Issuu on Google+

L’experiència Erasmus ENTREVISTA ENTREVISTA

Miquel Calçada Periodista Periodista

OPINIÓ OPINIÓ Jordi Jordi Graupera Graupera

Maig 2010 # Núm. 1

REPORTATGE


Sumari 3# JNC 4 - 5# REPORTATGE L’experiència Erasmus

6 - 7# Entrevista Miquel Calçada

8 - 11# Noticies

12 # Opinió

INVICTUS La pel·lí cula, dir igida per C lint Eastw ood i protago nitzada per Morgan Fre eman i Ma tt Damon en tre d’altre s, està basa da en el llibre de Joh n Carlin “ El factor hu mà”. En la pel·lícula s’explica c després de om la sortida d e la presó Nelson Ma de ndela a co nseqüència l’abolició de de l’apart heid, aque nomenat P st é resident d e la Repúb s de Sud-àfr lica ica i inicia una polític reconciliac a de ió entre b lancs i ne tot utilitza gres nt la selec c ió naciona rugbi com l de l’eina més important aconseguir per -ho.

Temps de C onstruir (1980-199 3) Autor: Jord i Pujol Pàgines: 42 4 pàgines Editorial: P roa PVP: 23,95 € El segon vo lum de les memòries de Jordi Pujol és un relat en primera pe rsona que planteja co valors, i le m les idees, s actituds d els ’un dels pri europeus d ncipals polí e la històri ti cs a recent v construir e an servir p ls fonamen er a ts de la Ca Per als jove talunya d’a s, el segon vui. volum de le President P s memòries ujol ens ofe del reix claus p com es pot er a entend donar form re a a idees p es pot port rofundes, c ar a la pràc o m tica, amb d ques, un b ecisions po agatge ide líti ològic ferm exemple de . És, doncs, com constru un ir en polític que la políti a. De com fe ca es tradu eixi en fets r millorar la , en accion qualitat de s per vida de les formen una persones q comunitat. ue

Jordi Graupera Comentaris liberals / l’actualitat vista des del liberalisme www.comentarisliberals.blogspot.com/

Direcció: Oriol Vàzquez. Producció Guillem Carol. Han coŀlaborat en el número: Marc Bonastra, Aïna Figueras, Abel Llibre, Xavi Pacheco, Víctor Puig, Roger Puigví, Josep Ribas, Mireia Tatjer, Oriol Torres, Oriol Vidal-Barraquer. Correcció lingüística: Lourdes Nonell.

Fotografia portada: Pont Erasmus, a Rotterdam, d’Eric Gevaert (by in 123rf.com) Disseny original i maquetació: JNC Impressió i distribució: Món Media, S.L. Dipòsit legal: B-23803-2010 UniCat és una revista trimestral de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), organització política juvenil.

Edita: Joventut Nacionalista de Catalunya c/ Puig-Reig 10, baixos. 08006 Barcelona.


3 # JNC GERARD FIGUERAS, PRESIDENT DE LA JNC. Que no decideixin per tu!

“Un 40% d’atur juvenil és una xifra massa important com perquè passi desapercebuda. Cal una reflexió profunda sobre el conjunt del sistema educatiu i laboral per tal de capgirar aquesta situació.”

Avui la JNC fem un esforç important per portar a la teva universitat el primer número d’UNICAT! Una revista que pretén ser una veu diferent sobre allò que passi, es faci i preocupi als universitaris catalans. Podràs llegir les aportacions que ens han fet persones interessants de casa nostra i hi trobaràs allò que la gent de la JNC pensem i fem en diverses facultats catalanes. Aquest primer UNICAT el publiquem quan hi ha una situació preocupant pels joves catalans: quatre de cada deu són a l’atur. Cada any surten de les universitats catalanes milers de titulats que no troben feina d’allò pel què durant anys s’han estat preparant. I els que tenen la sort de trobar-ne, ho fan en condicions d’absoluta precarietat. Un 40% d’atur juvenil és una xifra massa important com perquè passi desapercebuda. Cal una reflexió profunda sobre el conjunt del sistema educatiu i laboral per tal de capgirar aquesta situació. I cal fer una aposta clara per donar un pes específic a la innovació i la recerca a partir d’una inversió pública potent combinada amb capital privat. Des de la Joventut Nacionalista de Catalunya reclamem un debat en què els universitaris hi tinguem protagonisme per tal d’aportar, juntament amb la resta d’actors implicats, les nostres solucions. I després del debat, acció. No serveixen de res els discursos si després no van acompanyats de les actuacions necessàries per canviar les coses. El moment és massa important com per no implicar-se. Mulla’t i que no decideixin per tu!

ORIOL TORRES, MEMBRE DE L’ÀREA D’UNIVERSITATS DE LA JNC La nova selectivitat El nou model d’accés a la universitat, que entrarà en vigor a partir del curs 2010-11 ha generat una gran preocupació entre els estudiants i els centres educatius. Una de les modificacions que ha generat més polèmica és la nova selectivitat. Aquesta constarà d’una fase general i d’una fase específica optativa que farà que la nota màxima dels estudiants sigui de 14. Aquest canvi, discrimina els estudiants que van realitzar la selectivitat en cursos anteriors, ja que si decideixen canviar de grau el curs vinent la seva nota serà sobre 10, mentre que la dels estudiants que han realitzat la selectivitat aquest any serà sobre 14. Genera també molta preocupació el nou siste-

ma de repartiment de places per accedir a la universitat. Aquest elimina les quotes que reservaven plaça als estudiants procedents de cicles formatius. Això fa que a partir de l’any vinent, les notes dels estudiants de batxillerat i CFGS competeixin directament per entrar a la universitat, tot i que la nota màxima dels estudiants de CFGS serà de 12 i la dels de batxillerat de 14. Aquest nou sistema ha generat fortes crítiques dels estudiants i les universitats, ja que consideren que no pondera correctament les aptituds i mèrits que han fet els estudiants per accedir a la universitat.


4 # REPORTATGE

Text: Josep Ribas. Fotografia: 123RF.com

Pont Erasmus, a Rotterdam.

L’experiència Erasmus Des de 1987, més de 2 milions d’estudiants han gaudit d’un programa educatiu que va molt més enllà de les aules, ja que ofereix la possibilitat de viure i estudiar en un país estranger, conèixer gent d’arreu i, sobretot, viure una experiència única que ja s’ha convertit en un fenomen social i cultural. Es tracta de l’Erasmus i la Núria Ramon, estudiant de la UAB, n’és un exemple. Ella va marxar a Milà, Itàlia, i ha compartit la seva experiència amb nosaltres. L’any 1987, l’associació estudiantil Aegee Europe va promoure, juntament amb el llavors president de la República Francesa, Francoise Mitterrand, un projecte transnacional de cooperació educativa per impulsar la ciutadania europea i promocionar l’aprenentatge de llengües i cultures. Aquest programa, porta el nom de l’humanista holandès Erasme de Rotterdam, en llatí Erasmus, viatger incansable i defensor d’una Europa unificada i sense fronteres, i alhora respon a l’acrònim anglès European Region Action Scheme for the Mobility of University Students. Els programes Erasmus són només una de les moltes oportunitats que ofereix la universitat, ara bé, des del moment en què un estudiant entra en el món Erasmus, aquesta experiència el marcarà durant tots els estudis. La forma més habitual de conèixer el programa és a través de les experiències que altres estudiants han viscut o de les xerrades informatives. És el cas de la Núria Ramon, estudiant a la Universitat Autònoma. “Vaig obtenir la informació a través d’una xerrada informa-

tiva que va oferir a la universitat on hi van participar estudiants que explicaven les seves experiències personals durant la seva estada Erasmus”. Una vegada coneixes el programa, has d’escollir tres possibles destinacions que et resultin atractives entre totes les ofertes. L’aprenentatge de la llengua del país acostuma a ser un dels motius que impulsen els estudiants a elegir aquella destinació. També ho vas ser per la Núria, “sempre havia tingut força interès en aprendre italià, però no havia trobat l’ocasió de començar, ja que m’havia dedicat bàsicament a l’anglès” – comenta la Núria, per això va triar Milà. Les estades Erasmus estan plenes de bones experiències, curioses anècdotes i coneixences amb persones d’altres països que poden convertir-se en els millors amics, i això, és precisament, un dels molts atractius que té el programa. La Núria, durant la seva estada, va tenir l’oportunitat de conèixer molts estudiants italians i espanyols, però també de Turquia o Albània. Altres alicients, a més de la possibilitat d’aprendre altres llengües, són que “tens l’ocasió de practicar-les continuament in situ, conèixer moltíssima gent i

“El programa Erasmus és molt més que una activitat acadèmica, és una experiència enormement enriquidora i una oportunitat per aprendre que cal aprofitar al màxim.”


5#

“El primers dies vas perdut, però en poques setmanes ja estàs adaptat i quan has de tornar cap al teu país et sap greu i segurament l’experiència s’haurà fet curta.” un país nou. Però sobretot viure sol durant un temps i tastar com és el fet d’independitzar-se sense marxar definitivament de casa”. Aquesta experiència, com diuen molts estudiants, acostuma a tenir una mala entrada i una pitjor sortida. Mala entrada perquè “els primers dies et sents una mica desconcertat ja que tens poca informació sobre què has de fer, i a més, és quan més notes que ets lluny dels teus” i pitjor sortida perquè a la majoria d’estudiants els hi sap greu marxar del país estranger i acabar “l’oportunitat que se’ns brinda als joves i que probablement no tornarem a tenir”. Sovint s’ha associat la imatge d’un estudiant Erasmus amb la de festa i diversió, aquest tòpic es pot donar en determinats casos però, com argumenta la Núria, “ser un erasmus no implica necessàriament una festa continuada, sinó fer moltíssim turisme, noves amistats, continuar els teus estudis a l’estranger i, sobretot, conèixer una nova llengua i cultura”. Són pocs els estudiants que no tornarien a repetir l’experiència, i de fet, més d’algun ja acumula en el seu currículum dos i tres Erasmus. I és que el programa seguirà creixent i expandint-se any rere any i potser, amb el temps, les estades a universitats d’altres països es convertiran en quelcom habitual en els plans d’estudi de les universitats europees i probablement els Erasmus Mundus, que ara són minoria a les nostres universitats, esdevindran majoria en el futur, en una Europa que estarà més unida.


6 # ENTREVISTA

Entrevista: Guillem Carol. Fotografia: Daniel Crespo.

ENTREVISTA A MIQUEL CALÇADA, PROPIETARI DEL GRUP FLAIX

“Cal més respecte a la llengua que parlem” Miquel Calçada (Sabadell, 1965) és una referència dins el periodisme català. Ha presentat programes innovadors, frescos i trencadors. Ha fet combregar, encara que a vegades sembli impossible, grans audiències amb programes de qualitat. A més, ho ha fet rebregant el fals clixé que afirma que per triomfar s’ha d’utilitzar el castellà o l’anglès. Calçada actua sense complexos, sense renúncies prèvies i amb el triomf com estendard. No forma part del catalanisme de resistència, aquell que resta ancorat en el lament improductiu, sinó del d’avantguarda, que actua sense pors, realista amb el seu entorn però conscient que aquest no els ha de limitar el futur.

Què va primer fer ràdio en català o fer bona ràdio? Primer s’ha d’intentar fer bona ràdio. És després quan et planteges si la fas amb una llengua o amb una altra. El primer que t’has de plantejar, no només a la ràdio sinó en tots els camps de la vida, és intentar fer les coses de la millor manera possible. Allò de la feina ben feta, vaja. Afortunadament la majoria de gent escull els productes en funció de la seva qualitat. És a dir, busca l’exceŀlència, allò que es fa ben fet. Fer ràdio en català, al capdavall, no és res més que un accident geogràfic. Nosaltres principalment treballem per fer bona ràdio i si la fem en català és, simplement, perquè residim a Catalunya. La idea de crear el grup Flaix com va sorgir? Doncs després d’haver treballat a Tv3 i Catalunya Ràdio ens va semblar –al Carles Cuní i a mi- que fóra bo crear una ràdio privada en català. Bé, que seria bo i que tindria un mercat assegurat, ja que de cara al jovent no hi havia absolutament res. Catalunya Ràdio ocupava un espai concret, important i molt consolidat, però no hi havia cap fórmula radiofònica potent.

I actualment, que ja hi ha iniciativa privada, Catalunya Ràdio continua sent important? Potser no ho continua sent tant com abans però juga el seu paper. Els temps han canviat i les preferències es reajusten. En canvi la televisió sí que ho és. És a dir, continua sent important i potser molt més que abans. Durant aquests trenta anys encara no s’ha aconseguit que la llei dels tercers canals i la llei de l’audiovisual s’apliqui i s’adapti a aquesta suposada pluralitat lingüística que presenta l’Estat espanyol. És indignant que es faci una llei, se salti a la torera i no passi res. Què suposaria el seu compliment? Doncs que els canals privats que emetin en territoris on, a part del castellà hi hagi una altra llengua oficial, ho facin també amb la llengua del territori. Això no s’ha contemplat mai. S’han anat autoritzant emissores privades sense demanar-los cap mena de contrapartida cultural o lingüística. Continuant amb els mitjans catalans: vostè ha estat molt crític amb les últimes decisions de Catalunya Ràdio. Per què? Catalunya Ràdio ha estat


7 #“Hem ajudat a Espanya. Ho hem fet i està

bé. Ara, però, començaria a ser el moment que ens ajudéssim a nosaltres mateixos”.

líder durant molts anys i crec que ha malversat una gran part del seu capital amb molt pocs temps. Per descomptat que hi ha persones que poden prendre males decisions. Tots en equivoquem, forma part de la vida. Ara, no d’aquesta manera i mai de forma tan repetitiva. S’han pres una sèrie de decisions que cap altre mitjà –públic o privat- gosaria prendre amb aquesta alegria. No podem desprendre’ns de professionals com el senyor Bassas, per posar només un exemple, d’aquesta manera. No entenc que s’està fent a Catalunya Ràdio, la veritat. M’és impossible de concebre que tantes males decisions siguin, tan sols, fruit d’un seguit d’errors. Aquest malestar que hi ha amb Catalunya Ràdio i amb TV3 és un mirall de l’estat d’ànim de la societat catalana? És cert que hi ha un malestar i està força estès. Ara, no és generalitzable per tothom. De vegades sembla que els mals d’alguns siguin els mals de tots. Ho deia perquè vostè s’ha significat amb molta força últimament... Suposo que ens estem fent grans i el temps ens va escarmentant a tots. Però no només a mi. Hi ha molta gent que havia ocupat

“Fer ràdio en català és només un accident geogràfic. Nosaltres principalment treballem per fer bona ràdio”.

funcions de govern a les primeres legislatures del president Pujol i que, sense ser gaire sospitosos de ser uns independentistes abrandats, han arribat a la mateixa conclusió que jo. I quina és aquesta conclusió? Doncs que no hi ha encaix possible amb Espanya. Hi pot haver tolerància, submissió o més peix el cove. Tot això hi pot ser. El que no hi pot haver és encaix. És impossible, aquesta gent no ens volen. Racionalment és innegable afirmar que la independència és, a aquestes alçades, l’única via possible perquè puguem avançar. Podem continuar vivint d’aquesta manera, és veritat. Ara: aquesta no és la meva esperança. Jo no vull continuar així. Diuen que el nacionalisme es cura viatjant. No és el seu cas, oi? No és que es curi, el nacionalisme augmenta i molt. Quan comences a comparar-te amb d’altres països acabes preguntant-te: quants anys més ha de durar aquesta broma? Quants anys més tardarem a aparcar definitivament l’ambigüitat? No ens ha de fer por definir reptes i objectius. Hem de planificar com volem que sigui el nostre futur. I amb això hem de tenir una cosa ben clara: l’encaix polític amb Espanya,

si no passa per dos Estats independents, és, a dia d’avui, absurd. I com es fa això? Doncs posant-nos d’acord. Aquesta idea és compartida per molta gent i de partits molt diversos. És un projecte que ha de tenir una vocació oberta, integradora i transversal. Deixem-nos de declaracions de bones intencions i de baralles partidistes i comencem a remar plegats. Als partits espanyols no els costa gaire posar-se d’acord. Ho han demostrat al País Basc i ho poden demostrar a Catalunya. De fet, ens ho diuen força sovint i sembla que nosaltres no ho vulguem entendre. Tan difícil és entendre això? Sembla que sí... Doncs no ho entenc, la veritat. Quin problema hi ha? Quina és la pròxima excusa? Ja no valen més excuses. Abans deien que havíem d’ajudar Espanya a modernitzarse. Molt bé, d’acord: ajudem-la. Després van dir que tocava sumar esforços per construir una única Europa. Fantàstic, tot units: fem-ho. Després de tot això, la pregunta que ara ens hauríem de fer és: quan ens toca a nosaltres? Perquè vist com està tot plegat, potser començaria a ser el moment que ens ajudéssim a nosaltres mateixos, no?


8 # NOTICIES

UNIVERSITAT AUTÒNOMA Contacte: Oriol Torres uab@jnc.cat

La JNC constitueix un Grup d’Acció Universitària a la UPC, per primera vegada. La Joventut Nacionalista de Catalunya va inaugurar, el passat 3 de desembre, el Grup d’Acció Universitària (GAU) a la Universitat Politècnica de Catalunya. El seu màxim responsable és en Roger Puigví, militant de la Dreta de l’Eixample. En l’acte de constitució, que va tenir lloc al Campus Nord de la UPC, Puigví va donar la benvinguda als assistents i va traçar les línies de treball inicials d’aquest camí que inicia la JNC a la UPC, tot remarcant la feina que s’ha de fer seguint les pautes de la JNC i de Convergència Democràtica de Catalunya, però alhora també amb el propòsit de conèixer a fons la maquinària de govern de la Universitat per mirar d’incidir-hi en tot el que es pugui. En segon lloc, va intervenir el president de l’organització, Gerard Figueras,

La UAB vol posar fi al deute històric que acumula amb un pla de Racionalitazació de despeses. El Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’òrgan encarregat d’aprovar els pressupostos, ha presentat al Consell de Govern un Pla de Racionalització i Millora (PRIM) on s’exposen les condicions mínimes que li exigirà per tal de donar el vist-i-plau als pressupostos pel pròxim curs. En el document es concreten mesures que permetin incrementar els ingressos i disminuir i racionalitzar les despeses de la Universitat amb el fi d’eixugar el deute històric que aquesta acumula, de 70 milions d’euros. Aquest però no és l’únic motiu, també s’apeŀla a la crisi econòmica actual i al canvi de model en el finançament de la universitat pública, que pot afectar la viabilitat financera de la universitat. Des de la UAB s’assegura, però, que en cap cas les mesures afectaran la qualitat del

que va remarcar la importància de ser presents en el món universitari, que és, al cap i a la fi, l’habitat més comú dels joves entre 18 i 30 anys. També va destacar la importància d’estar formats per afrontar el futur amb garanties, i la necessitat de tenir gent amb una formació tècnica, un element no gaire present en la política actual. Finalment, Pol Lliró, responsable de Polítiques de Joventut de l’organització, va destacar la importància de les inauguracions de coŀlectius, donada la desafecció amb la política que impera en aquests moments, especialment entre els joves, fet que demostrant que hi ha altres maneres de fer política molt més engrescadores. L’acte va finalitzar amb el ritual de totes les inauguracions de col·lectius, quan el president de la JNC va donar al GAU el cap i el cor de l’organització: una còpia dels estatuts i la bandera estelada.

servei universitari. Diferents grups d’estudiants i personal administratiu i de serveis ja han expressat el seu rebuig total a la implantació d’aquest pla aŀlegant que el Rectorat no està dialogant prou amb els diferents sectors de la comunitat universitària. Asseguren que “amb la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament superior no es pot reduir el pressupost de la universitat i que el PRIM fa pagar als sectors més dèbils de la comunitat universitària els plats trencats de la deficient gestió dels diferents equips de govern de la UAB”. Entre les propostes del PRIM, les que han generat més controvèrsia són la de convertir parts del campus en zona d’aparcament de pagament; l’augment del cànon de recerca i postgrau; la reducció del 5% del servei de neteja i jardineria; l’eliminació definitiva de la festa major; i la reducció de les substitucions i reforços del personal acadèmic.

UNIVERSITAT POLITÈCNICA Contacte: Roger Puigví upc@jnc.cat


9 #La UB: l’escola de formació per al nostre país amb més de 500 anys d’història. Ni el pas del temps, ni les noves universitats han pogut fer front a la realitat: la Universitat de Barcelona és la universitat per Exceŀlència, Gràcies al seu campus compartit amb la UPC ha pogut situar-se entre les 200 universitats més punteres del món i la primera de la llista de l’Estat espanyol, segons un rànquing internacional. I aquesta feina no ha estat possible únicament per l’esforç de les publicacions sinó també dels seus estudiants. Aquells qui un dia van escollir la UB per a poder seguir aprenent i formar-se mitjançant la cultura de l’esforç; un esforç que ha creat milers d’investigadors, economistes, juristes, pedagogs, psicòlegs, metges,... Per tot aquest vagatge hem de tirar endavant, hem de seguir fent progressar una de les millors universitats del món. Però això no s’acon-

UNIVERSITAT POMPEU FABRA Contacte: Oriol Vidal-Barraquer upf@jnc.cat

segueix sense una aportació pública de qualitat. Els retalls pressupostaris que es donen al nostre país són dignes d’una tragicomèdia: per una banda, ens qualifiquen com una de les millors universitats, però, de l’altre, no tenim suficients recursos per a tirar endavant projectes de gran magnitud. El dèficit de la Universitat de Barcelona supera els 90 milions d’euros i sembla que el Govern no intenta reduir-lo, fent perillar la menció de Campus de l’Exceŀlència. El Govern està deixant al descobert totes les universitats públiques per la mala gestió i la manca de finançament. Però la lectura va més enllà: el govern no sembla donar suport a l’educació, sinó segurament actuaria d’una altra manera. Potser cal recordar als seus membres que, com ells al seu dia, molts joves estudien a la universitat per a garantir-se un bon futur, que està en dubte en l’actualitat i que volem canviar.

La universitat no pot mantenir-se al marge de la campanya electoral de les pròximes eleccions nacionals. Vivim en una societat fortament polititzada i els partits són presents a la majoria d’esferes de la societat. Aquest 2010 és un any electoral i les properes eleccions seran decisives, tots ho sabem. En aquest context, se’ns planteja una campanya electoral molt intensa, amb un bombardeig constant de missatges. Hi ha tendència a pensar que les campanyes són perverses, brutes i lletges, però no hem d’oblidar que, en el fons, representen la democràcia tal i com l’entenem avui en dia. Els partits copsen l’opinió de la ciutadania i la intenten convèncer què ells són una opció sòlida. Aquesta tendència a rebutjar les campanyes electorals és especialment accentuada a la universitat, acompanyada per un cansament generalitzat de la política entre els

UNIVERSITAT DE BARCELONA Contacte: Abel Llibre ub@jnc.cat

estudiants. Tampoc el bombardeig d’informacions polítiques és ben rebut als fòrums acadèmics. De totes maneres, intentar allunyar la propera campanya de la universitat seria un error garrafal, i és que necessitem que els polítics escoltin els joves. L’Àgora que representa avui en dia la universitat és un espai inigualable per aconseguir establir relacions de tu a tu entre els joves i els dirigents polítics. És per això que des de la JNC a la Pompeu tenim la intenció de treballar per aconseguir acostar la campanya electoral als estudiants de la nostra universitat. D’una manera plural i democràtica. Volem que els estudiants escoltin què tenen a dir els nostres candidats sobre els temes que ens afecten, però encara més important, volem que els nostres candidats escoltin què tenim a dir els estudiants de la UPF sobre la Catalunya que volem.


10 # NOTICIES

UNIVERSITAT DE VIC Contacte: Guillem Rusiñol uvic@jnc.cat

La Universitat de Girona: exemple de cooperació transfronterera. A finals de 2009, la Universitat de Girona, juntament amb l’Ajuntament de Figueres i d’altres universitats, varen entrar a formar part del projecte TRANSVERSALIS. Aquest projecte té com a objectiu reforçar la integració transfronterera donant valor als aspectes complementaris en l’àmbit de les activitats econòmiques, de la innovació i del capital humà. La Universitat de Girona coordina una de les accions més importants que és la inserció d’estudiants a les empreses i la potenciació de la relació amb les empreses mitjançant la creació d’un centre pilot d’Innovació i Emprenedoria a Figueres. L’objectiu és integrar un mínim de 150 estudiants universitaris a les empreses mitjançant estades durant tres mesos. Amb això s’espera formar uns 250 estudiants en el coneixement empresarial, em-

La UVic amplia la seva oferta formativa adaptada a Bolonya i fa un esforç per donar-se a conèixer. Des de la Universitat de Vic podem destacar tres fets importants des que va començar l’any: en primer lloc, la Jornada de Portes Obertes; segon, la recent participació de la Universitat al Saló de l’Ensenyament i al Saló Futura de Barcelona; i, per últim, la nova i ampliada oferta de graus, màsters i doctorats segons el Pla Bolonya. En primer lloc, per promocionar-se, es va celebrar una Jornada de Portes Obertes, que aquest any va tenir més de 1.200 visitants i que va oferir als futurs estudiants xerrades d’orientació universitària i informació personalitzada; visites guiades per les instaŀlacions; tallers; i exposicions. A més, va ser present al Saló de l’Ensenyament, que es va celebrar al març. Allà va poder explicar les novetats per al curs 201011, entre les quals hi ha la incorpo-

prenedoria i innovació. Des de la Joventut Nacionalista de Catalunya a la UdG valorem molt positivament totes les iniciatives que ajudin a forjar estudiants de la nostra universitat en el complicat mapa laboral d’aquesta difícil etapa econòmica que viu Catalunya i el món. Aquestes iniciatives seran sempre benvingudes mentre potenciïn un model d’universitat pública de qualitat i assegurin la seva independència, encara que no s’ha d’oblidar mai que el principal objectiu de la universitat és la construcció de professionals que permetin fer avançar l’estat del benestar fins a la seva màxima expressió. L’administració i la universitat han de treballar conjuntament per a augmentar les oportunitats dels joves del nostre país. Iniciatives que exercitin l’esforç entre els universitaris faran que tot el conjunt de la nostra societat en surti beneficiada.

ració de 7 nous graus com són el de Biologia, Treball Social o Enginyeria Electrònica Industrial, entre d’altres. També ampliarà l’oferta amb 4 nous màsters, el de Gestió de la Seguretat Alimentària, Pedagogia, Prevenció de Riscos Laborals i Biologia de Sistemes, que s’impartirà a Barcelona. I s’oferiran set programes de doctorat, per a Biologia de Sistemes, Comunicació Digital Interactiva, Tecnologies Digitals i de la Informació, Traducció Llengües i Literatures, Educació Inclusiva, i Finances, Valoració d’Estudis Financers. L’oferta, però, anirà condicionada a la demanda. Participa de la vida universitària a la UVic amb la JNC. Des del GAU de la JNC a la UVIC volem encoratjar a tots els estudiants a participar activament de la vida universitària. Si tens ganes de canviar el futur de Catalunya vine a la JNC! Des de la JNC de la UVIC hi tens molt a dir!

UNIVERSITAT DE GIRONA Contacte: Xavier Pacheco udg@jnc.cat


11#Felip Puig: “Els joves necessiten recuperar les paraules compromís, esperit constructiu i esforç” El passat 27 d’Abril, el Secretari General adjunt de Convergència Democràtica, Felip Puig, va fer una xerrada a la nostra universitat, amb què es va demostrar que la JNC continua apostant per acostar als joves universitaris catalans la política i quines són les seves idees per a Catalunya. Va ser una xerrada distesa on no es van tractar directa, però sí implícitament temes com la crisi, l’atur, la formació... Felip Puig van emfatitzar idees com “compromís, esperit constructiu i capacitat d’esforç”, segons ell aspectes que han de continuar sent claus per tal que la societat civil continuï progressant i surti de la situació actual, on cal la implicació total de la gent jove. També va fer referència a tres elements bàsics per a què una societat d’èxit pugui funcionar, la que hem de transformar els

UNIVERSITAT DE LLEIDA Contacte: Marc Bonastra udl@jnc.cat

joves. En primer lloc, el talent, que cal desenvolupar a base de treball; en segon, tecnologia, creada a partir del talent del jovent, del treball i de l’estudi; i, per últim, la tolerància, que comporta una societat, en general, de més qualitat. I amb aquests elements podrem fer de Catalunya un referent, però per a fer-ho cal la implicació dels joves. Una implicació que ha de fer que les coses no ens deixin indiferents, que ens impulsi a arriscar. I això ens ha de portar a exercitar el nostre dret a vot com a eina essencial per poder triar un canvi que ens ajudi fer realitat aquesta societat. Finalment, va acabar amb unes paraules de Winston Churcill: “S’ha acabat l’època de deixar-ho tot per a més endavant, de les mitges solucions, del tranquiŀlitzador i incomprensible oportunisme que representa demorar-ho tot. Perquè és ara, que entrem en l’època de les conseqüències”.

El català sempre perd a les aules encara que sigui una sola persona la que demana canviar al castellà. En els últims trenta anys, la llengua catalana ha anat experimentant una notable escalada de presència a la vida quotidiana dels catalans a través de determinats sectors de l’Administració Pública, dels mitjans de comunicació, l’ensenyament primari, secundari i el batxillerat. A pràcticament tots els àmbits del país la llengua catalana té el lloc que li pertoca. I remarco el gairebé. El cas més escandalós, crec, és la situació que pateix a l’àmbit universitari, l’àmbit dels estudis superiors. Porto dos anys estudiant a la Universitat de Lleida i hi ha diverses situacions que em deixen perplex i astorat amb l’actitud que es té amb el català per part d’alumnes i professors. Normalment el català no té cap problema a les aules quan no hi ha cap alumne

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI Contacte: Sandra Solé urv@jnc.cat

d’Erasmus, ja que els que no parlen català però viuen a Lleida no tenen cap problema en entendre’l. És molt trist que la presència del català a les nostres aules hagi de dependre de la sort que hi hagi o no hi hagi alumnes d’Erasmus a l’aula. Ells arriben aquí i es troben que s’hi parla una altra llengua i els professors no ho dubten en canviar la llengua sense preguntar si a algú li sap greu. Crec que el català a la nostra universitat està en situació de total indefensió. Ja que la paraula universitat vol dir “tot” el que no podem fer és renunciar a una llengua; al contrari, com més llengües millor, però no a base de relegar la pròpia a un segon lloc. Per tant, a la conclusió que hem d’arribar és que l’ús de la llengua catalana s’ha de blindar almenys a la xarxa de les universitats públiques de Catalunya per seguir normalitzant, de manera incansable, la nostra llengua.


12 # OPINIÓ

Fotografia: Jordi Graupera.

JORDI GRAUPERA, FILÒSOF.

La Universitat des de Nova York Fa poques setmanes he començat el màster en Filosofia a la New School for Social Research. (Bernat Dedéu i Pasqual Margall en son dos iŀlustres ex-alumnes). Diuen que té un dels millors departaments de filosofia del món. Ja ho veurem. Diuen que és el millor dels EUA en filosofia continental. Ja ho veurem. Tampoc és que pugui comparar gaire. “No som una universitat amb molts recursos”, ens diuen el primer dia. Miro l’aula en la qual ens pasturen, amfiteatral, iŀluminada convenientment, endolls a totes les cadires per a l’ordinador, wifi, projector ancorat al sostre, ordinador, micròfon i pantalla de televisió a tocar de la tarima professoral. Som a la desena planta d’un edifici de la 5a Avinguda, a tocar de Times Square. I qui parla duu una camisa de -com a mínim- 500 dòlars: setinada, plena de tots colors del negre, amb buscades assimetries postmodernes en el tall. Aquesta gent no sap què és una universitat sense recursos. (En arribar a casa tinc un correu electrònic del Rector, demanant-nos que li enviem cròniques personals de qui som, d’on venim i on volem anar, per a poder ensenyar-les a les seves reunions per recaptar fons: mai no m’havia sentit un bé en què invertir). Em diuen que no em matriculi a més de 3 assignatures. “Per a matricular-se de més de 4 cal demanar un permís especial, i normalment no te’l donen”. No m’ho puc creure. A Barcelona 6 assignatures per semestre no te les treu ningú, si és que no ets un dropo. Però quan comencen les classes, comprenc el meu error. En tres setmanes he buscat més literatura secundària, he pres més notes i he anat a

“En tres setmanes he buscat més literatura secundària, he pres més notes i he anat a dormir més tard, llegint per entendre les classes, que en un semestre català.” dormir més tard, llegint per entendre les classes, que en un semestre català. Però el que és realment diferent, el que ha deixat en evidència la meva carrera acadèmica -si és que es pot dir així, a hores d’ara- són els estudiants. La voracitat. La mirada inquisidora contra els professors i el què diuen. Les preguntes desacomplexades, les discussions obertes. La professionalitat amb què estudien, es preparen les classes i defensen un discurs. La solidesa dels seus arguments i la rapidesa amb la qual accepten que han comès un error i rectifiquen. La llibertat amb la qual fan i són. Torno cap a casa provant de recordar la quantitat de coses que creia haver après a la Universitat Autònoma, a la UB i a la Universidade Católica de Lisboa. M’he promès no menysprear ni qui sóc, ni què he fet, ni el que m’ha donat el meu país. Hi ha la temptació de la distància: la que magnifica el gust del fuet i menysté la qualitat i les forces del país. No, no faré això. Jo sóc el país també, el seu gustós porc i la seva anarquia. És meva la principal responsabilitat, però hauria agraït que algú m’hagués ensenyat el meu deure a ser millor. Ni que fos pagant 30 mil dòlars l’any. Ho val!


UNICAT