Issuu on Google+

SEGARRÓ

AJUNTAMENT D’ESTARÀS E D I C I Ó

I ,

N Ú M

1 S E T E M B R E

D E L

2 0 1 3

Editorial Un dels nostres objec us primordials per aquesta legislatura és potenciar i afavorir que la informació generada des de l'ajuntament arribi a tots els ciutadans del municipi, per aconseguir-ho hem establert o man ngut diferents canals: les reunions de pobles, la creació de la pàgina web i la revista. La nostra voluntat és publicar-la una vegada a l'any, amb el recull de tots els esdeveniments del nostre municipi i des d'aquí fem una crida a la vostra par cipació, ja que ens agradaria que no només fos la veu del consistori sinó de tots nosaltres. Per això al buscar un (tol em defugit encapçalaments que fossin molt concrets o que només fessin referència a l'ajuntament, hem buscat una paraula més àmplia que representés els nostres nuclis. Segarró, un vent fred que bufa a l'hivern i del qual tots ens hem de protegir, amb fortes i profundes gelades, que deslliura els camps de conreu de plagues perjudicials per a futures bones collites. Es parla molt de la supressió de pe ts municipis, des de Madrid s'ha afavorit aquest clima alarmista, però des de la Generalitat amb l'aprovació de la llei local es respecta, i entén el paper fonamental del municipis en aquesta Catalunya diversa, rica i forta, i és la seva voluntat con nuar, mantenir i enfor r el mapa territorial de la nostra nació. En cap moment, reduiran el nombre de municipis, sinó és amb el desig exprés d'aquests, si que es treballarà de manera mancomunada per evitar la duplicitat de serveis entre ajuntaments, consells, diputacions ... Un dels valors més importants del nostre municipi és la solidaritat que ja fa molts anys hi ha entre els veïns dels pobles. Solidaritat expressada en múl ples formes: pagament de quotes a les associacions per poder celebrar festes i programar ac vitats; treballs a jova per arreglar o mantenir els nostres espais; repar ment del cost de les obres. Qualsevol obra, en qualsevol indret del poble s'assumeix entre tots els veïns. A vegades toca els nuclis, altres vegades les masies, però mai s'ha posat en dubte repar r el finançament entre tots els habitants. Ja que sinó seria impossible fer noves obres, imagineu-vos que apliquem la llei tal i com està escrita. Quan es realitza una obra, una part important d'ella recau sobre els veïns de la zona, els veïns afectats directament, fet i debatut, l'import que ara aporten tots els veïns l'hauria de fer efec u només tres o quatre cases. Jo es c realment orgullosa del nostre tarannà, heretat de fa desenes d'anys, el qual ens ha permès créixer gràcies a aquesta pinya comuna. És hora d'enfor r-la. A vegades podem rondinar, i sobretot quan sor m d'una època en la que estàvem acostumats a que un estat paternalista es preocupava de tot, a canvi de la nostra total conformitat i anorreament. Ara el moviment civil ha començat a caminar i de quina manera, sembla imparable i per davant de qualsevol inicia va polí ca. Aquesta tradició al nostre municipi ja està molt arrelada, només ens cal treure una mica la pols i començar a caminar, dedicar algunes hores als espais comuns que ens fa millor ciutadans ja que la sa sfacció de compar r es molt potent. Com a anècdota, però que legi ma enormement el funcionament del nostres pobles, us vull explicar que fa poc van trucar des de la diputació de Barcelona per informar-se d'aquesta manera de fer a(pica, però original, pràc ca i alterna va. Des d'aquí gràcies a tots per fer-la possible. Montse Majà Alcaldessa. Edita: Ajuntament d’Estaràs. Fotogra=es: Festa Major de Ferran Guillermo Latorre. La resta de fotogra=es són de l’Angel Teixé.


PÁGINA

2

VIURE AL MUNICIPI: Consolidar les relacions entre els habitants del municipi va ser un dels objectius del nostre programa electoral. Una de les vies per a ferho possible és la promoció i organització d'actes on es fomen la convivència i la coneixença, alhora que la cultura, la salut i l'oci.

geganters de Cervera i la coral Kodali. Malgrat el temps no ens acabés d'acompanyar l'acte va ser força lluït i par cipa u.

L'ajuntament durant aquests dos anys ha organitzat ac vitats tan diverses com :

La inauguració del parc el riu sió, al 2011, festa de caràcter fes u amb la par cipació dels

Xerrada de l'associació Som Energia Xerrada de l'associació Som Energia, on ens presentava un nou model energè c, sostenible, basat en l'energia neta i renovable. La conferència va anar càrrec de Som Energia, coopera va d'energia verda . L'objec u era presentar aquest nou model energè c basat en l'obtenció d'energia a par r de fonts renovables i com a par r d'aquí anar canviant el model actual de la despesa energè ca. Van exposar la tasca feta fins ara, les propostes de futur per tal de consolidar aquest nou model i també les accions realitzades dins el territori català. Va ser organitzada pels ajuntaments d'Estaràs i Tarroja. Els conferenciants de Girona i Igualada van saber exposar clarament la filosofia de l'empresa i l'interès de les persones assistents es va demostrar amb un col·loqui posterior molt intens.

SEGARRÓ


EDICIÓ

I,

NÚM

1

PÁGINA

Trobada de dones A la tardor del 2011 l'ajuntament va organitzar una trobada de dones, se les convidava a par cipar en una xerrada sobre medecina alterna va i després fer un bon berenar. Cada assistenta va portar alguna menja exquisida feta per ella, hi va haver-hi pas ssos, coques de recapte , galetes... realment molt bo. L'ambient generat a par r del tast dels diferents plats va ser excel.lent, de manera que es va demanar la connuïtat de la proposta. Aquesta trobada va poder enriquir les nostres llibretes de receptes, posar a prova les nostres habilitats culinàries i sobretot fer més felices les nostres famílies amb plats realment deliciosos. Es preveu a la propera tardor poder tornar a trobar-nos amb noves receptes.

3

Músiques nocturnes

L'es u del 2012, l'ajuntament va oferir dos concerts, sota el nom de Músiques nocturnes. Es van celebrar el primer a Estaràs i el segon al parc del naixement del riu sió, a Gàver. La música va anar a càrrec de la cantautora Meritxell Gener i del grup Minha Ànima Gémea. Es va poder gaudir de bona música juntament amb bones copes.

Els Joves del municipi També any rere any els joves del municipi organitzen la caminada popular, conjuntament amb la tècnica de joventut del Consell Comarcal. El disseny de l'i nerari ens permet visitar i descobrir els indrets del nostre municipi. Cada edició la caminada parteix d'un poble diferent i això permet explorar tot el nostre municipi, a nivell paisatgís c i arquitectònic.


PÁGINA

4

Pobles vius: ALTA-RIBA El 21 de gener del 2012, va tenir lloc la visita pastoral del Sr. Bisbe Mn. Xavier Novell a Alta-riba. Fruit d’aquesta visita han estat la inicia va de portar a terme les obres de restauració de l’església de Sant Jordi i també el decret del retorn de la relíquia del sant a la seva església.

Trasllat de la relíquia de sant Jordi d’Alta-riba El dia 21 d’abril, tot celebrant la festa del patró d’Alta-riba i Catalunya, va tenir lloc el trasllat solemne i defini u de la relíquia de sant Jordi d’Alta-riba. Hi van assis r més de dues-centes persones, un poble on viuen unes quinze persones de forma regular. Tot un èxit de par cipació. Tots, equipats amb un mocador commemora u de la festa, van anar caminant entre els paisatges de la Segarra, obrint la comi va els estendards de la població, fins a arribar al poble de Santa Fe. L’acte de traspàs de la relíquia entre els dos reliquiaris va simbolitzar de forma solemne el traspàs de la custòdia de la relíquia de sant Jordi entre els dos pobles. Es va comptar amb la presència de Mn. Joan F. Casals, vicari general, Mn. Jaume Prat, rector de les dues poblacions, Montserrat Majà, alcaldessa d’Estaràs, Rosa Pujol, vice-presidenta de l’Ins tut d’Estudis Ilerdencs, Josep Borrell, delegat de Cultura de Lleida, i Adrià Marquilles, president del Consell Comarcal. L’Associació d’Amics del Castell de Sant Miquel d’Alta-riba va proporcionar al poble d’Alta-riba un preciós reliquiari de plata del segle XVI amb la imatge del sant, per tal que es veneri la relíquia a la seva església de forma definiva. Amb molta il·lusió, els veïns d’Alta-riba van sor r en processó amb la relíquia custodiada per les futures generacions i els escuts. En el camí de retorn foren acompanyats per l’estendard de Santa Fe. La relíquia es va rebre, a peu de l’església, entre visques dels assistents i seguidament va tenir lloc la missa a la pe ta església de Sant Jordi. Un cop acabada l’eucaris a, oficiada per Mn. Casals i Mn. Prat, es va beneir la coca de Sant Jordi, es va venerar la relíquia del sant i es van cantar els goigs del patró de Catalunya, editats especialment per a aquesta efemèride. David Miquel Baiges.

SEGARRÓ


EDICIÓ

I,

NÚM

1

PÁGINA

5

Pobles vius: GÀVER El dissabte 8 de juny Gàver va acollir un acte promogut per l'associació Marxa homenatge als maquis, recuperem la memòria històrica. Aquesta associació des del 1998 organitza tot un seguit d’actes en homenatge als maquis, els guerrillers an franquistes que després de la guerra civil espanyola van con nuar la lluita contra el règim, atemptant contra les seves infraestructures i interessos econòmics. Aquesta associació vol mantenir viva la memòria d’aquells lluitadors.

L’associació rep homenatge als maquis morts i enterrats pel nostre territori. En aquesta jornada els actes es van iniciar a Pujalt, passant per Gàver i acabant a Veciana. A Gàver es va dinar, posar una placa commemora va als maquis morts, i hi havia prevista l'actuació del cantautor Jaume Arnella, però una tempesta imprevista va obligar a traslladar l'actuació al Molí de la Roda.

Què va passar a Gàver fa gairebé tres quarts de segle? Conten els nostres pares i avis que uns anys després de finalitzada la guerra civil un dia qualsevol mentre conreaven la terra van veure un grup nombrós de guerrillers que venien de la banda sud-oest, de la banda de Ferran, van passar per sota Cal Torner, d'Estaràs i es van replegar darrera del poble de Gàver, els plans de sobre el cemen ri. Eren una colla al voltant de 100 persones. L'accés no era fàcil, per tant aquests guerrillers esperaven que l'assalt de les forces armades es fes pel camí. Però com passa en les pel·lícules mai succeeix com s'espera. Expliquen que la Guàrdia Civil va demanar ajuda a algun veí per tal que els ensenyés un altre camí o corriol per on arribar-hi sense ser vistos, i així va ser, els guàrdies van poder assaltar el grup sorprenent-los pel lloc més inesperat i per tant menys protegit. De la lluita van resultar mort un guerriller, els altres van poder fugir rumb cap a Solsona, amb perspec ves de poder arribar a la frontera i refugiar-se a França. Aquest home va ser enterrat a Gàver, no en terra sagrada, ja que les forces repressores de l'època els condemnava, però si al costat del cemen ri, i dissabte amb aquest acte es va retre homenatge a aquesta persona i també par cipar a través d'aquest fet, en la recuperació de la memòria històrica. Quan expliquem aquests successos als nostres fills, ens miren embadalits, a ells no els fa mal el cor ni encongeixen l'estómac , per ells és com un conte, és més arribarà un moment on aquesta història esdevindrà llegenda, una nova llegenda que nodrirà l'imaginari popular del nostre municipi. I això és bo. Esperem que celebracions com questa ajudi a normalitzar, reconciliar i harmonitzar la història del nostre país.

Pobles vius: FERRAN En la segona pasqua es va celebrar la festa Major del poble. Amb l'objec u de millorar i ampliar les ac vitats dedicades a aquesta festa, el Lluís Solé, va organitzar aquest acte amb l'úl m propòsit de que fos molt par cipa u i variat, propòsit àmpliament aconseguit, ja que la par cipació dels veïns, amics i visitants va ser nombrosa i tots ells van gaudir d'aquesta festa. Els actes de la Festa Major s'iniciaren el dissabte amb la presentació d'un grup d'animació per a la mainada i el popular sopar de germanor on es va celebrar una Quina, amb premis tant exò cs com ànecs i pollets. El diumenge es van projectar ac vitats com la pedalada pels voltants de Ferran, xocolata desfeta, havaneres, ball de Festa Major i a la una del migdia missa de festa major cantada per la coral de sant ramon. En defini va ac vitats per a tothom.


PÁGINA

6

Pobles vius: FERRAN Fotografies de la Festa Major de Ferran.

OBRES DEL CARRER MAJOR A FERRAN L’objec u principal de les obres ha estat l’execució de la pavimentació del carrer Major, degut a les greus mancances que tenia en aspectes com, el deficient estat de conservació del ferm dels carrers, la manca d’embornals que provocaven problemes de filtració d’aigües i problemes de connexions a la xarxa general d’aigua potable i clavegueram. A través d’aquestes obres s’ha pogut fer la subs tució integral de la xarxa d’aigua potable, i la del clavegueram. Les obres han ngut una durada d'un any aproximadament, i han ngut en compte aspectes com l’ús del tractament de diferents textures en el paviment fet que ha man ngut la personalitat del poble. El diferent tractament del material, textures, croma sme i rugositat fan que el paviment contribueix a organitzar la diversitat i complexitat dels espais. Alhora, permet generar un paviment de suport que s’adapta als desnivells i irregularitats existents, i també explica i emfasitza, en alguns moments quasi de manera artesanal, tota la gran riquesa dels ma sos dels espais urbans del nucli an c de Ferran. En conclusió, les obres han consis t en: millores al paviment i les voreres, nou clavegueram i sanejament, millora en la xarxa d’aigua potable, l’enllumenat públic i el paviment de vials i voreres. El pressupost d’execució material per contracta i IVA inclòs d’aquest projecte bàsic i d’execució d’urbanització del carrer Major de Ferran ha estat de 184.994,02€.

SEGARRÓ


EDICIÓ

I,

NÚM

1

PÁGINA

Pobles vius: VERGOS GUERREJAT RESTAURACIÓ DE LES PINTURES MURALS DE L’ESGLESIA DE VERGÓS GUERREJAT Pels vols de l’agost de l’any passat es va dur a terme la restauració de les pintures murals d’una capella lateral de l’església de Vergós. Aixó fou possible gracies a la col·laboració entre l’Ajuntament d’Estaràs, els veïns del poble de Vergós i el Bisbat de Solsona, que en diferent proporció van aportar diners i van demanar ajut al Departament de Cultura de la Generalitat, el qual ens concedí el 50% del cost total de la restauració. Gracies a aquesta col·laboració, d’unes pintures murals molt malmeses es va aconseguir restaurar-les gairebé al 100%. Des de diferents estaments des de la secció de bens mobles del Departament de Cultura de la Generalitat se’ns ha fet saber que son un pus de pintures murals molt singulars (les quals recreen retaules en perspec va) i que no n’hi ha moltes de conegudes, ja que normalment, els retaules a les esglésies, fossin neoclàssics o barrocs, es feien de fusta. Des de Bens mobles de la Generalitat se’ns ha fet saber també que degut a aquesta singularitat, es catalogaran aquestes pintures per a que en quedi constància. En els propers mesos, es farà una presentació al públic amb una explicació el mes exhaus va possible del procés de restauració i importància de les pintures murals que conté l’església de Vergós Guerrejat.

1a VISITA TURÍSTICA ORGANITZADA A VERGOS GUERREJAT El diumenge 29 d’abril de 2011, l’empresa de dinamització, ges ó i difusió del patrimoni cultural i turís c DIPCAT, de Sant Guim de Freixenet, en col·laboració amb l’Associació Amics del poble de Vergós Guerrejat, va dur a terme la 1ª visita guiada al poble de Vergós Guerrejat. Uns 80 visitants van recórrer els carrers del poble visitant l’an c forn de pa, recentment condicionat per voluntaris de l’associació, l’esglesia del segle XVIII i els voltants del Castell de Vergós Guerrejat, sempre amb les completes explicacions sobre la formació, historia i peculiaritats del poble de Vergós Guerrejat comentades pels professionals de DIPCAT. Els visitants també van poder gaudir de les vistes d’aquesta part del municipi d’Estaràs, a la Segarra, en plena primavera. Amb aquesta 1a visita es vol obrir un camí per donar a conèixer i potenciar el patrimoni històric i paisatgís c del poble de Vergós Guerrejat, així com poder fer sostenible la seva millora i manteniment.

7


PÁGINA

8

Pobles vius: VERGOS GUERREJAT Fotogra=es de la 1a visita turís ca organizada. Mes info a www.dipcatcultura.cat

Pobles vius: ESTARÀS La duatló d'Estaràs és un esdeveniment espor u que es celebra a Estaràs, a finals de la tardor. Enguany ha estat la vuitena edició. Està organitzada pel David Majà i el David Vendrell i compten amb l'ajuda desinteressada dels veïns d'Estaràs i Gàver. Aquesta celebració no es puntuable per cap prova espor va catalana, , no està reglamentada, sinó que és bàsicament una duatló d'entrenament, entre coneguts i persones que volen evidenciar la seva resistència =sica i les possibilitats reals per par cipar en altres.

Fotografies de la duatló 2011. SEGARRÓ


EDICIÓ

I,

NÚM

1

PÁGINA

9

Pobles vius: ESTARÀS A la duatló d'Estaràs Les distancies són: -1er segment: 6.4km de cursa a peu pus muntanya -2on segment: 19,4km de bW. -3er segment: 2,5km de cursa a peu pus muntanya La par cipació és al voltant de 50 atletes i a causa de la gran acollida que ha ngut, en aquesta úl ma edició s'ha ampliat a dues categories: infan ls i adults. Cada any hem ngut guanyadors diferents, l'any passat el vencedor va ser l'Arnau Solé d'Agramunt.

La Gresca Estaràs Gàver és el concert que es fa cada any per la Festa Major d'Estaràs i Gàver. Està organitzat pel jovent dels dos pobles, que compten amb l'ajuda i la col·laboració de tots els habitants. El concert va néixer amb la voluntat de renovar i canviar la dinàmica de la Festa Major. Es va decidir apostar per un ac vitat que aplegués a la gent dels pobles de la Segarra, ja que la Festa Major tal i com es feia cada any perdia interès i par cipació. Amb el canvi de dinàmica i l’organització del concert es va aconseguir que els joves de la Segarra es desplacessin fins al poble de Gàver i par cipessin en una ac vitat que any rere any es va fent més coneguda. La Gresca Estaràs Gàver sempre ha apostat per portar grups del territori Català. Es caracteritza per convidar intèrprets reconeguts i ajuntar-los amb grups emergents i que no siguin coneguts a la Segarra. Això aporta qualitat, diversitat i originalitat a la festa, que són els trets que donen caràcter i personalitat al concert. Hi han passat grups coneguts com Kòdul o Cesk Freixas, grups desconeguts a la Segarra com Eskassa Llibertat i grups del territori com Cor Roent que toquen en l'edició d'aquest any. Enguany, el concert es va fer el dia 24 d’agost a les 11 de la nit a la plaça de Gàver. Els grups convidats van ser Blaumut, Tetuà i Cor Roent, mescla que mostra la voluntat d’aportar qualitat i diversitat a una festa que mica en mica va creixent.


PÁGINA

10

AJUNTAMENT INFORMA: Entitats adherides. L’ajuntament és la ins tució local que té per funció el govern i l’administració dels interessos del veïns d’un municipi, com a tal li corresponen les competències i les responsabilitats que les lleis li atribueixen, a banda de les funcions de representar i promoure els interessos generals del municipi.

Per tal de dur a terme aquestes funcions d’una manera més eficient , el nostre ajuntament disposa d’un sistema de relacions i col·laboracions amb altres en tats, per representar els interessos generals de l’administració local davant de les altres ins tucions públiques, servir de marc d’intercanvi d’experiències i preocupacions entre les en tats associades i prestar-los serveis comuns, com ara assistència tècnica, jurídica, forma-

ció, promoció, assegurances i altres similars. La integració de l’ajuntament en aquestes en tats és enterament voluntària i sol estar associada a l’obligació d’aportar una quota per contribuir al seu finançament. Tot seguit farem una breu explicació de les en tats i associacions més rellevants, a les quals el nostre s’ha adherit:

Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM): L'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) és una en tat municipalista que agrupa el 96% de les ins tucions locals de Catalunya amb la finalitat de representar la veu dels alcaldes, regidors i presidents comarcals, defensar els interessos dels municipis, promoure els interessos generals dels municipis, les comarques i els altres ens locals i defensar el catalanisme.

Federació de Municipis de Catalunya, (FMC): La Federació de Municipis de Catalunya és un òrgan de representació dels ajuntaments de Catalunya, que defensa els seus interessos i que apropa la realitat municipal a les altres administracions com la Generalitat, el govern espanyol i altres en tats o ins tucions europees, a través de les comissions de serveis, espais de trobada on es manifesten i traslladen les seves experiències, prioritats, preocupacions i necessitats municipals.

Associació de Micropobles de Catalunya, (AMC): Es una Associació que vol ser punt de trobada per als municipis menors de 500 habitants de Catalunya i lloc d'encontre també per a càrrecs electes d'aquests pobles, per tal de sumar esforços, intercanviar experiències, comunicar inicia ves i tenir una sola veu, encara que amb els ma sos de cadascuna de les nostres comarques. Per tant, una organització oberta a tots els colors polí cs que pretén allò que cal més als micropobles: comunicar-se, fer-se sen r i fer-se entendre, és a dir, construir un espai per servir al país.

SEGARRÓ


EDICIÓ

I,

NÚM

1

PÁGINA

11

Associació de Municipis per a la independència (AMI): L’Associació està formada per ins tucions que representen el món local i té com principal objec u sumar esforços per aconseguir, en un futur proper, la creació d’un estat propi per Catalunya, en el marc de la Unió Europea. Per tant es tracta d’un moviment que aglu na totes les sensibilitats polí ques i que treballa única i exclusivament per la independència de Catalunya. L’AMI es va cons tuir a Vic el 14 de desembre de 2011. Qualsevol ajuntament, consell comarcal o diputació en pot formar part, només cal que ho aprovi en sessió plenària, actualment més de 500 municipis i ins tucions que representen el món local en formen part.

Plataforma Aturem el Fracking (PAF): La Plataforma es defineix com el seu objec u principal promoure la prohibició de la tècnica de la fractura hidràulica en tot el territori de Catalunya. A través de debats, simpòsiums i demés actes de comunicació i par cipació divulgarà l’amenaça que sobre la salut, l’economia agrària, el medi ambient i el paisatge representa el fracking que es projecta emprar per part de les mul nacionals promotores en les tasques de perforació del subsòl per a prospeccions i extraccions de petroli i gas. A banda es difon un discurs construc u en favor de la transició energè ca cap a nous models d’eficiència i estalvi energèc, sostenibles amb el desenvolupament econòmic i social i harmònics amb la qualitat de vida i els nous reptes i les oportunitats dels territoris de la Catalunya central.

Consorci local per al desenvolupament de les xarxes de telecomunicacions i de les noves tecnologies, (LOCALRET): Localret és el Consorci local format per les administracions locals de Catalunya per actuar, de manera coordinada i unitària, davant el desenvolupament de les xarxes i els serveis de telecomunicacions, fent sen r la veu dels municipis en aquells àmbits on es prenguin decisions que afecten l’ordenació de les infraestructures i els serveis de telecomunicacions, així com en l’aplicació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), per millorar l’acció dels governs locals en l’impuls de la societat del coneixement. Localret també té la missió de prestar serveis i oferir assessorament als ens locals en la preparació i execució de les polí ques locals per al desenvolupament de la societat del coneixement i en el desplegament de les TIC al territori i per al conjunt dels ciutadans. Els usos i beneficis de les noves tecnologies han de ser accessibles a tot el territori i al conjunt dels ciutadans, evitant l’anomenada “escletxa digital”. Actualment són més de 800 els ens locals que formen part de Localret, a més de comptar amb el suport de les dues en tats municipalistes catalanes: Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis i Comarques. Localret defensa els interessos dels ens locals catalans i cerca, en tot moment, la col·laboració i les sinèrgies de la resta d’administracions públiques i de la inicia va privada per assolir els objec us comuns.

Agrupació de defensa forestal ADF 298: Les ADF són associacions formades per propietaris forestals i els ajuntaments dels municipis del seu àmbit territorial i tenen com a finalitat la prevenció i la lluita contra els incendis forestals. Les agrupacions de defensa forestal es varen regular a par r de l'any 1986 com a conseqüència del programa "Foc Verd" elaborat pel Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Ara bé, el seu origen cal cercar-lo en els an cs grups d'ex nció d'incendis i auxili immediat que es varen començar a formar a principis dels anys 60 a Catalunya. Actualment ADF 298 està formada pels municipis d’Estaràs, de Sant Guim de Freixenet i d’Ivorra i amb aquets objec us: ♦ ♦ ♦

Suport a l'ex nció d'incendis forestal. Execució de plans de prevenció, creació i manteniment d'infraestructura, xarxa de camins i punts d'aigua. Elaboració i execució col·lec va de programes de vigilància i prevenció d'incendis forestals.

Col·laboració ac va en l'organització, el control i l'execució de mesures dictades o que es dic n per la Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic en matèria de prevenció, o amb qualsevol altre organisme que ngui autoritat i competència en la lluita contra els incendis forestals. Realització de campanyes de divulgació entre els tulars de terrenys forestals sobre les accions de prevenció i lluita contra els incendis forestals, perquè el sector ngui un coneixement més gran. Sensibilització sobre la població rural i urbana en el territori de l'ADF.

♦ ♦


PÁGINA

12

FUNCIONAMENT DE L’AJUNTAMENT:

Els plens, les reunions

de treball, el personal, els regidors ... En aquest ar cle intentarem exposar i explicar breument la organització i tasques que duen a terme totes les persones que treballen a l’Ajuntament d’Estaràs, ja que creiem que això es bàsic per a que tots els veïns i veïnes del municipi puguin fer-se una idea clara i transparent del servei que fa un consistori envers el seu municipi. Be, començarem pel personal “laboral”, es a dir, contractat per l’ajuntament per a desenvolupar diferents tasques. Primer de tot, l’ajuntament compta amb una administra va que atén al públic i desenvolupa les pròpies feines administra ves com ara ges onar, arxivar, preparar, redactar, enviar, etc… documents pel funcionament diari de l’ajuntament, ges onar la comptabilitat i el funcionament dia a dia de l’Ajuntament d’Estaràs. També comptem amb una agutzil, que dona ajut en moments puntuals a l’administra va en diferents temes. A part, també fa tasques a nivell de carrer com controlar la xarxa municipal d’aigua potable per a que no hi hagin pèrdues d’aigua que repercuteixin en sobre costos, la col·locació i difusió pels diferents pobles dels avisos, bans municipals i informació varia adreçada als veïns que surt de l’ajuntament. A part de l’administra va i l’agutzil, l’Ajuntament, com tots els altres, ha de comptar amb un/a secretari/a tècnica i una interventor/a, els quals desenvolupen tasques mes especifiques com, en el cas de la secretaria, vetllar que tots els processos, acords i funcionament de l’ajuntament es cenyeixin a la legalitat vigent, expedir els documents oficials, ja siguin actes de plens de l’ajuntament o qualsevol altre pus, per a que en quedi constància i puguin ser exposats al públic o serveixin per a la comunicació amb altres organismes i en tats oficials. En el cas de la interventora, la seva tasca es principalment l’ elaboració dels pressupostos anuals de l’ajuntament per vetllar dia a dia que aquests es des nen al previst, cenyint-se a les necessitats del municipi, i ges onar la documentació necessària per a portar una comptabilitat clara i transparent de l’ajuntament. Deixar constància que tant la Secretaria com la Interventora son personal laboral del Consell Comarcal de la Segarra, el qual ofereix aquest servei mancomunat als municipis que, degut a les seves limitacions econòmiques, no poden costejar els sous d’aquestes figures que obligatòriament ha de disposar qualsevol ajuntament. A part, l’ajuntament disposa de diferents pus de tècnics (arquitectes, agents socials, tècnics en medi ambient, joventut, protecció civil, etc.) els quals treballen al Consell Comarcal i fan les tasques que se’ls hi sol·licita quan es convenient. L´únic personal que té un horari fix es la tècnica de Joventut que es desplaça a l’Ajuntament els dijous de les 12h fins a les 14h. Per úl m sols ens queda esmentar els càrrecs electes, els que tots els veïns i veïnes voten cada quatre anys per a ser els seus representants a l’ajuntament i ges onar el funcionament públic del municipi. A Estaràs el consistori esta format per cinc regidors, un dels quals es nomena Alcalde o, com es el cas d’aquesta legislatura, alcaldessa. Tal com estan organitzats avui en dia els regidors, n’hi ha un de cada poble del municipi, el qual representa a cada nucli a l’ajuntament i n'és l’enllaç. Els regidors i alcaldessa a part de ges onar el dia a dia de cada poble pel que fa a serveis, necessitats, etc... es reuneixen en plens periòdicament per decidir de forma assembleària els diferents aspectes que puguin sorgir, i així fer el màxim que es pugui per que la vida i treball als nostres pobles del municipi sigui el mes còmoda i fàcil per a tots els veïns i veïnes del municipi d’Estaràs.

SEGARRÓ


EDICIÓ

I,

NÚM

1

Els serveis que el Consell Comarcal presta a l’Ajuntament

PÁGINA

13


PÁGINA

14

AJUNTAMENT INFORMA: Creació Borsa d’habitage Amb la col·laboració conjunta entre l'àrea de joventut del consell comarcal i l'ajuntament s'ha decidit endegar la borsa d'habitatge on es recullen tots els habitatges suscep bles de ser llogats, en els diferents nuclis del municipi. L'ajuntament ja va informar a través d'una carta de les condicions en que es faria aquest lloguer, condicions molt favorables i amb riscos realment molt minimitzats per part del propietari. Alguns de vosaltres ja heu mostrat el vostre interès en aquesta proposta. A par r d'ara per tal

de donar publicitat a aquests locals es farà fotos d'ells i es penjaran en les diferents webs: del municipi i del Consell Comarcal. Des d'aquesta revista us encoratgem a donar suport a aquesta proposta ja que en els nostres pobles ens trobem amb habitatges malauradament tancats tot l'any, o una gran part de l'any, fet que resta possibilitats al creixement del nucli, i per tal de mantenir els nostres pobles ben vius, amb il·lusió, amb empenta de ser-hi, és important ocupar el màxim de cases possibles.

Estaràs té nova web: http://gestor.estaras.ddl.net/ El nostre ajuntament estrena pàgina web. A causa de la dispersió del nostre municipi des de l'ajuntament s'ha valorat disposar d'una eina informa va, ràpida precisa i clara on els residents en el municipi puguin consultar en tot moment els afers socials, culturals, polí cs... dels nostres pobles. L'objec u per modificar l'anterior web ha estat la necessitat de disposar d'una pàgina més interac va, adequada a l'evolució tècnica informà ca actual, i amb uns objec us clars: sigui fàcil de

SEGARRÓ

llegir, d'entrar, de navegar, entre altres. Està organitzada en 9 apartats: L'inici on trobareu l'agenda amb els actes més important, i les no7cies de portada. L'ajuntament amb el recull dels plens i les decisions que es prenen, els edictes i bans que genera el consistori. El municipi amb una breu descripció d'aquest, els serveis que ofereix, les associacions i la borsa d'habitatge, entre altres.

Cartografia i turisme, per fer publicitat del nostres pobles a nivell arquitectònic, cultural, natural... Premsa per recollir les no(cies que genera el nostre municipi. Pobles vius que vol ser un reflex de la mobilitat, vitalitat, dels nostres pobles. I finalment l'agenda on es recullen totes les ac vitats. Si qualsevol de vosaltres té algun suggeriment per millorar-la no dub en comunicar-ho i també, si vol par cipar en ella enviant les ac vitats de la seva associació, del seu poble, grup de veïns...

US ANIMEM A FORMAR-HI PART!


EDICIÓ

I,

NÚM

1

PÁGINA

15

Funcionament de la guifi

L’ajuntament d’Estaràs disposa d’una xarxa d’Internet pròpia per a tots els veïns que ho sol·lici n. Aquesta xarxa forma part de l’associació guifi.net (xarxa estesa per tot Catalunya) amb l’objec u de donar cobertura d’internet a tots els pobles. L’orografia irregular del nostre municipi, pobles situats a la solana a nivell de la vall, dificulta sensiblement la captació de

les ones de comunicació, la qual cosa suposa que la senyal sigui lenta, de poca velocitat i cara, i es tradueix en la dificultat de gaudir d’aquest servei bàsic, en unes condicions acceptables.

ci del servei o es podrà fer en quatre terminis de 50 € cada mes. Per l’accés a la xarxa inalàmbrica de l’Ajuntament, gaudint d’accés a Internet s’estableix una tarifa de 16 euros mensuals (IVA inclòs).

L’ajuntament considera que per a un bon desenvolupament i creixement del municipi es necessita oferir aquest servei. Mo u pel qual, des del consistori ha apostat crear aquesta xarxa.

El sistema també suporta la possibilitat de contactar telefonia fixa a operadores d'internet, abara nt així la factura de manera considerable.

Xarxa que ja és una realitat des de fa mig any. Actualment estan connectats a la xarxa veïns dels pobles de Vergós, Gàver i Estaràs.

Qualsevol persona o família interessada en donar-se d’alta o demanar més informació cal que s’adreci a l’ajuntament.

El sistema de connexió es a través d'antenes excepte en els nuclis més compactes on es pot connectar mitjançant cable. L’alta de servei te un preu mínim de 200 € (IVA inclòs), sempre que sigui una connexió en una zona amb cobertura. S’haurà de fer un únic pagament per aquest concepte a l’ini-

Associacions del municipi

El text associa u del municipi d'Estaràs ha crescut en pocs anys. Les diferents associacions creades al municipi durant tot l'any actuen, ges onen i organitzen de manera altruista els diferents actes que duen a terme. Actualment, en el nostre municipi comptem amb les associacions de veïns d'Estaràs, presidida per Josep Graells, Gàver per Ramon Torné, Ferran, Trini Carulla , la més an ga i experimentada Vergós Guerrejat presidida pel Joan Ramon Botet i en procés d'aprovació l'associació d'Altariba. A més, també l'associació d'amics del castell de Sant Miquel d'Alta-riba amb el David Miquel al capdavant d'ella.

L'ajuntament valora molt posi vament aquest teixit social, i amb voluntat d'enfor r el lligam existent ja que contribueixen de forma essencial en la vida dels nostres pobles, organitzant molts dels actes que s'hi celebren, debaten situacions diverses dels seus pobles i aportant suggeriments sempre enriquidors a l'ajuntament. A cadascuna de les associacions de veïns l'ajuntament els concedeix uns subvenció de 600 €. A més es concedeix 150 € per la Duatló que la penya ciclista de Cervera organitza en el nostre municipi.


PÁGINA

16

AJUNTAMENT INFORMA: Modificacions del POUM: Pla Ordenació Urbanística Municipal Està pendent d'aprovació per part del departament d'urbanisme de Lleida, la modificació puntual del POUM en relació a l'extensió de super=cie construïda de les granges i coberts. El nostre municipi passa per uns moments sortosament de creixement econòmic, fet que es concreta en la pe ció de permisos d'obra per ampliar o construir noves naus ramaderes.

Per tal d'acollir les demandes d'aquestes persones s'ha treballat en la modificació puntual del POUM. En ella a més d'ampliar la super=cie de construcció de les naus i coberts s'ha aprofitat per limitat la proximitat d'aquestes explotacions al nucli urbà, i s'ha marcat un radi de 500 metres al voltant dels pobles lliures de noves construccions. Fet que ja ve avalat pels diversos departaments de la Generalitat on ja és obligatori construir les naus a certa distància de qualsevol nucli habitat.

de modificar la distància entre nau i nau i redir la super=cie que es sol·licitava per construir les granges o coberts.

Alguns ramaders al formalitzar aquest tràmit es van adonar de les limitacions del POUM S'han presentat 6 al·legacions que els impedia créixer més, i per part dels veïns, de les van sol·licitar la modificació quals s'ha acceptat la proposta d'aquest.

Proposta final presentada a urbanisme.

SEGARRÓ


EDICIÓ

I,

NÚM

1

PÁGINA

17

AJUNTAMENT INFORMA: Pressupost 2013 En el ple extraordinari del mes de febrer l'ajuntament va aprovar els pressupostos del 2013. Com tots sabeu els ingressos de l'ajuntament són prou ajustats com per permetre atendre els serveis bàsics del nostre municipi, el funcionament de l'aparell burocrà c i poca cosa més. No es disposa de fons propis suficients com per emprendre obres ni projectes de pressupostos alts si no estan subvencionats. Com tots els ajuntaments del nostre país hem de racionalitzar les despeses per la restricció pressupostària, condicionada per la situació de crisis econòmica, i per la dificultat d'ingressar els diners provinents dels fons de cooperació local de la Generalitat de Catalunya. Gairebé la majoria de despesa corrent depèn del

cobrament d'aquest fons i encara resta el pagament de tot l'any 2012, per tant la racionalització i l'estalvi s'imposa.

par da perquè l'ajuntament pugui promocionar ac vitats culturals, d'oci i espor ves adreçades a tot el municipi.

Hem treballat per reduir despeses del manteniment del propi edifici de l'ajuntament, en els serveis telefònics, de connexió a Internet.... també en controlar i modernitzat la xarxa d'aigua, la despesa elèctrica, etc.

La crisi financera ha obligat a treballar amb més opera vitat, a canviar el model de ges ó pública però esperem que també sigui una oportunitat per iniciar un model més realista, amb criteris més sòlids entre ingressos i despeses i sobretot d'una forta transparència de la ges ó local.

Tanmateix volem que els nostres pobles con nuïn vius, plens d'ac vitats i amb força, per això ja en els pressupostos del 2012 vam augmentat l'aportació a les associacions de veïns en més d'un 100% i estem treballant perquè el proper any aquest augment sigui més alt. Els pressupostos també preveuen una

Previsió del Pressupost Ajuntament 2013 : DESPESES PREVISTES

Capítol 1 El capítol primer recull els sous de les persones que treballen a l'ajuntament, però una quarta part de la quan tat cal des nar-la a seguretat social. Capítol 2 El capítol segon recull les despeses adreçades al manteniment de l'edifici, equips informà cs, material oficina, pagar l'enllumenat públic, manteniment de la xarxa d'aigua, estudis i treballs tècnics realitzats pels tècnics del Consell Comarcal, com per exemple, les arquitectes. Capítol 3 El capítol tercer fa referència a la tramitació dels bancs. Capítol 6 El capítol sisè són els diners inver ts en les obres previstes per aquest any 2013.


PÁGINA

18

Previsió del Pressupost Ajuntament 2013 : DESPESES PREVISTES

Previsió del Pressupost Ajuntament 2013 : INGRESSOS PREVISTOS

Aquests ingressos són una es mació en base als concedits en anteriors anys, si aquests ingressos no arriben el pressupost di=cilment es podrà complir. Els diners procedents del capítol primer es recapten pels impostos de vehicles, urbana, rús ca, impost d'obres, etc. El capítol tercer són taxes recollides per l'ajuntament però que enviem al Consell Comarcal, com per exemple, les escombraries, l'aigua del canal, etc. Les transferències corrents són, majoritàriament, els ingressos que aporta la Generalitat i l'estat espanyol i el capítol setè són les subvencions aconseguides per a la realització d'obres i serveis per part de l’Ajuntament.

SEGARRÓ


EDICIÓ

I,

NÚM

1

PÁGINA

Previsió del Pressupost Ajuntament 2013: INGRESSOS PREVISTOS

19


PÁGINA

20

AJUNTAMENT INFORMA: Obres municipals OBRA

PRESSUPOST

SUBVENCIÓ PUOSC GENERALITAT CATALUNYA

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

Urbanització del carrer major de Ferran.

184.994,01€

175.744,31€

Adequació de l'accés i realització d'un mur de contenció a Gàver.

133.384,75€

126.715,51€

Accessibilitat peatonal d'Estaràs.

64.210,53€

61.000€

Reparacions diverses de l'església de Sant Jordi d'Alta-riba.

12.100€

6.000€ IEI 3.050€ Bisbat de Solsona.

Instal·lació Guifi

6.782,57€

6.000€

Camins

Obres municipals proposades per l’ajuntament per la convocatòria del PUOSC 2013-2016 L'obra d'Alta-riba, que s’esmena en el quadre anterior, consis rà en desmuntar un edifici annex a l'església en perill d'enderroc, en la reparació de l'absis, malmès per una gran esquerda que es va obrint amb el pas del temps i de la teulada per evitar les goteres. El finançament d'aquesta obra està previst; una meitat per l'ajuda concedida per l'IEI, li l’altra meitat restant, entre el bisbat de Solsona i els veïns d'Alta-riba. L'obra “Accessibilitat peatonal d'Estaràs” consis rà en refer l'escalinata que condueix a la part alta del poble, fer-la accessible a les persones, ja que actualment l'alçada dels esglaons dificulten enormement el trànsit per elles. A més, s'arreglarà un tram de la plaça, ja que les lloses estan trencades i s'esmicolen. També es millorarà una placeta adjacent a l'ajuntament i s'embelliran les entrades del poble. Com es pot veure en el quadre adjunt l'ajuntament ha demanat un seguit d'obres per con nuar millorant els nostres pobles, hem intentat repar r les obres de manera equita va i segons les necessitats més urgents. Hi ha pobles on no s'ha detectat cap obra molt urgent, ja que com tots sabeu la Generalitat ha elaborat un barem molt estricte en el qual només hi caben obres de primer ordre. És poc probable que se'ns concedeixi totes les obres demanades, però com a consistori treballarem per aconseguirles.

SEGARRÓ


EDICIÓ

I,

NÚM

ACTUACIÓ

1

PÁGINA

PRESSUPOST SOL.LICITUD

FONS

LÍNIA DE SUBVENCIÓ

PROPIS “Subs tució dels comptadors de la xarxa d’abastament d’aigua”

51.029,15 €

“Consolidació estructural torre del Castell de Vergós Guerrejat”

126.646,99 E

Línia d’inversió Diputació de 2.551,46 € Lleida: 21.950,92 E Línia d’inversió de la Generalitat (Annex 2): 26.526,77 E

Línia d’inversió de la Generalitat de Catalunya (21.950,92E) més la Línia d’inversió de la diputació de Lleida.

120.314,64 E 6.332,35 E

Línia d’inversions de la Generalitat de Catalunya

“Renovació i millora 70.195,12 E dels enllumenats públics urbans dels nuclis de Ferran, Vergós Guerrejat i Altarriba”

66.685,36 E

3.509,76 E

Línia d’inversions de la Generalitat de Catalunya

“Reparació i millora 160.000,82 E dels accessos nord al nucli urbà de Ferran en el municipi d'Estaràs”

152.000,77 E

8.000,05 E

Línia d'inversions de la Generalitat de Catalunya

Línia de manteniment d’arrendaments i subministraments

21.950,92

-

Manteniment Diputació

Línia de manteniment per la reparació, i conservació.

La Gencat no ha informat de l'import

-

Manteniment Gencat

21


PÁGINA

22

Article d’opinió: ALTA-RIBA Bressol dels símbols nacionals Alta-riba és un poble mil·lenari com tots els nuclis de població que configuren el municipi d’Estaràs, doncs tenen el seu origen en l’època de la reconquesta. Com a poble medieval encara avui conserva els seus trets més caracterís cs. Es tracta d’un poble pe t amb una estructura urbana de carrerons estrets, amb les façanes de pedra, i amb els tres edificis medievals definitoris conservats, que són: el castell, l’església i el forn de pa. Fa mil anys tots els pobles de la zona es van anar construint al capdamunt d’un turó a redós d’una fortalesa, buscant l’aixopluc defensiu en cas de guerres o lluites. Alta-riba ha estat present i ha deixat petjada en el naixement de la llengua catalana i de la Generalitat de Catalunya, alhora que va cercar la protecció i patronatge de Sant Jordi molt abans que el Principat. Podríem dir que el llinatge dels Alta-riba han estat presents en els moments claus de la història de Catalunya i van par cipar molt ac vament en la reconquesta del territori als musulmans ajudant a expandir la corona catalano-aragonesa per Aragó, València i Múrcia. Alta-riba va tenir una època daurada al segle XIV, quan Ponç d’Alta-riba intervenia directament en les decisions del principat; i Mons. Ramon de Bellera, bisbe de Vic, l’any 1358, a par r de la prohibició de dir missa a l’església va demanar construir un sagrari i el poble el va materialitzar amb pedra. Aquest insòlit sagrari fet de roca avui dia disposa del (tol de sagrari de pedra més an c del món. Una decisió davant l’adversitat que el temps ha transformat en una singularitat única. Alta-riba viu avui una segona època daurada, atès que es treballa en la reconstrucció del castell; ha recuperat la custòdia defini va i permanent de la seva relíquia de Sant Jordi; hi ha la voluntat de projectar el seu patrimoni per tota la Segarra i Catalunya; es treballa per materialitzar la primera fase de restauració de l’església de Sant Jordi; s’han creat les associacions de veïns d’Alta-riba i la del castell Sant Miquel d’Alta-riba (AACSMA); i està recuperant de l’oblit la seva història. Des de que hom projectés construir la fortalesa d’Alta-riba; aquest indret ha evolucionat paral·lelament amb Catalunya, an cipant-se a la seva història i des(.

Alta-riba en els inicis de la llengua Catalana: En els dos pergamins més an cs que s’han conservat i on es cita “Alta riba” estan en el “Liber Feudorum Maior”, fan menció al seu castell i no tenen data, però sabem que són de l’època de govern del compte Ramon Berenguer I de Barcelona, que va governar entre els anys 1035-1076 i per tant els podem situar en aquell període. En aquests documents trobem escrit el nom «Altariba» en la seva forma catalana, ben diferenciat de la forma lla na «Altarripa», i com a curiositat observem que fins i tot l’escriuen de les dos maneres dins del mateix pergamí. La majoria dels habitants dels nostres territoris durant els segles VI al VIII parlava el lla( vulgar. Molts habitants dels regnes de Mallorca i València i el sud dels comtats catalans parlaven un dialecte de l’àrab i la tenien també com a llengua culta. Però no és fins a par r del segle IX, on s’hi nota que les diverses varietats del lla( comencen a tenir una certa importància en la societat perquè al concili de Tours de 813, s’hi decreta que les homilies i la predicació es facin en “rus cam romanam linguam” ja que s’adonen que la gent ja no entén el lla(. Entre els segles X i XI la llengua catalana estava ja formada i es dis ngia clarament del lla( d'on provenia. Durant els segles IX, X i XI comencen a aparèixer paraules de la nostra llengua intercalades en els textos lla ns o escrites al marge per aclarir alguns passatges. Alta-riba és una d’aquestes primeres paraules que podem idenficar clarament com a catalanes i sabem que la gent de la nostra contrada pronuncia i la u litza per iden ficar aquest indret des de fa mil anys. Alta-riba és una d’aquelles paraules que ens fa senr units a les nostres arrels mil·lenàries. SEGARRÓ


EDICIÓ

I,

NÚM

1

PÁGINA

23

ALTA-RIBA Bressol dels símbols nacionals de Catalunya No obstant, fins el segle XII no apareixen els primers escrits completament en llengua catalana. Com a exemple de text jurídic tenim el Liber iudiciorum o Forum Iudicum (Llibre dels judicis) que és una traducció de diverses lleis dels visigots. Un altre recull important de l’època, i potser més conegut, escrit originalment en català, és el tulat les Homilies d’Organyà, que és un conjunt de resums que es feien els rectors per als seus sermons, la qual cosa seria una posada en pràc ca del que manava el concili de Tours.

Alta-riba i el naixement de la Generalitat de Catalunya. En Ponç d’Alta-riba, cavaller i descendent del Castell d’Alta-riba va par cipar a les corts de Cervera de l’any 1359, com a diputat del braç militar, per Pere III el Cerimoniós; juntament amb Bernat de Cabrera, comte d'Osona, cavaller; Hug de Cardona, vescomte de Cardona, donzell; i Ramon de Peguera, donzell; i per tant va ser un dels pares de la Generalitat de Catalunya. El nom d’Alta-riba una altra vegada el trobem lligat a la història del país a través de la nostra màxima ins tució.

Alta-riba sota el patronatge de Sant Jordi. En el testament de Berenguer d’Alta-riba «Berengario de Alta Riba» del dia 1 de desembre de l’any 1183, deixa dos sous per les obres de l’església de Sant Jordi d’Alta-riba, sent aquest document el primer tes moni conservat que ens parla de l’església de Sant Jordi, i d’això ara en fa 830 anys. Desconeixem si les obres de construcció que es cita en el pergamí són per a construir per primera vegada l’església o bé si es tracta d’unes obres de reconstrucció de després d’una guerra. La decisió de dedicar l’església d’Alta-riba al patronatge de Sant Jordi era molt moderna per aquella època, atès que la majoria d’esglésies romàniques es construïen sota el patronatge de sant Pere, santa Maria, o sant Miquel. Podem dir que Sant Jordi va esdevenir patró d’Alta-riba molt abans que de Catalunya i la seva gent es va tornar a avançar a la història de tot un país. El fet que a Alta-riba s’hi veneri un trosset de sant Jordi des de temps immemorials, i que juntament amb la capella del palau de la Generalitat de Catalunya, sigui l’únic lloc on es pugui venerar la relíquia del sant al Principat li dóna un especial interès i rellevància. En els darrers segles l’esglesiola d’Alta-riba ha estat sufragània de l’església de Sant Pere de Santa Fe, del municipi de les Oluges, que custodiava la relíquia de Sant Jordi d’Alta-riba; atès que aquest poble disposava de rectoria i rector de forma permanent. Amb la joia de custodiar i venerar d’una forma defini va i permanent la relíquia al poble els mateixos veïns d’Alta-riba van demanar al bisbe de Solsona el retorn defini u de la relíquia a la seva esglesiola. En trasllat solemne, i amb més de 200 persones, el dia 21 d’abril de 2013 va retornar sant Jordi a Alta-riba per quedars’hi defini vament, i el poble va recuperar la capacitat de ges ó i independència vers la seva relíquia respecte de l’església de Sant Pere, fent d’aquesta manera molt més accessible i fàcil la veneració de la relíquia per part del poble d’Alta-riba. Tots els altarribencs i altarribenques agraeixen a tots els veïns de Santa Fe, la custòdia que han fet tots aquests anys del trosset de Sant Jordi.

Alta-riba i la independència de Catalunya: En Bernat Guillem d’Alta-riba i el seu fill Llorenç van par cipar ac vament en diverses guerres en contra i a favor del rei Joan II d’Aragó, davant les vicissituds entre Catalunya i Aragó, i abans de la unió dels dos reialmes amb el casament d’Isabel de Castella i el seu fill Ferran d’Aragó. En Bernat Guillem va tenir tant de poder que en alguns documents l’anomenen “el cabdill de Catalunya”. El nom d’Alta-riba ha estat lligat sempre a la història de Catalunya. Ara és temps de rememorar el nostre llegat i recordar a tots aquells personatges que al llarg del temps han lluitat pel nostre país i que han fet possible que pe ts pobles com Alta-riba siguin avui pobles vius. Alta-riba gaudeix d’una segona època daurada de reafirmació iden tària i consciència dels símbols nacionals, que esperem es contagiï a tota la gent de Catalunya i es torni a avançar a l’hora d’escriure un altre capítol de la història del principat. Per tot plegat podem dir que Alta-riba és avui el bressol dels símbols nacionals de Catalunya.

David Miquel Baiges. Fotografia: Relleu de Sant Jordi en bronze de l’ar%sta Xavier Corberó Trepat; reproduint el medalló de Sant Jordi de Pere Johan (1420) de la façana gò%ca del Palau de la Generalitat de Catalunya. Dipòsit: Amics del Castell Sant Miquel d’Alta-riba.


PÁGINA

24

Article d’opinió: EL SIÓ EN LA HISTÒRIA: Flocel Sabaté El recorregut del Sió sobre la geografia és de 77 quilòmetres, des de la par ó d’aigües amb les terres que drenen cap al Llobregat fins a lliurar-se al Segre a l’oest del país. El recorregut del Sió sobre la història és, tanmateix, molt més llarg i dens, perquè ha acompanyat el pas i el desenvolupament dels homes i dones d’aquestes terres, si més no, des del segle XI fins al XXI.

Sió i frontera Fa mil anys l’entorn del riu Sió protagonitzà les transformacions viscudes en una terra de frontera. Entre els territoris carolingis a l’est i al nord, i els musulmans a l’oest lleidatà, restava una terra desorganitzada, que anava essent estructurada mitjançant la imposició d’una xarxa de castells termenats i la repoblació dels espais. Així s’ocupen en el segle X, les veïnes terres aleshores integrades en el comtat de Manresa i que actualment ubiquem a la comarca de l’Anoia. Per aquesta raó, en el tombant vers el segle següent, les noves i pe tes poblacions que coronen la serralada per l’est ja esguardaven el xaragalls i torrents que menen cap al Sió. Així es percebé des de l’oblidada Portaspana, nom que precisament feia referència a què, a la capçalera del Sió, s’obria la Porta a Espanya, com aleshores es coneixia l’espai islàmic peninsular; o des del desaparegut Balsareny, nom que, com altres topònims del mateix moment, servava la referència d’indrets de l’interior, en general relacionats amb les noves senyories i els nous poblaments. En aquells moments, interpretant que les terres no pertanyen a ningú, aristòcrates i jerarques eclesiàs cs les ocupen, les termenegen i les incorporen als propis dominis, sota l’esguard d’un castell amb què controlar el territori que alhora està essent posat en conreu pels pagesos. Per això, el 1015, el bisbe de Vic, que per donació del comte de Barcelona, gaudeix del terme de Segarra, que inclou Calaf, atorga aquest domini al levita Guillem perquè hi por pagesos, tot especificant que el límit per occident és “l’extrem de la vall de Gàver contra Espanya”. A l’oest de Calaf, des de la Molsosa cap a Enfesta i d’aquí a Castellfollit de Riubregós i cap a Pujalt, es va es rant el comtat de Berga, de la mà de senyors que van ocupant i termenejant el territori i de pagesos que s’hi assenten i el treballen. Des de Pujalt, seguint el camí històric encara existent, s’entra a la capçalera del riu Sió, que queda ar culat dins del castell termenat de Gàver. El riu esdevé la via de comunicació: resseguint-lo, s’incorpora Estaràs, que significa vament quedarà vinculat a la parròquia de Gàver, i aigües avall s’arribarà a la “vila abandonada que anomenen les Oluges”. Una mica més enllà, després de la Prenyanosa el riu arriba a Tarroja i es troba amb uns altres repobladors, aquests integrats dins del comtat d’Urgell. A mitjan segle XI l’expansió del comtat d’Urgell s’iden fica amb el curs del Sió, al llarg de les planes entre Hostafrancs i les Pallargues i d’aquí cap a Agramunt. Aquesta vila esdevé un gran centre vertebrador de les noves terres, i aviat assumeix funcions de capitalitat. El Sió acompanya, precisament, l’expansió cap a la que configurarà l’altra gran capital del comtat urgellenc: Balaguer. Justament, les aigües del Sió es mesclen amb les del Segre poc després de Muller, on des de finals del segle XI les forces comtals s’apressaren a envoltar la important ciutat islàmica de Balaguer, la qual no pogué ser conquerida fins 1106. El curs del Sió ha estat, així, el recorregut de la frontera o, millor dit, de la seva ocupació i transformació al llarg del segle XI.

El Sió com a recurs econòmic L’ar culació del territori comporta l’establiment d’una xarxa de castells, la configuració d’uns vincles cada cop més feudals i, sobretot, el desenvolupament agrari per part d’una creixent població. És un procés que sols es pot fer adoptant el Sió com a cabdal centre de vida i de treball. El curs del Sió s’ofereix esponerosament per aquesta finalitat. L’explotació agrícola iden fica el seu recorregut secularment. El traçat fluvial està acompanyat, gairebé en tot el seu recorregut, d’una horta de regadiu que trenca i contrasta amb la duresa del secà. SEGARRÓ


EDICIÓ

I,

NÚM

1

PÁGINA

25

EL SIÓ EN LA HISTÒRIA Precisament, el curs ha donat lloc a diverses canalitzacions per a diversificar l’aigua de rec, com a les Pallargues i a Montgai. Encara en el segle XX ha establert la complicitat amb el canal d’Urgell, en rebre’n aigües sobrants a Agramunt i sobretot en enllaçar, a par r d’aquesta vila, amb la xarxa de desguassos del canal d’Urgell i, destacadament, contribuir a alimentar, després de la Sen u, el canal auxiliar d’Urgell, precisament a voltes esmentat com canal de Sió, en realitat per prendre l’aigua del riu que, quan ja albira el tram final del seu recorregut, es troba par cipant en la transformació que, de manera encara més contundent, han pa t els seus germans més meridionals –l’Ondara i el Corb- en passar “de rius a desguassos”. L’aprofitament del cabal del Sió ja donà lloc, des del primer moment i des de la capçalera del seu recorregut, a la construcció de nombrosos molins, amb la finalitat de transformar el gra en farina panificable, perquè, des de l’edat mitjana, el pa s’ha instal·lat en el lloc central de l’alimentació, a costat del vi, raó per la que tota la vall estava també fornida de vinya, bé que amb alt-i-baixos fins a dates recents. Els molins es succeïen al llarg de tot el curs del Sió, amb un esplendor que jus fica que molts d’aquests edificis siguin for ficats en els segles moderns, com el bell exemple de Ratera. La infraestructura per als molins requereix de canalitzacions, amb les consegüents ramificacions amb el regatge, i facilita la construcció de peixeres, que aviat s’evidencien com un específic recurs econòmic, com aquí a cal Majà, amb una bassa que tenia unes dimensiones superiors a l’actual, o com a les peixeres entre Hostafrancs i Concabella, que encara actualment es poden contemplar en la seva integritat. El Sió ha man ngut sempre la seva funció econòmica, facilitant destacadament l’agricultura i el funcionament dels molins, ja des del punt on neix. Vers 1845, Pascual Madoz comenta, parlant del poble de Gàver, que nace dentro de él el río Sió, de cuyas aguas se aprovechan los vecinos para sus usos domés%cos, además de proporcionar algún riego y dar impulso a las ruedas de un molino harinedo del lugar. De fet, com escriu Ceferí Rocafort a inicis del segle XX, sort del Sió, que altrament l’agricultura de Gàver i Estaràs seria ben pobre: des de Gàver baxa lo ríu Ció, que s’aprofita pera regar algunes pe%tes par%des de terra d’aquest districte, essent lo demés de secà y de no gayre bona qualitat.

El Sió com a eix viari El recorregut del Sió, que va sinuosament enllaçant planes sense pressa, s’ofereix com a excel·lent eix viari. És dels pocs rius que sempre ha ngut el seu curs acompanyat per un camí fidel i permanent, com encara ara, en què podem resseguir sense problemes amb cotxe el curs del riu des del seu naixement a Gàver fins a la seva fi, poc després de Muller, just a sobre de Balaguer. És un recorregut que s’ha prestat a importants protagonismes al llarg de la història: entre Gàver i Castellnou visualitzà part de l’eix vertebrador de l’expansió del comtat de Berga en el segle XI, i entre Agramunt i Balaguer esdevingué, sobretot a la baixa edat mitjana, un eix central per posar en comunicació les dues grans poblacions del comtat d’Urgell, cosa que infongué gran tràfec a la via. Els camins sempre foren di=cils a Catalunya fins a dates molt recents: estrets, entre espais sovint trencats, havent de superar desnivells i una forta vulnerabilitat a la natura, no sols pels estralls de grans riuades sinó per la facilitat per enfangar -se els camins fins a dificultar-hi el trànsit. A aquestes dificultats naturals encara calia afegir les jurisdiccionals, perquè el país era un veritable mosaic de jurisdiccions diferents, cosa que comportava molts problemes segons com fossin les relacions entre els senyors dels indrets i els dels viatges. Per això, en els segles medievals i moderns les rutes eren diverses i els viatgers combinaven els recorreguts segons les circumstàncies. En aquest escenari, la ruta del Sió era altament atrac va, perquè presentava un recorregut poc afectat pels problemes de relleu que perme a travessar la Catalunya occidental amb facilitat, podent fins i tot enllaçar amb Aragó sense passar per Lleida i, per l’altre costat, derivar vers les diverses desnacions vers l’interior i l’est del país, sigui per Manresa o per Igualada. Alhora, la facilitat per interseccionar, de forma perpendicular amb rutes vers el sud i, sobretot, vers el nord, remarcava l’eix del Sió, destacant la funció de cruïlla viària de determinades poblacions, com Montgai i Torroja, i de manera molt important Agramunt.

El Sió com iden tat Atesa la importància social, econòmica i vital que ha infós el Sió a les terres que rega i comunica, no és d’estranyar que infongui, també, una específica iden tat al seu voltant. A la baixa edat mitjana, les terres arraulides entorn al curs mitjà del riu es coneixien, popularment, com Ribera de Sió. Destaca la capitalitat indiscu ble d’Agramunt sobre aquest espai, amb un perfil =sic limitat pel sud per la serra d’Almenara i centrat sobre el bell mig de la vall pel que fa a preeminència social i econòmica, alhora que era un centre administra u com a seu de vegueria –del comotat d’Urgell primer i des de 1417 reial- i seu també del deganat i l’oficialat episcopal. Agramunt, així, infonia una coherent capitalitat socioeconòmica més enllà de les adscripcions jurisdiccionals.


PÁGINA

26

Article d’opinió: EL SIÓ EN LA HISTÒRIA: Flocel Sabaté De manera ben coherent, cerca el referent en el tret natural que els aplega: la Ribera de Sió. Ben significa vament, l’exigència d’un reconeixement demarcacional propi, amb seu a la vila i estès sobre un espai comunament assumit com a Ribera de Sió, ha acompanyat les percepcions =siques i les reivindicacions administra ves sorgides d’Agramunt des del segle XIX fins als nostres dies. El Sió, així, esdevé el referent cohesionador per emmarcar la centralitat d’Agramunt exercida sobre unes espais encavalcats en les demarcacions actualment vigents d’Urgell, Noguera i Segarra. La vivor que acompanya el suau pas del Sió explica la facilitat per esdevenir referent del veïnatge. Quan el 1974 es van fusionar els ajuntaments de les Pallargues i d’Aranyó per a donar lloc a un municipi segarrenc d’onze nuclis es rats entre Hostafrancs i Montroig, va quedar ben reflec da la funció vertebradora inherent a aquest riu en definir el nou municipi com a Plans de Sió.

Vida i ruïna entorn al Sió El Sió ha infós vida a aquestes terres, de forma perllongada, amb un to d’aparença tranquil·la i serena en escorres discretament entre camps de treball. Tanmateix, la irregularitat del curs ens adverteix que la seva família és el Mediterrani, nom de mar amb què es defineixen unes terres i el seu clima, que els manuals descriuen compara vament com temperat però que, tanmateix, no deixa de ser l’escenari on es combinen el seny i la rauxa. Per això, és una terra no pas mancada de contrastos, de fred i gelades a l’hivern i de calor i xafogor a l’es u, de sequeres que es clivellen en unes estacions, de pluges que poden ofegar en altres. El Sió ho reflecteix en el seu comportament, com ja va recollir Madoz: su curso, aunque de escaso caudal, es perenne, aumentándose considerablemente algunas veces con violentas avenidas. Certament, el Sió pot esllanguir-se fins a mostrar-se, amb els actuals regatges es uencs, gairebé exhaust; però pot protagonitzar greus inundacions quan ell mateix i els rierols i torrents que l’alimenten reben fortes pluges. La nit del 22 al 23 de setembre de 1874, el Sió rebé l’aigua d’una intensa pluja que el féu par cipar en l’espectacular rubinada de Santa Tecla, que deixà, al sud-oest de Catalunya, un espectacular rastre de destrosses i de centenars de vides llevades. Al llarg del Sió, també es sumaren els contundents danys a masies i cases, l’espectacular destrucció de tota mena d’infraestructures, com ponts i l’aqüeducte del canal d’Urgell que sobrevolava el riu a Agramunt des de 1857, els desperfectes en els camps de treball i l’ofegament de moltes vides, que començaren aquí mateix, al molí de Gàver. El molí de Butsènit encara mostra, avui en dia, el senyal que es féu per recordar l’alçària a què va arribar l’aigua del Sió. Tanmateix, inclús en aquest episodi tan greu, no sols retornà tot seguit la normalitat als horts i camps que hagueren de recuperar-se i a les obres amb què calgué reparar cases, marges i camins, sinó que el riu recuperà i fins i tot incrementà, ben aviat, la seva cara amable com espai de lleure i convivència.

La font del Sió com espai de lleure i convivència En una secular època sense aigua corrent als domicilis, on el treball pagès obligava a llargues jornades fora de casa, al camp i, encara, on els desplaçaments es solien fer mitjançant llargues caminades a través de vies polsoses, les fonts exercien unes clares funcions d’abastament que la població u litzava i agraïa de bon grat. Per això calia tenir en condret fonts com la del naixement del Sió. D’aquesta, a més, es valorava la quan tat i permanència del seu cabal, que es mantenia durant tot l’any, inclosos períodes de sequera, durant els quals s’hi apropaven gents de diverses contrades veïnes per abas r-s’hi.

SEGARRÓ

Alhora, aquests fonts no deixen de ser espais amables de lleure, on trobar-se i passar l’estona entorn a la font, tot fent sovint algun mos. És la funció que s’accentuarà, a Gàver mateix a la sor da del segle XIX. Efec vament, després que el 1860 arribés el tren a Sant Guim, cap a 1881 es començà a edificar l’anomenat “pla de l’estació de Sant Guim” i ja en el pas cap al segle XX s’hi rebien es uejants, sobretot de gent de la plana, que es desplaçaven des de Mollerussa o Tàrrega per descansar-hi tot valorant com a posi va i bona la marinada.


EDICIÓ

I,

NÚM

1

PÁGINA

27

EL SIÓ EN LA HISTÒRIA Entre els escassos lleures que podien trobar aquests es uejants, es situaven els passejos a les fonts, incloent-hi la del naixement del Sió a Gàver. Aquesta aportava una aigua que era molt ben valorada per la salut, tot i que, en aquella època en què la població estava molt atenta a les singularitats de les aigües, era comunament definida com a crua o dura. El Sió, com ara, naixia en una clotada, de la mateixa manera que moltes de les fonts de clot existents en el camp català, i tot seguit avançava soterradament fins enllaçar amb el con de recepció dels xaragalls i torrenteres, que precisament passa a conduir aigua permanentment a par r de rebre aquí el doll acabat de néixer. Això li infonia una mena de doble naixement: la font real i el punt on es vessa sobre el curs fluvial. El 1934, el metge Joan Puig Ball, visità el naixement del Sió, i en feu una descripció que publicà l’any següent, cosa que ens permet conèixer tant l’aspecte construc u com l’elevada valoració popular que mereixia: A unos seis kilómetros de San Guim, por la carretera de este pueblo a San Ramón de la Manresana, está el pueblo de Gáver en lo alto de una colina; la carretera pasa por el fondo de un valle con laderas suaves por la parte de mediodía; a unos quince metros hacia el sur sale a presión por debajo de un puentecito rús%camente construído, un abundante caudal de agua cristalina que denominaremos nacimiento aparente del río Sió. Explorado el terreno y atendiendo las indicaciones de los habitantes de la Torre de Gáver, a unos veinte metros a la izquierda comprobamos su nacimiento real, tan pintoresco como de forma insospechada: es un pozo de unos dos metros de diámetro por uno y medio de profundiddad, reves%do de piedra toscamente labrada y cubierto en parte por una bóveda construída con rajuela de caliza, piedra salida directamente de las canteras del páis, que la dan con pocos cenDmetros de grosor, muy resistente y apropiada para toda clase de construcciones casi sin necesidad de ulterior trabajo. Acercándonos y descendiendo se da con un brocal lateral del pozo: a unos cincuenta cenDmetros está el nivel del agua tan transparente que da la ilusión de poder tocar con las manos las piedras y demás objetos que se ven en el fondo: el agua sale por una abertura lateral y después de un metro de curso se oculta para reaparecer a los veinte. En verano y en sequías persistentes sirve de aprovisionamiento a algunos pueblos de la Plana de San Guim. Los veraneantes de sus alrededores la visitan frecuentemente. Aunque dicen que es cruda o dura, es muy es%mada en aquella comarca. Su grado hidrométrico es de 18 (anàlisis prac%cado en Mayo de 1934 por mi querido amigo el doctor Ángel Serra, de Manresa). Les fotografies preses i publicades pel mateix Joan Puig tes monien l’arquitectura popular que acompanyava la font i que, malauradament, estan desaparegudes. Ni el cabal que hores d’ara trobem és el que s’hi apreciava fa un segle, ni l’entorn és com ens l’han descrit, ni queden restes del pont rús c que salvava el rierol i ni tan sols la font manté la fesomia que havia preservat durant tant temps. Tanmateix, tot i el caire fortament invasiu i escassament respectuós de les intervencions arquitectòniques que, ja en entrar al segle XXI, s’han aplicat a la font de Gàver, aquestes actuacions pretenien reprendre l’esperit del que havia estat secularment aquest espai: un lloc de trobada i de convivència. És d’esperar, doncs, que el nou alè que ara rep la font del naixement del Sió poui en les arrels del llarg recorregut d’aquest riu, que sota una aparença esquifida, serva l’orgull d’haver dominat la frontera, donat vida a societats seculars, posat en comunicació gents ben diverses, infós iden tats i arraulit xerinoles, reservant-se, per a ben escadusseres ocasions, un al u i mor(fer gest urc. Sobta que els responsables de la remodelació que ara inaugurem no semblen haver consultat la seva proposta d’endreça de la font amb el propietari natural d’aquest espai, l’únic que secularment sempre ha estat aquí, el mateix riu Sió. Per això podem mantenir el dubte de si les aigües del naixement del riu respectaran les rígides normes que li han imposat sota el nou disseny, si acceptaran de circular entre els quadrats de ciment i si no es rebelaran embossant-se. En canvi, però, coneixent la també secular funció del Sió al llarg de la història, no hi ha dubte que li plaurà que el seu naixement, cada dia renovat com el riu d’Heracli, man ngui, entre els perns de subjecció al quefer quo dià, un entorn de trobada, en similitud al que ha anat fent històricament el Sió.

Resum de la conferència pronunciada el 8 d’octubre de 2011 a Gàver amb mo%u de la inauguració de la font del naixement del riu Sió José Maria FONT RIUS, Cartas de población y franquicia de Cataluña. CSIC, Madrid – Barcelona, 1969, vol. I, p. 23-24. Jaume MATEU, Josep RIPOLL, Josep VALLVERDÚ, El tresor dels Canals d’Urgell, Pagès editors, Lleida, 1996, p. 196. Pascual MADOZ, Ar%cles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del regne d’Aragó al Diccionario geográficoestadís%co-histórico de España y sus posesiones de Ulramar’, Curial, Barcelona, 1985, vol. I, p. 545. Ceferí ROCAFORT, Província de Lleyda, Establiment Editorial de Albert MarDn, Barcelona, sense data, p. 395. Pascual MADOZ, Ar%cles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del regne d’Aragó al Diccionario geográficoestadís%co-histórico de España y sus posesiones de Ulramar’, Curial, Barcelona, 1985, vol. I, p. 378. Joan PUIG BALL, Agramunt. Ensayo folklórico, histórico y arDs%co, Imprenta y encuadernaciones de San José, Manresa, 1935, p. 62-63.


PÁGINA

28

GENT PETITA El municipi d'Estaràs està de festa, ja que en dos anys han nascut moltes personetes. Aquí les teniu.

Maia Palau Carulla 13 de gener 2012 viu a Ferran. Filla de la Mireia. Alejandro Alonso Aguilar 21 d'0ctubre del 2012 De Gàver Fill del a Maria del Carmen i de l'Alejandro. Glòria Clofent Salat Mar( Clofent Salat 28 de novembre Viuen a Gàver Fills de l'Albert i la Carme Valen na Verdés Farran 11 de febrer de 2013 Viu a Estaràs Filla del Mar( i la Dúnia Ainara Aguilar Marín 29 de juny de 2013 Viu a Gàver Filla del Jordi i la Cris na.

A totes les mares, pares i avis MOLTES FELICITATS.

SEGARRÓ


EDICIÓ

I,

NÚM

1

PÁGINA

29


Maqueta revista v2