Page 250

250

recerques

Revista d’Etnologia de Catalunya

Juliol 2012

Núm. 38

tats incloses en el programa dels Tonis es conserven amb un format gairebé idèntic (el passant o cercavila de vigília, l’ofici solemne i la benedicció de cavalleries, el passant dels Tres Tombs, les curses hípiques, el Ball del Ciri i els balls a locals socials amb el banderer i «cordonistes» com a figures principals). Així mateix, queda clar que al final del segle xix, ja es tractava d’una celebració consolidada. No es pot oblidar, en el context de la vigència de la festa, la gran dosi de protagonisme donada als infants des de 1931. Fou amb la creació de les figures del banderer i cordoners petits o dels burros (solien anar sobre un d’aquests animals). D’aquesta manera, la continuïtat generacional quedava assegurada.

Banderer i cordoners despenjant la bandera per dur-la a l’Ofici (2011). Joan Arimany

Per altra banda, molt clarament, Torrent identifica qui eren aleshores els organitzadors: els traginers i els taverners. El personal que exercia aquests oficis devia mantenir una relació prou estreta per a l’ús del bestiar de càrrega per distribuir les mercaderies. Durant el segle xx, aquest grup organitzador inicial va viure diversos canvis sense que això afectés el desenvolupament de la festa. Durant les primeres dècades, en què els traginers perden el protagonisme social i la funció davant les noves formes de transport de mercaderies, va prendre el relleu organitzatiu un nou grup social, més heterogeni, vinculat al món ramader i a la pagesia. Des de la dècada de 1930, però especialment després de la Guerra Civil, aquest grup esdevé l’autèntic protagonista. És molt possible que, en aquell moment, ramaders i pagesos adoptessin una celebració que ja els devia ser propera però que tenia, inicialment, altres actors socials. Coincideix, tot i que no vol dir que els fets estiguin relacionats, amb el moment en què orgànicament s’estableix

Benedicció de cavalleries i altre bestiar després de l’Ofici (2006). Joan Arimany

una doble administració: la dels pabordes, de caràcter estrictament religiós, i la del gremi, de caire especialment lúdic, tot i mantenir una missa a sant Antoni com a activitat destacada. Més endavant, a la dècada de 1960, s’institucionalitzava una junta permanent que consolidava i estabilitzava la feble estructura que suposava la renovació anual de la junta executiva formada pel banderer i els «cordonistes». Finalment, fa uns deu anys, la creació de l’Associació de Sant Antoni Abat –

Tonis de Manlleu va proporcionar l’entitat jurídica i l’estructura necessària per afrontar els reptes del present i del futur. Des de fa uns anys s’actua especialment per marcar la data de la festa, en coordinació amb les altres entitats del mateix caire a l’entorn comarcal mitjançant la Federació de Tonis d’Osona, Moianès, Lluçanès i Vallès Oriental; aquesta agrupació, alhora, participa en la Federació Catalana dels Tres Tombs. Cal destacar, també, diversos fets que indiquen la repercussió social dels To-

Etnologia 38  

Revista d'Etnologia de Catalunya, editada per la Direccio General de Cultura Popular i Tradicional.

Etnologia 38  

Revista d'Etnologia de Catalunya, editada per la Direccio General de Cultura Popular i Tradicional.

Advertisement