Issuu on Google+

Núm.

10

2013

Butlletí EMPRESARIAL de la Segarra

EL BUTLLETÍ EMPRESARIAL ARRIBA A LA SEVA 10ena EDICIÓ


BUTLLETÍ EMPRESARIAL

Pàgina 2

FEM BALANÇ: ATUR A LA SEGARRA Fa uns dies es van publicar les dades de l’atur en diferents mitjans de comunicació que reflectien , en general, una lleugera tendència positivista. La xifra de l’atur a Catalunya ha baixat en 14.829 persones desocupats i situa el nombre total en 642.166, un 2,26% menys que el mes anterior. Les dades registrades de l’atur són sensiblement inferiors a mesos enrere . Concretament, Catalunya se situa com la segona comunitat autònoma on més va baixar la desocupació, darrere d'Andalusia (26.529), i seguida del País Valencià (10,671). Pel que fa a les quatre províncies catalanes, on més ha baixat és a Lleida, on ha disminuït un 5,98%, amb 1.987 desocupats menys que a l'abril; seguida de Girona, on el descens ha estat del 3,58%, amb 2.111 aturats menys. A Tarragona ha baixat un 2,79%, amb 2.076 persones menys registrades a les oficines d'ocupació, i a Barcelona, un 1,77%, amb 8.655 aturats menys. La comarca de la Segarra també ha disminuït la seva població aturada, i ha tancat el passat mes de maig amb un total de 1379 persones aturades. Això representa una taxa d’atur del 14 %, dades en base al nombre de persones inscrites a l’Oficina de Treball de Catalunya. La tendència durant aquest any mostra un lleuger estancament al nostre territori. A continuació mostrem l’evolució de les dades del que portem d’any: gener

febrer

març

abril

maig

1366

1354

1384

1404

1379

Per tal d’analitzar l’atur de la nostra comarca, visibilitzem les xifres a partir de diferents variables.

atur per edat i sexe menors de 25 anys de 25 a 44 anys de 45 i més anys

home 50 363 293

dona 55 341 277

Edita: Disseny , maquetació i impressió: Consell Comarcal de la Segarra Carlota Bartra. Àrea de Comunicació del Consell Comarcal Àrea de Promoció Econòmica Fotografies: Consell Comarcal. 973 531 300 www.ccsegarra.cat Equip de redacció: Francesc Farré, Carme Murcia, Aina Castelltort i Montse Solà.


BUTLLETÍ EMPRESARIAL FEM BALANÇ: ATUR A LA SEGARRA Gràfic Atur maig 2013. La Segarra Per edat Persones aturades, segons durada de la situació d’atur :

atur per durada fins a 6 mesos de 6 a 12 mesos més de 12 mesos

507 251 621

La població aturada estrangera a la comarca ha estat aquest últim mes de 487 persones. Aquesta xifra representa el 35 % del total de les persones aturades. Municipi Biosca

maig

taxa atur 4

9,3%

Cervera

800

25,3%

Estaràs

8

16,0%

Granyanella

8

6,3%

Granyena de Segarra

2

9,1%

262

5,4%

Ivorra

3

8,1%

Massoteres

8

14,3%

13

37,1%

Montornès de Segarra

4

19,0%

Oluges, les

3

9,7%

Sanaüja

9

7,5%

Sant Guim de Freixenet

68

16,4%

Sant Ramon

24

11,7%

Sant Guim de la Plana

7

14,0%

Talavera

7

9,6%

Tarroja de Segarra

7

21,9%

Torà

74

12,1%

Ribera d'Ondara

23

8,7%

Torrefeta i Florejacs

22

17,1%

Plans de Sió, els

23

14,0%

la Segarra (total)

1379

14,0%

Guissona

Montoliu de Segarra

Taxa d’atur per municipis.

Pàgina 3


BUTLLETÍ EMPRESARIAL

PÀGINA 4

LA SEGARRA ACULL LA 3a JORNADA “FEM CRÉIXER LA SEGARRA”

La jornada va comptar amb la participació de Felip Puig, Ramon Térmens, Dr. Josep Santacreu, Ramon Alsina, Xesco Espar i David Jorba entre els seus ponents. El Consell Comarcal de la Segarra conjuntament amb la Paeria de Cervera van organitzar el passat mes de juny la 3a jornada “Fem créixer la Segarra” enguany sota el títol “Innovació i motivació” presentada pel periodista de TV3, Jordi Grau. El Conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, va inaugurar la jornada. Durant la seva intervenció va donar un punt d’optimisme. “No vull ser brotes verdes 2, però hi ha alguns indicadors que fan pensar en la recuperació econòmica, a nivell d’exportacions, de turisme estranger, d e captació d’inversió estrangera”. També va concretar: “passarem a una simplificació administrativa i entrarem en molts àmbits. Volem fer normatives de màxims”. El paer en cap de Cervera, Ramon Royes, també es mostrava optimista: “Pensem que la ciutat de Cervera pot ser un destí turístic i cultural important, però necessitem l’ajuda institucional”. La jornada va comptar amb prop de 60 inscrits que van valorar molt positivament aquesta tipologia de jornades en els temps actuals. Per un moment, es va deixar de banda l’actual context de crisi per tal de donar eines positives als emprenedors de la comarca. És per aquest motiu que la primera ponència de Xesco Espar, coach i antic jugador i entrenador d’handbol del FC Barcelona, es va centrar en “innovar i reinventar-se en els nous temps”. El segon ponent, el coach David Jorba, va engrescar els assistents amb dinàmiques de grup en que el públic va participar animadament. Jorba considera la creativitat com una eina imprescindible en l’actual context de crisi.

Tota la informació a: www.ccsegarra.cat,

i


BUTLLETÍ EMPRESARIAL

PÀGINA 5

LA SEGARRA ACULL LA 3a JORNADA “FEM CRÉIXER LA SEGARRA” Seguidament, la taula rodona va comptar de forma desinteressada amb tres persones de gran trajectòria empresarial com Ramon Térmens (Grup Taurus), Dr. Josep Santacreu (DKV seguros) i Ramon Alsina (Grup Alimentari Guissona) que van deixar sobre la taula idees i estratègies empresarials. Tots tres van destacar la gran capacitat emprenedora de la comarca. Ramon Térmens va ser contundent en alguns aspectes: “No sóc amic de les subvencions. Mai he fet un projecte pensant en les subvencions”. Les subvencions només tenen sentit quan és una inversió per l’Administració, va posar tres exemples en sectors diferents: I+D, la PAC i el món del cinema. Segons Ramon Alsina, el primer valor de la seva empresa és la continuïtat. La gran innovació d’aquesta empresa van ser les botigues Bonarea. “L’economia catalana està tirant gràcies a les exportacions i la Segarra té grans productes per oferir al món”. El Dr. Santacreu va destacar que Catalunya i Barcelona estan de moda. “No ens ha d’espantar no tenir recursos”. Va posar l’exemple d’una visita recent a Singapur, un país molt petit, sense recursos, que van deixar independitzar perquè era un país molt pobre. Actualment és un dels països més rics i una de les places financeres més importants del món. Aquest país ens pot servir de model a Catalunya. “La situació no és fàcil, però ara actualment qualsevol persona té més oportunitats de tirar endavant que mai”. Va concloure la seva intervenció dient que “cal exigir més als càrrecs públics, però també se’ls ha de tenir més respecte i han d’estar més ben pagats, haurien de ser els millors”. Els tres empresaris van respondre totes les preguntes dels assistents a la jornada econòmica i van remarcar que s’ha de seguir treballant per al foment de l’emprenedoria. Adrià Marquilles, president del Consell Comarcal, va fer la cloenda de la jornada. Va destacar l’esperit competitiu i emprenedor de la Segarra, i també el seu caràcter: auster, noble, treballador i sobretot estalviador.


BUTLLETÍ EMPRESARIAL

Pàgina 6

EL CONSELL PRESENT A LES FIRES AGROALIMENTÀRIES: MOLLERUSSA, BALAGUER I LLEIDA Amb l'objectiu de promocionar els productes agroalimentaris i el sector turístic, el Consell Comarcal de la Segarra ha estat present a dues fires en el que portem d'any: Fira de Sant Josep de Mollerussa i Fira Q de Balaguer. Aquesta ha estat una iniciativa de la Diputació de Lleida que ha posat a disposició dels consells comarcals de la província i del projecte Gustum, un espais d’uns 340 metres quadrats, on hi ha hagut representades totes les comarques i més de 200 productes. El Consell Comarcal de la Segarra ha comptat amb un espai, en ambdues fires, on s'ha donat informació turística de la comarca i des d’ on s’han exposat els materials de promoció editats i diversos productes que s’elaboren a la comarca: plantes aromàtiques i medicinals, conserves i melmelades, fruits secs, embotits i productes càrnics , bolets de cultiu, productes de l’horta, xocolata artesanal, carn de vedella, vins ecològics i ginebra artesana, entre altres. A més, els espais firals han comptat amb una zona central i comuna de la Diputació de Lleida, dinamitzada pel projecte Gustum, on s’han fet tastos de productes, activitats relacionades amb la cuina, maridatges, “show-cooking”, realitzats per productors i restauradors de la província. L’objectiu d’aquesta acció és donar continuïtat al projecte de suport a la producció agroalimentària de la comarca i posar en valor el producte de proximitat, producte del nostre territori, i difondre’n els beneficis, socials i ambientals, del seu consum. La producció agroalimentària té un pes important a la Segarra i el Consell Comarcal treballa per donar a conèixer l'àmplia gamma de productes, identificar-los amb el territori i posicionar-los com a dinamitzadors econòmics. Amb tot, el proper més de setembre es continuarà amb el projecte, ja que el Consell Comarcal de la Segarra estarà present a la Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida i oferirà informació dels productes agroalimentaris i del patrimoni turístic existent. Cal dir que les fires representen un punt de trobada per a les empreses del nostre territori i un aparador d'accés directe tant a clients finals com a clients potencials. Sens dubte aquestes actuacions poden representar un pas endavant en donar a conèixer les empreses de la Segarra, les quals responen a criteris de qualitat, artesania i/o productes ecològics


BUTLLETÍ EMPRESARIAL

PÀGINA 7

NEIX LA XARXA D’INSERCIÓ LABORAL (XIL) DE LA SEGARRA Es crea la Xarxa d’Inserció Laboral de la Segarra per tal d’unir esforços i optimitzar els recursos laborals i socials dels que disposa la comarca. Des de l’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal es dinamitza la Xarxa. Les diferents entitats que la conformen es reuneixen periòdicament per tal de compartir i distribuir tasques. Aquestes entitats són: Àrea de Promoció econòmica del Consell Comarcal de la Segarra, el Club de Feina de la Paeria de Cervera, Fundació Xavier Paules, Associació Aspid, Creu Roja i Associació Alba l’Espígol. Les diferents entitats es dediquen en major o menor grau a la inserció laboral i la formació ocupacional i de recerca de feina de persones amb risc d’exclusió social. Volen compartir els esforços referents a la prospecció a empreses de la comarca. Informen dels diferents serveis que ofereixen les entitats, i poden capturar ofertes i compartir-les entre les entitats per tal de poder preseleccionar els millors candidats a dites ofertes. D’altra banda, assessoraren i donen suport a les empreses en el procés d’incorporació dels candidats. I pel que fa a les associacions ASPID i Alba l’Espígol, volen informar i assessorar sobre les subvencions i suports a les contractacions de persones amb discapacitat. A més a més, volen donar resposta a les necessitats de les empreses quant a mancances de formació per part dels treballadors, llocs de treball prioritaris, etc.

EL CONSELL DÓNA SUPORT A LES PETITES EMPRESES AGROALIMENTÀRIES El petit comerç i les petites empreses agroalimentàries han tingut, tradicionalment, el seu espai en l’àmbit local, on han trobat l’acolliment de la població i de la clientela coneguda, més o menys fidel. Tanmateix, en moments (o períodes) de dificultats econòmiques, sembla que això està fortament qüestionat, tan pels canvis forçats en els hàbits de consum de la gent, com pels canvis d’estratègia de les pròpies empreses, que acaben buscant la seguretat (i rigidesa) d’un gran client enfront l’aventura de vendre a “multi-clients” que busquen l’autenticitat i la confiança en els productes que adquireixen.


BUTLLETÍ EMPRESARIAL

PÀGINA 8

EL CONSELL DÓNA SUPORT A LES PETITES EMPRESES AGROALIMENTÀRIES Sembla, però que, en el context on ens movem, hi ha d’haver lloc per als dos models i la comarca de la Segarra n’és un molt bon exemple. Molts petits productors de la comarca, aliens a aquesta tendència a créixer abandonant els processos artesanals o tradicionals, continuen fidels a un model de producció a més petita escala, que els dóna, encara, il·lusió per continuar treballant i fent-se lloc en aquest estrat de demanda. El Consell Comarcal de la Segarra ha apostat per impulsar un projecte per donar suport a la creació d’una xarxa de suport a les empreses agroalimentàries i per crear sinergies amb el sector turístic i de la restauració. El projecte es va iniciar entre els anys 2011 i 2012, amb un procés participatiu que es va impulsar des del Servei d’Agenda 21 i Sostenibilitat, de l’Àrea Tècnica i Territorial del Consell Comarcal. Hi van participar les petites empreses productores i elaboradores de la comarca. Actualment el projecte s’executa de manera transversal, juntament amb l’Àrea de Promoció Econòmica i l’Àrea de Turisme. El document amb els resultats d’aquest procés ha servit de guió per a l’execució de les accions que s’han anat desenvolupant fins al moment: jornades de treball i intercanvi amb les empreses productores de la comarca: “Dissabtes a l’Era: visites a finques i obradors”; jornades informatives sobre els beneficis socials i ambientals del consum de proximitat; jornades per vincular el sector de la restauració amb la producció local: “Cuina de la Segarra i producte local”; participació en fires de promoció de productes i, recentment, l’edició de materials de difusió: fulletons informatius de les empreses productores i la pàgina web “Productes de la Segarra”. El fulletó, desplegable, conté informació sobre les empreses que produeixen o elaboren productes agroalimentaris a la comarca, també conté un mapa amb la seva localització i/o punt de venda. Aquests fulletons es poden trobar als principals punts d’informació turística de la Segarra i als establiments hotelers i cases de turisme rural. La pàgina web (http://productors.ccsegarra.cat) conté informació detallada del projecte de suport i promoció i la relació de cadascuna de les petites empreses que es dediquen a produir o elaborar productes alimentaris. Aquesta pàgina web, en constant actualització, està vinculada a la web del Consell Comarcal i a la web de Turisme de la Segarra i conté informació detallada de cadascuna de les empreses, el producte que elaboren, la seva localització, els punts de venda, fotografies de les finques o obradors, del producte i la persona o persones que els elaboren.


BUTLLETÍ EMPRESARIAL

PÀGINA 9

EL CONSELL DÓNA SUPORT A LES PETITES EMPRESES AGROALIMENTÀRIES Finalment, s’han iniciat els tràmits per al registre la marca Productes de la Segarra, amb l’objectiu que les persones que treballen en aquest sector puguin fer-ho sota una marca conjunta que els identifiqui a un territori per promoure accions conjuntes i amb el suport de l’administració comarcal. Les coincidències amb les línies de treball del grup Leader Catalunya Central, amb una oficina al Consell Comarcal, i el seu projecte de cooperació Gustum, són ben evidents: fixar la població al territori, fomentar l’equilibri territorial i les activitats econòmiques en l’àmbit rural. No és casualitat, doncs, que des de l’Administració comarcal es dediquin recursos a promoure el sector de les petites empreses de producció agroalimentària, potser encara poc conegut però no per això poc important. Aquestes iniciatives i aquestes persones ajuden a diversificar i reforçar el teixit econòmic de la comarca, a crear llocs de treball i a generar activitat i vida a molts pobles de la Segarra.

EL CONSORCI DE LA CATALUNYA CENTRAL APROVA LES PROPOSTES D’AJUT DE LA CONVOCATÒRIA 2012 DEL PROGRAMA LEADER 20072007-2013 1,5 milions d’euros d’ajut per a 33 projectes empresarials del territori de la Segarra, Solsonès, Anoia i Bages. En la sessió de la Junta executiva del Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central, celebrada el dia 20 de maig a la seu de l’Ajuntament de Fonollosa (Bages); s’han aprovat les propostes de subvenció corresponents als 33 projectes empresarials presentats en la convocatòria 2012, dins el programa LEADER 2007-2013. La inversió privada generada per aquests projectes presentats es troba al voltant d’uns 3.942.000 euros, i el Consorci ha proposat a la Direcció General de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Natural la resolució d’un volum de subvencions per import 1.533.924 euros, els ajuts van finançats al 50% per la Generalitat de Catalunya i el 50% pel fons europeu FEADER. Pel que fa als expedients aprovats, i referits a l’àmbit territorial del Consorci, són diversos i corresponen a les 4 mesures que es gestionen. Concretament: 3 expedients en la mesura de millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris, 13 expedients de la mesura de creació i desenvolupament de microempreses, 11 expedients de la mesura de foment d’activitats turístiques i 6 expedients de la mesura de conservació i millora del patrimoni rural. Pel que fa a les comarques 15 expedients pertanyen a la Segarra, 14 al Solsonès, 3 a l’Anoia i 1 al Bages.


BUTLLETÍ EMPRESARIAL

PÀGINA 10

EL CONSORCI DE LA CATALUNYA CENTRAL APROVA LES PROPOSTES D’AJUT DE LA CONVOCATÒRIA 2012 DEL PROGRAMA LEADER 20072007-2013 En la mesura de millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris, s’han aprovat els expedients la millora de les instal·lacions d’una formatgeria artesana, millores en el procés productiu d’una fàbrica de pinsos i d’una de farines animals. Pel que fa a la mesura de creació i desenvolupament de microempreses, s’han aprovat expedients de creació d’establiments de serveis a la població com un centre d’ensenyaments artístics i esportius, ,ampliació de producció de microempreses, creació d’una bugaderia, d’un supermercat i millores en establiments existents, com tallers, fusteries, etc. Pel que fa a la mesura de foment de les activitats turístiques, s’han aprovat expedients de creació de restaurants i establiments de turisme rural, la creació de dos hotels i la millora d’instal·lacions existents en un càmping i d’oci, entre d’altres. Pel que fa a la mesura de conservació i millora del patrimoni rural, s’han aprovat expedients de creació de centres de difusió del patrimoni, creació xarxes temàtiques turístiques, millora de l’accessibilitat i interpretació de monuments, entre d’altres. Vuit projectes rebran un import addicional de subvenció per haver estar seleccionats per a la implantació de la Responsabilitat Social (RSE) en la seva activitat, la qual els implicarà una millora en els àmbit econòmic, mediambiental i social.

Les tres convocatòries executades fins ara del projecte Leader, presenten els següents resultats: resultats

PROJECTE INCUBADORESINCUBADORES- VIVERS D’EMPRESES RURALS El projecte s’executa pel consorci LEADER i té el finançament del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. El projecte s’executa des de l’any 2009 a l’any 2013, conjuntament amb els grups Leader de la Conca de Barberà-Alt Camp, PallarsRibagorça, Eivissa-Formentera i Sobrarbe-Ribagorça. En el territori d'actuació del Consorci (Segarra, Solsonès, Anoia i Bages) es troben ubicades iniciatives corresponents a les temàtiques dels vivers d'empreses. Els vivers pretenen ser estructures d'acollida temporal per ubicar empreses en els seus primers passos en el mercat, acompanyar-les i prestar-los determinats serveis adaptats a les necessitats de cada projecte empresarial, per tal que mitjançant una gestió sense ànim de lucre, es faciliti el desenvolupament d'iniciatives empresarials d'interès local. Els objectius que es persegueixen amb el projecte en combinació amb els vivers d'empreses són: ♦ Afavorir el naixement, arrencada i consolidació de noves empreses. ♦ Afavorir la generació d'ocupació.


BUTLLETÍ EMPRESARIAL

PÀGINA 11

PROJECTE INCUBADORESINCUBADORES- VIVERS D’EMPRESES RURALS ♦

Diversificar l'estructura productiva local i afavorir la instal·lació d'empreses decaràcter innovador. ♦ Crear un mitjà idoni en condicions de preu i serveis que permeti a les iniciatives empresarials desenvolupar el seu Pla d'Empresa, perquè amb un temps de estada limitat, estiguin en situació de competir i actuar en condicions de mercat. ♦ Contribuir a la dinamització de la zona. ♦ Desenvolupar accions formatives i de transferència de coneixement que fomentin l’emprenedoria en el territori, com a pas previ a la creació d’empreses (jornades màrqueting sostenible, ecoemprenedoria ). Els vivers d'empreses / centres de promoció econòmica existents són els següents: Viver d'empreses CEI Cervera Ubicació: Cervera. Gestió: l'Ajuntament de Cervera. Instal·lacions: S'ha realitzat a l'antiga nau de l'empresa LEAR, mitjançant el condicionament de l'interior, amb un espai de 1.440 m2 i 7 mòduls, amb sales de reunions i sala d'actes.

Viver d'empreses CEI Solsonès Ubicació: Solsona. Gestió: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Instal·lacions: 11 mòduls amb superfície mitjana de 25 m2. Serveis de suport com a sala de descans, sales de reunions, sales d'actes i aules per a formació.

Centre per al desenvolupament Econòmic i turístic de l'Alta Anoia Ubicació: Prats de Rei. Gestió: Consorci per a la Promoció Turística de l'Alta Anoia. Instal·lacions: 11 mòduls amb superfície mitjana de 25 m2. Serveis de suport com a sala de descans, sales de reunions, sales d'actes i aules per a formació, cuina equipada per a demostracions i producció.


BUTLLETÍ EMPRESARIAL

PÀGINA 12

AJUTS A LA CONTRACTACIÓ PER EMPRESES I ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE El programa d’Ocupació per Persones Aturades de Llarga durada està arribant a mig trajecte.

ON SOM

Després de mig any de la posada en marxa del Programa d’Ocupació per Persones Aturades de Llarga durada a la comarca de la Segarra, hem arribat pràcticament a la meitat del trajecte: la finalització dels cursos per millora dels perfils professionals dels i les participants. Aquesta part ha estat la de Formació Professionalitzadora enfocada al lloc de treball.

Durant aquest període hem format tres grups de participants, arribant a ocupar gairebé el màxim de places disponibles i hem dut a terme un curs per cadascun d’aquests sectors emergents de la comarca: El sociosanitari, l’industrial i el sector del turisme. Cada formació ha estat d’entre 200 i 210 hores i s’ha centrat en dotar de les competències bàsiques i específiques necessàries per cobrir places d’auxiliar en cadascun d’aquests àmbits laborals. Paral·lelament hem fet el seguiment individual i grupal del procés de cada persona que esta participant al programa. A través de les tutories, hem anat treballant conjuntament en l’Itinerari Personal d’Inserció per tal de desenvolupar més eines per a la cerca de feina i apropar-nos als propis objectius i projectes professionals.

Ara tenim davant el repte de la segona part del programa, i que determinarà en gran mesura l’èxit final: la col·laboració entre el teixit empresarial i el Consell Comarcal de la Segarra per tal d’obrir portes a la inserció laboral d’aquests conciutadans i conciutadanes que volen aportar, al nostre territori, el seus bagatges formatius i professionals. Aquesta col·laboració és oberta a totes les empreses i entitats de la comarca que s’hi interessin fins el 31 d’octubre del 2013. Consisteix principalment en ajuts a la contractació laboral. A grans trets les condicions seran: La subvenció per part del Servei d’Ocupació de Catalunya del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Serà subvencionable la part del salari corresponent a 25 hores setmanals, amb una durada de sis mesos. Hi haurà compatibilitat amb els incentius fiscals i bonificacions en les quotes a la Seguretat Social previstes en les diferents modalitats contractuals. Les empreses que s’acullin a les contractacions subvencionades podran disposar també d’un període previ de pràctiques de 40 hores, amb una jornada màxima de 25 hores setmanals. Durant aquest procés treballarem coordinadament fent seguiment periòdic i donant suport en la realització de tràmits: convenis, sol·licitud de subvenció, etc.

EL REPTE

Per poder ampliar aquesta informació podeu trucar al 973 531 300 i adreçar-vos a: Francesc Farré - Coordinador Tècnic de Promoció Econòmica - peconomica@ccsegarra.cat Aina Castelltort Marcé - Tècnica de Promoció Econòmica - acastelltort@ccsegarra.cat


BUTLLETÍ EMPRESARIAL

PÀGINA 13

PARLANT UNA ESTONA AMB LA GRANJA ESCOLA AURÓ L’Auró, a més a més de ser un arbre característic de la Catalunya central, inspira el nom d’un projecte pioner a Catalunya, la Granja-Escola Terapèutica i Escola de Natura L’Auró. Dins el terme municipal de Torà, estan arrelant les instal·lacions d’aquest projecte que ben aviat començarà a donar fruits. Acollint, com el mateix arbre que li dóna nom, una bella diversitat cromàtica, L’Auró obre el camí, sense cap tipus de barrera, a l’oci inclusiu per a totes les persones i serà la primera granja-escola especialitzada a Catalunya. Us presentem a continuació unes quantes pinzellades de la xerrada amb la Leila Ribes, una de les emprenedores d’aquest projecte innovador, en molts sentits. Com va sorgir la idea de L’Auró?

La idea de l’Auró va sorgir, quan en un ocasió, treballant en una casa de colònies, van venir un grup de l’ONCE i van explicar que mai trobaven el lloc adequat i les activitats adequades en aquest tipus d’espais. A partir d’aquesta conversa surt la idea d’utilitzar el potencial de la natura i adequar-lo a aquestes necessitats. Vam buscar experiències similars que treballessin aquí i no vam trobar res. El referent el vam trobar a Londres, en el jardins urbans “ Thrive”. Com explicaries el vostre camí per passar de la idea a l’acció?

www.granjaescolalauro.org

Doncs amb una gran dosis d’ il·lusió inconscient i de valentia. Des del moment en què neix la idea fins al moment en què estem ara, em passat un munt d'aventures i un munt d'obstacles. La nostra clau sempre ha estat optimitzar els problemes: no hem seguit cap línia convencional sinó que hem anat innovant segons el que hem anat trobant i els recursos de què disposàvem. Amb el finançament, per exemple, hem anat buscant alternatives i creant línies paral·leles fins que hem creat un puzle on hem barrejat diferents agents socials i econòmics: els característics de l'economia capitalista, per l’elevat finançament del nostre projecte que és de 800.000 euros, i els pioners de l'economia social, on en el nostre cas, no hi ha ànim de lucre i hi ha poca trajectòria en grans volums d'inversió. Quins temors teníeu? Com els heu anat resolent dins el procés i fins ara?

Sempre m'agrada comparar-ho amb el que deia el meu pare: “Al món hi ha dos tipus de persones: quan et passa una cosa, hi ha la persona que busca el problema i hi ha la persona que automàticament busca la solució”. I nosaltres som del bàndol que sempre busquem la solució. Suposo que aquest caràcter ens ha donat l'avantatge d'arribar on som, la gent s'acaba contagiant del projecte, i diuen: “això serà possible perquè ho tenen claríssim”.


BUTLLETÍ EMPRESARIAL

PÀGINA 14

PARLANT UNA ESTONA AMB LA GRANJA ESCOLA AURÓ En un projecte com el vostre, ambiciós en serveis, línies de treball i amb una inversió tan gran, com podeu respondre a uns preus similars als de les altres granges-escola i, a més a més, oferir valors afegits? El nostre màxim objectiu és que no hi hagi barreres en l'accés al servei, ni les pròpiament arquitectòniques, ni psicològiques, ni socials, ni econòmiques. Aquí apareix el repte d'oferir un servei al mateix preu que qualsevol casa de colònies, però amb un valor afegit, perquè a part que oferim més activitats per horari, doncs n'oferim cinc al dia, a més a més aquestes són teràpies contrastades, fetes per especialistes. Això ho aconseguim a través del conveni social: treballem amb diferents terapeutes reconeguts en l’àmbit estatal i l'intercanvi no és mai estrictament monetari. Per exemple, nosaltres cedim l’espai i les instal·lacions, els ajudem a resoldre les seves necessitats professionals i ells ens ofereixen la teràpia durant l’any a un preu molt assequible. Així hem creat fins a set convenis amb entitats i professionals. Ens podries explicar una mica més detalladament les vostres línies de treball, la vostra filosofia? Les nostres línies de treball són la zooteràpia, l’horticultura i l'art aplicat al creixement, i l’educació mediambiental, basant-nos en la pedagogia sistèmica, el creixement personal i la inclusió social. Tot això lligat als tres eixos de l'economia social, que són la viabilitat econòmica, la viabilitat social i la viabilitat mediambiental. L'Auró neix des del respecte: treballem tota la nostra oferta d'una manera individualitzada perquè darrere d’una estona divertida, d’unes bones vacances, hi ha un equip pedagògic multidisciplinari que ha dissenyat aquella activitat perquè respongui a les necessitats d'aquella persona. L'altra línia important és la sostenibilitat mediambiental: treballem utilitzant energies renovables, amb una instal·lació construïda amb bioarquitectura i intentant generar el mínim impacte al medi. En aquesta línia també tenim un conveni social amb l'Associació l’Arada, l’Associació l’Era i Esporus per treballar conjuntament en la recuperació d’espècies autòctones en vies d'extinció. L’última línia és la sostenibilitat social: treballem amb el km 0, prioritzant els professionals del municipi o de la zona, controlant la traçabilitat del que consumim i potenciant el treball en xarxa i la formació dels nostres professionals. En aquest sentit també treballem contra l’exclusió social i ocupem llocs de treball que tinguin un doble efecte: pal·liar l'atur i incloure persones que tenen més dificultats per entrar al mercat laboral. I finalment, fem teràpia ocupacional, que va dirigida a persones que tenen una discapacitat reconeguda. Aquesta ocupació voluntària, que té una tutorització darrere, els ajuda a millorar la seva qualitat de vida i sentir-se útils dins l’entorn laboral.


BUTLLETÍ EMPRESARIAL

PÀGINA 15

PARLANT UNA ESTONA AMB LA GRANJA ESCOLA AURÓ Què és el que té d'especial el projecte vostre? Què el fa diferent del que existeix? En primer lloc, el fet que estem creant un projecte pioner a Catalunya i a l'Estat espanyol tant per la seva naturalesa com pel producte que oferim. També destacaríem com neix l’empresa, que és des de l'economia social. Crear una cooperativa amb un volum tan gran d'inversió i sense que els socis posem part d'aquest finançament ens ha fet molt diferents. Sempre hem defensat el projecte en l’àmbit comunitari, mai des de la propietat privada. L'altra diferència és el treball en xarxa a través de convenis, d'intercanvis de recursos, i el contacte directe. Ens hem acostat molt a les entitats, els hem plantejat el projecte i les hem implicat en el seu disseny, perquè l'Auró el que vol és respondre a la necessitat real. En parlar amb els professionals que viuen el dia a dia amb les persones amb les que treballarem, no ens hem limitat a aplicar normativa, sinó que hem anat més enllà i l'hem construïda des de l’experiència d’aquests professionals. Com ha estat la resposta de la gent, les entitats, les administracions, l'entorn del poble? Quan hem anat a presentar el projecte, no hem anat mai amb el caràcter “ és el meu projecte i te'l vinc a explicar”, sinó “és un projecte que estem creant, vols participar-hi?” Aquesta obertura ha estat molt important per l'acceptació. Les coses noves espanten i, a més a més, en treballar amb un col·lectiu especialitzat, corríem el risc de caure en els tòpics. Per això hem anat un pas per endavant, anant molt a parlar amb els veïns i obrint la porta a preguntar qualsevol inquietud. Han estat clau els consells de les persones del mateix poble i aquesta proximitat ha trencat qualsevol reticència que es podria haver generat per desconeixement. Aquest contacte directe l’hem tingut tant amb la gent del poble, amb els veïns, com amb els alcaldes i els diferents departaments de la Generalitat, com ara amb la consellera de Benestar Social i Família i el director general de Joventut de la Generalitat que ens han obert la porta i ens han tractat de tu a tu, retornant-nos aquesta proximitat. L’acceptació ha estat 100% positiva. Hi ha hagut un treball de xarxa i tenim el suport dels tres ajuntaments implicats, el de Llanera, el de Pinós i el de Torà, que ens transmeten una col·laboració sincera i això és tota una gratificació. Què han suposat per vosaltres els premis? Us han ajudat a crear més xarxa, a sentir més suport social? Els premis, tant el de l’Obra Social de “La Caixa”, on vam ser un dels vint programes seleccionats d’entre quasi cinc-cents de tot l’Estat espanyol, com el reconeixement d’Acció Solidària Contra l’Atur que ens ha seleccionat com un dels cinc millors projectes, o ser sel·leccionats dins el programa @emprensocial de la Generalitat, ens han donat molt de suport a l’hora de sentir-nos acceptats. Hi ha un abans i un després d'aquesta selecció perquè a l’inici, amb l’envergadura del projecte que plantàvem i el capital que estàvem buscant, no teníem massa credibilitat. Però quan una entitat amb rellevància ens avalua el projecte, ens avalua des del punt de vista econòmic i social i ens diu, “sí, teniu el que cal per tirar endavant”, això ens obre moltes més portes i molta gent que abans ens havia dit, “això és impossible, això ni de broma”, ara són els principals defensors del projecte. I aquesta metamorfosi ha estat molt bonica de viure. A partir d'aquest reconeixement també hem pogut contactar, a més a més, amb molts emprenedors dins la xarxa social, amb persones que treballen en el mateix que tu i que en definitiva parlen el mateix llenguatge que tu. Aquestes contactes, a més a més de transmetre't valors i reforçar-te els ànims, ens han permès compartir molts recursos i començar a treballar en una xarxa que t'alimenta com a professional i que et dona ales per seguir volant.


BUTLLETÍ EMPRESARIAL

PÀGINA 16

PARLANT UNA ESTONA AMB LA GRANJA ESCOLA AURÓ Quin creus que és el repte que teniu ara davant? Ara mateix, sens dubte, el repte més gran que tenim és donar resposta a tota la gent que ens ha fet confiança. Estem arribant a la materialització del projecte, acabant les obres i arribant a poder obrir portes. El repte ara és estar a l'alçada de tota l'expectativa que hem generat a les entitats, al públic diana del nostre projecte. Hi ha un projecte molt potent, tenim un equip tècnic molt fort i uns terapeutes molt bons però s'ha de fer realitat, ara toca el dia a dia. Estem com en un punt de mel, arriba el moment més bo de tots, el de demostrar que realment no estan equivocats. Què els diries a les persones tenen idees i ganes de tirar endavant alguna cosa però no saben ben bé per on Diria que la por és mala consellera, que no se l'escoltin, que tinguin sempre els peus a terra però el cap als núvols. És molt important pensar que pots canviar el món fent un petit canvi i tenir molta ambició dins el teu somni, creure't que ets capaç de fer-lo, perquè si tu creus que això és possible, més gent creurà que és possible. També diria que les formes convencionals no sempre serveixen i que en l'època en què estem ara es tracta d'innovar en tots els aspectes, tant a buscar el finançament, a crear noves idees, com a anar a trucar les portes i trucar-hi de cap per avall si cal. I també treballar sempre en xarxa ja que la competitivitat ha passat a la història, ara necessitem la col·laboració. Per mi, el consell seria aquest: no fer cas de la por, creure en els teus somnis i posar-los a la realitat, perquè la realitat els fa reals precisament. I llavors és quan t'adones, que sí, que tens raó, que no era tanta bogeria.

INICIATIVES: Micromecenatge: una eina més, un pas més. Ets un emprenedor, tens un projecte cultural, social i estàs buscant finançament? O bé vols ser un mecenes d’algun projecte interessant? Si la teva resposta és positiva en alguna de les dues preguntes, una iniciativa a tenir en compte és el micromecenatge, conegut també com a “crowfunding”. Aquest terme es refereix al finançament en massa o col·lectiu. És un exemple de cooperació col·lectiva i es realitzar a través de la xarxa, per tal d’aconseguir recursos econòmics per a un projecte determinat. Hi ha projectes de tota mena des d’artistes que busquen recursos per editar un disc, campanyes de publicitat o altres iniciatives socials. Podem publicar el nostre projecte o buscar més informació a la pàgina web Verkami. És una pàgina que dóna l’oportunitat de poder penjar el teu projecte, indicar l’objectiu de finançament del projecte i disposar de 40 dies per aconseguir-lo.


BUTLLETÍ EMPRESARIAL

PÀGINA 17

INICIATIVES: Micromecenatge: una eina més, un pas més. Durant aquest mes i mig, els promotors s’encarreguen de fer-ne la difusió i promocionar ho a les xarxes socials, blogs i mitjans de comunicació. Els usuaris interessats disposen d’informació detallada sobre les despeses i els futurs beneficis de ser un mecenes, es pot aportar la quantitat de diners que es cregui oportuna a partir de cinc euros. Amb agraïment per l’ajuda econòmica els mecenes obtenen un obsequi, un descompte o una experiència exclusiva segons la seva aportació. En acabar els 40 dies si no s’ha recaudat el pressupost inicial, s’anul·len els compromisos econòmics dels mecenes i no es realitza cap pagament. En canvi, si s’arriba a l’objectiu econòmic fixat, sí que es passa a fer el pagament i els mecenes ja participen del projecte. A la nostra comarca, recentment, hem tingut dos projectes que han participat d’aquesta iniciativa. Un és la Garbiana Pagesa, cooperativa dedicada a la producció ecològica de cereals i farines i a la recuperació de varietats de cereal. El seu objectiu és la construcció d’un nou molí, un objectiu que s’ha complert gratament, necessitaven una aportació de 10.500 €, a dia d’avui han aconseguit gràcies als mecenes 11.480€. I el segon projecte és la fundació casa Dalmases que vol fer la primera cervesa social i col·laborativa, treballant conjuntament amb la inserció laboral del Centre Ocupacional l’Espígol de Cervera.) En aquest cas el seu objectiu és arribar als 2.000 € per finançar les primeres proves de cervesa. El segon objectiu és arribar als 100 mecenes i el tercer objectiu és finançar un segon fermentador de base cònica de 100 litres per a la seva microcerveseria i per això es plantegen arribar als 4.000€. Si voleu més informació sobre aquest projectes o aquesta iniciativa podeu consultar: http://www.verkami.com

SERVEIS A LES EMPRESES Servei de creació d’empreses i assessorament a l’emprenedoria Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal de la Segarra creacioempreses@ccsegarra.cat Tel: 973531300 Aquest servei ofereix a les persones emprenedores informació, orientació, assessorament i formació. El servei us facilita de forma gratuïta: ♦ ♦ ♦ ♦ ♦

Informació i assessorament. Ajudem en l’obertura del negoci: informació per donar-vos d’alta d’autònoms o en la constitució d’una societat, informació sobre ajudes i subvencions i facilitats per tramitar les ajudes. Assessorament en el procés d’elaboració del pla d’empresa. Cursos de formació i jornades per millorar les habilitats de planificació i gestió empresarial. Tallers de sensibilització per a fomentar l’esperit emprenedor. Assistència tècnica a les empreses creades durant els seus primers anys de vida per a reduir les probabi-


BUTLLETÍ EMPRESARIAL

PÀGINA 18

SERVEIS A LES EMPRESES Assessorament a les persones emprenedores que es vulguin establir al centre d’empreses innovadores de Cervera. Els serveis que s’ofereixen són els següents: ♦ ♦ ♦ ♦ ♦

Assessorament en l’elaboració del pla d’empresa: pla financer, pla estratègic i pla de màrqueting i qualitat. Assessorament en la recerca de recursos financers. Assessorament tecnològic bàsic. Seguiment i suport en la consolidació del projecte empresarial. I tots aquells que facin referència a la creació i consolidació d’empreses

CRÈDIT PER ALS TEUS PROJECTES. PROJECTES www.icf.cat Som Promotors Financers de l’Institut Català de Finances. Ajudem les petites i mitjanes empreses a buscar finançament. L’ICF té per objecte facilitar recursos per promoure i fomentar inversions i iniciatives que contribueixin al creixement, la innovació i la internacionalització de l’economia catalana.


BUTLLETÍ EMPRESARIAL SERVEIS A LES EMPRESES CRÈDIT PER ALS TEUS PROJECTES. PROJECTES www.icf.cat Som Promotors Financers de l’Institut Català de Finances. Ajudem les petites i mitjanes empreses a buscar finançament. L’ICF té per objecte facilitar recursos per promoure i fomentar inversions i iniciatives que contribueixin al creixement, la innovació i la internacionalització de l’economia catalana.

PÀGINA 19


BUTLLETÍ EMPRESARIAL

PÀGINA 20

ÀREA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DEL CONSELL COMARCAL - Roger, quan començarem a moure’ns per instal·lar la nostra empresa a la comarca? Mira Marta, l’avi m’ha dit que al Consell Comarcal hi ha un servei d’Orientació Laboral i Creació d’Empreses en el que ens donaran un cop de mà per tirar endavant el nostre projecte. Primer hi truquem i demanen hora: 973 531 300. - Fixa’t Roger, una noia que es diu Carme m’ha dit que avui mateix hi podem passar. El Roger i la Marta van cap a Cervera i són rebuts per la Carme, la Montse i el Francesc, els tècnics de Promoció Econòmica del Consell. - Benvinguts, els diu el Francesc, aquí al Consell, teniu a la vostra disposició el servei de Creació d’Empreses a través del qual us podem assessorar sobre les ajudes que hi ha per fer realitat la vostra idea de negoci. Roger, també, si t’interessa, pots fer algun curs dels nostres sobre gestió i planificació de l’empresa. La Montse els comenta que des d’aquest servei es fan diferents xerrades, tallers i cursos adreçats a emprenedors. La Montse diu: Doncs, fa no res, vam fer una taula rodona amb empresaris de la Segarra explicant la seva experiència i va ser tot un èxit. El Roger pregunta; - Teniu borsa de treball? ... Potser em farà falta algun treballador per tirar endavant el negoci. - I tant, diu la Carme, portem a terme el servei d’Orientació Laboral on atenem la gent que busca feina, els fem una entrevista i els oferim cursos de formació com per exemple, com fer el currículum, com buscar feina per Internet, en definitiva, com trobar feina a la Segarra. ♦

Deixa’ns la teva oferta de treball, li diu la Carme al Roger, la posarem a la nostra borsa i en farem difusió a través del nostre Tauler d’Ofertes de Treball, el “TOT”. Si vols, abans de marxar podeu recollir en paper, les darreres ofertes de treball que el Consell sempre té en els seus diferents plafons informatius.

El Francesc pregunta: - Roger, el teu projecte empresarial de quin sector és? - La Marta i jo, ens dediquem a l’artesania medieval i productes naturals que caracteritza l’entorn rural de Montfalcó Murallat. Artesania medieval? exclama el Francesc. El Roger li explica que de ben petit els seus avis ja hi treballavem i ara té la il·lusió de reprendre aquesta riquesa rural. El Francesc li diu al Roger: - Pel que em dius, podeu acollir-vos als ajuts del programa LEADER, que us poden subvencionar el vostre projecte d’empresa. Apunta: www.lcc.cat on trobareu tota la informació. La Montse que els veu joves i amb ganes de fer coses els hi diu: - Quan la vostra empresa comenci a caminar podreu participar al concurs: Premi Jove Emprenedor, on es fomenten les iniciatives emprenedores. Encara hi ha una cosa més, diu la Carme: - Si voleu estar informats periòdicament inscriviu-vos al Butlletí d’informació Empresarial amb tota la informació referent al món del treball a la Segarra. Anoteu: creacioempreses@ccsegarra.cat El Roger es mira la Marta i diu: - Molt bé, ens heu encoratjat a tirar endavant el nostre projecte.


Butlletin10 v2