Issuu on Google+

Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d'Internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets. Internet és la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que a vegades se l'anomena «la xarxa de xarxes». Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una Internet, però d'Internet en majúscules només n'hi ha una. Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic, com per exemple un ordinador, un telèfon mòbil o bé consoles. Un dels serveis que utilitza Internet com a mitja de transmissió i que ha tingut més èxit és la World Wide Web (WWW, o "la Web"), fins al punt que és habitual la confusió entre els dos conceptes. La WWW és un conjunt de protocols que permet, de forma senzilla, la consulta remota d'arxius d'hipertext. I fou un desenvolupament posterior a Internet. Altres serveis també molt populars són l'enviament de correu electrònic (protocol SMTP), la transmissió d'arxius (FTP i P2P), les converses en línia (IRC), la missatgeria instantània i presencial (p.ex. XMPP), la transmissió de contingut i comunicació multimèdia-telefonia (VoIP), televisió (IPTV), els butlletins electrònics (NNTP), l'accés remot a altres dispositius (SSH i Telnet), i molts altres protocols que no segueixen un estàndard sinó que són privats, com per exemple els que puguin usar els jocs en línia.

Taula de continguts [amaga] • • • •

• • • • •

1 Terminologia 2 Història 3 Protocols d'Internet o 3.1 Capes 4 Serveis més comuns o 4.1 World Wide Web o 4.2 Correu electrònic o 4.3 Compartiment de fitxers o 4.4 Trucades telefòniques o 4.5 Televisió per Internet o 4.6 Xat o 4.7 Altres serveis minoritaris 5 Accés a Internet o 5.1 Connexió telefònica convencional o 5.2 Connexió per satèl·lit o 5.3 Connexió mòbil o 5.4 PLC 6 Llengües 7 Organismes reguladors 8 Censura 9 Notes 10 Referències


11 Vegeu també

12 Enllaços externs

[modifica] Terminologia

Representació d'Internet com un núvol en UN diagrama que representa una xarxa Internet és una forma abreujada del terme tècnic internetwork[1] (interconnexió de xarxes), que és el resultat de la interconnexió de xarxes informàtiques amb passarel·les especials o routers. Internet també és sovint es coneix com "la xarxa". El terme Internet, quan es refereix a tot el sistema mundial de xarxes IP, ha estat tradicionalment tractat com un nom propi i, per tant, escrit amb una lletra inicial majúscula. En els mitjans de comunicació i la cultura popular ha desenvolupat una tendència a considerar-ho com un substantiu, un nom comú i, per tant, també s'escriu "internet", amb una minúscula inicial. Els termes Internet i World Wide Web són d'ús freqüent en la parla quotidiana, i s'usen sense gaire distinció, com si fossin sinònims.[2] No obstant això, Internet i World Wide Web no són el mateix.[3] Internet és un sistema mundial de comunicació de dades, un sistema de comunicació d'informació global. Es tracta d'una infraestructura de maquinari i programari que proporciona connectivitat entre ordinadors. Per contra, la Web és un dels serveis de comunicació a través d'Internet; aprofita Internet com una infraestructura de comunicacions. La World Wide Web és un conjunt, un recull de documents interconnectats i altres recursos, enllaçats per hiperenllaços i URLs.[4][n. 1] Per tant, la World Wide Web és una part de la Internet.[5] En moltes il·lustracions tècniques on no és important el lloc exacte o la interrelació dels recursos d'Internet, xarxes extenses són sovint representades com un núvol.[6] Aquesta imatge verbal s'ha formalitzat en el concepte més recent de la computació en núvol o nuvol informàtic, que originalment en anglès s'anomena cloud computing.

[modifica] Història Article principal: Història de l'Internet La prehistòria d'Internet es basa en una xarxa de caràcter militar creada pel Departament de Defensa dels Estats Units. El 29 d'octubre de 1969 arrencava a la UCLA (Universitat de Califòrnia de Los Ángeles) el primer node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET. Però tècnicament el naixement d'Internet, es produí l'1 de gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg abast (WAN) basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la


National Science Foundation (NSF) dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa s'obrí als interessos comercials. Durant la dècada del 1990, la xarxa guanyà en densitat. L'agost de 1991, el CERN publicà el projecte World Wide Web, i dos anys després Tim Berners-Lee inicià la creació de l'HTML i HTTP. Al 1993 el Centre nacional per aplicacions de supercomputació de la Universitat d'Illionis desenvolupà el primer navegador web, el Mosaic en la seva versió 1.0. Internet com a mitjà de comunicació es va començar a generalitzar en els països desenvolupats a mitjans dels anys 90. En gran part, Internet l'han anat fent els «internautes», tot creant serveis majoritàriament gratuïts. De tota manera, des de finals dels anys 90, els serveis de pagament i el comerç electrònic hi tenen una presència cada vegada més gran. En una presentació cronològica de fets, es pot destacar:

Leonard Kleinrock i el primer IMP de la xarxa ARPANET a la UCLA. •

1961. El mes de juliol, Leonard Kleinrock va publicar des del MIT el primer document sobre la teoria de commutació de paquets. Kleinrock va convèncer Lawrence Roberts de la factibilitat teòrica de les comunicacions via paquets en comptes de circuits, la qual cosa va resultar ser un gran avenç en el camí cap al treball informàtic en xarxa. L'altre pas fonamental va ser fer dialogar als ordinadors entre si. Per explorar aquest terreny, el 1965, Roberts va connectar un ordinador TX2 a Massachusetts amb un Q-32 ubicat a Califòrnia a través d'una línia telefònica commutada de baixa velocitat, creant així la primera (encara reduïda) xarxa d'ordinadors d'àrea àmplia.

1969. La primera xarxa interconnectada va néixer el 21 de novembre de 1969, quan es creà el primer enllaç entre les universitats d'UCLA i la de Stanford per mitjà d'una línia telefònica commutada, i gràcies als treballs i estudis anteriors de diversos científics i organitzacions des de 1959. El mite que ARPANET, la primera xarxa, es va construir simplement per sobreviure a atacs nuclears


segueix sent molt popular. No obstant això, aquest no va ser l'únic motiu. Si bé és cert que ARPANET va ser dissenyada per sobreviure a fallades en la xarxa, la veritable raó fou que els nodes de commutació eren poc fiables, tal com es testifica en la següent cita:

«

Arran d'un estudi de RAND, es va estendre el fals rumor que ARPANET va ser dissenyada per a resistir un atac nuclear. Això mai va ser cert; només un estudi de RAND, no relacionat amb ARPANET, considerava la guerra nuclear en la transmissió segura de comunicacions de veu. No obstant, treballs posteriors emfatitzaren la robustesa i capacitat de supervivència de grans porcions de les xarxes subjacents

»

—Internet Society. A Brief History of the Internet •

1972. Es va realitzar la primera demostració pública de ARPANET, una nova xarxa de comunicacions finançada per la DARPA (en anglès, Defense Advanced Research Projects Agency)[n. 2] que funcionava de forma distribuïda sobre la xarxa telefònica commutada. L'èxit d'aquesta nova arquitectura va servir perquè, l'any 1973, la DARPA iniciés un programa de recerca sobre possibles tècniques per interconnectar xarxes de diferents classes, orientades al trànsit de paquets. Amb aquesta finalitat, van desenvolupar nous protocols de comunicacions que permetessin aquest intercanvi d'informació de forma "transparent" per a les computadores connectades. De la filosofia del projecte va sorgir el nom de "Internet", que es va aplicar al sistema de xarxes interconnectades mitjançant els protocols TCP i IP.

1983. L'1 de gener, ARPANET va canviar el protocol NCP per TCP/IP. Aquest mateix any, es va crear l'IAB per tal d'estandarditzar el protocol TCP/IP i de proporcionar recursos de recerca a Internet. D'altra banda, es va centrar la funció d'assignació d'identificadors en la IANA que, més tard, va delegar part de les seves funcions a al registre d'Internet (Internet registry) que, al seu torn, proporciona serveis als DNS (Domain Name System).

1986. La NSF va començar el desenvolupament de NSFNET (en anglès, National Science Foundation's Network) que es va convertir en la principal xarxa en arbre d'Internet, complementada després amb les xarxes NSINET i ESNET, totes elles als Estats Units. Paral·lelament, aparegueren altres xarxes troncals a Europa, tant públiques com comercials, i juntament amb les americanes formaren l'esquelet bàsic o "backbone" d'Internet.

1989-1990. Amb la integració dels protocols OSI (Open System Interconnection o Interconnexió de Sistemes Oberts) en l'arquitectura d'Internet, es va iniciar la tendència actual de permetre no només la interconnexió de xarxes d'estructures diferents, sinó també la de facilitar l'ús de diferents protocols de comunicacions. Al CERN de Ginebra, un grup de físics encapçalat per Tim Berners-Lee va crear el llenguatge HTML, basat en el SGML (Standard Generalized Markup Language). El 1990 el mateix equip va construir el primer client web, anomenat WorldWideWeb (WWW), i el primer servidor web.


2006. El 3 de gener, Internet va arribar als mil cent milions d'usuaris. Es preveu que en deu anys, la quantitat de navegants de la Xarxa augmentarà a 2.000 milions.[7]

[modifica] Protocols d'Internet L'article necessita alguna millora en el contingut o l'estil. (Col·laboreu-hi!) Vegeu la pàgina de discussió El maig de 1974, l'Institute of Electrical and Electronic Engineers (Institut d'Enginyers Elèctrics i Electrònics) o IEEE va publicar un document titulat A Protocol for Packet Network Interconnection ("Protocol per al paquet d'interconnexió de xarxes").[8] Els autors de l'article, Vint Cerf i Bob Kahn, descriuen un protocol d'interconnexió de xarxes per a compartir recursos amb paquets commutació entre els nodes. Un component central de control d'aquest model va ser el Transmission Control Program (TCP) (Programa de Control de Transmissió) que incorpora tant els vincles orientats a la connexió i els serveis de datagrames entre hosts. El monolític de control de transmissió del programa es va dividir més tard en una arquitectura modular que consisteix en el Protocol de control de transmissió en el nivell orientat a la connexió i el Protocol d'Internet en la interconnexió (datagrama) capa. El model va ser conegut informalment com TCP / IP, encara que formalment es fa referència en endavant com la suite de protocol d'Internet. El component més important del model d'Internet és el Protocol d'Internet (Internet Protocol o IP), que preveu fer front als sistemes (adreces IP) per als ordinadors a Internet. IP permet interconnexió i essencialment estableix la pròpia Internet. IP versió 4 (IPv4) és la versió inicial utilitzat en la primera generació de la Internet d'avui i encara està en ús dominant. Va ser dissenyat per fer front a ~ 4300000000 Usuaris d'Internet (109). No obstant això, el creixement explosiu d'Internet ha portat a l'esgotament d'adreces IPv4 que s'estima entrarà en la seva etapa final en aproximadament 2011.[9] Una nova versió del protocol, IPv6, es va desenvolupar a mitjans de 1990 que proporciona molt més gran i més capacitat de fer front a encaminament eficient del trànsit d'Internet. IPv6 està actualment en fase de desenvolupament comercial a tot el món i els registres d'adreces d'Internet (RIR) han començat a instar a tots els administradors de recursos per a planificar la ràpida adopció i la conversió.[10] El Protocol d'Internet és un dels elements determinants que defineixen la Internet. El protocol d'interconnexió dominant a la capa d'Internet en ús avui en dia és IPv4, amb el número 4 assignat com el nombre de protocol versió formal realitzat en tots els datagrames IP. IPv4 es descriu en el RFC 791 (1981). El successor d'IPv4 és IPv6. La seva modificació més important des de la versió 4 és el sistema d'adreces. IPv4 utilitza adreces de 32 bits (c. 4 milions de dòlars, o 4,3 × 109, Direccions), mentre que IPv6 utilitza adreces de 128 bits (undecillones c. 340, o 3,4 × 1038 adreces). Encara que l'adopció d'IPv6 ha estat lent, a partir de juny de 2008, tots els sistemes de govern dels Estats Units han demostrat suport a la infraestructura bàsica per a IPv6 (encara que només sigui a nivell de columna vertebral).[11] Els números de versió de 0 a 3 van ser versions de desenvolupament de IPv4 utilitza entre 1977 i 1979. La versió 5 va ser usada pel Protocol d'Internet Stream, un protocol


experimental de streaming. Els números de versió 6-9 van ser proposats per a diversos models de protocol dissenyat per substituir IPv4: SIPP (Simple Internet Protocol Plus, ara conegut com IPv6), TP / IX (RFC 1475), PIP (RFC 1621) i la tuba TCP (i UDP amb el més gran. Les adreces, RFC 1347). La versió 6 va ser triada finalment com l'assignació oficial per al protocol d'Internet successor, posteriorment estandarditzat com IPv6. Una sol licitud de comentaris humorístics que van fer un centre de protocol IPv9 de la seva història va ser publicada l'1 d'abril de 1994 per la IETF.[12] Va ser pensat com una broma de l'April Fool's Day. Altres propostes protocol denominat "IPv9" i "IPv8" també han aparegut breument, encara que aquests van arribar amb poc o cap suport de la indústria en general i el món acadèmic.[13]

[modifica] Capes A la capa més baixa d'internet (Capa de xarxa) hi ha protocol IP (IPv4) (adreces de 4 bytes). Aquest protocol serveix per identificar els equips únicament dins Internet mitjançant adreces de l'estil 234.23.58.122. En un futur proper ha de ser reemplaçat per IPv6 (adreces de 16 bytes), ja que l'espai d'adreces que ofereix IP versió 4 s'està quedant esgotat. Un exemple d'adreça IPv6 és 2001:0db8:85a3:08d3:1319:8a2e:0370:7344. Al mateix nivell també hi ha ICMP. No orientat a la connexió. Serveix per controlar i senyalitzar els errors que es puguin produir. A la següent capa, la Capa de transport, hi trobem els protocols TCP (Transmission Control Protocol) i UDP (User Datagram Protocol). Són els encarregats de transportar les dades. TCP estableix una «connexió» virtual, cosa que dóna un cert nivell de fiabilitat. UDP és un protocol de «millor intent», sense connexió, en el que els paquets perduts en la transmissió no són reenviats. A l'última capa hi ha els protocols d'aplicació. HTTP (web), FTP (intercanvi fitxers), SMTP (e-mail).

[modifica] Serveis més comuns [modifica] World Wide Web Article principal: World Wide Web Probablement el servei més conegut. Dins aquí les pàgines més populars són, discutiblement, Google.com, Yahoo.com, YouTube.com, Fotolog.com, Wikipedia.org, MySpace.com, FaceBook.com, MSN.com. Tot i que molta gent usa els termes Internet i WWW indistintament, és important remarcar que no són el mateix.

[modifica] Correu electrònic Article principal: Correu electrònic El correu-e o E-mail permet enviar missatges de text de forma anàloga al correu ordinari. Els dos serveis més populars que ofereixen correu electrònic gratuïtament a


són GMail i Hotmail. No tot el correu-e té accés a Internet. De fet hi ha empreses que usen correu electrònic sense tenir realment una adreça externa. Per altra banda, hi ha dues formes d'usar el correu electrònic: a través del web (Gmail, Hotmail, Yahoo..) o mitjançant programes específics, com Mozilla Thunderbird o Microsoft Outlook. El correu-e permet afegir arxius al text a través del que es coneix com MIME.

[modifica] Compartiment de fitxers Vàries tecnologies permeten compartir fitxers. Des d'un adjunt en un e-mail, o un servidor FTP (arquitectura client servidor), o les famoses xarxes P2P (Emule, Napster, BitTorrent...), on són freqüents les descàrregues de música en mp3, vídeos en DivX, i programari El fet que avui en dia tot el que es pugui reduir a text, imatge, vídeo i so pot ser enviat per Internet a molt baix cost, ha fet que les grans indústries encarregades de la seva distribució (discogràfiques, premsa, productores cinema) estiguin patint grans canvis.

[modifica] Trucades telefòniques Voice Over IP (Skype). Hi ha en procés una convergència digital. Els dos mons s'estan acostant. Per una banda, mitjançant passarel·les, es permet des d'internet trucar a telèfons convencionals a preus reduïts. Per altra banda, també s'estan fabricant telèfons similars als convencionals que funcionen sobre tecnologia IP. Si a això ajuntem la gran quantitat de xarxes Wi-Fi existents, les possibilitats són molt grans.

[modifica] Televisió per Internet Usant la mateixa filosofia que els xarxes P2P de compartició de fitxers, s'estan experimentant de transmetre televisió a través d'internet, en una tecnologia anomenada P2PTV (Joost, Zattoo). També hi hauria una tècnica més convencional de client-servidor anomenada IPTV.

[modifica] Xat Missatgeria instantània i IRC, fòrums, webcams.

[modifica] Altres serveis minoritaris Altres serveis més minoritaris, especialitzats, o caducs, són: • • • •

El Gopher va ser el precursor de la World Wide Web. El Whois serveix per conèixer el titular d'un nom de domini o d'una adreça IP. El Telnet servia per accedir remotament a un ordinador a través d'un terminal d'ordinador. El SSH és la versió moderna del Telnet. La novetat és que la informació va encriptada.


El LDAP ofereix serveis de directori (llistat de persones i les seves dades personals)

[modifica] Accés a Internet

Punt d'accés a Internet a Alemanya Normalment es paga a un proveïdor d'accés a Internet en forma de tarifa plana per poder accedir a la xarxa. També hi ha modalitats de pagament en funció del volum de dades transmès (normal en connexions mòbils). La connexió gratuïta també és força típica en el Wi-Fi, servei comú en biblioteques, hotels, aeroports i alguns bars.

[modifica] Connexió telefònica convencional Usant la Xarxa Telefònica Commutada (Plain Old Telephone Service) com a medi de transmissió de dades. • •

Mòdem: estan limitats a una velocitat màxima de connexió de 56 Kbps També coneguts com a mòdems dial-up. ADSL: entre 4 i 20 Mbits de baixada i 512 Kbps de pujada. Per tant permet navegar a molta més velocitat que la connexió amb mòdem estàndard

[modifica] Connexió per satèl·lit Poc comuna en usuaris domèstics. Ofereix altes velocitats de baixada. Mentre que la retransmissió de pujada s'ha de fer mitjançant una connexió telefònica.

[modifica] Connexió mòbil • •

GSM (2G) ⇒ GPRS UMTS (3G)

[modifica] PLC Article principal: Power Line Communication


Utilitza els cables d'electricitat per a transmetre les dades. Els mòdems PLC es connecten a una presa de corrent i a l'ordinador. Solució per a llocs rurals on la centraleta és prou allunyada per poder rebre ADSL. Una variant «domèstica» d'aquest tipus de mòdems s'utilitza com a sistema d'interconnexió entre dos o més equips utilitzant la xarxa elèctrica d'una vivenda en lloc d'utilitzar un cable o una connexió WiFi per a connectar-los. Això permet tenir el router de connexió a Internet en una habitació i l'ordinador en una altra, connectats a través de la xarxa elèctrica de l'habitatge. [amaga]

Accessos a Internet RTC · RDIS / ISDN · Línia Digital d'Abonat (DSL) · Asymmetric Digital Subscriber Line (ADSL) · ADSL Lite · Asymmetric Digital Subscriber Line 2 (ADSL2) · ADSL2+ · Cable mòdem · CDMA · DSLAM · Global System for Mobile Communications (GSM) · GMSK · GPRS · EDGE · EVDO · High Data Rate Digital Subscriber Line (HDSL) · HSDPA · IDSL · Internet via satèl·lit · LMDS · Power Line Communication (PLC) · FTTH · G.SHDSL · PDSL · RADSL · SDSL · Telefonia mòbil · TDMA · UDSL · Universal Mobile Telecommunications System (UMTS) · VoDSL · VDSL · VDSL2 · Xarxa sense fil o Wi-Fi · Xarxa Digital de Serveis Integrats (XDSI) Banda ampla · Enrutador · Mòdem · Fibra òptica · Triple-play

Perills i riscos d'internet Aïllament social El fet de passar-se moltes hores connectat a internet pot acabar per produir un aïllament social en les persones. Aquestes, sense donar-se’n compte, van passant més hores davant de l’ordinador ja sigui jugant a jocs on-line, fòrums, xarxes socials..... que fent les activitats que abans solien fer com quedar amb els amics, fer esport..... i acaben per aïllar-se de la seva gent. La persona acaba per tenir una addicció a l’ordinador, és a dir, té una malaltia. Tot i això, si la persona se’n dóna compte i està disposada a anar al psicòleg o si fa falta al psiquiatra, es pot curar i tornar a fer una vida normal. Amenaçar i difamar en l’anonimat El fet d’insultar a una persona per Internet, deixarho escrit als fòrums o a les xarxes socials com per exemple el Facebook és un delicte ja que té la mateixa gravetat que si es digués a la cara. La diferència és que és una manera més covarda de dir-ho. Per tant, la persona insultada o amenaçada ho pot denunciar a la policia, a la qual no li resultarà molt difícil saber des de quin ordinador s’ha fet gràcies a la IP que té cadascun.

[modifica] Llengües


Gràfic dels usuaris d'Internet per cada 100 habitants entre 1997 i 2007 segons la International Telecommunication Union L'idioma predominant de comunicació a Internet és l'anglès. Això pot ser el resultat de l'origen d'Internet, així com el paper d'Anglès com a llengua franca. També pot estar relacionat amb la capacitat dels pobres de les primeres computadores, en gran part originaris dels Estats Units, per manejar caràcters diferents dels de la variant d'Anglès de l'alfabet llatí. Després d'Anglès (28% dels visitants web) els idiomes més sol.licitades en el World Wide Web són xinesos (23%), espanyol (8%), Japó (5%), portuguès i alemany (4% cadascun), àrab, francès i Rússia (3% cadascun) i Corea (2%).[14] Per regions, el 42% d'usuaris d'Internet del món estan a Àsia, el 24% a Europa, el 14% a Amèrica del Nord, 10% a Amèrica Llatina i el Carib en el seu conjunt, el 5% a l'Àfrica, 3% a l'Orient Mitjà i l'1% a Austràlia i Oceania.[15] A Àsia, Corea del Sud té la major penetració d'Internet amb el 81,1% d'usuaris (com la comparació amb Japó un 78,2%,[16] i els EUA amb el 77,3%).[17] Les tecnologies de la Internet han desenvolupat prou en els últims anys, especialment en l'ús d'Unicode, que bones instal.lacions estan disponibles per al desenvolupament i la comunicació en llengües més utilitzades del món. No obstant això, alguns problemes com mojibake (visualització incorrecta d'algunes opcions d'idioma ") segueixen sent.

[modifica] Organismes reguladors • • •

ICANN - gestió de dominis. Depenent del Departament de Comerç dels Estats Units IANA - entitat depenent del ICANN. IETF - encarregat dels Request for Comments. Formada per voluntaris.

[modifica] Censura És extremadament difícil, si no impossible, establir un control centralitzat i global d'Internet. Alguns governs, de nacions tals com Iran, Aràbia Saudita, Cuba, Corea del Nord i la República Popular de la Xina, restringeixen els continguts, polítics i religiosos, que persones dels seus països poden veure a Internet, considerats contraris al seus criteris. La censura es fa, a vegades, mitjançant filtres controlats pel govern, recolzats en lleis o motius culturals, castigant la propagació d'aquests continguts. No obstant això, molts usuaris d'Internet poden burlar aquests filtres, doncs la majoria del


contingut d'Internet està disponible a tot el món, sense importar on estiguis, sempre i quan es tingui l'habilitat i els medis tècnics necessaris. Una altra possibilitat, com en el cas de la Censura d'Internet a la República Popular de la Xina es combinin amb l'autocensura de les pròpies empreses proveidores de serveis d'Internet, com Yahoo, Microsoft o Google, per així ajustar-se a les demandes del govern del país receptor.

[modifica] Notes 1. ↑ L'enllaç o vincle (o un hiperenllaç o enllaç web) és l'estructura bàsica de l'hipertext. Un enllaç és una connexió d'un recurs web a un altre. Encara que un concepte simple, l'enllaç ha estat una de les forces principals que han impulsat l'èxit de la web. 2. ↑ Vegeu Agència d'Investigacions de Projectes Avançats de Defensa

[modifica] Referències 1. ↑ «Internet, n.». A: Oxford English Dictionary (Draft). (març de 2009). [Consulta: 26-19-2010]. «Shortened < INTERNETWORK n., perhaps influenced by similar words in -net» 2. ↑ Wendy Boswell, The World Wide Web and the Internet - One of These Things is Not Like the Other. 3. ↑ WWW (World Wide Web) TechTerms.com 4. ↑ «Links». HTML 4.01 Specification. World Wide Web Consortium, HTML 4.01 Specification. [Consulta: 13-08-2008]. 5. ↑ 10 Things You Should Know About the Internet 6. ↑ «Cloud — Computer Dictionary Definition». YourDictionary.com. LoveToKnow. [Consulta: 26 October 2010]. 7. ↑ «Mil cien millones de usuarios - La Internet - Discovery Channel». 8. ↑ Vinton G. Cerf, Robert E. Kahn, "A Protocol for Packet Network Intercommunication", IEEE Transactions on Communications, Vol. 22, No. 5, May 1974 pp. 637-648 9. ↑ HUSTON, Geoff. «IPv4 Address Report, daily generated». [Consulta: 2009-0520]. 10. ↑ «Notice of Internet Protocol version 4 (IPv4) Address Depletion» (PDF). [Consulta: 2009-08-07]. 11. ↑ CIO council adds to IPv6 transition primer, gcn.com 12. ↑ RFC 1606: A Historical Perspective On The Usage Of IP Version 9. April 1, 1994. 13. ↑ Theregister.com 14. ↑ Internet World Stats, updated for 2009-12-31. Retrieved 2010-07-17. 15. ↑ World Internet Usage Statistics News and Population Stats updated for 31 December 2009. Retrieved 17 July 2010. 16. ↑ Asia Internet Usage Stats and Population Statistics 17. ↑ North America Internet Usage Statistics, Population and Telecommunications Reports

[modifica] Vegeu també


• • • •

Layered Service Provider Winsock Egosurfing Sniper

[modifica] Enllaços externs Més informació de Wikimedia: •

• • • • •

The Internet Engineering Task Force, Comunitat Commons encarregada de dissenyar els protocols i les Viccionari arquitectures d'Internet Eduinternet, pàgina de divulgació The Internet (National Science Foundation) Berkman Center for Internet and Society The Internet Society European Commission Information Society (Comissió Europea sobre la Societat de la Informació)

Categoria: •

Internet


TEST