Issuu on Google+

Projecte Educatiu d’Agrupament AEiG Damià de Veuster Barcelonès Sots I

Data d’última modificació: 21/09/08


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

1


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Índex PRÒLEG _____________________________________________________4 ANÀLISI DEL CONTEXT ________________________________________6 Història del Damià de Veuster __________________________________________ 6 Entorn local ________________________________________________________ 7 Minyons Escoltes i Guies (MEG)________________________________________ 7

IDEARI, TRETS D’IDENTITAT, MODEL DE PERSONA _______________10 La Llei Escolta i Guia________________________________________________ Opcions___________________________________________________________ Pedagogia del projecte _______________________________________________ Dinamismes _______________________________________________________ Ideari de l’Agrupament Escolta i Guia ___________________________________ La Formació _____________________________________________________ Pas d’unitats _____________________________________________________ Uniforme________________________________________________________ Proposta de valors___________________________________________________

10 11 13 14 16 16 21 22 24

OBJECTIUS GENERALS_______________________________________26 La societat ens ha ofert _______________________________________________ 26 Alternativa que ha volgut donar l’Agrupament ____________________________ 27 Objectius de l’Agrupament____________________________________________ 27

ESTRUCTURA, ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT ________________28 Organigrama AEiG__________________________________________________ Tasques i funcions __________________________________________________ Mètode específic de branques__________________________________________ a. Castors i llúdrigues ______________________________________________ b. Llops i daines __________________________________________________ c. Ràngers i Noies Guia ____________________________________________ d. Pioners i Caravel·les _____________________________________________ e. Trucs _________________________________________________________ Assoliment específic de branques_______________________________________

29 30 32 32 37 43 49 51 52

ANNEXES ___________________________________________________54 Reglament de Règim Intern de l’agrupament______________________________ Elecció de càrrecs _________________________________________________ Elecció de l’equip de caps __________________________________________ Objectius concrets de l’AEiG i de cada branca ____________________________

2

54 54 55 56


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

3


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Pròleg Benvingut/a! Aquest és el Projecte Educatiu del Grup Escolta Damià de Veuster. Fa temps els caps ens vam plantejar la necessitat de tenir un Projecte i després de varis anys de reunions, discussions... per fi podem presentar aquest document que recull la major part del que som i fem com Grup Escolta. Com podràs comprovar aquest Projecte Educatiu abasta bastant més del que cabria esperar per a un projecte educatiu estàndard de qualsevol altra associació. Hem decidit que això fora així principalment per diversos motius. En primer lloc detectem que vegades sorgeixen problemes d'enteniment i això és perquè no n'hi ha prou amb descriure el que fem si no que també hem d'exposar les raons profundes que ho justifiquen. En segon lloc, el Moviment Escolta conta amb molts elements interrelacionats entre si que han de ser compresos i acceptats tant pels pares que apunten als seus fills/es al Grup com pels propis educadors. Tots aquests elements són essencials perquè ens diferencien notablement del que pugui ser una activitat extraescolar, o una associació d'oci i temps lliure.

Per als pares Som conscients de les poques hores que podeu tenir per a dedicar-vos a llegir un document tan llarg com aquest i per això per endavant agraïm el vostre temps. Creiem que aquest Projecte us ajudarà a acostar-vos més al Grup i a participar més encara en l'educació dels vostres fills/es dintre del mateix. Encara que tots els capítols són importants, vam pensar que qualsevol pare que tingui als seus fills/es en el Grup o que desitgi apuntar-los al mateix hauria d'haver llegit almenys els capítols relatius a les metodologies d'Unitat (doncs és el que viurà el seu xaval). Hem intentat elaborar els capítols de manera que puguin entendre's llegint-los de forma independent uns d'uns altres encara que de vegades ha estat difícil a causa de l’alt nombre de relacions que hi ha entre ells. També desitgem recordar-vos que vosaltres sou una peça clau dintre del Projecte, sou els primers educadors dels vostres fills/es i 4


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

per això ens interessen les vostres opinions. Estem oberts a totes les crítiques constructives que desitgeu fer-nos per a seguir millorant aquest Projecte.

Per als nous caps Sens dubte amb el teu compromís de formar part del cau estàs iniciant una les experiències que potser més omplin la teva vida. Encara que són molts els petits sacrificis que hagis de fer, et podem assegurar que la recompensa inesperada de l'afecte i les vivències de treballar amb els xavals, pares i companys de cau els solucionaran amb escreix. Has de recordar sempre la teva tasca dintre del Grup, educar en els valors de l’Escoltisme a nens/es, formar persones autèntiques. Per a això també és necessari formar-se a un mateix, adquirir els coneixements i idees que ens permetin oferir una educació de qualitat als xavals. Esperem que aquest document t'animi en la teva labor com educador dintre del Grup.

Estructura Hem dividit el Projecte Educatiu en 4 parts bé diferenciades. La primera part es refereix al context on ens movem, ja sigui quina és la nostra història com a grup, a quin barri treballem o la situació de M.E.G., que és l’associació escolta a la que pertanyem. És una ubicació de qui som, d’on venim i on estem que ens permet entendre el perquè de com fem les coses. La segona part abasta la metodologia que usem. Explicació del nostre ideari, de com volem ser a partir de les eines que ens ofereixen l’escoltisme i el guiatge. En primer lloc descrivim de forma general el Mètode Escolta proposat per l'Organització Mundial del Moviment Scout. Es treballen també metodologies comuns a tot l’agrupament com poden ser el Pas d’unitat o la Formació. Finalment s’exposen els valors que fomentem al nostre grup. La tercera i quarta parts són les que es refereixen al funcionament del Grup. Els objectius generals ens permeten marcar-nos unes fites com a caps i saber cap a on volem anar. Mostrem els objectius que treballem com a associació i també la manera com ho fem: estructura de l’agrupament, càrrecs i funcions dels mateixos. A continuació presentem les metodologies d'Unitat, que són l'adaptació del mètode abans presentat, a les circumstàncies i característiques del nostre Grup. Finalment en els Annexes es recullen els Estatuts de M.E.G.. A més, hi podreu trobar altres documents que varien quasi cada any, com poden ser els objectius de cada unitat, objectius triennals...

5


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Anàlisi del context Història del Damià de Veuster L’Agrupament Escolta “Damià de Veuster”, va néixer fa 25 anys al barri de Sarrià. Els pares de l’escola Pare Damià dels Sagrats Cors van demanar d’organitzar una activitat extraescolar que fos més educativa, lúdica, i no tan teòrica com les fetes fins llavors, i per això, un grup de joves pertanyents al Col·legi, decidiren crear un Agrupament Escolta. L’Agrupament pertany a l’associació Minyons Escoltes i Guies (M.E.G.), la qual engloba més de 150 agrupaments a tota Catalunya, sense ànim de lucre, que mitjançant una sèrie d’activitats educativament planificades i preparades, pretén educar nens i nenes seguint tant, el model marcat pel l’escoltisme. Els nens/es van al Cau (Agrupament) cada dissabte, fan diverses excursions, sortides i campaments que es fan al llarg de tot l’any, suposant així una forma D’EDUCACIÓ CONTINUA del nens i nenes que hi assisteixen. Per aconseguir el nostre objectiu d’educació, les persones que formem part de l’equip de caps estan en constant formació personal i pedagògica. Per això, realitzem cursets de formació, que cada curs venen organitzats des de la pròpia associació, M.E.G., continuant així la mateixa línea educativa entre els agrupaments, i que així transmetem als nens/es de l’agrupament. En aquest curs 09/10, l’Agrupament compta amb 45 nens i nenes de 5 a 17 anys. Tots ells necessiten que les activitats s’adaptin a les seves qualitats, el que comporta una conjunció de les activitats a preparar per els monitors d’acord amb el grup de nens/ es que educa, potenciant un ensenyament de conscienciació, respecte i ajuda mútua entre ells mateixos. L’Agrupament compta actualment amb 14 caps voluntaris, que s’encarreguen de dur a terme les activitats i gestió de l’entitat.

6


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Entorn local Adreça: Avinguda Vallvidrera nº 14 Població: Barcelona Comarca: Barcelonès Demarcació: Barcelonès Sots I L’agrupament esta situat al Barri de Sarrià- Sant Gervasi. El fet que gairebé tots els nens/es provenen de la mateixa escola, ens trobem amb nens de barris amb nivells socio-culturals i econòmics molt diferents. La localització física dels nostres locals, fora de tot centre urbà, ens dificulta el treball en el barri i la coneixença del barri cap a nosaltres, tot i que l’agrupament intenta involucrar-se. En el barri disposem d’un gran ventall de zones verdes, per poder anar a jugar amb els nens/es, com tot l’espai natural del parc de Collserola. L’agrupament compta amb la col·laboració de l’escola Pare Damià dels Sagrats Cors, treballem conjuntament participant de manera recíproca en diferents activitats. L’Escola ens proporciona els locals i ens incorpora en el seu programa com activitat extra-escolar. També col·laborem amb altres agrupament del nostre sector, organitzant activitats conjuntes, fòrums de debat...

Minyons Escoltes i Guies (MEG) M.E.G. és una entitat sense ànim de lucre dedicada a l’educació en el lleure, on es viu l’aventura de créixer i aprendre mitjançant el mètode escolta i guia. Es tracta d’una proposta educativa que, a través d’activitats en petits grups, potencia la maduració i el creixement de cada infant tot transmetent els valors de la pau, la tolerància, la democràcia, el compromís amb la societat i el respecte a l’entorn. Actualment, som més de 13.000 membres, dels quals 2.500 són joves educadors i educadores. Si mirem la nostra història... L’escoltisme neix a Anglaterra l’any 1907, fruit de la intuïció de Lord Baden Powell que, observant i retenint els comportaments i les inquietuds dels joves del seu temps, va desenvolupar una proposta educativa que tenia com a objectiu la formació de ciutadans compromesos i responsables. La proposta donà el protagonisme als nois, en totes les seves activitat Uns anys més tard, el 1912, la muller de Lord Baden Powell, Lady Olave, fa una proposta per a les noies: era el naixement del guiatge. El moviment pren ràpidament una gran volada i en pocs anys s'estén a molts països del món. A Catalunya, des de principis de segle ja es coneixen intents de formar grups escoltes, però no és fins als anys vint quan es consolidà un escoltisme conforme a la societat catalana. Així, el 1927 Josep Maria Batista i Roca funda Minyons de Muntanya i el 1932 neix Germanor de Noies Guies.

7


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Els primers temps de Minyons de Muntanya van ser d'expansió i van anar acompanyats d'un procés d’aproximació a les altres associacions escoltes catalanes. L'acostament va fer que totes aquestes organitzacions, que ja des de 1934 es trobaven sota el patronatge de la Generalitat, s’unifiquessin l'any 1936. Aquell mateix any, la guerra civil espanyola va malmetre el projecte de l'escoltisme català. Un grup reduït va intentar reprendre l'activitat escolta en la clandestinitat i va aconseguir que aquesta no desaparegués en cap moment. L’any 1945, impulsades per Mossèn Antoni Batlle naixien de manera clandestina, d'una banda, Minyons Escoltes i, de l’altra, Guies Sant Jordi. Però l'opressió del règim franquista feia témer per la seguretat de nois i noies, de caps i de responsables, i la situació va arribar a ser tan crítica, que l'any 1954, el Consell de la Institució va acordar suspendre les activitats. Tot i aquesta resolució, alguns agrupaments van continuar reunint-se. L'any 1956, el bisbe de Barcelona va crear la Delegació Diocesana d'Escoltisme, que va permetre que alguns agrupaments s'emparessin en la legalitat. Poc després, els bisbes de Vic i de Girona també van crear les seves delegacions. La unió de totes elles va constituir el moviment Minyons Escoltes. No tots els agrupaments estaven d'acord amb aquesta estructuració i aquest fet va portar que, l'any 1959, es reformés la Institució Catalana d'Escoltisme. Aquesta es va substituir per una estructura federativa que preservava la unitat de l'escoltisme català al mateix temps que permetia l'actuació autònoma de tres versions d'escoltisme diferents. Tres opcions d'escoltisme que divergien per raons d'història i d'opció educativa. Per la seva banda, la Germanor de Noies Guies no va haver de suspendre mai les seves activitats. Tot i això, dins del guiatge també van sorgir discrepàncies quan els agrupaments catòlics, que eren la majoria, van aconseguir que se'ls reconegués el dret d'associació dins la Germanor de Noies Guies. Aquest fet va generar tensions que van culminar amb la separació definitiva dels agrupaments catòlics que van crear Guies Sant Jordi amb una estructura federativa similar a la que tenien els escoltes. Les dues organitzacions, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi van evolucionar de manera paral·lela com a espai de formació democràtica i de renovació pedagògica i es van convertir en una escola de democràcia i civisme. El treball conjunt entre ambdues associacions va portar que el 1977 es fusionessin en una de sola. D'aquesta manera, es va crear Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC), que introduïa definitivament el concepte de coeducació, un mateix projecte educatiu dirigit tant als nois com a les noies. Des d'aleshores, el Moviment ha continuat contribuint en l'educació de moltes generacions i actualment s'ha convertit en una entitat dinàmica, capaç de mobilitzar 15.000 joves i que ha sabut adaptar-se al llarg del temps a la realitat juvenil i a la societat catalana, apropant la proposta al jovent i aprofundint constantment en el mètode de treball que és propi de l'escoltisme i el guiatge per fer-ne una eina útil a les necessitats dels nostres dies.

8


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Actualment, a M.E.G. ens organitzem de la seg端ent manera:

9


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Ideari, trets d’identitat, model de persona El Moviment Scout és un moviment educatiu per als joves, de caràcter voluntari; és un moviment no polític, obert a tots sense distinció d'origen, raça o creença, conforme als principis i mètode que es formulen en la constitució de l'Organització Mundial del Moviment Scout. El Moviment Scout té com fi contribuir al desenvolupament dels joves, ajudant-los a realitzar plenament les seves possibilitats com persones, com ciutadans responsables i com membres de comunitats locals, nacionals i internacionals.

La Llei Escolta i Guia Quan Baden Powell en 1908 va definir en el seu llibre “Escoltisme per a nois” el que ell entenia per ser scout, va dictar una sèrie de normes, que no han d'entendre's com obligació sinó com projecte de vida. És el que es coneix com Llei Scout: 1. El Scout cifra su honor en ser digno de confianza. 2. El Scout es leal. 3. El Scout es útil y ayuda a los demás sin pensar en recompensa. 4. El Scout es amigo de todos y hermano de cualquier Scout sin distinción de credo, raza o clase social. 5. El Scout es cortés y caballeroso. 6. El Scout ve en la naturaleza la obra de Dios; protege a los animales y a las plantas. 7. El Scout obedece sin réplica y no hace nada a medias.

10


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

8. El Scout sonríe y canta ante las dificultades. 9. El Scout es económico, trabajador y cuidadoso del bien ajeno. 10. El Scout es limpio y sano; puro de pensamiento, palabra y acciones.

També va definir la Promesa scout, com el compromís individual que cada scout accepta en la seva vida: “Prometo por mi honor, y con la ayuda de Dios, hacer cuanto de mi dependa por:  Cumplir mis deberes para con Dios y mi patria (país, comunidad, nación,...).  Ayudar al prójimo en toda circunstancia.  Cumplir fielmente la Ley scout.” La Llei i la Promesa no són textos sagrats, revelats una vegada i per a sempre, que es pengen en la paret i s'obliden. Són instruments que han de ser adaptats i matisats perquè els nens agafin com a propis els valors de l’Escoltisme.

Opcions Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya es proposa educar infants i joves de Catalunya de cara al seu desenvolupament com a ciutadans i ciutadanes compromesos i compromeses. La proposta educativa de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya es fonamenta en tres opcions bàsiques que representen tres angles d’actuació concreta en el terreny del servei a la societat. Tres punts sobre els quals, com a moviment, pensem que és indispensable treballar per dinamitzar, transformar o desenvolupar el nostre medi social i superar algunes mancances. Optem pel PAÍS El nostre escoltisme es desenvolupa a Catalunya i es proposa crear una consciència crítica sobre la situació actual de la societat, educant en aquelles actituds i aquells valors que poden ajudar a la seva transformació. No ens tanquem dins un país estereotipat i inamovible, estem oberts a valorar i treballar totes les possibilitats que poden enriquir i millorar el nostre país. L’opció país comporta, doncs, prendre una postura clara davant de fets i esdeveniments, com també la idea d’arrelament que ha de presidir qualsevol intenció educativa. Creiem que els ciutadans compromesos amb la societat catalana que volem han d’anar-se fent a poc a poc, tot començant a comprometre’s amb petites responsabilitats dins els seus equips i anar creixent i aprenent a gestionar les unitats participant en les institucions que els entrenaran per a la vida social adulta i compromesa. Aquesta és la nostra principal acció educativa en aquest sentit, ja que s’aprèn a comprometre’s amb el país tot corresponsabilitzant-se en el correcte funcionament d’un grup que va esdevenint més complex de mica en mica.

11


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Optem per l’ESPIRITUALITAT MEGSJC aposta per un espai de diàleg i de treball entre les diferents opcions i sensibilitats espirituals, buscant el punt de trobada i enriquint-nos amb les diferències. A més, essent fidels al nostre origen cristià, el Moviment aposta per facilitar l’acollida i la trobada de les persones que volen conèixer, viure, celebrar i aprofundir en aquesta proposta. Eduquem per mitjà de l’animació, el respecte i l’acompanyament dels diferents processos personals i de les diferents expressions i sensibilitats espirituals, sempre que aquestes aprofundeixin la proposta de valors de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya, els principis del Moviment Escolta i Guia, i promoguin el progrés personal i el compromís comunitari. La nostra proposta promou la creació de situacions, espais i moments que transcendeixin la persona i li permetin, en plena llibertat i acompanyat dels altres, la creació del seu propi sistema de conviccions, valors, actituds i accions.

Optem per la PERSONA La persona s'autoeduca tot fent camí amb els companys i les companyes i amb els i les caps. L’educació de la persona es basa en la responsabilització al si del petit equip integrat en un marc més ampli de realització que és el grup (la unitat). Caminar cap a l’autonomia personal, la responsabilització, la capacitat d’organitzar-se i l’autogestió del grup són objectius essencials cap a on apunta la pedagogia del projecte. Dins la nostra proposta educativa és essencial l’ajuda del/de la cap o de l’animador/a com a guia del progrés de cada persona, de la mateixa manera com és imprescindible la interrelació entre els companys i les companyes de diferents edats dins d’una mateixa etapa evolutiva. L’aprenentatge entre companys/es enriqueix el procés educatiu. Pretenem arribar a ser els guies de la nostra educació personal. Volem que tot progrés sigui conegut i interioritzat per la persona que fa l’aprenentatge per tal que sigui conscient, en tot moment, de la pròpia formació.

12


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Pedagogia del projecte La proposta educativa no seria completa sense la definició d’una metodologia adequada per arribar als objectius educatius, una metodologia que defineix el nostre estil de fer, l’educació per a l’acció, donant importància al protagonisme de la persona, perquè entenem que és amb l’acció que ens eduquem. La metodologia es basa en FER PROJECTES EN GRUP. L’aplicació de la Pedagogia del Projecte converteix cada individu i cada unitat en protagonista de la seva pròpia acció: descobrir, proposar, escollir, planificar, realitzar i revisar el seu propi projecte. D’aquesta manera, es fa real la idea de l’escoltisme i el guiatge que l’aprenentatge s’ha de fer mitjançant l’observació, l’experimentació i l’activitat, elements bàsics de l’educació activa. El projecte permet l’educació progressiva a partir d’un procés actiu. El projecte provoca situacions d’aprenentatge, planteja reptes que cal superar, obliga a posar en joc les capacitats de la persona i propicia el desenvolupament de noves habilitats, nous interessos i noves inquietuds. La Pedagogia del Projecte ofereix el marc idoni per desenvolupar els elements propis del mètode escolta i guia i, d’aquesta manera, contribuir a la formació dels infants i joves que formen part del Moviment Escolta i Guia.

Un projecte és una activitat, una acció, que es vol portar a terme. De fet, la Pedagogia del Projecte, tal com s’aplica a MEG, no és més que una determinada manera de fer projectes. Aquesta manera de fer projectes prové de l’observació de com s’organitza un grup de nois i noies, de manera natural i espontània, per fer una cosa. L’escoltisme i el guiatge prenen aquesta manera natural d’organitzar-se i de treballar i la doten de contingut pedagògic. La relació i l’organització de grup és una necessitat psicològica de l’ésser humà en el seu procés de socialització durant la infància i l’adolescència. El projecte dels infants o joves esdevé acció educativa en el moment en què l’equip de caps el dota d’uns objectius i uns valors. Més enllà dels objectius específics que cada projecte pugui aportar, en tots els projectes que fan les unitats escoltes i guies trobem uns grans objectius educatius.

13


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Dinamismes Els trets qualitatius o dinamismes que configuren aquest mètode de treball són els següents: EL PETIT GRUP És l’element personalitzador i socialitzador per excel·lència, prou ampli com perquè pugui permetre un cert nivell d’organització i un elevat sistema d’intercanvi, però alhora prou reduït com perquè cada noi i noia se senti acollit i valorat, pugui trobar el seu lloc, realitzar una funció concreta i aprendre a responsabilitzar-se de la tasca conjunta. El diàleg, la confrontació d’opinions i el treball en equip porten a l’adquisició d’actituds de col·laboració, respecte, tolerància, valoració de la diversitat i comprensió.

EL PROGRÉS PERSONAL És l’objectiu bàsic de tota intervenció educativa i comporta, per part de l’educador, l’atenció personalitzada a cada noi i noia tot fent un seguiment seriós i mostrant de forma explícita la seva superació en el terreny de la relació amb els altres i l’entorn, el domini de tècniques concretes, el canvi d’actituds, etc. Comporta demanar a cada noi i noia una revisió de la seva manera de relacionar-se amb els companys, la seva aportació al grup, les seves ganes de continuar. Cada nova responsabilitat i cada nova situació generaran noves necessitats d’aprenentatge i es dinamitzarà el progrés.

EL COMPROMÍS Representa un gest personal de responsabilització davant del grup i es manifesta en les cada vegada més exigents responsabilitats que el noi o noia assumeix des de la seva entrada al grup. Aquesta responsabilitat creixent és la que autoeduca la persona i per la qual apostem com a element bàsic en l’educació que volem donar. Així, considerem de gran importància l’explicitació del compromís, el qual implica l’acceptació i integració plena al grup i l’assumpció personal dels valors de la llei escolta i guia.

EL JOC INSTITUCIONAL Potencia el protagonisme de la persona i l’aprenentatge i pràctica del joc democràtic. El repartiment de les funcions, responsabilitats i àmbits de decisió habitua els nois i les noies al joc democràtic. Això impulsa la maduració de les persones individualment i solidàriament responsables. Les institucions de la unitat són creades per a ésser dotades del contingut 14


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

real que el projecte els atorga, i al mateix temps forneixen un dels principis bàsics de la pedagogia escolta i guia: educar en el joc democràtic i, amb això, fonamentar diferents actituds personals i socials.

LA FRATERNITAT UNIVERSAL Donarà a totes les activitats la dimensió d’obertura, solidaritat i esperit de servei. A partir de la descoberta i la relació directa amb l’entorn més immediat, d’una manera progressiva, els nois i les noies arribaran a conèixer, valorar i comprometre’s amb realitats d’abast més ampli. El trinomi descoberta-compromís-servei sintetitza els objectius de la nostra intervenció educativa. La descoberta d’una realitat concreta demanarà un compromís al/a la jove per realitzar un servei de cara a la transformació i millora d’aquella realitat.

15


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Ideari de l’Agrupament Escolta i Guia La Formació Objectiu La Formació és l’espai de reunió dels nens i monitors de tot el grup. És el moment seriós, de respecte i d’ordre on ens reunim per tractar els temes del dia. Es treballen: respecte, ordre, esforç i la consciència de grup com Agrupament.

Funcionament Qui la convoca? Està convocada pels caps d’agrupament. Aquests es reuneixen i criden la resta del cau. S’utilitza un xiulet o en el seu defecte se xiula. - Si els caps d’agrupament no hi són, aquesta és convocada pel cap de patrulla, que és el responsable de ràngers. - Si aquest tampoc hi fos se seguiria pel cap de ràngers amb promesa. - Després pel cap de trucs amb promesa i unitats descendents. - Si cap dels caps tingués promesa es tornaria a començar per ràngers amb caps sense promesa. - Si no, amb trucs sense promesa i unitats descendents.

Primer es crida als monitors amb el següent toc de Morse:

· · · (x 3) Lletra S, de Scouters (monitors) Un cop han arribat tots els monitors es crida als nens. A aquests se’ls truca amb el toc de Morse:

· - (x 3) Lletra A, de Alert (alerta)

16


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Com ens col·loquem? S’utilitza la forma de quadrat en ordre creixent d’edats, és a dir, es comença per castors, després llops, ràngers, aleshores pioners, trucs, intendents i caps. La forma general es la següent.

Parlant dels caps, la ordenació segueix el següent esquema: anant des de castors, es troben els caps de castors; aleshores llops, a continuació caps d’agrupament, ràngers, pioners, trucs e intendents.

Màstil i banderes Si s’està de campaments, el més normal és buscar un tronc gran, aixecar-lo com un màstil i col·locar-li les banderes del Cau i de Catalunya. Si es té, els caps d’agrupament s’hi han de col·locar al davant, de manera que quedi darrere d’ells i els ràngers quedin mirant cap a ell. En el dibuix de la formació està representat amb un rectangle. Uniforme Tots els nens i caps han de portar la camisa de la seva unitat (es parlarà més dels uniformes específics en els apartats d’unitat) i si ja es té compromís o promesa, el fulard. La camisa ha d’estar ben cordada i posada dins dintre dels pantalons, les mànigues ben col·locades i si es té fulard, per sota del coll de la camisa. No es pot portar gorra, banyador, ni xancletes.

17


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Altres normes 

No es pot passar pel mig de la formació, sempre que es va a un altre lloc s’ha de passar rodejant-la.

Es pot fer homenatges a gent fent fer tres passes cap al centre de la formació i amb un bon aplaudiment scout (es comença donant palmades lentes i s’accelera fins arribar a un aplaudiment normal).

Com es duu una formació? 

Inici  La persona que la ha convocada, una vegada estem tots reunits i esperant, aixeca la mà dreta fent la senyal scout (tres dits centrals estirats i el polze sobre el petit). Va baixant el braç i pujant-lo fins que al final el baixa de manera ferma. La gent ha de dir AAAAAAAAAAAAAAA: quan el va pujant es puja el volum; quan el baixa, es baixa. En la baixada final es crida ALERTA.

Crits per unitats  cada unitat ha de preparar un crit abans de la formació que resumeixi alguna cosa del dia o del que ells vulguin explicar a la resta. Se crida en ordre ascendent. Si falta un membre de la unitat perquè arriba tard o no ha arribat, la unitat no crida. En les unitats amb grups petits (patrulles, sisenes…) es pot cridar per grups.

Cos  és la part més lliure. Qui porta la formació tracta els temes del dia i altres. Per parlar es demana torn aixecant la mà.

Cantar  un cop acabada la reunió, es canta un himne dels quatre que es canten habitualment. Per començar, s’escull a algun per entonar. El que porta la formació diu ¡Scouts saludad! i tots mostren la senyal de la promesa que posseeixen, ja sigui compromís de castor, promesa de llop o scout. Si hi hagués màstil, dos persones s’encarreguen de pujar o baixar les banderes; tots s’han de girar per mirar al màstil.

Final de la cançó  quan s’acaba la cançó, les unitats criden: -

Caps de castors: Castors? Castors: Som els millors! Caps de llops: ¿Lobatos i lahinis? Llops: Siempre lo mejor. Caps de ràngers: ¿Scouts siempre? Ràngers, pioners i trucs: Alerta. Caps d’agrupament: ¿Scouters siempre? Caps: Alerta para servir.

Aleshores la persona que ha convocat la formació posa els braços horitzontals en forma de ferradura i els separa cap a l’esquena. Amb això es trenca i s’ha acabat la formació.

18


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Cançons Himno de la promesa Himno scout Delante del señor, mi dios y por mi honor me entrego enteramente a ti Señor.

Alcemos nuestra voz siempre en unión siempre al compás cantemos si nuestra canción.

Prometo amarte sin cesar cada vez más y guardar mi promesa hasta el final.

Alerta hermano scout siempre fiel a tu promesa siempre fiel a tu patria fiel a Dios.

Prometo por tu gracia y por mi honor, ser fiel a mi patria y a ti Señor.

Al servicio de los hombre hincarás todo tu honor en la ley que Baden Powell nos legó.

Cumplir con alegría la ley scout. Acepta mi promesa señor Jesús.

Y en tu pecho brillara la flor de lis, la flor de lis. Y en tu alma buscaras siempre servir, siempre servir. Dejarás cada día en tu camino la señal de tu diaria buena acción para que veamos siempre que en tu marcha hacia Dios has dejado bien este mundo que has servido con honor siempre mejor.

La Flor Roja La Flor Roja nos alumbrará, Manada danza en derredor. Danzando lobos vuestra ley cantad, con el caer del Sol. Tú y yo somos hermanos, y del mismo cubil. Tu rastro va junto a mi rastro, mi caza es para ti.

Y así será la flor de lis así será la flor de lis que acampara en tu corazón.

Las lecciones de Baloo escuchad, Manada danza en derredor. Sabrosa caza así conseguirás, con el caer del Sol.

¡¡¡SI!!!

Tú y yo somos hermanos, y del mismo cubil. Tu rastro va junto a mi rastro, mi caza es para ti.

19


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Mowgli-Rana Mowgli-Rana corre y salta, con los lobos va a cazar. Valeroso por la jungla, nada teme a Shere-Khan.

Como Akela le protege, fue admitido en Seeonee, y ahora a todos va enseĂąando poco a poco a sonreĂ­r.

En la Roca del Consejo, sabe hacer el Gran Clamor, y a aprendido a no hacer caso de los monos Bandarlog.

Obedece al Viejo Lobo, dice siempre la verdad. Siempre alegre y siempre a punto. Siempre ayuda a los demĂĄs.

20


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Pas d’unitats Objectiu El pas d’unitats és el moment en el que el nen formalitza davant de la seva unitat i de la resta del cau, que ha arribat el moment de continuar creixent. És una activitat que treballa el progrés personal, el compromís i el respecte pels altres.

Cerimònia del pas d’unitats El pas d’unitats es fa en una excursió de grup, és a dir, totes les unitats anem juntes d’excursió de cap de setmana. És la primera excursió de l’any i el primer dia que ens trobem després de les vacances d’estiu. Durant el dissabte, les unitats es mantenen como la ronda solar anterior (curs passat). Aquestes treballen temes lliures i variats: valoració de l’any, expectatives, problemes que sorgiran amb els nous caps o companys d’unitat… És una manera de dirse adéus i una preparació a l’any següent. Aquestes activitats es combinen amb altres on s’uneixen totes les unitats. El diumenge al migdia se celebra una formació. Durant el cos es fa el canvi d’unitats. Si en una unitat hi ha algun nen que hagi de passar a la següent unitat, els passos són: 

La unitat on es troba el nen i la següent formen una ferradura cadascuna, de manera que els caps es trobin esquena amb esquena. En la imatge, la ferradura de l’esquerra és la de la unitat que el nen deixa. Els caps estan al centre de la formació.

Els caps de la unitat que el nen deixa li diuen adéu i el nen es treu la camisa, la deixa. Els de la següent uneixen els seus fulards fent una corda que el nen ha de saltar. Quan ho ha fet, se li dóna la benvinguda al nou grup.

Per als canvis d’unitat dels caps, cada any es prepara una petita obra de teatre o representació per fer la cosa més interessant pels nens.

Quan acaba la formació, els nens marxen cap a casa amb els seus pares i no comencen a treballar amb les noves unitats fins el següent dissabte.

21


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Uniforme L’escoltisme i el guiatge fa servir pedagògicament uns símbols, que ajuden, alhora, a ser identificats i a identificar-nos. Com a associació tenim una bandera, una ensenya i uns uniformes, com a signes externs comuns. Les unitats es diferencien per portar una camisa diferent. El color de la camisa, o brusa, és característic de la branca. Als caps d’unitat i responsables vinculats a una branca determinada, els hi correspon el color de la branca. Així tenim:

A més a més, els nens que tenen la Promesa o Compromís de la unitat, porten el fulard. Aquest representa el compromís que la persona ha realitzat. Així, el castor o llop que té el compromís/promesa porta un fulard per recordar-li. És un símbol de la promesa. En aquestes unitats es marquen dos nusos a les puntes per recordar les dues accions diàries que han de fer. Parlant de la promesa scout, el fulard se subjecta amb un passa-fulard. És un regal fet pel padrí. Si no en té, es fa un nus corredís com en les promeses i compromisos de llops i castors.

22


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Aquesta ĂŠs una imatge que mostra com portem les insĂ­gnies a la camisa del cau.

23


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Proposta de valors Quan diem que en el Grup eduquem en valors entenem per aquests les coses que sabem (coneixements), coses que som capaces de fer (capacitats, habilitats) i coses que fem de forma quotidiana (actituds). Per tant, quan vam parlar d'educar en valors estem dient que el nostre objectiu consisteix que els nostres xavals aprenguin nous coneixements, adquireixin noves habilitats i desenvolupin noves actituds que els permetin millorar les seves relacions amb els mateixos i amb els altres. En la nostra tasca educativa treballem tots plegats per aconseguir que els nens amb els que treballem creixin arribant a seguir els següents valors o actituds: 

Positiu davant les adversitats.

Crític amb allò que el rodeja.

Reconèixer els errors i aprendre’n d’ells.

Reflexiu.

Escoltar els altres.

Generós.

Amant de la natura.

Amb ganes d’ajudar als altres.

Col·laborador.

Actiu.

Empàtic.

Sincer.

Conseqüent amb les seves accions.

Compromès amb les seves decisions.

24


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

25


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Objectius generals L’agrupament porta més de 25 anys oferint cada dissabte per la tarda una sèrie d’activitats per nens i nenes de 5 a 18 anys d’edat. Com moltes altres entitats, fem jocs, tallers, obres de teatre, debats, excursions... però a més, la nostra entitat també pretén que els nens/es siguin objecte d’uns objectius educatius molt més ambiciosos: la nostra vocació es donar una alternativa de vida millor a l’estil de vida actual. De forma sintètica:

La societat ens ha ofert - El poder econòmic es la part més valorada. Es mesura les persones pel lloc de treball, ingressos, propietats... Es valora el que es posseeix, per sobre del que s’és. - Progressiva disminució de les interrelacions humanes i socials, que es van recloent a l’àmbit familiar i individual. L’accelerada vida actual no deixa temps per desenvolupar l’amistat, sortir d’excursió per la muntanya, interrelacionar-se amb altres persones per compatir ... - Passivitat enfront els problemes socials: certa indiferència davant la sensació d’impotència i de no ser capaços d’assimilar tot el que ens envolta: problemes d’immigració, de drogoaddicció, d`egoisme, de respecte per la diferència ... - I si parlem dels joves, veuríem que se’ls fa molt difícil trobar un lloc a la societat, no se’ls ajuda a participar en aquesta societat, a ser-ne crítics, amb les conseqüències de desorientació i inestabilitat socio-personal. Els nens i joves tenen poc grau de participació a dins la nostra societat i pocs mitjans per ser conscients de tot el que els envolta.

26


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Alternativa que ha volgut donar l’Agrupament - Valorar el ser, més que no pas el tenir. S’intenta viure el compartir, la gratuïtat del servei, etc... es trenca la relació de compra i venda que caracteritza el món actual, potenciant més l’afectivitat i respecte envers els altres. - Contra l’individu asocial, l’Agrupament esdevé un lloc bo per aconseguir la socialització dels joves. Convivint amb altres nens i nenes de la seva edat, aprenent a respectar, acceptar, i a comunicar-se amb els altres. La convivència també ajuda al desenvolupament d’una afectivitat equilibrada. - Contra l’indiferenciat social, es motiva els joves per reflexionar sobre les diferents realitats que els envolten i prendre una postura compromesa respecte a elles. - En resum, s’intenta donar el major grau de decisió i participació possible als nens i joves del grup.

Objectius de l’Agrupament D’aquesta manera, valorant les problemàtiques que veiem a la nostra societat, tenint en compte el que pretenem i analitzant les necessitats que tenen els nens/es de l`Agrupament, han sorgit els nostres objectius: - Orientació de la opinió dels nens cap a una actitud més oberta amb els immigrants que ens envolten. - Posició crítica contra les injustícies racials que els envolta. - Compromís envers l’entorn: participant de manera més activa dins del barri i insistint en la necessitat de respectar i cuidar a qui i el que ens envolta. - Educar en els valors fonamentals de justícia, igualtat, convivència democràcia, tolerància, solidaritat...

27


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Estructura, organitzaci贸 i funcionament

28


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Organigrama AEiG

Equip de caps Equip d’agrupament

Cap d’agrupament

Responsable pedagògic

Intendent

Secretari

29

Responsable Digital

Administrador


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Tasques i funcions Així, queden reflectides les funcions de cada un dels càrrecs de l’agrupament. a. Cap d’agrupament      

Assistir a TACA (Taula Caps d’Agrupament del Sector). Fer la subvenció de l’ajuntament de Barcelona, la de MEG i les puntuals. Valoració de caps cada cert temps. Control de Dossier de campaments. Preparar Consells i portar-los. Treballar la cohesió de l’equip de caps.

b. Responsable pedagògic     

Assistir a TAPE (Taula Pedagògica del Sector). Relacions amb el Col·legi. Objectius de curs i de les unitats. Seguiment durant el curs. Seguiment de les unitats i activitats de les mateixes. Control de Dossier de campaments.

c. Administrador       

Velar perquè es facin factures. Buscar subvencions. Assistir a TASA (Taula Secretaris i Administradors del Sector). Fer pressupost anual i presentar-lo al Consell. Portar el “CompteCau”. Control de despeses de les unitats. Informar sobre l’estat dels diners del cau.

d. Secretari     

Documents oficials: inscripcions i afiliacions. Actualitzar les dades al programa web de MEG d’afiliacions. Assistir a TASA (Taula Secretaris i Administradors del Sector) Correspondència: mail i postal. Assegurances: encarregar-se de que les unitats tinguin actualitzades les Carpetes Vermelles. Redactar Actes.

e. Intendent  

Compra de material. Neteja del cau: s’encarrega de dir qui fa cada cosa i de recordar que es faci.

30


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

f. Responsable digital   

Recopilar fotos i seleccionar-les per nens i caps. Fer arribar les fotos a nens i caps cada cert temps. Arxiu del cau.

Tendes: les unitats s’encarreguen de les seves. InfoKau: un cap és responsable de recopilar la informació de les unitats i fer-lo.

31


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Mètode específic de branques a. Castors i llúdrigues A continuació es presenta un quadre que resumeix els principals dinamismes que es treballen a aquesta unitat.

Progrés personal

Joc institucional

Assemblea

Assemblea

Gran Castor Projecte Lleis

Consell de presa Consellet

Compromís

Petit grup

Fraternitat universal

Compromís de castor

Escamots

Crit

Consellet

Lema

a.1 El conte com a eina pedagògica La unitat de castors i llúdrigues del DDV disposem de dos contes específics per a nosaltres. Aquests contes tenen d’especial que estan protagonitzats per castors, i també que estan clarament dirigits a nens de primer i segon de primària. En cada ronda solar, l’equip de caps decidirà com es volen treballar aquests contes, si és que es volen treballar, o també si es vol treballar només un o tots dos. Aquests contes són El Libro de los Amigos del Bosque i El río de los castores. Ambdós llibres són molt breus, tot i que tracten temes puntualment diferents. 

El Libro de los Amigos del Bosque, estructurat en vuit capítols, resulta potser l’obra més adient per tal de treballar els valors més propers a la unitat de castors i llúdrigues. Amb un redactat molt visual, el conte tracta aspectes com el treball en grup, el sentiment d’unitat, l’esforç recompensat, la importància de compartir,… Cal destacar que el desenllaç del conte estableix un paral·lelisme amb el pas dels castors i les llúdrigues a llops i daines.

El río de los castores, estructurat en onze capítols, presenta un missatge molt més ecologista, més proper a la natura i a tots els éssers vius que l’habiten. Moi, el castor protagonista de l’obra, se n’adona un dia de que el seu amic el riu està malalt. Pujant sempre riu amunt, Moi descobrirà la gran amenaça que se’ls hi llença a sobre: els devastadors efectes del desenvolupament industrial i urbà desendreçat.

32


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

a.2 Glossari de la unitat de castors i llúdrigues A continuació es presenta un resum dels principals elements de la unitat de castors. 

Assemblea. Reunió que realitza tota la unitat per a confeccionar normes de convivència i de treball, actituds, hàbits personals,… A l’assemblea es decideixen qüestions que afecten a tota la unitat: elecció i revisió de la presa, problemes interns de la unitat que afectin a la seva bona marxa, … L’assemblea s’utilitza durant tota la ronda solar.

Compromís. Acte en grup que realitza un castor o una llúdriga voluntàriament, en el qual es compromet, a través d’un objectiu concret, a créixer i a millorar com a persona. El compromís es treballa amb petits compromisos durant tota la ronda solar, tot i que normalment es realitzen a les vetlles de les excursions d’unitat, i s’ultima al final dels campaments d’estiu, on els caps lliurem el fulard.

Consell de Presa. Reunió que realitza tota la unitat per tractar qualsevol aspecte del projecte: proposta, elecció, valoració,…

Consellet. Reunió dels caps de la unitat amb tots els castors i totes les llúdrigues que tinguin compromís que té com a objectiu fer una revisió de la situació de la unitat, xerrar dels futurs compromisos, fer una valoració dels compromisos realitzats, avaluar la trajectòria personal del nen o nena,… El Consellet es realitza, normalment, a les excursions i als campaments, a la nit, desprès d’haver deixat dormint als castors i a les llúdrigues que no tenen compromís, tot i que pot convocar-se en qualsevol moment de la ronda solar.

Crit. ¡Castors! … ¡Som els millors! Quan els caps criden ¡Castors!, tots els membres de la unitat han d’acudir-hi allà on són els caps corrents i cridant ¡Som els millors! El crit s’utilitza amb molta freqüència per convocar els nens a l’hora d’explicar una activitat, per donar una informació important, abans d’un àpat,…

Gran Castor. Personatge que acompanya la unitat al llarg de tota la ronda solar. El Gran Castor mai no es deixa veure, per això es comunica amb la unitat a través de cartes escrites que va deixant. El Gran Castor pot utilitzar-se per a treballar qualsevol aspecte, tot i que resulta adient per a treballar la muntanya.

Lema. Compartir. Tot bon castor ha de saber, primer de tot, compartir; no només el menjar, l’aigua, el material,… sinó també els bons moments, les vivències, els coneixements, les experiències,…

33


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Llodriguera. Unitat de C/LL.

Poblats (escamots). Dins la gran unitat, petits grups de treball i convivència formats per uns sis nens i nenes. Els poblats permeten una major participació de tothom a l’hora de prendre decisions i crea entre els membres uns lligams afectius més grans que amb els membres de la gran unitat. Per a poder crear poblats, la unitat ha d’estar integrada per molts membres.

Presa. Projecte de C/LL.

a.3 Lleis de la Lludriguera Les lleis de la lludriguera són una sèrie d’esmenes en les que s’estableix una forma de convivència a dins de la unitat de castors. Promouen un model de comportament ideal i vetllen per el funcionament del grup i el progrés personal, seguint sempre una línea educativa escolta. Les lleis de la lludriguera són una petita adaptació de la llei escolta a la unitat de castors.      

Els castors sempre comparteixen. Els castors responen tots junts enfront les dificultats. Els castors no embruten la natura i reciclen la brossa. Els castors sempre estem a punt i ens divertim. El bon castor alegra als qui estan tristos. Els castors fan cas als caps i no es riuen dels seus companys.

34


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

a.4 El compromís continu El compromís del castor suposa un espai de reflexió on el nen s’adona de les seves mancances i es compromet a millorar individualment i superar-se. El compromís final, que és el que es fa a l’estiu implica un grau de maduresa del propi castor per a més endavant ser un membre de la unitat de llops. Per això, cal fer un compromís continu durant tot l’any que motivi al nen a comprometre’s més amb la unitat i amb els caps i que li serveixi de guia per a realitzar la seva promesa de castor. Per tant, és positiu realitzar aquest compromís continu en les excursions d’unitat, oferint així breus espais de reflexió. Aquest compromís continu es pot dur a terme de diferents maneres, procurant realitzar-lo sempre en un espai tranquil i relaxat que ho permeti. També es pot fer tant de forma grupal com individual. A l’iniciar l’activitat, cal reunir a tota la unitat i fer entendre als nens de la serietat d’aquesta. Per això, és positiu que els caps obrin l’activitat de manera que s’especifiqui el que faran a continuació, i un breu resum de la situació de la unitat per tal d’obrir pas a la reflexió. També cal explicar exactament que és i què suposa el compromís per als nens que no ho tinguin assolit. A continuació es deixa un temps per a cada nen on se’ls dóna la oportunitat de pensar i escriure el seu compromís. Un cop tots els nens han realitzat el seu compromís, es torna a reunir tota la unitat per a comentar el que ha succeït durant la vetlla (comentaris, dificultats,…) i, qui vulgui, pot compartir el seu compromís amb la resta de la unitat. Els papers dels compromisos se’ls queden els caps per a revisar-los i recordar-los als nens en el moment que sigui necessari.

35


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

a.5 Cerimònia de compromís (a campaments d’estiu) El compromís final, que es fa la última nit de campaments d’estiu, implica el creixement del castor a dins de la seva unitat i reflexa el seu compromís amb ell mateix i amb la resta. Per això, en la realització de la seva promesa, cal que hi hagi un ambient més místic i personal, amb una petita tradició escolta. Per a obrir la cerimònia, cal reunir a tota la unitat. Estaran tots els nens col·locats en ferradura al voltant dels caps. Aleshores un dels scouters convidarà a la resta a fer la salutació escolta amb les paraules “scouts saludad!”. A continuació tots els nens de la unitat amb promesa i els caps saludaran mentre es comença a cantar l’himne del “Mowgli rana” per a obrir la vetlla. Un cop finalitzat el cant, els castors realitzaran el seu crit d’unitat (“Castors, som els millors!”). A continuació els caps es reuneixen i fan venir a cada castor individualment per tal de revisar els compromisos que cadascun ha fet durant l’any i per tal de procurar que cada nen realitzi la seva promesa de castors davant dels caps. Els castors que ja tenen la seva promesa revisaran també el seu compromís. Els caps explicaran a cada nen la seva evolució a dins de la unitat i el motivaran per la seva millora en la unitat. Un cop tots els nens han realitzat el seu compromís, es torna a reunir a tota la unitat i es felicita a tots els nens que hagin obtingut la seva promesa. Aleshores, es tornaran a col·locar en forma de ferradura per tal de saludar amb el salut dels castors i cantar un altre cop per tal de tancar la cerimònia. Al dia següent, en la formació de l’agrupament, se’ls donarà a tots els que han realitzat el seu compromís el fulard davant de tot l’agrupament i els pares.

a.6 Cerimònia d’entrega del fulard En la formació d’entrega de promeses, primerament els caps de castors s’avancen al mig de la formació mentre un col·loca els braços en forma de ferradura convidant així a la unitat a que s’apropi i es posicionin d’aquesta forma. A continuació els castors fan conèixer el seu lema a la resta (un cap crida: “els castors volem” i tota a unitat contesta: “compartir”). Aleshores els caps van cridant un a un als membres de la unitat i fan esmenta del que va succeir en la nit dels compromisos, i fan llegir a cada nen el seu compromís mentre li col·loquen el fulard amb el nus escolta, recordant així el què significa. Tot seguit un dels monitors li fa un nus petit en cada extrem del fulard que representen les dues accions diàries del bon castor. Finalment, el castor saluda als seus caps donant la mà esquerra i amb la dreta fent la seva salutació escolta (que representa les dos orelles del castor). Un cop el nen saluda als seus caps, s’adreça a la unitat i a la resta de l’agrupament i fa un altre cop la seva salutació de castor. Quan ja s’han entregat tots els fulards, la unitat torna a la seva posició de formació per a donar pas a les promeses de llops.

36


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

b. Llops i daines A continuació es presenta un quadre que resumeix els principals dinamismes que es treballen a aquesta unitat.

Progrés personal

Joc institucional

Compromís

Roca de Consell

Roca de Consell

Promesa de llop Màximes de Baloo

Lema

Petit grup

Fraternitat universal

Sisenes

Cançons Paraules màgiques

Projecte b.1 Glossari de la unitat de llops i daines A continuació es presenta un resum dels principals elements de la unitat de llops. 

Caça. Projecte de LL/D.

Càrrecs de les sisenes. Són ben diversos: sisener, subsisener, intendent, encarregat de farmaciola...

Crit. ¡Lobatos y lahinis! … ¡Siempre lo mejor! Quan els caps criden ¡Lobatos y lahinis!, tots els membres de la unitat han d’acudir-hi allà on són els caps corrents i cridant ¡Siempre lo mejor! El crit s’utilitza amb molta freqüència per convocar els nens a l’hora d’explicar una activitat, per donar una informació important, abans d’un àpat,…

Manada. Unitat de LL/D.

37


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Personatges del caps. Personatges que acompanyen la unitat al llarg de tota la ronda solar. Cada cap és un dels personatges explicats a continuació.

 AKELA : Cap de la Manada, és el més vell i savi del Llop.  BAGHEERA : És la pantera negra que ensenyava a Mowgli a caçar a la selva . Representa l’astúcia i agilitat.

 BALOO : És el gran os gris, amic de la Manada i que ensenyava a Mowgli la Llei i els secrets de la selva. Representa l’amistat i la alegria.

 HATHI : Elefant silenciós amic de Mowgli i Cap de la Tropa d’elefants. Representa l’ordre i la obediència.

 KAA : Gran serp pitó de 9 metres. de llarg, de bones actituds i molt tranquil·la.

.

Promesa de Llop. Acte en grup que realitza un llop o una daina voluntàriament, en el qual es compromet, a través d’un objectiu concret, a créixer i a millorar com a persona. El compromís es treballa amb petits compromisos durant tota la ronda solar, tot i que normalment es realitzen a les vetlles de les excursions d’unitat, i s’ultima al final dels campaments d’estiu, on els caps lliurem el fulard.

Roca de Consell . Reunió que realitza tota la unitat per a confeccionar normes de convivència i de treball, actituds, hàbits personals,… Aquí es decideixen qüestions que afecten a tota la unitat: Promeses. Està formada pels caps de la unitat i nens amb promesa.

Sisenes. Dins la gran unitat, petits grups de treball i convivència formats per uns sis nens i nenes. Les sisenes permeten una major participació de tothom a l’hora de prendre decisions i crea entre els membres uns lligams afectius més grans que amb els membres de la gran unitat. Per a poder crear sisenes, la unitat ha d’estar integrada per molts membres. Els noms del grups són colors: Roja, Teja, Negra...

38


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

b.2 Les lleis de la Manada Les lleis de la Manada són uns preceptes que intenten resumir de forma entenedora per als nens, els valors que els Caps els hi volem transmetre com a educadors. Aquestes Lleis es componen de tres elements:   

Màximes de Baloo. Lema. Paraules màgiques.

b.2.1 Màximes de Baloo Són cinc principis que reflecteixen com han de comportar-se els Llops i Daines dintre i fora de la unitat. Són el punt més important que es té en compte a la hora de treballar amb ells la Promesa de Llop. Les màximes de Baloo són:     

El Llop obeeix sempre al Vell Llop. El Llop diu sempre la veritat, per difícil que li resulti. El Llop és net i endreçat. El Llop té els ulls i les orelles sempre oberts. El Llop no s’escolta a si mateix.

b.2.2 Paraules màgiques “Tu i jo som de la mateixa sang” Aquestes paraules pretenen recorda als Llops i Daines que tots dintre de la Unitat som iguals en quant a drets i deures, però que és necessari recordar-los que no tots tenim les mateixes habilitats ni capacitats, i que això també s’ha de tenir en compte, ja que no tots podran assumir els mateixos reptes.

b.2.3 Lema “Siempre lo mejor” “Tant com puc” El Lema de la Manada és força explicatiu per si mateix: els Llops i les Daines s’esforçaran sempre al màxim en els seus objectius i en el seu dia a dia.

39


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

b.3 La promesa de Llop És la segona promesa que rep l’Escolta en la seva vida dintre de l’Agrupament, després del compromís de Castors i Llúdries i abans de la Promesa Escolta, que rebrà a partir de Ràngers i Noies Guia. La Promesa de Llops s’entén com un reconeixement pel seu bon comportament (compliment de les Lleis de la Manada) o a l’esforç que ha fet per millorar-lo, i seguir més fidels aquests principis. També es té en compte que el nen ha tingut un compromís amb la Unitat assistint durant tota la ronda solar amb il·lusió i ganes de dur a terme els objectius que entre tots s’han pactat. Finalment, és necessari que el Llop es comprometi a seguir millorant el seu comportament, tant dintre del Cau, com a fora. En casos especials, es pot concedir la Promesa de Llops si la Roca de Consell creu que serà un estímul positiu que l’ajudarà a millorar com a Llop i persona. En aquest cas s’acostuma a donar promesa, amb la condició que si no s’observa millora, es pot revisar i, si fos necessari, treure la Promesa de Llop. Normalment el Llop es presenta a la Roca de Consell (que li ha de concedir la Promesa) a partir dels primers campaments d’estiu, després d’haver estat tota la Ronda Solar amb la Unitat. Es poden donar casos excepcionals, quan el nen demostra merèixer la promesa, que s’hauran de parlar entre els caps de la Unitat. El nen ha de saber les Lleis de la Manada explicades abans, entendre-les i aplicarles, si be no de forma exemplar, si que ha de demostrar un mínim esforç per seguir-les el millor possible. Quan el Llop/Daina decideix que vol fer la seva Promesa de Llop, ha de parlar-ho amb els Vells Llops que li explicaran els passos que ha de donar endavant, i quan sigui ni de Roca de Consell, haurà de presentar-hi una Carta, on haurà d’explicar:

   

La seva història dintre del Cau i particularment dintre de la Manada. Què és per ell la Promesa de Llop. Per què desitja formular-la. De les Màximes de Baloo, ha d’explicar les que més li costa seguir, i les que li resulta més fàcil.  Ha d’explicar algunes de les seves virtuts i defectes.  Ha d’escriure un compromís personal de millora, en alguna faceta en concret de la seva personalitat que vulgui millorar. Un cop hagi escrit la Carta, es podrà presentar davant la Roca del Consell, on la llegirà, per tal que la Manada pugui decidir si és mereixedor o no de la Promesa que vol aconseguir. Finalment, si la Manada li concedeix la Promesa, al dia següent es farà, davant de tot l’agrupament, el Gran Clamor, on formularà el Jurament de la seva Promesa de llop i rebrà el fulard.

40


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

b.4 Roca de Consell És la reunió dels Caps (Vells Llops) i els llops que tinguin promesa de Manada. S’utilitza principalment per decidir si es dóna la Promesa a aquells que es presenten. També es diu així a qualsevol reunió on assisteixen aquestes mateixes persones per debatre alguna cosa important dintre de la unitat. Per a obrir la cerimònia, cal reunir als caps i als llops amb promesa. Estaran tots els nens col·locats en ferradura al voltant dels caps. Aleshores un dels scouters convidarà a la resta a fer la salutació escolta amb les paraules “scouts saludad!”. A continuació tots els nens de la unitat amb promesa i els caps saludaran mentre es comença a cantar l’himne del “Mowgli rana” per a obrir la vetlla. Un cop finalitzat el cant, els llops realitzaran el seu crit d’unitat (“Lobatos y Lahinis, !siempre lo mejor!”). A continuació es va cridant a cada nen que es presenta a la promesa en aquest ordre: 1. Es comença parlant del nen a la Roca, una visió general. 2. El nen llegeix la seva Carta i la deixa. 3. Es parla de la Carta i del nen. Si es té algun dubte se’l crida i se li pregunta. Si no o un cop fetes les preguntes es vota. 4. Votació: es pot respondre SÍ, NO, SÍ AMB CONDICIONS o ABSTENIR-SE. Se li donarà la promesa si no hi ha més d’un no o dos abstencions. 5. Es crida el nen i se li diu el resultat. Un cop tots els nens han realitzat el seu compromís, es torna a reunir caps i nens amb promesa, i es felicita a tots els nens que hagin obtingut la seva promesa. Aleshores, es tornaran a col·locar en forma de ferradura per tal de saludar amb el senyal dels llops i cantar un altre cop per tal de tancar la cerimònia. Al dia següent, en la formació de l’agrupament, se’ls donarà a tots els que han realitzat la seva promesa el fulard davant de tot l’agrupament i els pares.

41


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

b.5 Gran Clamor Els llops i les daines fan un cercle al voltant d’Akela. Akela posa els braços en creu, quan els baixa comença el Gran Clamor. El llops encongits amb els genolls flexionats i diuen: “Akela, haremos siempre lo mejor”. El sisener que està davant Akela fa la salutació de llops amb les dues mans i diu: ¿Haremos siempre lo mejor? En aquell moment s’aixequen altres dos de cop i diuen, saludant també amb les dues mans: “Sí, sí , sí, (baixant la mà esquerra) lo mejor, lo mejor, lo mejor...”.

- Només Akela està al cercle, els altres caps de llops es mantenen a fora. - Tots aquells llops que no tenen la promesa es mantenen de peus. Aleshores Akela es posa en el cercle i els altres caps al seu costat. L’aspirant és conduït pel seu sisener davant Akela. El sisener saluda i torna al seu lloc. Comença el diàleg: Akela: Coneixes la Llei i la Promesa del Llops i Daines? Aspirant: Sí, les conec. Akela: A veure si t’accepta la resta de la Manada. L’aspirant es dirigeix cap a cada sisena per fora del cercle, començant per la seva esquerra. La sisena s’agafa de les mans i el sisener li diu: Akela: La sisena ... t’accepta si dius almenys dues Màximes de Baloo. Aspirant: (diu les màximes) Akela: La sisena ... t’accepta. Aleshores la sisena es deixa anar les mans i l’aspirant passa per ella en zig-zag. Després fa el mateix amb la resta de sisenes. Les altres preguntes poden ser: fer un nus rizo, dir les Paraules Màgiques... Quan ha acabat es situa davant d’Akela. Akela: Un cop la Manada t’ha acceptat, et convido a fer la teva Promesa. Aspirant: (saludant mà dreta) Prometo fer sempre el millor, obeir la Llei de la Manada i fer cada dia una bona acció. Aleshores Akela li col·loca el fulard dient-li que és el símbol de la seva Promesa i li farà dos nusos que són el símbol de les bones accions diàries. El nen saluda a Akela i als altres caps. Es gira i saluda la resta de la Manada i la Formació. Un cop fet això torna al seu lloc. Akela trenca la ferradura i tothom torna al seu lloc a la Formació.

42


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

c. Ràngers i Noies Guia A continuació es presenta un quadre que resumeix els principals dinamismes que es treballen a aquesta unitat.

Progrés personal

Joc institucional

Compromís

Petit grup

Fraternitat universal

Compromís Aventura Llei Scout

Cort d’Honor Alta patrulla

Promesa Scout Compromisos

Patrulles

Família escolta

c.1 Glossari de la unitat de ràngers i noies guia A continuació es presenta un resum dels principals elements de la unitat de ràngers. 

Aventura. Projecte de R/NG.

Alta patrulla. És la reunió dels caps de la unitat amb els caps de patrulla de les diferents patrulles per tractar temes importants de la unitat.

Càrrecs de les patrulles. Són ben diversos: cap de patrulla, subcap de patrulla, intendent, encarregat de farmaciola...

Cort d’Honor. Reunió que realitza tota la unitat per a confeccionar normes de convivència i de treball, actituds, hàbits personals,… Aquí es decideixen qüestions que afecten a tota la unitat: Promeses. Està formada pels caps amb Promesa i nens amb Promesa.

Padrí. És la persona que acompanya a aquell que es vol presentar a la Promesa. L’ensenya tot el que cal saber de proves, lleis, compromís... El presenta a la Cort d’Honor en el moment de la seva Promesa i s’encarrega de fer-li el passa-fulard pel fulard.

43


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Patrulles. Dins la gran unitat, petits grups de treball i convivència formats per uns sis nens i nenes. Les Patrulles permeten una major participació de tothom a l’hora de prendre decisions i crea entre els membres uns lligams afectius més grans que amb els membres de la gran unitat.

Promesa Scout i Família Scout. Acte en grup que realitza un rànger o una noia guia voluntàriament, en el qual es compromet, a través d’un objectiu concret, a créixer i a millorar com a persona. El compromís es treballa amb petits compromisos durant tota la ronda solar, tot i que normalment es realitzen a les vetlles de les excursions d’unitat, i s’ultima al final dels campaments d’estiu, on els caps lliurem el fulard. La Família Scout són tots els altres scouts del món.

c.2 La Llei Scout Al nostre cau ens movem per la Llei Scout. Els nens l’han de conèixer i seguir per poder tenir la promesa. - La ley scout: 1. El Scout cifra su honor en ser digno de confianza. 2. El Scout es leal. 3. El Scout ayuda a los demás sin pensar en recompensa. 4. El Scout es amigo y hermano de cualquier scout sin importar raza, credo o clase social. 5. El Scout es cortés y caballeroso. 6. El Scout ve en la naturaleza como obra de Dios y respeta los animales y las plantas. 7. El Scout obedece sin réplicas y no hace nada a medias. 8. El Scout sonríe y canta ante las dificultades. 9. El Scout es económico y trabajador del bien ajeno. 10. El Scout es limpio, puro y sano en sus pensamientos, palabra y acciones.

44


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

c.3 Promesa, padrí i proves (el P3) La Promesa és un compromís que estableixes amb tu, amb la resta de la unitat a la que pertanys, amb l’agrupament i amb la Família Scout. Aquesta permet: 

Adonar-se de que no s’està sol i de que existeixen altres realitats en les que es pot influir.

Ser constant i marcar-se uns objectius pels quals lluitar i amb els altres.

Conèixer a un mateix, adonar-se de les pròpies limitacions i defectes, i treballar per millorar-les.

Saber també les qualitats i treure el màxim profit cap als altres.

Comprometre’s amb els valors guardats en la Llei Scout.

El Padrí és la figura que guia a aquell que vol presentar-se a la Promesa. És una persona amb promesa que s’encarrega de transmetre els valors i ajudar a la persona a que es conegui a si mateixa, conegui la Família Scout i sigui capaç de formular el seu compromís. Utilitza les proves per transmetre un missatge a l’aspirant. Amb elles descobreix els valors que tanquen. Es té com tradició que el padrí regala un passa-fulard al seu fillol per simbolitzar la promesa.

Les Proves tracten diferents aspectes de la vida escolta i són sis. Amb elles es treballa d’una banda l’aspecte més pràctic de la vida scout i en elles es conté el significat que mostra la Llei Scout i els seus valors. 

Morse  comunicació profunda i no verbal.

Nusos  relació i llaços amb la resta.

Vivac  superar pors i autosuficiència.

Orientació  esperit crític i voluntat.

Socorrisme  ajuda als altres.

Foc  esperit de superació.

45


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

c.4 Cort d’Honor La Cort d’Honor existeix a la unitat com un òrgan de revisió, avaluació i reflexió al voltant de la vida escolta. És el màxim organisme de la unitat i està composta pels caps amb promesa i nens amb promesa. La presideix el responsable de la unitat, o si està present, el cap d’agrupament. Els seus objectius es recullen a continuació.

 Vivència de la Llei i manteniment de la promesa.  Analitzar la unitat i el comportament dels seus membre.  Prendre decisions sobre noves promeses. Les seves sessions s’han de realitzar en un ambient solemne i formal, ja que els temes tractats són de màxima importància per adquirir els valors que al cau es treballen. S’ha d’assistir amb l’uniforme correcte, tal com s’ha explicat a la formació. Per últim, s’ha de respectar el procediment típic, que a continuació s’explica. 1. S’obre la Cort amb tots els assistents en cercle. El cap de la unitat la introdueix i a continuació es canta com a la formació, de manera que quan s’acaba de cantar, es crida ¿Scouts Siempre?, !Alerta!; ¿Scouters Siempre?, !Alerta para servir! 2. Quan s’acaba la introducció es llegeix un petit text que convidi a la reflexió. És un moment per recordar el propi compromís i la promesa que es va fer fa temps. 3. A continuació, el padrí presenta al seu fillol parlant de ell. Es crida la persona que s’està presentant a la Cort i aquest llegeix la Carta. 4. La Cort parla en torns de la primera impressió que vol donar de la persona en ordre, és només un torn sense rèplica. Quan s’acaba es comença el debat per torns. 5. Si es tenen dubtes sobre la Carta o amb les respostes del padrí no es té suficient, es pot cridar l’aspirant per preguntar-li directament. També se li pot demanar alguna cosa pràctica sobre les proves: fer nusos, parlar d’orientació... 6. Quan es decideix es vota. Votació: es pot respondre SÍ, NO, SÍ AMB CONDICIONS o ABSTENIR-SE. Se li donarà la promesa si no hi ha cap no o més d’una abstenció. 7. Per últim es convoca l’aspirant i se li diu la resposta. Un cop s’ha realitzat la cerimònia, es tornen a reunir els assistents, i se’l felicita si s’ha obtingut la seva promesa. Aleshores, es tornaran a col·locar en forma de cercle per tal de saludar amb el senyal scout i cantar un altre cop per tal de tancar la cerimònia. A

46


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

continuació ve la Vela d’Armes, però no es pot explicar en què consisteix perquè ha de romandre secret pels aspirants.

47


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

c.5 Cerimònia a la formació Una vegada s’està en Formació i s’han fet els compromisos de Castors i Promeses de Llops, es fan les Promeses escoltes. El cap d’agrupament (o la persona que porta la Formació), fa una introducció a la cerimònia dient que ahir va haver Cort d’Honor i aquesta va decidir donar-li la Promesa a qui sigui. Aleshores el Padrí va per darrere de la Formació i, posant la mà dreta a l’espatlla esquerra del fillol, el porta davant del cap d’agrupament. Un cop allà, es col·loca el bordó (pal llarg per caminar) en horitzontal entre el cap d’agrupament i la persona que està rebent la Promesa. A sobre del bordó si posa la Bíblia, o un llibre que simbolitzi alguna cosa pel cau o pels caps, i a sobre el fulard doblat. El fillol posa la mà a sobre del fulard i es fa el jurament. Les frases del cap d’agrupament estant en cursiva i les del fillol no. -

¿Qué deseas? Ser scout. ¿Para qué? Para cumplir mis deberes para con Dios y la patria. ¿Esperas beneficio material alguno? No, no lo espero. ¿Conoces las Leyes y Virtudes scout? Sí, las conozco. ¿Prometes cumplirlas? Sí, lo prometo. ¿Durante cuanto tiempo? Con la ayuda de Dios para siempre. Bueno, ahora pasamos a formular tu promesa scout. Por mi honor y con la gracia de Dios prometo hacer cuanto de mí dependa: para cumplir mis deberes para con Dios y la patria, ayudar al prójimo en toda circunstancia y cumplir fielmente la ley scout.

Un cop s’ha formulat la promesa scout es doblega el fulard i se li posa. Si el padrí te passador per ell se li dóna, si no algú li deixa un pel moment. Aleshores el fillol saluda amb la salutació escolta en aquest ordre: -

Cap d’agrupament. Padrí. Resta de caps començant des de l’esquerra dels mateixos, des de castors a trucs. La resta de la Formació.

Un cop ha saludat a tothom tornen padrí i fillol al seu lloc.

48


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

d. Pioners i Caravel·les A continuació es presenta un quadre que resumeix els principals dinamismes que es treballen a aquesta unitat.

Progrés personal

Joc institucional

Compromís

Compromís Cort d’Honor Promesa Scout Empresa Nus d’alerta Compromisos Llei Scout Nota: per temes de Promesa mirar la part de RiNG.

Petit grup

Fraternitat universal

Nusos

Família escolta

d.1 Glossari de la unitat de pioners i caravel·les A continuació es presenta un resum dels principals elements de la unitat de pioners. 

Empresa. Projecte de P/C.

Nus d’alerta. És la reunió dels caps de la unitat amb els caps de nusos dels diferents nusos per tractar temes importants de la unitat.

Càrrecs dels nusos. Són ben diversos: cap de nus, subcap de nus, intendent, encarregat de farmaciola...

Cort d’Honor. Reunió que realitza tota la unitat per a confeccionar normes de convivència i de treball, actituds, hàbits personals,… Aquí es decideixen qüestions que afecten a tota la unitat: Promeses. Està formada pels caps amb Promesa i nens amb Promesa.

Padrí. És la persona que acompanya a aquell que es vol presentar a la Promesa. L’ensenya tot el que cal saber de proves, lleis, compromís... El presenta a la Cort d’Honor en el moment de la seva Promesa i s’encarrega de fer-li el passa-fulard pel fulard.

49


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Nusos. Dins la gran unitat, petits grups de treball i convivència formats per uns sis nens i nenes. Els nusos permeten una major participació de tothom a l’hora de prendre decisions i crea entre els membres uns lligams afectius més grans que amb els membres de la gran unitat.

Promesa Scout i Família Scout. Acte en grup que realitza un pioner o una caravel·la voluntàriament, en el qual es compromet, a través d’un objectiu concret, a créixer i a millorar com a persona. El compromís es treballa amb petits compromisos durant tota la ronda solar, tot i que normalment es realitzen a les vetlles de les excursions d’unitat, i s’ultima al final dels campaments d’estiu, on els caps lliurem el fulard. La Família Scout són tots els altres scouts del món.

50


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

e. Trucs A continuació es presenta un quadre que resumeix els principals dinamismes que es treballen a aquesta unitat.

Progrés personal

Joc institucional

Compromís

Petit grup

Compromís

Cort d’Honor

Promesa Scout

Primer i segon anys

Fraternitat universal Família escolta

Descoberta Compromisos Llei Scout Nota: per temes de Promesa mirar la part de RiNG. e.1 Glossari de la unitat de trucs A continuació es presenta un resum dels principals elements de la unitat de pioners. 

Descoberta. Projecte de Truc.

Cort d’Honor. Reunió que realitza tota la unitat per a confeccionar normes de convivència i de treball, actituds, hàbits personals,… Aquí es decideixen qüestions que afecten a tota la unitat: Promeses. Està formada pels caps amb Promesa i nens amb Promesa.

Padrí. És la persona que acompanya a aquell que es vol presentar a la Promesa. L’ensenya tot el que cal saber de proves, lleis, compromís... El presenta a la Cort d’Honor en el moment de la seva Promesa i s’encarrega de fer-li el passa-fulard pel fulard.

Primer i segon any. Dins la gran unitat, petits grups de treball i convivència formats per uns sis nois i noies. Els grups permeten una major participació de tothom a l’hora de prendre decisions i crea entre els membres uns lligams afectius més grans que amb els membres de la gran unitat. Els de primer any s’encarreguen de fer descobertes i els de segon de fer projecte de col·laboració.

Promesa Scout i Família Scout. Acte en grup que realitza un truc la voluntàriament, en el qual es compromet, a través d’un objectiu concret, a créixer i a millorar com a persona. El compromís es treballa amb petits compromisos durant tota la ronda solar, tot i que normalment es realitzen a les vetlles de les excursions d’unitat, i s’ultima al final dels campaments d’estiu, on els caps lliurem el fulard. La Família Scout són tots els altres scouts del món.

51


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Assoliment específic de branques a. Llops i daines Els objectius bàsics que ens hem imposat per la unitat de Llops.              

Aprendre a treballar en petit grup Participar activament en la planificació Escoltar als demés Començar a assumir els teus propis errors Fer-se sol la motxilla Saber aproximadament muntar una tenda Saber que s’ha de caminar i no queixar-se S’han d’haver adquirit hàbits d’higiene i realitzar-los sense que els caps estiguin al darrera. Conèixer que són les fites i saber seguir-les Saber fer un nus rizo Tenir una opinió pròpia i començar a defensar-la sense por als demés Saber estar tranquil, assegut i comportar-se quan s’està (en cercle o assegut) explicant alguna activitat Ser responsable del seu uniforme Ser capaços de fer posicions de formació.

b. Ràngers i Noies Guia Els objectius bàsics que ens hem imposat per la unitat de RiNG.         

Que adquireixin l’hàbit de caminar. Que aprenguin a valdre’s per si mateixos. Que siguin capaços de donar la seva opinió, esperit crític. Que s’obrin al món, siguin conscients de les distintes realitats. Que sàpiguen conviure en Unitat i amb gent de fora. Que siguin responsables i conscients dels seus actes. Que puguin moure’s en la natura amb pocs mitjans. Que intentin deixar el món millor de com l’han trobat. Que sàpiguen comprometre’s i siguin responsables del compromís assumit.

52


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

c. Pioners i Caravel·les Els objectius bàsics que ens hem imposat per la unitat de Pioners.       

Que siguin capaços de preparar una excursió amb tot el que això comporta. Que hagin madurat tant com per treure conclusions de tot el que els rodeja ( no ser superficials, tenir una opinió crítica) Que siguin responsables dels seus actes tant a nivell positiu com negatiu. Que tinguin iniciativa a la hora de decidir el que volen fer, mostrant el seu criteri per modificar les idees originals. Que siguin capaços d’assumir responsabilitats dintre de la unitat. Que tinguin un compromís personal amb el cau i se conseqüent amb ell. Que siguin capaços d’adoptar els valors adquirits en el cau en el seu dia a dia.

53


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Annexes Reglament de Règim Intern de l’agrupament Elecció de càrrecs Cap a finals de campaments d’estiu, es parlarà dels càrrecs del cau: intendent, secretari, administrador, responsable pedagògic, cap d’agrupament i encarregat d’imatge. Si algú vol presentar-se per aquests càrrecs ho haurà de fer saber a la resta abans d’aquesta data. Un cop a Consell, es parlarà entre tots de si aquesta persona és bona pel càrrec i ell/a mateix/a haurà de defensar la seva posició. Un cop s’hagi parlat es decidirà per consens (on caben ABSTENCIONS però no NOS) si la persona assumeix el càrrec. Per últim, els temps normals de permanència als càrrecs són de entre 1 i 3 anys, però cada any s’hauran de revisar com es porten els mateixos i si es volen o no canviar. No es pot obligar a ningú a ser nombrat per un càrrec, és la pròpia persona qui ho decideix.

54


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Elecció de l’equip de caps Cap a finals de campaments d’estiu, es parlarà amb els caps d’agrupament sobre les unitats on es vol estar el curs següent. Aleshores els caps d’agrupament prepararan un possible equip de caps que presentaran a principi de curs. Un cop a Consell, es parlarà entre tots de si aquest equip és bo i es parlarà de si s’està d’acord o no, canviant tot allò que es vulgui. Un cop s’hagi parlat es decidirà per consens (on caben ABSTENCIONS però no NOS) si s’accepta l’equip de caps. Per últim, es recorda que les prioritats a l’hora de fer un equip de caps són les següents (no estan en ordre d’importància): - Equip mixt. - Carnets de monitor. - Relleu i continuïtat amb els nens. - Benestar dels caps.

55


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

Objectius concrets de l’AEiG i de cada branca a. Objectius concrets de la ronda solar 08-09 Dins els valors que intentem sempre fomentar i transmetre entre tots els caps als nens i nenes de l’agrupament, aquest any li volem donar una importància especial a dos d’ells: 

Un de ben bàsic però que de vegades cal reforçar i que és el respecte: -

Cap a un mateix Envers els altres Cap a l’entorn

I volem potenciar també l’esperit crític dels nens i nenes, ja que creiem que es una eina indispensable per viure en aquesta societat.

Enguany el cau fa 25 anys. Ho celebrarem durant el curs amb diferents actes preparats per la Comissió del 25è aniversari.

56


Projecte Educatiu d'Agrupament del Damia de Veuster

57


Projecte Educatiu d'Agrupament