hidden Noise. An

85 in a tribute magazine. The

incomplete installation in expansion. Coming

viewer is the posterity, he will

soon. A hidden noise, which we do not hear.

say elsewhere. Hardly anyone

The opacity of the duchampianinan ready-

understands the joke. In his

made vs the transparency of ours. Do you see

grave he will ask to be inscribed:

the card? But you don't hear the noise. And on

„D'ailleurs c'est toujours les autres

the street? And at home? Do you perceive it, do

qui meurent“. That’s it: "Besides,

you feel it? 77.6% of the population in Terrassa is exposed to harmful noise levels. Noise, precisely, is the leading cause of illness in relation to urban planning in cities. No jokes.

Urban planning and public health

77.6% of the population in Terrassa is exposed to harmful noise levels

it is always the others who die.". But this will not be true, Duchamp also died.

At 81. He will never turn 85.

Like many other people (us?) that will not arrive either.

go hand in hand. From how many things does

Some of them, no doubt, because of the future

a toilet save us every day? It feels already like

lottery that is air pollution and noise in cities.

home, probably also invisible. But look at it.

In many ways, almost everything about

What an elegance of form! A humble utilitarian

Duchamp begins with his first ready-made:

utensil of stylized shapes. When Duchamp

Bicycle Wheel. Before, several drawings of

found it in New York, there were none in Paris

free women cycling through Paris in the early

where he came from. Precision. Design. You

XXth century. And later his “ethical cyclist”

turn upside down and it's a Fountain. Umor.

pedaling hard upwards. And an enigmatic title:

And yes indeed!, all the other connotations you

To have the apprentice in the sun. A very

are thinking of. Don’t worry, you are excused.

efficient machine, exquisitely precise: ​​it

But yes, the most important work of art of the

does not pollute and keeps us healthy. But

20th century is a toilette (escusat). No excuses.

upside down, humorously unusable. In the

After letting the dust settle on his Big Glass

beginning is my end, said the poet T.S. Eliot

Duchamp, with the help of his friend Man Ray,

(the only poet Duchamp ever cited). And

took a photo in overexposure, Dust breeding,

that, in a way, would just say it all, even.

in which some authors want to see a sort of desolating map of a city. Duchamp adopted the grissaille or gray matter as a new color. In New York in the early 20th century or on the Terrassa of today. City, traffic, dust, infrafine material: particles of >10 nm, 10 nm, 5 nm and 2.5 nm. The smaller, the more dangerous.

13

ZOOM.

REVISTA

CIENTÍFICA

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

AT 85

Amb una mica de guix i una llum calculada, Duchamp va enganyar

Ester tindrà sort i no serà una de les 2,4 milions de persones que

tothom i va fer una foto seva del futur als 85 anys. Nosaltres, homes

cada any moren de malalties cardiovasculars relacionades amb la

i dones del nostre temps, utilitzem una app per seguir la seva estela

contaminació. Assegura que segueix sense entendre Duchamp, però

i investigar l’infrafi del possible. Davant la mort, segurament només

la resta tot bé, even.

resta la ironia de la ficció.

Sergi es salvarà i tindrà la sort de seguir tenint el mateix pelasso i

Vicent no arribarà als 85 anys perquè serà un dels 1,4 milions de

de no ser una dels 1,8 milions de persones que moren cada any per

persones que moren cada any per un vessament cerebral a causa de

malalties respiratòries i càncer de pulmó a causa de la contaminació.

la contaminació. Segons diuen, les seves últimes paraules tampoc les va entendre ningú.

14

1_2022 Irati tindrà la sort de no ser un dels 600.000 nadons que moren

El 2050 Alexandra, tot i els quilos de mandarines que menja, tindrà

cada any a causa de la contaminació, si no canvien les coses.

asma a causa dels alts nivell de NO2 de la ciutat alemanya on viurà amb son pare, si no canvien les coses.

El 2042 Nerea, com 9 de cada 10 nenes al món, continuarà respirant

El 2048 l'Elia no podrà encara anar a classe en bici o sortir a jugar a

aire contaminat, si no canvien les coses.

la zona verda que tindrà a menys de 300 metres de casa seva, si no canvien les coses.

15

ZOOM.

REVISTA

CIENTÍFICA

ACTIVITATS ESPECTRES D'EMISSIÓ

211123

El passat 23 de novembre l'alumnat de 3r d'ESO va fer un experiment per observar els espectres d'emissió de diferents àtoms metàl·lics

E

l 23 de novembre la classe de 3r d'ESO A va realitzar un experiment

per poder comprendre que és "el color".

Per fer-ho el químic Carles Carrascosa (professor de física i química de 3r d’ESO) va explicar que són els espectres d'emissió amb l'ajuda d'un experiment.

Aquest experiment consisteix a afegir sals de diferents elements metàl·lics a una flama produïda per alcohol. Algunes de les sals utilitzades són el Clorur de liti (LiCl) que provoca un canvi en el color del foc a un vermell carmesí, com es pot veure a la imatge.

Això ocorre perquè els àtoms metàl·lics (Liti) presents en la sal absorbeixen tots els colors de la llum a excepció del vermell, fent que es vegi aquest vermell carmesí tan espectacular.

Un espectre d'emissió és la capacitat de reflectir un color, és a dir, cada material és capaç d'absorbir uns colors determinats, però deixar anar (emetre) uns altres. El color que el material deixa anar és el color que nosaltres veiem realment.

16

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

1_2022

ENERGIA EN LES REACCIONS QUÍMIQUES

20220315

T'has preguntat per què la temperatura del nostre cos s'eleva quan realitzem activitat física?

E

ls diferents grups de tercer d’ESO hem fet un experiment per comprovar quin

tipus de reaccions químiques predominen al nostre cos quan fem activitat física.

Sabem que tots els processos que passen al cos humà són reaccions químiques. Aquestes les podem classificar en dos grans grups: reaccions exotèrmiques i endotèrmiques.

Les primeres emeten energia en forma de calor, o emmagatzemant-se, i les segones les absorbeixen.

Temperatura front a temps durant la sessió

Per a fer l’experiment, hem fet un treball

conjunt tant a l’hora d’educació física com a Daniel Garrido Rodriguez i Derek Espin Sánchez Aquest últim procés s’anomenat cicle de Cori, Entre moltes altres reaccions químiques, les classes de física i química.

En una sessió d’educació física hem mesurat la

una de les responsables d’aquest fenomen

en honor dels seus descobridors, Carl i Gerty

temperatura dels alumnes abans de començar

és el conjunt d'interrelacions entre el

Cori, el 1927.

la classe, en acabar l’escalfament, enmig de

metabolisme dels hidrats de carboni en el

El cicle de Cori també és important durant

l'activitat i en acabar-la. Hem pogut comprovar

múscul i en el fetge: el treball muscular

l'activitat muscular intensa per la producció

com durant la realització de l’activitat física

degrada la glucosa a àcid làctic (amb absència

d'adenosín trifosfat, ja que en aquests tipus

i a causa del treball que necessiten fer els

d’oxigen) i pirúvic (en presència d’oxigen);

d’activitat sol acabar-se la disponibilitat

nostres músculs, es produeix un augment en

transportat per la sang, l'àcid làctic arriba

d’oxigen. Aquesta és una de les raons per la

les reaccions exotèrmiques al nostre cos i, per

al fetge, que el converteix en glucosa, la qual

qual la temperatura del nostre cos augmenta

tant, un augment de la temperatura.

és transportada un altre cop als músculs.

quan es du a terme una activitat física intensa.

LET'S CLEAN UP EUROPE

L

20220309

Una campanya de sensibilització sobre la generació de residus

et’s Clean Up Europe és una acció comuna a tot Europa per conscienciar sobre la

quantitat de residus que llencem de forma incontrolada a la natura i promoure accions de sensibilització a través de la recollida d'aquests residus abocats il·legalment als boscos, platges, marges de rius, etc.

La campanya de l'any 2022 a nivell europeu es realitza entre el 6 i el 8 de maig de 2022.

Les Aimerigues ens hem sumat a la proposta i des del servei comunitari de 3r d’ESO intentarem conscienciar-nos i conscienciar la nostra comunitat de la importància de mantenir els espais nets i les conseqüències i implicacions que l’abocament il·legal de residus comporta sobre el medi.

17

ZOOM.

REVISTA

CIENTÍFICA

TALLER D'ELABORACIÓ DE SABÓ ALUMNAT DE L'AULA oberta DE 3R D'ESO: Iris Algar, Janira Parras, Fatna el Attak, Aleix Àngel, Adrià Masip I Adrià Mesa 20220513

L'alumnat de l'aula oberta va elaborar sabó a partir d'oli usat

V

an venir de l’Ajuntament de Terrassa

BATRE LA MESCLA

a fer-nos un taller de fer sabó

amb oli usat. El professorat del centre va portar-nos oli utilitzat de casa i això ens va permetre poder fer sabons. Un cop feta la mescla la vam deixar dos mesos a curar i en va sortir un sabó per rentar la roba. Us deixem la recepta per si el voleu fer:

Recepta per elaborar sabons casolans: · 0,5 l d'oli · 0,5 l d'aigua · 100 g de sosa càustica

EMMOTLLAR

MOTLLES I COLORANTS 18

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

1_2022

EXEMPLES DELS SABONS ELABORATS

19

ZOOM.

REVISTA

CIENTÍFICA

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

VARIA LA CONCENTRACIÓ DE CO₂ SI HI HA PLANTES? N. Perea Salas i I. Ibn Mimoun, 3RDA

20220301

RESUM Hem investigat sobre la purificació de l’aire si hi ha plantes o no i depenent del tipus de planta perquè no totes aconsegueixen purificar l’aire. Volem investigar sobre els mites en relació a tenir plantes en una habitació tancada. Per això hem agafat dues ampolles grans i una planta amb el

MATERIALS

RESULTATS

sensor Smart Citizen Kit.

Dues garrafes d’aigua.

Els resultats han estat que el màxim

Un cúter o tisores.

de CO₂ que ha arribat a tenir l’ampolla

Plantes d’interior, en aquest cas Potus.

amb la planta, ha estat de 2016 (nivell de

Hem volgut fer aquesta investigació sobre

Sensor que mesura la concentració de CO₂.

concentració de CO₂.)

aquest tema per veure les diferències que

Aigua per regar les plantes.

En canvi, al sensor amb l’ampolla buida,

INTRODUCCIÓ succeeixen a partir d'un lloc sense una

podem observar que el màxim que s’ha

planta i un lloc amb planta. Sempre hem

PROCEDIMENT

sentit a dir que "tenir plantes a l'interior

Tallem les dues garrafes de 6 litres pel cap

concentració de CO₂.)

d'un espai tancat és bo perquè purifica

Posem planta només a una ampolla

La diferencia que va haver-hi entre

l'aire que inhalem". Tot i que, a banda

Posem el sensor dintre de l'ampolla amb

l’ampolla amb planta i l’ampolla sense, va

d'això, també hem arribat a sentir que "les

planta i després en l’altra sense planta.

ser de 1273 de CO₂.

plantes ens treuen oxigen". És per aquest

Mesurem el CO₂ d’una i de l’altra ampolla i

fet que, per confirmar o refutar aquestes

mirem les diferències.

dues afirmacions que no sabem si són

assolit de CO₂ ha estat de 3289 (nivell de

CONCLUSIONS Ens hem adonat que les plantes quan fan

vàlides, hem volgut investigar i posar-nos

DADES

mans a l'obra en aquest tema.

DIA 1. 22/2/22. Vam anar al laboratori

purificar i reduir el CO₂ en l’aire. Aquest fet

a regar les plantes, tallar les ampolles i

es mostra clarament en les variacions dels

agafar capses, per guardar-hi les plantes.

nivells de CO₂ en les ampolles amb planta

Tots dos hem volgut fer una hipòtesi

DIA 2. 03/03/22.

i sense planta.

individual. La de la Noa va ser que l'aire

Mesura 1: amb el sensor ALIA: sense

Les plantes, així, poden ajudar molt al

sí que es purificarà, però que el C02 no

planta durant 10 minuts amb el sensor

sistema respiratori del cos humà, ja que és

canviaria. I la de l'Ismael va ser que sí que

dintre de l’ampolla. 13:57h-14:07h.

un remei molt senzill i útil el fet de tenir

es purificarà l'aire, és a dir, sí que canviaria

Mesura 2: amb el sensor Smart Citizen Kit:

plantes dintre d’un lloc tancat.

el CO₂.

amb planta duran 10 minuts amb el sensor

Nosaltres com a investigadors d'aquests

Tots dos creiem que tot el que passi serà en

dintre de l’ampolla. 14:10h-14:20h.

experiments, concloem que és veritat que

qualsevol cas pel procés de la fotosíntesi.

DIA 3. 10/3/22. Hem tornat al laboratori

les plantes purifiquen i redueixen el CO₂.

a fer les mateixes mesures amb un altre

Recomanem tenir plantes dintre de llocs

sensor que mesura el CO₂.

tancats.

HIPÒTESIS

la fotosíntesi tenen una gran capacitat per

20

1_2022

THE ROCK CYCLE

1

4

Martina Soriano & Noah Torres, 1stC 20220426 SEDIMENTARY ROCK In picture 1, the sediments (particles of wax crayon) are compressed because we applied pressure with the foot.

METAMORPHIC ROCK The sedimentary rock float some seconds

2

on hot water. It represents when it is buried. In picture 2 the metamorphic rock has had a lot of pressure because we have put our weigh on it.

IGNEUOS ROCK In picture 3 the metamorphic rock is melting on the heating plate.

3

In picture 4 the rock is cooling very quickly

5

on ice, so is an extrusive igneous rock.

We see some holes and spaces in the rock.

It can be an obsidian rock because it’s similar (picture 5).

The steps we followed were: 1) The teacher gave us a cotton bud.

2) Gently wipe the lining of your cheek with one end of a cotton bud.

3) Smear the cotton bud over the center of the slide.

4) Put a drop of blue methylene stain on the top of the smear.

5) After waiting for a few minutes, place a cover slip on top and look for cells

HUMAN CELLS

under the microscope, following the instruction to focus it.

Sol Juro & Javi Ortiz, 3rdD

20220426

During this year we did an experiment that consisted of looking at human cells in Scienglish.

6) Observe the sample at different magnifications.

In this experiment we tried to see our

7) Make a drawing of what you see at each

cells. We have been able to see our dead

lens and label the parts of the cell you

cells with a microscope at distances of 4,

identify.

10 and 40.

21

ZOOM.

REVISTA

CIENTÍFICA

SCIENCEtit DE L'HUMOR

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

Einsteinium Jo, l'einsteinium soc un element sintetic

Aquest soc jo

LA TAULA PERIÒDICA DELS ELEMENTS CÒMICS

Soc Albert Einstein el nom ´ en d'aquest element es honor meu. sabies que l'element pot viure durant 20 dies ?

Si vols obtenir-me hauras ` d'irradiar 1kg de Pu-239.

Res fàcil.

67

164,93

HO Holmi Hola sóc l'Holmi, em pots obtenir amb un intercanvi iònic amb sorra monàcita i em pots trobar als televisors en color, làmpades fluorescents a làmparas i a vidres.

Hola, ens diem Marc Delafontaine i Jacques-Louis Soret, nosaltres vam descobrir l'Holmi a l'any 1878 quan vam observar inusuals bandes d'absorció espectogràfiques d'un element encara no conegut.

Aquestes imatges són alguns dels exemples que l'alumnat ha elaborat per presentar d'una manera divertida, però no menys

Tot i que l'Holmi és perjudicial per a la salut, ja que, pot crear embolies pulmonars i si s'acumula al cos pot crear problemes al fetge, s'utilitza el làser d'Holmi per curar problemes de pròstata.

científica, el conjunt d'elements que apareixen a la taula periòdica. Mostren informacions essencials (nom, massa atòmica, número, etc.) i altres divertides,

CURIOSITATS CURIOSITATSSOBRE SOBREEL ELZINC ZINC

com curiositats i acudits. Gaudiu-los!

HOLA,HOLA, EM DICEM ZINC DICDIC ZINC HOLA, EM ZINC ENCARA DE LADE MEVA ENCARA LAABREVIAMEVA ENCARA DE LA MEVA TURA ÉS ZN

ABREVIATURA ES ES ZNZN ABREVIATURA

LA MEVA MEVA MASSA ÉS ÈS SOC UN METALL LA LA MEVA MASSA ÈS DEDE MASSA DE 65'37 PERTANY AL ALCONDUCTOR 65'37 I PERTANYC 65'37 I IPERTANYC AL GRUP 12. SÓC UN GRUP 12, 12, SÓC UNUN D'ELECTRICITAT. GRUP SÓC ELEMENT QUÍMIC TAMBÉ PUC SÓC UNUN METALL SÓC METALL ELEMENT QUIMIC ELEMENT QUIMIC PROTEGIR EL MECONDUCTOR CONDUCTOR TALL EN FORMA D'ELECTRICITAT D'ELECTRICITAT D'ÒXID O, COM PUC TAMBÈ PUC TUTAMBÈ HAS DIT, PUC PROTEGIR PROTEGIR EL EL DEFENSAR EL COS HUMÀENEN METALL METALL FORMA D'OXID. FORMA D'OXID. O O COM HAS COM TU TU HAS DITDIT PUC DEFENSAR PUC DEFENSAR COS HUMÀ EL EL COS HUMÀ

JOJO ETET CONEC! SOM CONEC! SOM

JO ET CONEC. SOM MOLT BONS MOLT BONS AMICS. MOLT BONS AMICS. AMICS. SÓC EL SISTEMA IMMUSÓC EL SISTEMA SÓC EL SISTEMA NITARI.

INMUNITARI INMUNITARI

ÉS CURIÓS, JA QUE ES ES CURIÓS JAJA QUE CURIÓS QUE SE'T POT TROBAR EN S'ET POT TROBARA EN S'ET POT TROBARA EN DIFERENTS LLOCS DIFERENST LLOCS DIFERENST LLOCS FENT DIFERENTS FENT DISTINTES FENT DISTINTES FUNCIONS FUNCIONS FUNCIONS

22

M'AGRADA DONCS T'EXPLICA- UNA DONS T'EXPLICARÈ DONS T'EXPLICARÈ UNAM'AGRADA RÉ UNA MICA MÉS -RIA MICA MÈS SOBRE MI.MI. -RIA MICA MÈS SOBRE SOBRE MI. SABER-NE SABER-NE M'AGRADARIA EL MEU NUMERO EL MEU NUMERO EL MEU NÚMERO MÈS MÈSMÉS ATOMIC EL 3030 SABER-NE ATOMIC ATÒMIC ÉSES ELES 30.EL

DONCS PERÒ DONÇ SÌ, SÍ, PERÓ HIHI HAHA DONÇ SÌ, PERÓ HI HA COSES QUE NO SAPS. COSES QUE NO SAPS. COSES QUE NO SAPS. EM VAIG FER FAMÓS AL EM VAIG FER FAMÓS EM VAIG FER FAMÓS 1746.

UN DELS PRIMERS AL AL 1746 UN DELS 1746 UN DELS EN CONÈIXER-ME VA PRIMERS PRIMERS ENEN SER JOHANN KUNKEL. CONÈIXER-ME SER CONÈIXER-ME VAVA SER PERÒ MOLT MÉS JOHANN KUNKEL MOLT JOHANN KUNKEL MOLT ABANS, HI VAN MÈS ABANS, DESPRÈS MÈS ABANS, DESPRÈS HAVER UNS ALTRES HI VAN HAVER HI VAN HAVER UNSUNS SENYORS QUE EM VAN ALTRES SENYORS QUE ALTRES SENYORS QUE RECONÈIXER. VAN RECONÈIXER EMEM VAN RECONÈIXER

Clor Clor

Cl

35,453 uma 17 uma 1735,45335,453 uma 35,453 uma

Hola, sóc el Clor!

Hola, sóc el Clor!

Hola, sóc el Clor!

Hola, sóc el Clor!

Sóc un element químic del unhalògens, element químic grupSóc dels molt del dels halògens, comúgrup a la naturalesa Sóc un element químic del i unmolt comú a lamolt naturalesa element essencial Sóc undels element químic del per i un grup halògens, element essencial algunes formes grup dels halògens, molt comú a la naturalesa i unde vida. per algunesper formes comú a la naturalesa i un de vida. element essencial elementformes essencial algunes de per vida. algunes formes de vida.

Normalment em troboNormalment en clorurs i em trobo clorurs i clorats amb Normalment emenaltres clorats Normalment em i amb peròaltres trobo enelements, clorurs elements, però trobosobretot enamb clorurs i el sodi, amb clorats altres sobretot clorats amb altreslaamb formant sal. el sodi, elements, però formant elements, sobretot ambperò el sodi, la sal. sobretot amblaelsal. sodi, formant formant la sal.

Vaig ser descobert per Carl Però no va ser fins l'any 1810 VaigScheele ser descobert peri Carl Wilhelm l'any 1774, no vaHumphry ser fins l'any que Però el químic Davy1810 Wilhelm 1774, i em vanScheele descobrir que elque químic Humphry era un elementDavy Vaig serquan descobert per Carll'anyvan Però novavaveure ser fins l'any 1810 quan em van descobrir van Però no va Vaig serpensar descobert per Carl que era un compost vava veure que1810 eraclor un pel element ser fins l'any i em anomenar Wilhelm Scheele l'any 1774, i que el químic Humphry Davy pensar que era un compost Wilhelm Scheele l'any 1774, i que contenia oxígen! va que el químic Humphry Davy clor pel color! quan em van descobrir van va veure quei em erameu unanomenar element que quan emque vanera descobrir van oxígen! meu color! vai em veure era un element pensar un contenia compost vaque anomenar clor pel pensar que era un compost i em va anomenar que contenia oxígen! meu color!clor pel que contenia oxígen! meu color!

El clor també s'utilitza també s'utilitza perElaclor desinfectants, per a desinfectants, i blanquejadors, El cloroxidants també s'utilitza oxidants i blanquejadors, Elper cloratambé s'utilitza és molt útil en aquests desinfectants, és molt útil en aquests per a desinfectants, temps! oxidants i blanquejadors, temps! oxidants blanquejadors, és moltiútil en aquests és molt útil en aquests temps! temps!

16

1_2022

S

Sofre 32,07

Hola sóc el sofre, estic en el període 3, grup 16

M'utilitzen com a fungicida i fumigant en l'agricultura

A mi amb productes dermatològics

Quan vas a un Cuan volcà m'olores perque hem em trobaràs allà.

Cuan Quanhem em combines amb hidrogen desprènc una pudor olor característica d'ou podrit

23

ZOOM.

REVISTA

CIENTÍFICA

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

Element!

Hola, sóc l'elem ent Vanadi.

El meu número atòmic 23 situat en el gru p 5 de la taula periòdic a dels elements. El se u símbol és V.

Em fan servir en la producci ó de ressorts i ein es d’acer d’alta velocitat res isten I'm fintse,a Ka rl. Yo u' re la corrosió. Soc un estabilizador im wo rt h fa lli ng fo portant per r! fer l’acer.

VANADI Sí, fins i tot ha n posat el meu no ma un element, el Vanadi, per la bellesa que tin c.

Soc un metall de transició blanc, dúctil i brillant. Em pots obtenir de distints materials, com el petroli.

També em pots obtenir de la recuperació de lòxid de vanidi en pols.

24

Ala, tu ets la deessa Vanadi s!

Tinc algunes apl icacions nuclears a cau sa de la meva baixa secció de captura de neutons. Sóc un element essencial en alg uns éssers viu s, encara que no es coneix la meva funció.

1_2022

9 9 1 1 i i s s s s a a t t o o 9 PPPotassi 1 K K K

9 09 9..0 39 3 39.09

??

HHoolala, ,qquiuieetsts ?

Hola, qui ets

i,i,eemm ttaass s eettaallll O O P P l l suiun, nemm pululnntt ooc cee JJoos s rilrKPK.O.StSòaòcsc a xixtpa ie i nunnbbma notnn soscdde Jpopootst rílíiKit.tinSincòccuu ac icuxunpnbubo sò iocincddee a sbò cail slcld ta scisóiuóni i tutènèrm bm p oa u n u i f f t e i e cr r tdt. e. líd d ucitcstoòor icim alca founnsdidó u i ictitaca decoc lc'lte'o rlectcètr r t. e l e u a cond lectricit l'e

unnddaanntteennlala SSòòccmmooltltaabbu . .MM'o o la nido sa sa le le dant'oxexid ra n ra u tu b a tu a n a n lt o m c e , ò S airir oe ,i i een enn.ttM 'onl'xl'aid mme aale id sa pid rà ra aptu nrà m e i loaal l sseirm e,bblo 'a l'ssa emn'a meeennntttm icicaaam im m uuim id qq p rà di.i. sod'a ssemblo al so m quimicament di. so tal léés:s:lala fonnaammeennta rol lfo sos.s.

EEl lmmeeuuro nne laioioso soslsé s:ervrv imp ta epunuso deels m óldfo nlsaim ci ó a ci g a a g ro p a p u ro e so m ppro l E rvio s. ls impusos ne e d ó ci a g a p pro

25

reaactctiuiu, , SSòòccmmooltltre iguuaa. . l'aa,ig nl'iu tteaenct lm oeltennre lm m eeciaia sp Sò eesp en l'aigua. espeialment té connté co iguuaaddeemmaar,r, L'L'aaig i e i té enn nss tass co poota deeapr, edm 4%% .0 a4d 00u.0 annig L'uu . ssi en paoa.ta maeassss un 0.04%md massa.

ZOOM.

SORTIDES

REVISTA

CIENTÍFICA

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

de l’aigua, els fertilitzants, els anestèsics,

el polietilè, els sabons i detergents, i la

els detergents, els antibiòtics…, en són

vitamina C.

bons exemples.

Cal fer notar que, a efectes divulgatius,

El descobriment de les molècules que

s’utilitza

es mostren en l’exposició no hauria

molècula per a designar la combinació

estat possible sense la ciència ni sense

de dos o més elements químics, i és en

la passió i dedicació de moltes persones.

aquest sentit com s’ha emprat en el títol

En aquest context s’ha volgut mostrar el

de l’exposició. Ara bé, des d’un punt de

descobriment de cada molècula com un

vista estrictament químic, la definició de

viatge d’aventura, amb els seus entrebancs

molècula és més restrictiva i no inclou

i

són

els dos compostos polimèrics esmentats

fonamentals per a arribar a port. També

(diòxid de silici i polietilè). En els plafons

s’ha volgut fer un reconeixement especial

corresponents

als autors del descobriment, perquè trobar

s’indicava que estrictament no són

respostes és força més complicat que fer-

molècules.

questa és una de les moltes

se preguntes.

L’exposició es va poder visitar a partir del

curiositats

de

L’exposició «Molècules que ens han

12 de novembre, a les 17 h, a la seu

batxillerat de química han descobert

canviat la vida» estava situada a les parets

de l’IEC.

avui en la sortida realitzada a l’Institut

del claustre de l’IEC. S’hi van penjar

d’Estudis Catalans (ICE) situat a l’antiga

deu plafons de 200 × 150 cm, que estan

casa de la convalescència.

dedicats a l’amoníac, els anestèsics, el

I quines són aquestes molècules que ens

cisplatí, el clor, el diòxid de silici,

han canviat la vida? Doncs bé, són aquelles

la

molècules que han marcat un abans i un

penicil·lina,

Molècules que ens han canviat la vida

20220118

La nitroglicerina pot servir per fabricar dinamita i per curar malalties coronàries

A

que

l'alumnat

sorpreses,

les

nitroglicerina,

quals

la

després, molècules que han obert nous camins per a viure més i millor i que han contribuït a donar solució a problemes endèmics. La potabilització

26

sovint

freqüentment

a

aquests

la

paraula

compostos

D

WAVES AL MNACTEC

1_2022

urant les primeres setmanes de maig, el nivell de 2n d'ESO ha visitat el

20220521

Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), situat a la nostra mateixa ciutat. Aquesta sortida s'emmarca

Scienglish al MNACTEC desenvolupant activitats relacionades amb el concepte d'ona.

en l'assignatura de Scienglish dins el projecte INVENTS: SOUND AND LIGHT, que té com a objectiu treballar el so i la llum des d'un vessant més experimental.

Així que, la sortida va consistir en un taller on es van realitzar diversos experiments manipulatius, que van permetre entendre a l’alumnat el concepte d'ona. Alguns d’aquests experiments, on l’alumnat s’ho va passar més bé, han consistit a representar els diferents tipus d’ona amb diferents molles elàstiques.

Durant l'altra part de la sortida es va visitar per dins el Vapor Aymerich que és l'edifici del MNACTEC. El tèxtil i la màquina de vapor va significar per Terrassa un gran avenç en el desenvolupament com a ciutat, gràcies a aquesta visita per dins les instal·lacions, el nostre alumnat en va poder ser conscient.

Finalment, la sortida va acabar visitant les xemeneies i les antigues calderes del Vapor, cosa que va representar molta expectació entre l’alumnat.

L’any que ve repetim segur!!!

La cuina com a eina per entendre la ciència

20220309

P

ensar que, quan entrem a una cuina a fer-nos una truita i aconseguir que

aquesta no se’ns enganxi a la paella, té una explicació científica és quelcom que no ens plantegem en el nostre dia a dia.

Durant aquesta sortida l’alumnat de 3r d’ESO han descobert que un fet tan senzill i quotidià com aquest es pot explicar a través de la ciència aplicant el Mètode científic.

Així ens ho va fer saber Claudi Mans i

Una cuina i un laboratori, dos espais tan diferents i tan semblants al mateix temps

Teixidó, Premi 2021 de la Societat Catalana de Química a l'activitat divulgadora i Catedràtic Emèrit jubilat d'Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona.

27

ZOOM.

RECERCA EN ACCIÓ-TDR S DiÒxid de carboni i ecosistemes Chaimae Errahmouni, Thaïs Cebrián i Fama Mbaye 20220306

E

REVISTA

CIENTÍFICA

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

La nostra hipòtesi inicial estava basada

Finalment, tenint en compte la compara-

en els processos de fotosíntesi i respira-

ció de creixement de les plantes tancades

ció, plantejant d’aquesta manera que les

i les de l'exterior, es pot observar que les

plantes que estan dintre dels pots tancats

dels ecosistemes artificials tancats han

creixen més ràpid que les plantes que es

tingut un creixement més gran que no pas

troben en els testos.

les que no ho estan i que les mesures de

Com a fonament teòric, hem estudiat els

CO2 són més altes en els ecosistemes tan-

ecosistemes i els processos químics que

cats que en els testos. Per tant, podem dir

duen a terme. També hem investigat so-

que el CO2 sí que té relació amb el creixe-

bre el canvi climàtic i l’efecte hivernacle,

ment de les plantes, perquè on hi ha més

l nostre treball de recerca ha consis-

pel fet que en els nos-

tit en l'estudi de l'efecte del CO₂ en el

tres ecosistemes tancats

creixement de les plantes fotosintètiques

simulen un hivernacle.

en un ecosistema hermèticament tancat.

També hem buscat infor-

Per fer aquest treball hem hagut de cons-

mació sobre el funciona-

truir 6 ecosistemes, 3 tancats i 3 en testos

ment dels mesuradors i

dins d’una aula i programar 3 mesuradors

instruccions per mun-

de CO₂ construïts per nosaltres a partir de

tar-ne un.

Hipòtesi inicial: "les plantes que estan dintre dels pots tancats creixen més ràpid que les plantes que es troben en els testos"

CO2 concentrat és on es pot observar un creixement major, fet que ens fa sospitar que potser la nostra hipòtesi no anava mal encaminada.

Però per donar resultats amb més exactitud hau-

sensors.

Per mesurar el CO₂ dels ecosistemes tan-

Com a disseny experimental hem pensat

ríem de refer l'experiment i recopilar més

cats hem utilitzat els mesuradors que hem

que controlant la quantitat de CO₂ po-

dades de CO2, ja que degut a problemes

construït i per mesurar la quantitat de CO₂

dríem comparar el creixement de les plan-

amb el nostre sensor només vam obtenir

tes entre els ecosistemes que tenim dins

dades de una setmana i també vam fer un

i fora. Per això cal controlar les variables

seguiment més continu de l'experiment.

ne titsdels isnoecosistemes c ah acreca el’aula r edhem llabutilitzat ert ertsel on lE nu ne seuqitètnisotof setnalp sel ed tnemexierc mesurador que hi ha a l’aula.

dependents (llum, aigua, temperatura…) perquè els resultats es vegin a la variable

Alumnes: Chaimae Errahmouni, Thaïs Ce-

independent (CO₂).

brián i Fama Mbaye

28

1_2022

DONES I CIÈNCIA: UNA PARADOXA CIENTÍFICA. DADES, ESTEREOTIPS, BIAIXOS, FACTORS Nerea Rodríguez Sànchez Ariadna ZaFra Rael i

anàlisi de les dades que informen sobre situació actual de les dones arreu del món fins a arribar al nostre entorn més proper. Després d’aquest punt, tractem els estereotips i factors que contribueixen a la infrarepresentació. Durant tot el treball fem una crítica al sistema científic, però

20220511

A

això és més visible a l’últim apartat. Per finalitzar amb el marc teòric, proposem

quest treball de recerca descriu la

algunes solucions extretes de diferents

desigualtat de les dones en el món

articles o plataformes feministes.

de la ciència fent èmfasi en els factors

El marc pràctic es fonamenta en

més importants que marquen aquesta

entrevistes a científiques contemporànies

desigualtat. Està constituït de dos grans

i en un estudi de la percepció de la

blocs: el marc teòric i el marc pràctic.

qüestió en el nostre entorn més proper.

Pel que fa a la base teòrica, desglossem

Els arguments i respostes d’aquesta part

la situació actual de les dones. En primer

pràctica es contrasten amb els fonaments

lloc, expliquem els aspectes biològics (per

teòrics descrits a la primera part del

a descartar-los). Seguidament, escrivim

treball. Com a complement creatiu i forma

sobre teoria feminista per detallar què

d’abordatge d’un problema complex i

ha estat el feminisme com a moviment

multifactorial com el tractat a aquest TDR,

social i intel·lectual i la seva importància.

s’han realitzat una sèrie de collages que

Des d’aquí, arran d’un fet històric, tornem

mostren, denuncien i dialoguen amb els

a la relació dones i ciència i fem un

conceptes, situacions, dades i arguments

recompte històric. Tot seguit, fem una

amb què el treball treballa.

29

To be ‘feminist’ in any authentic sense of the term is to want for all people, female and male, liberation from sexist role patterns, domination, and oppression.

Bell Hooks

ZOOM.

REVISTA

CIENTÍFICA

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

THE BILINGUAL CONNECTOME SOHEE PARK & MAR J. CANTARERO 20220511

An algorithmic

Comparison Analysis

Concerning The Current Dynamics Surrounding The Bilingual Brain

A

Hipòtesi principal:

quest estudi és una revisió genèrica

La nostra hipòtesi és que, en relació amb

sobre el camp contemporani de la

la naturalesa del bilingüisme i les seves

neurociència, però amb més èmfasi en els

implicacions, el mapa del cervell bilingüe

estudis sobre els efectes del bilingüisme.

mostraria una complexitat més elevada per

El bloc principal de l'estudi es divideix

a les diferents funcions cognitives que el

en dues grans parts: el marc teòric i

mapa que inclou les imatges obtingudes de

l'experiment. La base teòrica explicada a

cervells no bilingües. Segons els resultats

l’informe tracta d’una revisió general de

aconseguits a l’experiment, mentre que

la literatura del camp que, partint dels

per a les paraules clau language processing

dogmes bàsics de la neurociència i la

(processament de llenguatge) i working

lingüística, es redueix fins a delimitar el

memory (memòria de treball) els mapes

que sabem del cervell bilingüe.

comparats mostren una gran similitud,

L'experiment dut a terme consisteix en una

per al terme executive functions (funcions

comparació estructurada entre els mapes

executives) el cervell bilingüe manifesta

simplement que hi ha un problema en el

(generats mitjançant l’ús d’un algoritme

activacions molt més inferiors que el

mecanisme de l'algoritme. La causa podria

especulatiu) d'un cervell bilingüe i un

cervell humà en general. Aquests resultats

haver estat una d’aquestes tres, o bé una

cervell en general (no específicament

suggereixen que la nostra hipòtesi era

barreja entre aquestes causes teoritzades.

bilingüe). Aquest procés suposa una

errònia, o que una complexitat més alta

La nostra investigació sistemàtica es va

revisió sistemàtica dels resultats de la

del cervell no necessàriament produeix

realitzar mitjançant l’ús del programa

RMf publicats als estudis neurocientífics.

una activació més gran en RMN, o

públic NeuroQuery.

30

"El mapa del cervell bilingüe mostraria una complexitat més elevada per a les diferents funcions cognitives que el mapa que inclou les imatges obtingudes de cervells no bilingües"

1_2022

UNA APROXIMACIÓ A LA CONJECTURA DE COLLATZ

Diuen que tots els camins porten a l'u.

Li donem un cop d'ull?

ÒsCar Losada & Xavi Sagarra 20220511

H

as sentit parlar alguna vegada de la conjectura de Collatz? Sabies

que començant a partir de qualsevol nombre natural i seguint dues normes, indefinidament, que són: dividir entre dos si és parell i multiplicar per tres i sumar un si és imparell, arribaràs sempre al número u? Això és el que proposa la conjectura de Collatz, que avui dia encara segueix sense ser demostrada. És la conjectura de Collatz un enigma irresoluble?

Concebuda

per

Lothar

Collatz en 1937, aquesta conjectura porta 82 anys sense que cap matemàtic hagi aconseguit contradir-la o demostrar-la.

D'aquesta manera, és ben estimada en el món matemàtic no perquè sigui de vital importància, sinó per la seva curiositat i elegància. L'objectiu d'aquest treball és, en aquest sentit, fer una aproximació al que podria ser una demostració de la conjectura amb les eines matemàtiques i informàtiques, entenent també la seva limitació, de les quals disposem com a estudiants de batxillerat.

Es va decidir dur a terme l'estudi arran de la motivació nascuda del fet de treballar amb un problema no resolt fins avui i amb una aparent senzillesa. D'una banda, es contextualitza el problema i la seva història i, per una altra, es busca entendre i representar les irregularitats que presenta i el seu comportament.

Seguidament, es plantegen diferents estratègies de resolució: un estudi de cotes i dos atacs a partir de mètodes de demostració matemàtica (inducció i reducció a l'absurd).

31

ZOOM.

REVISTA

CIENTÍFICA

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

ESPAI AFÍ

U

na revista de ciència ha de tenir una secció per les matemàtiques, aquesta capsa d’eines meravellosa que la humanitat ha anat construint (o descobrint) per tal d’entendre i ordenar, valgui la redundància, aquest decorat i aquesta cascada d’experiències que conformen l’univers.

I Espai afí vol ser aquesta secció per la revista Zoom.

Una secció per la matemàtica que viu, una mica, fora dels dossiers i de les aules virtuals. Una matemàtica sorprenent i penetrant que, en general, resta oculta als estudiants, però que no és inexplicable.

I per què Espai afí?

Doncs per començar jugant amb les paraules. Perquè un espai afí és, formalment, un objecte matemàtic, una mena de conjunt de punts que descansa sobre un “espai de direccions” (una mica com les persones i la ciència). I també perquè un espai afí es pot entendre* com un espai amistós, un espai còmplice, un espai on es pot caminar amb la comoditat que suposa estar en un entorn acollidor.

Teniu la ment desperta?

*Diccionari de sinònims Afí: proper, vinculat, relacionat, adjacent, similar, anàleg, semblant, contigu.

32

El matemàtic més gran del què mai hagis sentit parlar Viviane Fairbank, Il·lustracions per Jonathan Dyck, TRADUCCIÓ DE Xavi Sagarra, Óscar Losada i Sohee Park.

20220129

El treball de Robert Langlands pot no tenir cap aplicació pràctica —i a ell no sembla importarli gens ni mica

Descartar-se d’un mal triomf.

Edmond Jabès

U

1_2022

n matí a finals de maig, a l'auditori

Les observacions de Langlands són tan

de

importants que han inspirat centenars

l'Universitat

d'Oslo,

Robert

Langlands, un dels matemàtics més

d'estudiosos,

influents del món, va pronunciar una

passat les seves carreres refinant-los i

conferència a una multitud de distingits

provant-los, i han obert nous camps de

companys. Es van reunir per celebrar

recerca sencers. Una d'aquestes noves

els 81 anys del premi Abel —considerat

àrees —en la qual Frenkel és el principal

l'equivalent al Premi Nobel pels matemàtics.

acadèmic— expandeix les observacions

De mans afilades, Langlands es mou

originals de Langlands, estenent-les a la

avant i darrere, mirant sobretot al terra i

geometria, al mateix temps que apunta

comença parlant sobre el camp de recerca

cap a la possibilitat d'aplicacions en altres

que porta el seu nom: “La qüestió és”, el

disciplines. Juntes, les diverses línies

professor canadenc va dir als investigadors,

d'investigació

professors i estudiants allà reunits, “en la

Clàssic de Langlands junt als seus

seva forma present, mereixen tots els

expandits programes geomètrics i físics)

aspectes de la teoria la meva aprovació?

constitueixen un dels projectes de recerca

I la resposta és no.” Alguns al públic van

matemàtica més ambiciosos existents

riure. “Si es pogués eliminar el meu nom

en l’actualitat— sobre el qual ni el propi

d’aquesta o d’aquella part i donar-li’n un

Langlands en té ja control.

altre, jo ho apreciaria moltíssim.”

La distància entre Langlands i Frenkel,

Per al relativament sedat món de l’acadèmia,

qui ensenya a l'Universitat de Califòrnia,

aquestes paraules són l’equivalent d’un

Berkeley, es refelecteix en els seus

famós director acceptant l’Òscar a la millor

diferents enfocaments tècnics pel que fa

pel·lícula només per pujar a l’escenari i

a la matemàtica pura i també per les seves

atacar la seqüela d'aquesta, dirigida per

motivacions: alguns dels treballs de Frenkel

un altre. A les primeres fileres de l’auditori

s'ocupen de la potencial "utilitat" de les

seia un home, Edward Frenkel—tot i que

matemàtiques, de la qual Langlands no

originari de Rússia, matemàtic resident a

està tan preocupat. Això és més evident en

Califòrnia què ha passat molta de la seva

les aplicacions del programa geomètric de

carrera expandint i popularitzant el treball

Langlands (però no del Clàssic) a la física

de Langlands.

teòrica —la qual, amb les seves nocions

Als anys seixanta, Langlands va descobrir

captivadores

la relació entre dos camps generalment

temps i cerca de la comprensió dels blocs

considerats separats: la teoria dels nombres

elementals de l'Univers, pot captivar més

(l'estudi d'enters) i l'anàlisi harmònic

la imaginació que no les sempre una mica

(l'estudi de fenòmens continus com les ones

esotèriques iniciatives matemàtiques.

produïdes per l'oscil·lació d'una corda de

Els dos matemàtics també han arribat a

guitarra). El seu treball —que va establir un

simbolitzar un abisme encara més gran a

pont estable i inesperat entre l'àmbit dels

l'àmbit acadèmic: la diferència entre jugar

nombres sencers i l'àmbit de les funcions

amb conceptes abstractes per pur plaer

contínues— va obrir la possibilitat d’una

i fer-ho per resoldre problemes concrets

nova forma de pensar sobre les connexions

del món real. Al temps que les universitats

en el si de les matemàtiques en conjunt.

s'allunyen del seu paper tradicional com a

33

molts

dels

quals

(l'anomenat

d'exploració

han

Programa

de

l’espai-

ZOOM.

REVISTA

CIENTÍFICA

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

La distància entre Langlands i Frenkel es reflecteix en els seus diferents enfocaments tècnics pel que fa a la matemàtica pura i també per les seves motivacions.

centres de recerca pura i afavoreixen cada

preguntat. (De la resposta de Langlands

vegada les disciplines més pragmàtiques i

al final d'una entrevista impresa amb un

aplicades (menys filosofia, més enginyeria),

estudiant graduat de la Universitat de la

la qüestió de quina finalitat tenen les

Colúmbia Britànica: «Ja ens he esgotat tant

matemàtiques —o si n’han de tenir

a mi com a tu contestant les teves poques

cap— té conseqüències molt reals per als

preguntes llargament. Estaràs agraït de no

seus experts. Sobre aquest rerefons, les

haver de preguntar-me’n més. I jo també.»)

diverses interpretacions dels programes de

Si les matemàtiques són un llenguatge

Langlands s'han convertit en un cas d’estudi

«universal», com afirmen molts llibres de

privilegiar als debats sobre la justificació de

ciència popular (2 + 2 = 4, sigui en anglès o

la ciència més abstracta.

en rus), també és un dels menys accessibles

Robert Langlands va créixer al Lower

—hi ha un nombre aclaparador de dialectes,

Mainland de la Colúmbia Britànica dels

regles i excepcions. Els diferents camps

anys 30 i 40. Avorrit a les classes, va pensar

d'estudi dins les matemàtiques utilitzen

d’abandonar l’escola per un temps. Després

diferents enfocaments i vocabulari, i és

que un mestre de secundària l'animés a

estrany que un investigador en una àrea

continuar els seus estudis, Langlands va

absorbeixi completament el treball en

assistir a la Universitat de la Colúmbia

una altra. Langlands és considerat un

Britànica i, a continuació, a la Universitat

talent excepcional precisament per la seva

de Yale. Ara professor emèrit a l'Institut

prominència en diverses disciplines. El

d'Estudis Avançats de Princeton —ocupa

treball que va desenvolupar en 1967 és tan

una de les antigues oficines d'Albert

sofisticat que, encara avui, només unes

Einstein— Langlands passa el seu temps

poques persones poden comprendre’l.

a Princeton i, de vegades, a Montreal. El

(Langlands va ser nominat per al Premi

seu discurs és lent i calculat, i té el tipus

Abel almenys tres vegades abans que li

d’humor aspre i implacable que és típic de

l'atorguessin; els acadèmics que el van

certs intel·lectuals autoconscients; sovint

nominar creuen que va ser en part perquè al

li suggerirà a un entrevistador el que

comitè li va costar entendre el seu treball).

realment volia preguntar o hauria d’haver

Històricament, els matemàtics purs han

34

Si les matemàtiques són un llenguatge «universal», com afirmen molts llibres de ciència popular (2 + 2 = 4, sigui en anglès o en rus), també és un dels menys accessibles —hi ha un nombre aclaparador de dialectes, regles i excepcions.

1_2022

«Les matemàtiques reals deuen ser justificades com a art, si poden ser justificades en absolut»

G. H. Hardy

abraçat gairebé sempre la inutilitat de les

en rus està publicat, Langlands diu —

seves recerques més abstractes. Sovint

encara que ja ho havia dit abans— que ja

descriuen la seva recerca com la cerca

està preparat per parar de treballar en

intacta de la bellesa o la veritat universal. El

matemàtiques i “començar altres coses,

teòric de nombres G. H. Hardy va escriure

més agradables.”

el 1940 que «les matemàtiques reals. . .

El dia que ens vàrem trobar, havia estat

deuen ser justificades com a art, si poden

el seu primer matí lliure en anys i l’havia

ser justificades en absolut».

passat llegint un diari de viatge de l’escriptor

Abans de pronunciar la seva conferència,

alemany del segle XIX Theodor Fontane (en

Langlands va enviar fragments de l’article

el seu alemany original). Havent tingut

a diversos matemàtics familiaritzats amb

temps per descansar i visitar la família a la

el seu treball. Bastants mesos més tard,

Colúmbia britànica, Langlands estava amb

cap d’ells havia estat capaç de comprendre

més energia i més dialogant del que havia

l’escrit del tot.

estat a Oslo uns mesos abans —i una mica

“Si el que vol és que més gent li presti

més indulgent amb els seus companys.

atenció,” remarca Arthur, ”per què dimonis

Va admetre que probablement hauria

l’escriu en rus?” Alguns experts han

d’haver respost de forma més acollidora les

assenyalat que buscava així adreçar-se a

preguntes de Frenkel.

Frenkel, tot i que Langlands ha insistit que

A novembre, l’acadèmia noruega de Ciència i

aquest no és el cas —diu que sempre havia

Humanitats copatrocina la conferència Abel

volgut escriure alguna cosa en rus i que la

a Minnesota, una “celebració matemàtica

seva jubilació li havia donat l’oportunitat.

de Robert P. Langlands” de tres dies de

El passat agost vaig visitar Langlands a

durada. Langlands i Frenkel hi acudiran.

Montreal, en un petit apartament que

A la conferència es presentarà una lectura

comparteix amb la seva esposa, Charlotte

explicant les premisses bàsiques de l’article

Langlands, escultora. El dia d’abans, havia

rus de Langlands i com aquest difereix de

estat finalitzant la preparació per a una

l’actual Programa Langlands de geometria.

conferència que pròximament presentarà

Frenkel serà l’encarregat de llegir-la.

a Turquia (en turc). Ara que el seu article

35

ZOOM.

FRACTALS

REVISTA

CIENTÍFICA

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

(7bis) ... resultant surt 4 vegades més gran

(12 bis) o ficar l'objecte a la fotoampliadora

(pq multipliquem x2 el llarg i x2 l'ample)

x3 i mirar si l'objecte sortint és 3 cops +gran (1D)

SELECCIÓ DE FILS DE TWITTER , PER JOAN MARTÍNEZ

9 cops +gran (2D)

20220129

27 cops +gran (3D) ...

(8) Quan l'objecte és 3D l'efecte d la

...

(1) Les coses q només són llargues diem q

fotoampliadora

tenen 1 dimensió. Si són llargues i amples

cadascuna de les tres dimensions. Fa

(13) En base a aquesta idea una eina

en tenen 2. I si, a+, també són profundes

l'objecte el doble d'alt …

fonamental que ens ajuda a trobar la

és

similar.

Estira

😫

DIMENSIÓ d'un objecte es el ...

en tenen 3.

(8bis) ... el doble d'ample i el doble de

... el logaritme ...

profund. Surt un objecte 8 vegades més

😌

(14) No cal q l'entenguem gaire si voleu

🤔

gran (x2x2x2).

;

😉

conformem-nos

funciona

amb

veure

•fotoampliadora x4

1,26185950714291... per exemple

•mida dl nou objecte 64 cops +gran

.

(9) Així, si l'objecte és d'una sola dimensió,

(3) Per mirar d'entendre-ho potser

la fotoampliadora el fa 2 cops +gran; si és

necessitarem una fotocopiadora que ho fotocopiï tot (inclòs coses amb volum

🤗

2D, 2x2 cops +gran i si és 3D, 2x2x2 cops +gran.

i que faci ampliacions.

q

.

(2) ... i hi ha coses que tenen dimensió

😌

... glups

)

👏

(10) I si posem la fotoampliadora en x5 (4) Posem, doncs, la fotoampliadora en

passarà el mateix. Ls figures 1D sortiran 5

factor 2 perquè ens estiri els objectes fins

cops +grans, ls 2D: 5x5 cops +grans i ls 3D,

👌

que les seves longituds s'hagin fet el doble de grans.

(14bis)

5x5x5 cops.

•fotoampliadora x1,5 • mida dl nou objecte 2,25 cops més gran

(5) Aleshores una línia de longitud 3cm

(pq passa d mida 8 a mida 18 i 18/8=2,25)

passarà a tenir longitud 6, o una de

•log(2,25)/log(1,5)=2

longitud 7,2 passarà a tenir longitud 14,4.

#Fàcil (11) Així, la DIMENSIÓ d'una figura es pot (6) És a dir, les longituds es multipliquen

definir també a partir de la mida de les

per 2. I si poséssim la fotoampliadora en

seves ampliacions.

👍

x3 ... doncs es multiplicarien per 3. I així ...

(12) Només cal ficar l'objecte a la fotoampliadora x2 i mirar si l'objecte

(7) Però si tenim un objecte de DUES

sortint és

DIMENSIONS la cosa canvia perquè la

2 cops +gran (1D)

fotoampliadora l'estira pel llarg i per

4 cops +gran (2D)

(15) Resumint:

l'ample i l'objecte …

8 cops +gran (3D)

Podem saber la DIMENSIÓ d'un objecte sense ni veure'l.

36

1_2022

(15bis) Ens cal ficar-lo en la fotoampliadora

(18) ...

(23) I no és molt difícil veure q la línia

de qualsevol factor (per k), que el mesurin i

poligonal (feta d segments rectes) q s'obté

que ens diguin quants cops +gran s'ha fet:

(19) Però ...

d'anar substituïnt el terç central x una

n.

existeixen objectes que ficats a una

'muntanyeta'

fotoampliadora x2 o x3 es facin 3 ò 4 cops més grans?

(15bisbis) Exercici ...

(20) Existeixen però són una mica

😏

(23BIS) ...

enrevessats.

De quantes dimensions és un objecte que

⏳

Pots imaginar un triangle al q anem traient

ficat en una fotoampliadora x2 origina un

del mig un altre triangle "INFINITES

nou objecte 16 cops més gran?

vegades"?

(16) Exercici OJU! ...

De quantes dimensions és un objecte que

⏳

ficat en una fotoampliadora x3 origina un

(17) Exercici OJU-2! ...

😫

😚

vegades

😚

...

posem en una fotoampliadora x2 (estirem

(24) ... compleix que en una fotoampliadora

els costats al doble)?

x3 resulta que es fa 4 vegades més llarga

ES FA 3 COPS MÉS GRAN!!!

(22) ... i la dimensió serà, segons la nostra

De quantes dimensions és un objecte que

⏳

ficat en una fotoampliadora x2 origina un nou objecte 3 cops més gran?

infinites

(21) I què passa amb aquest objecte quan el

😏

nou objecte 4 cops més gran?

😚

👏👏👏

fórmula dels logaritmes

😷

... 1,584962 ...

(25) Per tant la seva DIMENSIÓ serà ..

(26) #iFinsAquí 37

😌 ...

ZOOM.

ciència i ficció CRÓNICAS MARCIANAS de Ray Bradbury ¿Qué deberíamos hacer con Marte? Hay tantos ejemplos de la humanidad ejerciendo un mal uso de la Tierra, que el mero hecho de formular la pregunta me produce escalofríos. Si hay vida en Marte, creo que no deberíamos hacer nada. Marte pertenece a los marcianos, incluso si no fuesen más que microbios.

(Carl Sagan)

REVISTA

CIENTÍFICA

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

Musk y Bezos, oligarcas norteamericanos

racismo, el menosprecio por lo diferente,

de nuestro siglo XXI, destinan sus

nuestra relación con la naturaleza, el

insultantes fortunas a perseguir su

impulso destructivo y autodestructivo del

sueño (fundar colonias espaciales en

ser humano allá donde va. Y todo ello, con

Marte y en todo el sistema solar), pero

un estilo elegante, sobrio, poético, soberbio.

tras esta filantropía henchida de bondad

Crea, con una sencillez extraordinaria,

van impulsando sus negocietes de viajes

una atmósfera melancólica, misteriosa,

turísticos por el espacio para elegidos

onírica y, a veces, terrorífica, en la que los

(económicos, claro).

personajes, aunque con poca profundidad

Así pues, asistimos, pausadamente, a la

psicológica, nos remueven las entrañas.

llegada de expediciones terrícolas al planeta rojo, a través de las cuales vamos conociendo a los marcianos y su sociedad, seres

“-No arruinaremos este

la guerra, el racismo, el menosprecio por lo diferente, nuestra relación con la naturaleza, el impulso destructivo y autodestructivo

conformistas,

planeta -dijo el capitán-.

Es demasiado grande y demasiado hermoso.

-¿Cree

usted

que

no?

Nosotros, los habitantes

apáticos, con una tecnología fascinante, y

de la Tierra, tenemos un talento especial

que reciben sin sorpresa a los exploradores.

para arruinar las cosas grandes y hermosas.

Y del mismo modo que “llegaron” las

No pusimos quioscos de salchichas calientes

a en la época de Ray Bardbury

enfermedades al continente americano

en el templo egipcio de Karnak sólo porque

existían tipos de la talla moral de

cuando fue “descubierto”, el autor utiliza

quedaba a trasmano y el negocio no podía dar

Jeff Bezos y Elon Musk, pero eso, lejos

la varicela para mermar la población

grandes utilidades. Y Egipto es una pequeña

de restar valor a su Crónicas marcianas,

indígena marciana, a pesar de su dotes

parte de la Tierra.”

convierte al autor en un visionario. Uno

telepáticas y poderes psíquicos. La escasa

Llegados a este punto, debemos alertar de

más, junto con George Orwell1 o Aldous

población superviviente contempla cómo

la trampa, y es que Crónicas marcianas no

Huxley2, que ponía el dedo en la llaga de

los humanos se asientan en sus pueblos y

es un libro de ciencia ficción, aunque lo

la sociedad de su momento, y que ahora,

hogares, y los condena a la marginalidad.

descubrí mucho más tarde. Su autor peleó

desde el más allá, siguen recordándonos

Ray Bradbury retrata de forma crítica su

siempre contra esta etiqueta:

que la llaga sigue sangrando, con más

país a través de esta alegoría marciana, y

“¿Cómo es que Crónicas marcianas suele

fuerza aún si cabe.

nos invita a reflexionar sobre la guerra, el

ser descrita como ciencia ficción? No

Y

encaja en esa descripción. En todo el libro solo hay una historia que obedece las leyes de la física tecnológica. ¿Qué es entonces Crónicas marcianas? Es el rey Tutankamón saliendo de la tumba cuando yo tenía tres años, las eddas nórdicas de cuando tenía seis, los dioses grecorromanos con los que fantaseaba cuando tenía diez: puro mito. La ciencia y las máquinas pueden aniquilarse o ser reemplazadas. El mito, visto en espejos, incapaz de ser tocado, permanece. Si el mito no es inmortal, casi llega a parecerlo.”

38

1_2022 Pero tal disquisición, a día de hoy, carece CLÁSICOS Y NO TA N C L Á S I C O S D E CIENCIA FICCIÓN MUY RECOMENDADOS

de importancia, al menos para quien suscribe estas líneas; porque este mito, contado una y mil veces por la tradición

FA R E N H E I T 4 5 1 , R AY B R A D B U R Y

literaria, y los espejos con que se nos desvela la realidad nos permite estar

SOLARIS, S TA N I S L AW L E M

alerta ante las mentiras y entelequias de nuestros días, llámense Bezos, Musk y el

UN MUNDO FELIZ, ALDOUS HUXLEY

resto de la pandilla globalizada. Y ello es suficiente para ser recomendado, además

1984, GEORGE ORWELL

de que es uno de mis libros favoritos. ¿Qué

UBIK, PHILIP K. DICK

más puedo añadir?

La alegoría social que os invito a descubrir

EL CUENTO DE LA C R I A DA Y T E S TA M E N T O S , M A R G A R E T AT W O O D

nos hace responsables individuales de la injusticia, la maldad, el egoísmo, la estupidez y la pereza mental. “Tenemos

LOS DESPOSEÍDOS Y LA MANO IZQUIERDA DE LA OSCURIDAD, URSULA K. LE GUIN

el derecho a indignarnos… y el deber de vencer”, dice A. Buero Vallejo en La Fundación. ¿Os suena, verdad? Pues ahora

S OY L E Y E N DA , R I C H A R D M AT H E S O N

que estamos reflexionando sobre nuevas

LA HISTORIA DE TU VIDA, TED CHIANG

arquitecturas, ciudades, sostenibilidad, y respeto por la naturaleza, ahora que

LA CARRETERA, CORMAC MCCARTHY

tenemos la posibilidad de reinventar sociedades más justas en todos los sentidos, la lectura de Crónicas marcianas nos azuza más que nunca a vencer.

EL FÍSICO Y EL FILÓSOFO, de jimena canales

20220311

Albert Einstein, Henri Bergson y el debate que cambió nuestra comprensión del tiempo

E

l dia 6 d'abril de 1922, a París, Albert

El físic i el filòsof explica la notable

Einstein i Henri Bergson debatien

història de com aquest debat explosiu va

públicament sobre el concepte del temps.

transformar la nostra comprensió del

Einstein

teoria

temps i va impulsar una esquerda entre

del temps de Bergson era una noció

la ciència i les humanitats que encara

psicològica i superficial, irreconciliable

persisteix en l’actualitat.

amb les realitats quantitatives de la física.

Jimena Canales presenta en aquesta

Per altra banda, Bergson, qui va guanyar

obra les idees revolucionàries d’Einstein

fama com a filòsof quan va argumentar

i Bergson, la seva posterior col·lisió i

que el temps no s'havia d'entendre

les repercussions d'aquest xoc. Un relat

exclusivament a través de les lents de la

magistral i revelador que mostra com es

ciència, va criticar la teoria d'Einstein per

posa a prova la veritat científica en un

tractar-se d'una metafísica inserida en la

segle dividit, marcat per un nou sentit del

ciència, que ignorava els aspectes intuïtius

temps.

considerava

del temps.

39

que

la

ZOOM.

REVISTA

CIENTÍFICA

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

L(HORT)CUS AMOENUS L'HORT DE L'INSTITUT

ALUMNAT DE L'AULA oberta DE 3R D'ESO: Iris Algar, Janira Parras, Fatna el Attak, Aleix Àngel, Adrià Masip I Adrià Mesa 20220513

A

l’octubre,

quan

vam

començar

Pel creixement de les hortalisses durant

Al llarg del curs hem anat collint fruits de

aquest projecte, vam preparar l’hort

l’hivern hem intentat regar almenys dos

l'hort que hem repartit entre nosaltres o

per a una nova plantació. Per això vam fer

dies a la setmana. Ara que fa molta calor

hem venut a la sala de professors per poder

neteja de les males herbes i vam recollir

veiem que les plantes necessiten més

fer una mica de diners i poder continuar

els fruits que quedaven de l’estiu com

aigua i intentem regar més sovint.

comprant aliment per al nostre hort.

Un cop vam tenir preparat el terreny,

Al segon trimestre ens van suggerir fer

Ara que ha vingut el bon temps ens han

vam fer la plantació de la tardor. Vam

una visita a un hort col·lectiu de Terrassa

donat l'oportunitat de plantar altres tipus

triar hortalisses resistents a les baixes

per tenir noves idees i pensar què podem

d'hortalisses com pebrots, tomàquets i

temperatures com ara enciams, cebes,

millorar al nostre hort. Ens van donar

cogombres. Esperem que la següent collita

faves, pèsols, julivert, escaroles i porros.

consells com la distància entre plantes

sigui molt bona!

En el cas de les faves i els pèsols vam

depenent de l'hortalissa que sigui.

pebrots i tomàquets.

utilitzar llavors i per la resta planter.

Per aportar més nutrients a la terra vam adobar-la amb femta d’animals.

En acabar aquestes tasques, vam fer una mena de protecció per a la terra triturant canyes i escampant-les al voltant de les hortalisses per evitar que neixin males herbes i a part perquè es vegi tot més bonic i ordenat.

Sempre intentem mantenir l’hort sense males herbes i net de plagues, per això vam crear un insecticida natural triturant un cap d’all barrejat amb aigua i vam polvoritzar-lo a les nostres plantes.

40

1_2022

netejaR males herbes COLLIR FRUITS PEBROTS TOMÀQUETS PLANTACIÓ HORTALISSES TEMPERATURA ENCIAMS CEBES FAVES PÈSOLS JULIVERT ESCAROLES PORROS NUTRIENTS TERRA PROTECCIÓ ORDENAR MANTERNIR PLAGUES INSECTICIDA PULVERITZAR REGAR CALOR HORT COL·LECTIU DISTÀNCIA PEBROTS COGOMBRES 41

Esperem que la següent collita sigui molt bona!

ZOOM.

REVISTA

CIENTÍFICA

ENXARXATS The scale of the universe https://htwins.net/scale2/

20220516

Q

uina distància hi ha entre l’univers conegut i les partícules més petites

de la matèria? Ara tens la resposta a un clic. Arrossega la barra del zoom (¿?) i posa al dia els teus nombres exponencials, sigui per dalt o per baix, per l’immens o pel minúscul: univers (¿?), galàxies, estrelles, planetes, muntanyes, l’ésser humà, animals, ones, àtoms, partícules i més enllà. És a dir: de tot el que s’ocupa la ciència.

Show your stripes

https://showyourstripes.info/s/globe

20220516

A

questes “línies d’escalfament” són representacions visuals del canvi

en temperatura tal com s’ha mesurat en cada país els darrers 100+ anys. Darrere d’aquest web s’hi troba l'investigador sobre el canvi climàtic i científic de dades Ed Hawkins. Podeu cercar en diversos països, continents i llocs d’arreu del món.

Veieu el patró? Us adoneu del desastre cap al qual anem?

La selecció mostrada al passadís del nostre institut prové d’una enquesta realitzada a 180 participants de les escoles participants al projecte Erasmus+ “Thinking globally, acting locally.”

42

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022

1_2022

Ranking ISGlobaL

https://isglobalranking.org/ca/inici/

E

l Rànquing ISGlobal de ciutats és un projecte en curs que té com a

objectiu estimar els impactes en la salut de la planificació urbana i del transport en 1.000 ciutats europees.

Aquest projecte de recerca avalua diverses exposicions ambientals relacionades amb la planificació urbana i del transport (com la contaminació de l’aire, la manca d’exposició a espais verds, el soroll del trànsit rodat i els efectes d’illa de calor) en ciutats de més de 30 països europeus i establirà diferents classificacions amb els resultats.

Aire

Contaminació de l'aire

https://air.300000.eu/#ca

C

atalonia in Venice - air/aria/aire, Evento Collaterale de la Biennale

Architettura

2021,

una

+ 7.000.000 morts/any al món + 400.000 morts/any a Europa

exposició

comissariada per l’arquitecta Olga Subirós.

El projecte AIRE reflexiona entorn del tema central de la Biennal, "Com viurem junts?”, amb una investigació sobre l’aire com un bé comú del qual depèn la nostra supervivència. Sota el nom Aire, l'exposició destaca el paper de l'arquitectura i l'urbanisme en el context de dues crisis globals interconnectades: la del canvi climàtic i la crisi de salut pública.

El projecte curatorial busca solucions a aquestes crisis interconnectades amb una investigació sobre la contaminació atmosfèrica,

i

sobre

com

aquesta

contaminació afecta directament les persones.

L'exposició

proposa

una

immersió en l’experiència radical de la contaminació de l'aire amb una gran instal·lació multisensorial.”

43

ZOOM.

REVISTA

CIENTÍFICA

The air pollution in the cities is a local public health crisis interconnected with the global climate crisis The origin of these two crises is anthropocentric.

Emissions must be reduced Decarbonize locally, is to decarbonize globally The redesign of the air, the redesign of the cities, prioritizing everyone's health humans and non-human.

It is the radical change we need It is more than a personal choice, it is a need for collective ecosocial justice.

1

http://air.llull.cat/

44

DE

LES

AIMERIGUES.

N1.2022