Issuu on Google+

LA MORESCA


Periodització La moresca és una dansa que té els seus orígens a l’Edat Mitja, no es sap amb exactitud on i com s’origina, tot i així, es creu que podria ser una barreja entre el ball popular en grup i el ball solitari professional ja que sovint arribaven a solapar-se.


Contextualització geogràfica Etimològicament moresca prové de l’adjectiu espanyol “morisco” i per tant, tot i no conèixer amb certesa l’origen, es creu que podria ser una dansa d’origen espanyol o àrab ja que algunes fonts determinen que en un inici, representaven les batalles o lluites entre els espanyols cristians i els àrabs, durant el regnat d’Al-Andalus.


Batalla de Tours entre espanyols i Ă rabs

Battle of Tours, Charles de Steuben, 1837. Paris.


Difusió més enllà de Al-Andalus


Codificació No osbtant, no és fins a principis del Renaixement (1500 aprox.) que s’estableixen tres tipus bàsics de moresca predominants: la moresca en solitari, la moresca mímica i la moresca amb pals o espases de la qual ens centrarem més.

Morris Dancers, anònim, finestra de vidre d’una casa a Betley, Staffordshire.


Moresca solitari La moresca en solitari era més típica de l’àmbit cortesà i en la seva majoria estava realitzada per ballarins professionals.

Dance of Salome, anònim, s. X- XIII, Basilica de Sant Marc, Venecia.


La seva fama a les Corts. És una dansa de moviments exòtics que recorda a les sinuoses i ondulants danses que van arribar a Europa a través de la invasió àrab entre el 711 i el 1492. Gràcies al seu exotisme es va fer habitual en totes les Corts europees.

Salomé y el festín de Herodes, B. Gozzoli, 14611462, National Gallery, Washington.


La seva fama a les Corts


La vestimenta i música Es ballava amb vestits típics morescos amb cascavells als peus i amb cròtals a les mans. Es un ball de compàs binari i es colpejava el peu a terra a la vegada que s’avançava, però com era un moviment molt cansat va acabar per donant-se els cops amb el taló.

Salome dansant davant Herodes, G. Moreau, 1876


Moresca mímica La moresca mímica era una dansa amb un patró circular on els participants competeixen, cadascú en un moment determinat de la dansa, de manera que com a premi obtenien allò que es trobava en el centre, en general es tractava d’una dona.

Morris Dance, Israhel van, the Younger Meckenem, 1475


Moresca amb pals o espases

La moresca amb pals o espases ĂŠs una variant de la moresca la qual representava les batalles entre cristians i musulmans.


Extensi贸


Variants actuals Encara avui en dia, es continua ballant aquesta dansa, però ha evolucionat de diverses formes segons la zona o els pobles i podem trobar diferents modalitats, com la dansa en grup on es formen cadenes de danses típiques amb espases i la ballada en solitari o en parelles amb espases basades sovint en la improvisació de temes de batalles.


Variants actuals

OrchĂŠsographie, T. Arbeau, 1588


Formes coreogràfiques Les característiques coreogràfiques de la dansa en grup són l’ús de tot tipus de formes tradicionals (cercle, cadena, creu, quadrat, unint-se a les espases en un cercle interior, posant-la a l'espatlla, etc.) formes que tenen els seus propis noms en diferents pobles.

The morris book, C. J. Sharp,

1907. Novello and Company, LTD. Londres.


Formes coreogràfiques

The morris book, C. J. Sharp, 1907. Novello and Company, LTD. Londres.


La vestimenta

Tradicionalment, aquesta dansa apareix barrejada amb els vestits de carnaval en les desfilades i les processons.

Old Christmas, R. Caldecott, representaci贸 de la dansa moresca (Morris Dance) per a una edici贸 d'esbossos de Washington Irving.


La vestimenta

MR. Kimber, lider de la Headington Morris-Men, 1906.

Fotografia de la dansa moresca, Anglaterra (Morris Dance).


Ritme accentuat Tanmateix, és especialment característic l'aspecte rítmic ja que cada pas és expressiu i dinàmic, accentuat per un ritme molt clar.

The morris book, C. J. Sharp, 1907. Novello and Company, LTD. Londres


La música Originàriament, aquesta dansa estava acompanyada per una gaita, però actualment s’acompanya amb clarinet, trompeta i acordió.

d

Soward dance to bagpipes, anònim, s. XIV, Museu Britànic.


L’evolució a Catalunya A Catalunya, l’evolució de la moresca ha donat el que avui coneixem com el ball de bastons que ha esdevingut tradicional, la primera representació de la qual se’n té constància escrita és del 1151 a la cort de Ramon Berenguer IV amb Peronella d’Aragó.


L’evolució a Catalunya

Fotografia del ball de bastons a Barcelona.

Reina Peronella d’Aragó i comte Ramon Berenguer IV, anònim, còpia del 1634 al Paula del Buen


Simbologia del ball Segons la tradició, la simbologia del ball de bastons a Catalunya és la interpretació de dos bàndols lluitant, fent diferents moviments i alternant la lluita amb l'entrecreuament de bàndols, distingits pels colors dels seus vestuaris.


Extensió per Espanya Tanmateix, la moresca va arribar fins a Espanya donant a lloc diferents formes com en Aragó i el País Basc on actualment s’organitza el Festival Internacional de Paloteados on hi assisteixen grups d’arreu del món.

Fotografia de les festes de Sant Joan a Biazteri, País Basc



La Moresca