Page 1

Catalan! music eMagazine

tardor 2011 número 1

100 grups en directe de pop, jazz & folk

MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC

bandes catalanes de gira festivals destacats novetats discogràfiques


Institut Català de les Indústries Culturals Rambla de Santa Mònica, 8 E-08002 Barcelona Tel.: +34 933 162 700 internacional.icic@gencat.cat www.gencat.cat/cultura/icic/internacional www.catalanarts.cat Textos: Grup Enderrock Fotografies: Ave Carrillo, Carles Rodríguez, David Elvira, David Quintana, Félix Broede, Gema Darbo, Guillermina Cardo, Ibai Acevedo, Inma Varandela, Jordi Vidal, Juan Miguel Morales, Lagatacristi, Lorenzo Cerrina, Martí E. Berenguer, Noemí Elias, Román Yñán, Tanit Plana, Xavier Mercadé i arxiu Grup Enderrock Disseny i maquetació: Manuel Cuyàs Dipòsit legal: B-32542-2011 Barcelona, setembre del 2011 ISSN: 2014-3834 Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement No comercial - Sense obres derivades 3.0 de Creative Commons. Se’n permet la còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial ni obres derivades, sempre que se’n citi la font. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca


Catalan! music eMagazine

tardor 2011 número 1

La revista digital per a la promoció internacional de la música catalana. Disponible en català, castellà i anglès i de periodicitat quadrimestral.


PRESENTACIÓ

Catalan! Music eMagazine és la primera d’una sèrie de publicacions en format digital per a la promoció internacional dels diferents sectors culturals catalans. Una nova eina que se suma a les ja engegades per l’Àrea de Promoció Internacional de l’Institut Català de les Indústries Culturals, ICIC, i que vol convertirse en un punt clau dins les línies d’actuació de l’Àrea. Es combinen dues de les ideologies de referència que l’ICIC vol desenvolupar al llarg d’aquests anys. D’una banda, la internacionalització necessària de les indústries culturals catalanes que han demostrat maduresa i capacitat per afrontar nous reptes i obrir fronteres cap a nous mercats. És indispensable que, un cop establerts els canals de comunicació i distribució dins els mercats propers i coneguts, s’ampliï l’activitat dels agents catalans cap a mercats emergents i potencials, entre els quals destaca el Brasil. D’altra banda, l’adaptació a les noves tecnologies en el sector cultural, un canvi que ja estem presenciant i que no podem obviar. Primer es va modificar la manera de produir i escoltar música, després la de comunicar-se els uns amb els altres, i finalment, la forma de llegir i informar-se. Per això, cal que siguem capdavanters en la producció de recursos en nous formats que perpetuïn la llengua i la cultura catalanes. No ens hem de quedar enrere i hem d’avançar-nos als nous temps per tal de poder arribar a tot el nostre públic allà on sigui i mitjançant el canal que sigui necessari.


Catalan! Music eMagazine vol donar resposta a aquestes inquietuds, posicionant-se com una revista de referència per al sector de la música catalana a escala internacional. Es converteix, així, en una eina útil i imprescindible per als professionals internacionals del món de la música i per a tots aquells interessats en la cerca i la hipervinculació de continguts musicals a la xarxa. S’edita en tres idiomes, anglès, castellà i català, per arribar a un major nombre de lectors, i es podrà llegir a l’ordinador i en dispositius mòbils, telèfons i tablets. Catalan! Music eMagazine recull novetats discogràfiques, gires internacionals, festivals imprescindibles, col·laboracions d’artistes i temes d’actualitat, sota una perspectiva d’interès i capacitat d’internacionalització. Trobareu aquesta publicació al web per a la internacionalització de les empreses culturals catalanes, www.catalanarts.cat, i a tots els webs de les entitats i associacions de música més representatives en l’àmbit català i internacional. Us convido a llegir, mirar, escoltar i gaudir d’aquesta nova publicació des de qualsevol suport. Catalan! Music eMagazine mostra un país i una cultura que es projecten internacionalment, i porta la indústria musical catalana arreu. Fèlix Riera i Prado Director de l’Institut Català de les Indústries Culturals


L’ICIC i el sector de la música: què podem fer per a tu? L’Institut Català de les Indústries Culturals, ICIC, és l’instrument del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través del qual es vehiculen els ajust i el suport a la indústria musical de Catalunya. A través de l’ICIC s’ofereix al sector de la música un ampli ventall d’ajudes tant a l’enregistrament musical com a tot tipus de manifestacions de la música en viu. En l’àmbit internacional, i per a la promoció de la nostra indústria i els nostres músics, l’ICIC ha creat la seva pròpia marca, Catalan Music.

Línies d’ajut L’ICIC, mitjançant la seva Àrea de Música, dóna suport a la indústria musical catalana amb diferents línies de subvenció. Dues van dirigides al sector discogràfic: una dóna suport a projectes globals d’empreses editores amb un cert valor comercial, i l’altra dóna suport a projectes de menys valor comercial però amb un especial interès cultural. Alhora, les discogràfiques poden sol·licitar ajuts per al seu pla general d’empresa, és a dir, per tasques relacionades amb la producció, la digitalització de catàlegs o l’ús de noves tecnologies. La línia de subvenció més important de l’Àrea de Música va dirigida a la música en viu i per tant a les empreses productores de sales i festivals. En aquest sentit convé constatar que Catalunya s’ha convertit en els darrers anys en una de les regions d’Europa més prolíferes quant a nombre de festivals i manifestacions de música en directe, sobretot en els mesos d’estiu. L’ICIC disposa alhora del Mercat de Música Viva de Vic i dóna suport al Sònar Dia i al PrimaveraPro com a plataformes de punt de trobada, d’intercanvi i de coneixement entre professionals del sector per tal d’impulsar la indústria musical del país. Des del 2008, l’ICIC duu a terme un programa d’intercanvi amb festivals i institucions musicals de diferents regions i països més enllà de Catalunya. Aquest sistema permet als músics catalans actuar a l’estranger, i que músics d’aquestes regions i països vinguin a tocar a sales i festivals de Catalunya.


Catalan! Music, la marca per promocionar la nostra música internacionalment L’ICIC també treballa per a la distribució de la música catalana fora de Catalunya. Aquest objectiu s’aconsegueix gràcies a la marca Catalan! Music. Catalan! Music és el paraigua sota el qual l’ICIC actua en el pla internacional, en col·laboració amb les entitats i les associacions de música. Les accions que realitza són, entre altres, coordinar la presència de companyies catalanes a fires i mercats internacionals, donar suport a les companyies catalanes de música interessades a obrir negoci a l’exterior, informar, aconsellar i facilitar contactes de professionals internacionals a les companyies catalanes per a la distribució arreu de les seves produccions, oferir consultoria internacional per a projectes específics, afavorir la creació de circuits d’intercanvi amb altres països i publicar recopilatoris, catàlegs, directoris, webs, butlletins i altres eines entorn al sector de la música a Catalunya. Les diferents accions per a la promoció internacional de la música catalana es duen a terme mitjançant les cinc oficines internacionals que té l’ICIC, localitzades en ciutats i mercats estratègics: Barcelona, Berlín, Brussel·les, Londres, Milà i París. Les oficines desenvolupen un paper actiu en el disseny i creixement de les polítiques d’exportació de la producció de la música catalana. La diversitat de les accions que realitza l’ICIC en col·laboració amb la música catalana és extremadament àmplia com a conseqüència del dinamisme i la creativitat de la indústria musical catalana.


Música catalana a la carta Lluís Gendrau Periodista musical i director editorial del Grup Enderrock

La cuina mediterrània és el paisatge a la cassola. I Catalunya és un dels països mediterranis que millor ha sabut agafar l’art de la cocció i convertirlo en una referència internacional. Avui en dia els cuiners catalans –en un rànquing liderat per Ferran Adrià i Joan Roca– són com ‘estrelles del rock’. Han sabut seduir i captivar milers de comensals d’arreu del món, reinventar els plats a partir dels elements bàsics del paisatge, adaptar receptes tradicionals i, sobretot, experimentar amb noves textures i tecnologies. Fa anys que sabem que la cuina mediterrània és molt més que una manera de menjar. És una actitud vital pròpia dels pobles de la ribera mediterrània que s’ha convertit en model de vida saludable –el tan popular slow food davant del fast food anglosaxó. En definitiva, som el que mengem. I, de fet, aquesta teoria s’ha vist recompensada per la declaració de la UNESCO de considerar la dieta mediterrània com a Patrimoni Inmaterial de la Humanitat. La cultura catalana –a través de la tradició culinària– rep així un reconeixement mundial. Aquesta tradició de plats i receptes amb estil és igualment aplicable a la música i les cançons mediterrànies. També som el que escoltem. La música catalana té un gust, una aroma i un sabor que són únics i que es poden apreciar i veure a través del color de les notes i de la sonoritat i la lírica de les composicions. La cultura i la música, igual que la cuina, tenen unes característiques que es transmeten de generació en generació i que evolucionen segons els costums, les revolucions socials i els corrents migratoris. Mil influències que es van mesclant amb la terra i el paisatge, lluny del mestissatge o de les músiques portuàries i urbanes. Històricament, Catalunya ha estat una de les llotges més influents de la Mediterrània. S’hi han relacionat mercaders i compradors, mags i il·lusionistes, músics i trapezistes. Al Mare Nostrum, els mercats han estat


tant o més importants que els ports per conèixer i els personatges i maneres de fer per descriure. Tots ells han dibuixat un paisatge sonor que, empeltat de les arrels pròpies, aporta unes músiques actuals, inèdites i diferents. La música popular catalana presenta actualment l’eclosió d’una escena diferenciada, alternativa i singular: el nou pop-folk català, una nova generació d’artistes que ha matat el pare –un rock català molt influenciat per la sonoritat anglosaxona dels anys 70 i 80– i que es reconcilia amb la generació anterior de la Nova Cançó i el rock laietà. Una conjuntura que permet fer reviure els clàssics, al costat de l’aposta per la innovació, entre el públic massiu –en venda de discos i concerts–, exportable i que ha generat un alt interès entre les discogràfiques multinacionals per redescobrir un mercat de proximitat, fidel, rendible i internacionalitzable. La Nova Cançó neix de la chanson d’influència francesa i s’adapta com a forma musical original dels territoris de llengua i cultura catalana, un estil propi que no té traducció i que és compartit, amb algunes variants, amb França, Itàlia i Grècia. La Nova Cançó té l’origen en la combinació a parts iguals de veu i guitarra, on el poder de la lírica és tan o més important que la banda sonora, i on la llengua pròpia –el català– té un pes predominant. Va néixer tot just fa cinquanta anys, primer com a resposta civil a la dictadura franquista i després com a moviment artístic exportat a la resta de la península Ibèrica, i més tard a la resta d’Europa i al continent americà. Alguns dels artistes catalans més internacionals del segle XX (Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Raimon, Pi de la Serra) han format part de la Nova Cançó, ara una referència reivindicada per les noves generacions, que la fusionen amb el nou pop-folk: Manel, El Petit de Cal Eril, Els Amics de les Arts, Anímic, The New Raemon, Inspira, Maria Coma o Sanjosex –d’accent més folk–, i Mazoni, Mishima, Love of Lesbian o Élena –més pop i rock–. Fins i tot amb el jazz: Lluís Vidal Trio, Llibert Fortuny i Manel Camp, Josep M. Farràs & Ignasi Terraza… La Cançó com a música popular catalana gaudeix d’una extraordinària vitalitat que també l’emparenta amb una prolífica producció de musicacions de poetes (Túrnez & Sesé, Xavier Baró, Toti Soler...) –única a Europa– o amb les formes tradicionals (Miquel Gil & Manel Camp, Carles Dénia, Botifarra...). A més, existeix un personalíssim corrent surrealista, vinculat en part al rock progressiu, anomenat ‘cançó galàctica’, basada en el costumisme


i influenciada pels corrents artístics de filòsofs com Francesc Pujols o pintors com Salvador Dalí. En són bons representants músics com Quimi Portet, Pau Riba, Sisa, Za! i Rosa-Luxemburg, entre altres. En l’àmbit del jazz, la clara influència nord-americana del be bop del segle passat es mescla amb les arrels pròpies del jazz-rock laietà, gènere sorgit de la cançó surrealista i el rock progressiu anglosaxó. Barcelona, la capital del jazz del sud d’Europa, celebra cinquanta anys d’un local emblemàtic, la sala Jamboree, que ha estat una referència per a la creació d’una sòlida base de clubs, festivals, escoles i els anomenats col·lectius d’‘Amics del Jazz’ que es reparteixen per tot el país, i el Festival de Jazz de Barcelona, el més antic de l’Estat espanyol, amb quatre dècades de concerts. És aquesta efervescència nascuda als anys setanta que ha donat lloc a un pòsit jazzístic que connecta Barcelona amb Nova York, Buenos Aires i Europa. El resultat és l’aparició d’una jove saga de músics que facturen el nou Catalan Jaç (Joan Monné, CMS Trio, Five in Orbit, Victor de Diego, Raül Reverter, Karion, Hat...), juntament amb dues altres grans influències: la del tango, en l’eix Buenos Aires, Barcelona, París (Emilio Solla), i la del flamenc (Perico Sambeat, Raynald Colom...). Catalunya també se situa en el mapa europeu com un País de Festivals. Barcelona acull més de 150 festivals i és capital europea de la música gràcies a la difusió de festivals, sales, segells i músics que fan servir la ciutat com a focus per projectar les seves creacions. I com a postres, la fusió estratègica del dolç i el salat, la terra i el mar. En el menú musical català del segle XXI, servit en un menjador amb uns finestrals oberts a la Mediterrània i al món, el paisatge sonor i la cuina musical tenen molt a veure amb l’origen de les arrels musicals. El folk d’arrel mediterrània – des dels Balcans fins a Andalusia o des del nord d’Àfrica fins a Cuba– es banya amb la rumba catalana (Ojos de Brujo, Dijous Paella, La Pegatina...) i amb el flamenc contaminat (Miguel Poveda, Mayte Martín...), a més d’unir el nord i el sud per confluir en un ‘so català’ (Al Tall, Nour, Folkincats, Orquestra Àrab de Barcelona, Coetus...). Obriu les orelles i bon profit!


Catalunya té una forta indústria musical, una gran varietat d’artistes i una bona infraestructura de sales, ràdios i festivals. Cada cop hi ha més artistes i professionals catalans que arriben a festivals i públics de tot Europa. I atesa la gran quantitat de música de qualitat que es produeix a Catalunya, segur que en el futur n’hi haurà molts més. Peter Smidt, director creatiu d’Eurosonic Noordeslag i gerent de Buma Cultuur (Extracte del recopilatori Pop Rock from Catalonia 2011)

No hi ha gaires regions arreu del món que presentin tanta diversitat en matèria musical. Tenim un mercat interior en plena expansió i una activitat musical que reflecteix a la perfecció l’univers cultural de tota una comunitat sencera. A Catalunya, la música encarna, més que qualsevol altre art, les transformacions socials i l’arrelament a una tradició. (...) La dimensió creadora de les músiques tradicionals catalanes ja no es percep només com l’expressió d’un patrimoni, d’una àrea geogràfica o d’una cultura determinada, sinó com un espai ric i obert d’innovació i experimentació artística. Sami Sadak, director artístic de Babel Med Music (Extracte del recopilatori World Music from Catalonia 2011)


En l’àmbit de festivals de música i indústria, Catalunya actua com una nació pròpia. La professionalitat i el vigor mostrats per les oficines de l’ICIC a Londres, Berlín, París, Milà i Brussel·les és admirable, com també ho és la manera en què els grups es presenten davant de compradors potencials. A més, la indústria pren avantatge del fet que Catalunya acull alguns dels millors festivals de música de tot el món i que convida, constantment, professionals estrangers per fer negocis amb empreses catalanes. Tot això funciona gràcies a l’hospitalitat de la gent i a la internacionalització dels negocis. És un plaer treballar amb l’ICIC i espero que el Canadà i Catalunya puguin continuar establint estretes relacions entre ambdues indústries musicals. Shain Shapiro, delegat al Regne Unit de CIMA (Canadian Independent Music Association)


Sumari

HOT: Mercat de MĂşsica gires 36 links 56 festivals 64 Properes cites 76 novetats discogrĂ fiques 78


a Viva de Vic

16

*El Petit de Cal Eril


HOT

Mer de mĂş viva d / MV


17

rcat úsica de vic V LAB *Plaça Major de Vic


hot mercat de mĂşsica viva de vic


19

Del 14 al 18 de setembre de 2011 Vic esdevé la capital de la música en directe en una edició marcada per les noves propostes d’un Mercat que, aprofitant més de 20 anys d’experiència, s’ajusta a les necessitats de les indústries culturals del segle XXI i dels seus creadors. La primera gran novetat de l’edició d’enguany és el canvi en la direcció artística, que passa a ser responsabilitat de Marc Lloret, juntament amb dos assessors musicals, Maria Lladó i Oriol Roca. El fet que la direcció artística incorpori tres persones i, per tant, tres visions, fa que la programació tingui un punt de vista polièdric però sempre buscant la complementarietat de les propostes presentades. Fruit d’aquesta nova direcció artística (i d’una anàlisi profunda de les necessitats del sector) aquest any el MMVV crea MVLab, un nou concepte que aglutina en diferents activitats tot allò que el professional del MMVV necessita. D’una banda conferències, jornades de networking, speed dating, workshops o taules rodones, entre altres activitats, enfocades a enfortir els vincles professionals entre diferents agents culturals. També són importants per aprendre de les experiències de professionals de prestigi en un món en constant canvi però que ara mateix està experimentant les fortes sacsejades de la revolució tecnològica.


hot mercat de música viva de vic

D’altra banda, en aquest desig clar i manifest de convertir MVLab en el nucli essencial de la projecció nacional i internacional del Mercat, el MMVV comptarà també amb un circuit programàtic de concerts que permetrà tastar adequadament aquella part de la programació que pot resultar més interessant des del punt de vista del programador. Així, aquests circuits es convertiran en un full de ruta dissenyat pel Mercat per assegurar que cap professional es perdi aquell concert imprescindible segons les seves necessitats. Però com realitza MVLab aquesta selecció? La direcció artística ha fet una important tasca per seleccionar les bandes que, per les seves propostes, són més interessants de cara als professionals però, a més, establint criteris clars que contribueixin a l’argumentació objectiva de la programació: identitat pròpia, trajectòria, solidesa de l’empresa de management, nou espectacle a presentar, risc artístic, capacitat de connectar amb el públic i un llarg etcètera. Aquests circuits estan planificats per tal que sigui possible que els programadors presents al MVLab es puguin marcar un circuit de concerts que finalitzarà amb unes trobades amb mànagers o bookers interessats a oferir les seves propostes. Amb totes aquestes novetats el Mercat de Música Viva de Vic assoleix el repte de convertir-se en el punt de trobada català, estatal i internacional per a professionals del món de la música, tot encarant aquesta edició amb l’objectiu d’estar a l’alçada de


21

la feina feta durant aquests darrers 22 anys i mantenint el caràcter multiestilístic que l’ha convertit en un mercat únic a l’Estat. A més, com cada any al Mercat hi haurà una fira comercial amb més de 70 expositors que estaran oberts de dijous a dissabte d’11 h a 19.30 h, una fira que un cop més es convertirà en punt de trobada obligat per saber l’estat actual de la indústria cultural. D’altra banda i, com cada any, l’organització no oblida que el Mercat s’ha convertit en una data assenyalada al calendari de la música en directe a l’Estat espanyol, però sobretot a Catalunya, i per això es programaran els concerts de la plaça Major, enfocats al gran públic, que any rere any han convertit el Mercat de Música Viva en un èxit de participació ciutadana. Òbviament l’organització del MMVV no vol oblidar associacions i entitats relacionades amb el món de la música i que col·laboren activament per a portar a bon fi els ambiciosos objectius del Mercat: Arc, Asacc, Apecat, UMC o l’Institut de les Lletres Catalanes, entre altres. En aquesta mateixa línia també aquest any el Mercat tindrà espai per a les bandes més emergents, que també tenen el seu propi espai a Vic del 14 al 18 de setembre. Aquests espais són possibles gràcies a la col·laboració de Diversons, Sona 9 o Invictro, i són part intrínseca del MMVV, ja que donen a conèixer noves propostes musicals als professionals del sector i al gran públic. ■


hot mercat de música viva de vic Marc Lloret, director del Mercat de Música Viva de Vic

“Amb la marca MVLab definim la filosofia del Mercat” Prens el relleu de Lluís Puig a la direcció artística del Mercat de Música Viva. Quins reptes et planteges? Primer de tot, cal dir que es tracta d’una direcció artística col·legiada, en què si bé sóc al capdavant, tinc dos excel·lents companys de viatge: Maria Lladó i Oriol Roca. Tota la programació ha estat consensuada, doncs, en equip. Volíem partir de zero, amb els mínims compromisos de l’etapa anterior. La idea no era arribar i fer una revolució, però sí que tenim l’encàrrec de realitzar un canvi tant pel que fa a la programació com a la direcció. Que això es noti en aquesta edició serà difícil, perquè hi vam començar a treballar el mes d’abril, però crec que amb el poc temps que hem tingut hem elaborat una programació que és força fidel al que pensem que hauria de ser el Mercat. I què hauria de ser, el Mercat? Per sobre de tot, un espai on es contractin grups per a la temporada següent. Aquesta premisa, aparentment òbvia, és el que ho acaba definint tot. Han de ser propostes noves i en la mesura del possible inèdites, perquè puguin tenir recorregut al llarg de l’any següent. En aquest sentit no hem descobert res: tots els directors artístics que han liderat el projecte ho han tingut clar. Però que aquesta voluntat es tradueixi de forma efectiva és més complex. Hem mirat de sumar propostes interessants per als programadors, projectes que no tinguin una gran difusió mediàtica, però que al mateix temps tinguin un punt de consolidació, això vol dir, per exemple, que hagin publicat disc aquest any o que tinguin al seu voltant un equip que treballa amb l’objectiu que la proposta esdevingui viable des del punt de vista professional.


23

Aquests plantejaments us han dut a crear una nova marca, MV Lab, sota la qual s’engloben unes determinades actuacions. Per quin motiu? Amb la marca MV Lab volem identificar les propostes que creiem que sintontizen més clarament amb la filosofia que pensem que hauria de tenir el Mercat. Es tracta de reforçar la idea de Vic com un espai professional, on puguin donar-se a conèixer propostes amb identitat pròpia, sòlides i amb certa trajectòria, tot i que no tinguin un reconeixement general. I això vol dir, també, propostes que tinguin amb un equip empresarial al darrere. Sinó, correm el perill que l’aposta del Mercat no acabi generant res sòlid. Ens interessa que sigui un producte que pugui funcionar comercialment. Tots aquests criteris han estat treballats amb molt de rigor dins l’àmbit del MV Lab. Els tres escenaris de l’Atlàntida, el Sucre, el Club MV i la Jazz Cava són els espais on s’agrupen les bandes que identifiquem amb aquesta marca. El Mercat, però, és més que un espai professional: sempre ha tingut un caràcter molt festiu. Voleu preservar aquest vessant? Pensem que cal combinar la vessant professional amb el més popular. Per això a la plaça Major de Vic hem apostat per grups interessants, ja consolidats, i que convoquen públic, sense que això vulgui dir que entrin en contradicció amb la programació general. La plaça és un bon espai per la celebració del Mercat de cara a la gent de Vic i el públic en general. Per això podrem escoltar-hi propostes com Los Delinqüentes, Pastora o Els Pets, que celebren 25 anys. Quin paper juguen les bandes del nou pop català en aqueta programació? Hi són presents. Cal tenir en compte que les bandes més joves les està treballant l’Invictro, que s’ha de fer fort en la vessant de recerca de grups emergents que busquen oportunitats. La idea és que el Mercat hauria de ser un espai per a bandes que han assolit una certa estructura, i l’escena emergent hauria d’estar més representada per l’Invictro. Tot i això, també hi ha una representació de grups de l’anomenat nou pop català, grups que potser no han fet el salt d’una forma descomunal però que funcionen prou, com Le Petit Ramon o Joan Colomo. ■


hot mercat de música viva de vic PROGRAMACIÓ MV LAB ACHILIFUNK & ENSEMBLE TALLER DE MÚSICS

Dissabte 17 · 20.30h · PLAÇA MAJOR

ALMA AFROBEAT ENSEMBLE Dijous 15 · 18h · CLUB MV

ANDREA MOTIS & JOAN CHAMORRO GRUP

Diumenge 18 · 11.30h · PLAÇA MAJOR

ANNA ROIG I L’OMBRE DE TON CHIEN Dissabte 17 · 21h CARPA L’ATLÀNTIDA

ANTÓNIO ZAMBUJO Divendres 16 · 00.15h CARPA L’ATLÀNTIDA

ARAGONIAN

Dissabte 17 · 18h · CLUB MV

ARA MALIKIAN ENSEMBLE Dijous 15 · 17h · CLUB MV

ATLETA

Dissabte 17 · 01.15h · JAZZ CAVA

BAIGORRI’S DJ

Divendres 16 · 01.30h · CLUB MV

BALAGO

Dissabte 17 · 20.30h AUDITORI L’ATLÀNTIDA

BEDROOM

Dissabte 17 · 22.15h · JAZZ CAVA

BENJAMIN HERMAN QUARTET Divendres 16 · 23.30h AUDITORI L’ATLÀNTIDA

BERNAT FONT TRIO

Divendres 16 · 19h · CLUB MV

BISCUIT

CHACHO BRODAS

Dissabte 17 · 00.15h · EL SUCRE

CHUPACONCHA

Dijous 15 · 00.45h · JAZZ CAVA

COLINA MIRALTA SAMBEAT CMS TRIO & CHICUELO

Dijous 15 · 20h · TEATRE L’ATLÀNTIDA

DEAD CAPO

Divendres 16 · 17h · CLUB MV

DIEGO GUERRERO y EL SOLAR DE ARTISTAS con ANTONIO SERRANO Dissabte 17 · 21.45h TEATRE L’ATLÀNTIDA

Divendres 16 · 03h · EL SUCRE

LE PETIT RAMON

Dissabte 17 · 23.30h AUDITORI L’ATLÀNTIDA

LINALAB

Dijous 15 · 23.30h · JAZZ CAVA

LONELY DRIFTEN KAREN Divendres 16 · 00.30h TEATRE L’ATLÀNTIDA

DJ KALI

LOS EVANGELISTAS

Dijous 15 · 01.30h · CLUB MV

DJ TAS

Dissabte 17 · 01.30h · CLUB MV

EIKOSTATE

Divendres 16 · 13h · CLUB MV

ÉLENA

Dissabte 17 · 21.45h · PLAÇA MAJOR Dissabte 17 · 23.15h TEATRE L’ATLÀNTIDA

MACROMASSA

Dijous 15 · 22.15h · JAZZ CAVA

MÀGICA

Dijous 15 · 19h · CLUB MV

Divendres 16 · 21.15h CARPA L’ATLÀNTIDA

MAIKA MAKOVSKI

ELS PETS

MARC AYZA GROUP

ELS SURFING SIRLES

MARCEL CRANC

[EM] TRIO WOLLNY / KRUSE / SCHAEFER

MARC PARROT

Divendres 16 · 23.15h · PLAÇA MAJOR Divendres 16 · 01.15h · JAZZ CAVA

Divendres 16 · 22h AUDITORI L’ATLÀNTIDA

GABBY YOUNG & OTHER ANIMALS

BOMBINO

GOSE

Divendres 16 · 01h · EL SUCRE

JOAN COLOMO

Divendres 16 · 23.45h · JAZZ CAVA

Dissabte 17 · 22h AUDITORI L’ATLÀNTIDA

CARLES SANTOS I CABOSANROQUE

KATHRYN CALDER

Dijous 15 · 21h AUDITORI L’ATLÀNTIDA

LA KINKY BEAT

LOS DELINQÜENTES Y TOMASITO

Dissabte 17 · 03.15h · EL SUCRE

Divendres 16 · 22.15h · JAZZ CAVA

BULLITT

Divendres 16 · 20.30h PLAÇA MAJOR

DJ2D2

Divendres 16 · 21h TEATRE L’ATLÀNTIDA

Dijous 15 · 21.15h CARPA L’ATLÀNTIDA

LA IAIA

Dijous 15 · 00.15h CARPA L’ATLÀNTIDA

Dijous 15 · 22.30h · EL SUCRE Divendres 16 · 18h · CLUB MV Dissabte 17 · 19h · CLUB MV Divendres 16 · 20h CARPA L’ATLÀNTIDA

MASTRETTA

Dijous 15 · 22.45h CARPA L’ATLÀNTIDA

MATADOR ROCKERS

Dissabte 17 · 23.15h · EL SUCRE

MENDETZ

Dijous 15 · 01.30h · EL SUCRE

MISS CAFFEINA

Dijous 15 · 21.30h · EL SUCRE

MUJERES

Dijous 15 · 23.30h · EL SUCRE


25 PROGRAMACIÓ OFF ORELHA NEGRA

ALBERT AMB L’AIGUA AL COLL

MARACATÚ FM

ARTÚS ROCA

MOYA KALONGO

AZUL Y NÁCAR

NICO ROIG

PASTORA

BETH NAHRIN

NYANDÚ

PUERQUERAMA

BLÄUE

ODESSA

PUMUKY

BREMEN

OGUN AFROBEAT

RACHEL SERMANNI

CANVI DE PLANS

OLUMBÉ

DOTORE

PAU VALLVÉ

EL GOS BINARI

RADICAL ANIMAL BEAT

Dissabte 17 · 24h CARPA L’ATLÀNTIDA

FULL EGGS RHYTHM

ROSA SÁNCHEZ CUARTETO

SFDK

GALCATS

ROSARIO SOLANO

SIDONIE

ESPERIT!

SANJAYS

SMOKING BAMBINO

INSPIRA

SEWARD

J.S.T.

THE MISSING LEECH

HABANA CON KOLA

TRAVESSIA

LECIRKE

VOCAL TEMPO

Divendres 16 · 20.30h AUDITORI L’ATLÀNTIDA

PASCAL COMELADE I COBLA SANT JORDI Divendres 16 · 22.45h TEATRE L’ATLÀNTIDA

Dissabte 17 · 23.30h · PLAÇA MAJOR Divendres 16 · 02h · EL SUCRE Dissabte 17 · 17h · CLUB MV Dijous 15 · 22.45h AUDITORI L’ATLÀNTIDA

RUSSIAN RED

Divendres 16 · 21.45h · PLAÇA MAJOR

SANTA MACAIRO ORKESTAR

Dissabte 17 · 02.15h · EL SUCRE Dijous 15 · 00.30h · EL SUCRE Divendres 16 · 22.45h CARPA L’ATLÀNTIDA

SOPHIA CHARAÏ

Dissabte 17 · 20.15h TEATRE L’ATLÀNTIDA

SPLIT 77

Divendres 17 · 22.30h CARPA L’ATLÀNTIDA

SUSANA BACA

Dijous 15 · 22h · TEATRE L’ATLÀNTIDA

SWAN FYAHBWOY

Divendres 17 · 01.15h · EL SUCRE

THE MARZIPAN MAN

Divendres 17 · 23.45h · JAZZ CAVA

YACINE & THE ORIENTAL GROOVE

Divendres 16 · 24h · EL SUCRE

Divendres 16 · 20h Diumenge 18 · 19h

Divendres 16 · 22.15h Dijous 15 · 21.15h Dijous 15 · 20.30h Dijous 15 · 21.15h Diumenge 18 · 18.15h Divendres 16 · 23h Divendres 17 · 21.45h Diumenge 18 · 17.30h

Diumenge 18 · 19.45h Divendres 16 · 21.45h Divendres 16 · 22.30h Divendres 16 · 21.15h Divendres 17 · 00.45h Dijous 15 · 24h

MAR ABELLA

Divendres 17 · 23h

Divendres 17 · 23.30h Dijous 15 · 23.45h

Divendres 17 · 20h Dijous 15 · 22h Divendres 16 · 00.45h Divendres 16 · 23.30h Divendres 17 · 22.15h Divendres 17 · 21.15h Divendres 17 · 00.15h Divendres 17 · 21h Dijous 15 · 20h

Divendres 16 · 00.15h Divendres 17 · 22.30h Dijous 15 · 23h

Dijous 15 · 23.30h Divendres 16 · 21.15h


hot mercat de música viva de vic actuacions destacades Selecció de Marc Lloret, director del Mercat de Música Viva de Vic

electrònica

Balago Música electrònica d’avantguarda

Presenten un espectacle amb visuals que inclou imatges de la manipulació de les màquines que estan fent servir en directe. Música instrumental, universal i arriscada. David Crespo sàmpler i sintetitzador; Roger Crespo sàmpler i sintetitzador;

web

Guim Serradesanferm sàmpler i sintetitzador .

escolta


pop rock

27

Atleta Avantguarda i post rock de culte

El bateria i el guitarra dels influents 12Twelve evolucionen cap a universos sonors personalíssims, amb molta profunditat i amb un so més directe. Introdueixen elements electrònics que amplien els colors de la seva música instrumental i els converteixen en una proposta tremendament transversal. José Roselló bateria i sàmplers; Jaume L. Pantaleón guitarres i sàmplers.

web

escolta


hot mercat de música viva de vic

jazz

Bernat Font Trio Swing, blues, boogie woogie

Un jove pianista que sorprèn per la seva maduresa en la manera d’afrontar el vessant més clàssic del jazz i el blues, desenvolupat a través de temes propis. Genuí, format i amb les coses ben clares, ja ha passejat internacionalment la seva música i té un potencial encara per descobrir. Bernat Font piano; Ivan Kovacevic contrabaix; David de la Vega bateria .

web

escolta


29

web

escolta

folk world music

Pascal Comelade & Cobla Sant Jordi Música popular en el més ampli sentit de la paraula

Un músic transgressor, amb una personalíssima visió del pop i el rock, acompanyat per la Cobla Sant Jordi, una formació oberta sempre a noves experiències, amb una capacitat d’adaptar-se a nous sons, reptes i companys de viatge envejable. Un repàs als temes més celebrats de Comelade amb uns arranjaments originals i propers. Pascal Comelade pianos; Pep Pascual instruments; Ivan Martínez guitarres; Oriol Luna bateria . Cobla Sant Jordi: Xavier Torrent flabiol i tamborí; Marc Timón i Oriol Gibert tible; Enric Ortí i Josep Antoni Sánchez tenora; Carles Herruz i Timi Rodríguez trompeta; Isi López trombó; Pep Moliner i Miquel Àngel López fiscorns; Joan Druguet contrabaix .


hot mercat de música viva de vic

Colina Miralta Sambeat CMS Trio & Chicuelo

jazz

Flamenc, jazz, latin

Si a tres mestres del jazz com són Perico Sambeat, Javier Colina i Marc Miralta se’ls suma un mestre de la guitarra flamenca com és Chicuelo, el resultat ha de ser necessàriament important. Aquest combo s’estrena al MMVV amb unes garanties i un crèdit escènic gens habitual. Chicuelo guitarra; Javier Colina contrabaix; Marc Miralta bateria; Perico Sambeat Saxo; Isaac Vigueres percussió; Alba Carmona Cante.

web

escolta


pop rock

31

Maika Makovski ROCK , POP

Maika Makovski, una de les veus femenines més contundents del rock, presenta el nou disc Desaparecer (Outstanding Records, 2011), les cançons creades a propòsit de l’espectacle homònim dirigit per Calixte Bieito a partir de poemes de Poe. Maika Makovski veu, guitarra i orgue; David Martínez bateria i percussions;

web

Juan Carlos Luque baix , veus i percussions; Oskar Benas guitarra i veus.

escolta


hot mercat de música viva de vic

pop rock

Mujeres Urgència rocanrolera i revival

Descarats, desacomplexats i valents, aquest quartet ja ha estat posant-se a prova en escenaris internacionals amb molt bon feedback. Amb els seus textos en anglès i les seves influències de rock’n’roll clàssic arriben a un públic divers, perquè tenen motius molts diversos per seduir diferents audiències. Yago Alcover veu i guitarra; Martí Gallén veu i guitarra; Pol Rodellar baix i veus; Martín Gutiérrez bateria .

web

escolta


33

folk world music

CaboSanRoque & Carles Santos INSTRUMENTAL

Per primer cop s’ajunten dos dels exponents de la música experimental contemporània catalana per crear nou espectacle: Maquinofòbiapianolera. Carles Santos, la referència absoluta en l’escena musical contemporània amb una llarga trajectòria, compon una obra per a piano i orquestra. CaboSanRoque orquestra l’obra a través de la seva màquina. Carles Santos piano; Laia Torrents acordió, teclats i sputnik;

web

Roger Aixut guitarra i vents; Josep Seguí laptop.

escolta


hot mercat de música viva de vic

Yacine & Oriental Groove

folk world music

Música popular mediterrània

Amb el líder de Cheb Balowski i Nour al capdavant, aquest nou projecte recull influències de la música tradicional grega i àrab filtrada per la humitat de la costa catalana. Amb una gran diversitat de llengües, estils i ritmes, la connexió amb el públic és instantània i duradora. Yacine Belahcene Benet veu i percussió; Yannis Papaiannou llaüt elèctric i veu; Bernat Guardia baix; Aniol López percussió àrab; Jordi Herreros bateria; Quim Puigtió tècnic de so.

web

escolta


cançó d’autor

35

Anna Roig & l’Ombre de Ton Chien Cançó pop afrancesada

Amb una intensa trajectòria que els ha portat a l’elit de la cançó popular catalana, Anna Roig i els seus expliquen històries en català i en francès. Tot i que de moment és el públic català qui ha parat l’orella amb atenció, és molt probable que les cançons d’aquest grup arribin a connectar amb el públic francès. Anna Roig veu; Carles Sanz piano, teclats, melòdica i carilló; Magí Batalla guitarres elèctrica i acústica;

web

Carles Munts contrabaix i baix elèctric; Ricard Parera bateria i percussió.

escolta


gires La pegatina 38 Che sudaka 42 La troba Kung-Fú 44 Muchachito 46 obrint pas 48 Agustí fernández 50 Perico Sambeat 52 Sergi Sirvent 54


37

*La Pegatina


gires

La Pegatina Rumba urbana. Això és el que factura el jove grup de Montcada i Reixac La Pegatina, que amb només tres discos, Al carrer! (autoeditat, 2007), Via Mandarina (Kasba Music, 2009) i Xapomelön (Kasba Music, 2011), s’ha convertit en una banda gairebé indispensable en qualsevol festa rumbera o sarau alternatiu del país. El grup atreu veritables masses de públic als seus concerts, que combinen cançons en català i castellà. El seu darrer disc inclou col·laboracions d’artistes de l’escena de fusió, entre els quals Joan Garriga (La Troba Kung-Fú) i Amparo Sánchez (exlíder d’Amparanoia). Malgrat ser cent per cent descarregable de manera gratuïta a través d’internet, el segell Kasba Music ha publicat Xapomelön a Alemanya, França, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, el Japó i l’Estat espanyol. Després del rècord de descàrregues del seu últim disc i dels multitudinaris concerts a l’Estat espanyol, aquest mes de juliol han pres part al Bardentreffen Festival de Nuremberg, a Alemanya, juntament amb La Banda del Surdo i Las Migas. El grup també ha presentat Xapomelön a França (Carcassona i Saint Gilles), Holanda (Lichtenvoorde) i Bèlgica (Ghent). Del 12 al 16 d’octubre, La Pegatina participarà al XVII Ibla Buskers Festival, a Ragusa Ibla (Itàlia), i continuarà aquest mateix mes amb una petita gira italiana per Torí, Bolonya i Taneto di Gattatico.

web

escolta


folk world music

39


gires La Pegatina

“La cultura musical a la resta d’Europa és molt diferent” Musicalment, però, de què és filla La Pegatina? Cadascú té els seus referents. És obvi que els dos francesos del grup no van escoltar Los Chunguitos i Los Chichos de petits. I jo escoltava rumba però també Los Secretos i algun grup de rock en català. Això sí, el pal de paller que uneix tot el que fem –tot i que vam trigar força temps a adonar-nos-en– és la rumba, per molt que no es pugui considerar que fem rumba catalana perquè no fem servir el ventilador. Però l’esperit hi és: el ball, la festa, el carrer... Som rumbers i no creiem que ningú hagi de donar carnets sobre qui n’és i qui no. Vau començar tocant al carrer i en espais tan insòlits com els busos nocturns de Montcada, i ara feu gires per tot Europa. Creieu que aquest nou disc és una aposta segura? Si existissin les apostes segures tothom faria la mateixa fórmula per triomfar! El que sí que hem fet és intentar agafar els millors ingredients que teníem a mà i treballar-los amb molta dedicació. Aquest treball ha portat molta feina de producció musical. Ha estat un procés de risc, perquè és arriscat tenir col·laboracions de músics bons i estar-hi a l’alçada, sobretot en el cas de l’Amparo Sánchez (Amparanoia) i en Joan Garriga (La Troba Kung-Fú). Són gent que hem admirat i admirem moltíssim. Gràcies a ells vam començar a fer música. És un disc molt llarg –21 temes– i amb una certa sensació de continuïtat, en la línia de treballs com Próxima estación: Esperanza (Virgin, 2001) de Manu Chao, amb versos i lemes que apareixen en més d’una cançó... Heu volgut fer una obra conceptual? No. El disc està fet a partir de les cançons. Hi ha fragments que són gairebé com lemes i es repeteixen en diversos temes, com ‘molta merda i massa teatre’ o ‘mucho lerele y poco larala’. Al final, el públic vol aquesta mena de consignes, frases que transmeten sentiments i que són identificatives.


41 Heu comparat la situació dels músics catalans amb la de la resta d’Europa. Hi ha moltes diferències? Hem pogut constatar que la cultura musical a la resta d’Europa és molt diferent. A Holanda i a França hi ha un circuit de sales estable i el públic té confiança en els programadors, de manera que no els fa res pagar per descobrir grups nous, perquè saben que les sales programen amb criteri. Al nostre país això no passa. A fora la gent s’estima la música. Aquí, el públic t’aprecia o per la festa que portes a sobre, o pel que diuen les teves lletres. Per què creieu que és, això? És un problema dels nostres programadors? Del públic? Dels grups? És un problema general. Aquí no es respecta gens la feina dels músics. Els francesos, quan et truquen per contractar-te, prefereixen no fer-ho si és que no poden pagar-te el catxet. Aquí, en canvi, el primer que fa el programador és, d’entrada, rebaixar-t’ho a la meitat. Després la gent se sorprèn que l’Estat espanyol sigui l’únic país d’Europa on la descàrrega legal no acaba d’implantar-se... Suposo que això és fruit del caràcter que tenim.


gires

Che Sudaka Che Sudaka és una de les bandes més sol·licitades, amb un directe més potent i amb major projecció de l’escena mestissa de Barcelona. Creada l’any 2002, està formada per músics catalans, colombians i argentins, i ofereix una fusió de ritmes llatins amb ska i una actitud punk. Enguany, el seu darrer disc, Tudo é possible, ha estat seleccionat com un dels 150 millors discos de l’any per 23 periodistes europeus que recopilen la World Music Charts Europe. A la llista també apareix un altre disc català, Construmón, de Muyayo Rif. Aquest 2011 la banda ha estat realitzant una de les seves gires més internacionals. Després de començar l’any amb una petita gira per Itàlia i Alemanya i concerts a Àustria i Hongria, el mes de juny han actuat a Parigny-les-Vaux (França), a Eichstätt, Colònia, Koblenz i Mutzig (Alemanya), a Interlaken i a Appenzell (Suïssa). A l’agost han passejat el seu directe per Alemanya, Bèlgica, França i Itàlia. Aquest octubre tancaran la ronda internacional amb actuacions al Festival Fight for Rights de Tokio (10 d’octubre) i a França (novembre al Fat Festival @ La Phare de Tournefeuille, entre altres cites).

web

escolta


folk world music

43


gires

La Troba Kung-Fú Creat per Joan Garriga, excantant i acordionista de Dusminguet, el grup de la Garriga La Troba Kung-Fú debuta als escenaris el 8 de desembre del 2005 amb un concert a la sala Clap, de Mataró, i en poc temps esdevé una de les bandes més populars de l’escena mestissa arran d’una fusió de patrons de la rumba, ritmes jamaicans i tropicals, i textos que reivindiquen el component social dels vells trobadors. El seu primer disc, Clavell morenet (K. Industria Cultural, 2006), amb integrants com Marià Roch (baix, exJarabe de Palo i Los Sencillos), està encapçalat per la cançó popular catalana del mateix títol. La banda manté una intensa agenda internacional, i el 2007 obté els premis Altaveu i Puig-Porret de la crítica catalana. El juliol del 2009 actua al Teatre Grec, dins la programació del festival Grec, i el setembre, al Parc del Fòrum, a la mostra mestissa Cruïlla BCN. El disc en directe Rumbia at Ernesto’s (Music Machine, 2009), enregistrat a Sittard (Països Baixos) i a la venda als seus concerts, és un agitat testimoni de la seva activitat en directe. L’any 2010 editen el seu darrer disc, A la panxa del bou (Chesapik). Després de presentar la seva nova col·lecció de cançons per la geografia catalana, amb concerts a principis d’any a Holanda i Bèlgica, aquest juliol han iniciat una gira internacional amb actuacions a Portugal (Sever do Vouga, Estarreja i Àgueda), Bèlgica (Ghent i Leper) i França (Rodez i Baiona). Han participat també al Bardentreffen Festival de Nuremberg (Alemanya), compartint cartell amb La Banda del Surdo i Las Migas.

web

escolta


folk world music

45


gires

Muchachito Muchachito, identitat de Jairo Perera (excomponent del grup Trimelón), dirigeix amb la seva veu i el bombo que manipula amb el peu durant totes les seves actuacions una formació que s’obre pas amb estridència a la primera dècada del segle XXI dins l’escena mestissa. El seu primer àlbum, Vamos que nos vamos (2005, K. Industria Cultural), amb peces com “Acicálense” i “Mambo 13”, compostes per Muchachito, planteja una proposta original de textura portuària, que fon el patró de la rumba amb ingredients del jazz i el swing potenciats per una secció de vent i cadències funki. Un dels trets característics de les seves inflamades actuacions és l’execució d’un o dos quadres de gran format amb estètica de còmic, pintats a temps real, en el mateix escenari, per Santos de Veracruz i altres col·laboradors. Aquests quadres han estat de vegades sortejats entre el públic al final del concert. Muchachito s’integra en el projecte G5, amb Kiko Veneno, Los Delinqüentes i Tomasito, que publica un disc homònim (Tucaratupapí / EMI, 2006) i realitza una gira de concerts. La banda reapareix amb un segon treball, Visto lo visto (K Industria Cultural, 2007), tot ampliant la seva base de públic amb una gira de concerts que inclou una data al Sant Jordi Club, de Barcelona. En directe, el seu repertori s’amplia amb adaptacions de Los Amaya, Peret, Renato Carosone i Rocío Dúrcal. El seu darrer disc, editat l’any 2010, s’anomena Idas y vueltas (El Orfanato Eléctrico, 2010), i l’ha portat aquest estiu a presentar-lo en diverses cites europees. Així, ha participat en el Festival Bout du Monde (Brest, França) i el Festival Arino Folk (Nàpols, Itàlia) durant el mes d’agost. El setembre participarà a la Fête de la Jeunesse et Musique (Brussel·les, Bèlgica) i al Couscous Festival (Sicília, Itàlia). Tancarà la gira, després de presentar el disc al Sant Jordi Club de Barcelona, un concert a Buenos Aires (Argentina) el 18 de novembre.

web

escolta


folk world music

47


gires

Obrint Pas En la música catalana contemporània no hi ha hagut revolució més gran que la protagonitzada per Obrint Pas. La història del grup comença el 1993 a València. La seva maqueta, Continuant avançant (1995), ven 3.000 còpies i sacseja el so del rock en català a partir de la suma de la dolçaina al hardcore i l’ska. El grup fa el salt al Principat i el 1997 s’autogestiona el seu primer EP, La revolta de l’ànima (45 Revolucions Records). El 1999, amb el segell Propaganda pel Fet!, graven el primer disc: Obrint Pas. El febrer del 2002, i després d’haver recorregut bona part dels Països Catalans, Obrint Pas publica Terra (PpF), que els converteix en la banda de referència de l’escena alternativa. L’any 2004, després d’una gira de 70 concerts, el grup enregistra La flama (PpF). Aquest és el disc de la internacionalització total d’Obrint Pas, amb una gira europea que culmina amb l’enregistrament del seu primer disc i DVD en directe, En moviment (PpF, 2006), gravat a València davant de 10.000 persones amb músics convidats com Fermin Muguruza, Inadaptats, Al Tall o Titot de Brams. El 2007, després d’una nova gira internacional, publiquen Benvingut al paradís (PpF), que conté 18 cançons amb la participació d’artistes d’arreu del món com Miquel Gil (València), Alif Sound System (Tolosa, Occitània) o Área 23 (Caracas). Aquest 2011 han editat el llibre-disc Coratge (PpF), que han presentat, entre altres llocs, a Madrid, Lugo (Galícia) i al Mighty Sounds Festival de Praga (Txèquia). El grup valencià va fer aquest passat mes de juliol una gira pel Japó que va culminar amb una actuació al festival Fuji Rock, a Naeba. En paral·lel, la discogràfica Inpartmaint també està preparant la publicació de la versió japonesa del seu darrer disc, Coratge (PpF, 2011), que inclourà dos temes extra extrets del disc En moviment (PpF, 2005). És la segona vegada que Obrint Pas han estat de gira pel Japó. El seu retorn a Àsia es va concretar en una gira que va començar al Radical Music Network Festival de Tòquio el 27 de juliol, va continuar a Minakami el dia 28 i va acabar al festival més gran d’Àsia, el Fuji Rock Festival, una cita que ha aplegat més de 100.000 persones i on han compartit cartell amb Coldplay, Arctic Monkeys, The Chemical Brothers i Incubus, entre molts altres.


folk world music

web

escolta

49


gires

Agustí Fernández El pianista i compositor mallorquí Agustí Fernández sobresurt com un dels referents de la música improvisada a escala internacional. Té registrats com a líder i en formacions ben diverses –piano sol, duet, trio, quartet, etc.– més d’una vintena de discos i la seva presència és habitual en projectes de figures consagrades de la música improvisada com Evan Parker i Barry Guy, entre altres. És director i cofundador de l’Orquestra del Caos, director de la Big Ensemble del Taller de Músics, creador del Trio Local al costat de Joan Saura i Liba Villavecchia, i col·laborador habitual de Carles Santos i del coreògraf i ballarí Andrés Corchero. El seu disc Aurora (Maya Recordings, 2006), a trio amb el bateria Ramon López i el contrabaixista Barry Guy, ha estat considerat com una de les obres més importants de la història del jazz a Catalunya. Els dies 8 i 9 de juliol ha actuat a Noruega, al Kongsberg Jazz Festival, i ha estat de gira pels EUA de l’11 al 17 de juliol. També va participar, el 27 d’agost, al Metéo Festival Mulhouse, a França.

web

escolta


51

jazz


gires

Perico Sambeat Tant en l’àmbit estatal com internacional, Perico Sambeat és un dels músics de jazz que millor sap projectar-se en tota mena de registres. Al mateix temps, aconsegueix l’entusiame de crítica i públic arreu on va. Als sis anys va iniciar els estudis de piano i solfeig, i des de llavors la seva carrera no ha fet més que anar pujant esglaons. L’any 2008 constitueix la Big Band Flamenca. Amb aquesta formació confecciona un disc de títol homònim, amb Miguel Poveda al cante, i els inseparables Javier Colina i Marc Miralta com a sostenidors del compàs. De forma simultània, la mateixa base rítmica forma part del CMS Trio, amb el qual va publicar el seu segon disc, Andando (Universal/Contrabaix, 2008). El pas de Perico Sambeat pel Taller de Músics de Barcelona, així com el dels seus companys i coetanis valencians Eladio Reinón i Ricardo Belda, ha estat determinant per fomentar el seu ambiciós sentit de la perfecció. Grava amb músics de la talla de Tete Montoliu, Steve Lacy, Daniel Humair, Maria Schneider i Pat Metheny, entre d’altres. De la seva discografia destaquen els discos New York Barcelona Crossing (Fresh Sound New Talent, 1998), en el qual comparteix titularitat amb els germans Rossy (Mario i Jordi) i un debutant Brad Melhdau, i l’obra Ademuz, editada també per Fresh Sound el mateix any, que marca un abans i un després per a la nova generació de músics de jazz del país. Sambeat ha participat a la mostra Jazzahead! a Bremen (Alemanya) dins la programació de Catalan! Arts, amb el trio Miralta-Oláh-Sambeat, juntament amb el bateria català Marc Miralta i el pianista hongarès Kalman Oláh. El músic, que ha estat guardonat per l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya com a millor saxofonista, ha actuat el 2 de juliol al Respire Festival d’Aigner-etPuypéroux (França), el dia 3 a París i el 12 d’agost a Brussel·les (Bèlgica).

web

escolta


53

jazz


gires

Sergi Sirvent Sergi Sirvent és un multiinstrumentista i prolífic creador musical que se serveix del piano com a primer instrument a l’hora d’exposar la diversitat de propostes que formen el seu univers sonor. Sembla sentir-se còmode tant aprofundint en la improvisació amb el grup Unexpected com dotant de música pròpia les imatges del cinema clàssic soviètic amb el trio Karion. Assaboreix el gust del bebop essencial quan estableix un trio amb els experimentats Horacio Fumero i David Xirgu, i quan necessita trencar normes i regles, crea el seu propi Free Quartet. Sergi Sirvent és una capsa de sorpreses permanent, i les seves propostes, un autèntic poliedre amb infinites cares on, a més de referents musicals, també n’intervenen de literaris, pictòrics i filosòfics. Sirvent ha editat el doble CD El pes de les balances (Fresh Sound New Talent, 2010) que ha presentat a Alemanya, on ha ofert tres concerts a Berlín (4, 5 i 6 d’agost)

web

escolta


55

jazz


links The Pepper Pots Mishima Brossa Quartet de Corda


57

Eli ‘Paperboy’ Reed 58 Laetitia Sadier 60 Belle & Sebastian 62

*Mishima al Palau de la Música Catalana


links


59

The Pepper Pots & Eli ‘Paperboy’ Reed PRIMAVERA SOUND SALA APOLO, BARCELONA. 24/05/2011 The Pepper Pots és una formació gironina que fa música soul, canta en anglès i ha girat per tot Europa. Solen enregistrar, amb el seu propi segell discogràfic, Black Pepper Records. I va ser al Black Pepper Studio on es va deixar caure el maig de 2011 el nord-americà Eli ‘Paperboy’ Reed per gravar un projecte conjunt. ‘Paperboy’ és un dels artistes més respectats pel que fa al panorama mundial de soul ‘old school’ actual (nominat al millor artista de l’any segons la revista Rolling Stone). The Pepper Pots està encapçalat per tres veus femenines, i el grup ja té quatre discos al mercat. Els dos primers treballs miraven més cap a sonoritats jamaicanes –Swingin’ Sixties (2004) i Shake It! (2007)– i és en els dos últims discos –Now! (2009) i Train to your lover (2011)– que aconsegueixen un so més proper al revival de soul i r&b que ha quallat i ha convençut tant la crítica especialitzada com el públic. ■

web

vÍdeo


links

Mishima & Laetitia Sadier (Stereolab) CICLE BANDAUTORS, PALAU DE LA MÚSICA CATALANA, BARCELONA. 06/03/2011 Com a seguidors de Stereolab, Mishima van convidar la seva cantant Laetitia Sadier a participar en el concert especial que els catalans van fer a l’emblemàtic Palau de la Música Catalana (edifici de Lluís Domènech i Muntaner) el passat 6 de març del 2011. Els sis músics van interpretar dues cançons: “Neix el món dintre l’ull” i una adaptació al català de la cançó de George Brassens “No existeix l’amor feliç” (“Il n’y a pas d’amour heureux”), sobre un poema de Louis Aragon. La referència no està feta perquè sí, ja que el líder de Mishima, David Carabén, té com a influències tant la cançó francesa com sobretot el pop anglès i de més enllà (l’estiu del 2010 van compartir escenari a Barcelona amb els noruecs Kings of Convenience). Carabén té molta cura de les seves lletres (en els últims tres discos, en català) com ho feien els cantautors francesos, però alhora Mishima aposten per ser clars i lluminosos en les seves melodies, que saben trencar o deixar en l’essència com fan Stereolab. Ara potser cal esperar de Mishima una versió de Stereolab, que com a banda actual que és quedaria més propera al cover que ha fet Editors de “French Disko”. Nascuts a Barcelona l’any 1999, Mishima treuen el primer disc l’any 2000, Lipstick Traces (The Rest Is Silence), cantat en anglès, al qual segueixen The Fall Of Public Man (2003), Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa (2005), Set tota la vida (2007) i Ordre i aventura (2011). ■

web

vÍdeo


61


links

Col·lectiu Brossa & Belle & Sebastian PRIMAVERA SOUND PARC DEL FÒRUM, BARCELONA. 27/05/2011 No era la primera vegada que Col·lectiu Brossa i Belle & Sebastian compartien escenari. Ho havien fet per primer cop durant les Festes de la Mercè de Barcelona, quan Belle & Sebastian van demanar una formació de corda per acompanyarlos en directe en alguns dels seus temes. El Col·lectiu Brossa és una formació canviant, que tant es veu en projectes de música clàssica com acompanyant grups de pop catalans. Neix primer com a Brossa Quartet de Corda, integrat per Aleix Puig i Pere Bartolomé (violins), Laia Besalduch (viola) i Quico Pugès (violoncel), als quals se sol afegir Gregori Ferrer (acordió i arranjador). El Col·lectiu Brossa té sis espectacles en marxa, on tant poden reivindicar l’obra del poeta visual i escènic de qui prenen el nom, Joan Brossa, com recordar les músiques del cinema mut (del creador Segundo de Chomón), les creades en el marc de l’holocaust nazi i també les dels brigadistes internacionals a la guerra civil espanyola (19361939). Precisament van ser els protagonistes del darrer acte d’homenatge a les Brigades Internacionals –en commemoració al 70è aniversari de la seva participació a la Guerra Civil espanyola– les cançons i himnes que van ser emblema de la seva lluita. La formació va protagonitzar aquell 25 d’octubre una vetllada plena d’emoció compartida amb els brigadistes internacionals supervivents i les seves famílies. Aquell repertori ha esdevingut el disc editat per Temps Record (2010). ■

web


63


festivals primavera sound 66 Sònar 68 faraday 70 Cruïlla BCN 72 FIMPT 74 + properes cites 76


65

*Standstill al Faraday


festivals

PRIMAVERA SOUND

pop rock

26, 27 i 28 de maig Barcelona

LA CONSOLIDACIÓ DEL MAINSTREAM INDIE Cada cert temps es posa de moda un artista de l’estil Mika o Scissor Sisters, amb molta ploma i disfressa. Enguany ha estat el torn d’enlairar els Of Montreal, que a l’escenari central van fer ballar i cantar l’audiència. Més seriosos i menys contagiosos es van presentar –a l’altra punta del Parc del Fòrum– els P.I.L. de John Lydon, que tot i haver mantingut el tipus després de Sex Pistols, el seu moviment robòtic li fa perdre carisma. El punt àlgid de la primera nit va arribar amb Grinderman: amb Nick Cave cantant a criatures paganes i idolatrat des de la primera filera, sense perdre mai la ironia. Cal destacar el joc de textures d’Interpol, l’electrònica austera dels novaiorquesos Suicide (Cave els havia recomanat i hi va acudir tothom) i el xou ja habitual de The Flaming Lips. La nit de divendres va ser per a M. Ward (és tan clàssic que va cantar fins i tot el “Roll Over Beethoven” de Chuck Berry), Belle & Sebastian (amb Brossa Quartet de Corda) i el concert del festival per a la majoria d’assistents: els grans Pulp oferint el primer concert de la gira. Tot i altres moments rellevants i que les bandes tenen talla gran (The National, Deerhunter), el festival pateix cert déjà vu amb noms com Shellac a l’escenari ATP (quants cops hi ha tocat el grup de Steve Albini?). Sí que va encisar el meravellós John Cale, la seva banda i la BCN216, brodant París 1919 (Reprise Records, 1973), però ara els melòmans reclamem músics més actuals que la brillant PJ Harvey. Els artistes catalans més destacats que han desfilat pel festival són Les Aus, Za!, Fred i Son, La Célula Durmiente, The Pepper Pots, Èric Fuentes & El Mal i Els Trons. ■


67

The National

Pulp

PJ Harvey

Grinderman


festivals

SÒNAR

electrònica

16, 17 i 18 de juny Barcelona

LA REFERÈNCIA ELECTRÒNICA DEL SUD D’EUROPA Aquesta no és una crònica de la 18a edició del Sònar com el Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia que han ben venut... Inaugurar a L’Auditori de Barcelona amb BCN216 i les londinenques Synergy Vocals, amb un doble programa de Steve Reich –que no va venir– tampoc no és la gran innovació. Això sí, BCN216 va executar Sextet (1984) i Music for 18 Musicians (1974-1976) anant al moll de l’os de la música, amb una reiteració de sons de marimbes hipnòtica que feia volar l’oient a paratges balinesos, on es va inspirar Reich. Després es va enyorar la concentració íntima i els crescendos: al Sònar de dia va costar seguir els Astrud. La subtilitat es va trobar definitivament a faltar a la Fira Gran Via (M2), lloc on el públic cercava uns altres beats (batecs, ritmes...), entre l’acceleració i la química. Per això, entrar a la gran nau i veure The Human League va esdevenir tot un alè literal d’humanitat davant tanta màquina (honroses excepcions: Four Tet, Aphex Twin, Apparat). Tot i venir dels vuitanta, ja prou frívols, els èxits de The Human League i els clips que els il·lustraven –els ramats d’ovelles turistes poden ser una metàfora dels assistents?– oferien una nota de calidesa, sobretot a la molt corejada “Don’t You Want Me”. I potser M.I.A. va visualitzar que el món canvia a pitjor, però al final es perdia: voler ser a l’alçada d’una deessa índia o un guru de política incorrecta va fer regnar la violència fins i tot en dirigir-se al públic. Sort que on hi ha vida hi ha esperança, i Janelle Monáe va fer un xou que honora els clàssics, com bella va ser la cloenda al Teatre Grec d’Alva Noto i Ryuichi Sakamoto: notes dansant en una pantalla de leds, a ritme digital i de solo melancòlic. Perquè rere el soroll hi havia melodia; rere la llum única, diversitat de notes. Rere la repetició –tradicional o innovadora–, la bellesa. ■


69

Janelle

Apparat

M.I.A.


festivals

FARADAY

pop rock

1, 2 i 3 de juliol Vilanova i La Geltrú

LA CAPITALITAT POP DE VILANOVA I LA GELTRÚ Després de trenta concerts, el Faraday va tancar la vuitena edició amb l’alegria d’un nou èxit. Grups nacionals i internacionals van compartir cartell demostrant el bon gust en la tria musical dels organitzadors. Divendres inauguraven el Faraday Samitier i Litoral, que van aprofitar per presentar alguns dels temes del que serà el seu nou disc, en una jornada marcada pels anglesos The High Llamas, que van oferir un concert tranquil i emotiu. Els van seguir els experiments d’Espanto, un millorat directe d’Aias, els indies murcians Klaus & Kinski, l’impecable britpop de The Bluetones i els valencians Polock. La nit va acabar amb Za!: el duet ha estat una de les bandes més aplaudides aquest estiu. El plat fort de dissabte va ser Ron Sexsmith: l’alumne avantatjat d’Elvis Costello va donar una lliçó d’habilitat i pop amb fusta de clàssic. Com a bon cap de cartell, Sexsmith també va arrencar el somriure del públic amb un fragment en acústic de l’“Eres tú” de Mocedades. La nit va portar els experiments de Bradien, el pop brillant d’Inspira, el rock aspre de Tom Williams & The Boat i les cançons del disc Minor Swing de Da Capo. Entre les sorpreses, un emotiu Arnaud FleurentDidier, el gallec Emilio José –molt aplaudit– i uns triomfadors Standstill, amb un concert on Viva la guerra! (Buena Suerte / Pias, 2006) va ser coprotagonista amb Adelante Bonaparte (Buena Suerte, 2010). L’electrònica de traç gruixut de The Suicide of Western Culture i el punk-rock gamberro d’Els Surfing Sirles van posar la cirereta a un festival dimensionat per a uns 1.200 espectadors. Els més valents van resistir fins diumenge per sentir de prop el gran John Grant. ■


71

Standstill

Inspira

Klaus & Kinski


festivals

CRUÏLLA BCN 8 i 9 de juliol Barcelona

una cruïlla que funciona No és fàcil consolidar un nou festival de masses a la ciutat de Barcelona. L’oferta és abundant i la crisi econòmica tampoc no hi ajuda. Per això és rellevant que la segona edició del festival Cruïlla BCN (la conquesta a la capital catalana de l’originari Cruïlla de Cultures, nascut a Mataró i impulsat pels promotors de les Cases de Cultura), hagi reunit 22.000 persones al Parc del Fòrum –4.000 més que l’any passat–, i que a més a més ho hagi fet amb un cartell ‘eclèctic’ on compartien espai grans noms internacionals i bandes d’arreu dels Països Catalans. La primera jornada del festival va estar marcada pel recital del músic i surfista hawaià Jack Johnson, que va sorprendre el personal compartint el tema “Home” en versió bilingüe anglès-català amb Eduard Estivill i Montse Domènech, de l’històric grup de folk català Falsterbo, amb qui l’uneix una amistat de fa anys. Va ser el concert més concorregut d’una jornada on també van destacar els guanyadors del Sona 9 La Iaia, l’indie-pop barceloní Pau Vallvé i els novazelandesos Fat Freddy’s Drop. La de dissabte va ser la nit més reivindicativa d’un Cruïlla extremadament intergeneracional i interestilístic. Els portorriquenys Calle 13 van protagontizar una de les actuacions més potents, amb el seu reggaeton i hip-hop americanista i compromès. Els històrics anglesos Madness van fer un recital en què van anar desgranant una a una les peces clàssiques del seu repertori, començant per “One Step Beyond” i acabant per “Nightboat to Cairo”. Obrint Pas van ser la representació nacional – amb gran nivell– d’una nit que va culminar amb el festival de rap Old School dels mítics Public Enemy. ■


73

pop rock

Jack Johnson

Calle 13

Madness


festivals

FIMPT

folk world music

15, 16 i 17 de juliol Vilanova i La Geltrú

Les branques de la tradició Un festival de ‘músiques del món’ creat abans que s’inventés l’etiqueta ‘músiques del món’. Això és entre moltes altres coses el FIMPT, el Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú, que va celebrar la seva 31a edició reforçant l’esquema dels darrers anys: concerts en diferents escales i un ampli espectre estilístic que, amb la base tradicional com a element comú, va abastar de la rumba catalana als sons celtes, la cançó tradicional i la fusió eminentment festiva. La plaça de la vila va acollir les propostes amb més poder de convocatòria: el folk pirinenc d’El Pont d’Arcalís, l’inclassificable combo alemany 17 Hippies, l’acordionista irlandesa Sharon Shannon –que tornava al festival deu anys després d’haver deixat un record immillorable als melòmans que hi van anualment–, el grup xilè de nova cúmbia Chico Trujillo, Sabor de Gràcia i molt especialment Peret. Finalment, diumenge no va ploure i el ‘Rei de la rumba’ va poder oferir a la plaça Major el que ja és el concert més multitudinari de la història del festival. Mentrestant, el nou auditori municipal Eduard Toldrà acollia els ‘Nocturns de pau’ –propostes més recollides com la de la cantant sèrbia Bojana Nikolic–, la plaça de les Cols s’omplia d’animació infantil i sacs de gemecs, i Xavier Baró rescatava primitives cançons d’amor i de guerra al Foment Vilanoví, en la Nit de la Revista Sons, com només ell ho sap fer. ■


75

Sharon Shannon

Xavier Bar贸

Neila Benbey

Chico Trujillo


Festivals: Properes cites Del 3 al 6 de novembre

Fira mediterrĂ nia de Manresa folk web

mapa

world music

4 i 5 de novembre

faraday tardor web

pop rock

mapa

De gener a abril del 2012

tradicionĂ rius web

mapa

folk world music


77 Del 20 d'octubre a l'1 de desembre

festival de Jazz de barcelona web

jazz

mapa

Del 23 al 27 de novembre

Primavera club web

pop rock

mapa

Del 3 al 26 de novembre

Jazztardor web

mapa

jazz


novetats Aias A la piscina

Alexis Cuadrado Noneto ibérico

Amansalva M’han dit que diuen...

El Petit de Cal Eril Vol i dol

Evans - Fernàndez - Gustafson Kopros Lithos

Frederic Mompou Música callada

Manel 10 milles per veure una bona armadura

Mazoni Fins que la mort ens separi

Quartet Casals Metamorphosis


79

Anímic Hannah

Gertrudis Tripolar

The New Raemon Libre asociación

Asíkides & Tal Ben Ari Hesperia

Guillamino Fang

Xavier Baró La màgica olivera

Benet Casablancas Seven Scenes from Hamlet...

La Kinky Beat Massive Underground

Za! Megaflow


novetats

Aias — A la piscina El Genio Equivocado POP DE GARATGE

web escolta vídeo Aias tenen l’encant de l’espontaneïtat i de ser un projecte sorgit gairebé sense voler. A aquest trio femení de Barcelona encara li falta molt de camí per recórrer, però la seva proposta ha caigut en gràcia a un cert sector de l’indie tant català com internacional –recordem que van fitxar pel segell nordamericà Captured Tracks, i al nostre país l’edita El Genio Equivocado–. Les Aias han construït el seu propi wall of sound, que ja va idear i patentar als seixanta Phil Spector amb grups femenins com The Ronettes; un mur de so basat en la melodia, la distorsió i les veus angelicals de les components sobreposades per davant de la música i creant un efecte impactant, sobretot perquè aquest so és gairebé inèdit a Catalunya. A la piscina és un disc lo-fi amb unes lletres realment naïf, i que possiblement agradarà per la immediatesa, senzillesa i tendresa en clau de pop-punk. No cal buscar cap altre tecnicisme musical en aquest treball i no us compliqueu la vida, escolteu-lo i gaudiu-ne. ■


pop rock

81


novetats

Alexis Cuadrado — Noneto ibérico

jazz

Bjurecords jazz flamenc

web escolta vídeo Instal·lat a Nova York des de fa més d’una dècada, el contrabaixista i compositor barceloní Alexis Cuadrado continua obrint-se camí amb un interessant vessant creatiu que com a últim testimoni ens havia deixat aquesta obra. A Puzzles, el músic ha volgut explorar un camp de difícil accés, el flamenc, i signar unes composicions on l’enllaç entre aquest gènere i el jazz mostri una nova via d’entesa. La base ha estat compondre vuit peces seguint les estructures dels pals flamencs i transportar-les al llenguatge del jazz i la música improvisada; una continuïtat d’aquell New York Flamenco Reunion (Nuevos Medios, 2000) que va liderar Marc Miralta que queda legitimada amb la seva participació en el grup juntament amb la del saxofonista Perico Sambeat. La resta de músics són el saxo alt Loren Stillman, el trompetista Avishai Cohen, el guitarrista Brad Shepik, el bateria Mark Ferber i el pianista Dan Tepfer. Amb aquestes primeres espases al seu servei, Cuadrado obté un nonet que funciona com una màquina de precisió a l’hora d’expressar amb els codis del jazz contemporani la màgia arcaica i arrelada dels ritmes flamencs. ■


83


novetats

Amb aquest disc no podem ser gaire objectius, perquè hem vist com s’ha anat gestant des que Amansalva va guanyar el II Concurs Sons de la Mediterrània a la Fira de Manresa del 2009. Les intencions que es van intuir en aquella actuació –una de les primeres d’un quartet que aleshores tenia pocs mesos de vida– apareixen ara materialitzades en un àlbum de debut que segueix una línia estètica especialment prolífica els darrers anys: la línia que, amb fites com les de Carles Dénia amb La Nova Rimaire o Mara Aranda amb Solatge, pren el repertori tradicional i el vesteix amb riquesa tímbrica i especial cura en els arranjaments. Però en aquest disc també hi ressona, i molt, l’ambient


folk world music

85

Amansalva — M’han dit que diuen... Temps Record MÚSICA MEDITERRÀNIA

web escolta vídeo sonor i l’alegria de Música Nostra, perquè com en l’històric grup mallorquí, hi trobem una veu càlida, melodies de flauta, jocs constants entre la corda fregada i les harmonies de la guitarra i percussions que miren cap al sud. Obrint el disc sona la peça amb què el quartet acostuma a tancar els concerts (“La gata i el belitre”), i fins arribar a la tonada de segar final, Amansalva es passeja per un repertori de cançons, la majoria tradicionals dels Països Catalans, amb les aparicions de dues veus convidades (Dora Riutord canta la seva composició “Ma terra”, mentre que l’esmentat Carles Dénia deixa la seva gran petja al “Fandango de Mollet”) i el violí d’Ernesto Briceño. ■


novetats

pop rock

A alguns els provoca somnolència i a altres els remou la consciència. Sembla que no hi ha volta de full, i és una llàstima per als primers, aquells que no aconsegueixen endinsar-se en l’univers d’aquesta família musical. Efectivament, la dicotomia que fins ara ha provocat la manera de fer música dels Anímic es repeteix en aquest nou treball titulat Hannah, i això passa perquè no hi ha cap trencament (segueixen amb la línia folk i intimista). D’aquesta manera, els segons poden estar d’enhorabona perquè sí que hi ha una evolució i un creixement que els permetrà gaudir de valent amb aquesta nova feina ben feta. Hannah és un altre àlbum parit amb delicadesa, i en Ferran Palau i la Louise Sansom en són la parella


87

Anímic — Hannah Les Petites Coses / Error! Lo-Fi / BCore Disc POP-FOLK

web escolta vídeo de compositors: ell en català i ella en anglès. Segons Palau, la cançó que dóna nom al disc parla d’una dona o país o animal o... una cosa important o infinita, que carrega ja molts segles d’història a les seves espatlles. La mateixa càrrega musical que les seves espatlles transformen en boniques cançons. Entre les perles del nou disc trobem “Boirina”, un tema que va creixent a mesura que sona, agafant forma d’espiral, i que parla d’un migmón, d’aquell estat de somni en què ens passen coses estranyes que no ens estranyen. Un dia vam dir que les cançons d’Anímic servien per desemboirar el dia a dia. Sigui com sigui, segueixen desemborinant la rutina, amb o sense boira i borinots. ■


novetats

Asíkides & Tal Ben Ari — Hesperia Temps Record WORLD MUSIC

web escolta vídeo


folk world music

89

El grup encapçalat pel multiinstrumentista grec Yannis Papaioannou en col·laboració amb un estol de músics d’arreu del món col·labora al seu segon disc amb el cantant israelià de veu suggerent Tal Ben Arí. El contingut fa un repàs a les tradicions grega, àrab, armènia, sefardita, turca i flamenca, amb composicions pròpies inspirades en aquestes arrels, que ni molt menys desentonen. Tampoc desentona la veu de Yacine Belahcene –que treballa amb Papaioannou a Yacine & The Oriental Groove–. En definitiva, un viatge ben guiat i tripulat cap a Hespèria, el país d’Occident on segons els grecs antics es ponia el sol, és a dir, la Península Ibèrica. ■


novetats

clĂ ssica


91

Benet Casablancas — Seven Scenes from Hamlet; New Epigrams; In modo di Passacaglia Naxos CLÀSSICA

web escolta vÍdeo De la mà del segell Naxos ens arriba aquest interessant enregistrament dedicat a la música del sabadellenc Benet Casablancas (1956). Inicia el disc Set escenes de Hamlet (1989), una obra clarament vinculada a l’anomenada Segona Escola de Viena –amb algun deix provinent de la Suite, opus 29, de Schoenberg– i on l’interès rau en aquest poètic i inquietant diàleg que s’estableix entre el narrador i la creació musical. La constant relació amb el passat és la que ha donat a Casablancas la troballa d’una veu pròpia, que en els darrers anys ha brillat amb obres com Alter-Klang. Amb això, naturalment, no estem desmereixent en absolut aquestes pàgines de la dècada dels noranta que troba en els Epigrames (1990) i New Epigrams (1997), absolutament esplèndides en el tractament tímbric, uns exemples de gran creació. Aquestes obres, adscrites estilísticament, com bé assenyala Josep M. Guix a les notes al CD, “a la Viena de Wittgenstein”, s’erigeixen com un poderós testimoni d’un compositor que troba un còmplice company de viatge amb la direcció de Manuel Valdivieso, deixeble de Benet Casablancas, i d’un Barcelona 216 en estat de gràcia. ■


novetats

pop rock


93

El Petit de Cal Eril — Vol i dol BankRobber POP

web escolta vÍdeo El Petit de Cal Eril no necessita ocultar la part més bèstia de l’existència humana per dignificar l’espècie. Al seu segon disc, Vol i dol, hi ha màgia i crueltat; neu purificadora i escenes sàdiques. Tot és ben natural, i sembla subjecte a una llei universal que ens deixa fora de joc, sense capacitat d’intervenir. A Pons li ha sortit un disc amb més mala bava que el debut, ...I les sargantanes al sol (BankRobber, 2009), però disposa d’un remei fulminant per matisar-la: la seva veu. Vol i dol és un disc autoproduït, i enregistrat a l’estudi de Joan Pons a Biosca (la Segarra), segons diu ell, ben a prop de terra. Com el seu antecessor, s’expressa en un llenguatge de folk forestal visionari, tot i que una mica distanciat dels rampells més psiquedèlics: aquí no hi trobem una hereva de “L’amistat del calamar”, sinó cançons més nues, més properes al format de trobador una mica pirat i acompanyat d’amistats selectes (a més dels seus habituals i de Roger Mas, hi desfilen Mau Boada, de Les Aus, i Joan Colomo). El món d’El Petit de Cal Eril és pintoresc i caníbal. Vol i dol transmet culpes i dubtes, però també un esperit juganer de celebració vital molt propi de qui ha ensumat més d’un cop la caravana funerària. ■


novetats

Des del mateix títol del disc fins als quatre temes que el formen, ens trobem davant una provocació en tota regla a les normes i convencions establertes que defineixen l’estètica de l’art musical. A la traducció literal de Kopros Lithos, que vindria a ser ‘merda petrificada’, cal afegir-hi per si quedés algun dubte la fotografia del cagalló fossilitzat que il·lustra la portada, un detritus que molt bé podria ser una metàfora de la descomposició sonora en la qual s’exerciten aquests tres mestres de la improvisació radical a l’hora de posar en confluència tots els nutrients que han enriquit de proteïnes dissonants i vitamines discordants la seva ultracalòrica dieta musical. Una vegada més el pianista mallorquí Agustí Fernàndez es revalida com un dels creadors més agosarats i punyents de l’esce-


jazz

95

Evans Fernàndez Gustafson — Kopros Lithos Multikulti Project IMPROVISACIÓ

web escolta na contemporània d’àmbit mundial. Ho fa al costat de dos còmplices de primera magnitud, el trompetista nord-americà Peter Evans i el saxofonista d’origen nòrdic Mats Gustafson. No hi ha lloc per a la més mínima concessió. Es tracta precisament de posar de cap per avall tot el que han assimilat conservatoris, acadèmies, escoles i tot tipus de centres d’estudis reglamentats i evacuar-ho des dels budells sense necessitat de filtre depurador. El resultat és un residu on es condensen bona part de les secrecions sonores sedimentades al llarg dels dos darrers segles, un fòssil al qual si s’apliqués la tècnica del Carboni 14 es podrien arribar a detectar des de les fugues de Bach fins al tractat d’harmonia de Schonberg, les combinacions aleatòries de John Cage o els deliris de Varèse. ■


novetats

Frederic Mompou — Música callada La Nuit Transfiguré CLÀSSICA

web Amb una demostració abnegada de coneixença de l’estètica de Mompou, Carmen Martínez proposa una lectura serena, pausada, on s’obre una dimensió espiritual i transcendental de la música de Frederic Mompou. La Música callada participa de l’esperit català en la seva comesa de realitzar una pausa i afrontar amb aquest vers una nova contemplació de la realitat. En tota aquesta intencionalitat cal admirar la mateixa serenor i tranquil·litat amb què la pianista Carmen Martínez ha desenvolupat aquest enregistrament. Posseïdora d’un do especial que ultrapassa els aspectes tècnics i mecànics, el so sorgit del seu pianisme porta implícits els secrets d’una música que identifica aquella música definida per ell mateix com “la menys composta del món”. L’essencialitat i profundintat amb què Martínez ha brodat aquest treball permet aprendre d’allò més bé una música que, en paraules del mateix Frederic Mompou, “no té ni aire ni llum”. ■


97

clàssica


novetats


Gertrudis — Tripolar

folk world music

99

Música Global Rumba-Pop

web escolta vídeo En direm rumba-pop per posar-hi una etiqueta que no espanti els seguidors habituals de la banda, però no hauria estat cap error classificar aquest disc com a pop o ressaltar-ne la nova dosi d’una proposta molt més electrònica. Gertrudis va aturar les màquines i ha tornat armat amb una nova imatge i nous gèneres, però mantenint el seu segell musical: efectivament, a sota d’aquestes granotes s’hi amaga “La samarreta” imperi amb què els vam conèixer. A Tripolar hi trobem els de la Garriga de sempre –l’alegria de “Que bonica” o les palmes de “Ríete” o “No sé si”–, però també s’hi suma una experimentació en alguns casos poc encertada i en altres més gloriosa. El to punk –fusionat amb moments de reggae– els arriba a la contundent “Satinfecció”; la veu tel·lúrica (Roger Mas) els casa a la perfecció amb les “Cortines”; l’electrònica es respira a les bases de “Curiós” i la crítica a “La marrana del jersei de llana”. Tot plegat amb una bona corda de violí, paraules pensades i lluita compromesa. El fi de festa? “Marianos i Marietes” amb la sempre irònica filosofia del grup: ‘Per què hi ha gent que em desperta preguntant si estic dormint?’. El trio de la Garriga té la poció trifàsica: ganes de fer les coses bé, voluntat d’experimentar i fer bones cançons. ■


novetats


101

Guillamino — Fang

electrònica

BankRobber Electrònica

web escolta vídeo A partir de l’analogia entre els mots ‘fang’ i ‘funk’, Guillamino construeix un àlbum on recupera la seva faceta més ballable, la que el connecta amb el soul i el so dels sintetitzadors d’uns oblidats anys vuitanta que, segons sembla ara, no van ser ni tan foscos ni tan terribles. Enregistrat i mesclat entre l’Alt Empordà i Barcelona amb l’ajut inestimable d’un vell orgue Casio CZ5000, Pau Guillamet presenta una col·lecció de cançons càlides, que semblen ideades per animar les hores més bandarres de clubs de dubtosa reputació. Mestre en l’art del desconcert, Guillamino fuig ara de la faceta més dance que mostrava al seu anterior treball, l’EP Whip Gymnastix (BankRobber, 2010). Destaca la veu de Bikimel a “Viratge”, la deriva cap al hip-hop a “Help Me”, en el marc d’un homenatge a les sonoritats de George Michael, Prince o Pet Shop Boys. Imprevisible com sempre, a Guillamino li agrada desconcertar disc a disc, i de nou ho ha tornat a aconseguir. ■


novetats

pop rock

La Kinky Beat ha anat evolucionant a base d’experimentar sobre la seva pròpia fórmula en els foscos mons de l’electrònica més subterrània. Ben poca cosa queda ja d’aquella banda adscrita al mestissatge pioner de la generació de Trimelón o Muchachito Bombo Infierno. Això d’ara és una altra cosa, que podria estar molt més a prop de frenètiques sessions de drum’n’bass dels francesos La Phaze, del ragga de l’alemany Gentelman o dels ritmes tribals i


103

La Kinky Beat — Massive Underground Kasba Music ELECTRÒNICA

web escolta vídeo rebels de la veu indobritànica M.I.A. Plantejat com si fos una sessió contínua amb aires de rave, Massive Underground està gravat entre el local de la banda i Sierra Wave Studios amb Dive Diboso (Sólo Los Solo), i està produït pels tres membres originals del grup (Chalart 58, Willy Fuego i Míriam ‘Matahary’) i el productor basc GZK. La Kinky Beat es reinventa per seguir sacsejant els baixos fons més eclèctics. ■


novetats

pop rock


105

Manel — 10 milles per veure una bona armadura DiscMedi/Warner POP

web escolta vídeo 10 milles per veure una bona armadura és un disc-riu on el component narratiu alimenta dinàmiques melòdiques subtils i poderoses; amb poques tornades i menys ukeleles. Cançons que plantegen, de vegades jugant amb l’equívoc, metàfores i paràboles allà on l’oient les vulgui veure; històries que fan salts temporals i juguen amb la fantasia. Les deu cançons del disc dibuixen un laberint d’instrumentacions frondoses i tractaments rítmics imaginatius. Les percussions són cabdals per mantenir la tensió de peces com “Benvolgut” i “El gran salt”, en què entren en joc anguloses seccions de vent i línies de banjo. “La cançó del soldadet” desplega tot un relat somiador esquitxat per bombes i vaixells enfonsats; “Boomerang” seria el més semblant a una cançó convencional si no fos per aquest text amb doble lectura. El disc va agafant més gruix amb el relat vagament fatalista de “La bola de cristall” i la festa màgica d’“Aniversari”. I pren un rumb victoriós que culmina amb “El Miquel i l’Olga tornen” i l’havanera passada per Nova Orleans “Deixa-la, Toni, deixa-la”, que dóna pas a una fanfàrria estrepitosa que tanca el disc amb ànim de festa. ■


novetats

pop rock


107

Mazoni — Fins que la mort ens separi BankRobber POP

web escolta vídeo Fins que la mort ens separi conté impulsos pop genuïns, art i confecció detallistes en matèria d’arranjaments, algun atreviment heterodox i rampells (matisats) d’esperit rock’n’roll, tot sota una tènue capa de pol·lució atmosfèrica que dóna al resultat final un punt de llum irreal. Ja sabíem que Pla no fa servir cap motllo prefabricat a l’hora de compondre una cançó, i aquesta idea queda reafirmada des dels cors celestials, amb regust brianwilsonià, que obren la instrumental “Fins que la mort ens separi”, peça que té el seu apèndix a la recta final del disc amb “Fins que la mort ens separi II”. Entremig hi trobem un material pop cromàtic i canviant, on el gust pel detall i les atmosferes intranquil·les es fa compatible amb un instint més cru, més destraler, mediatitzat però airat. La virtut de fondre sensibilitat i ferocitat és molt pròpia de Jaume Pla. Fins que la mort ens separi és un artefacte viu i mutant, que exposa un llenguatge musical despert, juganer i esmolat, ben perfilat pels altres ‘mazonis’: Miquel Sospedra (baix), Jordi Rudé (guitarres i sintetitzadors), Aleix Bou (bateria) i Toni Molina (bateria electrònica). Cançons amb dobles fons, que divaguen sobre la mort i l’amor, les reinvencions personals, els dubtes adults i la supervivència. ■


novetats

Quartet Casals — Metamorphosis

clàssica

Harmonia Mundi CLÀSSICA

web escolta La trajectòria discogràfica del gran Quartet Casals va realitzant el seu precís curs. Havent arribat ja al sisè àlbum, la formació catalana demostra una vegada més per què és un dels quartets de la primera divisió europea. En aquesta ocasió, sota el suggeridor títol de Metamorphosis, ens immergeix en la música hongaresa de Bartók, Ligeti i Kurtág. Si del primer escoltem una poètica i suggestiva lectura del Quartet núm. 4, Sz 91, la versió del Quartet núm. 1 de Ligeti ens porta a uns nivells de fantasia interpretativa que la converteixen de fet en una versió més a tenir en compte entre les ja existents. Clouen aquest disc els Dotze microludis per a quartet, opus 13 de Kurtág, una obra amb un intens treball microformal on el Quartet Casals demostra que es troba com un peix a l’aigua. Però segurament el més important arriba amb la sensació que queda a l’oient al final de l’audició. La sensació d’haver viscut una experiència on es veuen les ramificacions i influències del mestre Bartók per part de dos dels representants més grans de la música hongaresa del segle XX. ■


109


novetats

The New Raemon — Libre asociación BCore Disc POP D’AUTOR

web escolta vídeo Ramon Rodríguez es va fent gran disc rere disc, sense descansar i publicant contínuament EPs, recopilacions dels EPs o àlbums sencers. El músic de Cabrils ha sabut créixer amb aquest nou treball, un disc amb formes més meditades, fosques i denses, en el qual abandona els sons acústics i cerca una electricitat més propera a Madee –la seva banda, que es va acomiadar dels escenaris el mes de febrer passat– que no pas en els discos que fins ara havia presentat en solitari. El fet de no haver de combinar els seus dos projectes i diferenciar-los sonorament sembla que ha portat The New Raemon a redefinir el seu so i a transportar-lo a nous camins on caben totes les seves experiències. La ironia desapareix i el nou Ramon ens duu a una dimensió més particular i igualment excitant. ■


pop rock

111


novetats


Xavier Baró — La màgica olivera

cançó d’autor

113

Khlämor Records CANÇÓ D’ARREL

web escolta vídeo Xavier Baró ens malacostuma. Cada disc que elabora aquest trobador és una petita obra mestra artesana. Ara el trobem a l’ombra de La màgica olivera, aprofundint en els viaranys introspectius de Cançons del temps de destrals (Satchmo, 2004), Flors de joglaria (DiscMedi, 2006) i Lluny del camí ral (Quadrant, 2009), però incorporant-hi el repertori tradicional i, per dir-ho així, accentuant les referències als paisatges concrets i els noms propis, en detriment dels ambients onírics que dominaven treballs anteriors. El cantautor d’Almacelles troba aquí el to just per aconseguir que peces com “A la plaça fan ballades” o “El caçador i la pastora” ressonin amb una veu personal i atemporal, o que escoltem embadalits antigues històries de bandolers, de carlins i de derrotes d’un poble esclafat entre França i Espanya. Els timbres arrelats del flabiol, la gralla, el diatònic i les campanes s’afegeixen al so marca de la casa: poca percussió, molta corda (guitarres, llaüt, viola, mandolina) i les notes perllongades de l’orgue construint una sonoritat boirosa i agresta. I com a col·laboradors, per ordre d’aparició: Clara Viñals, Àngel Andreu, Lo Pardal Roquer, Heura Gaya, Meritxell Gené, Jordi Gasion, Miquel Àngel Tena, Víctor Verdú, Txabi Àbrego i el gran Jaume Arnella, que canta “Lo nostre canal d’Urgell”. ■


novetats

Za! — Megaflow Acuarela EXPERIMENTAL

web escolta vídeo Són els últims de qualsevol llista (és el que té portar un nom que comença per zeta), però Za! són també molt grans i han aconseguit crear-se un espai propi dins l’univers underground barceloní. Megaflow és simplement una nova exaltació de l’amistat amb el soroll com a nexe d’unió. Amb una improvisació constant en forma de collages sonors, aclaparen amb tota una col·lecció de sons que el guitarra esquerrà Papa du Pau pot extreure del seu instrument i els infinits pedals que hi té endollats, i els ritmes que marca Spazzfrika Ehd des de la seva bateria i maquinària diversa. Una investigació sonora que, tot partint del caos i la cacofonia, s’endinsa en un univers sonor que passa tranquil·lament del free jazz al mètal més extrem. ■


pop rock

115


Escolta, cada mes, el Catalan! Music Podcast Descobreix les

No et perdis 30

Descarrega’t

noves musicals

minuts de la millor

els Catalan! Music

catalanes que giren

música catalana

Podcast al web

internacionalment

del moment

catalanarts.cat

I ara també Catalan! Arts al teu telèfon mòbil Consulta les notícies,

Desa als teus preferits del

les convocatòries i l’agenda

mòbil l’adreça http://m.catalanarts.

de Catalan! Arts allà on

cat i sigues el primer de conèixer les

siguis i quan vulguis!

novetats de Catalan! Arts

CATALAN! MUSIC eMAGAZINE CATALA  

La revista digital per a la promoció internacional de la música catalana. Disponible en català, castellà i anglès i de periodicitat quadrime...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you