Issuu on Google+

Catalan! films eMagazine

Hivern 2012/13 número 4

CATALUNYA PLATÓ Tots els paisatges a l’abast

i també:

Entrevista a Elijah Wood Cinema català arreu del món Acadèmia del Cinema Català


Institut Català de les Empreses Culturals Passatge de la Banca 1 i 3 E-08002 Barcelona Tel.: +34 933 162 770 internacional.icec@gencat.cat www.gencat.cat/cultura/icec/internacional www.catalanarts.cat Catalan Films & TV Passatge de la Banca 1 i 3 E-08002 Barcelona Tel.: +34 935 524 945 www.catalanfilms.cat catalanfilmstv@gencat.cat Edita: Utopia Global – utopia@utopiaglobal.com Edició: Jordi Roigé Traducció a l’anglès: Judith Anne Smith Fotografies: Quim Vives, Turespaña, BCFC (Joan Perramon), Fausto Producciones i TVC, Imposible Films, Nostromo Pictures i Arxiu revista Decine Disseny i maquetació: Manuel Cuyàs Dipòsit legal: B–32543-2011 Barcelona, desembre del 2012 ISSN: 2014-4415

Imatge de la portada: rodatge de Floquet de neu, imatge cedida per Filmax Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement No comercial - Sense obres derivades 3.0 de Creative Commons. Se’n permet la còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial ni obres derivades, sempre que se’n citi la font. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca


Catalan! films eMagazine

Hivern 2012/13 número 4

La revista digital per a la promoció internacional del cinema català. Disponible en català, castellà i anglès i de periodicitat quadrimestral.


presentació

Arriba desembre i tanquem un any que ha estat farcit d’activitat i d’èxits per al cinema català. Les pel·lícules de producció catalana han estat presents a les cites més prestigioses de l’audiovisual nacional i internacional. Des de la cerimònia dels Oscar® a Los Angeles fins als festivals de Berlín, Roma, Londres o Shanghai el nostre cinema ha arribat a les millors pantalles d’arreu del món, aconseguint un bon nombre de premis i reconeixements. La indústria audiovisual de Catalunya no només viatja a través de les nostres produccions. Els paisatges de Catalunya també han esdevingut internacionals gràcies a tots els productors que han decidit fer del nostre territori el marc ideal per a les seves pel·lícules. En aquest número del Catalan Films eMagazine fem un recorregut per alguns dels indrets de cine més destacats de casa nostra, les ciutats, viles, boscos o platges que han quedat immortalitzats en la gran pantalla en pel·lícules de ressò mundial. Comptem, a més, amb un testimoni d’excepció, Elijah Wood. L’actor nord-americà ha vingut al nostre país per protagonitzar Grand Piano, la darrera producció de Nostromo Pictures que Wood ha estat rodant al Parc Audiovisual de Catalunya de Terrassa sota les ordres d’Eugenio Mira.


Berlín i Cambridge van ser aquesta tardor els escenaris de sengles mostres de cinema català. Nuria Vidal, crítica de cinema, ens dóna més detalls de la Katalanische Filmtage (Mostra de Cinema Català i Balear a Berlín), que va coordinar i seleccionar i on es va projectar una selecció de sis films produïts en els darrers anys a Catalunya i Mallorca. Tornant a casa nostra, el gener de 2013 es donaran a conèixer les pel·lícules i professionals nominats als premis Gaudí, els guardons de referència de la indústria del nostre país que organitza l’Acadèmia de Cinema Català. En aquest número de l’eMagazine repassem els primers cinc anys de vida d’aquesta institució nascuda amb la vocació de promocionar el cinema català i acréixer el seu prestigi tant davant dels mitjans de comunicació com del públic en general, així com contribuir a la seva difusió internacional. Finalment, obrim també la revista als productors catalans que aposten per buscar socis al mercat internacional amb la secció Es busca coproductor, un aparador per als projectes que es preparen de cara a l’any vinent. I, com sempre, no pot faltar la Cartellera, un repàs als últims títols de producció catalana.


Sumari

HOT: CATALUNYA PLATÓ primer pla: Elijah Wood 33 CATALUNYA: UN CINEMA QUE CREIX 5 anys d’Acadèmia de Cinema Cat ES BUSCA COPRODUCTOR 60 en cartellera 80 Festivals: Properes cites 112


8

40

talĂ 

50

*Blancanieves


HOT

CATALUNY

Tots els p a l’a


9

YA PLATĂ“

paisatges abast

*El bosc


hot CATALUNYA PLATÓ

Catalunya va ser l’any 2011 la comunitat amb més rodatges de l’estat espanyol amb 2.300 produccions. Els darrers anys ha acollit projectes de directors com Woody Allen, J.A. Bayona, Steven Soderbergh, Alejandro González Iñárritu, Agustí Villaronga, Fernando Trueba, Jaume Balagueró, Paco Plaza, Pedro Almodóvar, Alejandro Amenábar o Isabel Coixet. A punt de tancar el 2012, prop de 40 pel·lícules han passat pel nostre territori. Alguns dels rodatges més recents són: BCN 3D de Manuel Huerga, Mindscape de Jorge Dorado, Tres bodas de más de Javier Ruiz Caldera, Ayer no termina nunca d’Isabel Coixet i Grand Piano d’Eugenio Mira. David Canto


11

La Barcelona-Catalunya Film Commission Diu un antic eslògan turístic que Catalunya és dels pocs llocs del món on pots passar d’esquiar a banyar-te a la platja en només una hora i mitja de cotxe. És cert. En poc més de 30.000 quilòmetres quadrats trobem alta muntanya, mar amb costes abruptes, platges planes de sorra, cultius de secà, vinyes, boscos humits, esglésies romàniques, gòtiques i barroques, edificis modernistes o la mostra de l’arquitectura més actual. Una ciutat de renom mundial, Barcelona, i pobles esculpits en pedra mil·lenària. Això fa que molts cineastes, tant catalans com estrangers, vegin en Catalunya i la seva capital Barcelona, un espai ideal pels rodatges. A aquests platós naturals i urbans cal afegir-hi unes infraestructures de comunicació de primer ordre internacional i un potent teixit industrial amb empreses de serveis amb reputació acumulada durant dècades. La Barcelona-Catalunya Film Commission (www.bcncatfilmcommission.com) és la responsable de coordinar tots aquests rodatges. Constituïda per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, la Film Commission posa a l’abast de les productores de tot el món la informació i l’orientació necessàries per localitzar i rodar a Catalunya i Barcelona, contactar amb empreses de serveis, productores i professionals catalans, així com per sol·licitar els permisos


hot CATALUNYA PLATÓ

Pa Negre

Bruc


13

necessaris pels rodatges a la ciutat de Barcelona. Des de fa uns anys, les institucions catalanes han vist clar que el cinema i la indústria audiovisual són una peça clau en la generació de riquesa del país, i un aparador immillorable al servei del turisme, avui en dia un dels principals factors d’exportació de l’economia catalana. Tots els paisatges a l’abast Pel·lícules amb gran èxit de públic com Pa Negre (Agustí Villaronga, 2010), representant d’Espanya a l’última edició dels Oscar®, i Bruc (Daniel Benmayor, 2010), una versió de la llegenda del timbaler que va espantar tot sol les tropes napoleòniques invasores, es van rodar als boscos i espais humits de la Catalunya central i al massís de Montserrat, d’una plàstica impactant. Isabel Coixet també ha triat la Catalunya central per rodar Ayer no termina nunca, que s’estrenarà el 2013. La directora barcelonina ha escollit la població d’Igualada i els seus voltants pel ventall de possibilitats que ofereix, des de balmes i coves naturals, fins a cementiris singulars o establiments i hotels pels quals no ha passat el temps. Més al nord del territori, a la Garrotxa, Fernando Trueba hi va trobar l’espai ideal per a la seva última pel·lícula, El artista y la modelo (2012). Ambientada als anys 40, un artista utilitza


hot CATALUNYA PLATĂ“

Ayer no termina nunca

El artista y la modelo


15

Tengo ganas de ti

Los Ojos de Julia


hot CATALUNYA PLATĂ“

Vicky Cristina Barcelona

Floquet de neu


17

una masia apartada del poble per fer les seves escultures amb una improvisada model. El director oscaritzat va trobar la casa adient a Olot, ciutat amb gran tradició pictòrica. Les produccions d’èxit Tres metros sobre el cielo (2010) i Tengo ganas de ti (2012), dirigides per Fernando González-Molina i protagonitzades per Mario Casas i María Valverde, han escollit localitzacions de diverses poblacions de la Costa Brava o Sitges, ben reconegudes pel turisme internacional. Barcelona, ciutat de cine El 2007 Woody Allen va començar a Barcelona el seu cicle de pel·lícules que tenen ciutats com a coprotagonistes amb Vicky Cristina Barcelona. Després han continuat Londres, París i Roma. Allen ensenyava la ciutat des del punt de vista de dues visitants nord-americanes, destacant els elements més emblemàtics: Gaudí, les festes populars, la Rambla,... En la mateixa línia trobem la pel·lícula d’imatge real i animació Floquet de neu (Andrés Schaer, 2011), que explica l’arribada a Barcelona del goril·la blanc als anys 60. En Floquet viu aventures que el porten a visitar el zoo, el Parc Güell, el Parc de la Ciutadella o el barri de Gràcia, emblemes de la ciutat. Una Barcelona i una àrea metropolitana molt més fosca és la que ambienta Biutiful (Alejandro González Iñárritu, 2010), amb Javier Bardem com a protagonista. Iñárritu va visitar el 2006 la


hot CATALUNYA PLATÓ

ciutat i al cap de dos dies ja havia decidit que hi rodaria la seva nova pel·lícula. La Barcelona que recorre a tota velocitat la protagonista de Haywire (Steven Soderbergh, 2011) és molt més quotidiana, amb localitzacions del centre de la ciutat. També és el cas d’alguns fragments del premiat drama d’Alejandro Amenábar Mar Adentro (2004). Rodrigo Cortés va rodar Luces rojas (2012) a diversos barris de Barcelona i rodalia amb Cillian Murphy, Robert de Niro i Sigourney Weaver al repartiment. Abans hi havia rodat Enterrado (Buried) (2010) protagonitzada per Ryan Reynolds, que comptava amb una sola localització claustrofòbica: l’interior d’un taüt. I Tom Tykwer va convertir Barcelona en el plató d’època de la seva pel·lícula El perfum (2006), l’adaptació de la novel·la de Patrick Süskind, rodant al Casc Antic. Un cas ben especial és el de la pel·lícula índia Zindagi Na Milegi Dobara (2011) (Només es viu una vegada), que ha recollit la major part dels premis en el seu país i un immens èxit de taquilla. Es tracta de la història de tres amics indis que viatgen a Espanya, amb rodatge a la Costa Brava. L’arquitectura benedictina del monestir de Santes Creus, a prop de Tarragona, i la ciutat de Girona han servit de plató natural per la coproducció hispanofrancesa Le moine (2011),


19

Biutiful

Haywire


hot CATALUNYA PLATÓ

Buried

Red Lights


21

El perfum

Zindagi Na Milegi Dobara (NomĂŠs es viu una vegada)


hot CATALUNYA PLATĂ“

Le moine

Blancanieves


23

de Dominik Moll, amb presència de Sergi López. Blancanieves, l’aventura muda i en blanc i negre de Pablo Berger que representarà Espanya als Oscar® aquest 2013, també s’ha rodat en poblacions pròximes a Barcelona, a més de Madrid. Catalunya i el cinema fantàstic Una de les cartes de presentació dels joves cineastes catalans és el fantàstic. Jaume Balagueró, J.A. Bayona, Guillem Morales o els germans Pastor són alguns dels exponents del gènere. Balagueró ha rodat arreu de Catalunya (Fràgils, Els sense nom), però és a Barcelona on ha centrat les seves localitzacions: el Casc Antic per Darkness i l’Eixample per la saga que va començar amb Paco Plaza el 2007, [REC]. L’exitós director ha rodat les últimes pel·lícules en espais reduïts, pisos de l’eixample de Barcelona, que li donen l’estructura necessària pels seus thrillers. Un edifici de veïns típic del barri quadriculat del centre de la capital catalana és l’escenari pràcticament únic dels dos primers lliuraments de REC i també de l’última pel·lícula de Balagueró, Mientras duermes (2011), que també compta amb interiors filmats al Parc Audiovisual de Terrassa. Productores com Filmax o Rodar y Rodar, que va produir l’òpera prima de J.A. Bayona, El orfanato (2007), han estat clau en la consolidació del gènere. El Festival Internacional de Cinema de Catalunya – Sitges, també ha jugat un paper


[REC3]

Mientras duermes

Quim Vives

hot CATALUNYA PLATĂ“


25

Els nens salvatges

El bosc


hot CATALUNYA PLATÓ

BCN 3D

Segon origen


27

fonamental en la difusió de la producció i el talent catalans. En la seva darrera edició s’hi va poder veure, entre d’altres, Insensibles, de Juan Carlos Medina, El bosc, d’Óscar Aibar i El cuerpo, d’Oriol Paulo, que va inaugurar el festival. Barcelona en 3D Manuel Huerga segurament serà qui acabi fent el retrat més exhaustiu de Barcelona al documental BCN 3D. En un sol pla seqüència l’espectador travessarà carrers, places, mercats, parcs i edificis emblemàtics en dies i esdeveniments especials, celebracions culturals i cíviques o un partit entre el FC Barcelona i el Reial Madrid. Les imatges apocalíptiques i imatges de grans destruccions ocuparan bona part de les produccions més ambicioses del pròxim any. El veterà Bigas Luna retratarà també en 3D una Barcelona arrasada a Segon origen. Basada en el llibre El mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, tot un clàssic de lectura obligada a les escoles catalanes, aquesta pel·lícula tindrà una escena clau a l’estadi del Barcelona, que estarà derruït. El director barceloní també rodarà a Lleida i Tarragona, principalment. I aquest 2013 tornarem a veure Barcelona destrossada a Los últimos días, segon llargmetratge dels també barcelonins David i Álex Pastor, rodat en diversos municipis catalans.


hot CATALUNYA PLATÓ

El cuerpo

The Pelayos


29

El Parc Audiovisual de Catalunya Un dels espais que més rodatges acull és el Parc Audiovisual de Catalunya, un dels complexos industrials de producció audiovisual més destacats del sud d’Europa. Està situat a Terrassa, a 35 quilòmetres de Barcelona. Una de les últimes produccions que hi han tingut lloc ha estat Grand Piano, d’Eugenio Mira, amb Elijah Wood com a protagonista i El cuerpo d’Oriol Paulo, que s’estrena aquest desembre amb José Coronado i Belén Rueda, i que va inaugurar el Festival de Sitges d’aquest any. Pel complex de Terrassa hi han passat produccions com El maquinista (Brad Anderson, 2004) protagonitzada per Christian Bale, Los ojos de Julia (Guillem Morales, 2010) i The Pelayos (Eduard Cortés, 2012). I des d’octubre ha acollit el rodatge de Mindscape (Jorge Dorado), primera pel·lícula d’Ombra Films, productora del català establert als Estats Units Jaume Collet-Serra. ■


Ind煤stria, talent, paisatge, facilitats... a Catalunya es combinen tots aquests elements per fer possible la teva producci贸.

mira el video


UNA SELECCIÓ DELS MILLORS CURTMETRATGES CATALANS

SHORT_CAT_CAT.indd 1

13/11/2012 10:35:05


Primer pl

Elijah


la

lijah Wood

33


Primer pla Entrevista a Elijah Wood Protagonista de Grand Piano, d’Eugenio Mira

“M’he enamorat del tot de Barcelona” Grand Piano és la nova pel·lícula d’Eugenio Mira (The birthday, 2004, i Agnosia, 2010). Explica la història d’un virtuós del piano que pateix de pànic escènic i que es veu obligat a fer el millor concert de la seva vida per salvar-se a ell mateix i la seva dona. L’actor nord-americà Elijah Wood, mundialment conegut per la seva presència a El senyor dels anells o El hòbbit, protagonitza aquesta història filmada al Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa, i a la ciutat de Barcelona.

David Canto


35


Primer pla

Elijah, com va entrar en aquest projecte? De fet vaig conèixer el director, Eugenio Mira, fa uns anys en un festival de cinema a Austin (Texas). Quan em va arribar el guió de Grand Piano i vaig veure que ell en seria el director em va entusiasmar la idea de treballar amb ell.

Hi ha una sensació de família i de suport al set que és extraordinària. Fora dels Estats Units és més fàcil sentir la passió de tot l’equip

Com ha estat l’experiència de rodar a Catalunya? Ha estat increïble. Tot l’equip és de molt alt nivell i tenen interès pel projecte en global més enllà de la seves tasques. La manera en que es tracten els uns als altres... Hi ha una sensació de família i de suport al set que és extraordinària. Només el fet de ser a Barcelona ja ha estat meravellós. És la primera vegada que hi estic una temporada llarga i filmar aquí ha estat un regal per conèixer la ciutat. Això sí, em fa vergonya no haver après gens l’idioma després de dos mesos aquí... Creu que Barcelona i Catalunya tenen alguna cosa particular per oferir a la indústria del cinema, per localitzacions, per professionals? Entre els últims 5 o 10 anys, Espanya s’ha posat al mapa i ha demostrat que és un lloc molt viable per rodar. Ha estat increïble veure com els darrers anys han aparegut directors i pel·lícules fantàstiques fetes aquí. I no ha parat. És un lloc meravellós per fer pel·lícules. Quines diferències hi ha entre la seva experiència aquí i la de participar en grans produccions com El senyor dels anells o El hòbbit? Les dimensions són molt diferents. Produccions com les d’El senyor dels anells o El hòbbit superen en dimensions la majoria de pel·lícules. Però també he de dir que l’equip neozelandès s’assembla molt al de Grand


37

Grand Piano


Primer pla

Piano en la manera de treballar. No dic que no es pugui trobar als Estats Units, però fora, en produccions més petites, és més fàcil sentir la passió de tot l’equip. Ha estat dos mesos rodant a Terrassa, al Parc Audiovisual. Com ha estat l’experiència? Va estar molt bé. Va ser casa meva durant cinc o sis setmanes. S’hi ha construït un set increïble que és un escenari central de la pel·lícula, un tros gran del teatre, molt maco, molt millor de com l’imaginava. Els espais són molt grans i les instal·lacions estan molt bé. És un lloc molt còmode per fer-hi una pel·lícula. Una mica lluny de Barcelona, això sí. Aquest estiu ha actuat com a DJ a Barcelona. És habitual, quan roda fora? Ho faig sovint, és una afició que tinc. M’encanta la música i col·lecciono discos. Abans de sortir de casa, pensant que seria fora més de dos mesos, vaig agafar un maletí de discos de 45 rpm per si tenia l’oportunitat d’actuar, i al final la vaig tenir. Ha gaudit força de la vida cultural de la ciutat, assistint a concerts. I fins i tot a un partit de futbol... Sí, era la primera vegada que anava a un partit de futbol a Espanya i va ser increïble. També vaig anar al concert de Wilco i vaig ser a l’estrena de Blancanieves amb l’orquestra en directe al Liceu, que va ser extraordinària. Què va significar per a vostè rebre el premi Màquina del Temps del Festival de Sitges? Va ser un honor. Fa anys que vaig al Fantastic Fest d’Austin, que està basat en el de Sitges. Des que ho vaig saber que volia anar al Festival


39

de Sitges. I veient el vídeo d’homenatge que van projectar just abans de donar-me el premi, amb totes les meves actuacions en pel·lícules de gènere, em vaig adonar que n’he fet moltes! (riu).

Espanya ha demostrat que és un lloc molt viable per rodar. Els últims anys han aparegut directors i pel·lícules fantàstiques fetes aquí

Tornarà a rodar a Barcelona aviat? Li agradaria produir alguna pel·lícula de gènere catalana o espanyola? M’encantaria. He conegut molta gent, i crec que ara hi tinc molts amics, aquí. M’encantaria tornar i estaria molt bé ser a l’altra banda i produir alguna cosa. I de l’estada a Barcelona i Catalunya? Quan fas una pel·lícula, encara que hi estiguis molt temps, acostumes a passar la major part dels dies al set i acostumes a estar sempre als mateixos llocs i sí que coneixes la ciutat però no sempre, perquè estàs molt concentrat en el món de la pel·lícula que estàs creant. Però crec que, els últims dos mesos, sí que he pogut conèixer Barcelona i me n’he enamorat del tot. De la gent, de l’arquitectura, del menjar, del barri de Gràcia (un dels meus preferits). M’encanta la ciutat. És meravellosa.


cinema català arreu del món

CATALUNYA: UN CINEMA QUE CREIX


41

*La nit que va morir l’Elvis


cinema català arreu del món

La cinematografia catalana viu un dels moments més potents de la seva història. Prova d’això és l’èxit recent de pel·lícules amb gran participació de professionals catalans com Lo Imposible, de Juan Antonio Bayona, o Las Aventuras de Tadeo Jones, d’Enrique Gato, o la decisió l’any passat de l’acadèmia de cinema espanyol de seleccionar una pel·lícula íntegrament parlada en català per als Oscar® (Pa Negre, d’Agustí Villaronga) i la quantitat de professionals del sector educats en escoles locals de Catalunya com l’ESCAC, el CECC i moltes d’altres, que treballen pels més prestigiosos estudis de cinema. Dos exemples clars de l’interès internacional pel cinema català són la Mostra de Cinema Català i Balear de Berlín i el Cicle de Cinema Català de Cambridge.

Alfons Gorina


43

Mostra de Berlín El Katalanische Filmtage (Mostra de Cinema Català i Balear a Berlín), organitzat per l’Institut Ramon Llull, responsable de la promoció exterior de la cultura i la llengua catalanes, es va celebrar amb la voluntat de donar a conèixer la creació dels últims anys. Nuria Vidal, delegada del festival de Cinema de Berlín a Espanya fins l’any 2011, ha estat la responsable de coordinar i seleccionar les 6 pel·lícules convidades a la mostra, celebrada a l’Arsenal de Berlín, l’equivalent a la Filmoteca de la capital alemanya. Pel·lícules seleccionades

Blog, d’Elena Trapé. Màscares, d’Elisabet Cabeza i Esteve Riambau. El Perfecte desconegut de Toni Bestard. La Mosquitera d’Agustí Vila. Mientras Duermes, de Jaume Balagueró. Guest, de José Luís Guerín.


cinema català arreu del món

Entrevista a NURIA VIDAL Coordinadora de la Mostra de Cinema Català i Balear de Berlín

EN MOMENTS DE CRISI, LES CINEMATOGRAFIES PETITES ES FAN FORTES

Quins han estat els criteris de selecció de les pel·lícules per a la mostra de Berlín? Les pel·lícules havien de ser representatives de la cinematografia i de la cultura catalana, però no era necessari que fossin de rabiosa actualitat; volíem que fossin de l’últim any i mig o dos, com a màxim, però sobretot que s’adaptessin bé a les temàtiques que volíem plantejar en els debats. També ens importava que fossin pel·lícules importants però que no haguessin passat per grans festivals. D’aquesta manera també ajudàvem a la seva difusió i evitàvem que haguessin estat ja molt vistes. La Mostra ha tractat la importància de les escoles de cinema a Catalunya Vam aprofitar la projecció de Blog per debatre sobre la importància de la formació i el paper fonamental de les escoles de cinema. En aquest


45

cas, el debat se centrava sobretot en l’ escola ESCAC de Catalunya, que s’ha convertit en tot un referent pel món exterior en matèria d’educació cinematogràfica. D’allà estan sortint grans talents cinematogràfics, com Juan Antonio Bayona o els germans Pastor. El documental no podia faltar. La mostra va projectar Màscares, d’Elisabet Cabeza i Esteve Riambau i Guest de José Luís Guerín Avui dia el documental de creació a Catalunya és importantíssim. Per aquest motiu, s’ha posat molt de moda els darrers anys aquesta tendència a fer documentals on no saps què és veritat i què no ho és. La Mostra de Berlín també ha prestat atenció al cinema mallorquí amb la projecció d’El Perfecte desconegut de Toni Bestard. Havíem de mostrar cinema fet a les Balears, també protagonista de la mostra. El film ens explica el misteri que aixeca l’arribada d’un estrany personatge interpretat per Colm Meaney a un petit poble de l’illa de Mallorca. Un bon exemple d’integració i de voler conèixer allò que ve de fora. El debat es va centrar en idees per a una nova forma de produir, i a banda del director, es va convidar el productor alemany Peter Rommel.

La Mosquitera, d’Agustí Vila, és una de les pel·lícules més inclassficables de la filmografia catalana recent. El film tracta de la vida d’una família disfuncional, però són els seus diàlegs impossibles i les grans interpretacions d’actors com Eduard Fernàndez o Emma Suàrez, el que dóna sentit real a la cinta. Cal mostrar que a Catalunya també hi ha un cinema d’autor peculiar i diferent però a la vegada interessant i divertit . El debat, doncs, se centrava en els nous canals de difusió i els circuits alternatius. A Agustí Vila l’acompanyava Vincenzo Bugno, director del World Cinema Fund del festival de cinema de Berlín.


cinema català arreu del món

El perfecte desconegut

Mientras duermes


47

El cinema comercial va arribar a la Mostra de Berlín de la mà de Jaume Balagueró i la seva aclamada pel·lícula, premiada als Gaudí i als Goya, Mientras duermes. Per parlar del cinema comercial, cinema potent, sense deixar de ser d’autor però amb una vocació de públic, el cinema de Jaume Balagueró és el més adequat. Mientras Duermes, serveix per encetar un debat sobre la importància del cinema comercial i de gènere. Acompanyant Jaume Balagueró hi havia Martin Hamdorf, periodista local molt seguidor del cinema català. Quines conclusions heu tret de la Mostra de Berlín? Un sempre té por de la reacció del públic quan s’organitza una mostra d’aquestes característiques per primera vegada. Però la resposta va ser molt positiva perquè tant els directors de les pel·lícules com els ponents van col·laborar molt. I vam tenir plenes totes les sessions, fins i tot va quedar gent fora en algunes d’elles. La Mostra és una forma de donar a conèixer el cinema català i de difondre’l, i també de parlar del moment que estem vivint. Com veus el cinema català? Cada vegada hi ha més interès pel cinema català, perquè en el moment de crisi en què ens trobem, les cinematografies petites es fan més fortes. I si ens mirem el cinema català detingudament, hi ha un ventall de produccions molt interessants. ■ Alfons Gorina


cinema català arreu del món

Cambridge Film Festival El Cambridge Film Festival és un dels més prestigiosos del Regne Unit. Se celebra des del 1977 i el setembre de 2012 va apostar per primera vegada pel cinema català amb la secció Catalan Cinema. Ramon Lamarca, coordinador de la mostra, destaca la importància de l’èxit de Pa negre, d’Agustí Villaronga, per atraure l’atenció dels programadors de Cambridge. No importava el fet que les pel·lícules fossin recents. Hi havia 20 anys de diferència entre la més antiga, El Pont de Varsòvia, de Pere Portabella (1990) i la més actual, Pa Negre (2010). “El principal criteri a l’hora de seleccionar les pel·lícules és que fossin catalanes des d’un punt de vista cultural”, segons Lamarca. IINTERÈS BRITÀNIC PER LES RELACIONS CATALUNYA – ESPANYA “Totes les pel·lícules van atraure un nombre important d’espectadors. És el primer cop que dediquen un cicle al cinema català i espero que no sigui l’últim”, diu Ramon Lamarca. La proposta consisteix a presentar totes les pel·lícules en el seu context, i així explicar la realitat cultural i política de Catalunya. “A més, precisa Lamarca, si en aquest sentit calia un cop de mà, allà hi era present la persona més idònia per aquesta tasca: Isona Passola. La presentació amb la productora de Pa negre va tenir una gran assistència de públic i vàrem parlar molt de Catalunya i de la seva relació amb Espanya”, ja que ella també és la directora i productora de Cataluña-Espanya (2009).


49

pel·lícules seleccionades

Barcelona (un mapa), de Ventura Pons (2007) Gràcies per la propina, de Francesc Bellmunt (1997) El pont de Varsòvia, de Pere Portabella (1990) Pa negre, d’Agustí Villaronga (2010) V.O.S, de Cesc Gay (2009) La nit que va morir l’Elvis, d’Oriol Ferrer (2010) Un cos al bosc, de Joaquim Jordà (1996)


premis gaudí

5 anys d’Acadèmia del Cinema Català


51


premis gaudí

Pot una cinematografia tenir personalitat pròpia i ser reconeguda sense una Acadèmia pròpia? Aquesta és la reflexió que els cineastes catalans es van plantejar ara fa cinc anys, i que va culminar amb una resposta clara: cal que Catalunya tingui la seva pròpia Acadèmia del Cinema. I així va ser. Jordi Roigé Membre de la junta de l’Acadèmia


53

La producció cinematogràfica a Catalunya compta amb una gran tradició, i sempre ha estat, juntament amb Madrid, un dels motors del cinema a Espanya. L’allunyament, però, del centre de decisió polític i de la indústria televisiva espanyols, i l’existència d’una llengua i una cultura pròpies, han fet que el cinema català hagi teixit una personalitat ben definida. Una identitat que té molt a veure amb aquesta tradició artística i industrial, i amb la política continuada de l’administració catalana, a través de Televisió de Catalunya i del Departament de Cultura, de suport a l’activitat cinematogràfica en els últims 30 anys. Un cop creada l’Acadèmia, l’altre gran element institucional ha estat l’aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei Catalana del Cinema, un cos legislatiu nascut amb una forta càrrega voluntarista però amb grans dificultats d’aplicació real, i més en el context actual de crisi econòmica. L’expressió pública de Prop de la meitat de la producció l’Acadèmia són els Premis cinematogràfica espanyola prové de Catalunya o està participada per Gaudí, que enguany arribaran a la cinquena empreses i professionals catalans edició. La població catalana ja ha identificat clarament aquests premis, i els reconeix. I vistos els palmarès, hem de concloure que tenen una forta influència en els premis Goya de l’Acadèmia Espanyola, que es lliuren poques setmanes després. Aquest fet no ha d’estranyar si tenim en compte que prop de la meitat de la producció cinematogràfica espanyola prové de Catalunya o està participada en part per empreses i professionals catalans. L’Acadèmia del Cinema Català també va néixer amb la voluntat clara d’internacionalitzar la cinematografia catalana, identificant-la, i crear la marca de cinema català. I, evidentment, en un futur, tenir el reconeixement internacional com qualsevol altra cinematografia.


premis gaudí

Objectius de l’Acadèmia · Promocionar el cinema català i dotar-lo de prestigi davant dels mitjans de comunicació i el públic en general.  · Contribuir a la internacionalització del cinema català.  · Impulsar la innovació i la formació continuada entre els professionals catalans de tot el sector, impulsant fòrums de discussió i debats.   · Recolzar els joves talents.  · Capitalitzar el potencial del cinema català.  · Atorgar els premis Gaudí i dotar-los del segell i del prestigi que tenen altres premis europeus i internacionals. 

Uns inicis marcats per l’èxit Els primers anys de l’ACC han anat lligats a l’intens creixement de la producció cinematogràfica del país, i el reconeixement que ha obtingut ha estat directament proporcional al del sector català en els mercats nacional i internacional. La notable millora de la presència de la cinematografia catalana a les sales de cinema del país durant l’última dècada ha contribuït a definir el paper de l’ACC, que no és altre que el de construir vincles entre els professionals i els públics. Pel que fa a la difusió i promoció de les pel·lícules i els professionals del cinema català, l’ACC organitza anualment els Premis Gaudí, l’origen dels quals són els Premis Barcelona que van néixer el 2002 des del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya. La primera edició dels Gaudí es va celebrar el 2009. Els Premis Gaudí, que s’acostumen a atorgar el mes de febrer, i la Festa d’Estiu del Cinema Català, que se celebra el juny, són els dos grans esdeveniments anuals de l’ACC. Aquesta, a més, s’encarrega al llarg de l’any d’organitzar, difondre i participar en d’altres activitats institucionals i de promoció per afavorir les aliances dins del sector


55


premis gaudí

(fer xarxa i intercanvis amb altres acadèmies i associacions), i potenciar i consolidar el prestigi internacional del nostre cinema (homologar l’ACC i obtenir un reconeixement internacional dels seus premis). Des de l’abril de 2011, i amb nova seu, l’ACC ha donat acollida a tots aquells esdeveniments de difusió i promoció que han donat impuls al sector. Ha organitzat i col·laborat en taules rodones, debats, presentacions, homenatges, inauguracions; s’ha integrat en la xarxa d’acadèmies i ha impulsat els premis Gaudí han guanyat espai tot tipus d’intercanvis i rellevància mediàtica. Els Gaudí nacionals (amb l’espanyola, ja són una cita ineludible per la gallega, Illes Balears, etc.) indústria i el públic i internacionals, com l’European Film Academy; ha estret els vincles existents i n’ha establert de nous. Els premis Gaudí L’Acadèmia va triar el nom i la figura d’un dels artistes catalans més reconeguts internacionalment: l’arquitecte Antoni Gaudi. L’estatueta és la reproducció d’una de les famoses xemeneies de la Casa Milà, popularment coneguda com La Pedrera, al Passeig de Gràcia de Barcelona. Any rere any, els premis Gaudí han guanyat espai i rellevància mediàtica, no solament a Catalunya sinó a tot Espanya. El salt més important va ser l’èxit de Pa negre, d’Agustí Villaronga. A la tercera edició, el 2011, es va endur 13 dels 15 Gaudís en competició. Poques setmanes després recollia 9 Goyas de l’Acadèmia Espanyola, i enfilava el camí cap els Oscar®, representant Espanya. Era la primera vegada que l’Acadèmia Espanyola triava una pel·lícula parlada en català per fer el salt a l’Acadèmia nord-americana.


57


premis gaudí

PALMARÈS I PREMIS GAUDÍ (2009) Millor pel·lícula en llengua catalana

El cant dels ocells, dirigida per Albert Serra. Millor pel·lícula en llengua no catalana

Vicky, Cristina, Barcelona, de Woody Allen Millor direcció

Albert Serra, per El cant dels ocells Millor actor

Jordi Dauder, per Azaña Millor actriu

Anna Lizarán, per Forasters II PREMIS GAUDÍ (2010) Millor pel·lícula en llengua catalana

Tres dies amb la família, dirigida per Mar Coll Millor pel·lícula en llengua no catalana

Los condenados¸ dirigida per Isaki Lacuesta Millor direcció

Mar Coll, per Tres dies amb la família Millor actor

Àlex Brendemühl, per Les dues vides d’Andrés Rabadán Millor actriu

Nausicaa Bonnin, per Tres dies amb la família


59

III PREMIS GAUDÍ (2011) Millor pel·lícula en llengua catalana

Pa Negre, dirigida per Agustí Villaronga Millor pel·lícula en llengua no catalana

Buried (Enterrat), de Rodrigo Cortés Millor direcció

Agustí Villaronga, per Pa Negre Millor actor

Eduard Fernández, per La Mosquitera Millor actriu

Nora Navas, per Pa Negre IV PREMIS GAUDÍ (2012) Millor pel·lícula en llengua catalana

Eva, de Kike Maíllo Millor pel·lícula en llengua no catalana

Mientras duermes, de Jaume Balagueró Millor direcció

Jaume Balagueró, per Mientras duermes Millor actor

Luis Tosar, per Mientras duermes Millor actriu

Verónica Echegui, per Katmandú


ES BUSCA COPRODUC


61

CTOR

*The Pelayos


ES BUSCA COPRODUCTOR

Títol Director Guió Repartiment Productora Gènere Públic objectiu Idioma Durada Format Pressupost

A Wrong Family Affair (Finales felices) Roser Aguilar   Juanjo Moscardó   no confirmat   Audiovisuals SL Gaia   Ficció, comèdia dramàtica   20-50 anys   castellà   90min   35 mm   1.800.000 Euros

Sinopsi Carmen, una mestressa de casa de 55 anys d’edat, pateix una crisi d’edat. Se sent poc estimada, descuidada, gran, i creu que la seva vida ha estat en va.  El seu marit, Andrés, s’afegeix a la seva misèria a causa de la seva inestabilitat emocional i perquè no està gens interessat a consolar-la. Els seus amics més propers, Núria i Paco, van patir una crisi similar i ho van resoldre a través de la infidelitat.  L’aventura amorosa de Núria va millorar, casualment, la relació sexual i emocional amb el seu marit. Interessats en Contactes

Coproducció entre Alemanya i Argentina a causa del contingut de la història i el repartiment Carles Pastor cpastor.gaia@gmail.com +34 93 185 45 48 +34 607 302 403


63

Títol Bat Pat Guió Roberto Pavanello Repartiment Sèrie d’animació Productora  Atlantyca Entertainment, Imira Entertainment, Inspidea Gènere Aventura Públic objectiu 6 anys Idioma Anglès Durada 11 minuts Format 52 episodis Pressupost 5.234.359 Euros Sinopsi Bat Pat és la comèdia d’embolics sobre les aventures de Bat Pat i els seus amics: Martin, Leo i Rebecca Plata, els investigadors intrèpids sobrenaturals de Fogville. El seu petit poble sembla ser el veritable pol d’atracció de tots els fenòmens estranys: fantasmes, mòmies, bruixes, monstres, homes llop i altres éssers esgarrifosos de la nit. Bat Pat i els seus amics aniran descobrint els misteris de les criatures que vigilen, persegueixen i criden en els foscos racons de la seva ciutat. Interessat en Contacte

Coproducció Christophe Goldberger cgoldberger@imiraentertainment.com


ES BUSCA COPRODUCTOR

Títol Director Guió Repartiment Productores Gènere Públic objectiu Idioma Durada Format Format de projecció Pressupost

Drive Me Home (Les noies de mitjanit) Nacho Cabana Història de Nacho Cabana i Karina Tiznado. Escrit per Nacho Cabana. Assessor de diàlegs: Karina Tiznado. En procés. Uno En Lo Uno (Mèxic) Nacho Cabana (Catalunya) Cinema femení Dones entre 18 i 40 anys d’edat, i homes curiosos. Espanyol 85 minuts Digital amb Arri Alexa DCP i 35 mm 450.000EUR (below the line)

Sinopsi “A la ciutat més gran del món, has de tenir algú que et porti a casa.” Una pel·lícula sobre dues dones que cerquen amor al lloc menys indicat: l’ambient nocturn de la ciutat de Mèxic. L’acció de Drive Me Home es desenvolupa als ambients sòrdids dels autobusos, “peseros”, trens subterranis, tramvies, taxis... ESTELA (30) és al seu cotxe, a l’aparcament d’un club nocturn, quan se li acosta una espantada OLGA (30), que fuig del seu company Efrén, que la persegueix perillosament. Interessats en Contacte

Coproducció, postproducció, distribució Nacho Cabana (Espanya). 00 34 619 315 680. nachocabana@yahoo.es Juan Hernandez (Mèxic). escribirajuan@gmail.com Guió complet disponible en espanyol.


65

Títol Director Guió Productora Gènere Públic objectiu Idioma Format Pressupost

Filly Toni García   Screen 21   Screen 21, Dracco   Sèrie telvisiva d’animació   5-10 anys   Anglès, alemany, castellà Sèrie de TV, 26x26 ‘   4.500.000 Euros

Sinopsi El Bosc Místic, el Llac dels Somnis, la cova de vidre, els ponts d’arc de Sant Martí ... Funtasia és un lloc divertit i emocionant per ser-hi, no només per Rose, sinó per a tots els poltres procedents dels diferents racons del Món de Filly. Tots ells vénen a l’Acadèmia de Màgia Princess per estudiar i aprendre a utilitzar els Miralls Màgic, i, el més important, per descobrir que l’amistat és també una màgia veritable. Interessats en Contacte

socis de coproducció Carlos Biern k-lo@brb.es


ES BUSCA COPRODUCTOR

Títol Director Guió Productora Gènere Públic objectiu Idioma Durada Format Pressupost

Invizimals ™ Screen 21   Screen 21   Screen 21, Sony Computer Entertainment   Sèrie televisiva d’animació   6-10 anys   Anglès, Castellà, Català   26x26 ‘   La primera sèrie de dibuixos animats augmentada, 26x26 4.500.000 Euros  

Sinopsi Què passaria si un científic anomenat Keni Nakamura et digués que ha descobert criatures invisibles que viuen al nostre voltant? Què passaria si et digués que ha descobert una porta per viatjar des del nostre món al seu? I si et digués que ens estem embarcant en una aventura per descobrir els misteris del món dels Invizimals ? Vols formar part del nostre equip? Vine després de classe. Som l’Aliança de Caçadors d’Invizimal, i ens aniria molt bé la teva ajuda! Interessats en Contact

socis de coproducció. Carlos Biern k-lo@brb.es


67

Títol Director Guió Repartiment Productor Productora Gènere Públic objectiu Idioma Durada Format Pressupost

Lucky Fred. 2 Temporada Myriam Ballesteros Txema Oci, Bunje David, Nick Stanton, Evan Gore, Heather Lombard Sèrie d’animació Sergi Reitg, Imira Entertainment, Televisió de Catalunya, Ficció Rai Comèdia / Aventura 6-12 anys Anglès 12 minuts 52 episodis 5.200.000 Euros

Sinopsi Lucky Fred és la continuació de les aventures còmiques de Fred, un noi normal i corrent de 13 anys que accidentalment passa a ser propietari d’un robot súper potent que es pot convertir en qualsevol objecte que Fred pot imaginar, només amb una simple ordre de veu. Fred, Friday i Brains són un trio lleial d’amics que es diverteixen junts, van a l’institut junts, i salven el planeta junts. Mentre Fred i Friday sempre busquen la diversió en el seu dia a dia, Brains s’esforça per mantenir la seva identitat en secret. Interessats en Contacte

Coproducció Christophe Goldberger cgoldberger@imiraentertainment.com


ES BUSCA COPRODUCTOR

Títol Director Guió Productora Gènere Públic objectiu Idioma Durada Pressupost

MICA Laura Tey   Laura Tey Screen 21, Plural Entertainment, Santillana   Sèrie televisiva d’animació   Públic juvenil   Anglès, castellà, català   52x7’   2.300.000 Euros

Sinopsi Mica és una nena de 6 anys feliç, curiosa i extravertida. Mica creu que la vida està plena de reptes, sense problemes, i sempre actua de manera imaginativa, amb entusiasme..., i amb els seus dos millors amics: Daniel i Júlia. Sempre hi ha aventures per viure: a l’escola, a casa o al jardí. Ah... I a més d’això, els tres nens tenen un petit gran secret: Lio, l’encantador (i una mica estrany) animaló que està amagat en el seu cau: una furgoneta al jardí. Interessats en Contact

socis de coproducció. Carlos Biern k-lo@brb.es


69

Títol Director Guió Productora Gènere Públic objectiu Idioma Durada Format Pressupost

Noise (Soroll) Albert Solé   Albert Solé   Minimal Films   Documental   Urbà, femení/masculí, 25-65 anys   Anglès, castellà   55 ‘/ 80’   HDV-DIGITAL   357.570 Euros (subvenció al desenvolupament MEDIA sol·licitada el novembre de 2012)

Sinopsi La contaminació acústica és un problema mundial greu per al qual encara no existeix una consciència suficient. El vint per cent de la població mundial pateix d’alguna forma de pèrdua d’oïda i els afectats són cada vegada més joves. El problema no és només per la salut, sinó també pel medi ambient i, sobretot, condueix a un estrès social important. Per què tenim aquest culte pel decibel? Aquest documental revela les claus del problema i s’analitzen algunes possibles solucions. Interessats en Contacte

Coproducció: Alemanya (7%) França (7%) Dinamarca (7%) EUA (7%) Brasil (7%) Japó (7%) Cristina López cristina@minimalfilms.com


ES BUSCA COPRODUCTOR

Títol Director Guió Intèrprets Productora Gènere Públic objectiu Idioma Durada Format Pressupost

On the threshold of conscious (Al llindar de la consciència) Carlos Pastor Moreno   Carlos Pastor Moreno   Varis   Audiovisuals SL Gaia   Documental   20-50 anys   castellà   52min   Digital   94.000 Euros

Sinopsi El 1992 estàvem filmant a Perú i vam decidir consumir ayahuasca a la selva, en una cerimònia dirigida per Darikiki Jahuanchi, un metge Huachipairi de la regió del Manu, una de les zones menys accessibles en tot l’Amazones. Un cop a Espanya, interessats per les creences indígenes, vam establir contacte amb els grups espanyols que realitzen aquest tipus de rituals. Diversos col·lectius plantegen una autèntica revolució cultural subterrània: antropòlegs, psicòlegs, addictes, alternatius, hippies, brillants i curiosos. Interessats en Contact

Coproductor al Perú. Carles Pastor cpastor.gaia@gmail.com +34 93 185 45 48


71

Títol Director Productora Gènere Públic objectiu Idioma Durada Format Pressupost

One Man Band, the Movie Javier R. Cortés Primitive Films Documental musical amants i col·leccionistes de música internacional, 25-45 anys d’edat Anglès, francès, italià, castellà 90’ (versió del festival) / 2 x 42’ (versió TV) HD 250.000 Euros

Sinopsi A tot el món, potser durant segles, personatges excèntrics han decidit crear una banda de música, però sense la banda, tocant els diferents instruments a l’hora, en qualsevol racó de qualsevol ciutat, demostrant gran coneixement musical, però d’una manera molt personal. One Man Band, the Movie, és un viatge a la recerca de l’origen i les raons darrere d’aquesta música, a través de les seves principals figures. Interessant en Contacte

Coproductor internacional Aritz Cirbián aritz@primitivefilms.es


ES BUSCA COPRODUCTOR

Títol Director Guió Productora Gènere Públic objectiu Idioma Durada Format Pressupost

Optimism before the end (L’optimisme abans de la fi) Claudio Zulian Claudio Zulian i Pilar Sáez Lacave ACTEON, SCCL Documental Edat superior a 30. Classe mitja i alta. Educat. Castellà, francès, anglès, català 60 minuts HD 250.000,00 Euros

Sinopsi El documental L’optimisme abans de la fi se submergeix en les característiques estètiques i el contingut dels murals pintats per l’artista Josep Maria Sert al Rockefeller Center i la seu de l’ONU a Ginebra, per tal d’explorar l’imaginari i les imatges d’una època contradictòria, el principi del segle 20. La seva semblança amb la nostra realitat actual, marcat per una greu crisi econòmica, és evident. És un viatge a través d’algunes imatges que ens parlen de les nostres pors, les nostres esperances i nosaltres mateixos. Interessats en Contacte

Coproducció (empreses independents i televisions) o prevenda a Europa o EUA. ALADI Zanón Acteon laia@acteon.es +34 934 399 007 +34 673 307 290


73

Títol: Director Guió Repartiment Productora Gènere Públic objectiu Idioma Durada Format Pressupost

Estado de Fuga (Estat de fuga) Xavier Baig Xavier Baig & H.G. Suñer Sergi López RECvideoproduccions, SCP Psico-thriller Homes i dones majors de 18 anys.  Els amants del cinema urbà, els amants del suspens preparats per descobrir que la majoria de vegades el que sembla no és el que és. Castellà, català 110 min. HD 4K 700.000 Euros

Sinopsi Joel es un home exitòs. Viu en un luxòs xalet, té una dona encantadora i actualment està esperant el seu primer fill. Però un día és acusat d’homicidi. La seva rutinaria vida perfecta, que per cert odia, s’ensorra. No pot suportar la pressió a la qual està sotmès i pateix un episodi d’amnèsia. Joel escapa de casa sense saber qui és. Es construeix un altre jo, Daniel, i comença una nova vida a un altre lloc. Fins que un dia, es retroba amb el seu passat... Interessats en Contacte

Coproducció financera (10%). Països de coproducció preferents: Resta d’Espanya, França, Bèlgica, Suïssa, Alemanya, Itàlia. Altres països també benvinguts. helena@recvideoproduccions.com


ES BUSCA COPRODUCTOR La distancia Written and directed by: Sergio Caballero

Produced by: Advanced Music / Sónar Festival / Europamerica Executive producer: Teresa Enrich Photography: Marc Gómez del Moral Montaje: Martí Roca

Títol Director Guió Repartiment Productora Gènere Públic objectiu Idioma Durada Format Pressupost

The Distance (La Distància) Sergi Caballero Sergi Caballero Michal Lagosz, Jimson Efrén Añazco, Alberto Martínez Advanced Music SL i SL EuropAmerica Ficció Públic en general Rus 85 min HD CAM 995.730 Euros

Sinopsi Vasiliy Lébedev és un jove camperol de Crimea, que decideix anar a Sibèria a treballar en una mina de carbó. Amb el seu sentit de l’oportunitat, la seva falta d’escrúpols, i aprofitant el final de la Perestroika, ràpidament aconsegueix un lloc al capdavant d’una de les centrals elèctriques més important de Sibèria. Després de la caiguda de l’antiga URSS -i gràcies a la seva astúcia- es converteix en l’únic propietari de la planta energètica i d’un dels majors jaciments de carbó a Rússia. I acumula, així, una immensa fortuna. Interessats en Contacte

Coproducció de tots els països amb un percentatge de participació del 20% sobre el pressupost total. Distribució per televisió. EuropAmerica. +34 93 445 71 93 produccion@euroamer.es Advanced Music. +34 93 320 81 63 geo@sonar.es


75

Títol Directora Guió Repartiment Productora Gèner Públic objectiu Idioma Durada Format Pressupost

The Salamander (La Salamandra) Sílvia Munt Maria Jaén, Eva Mor, Carmen Abarca Nora Navas i càsting francès / suís Còpia Zero SL biografia històrica Públic en general castellà, català, francès, alemany 90 min. HD per a televisió 950.000 Euros

Sinopsi Mercè Rodoreda és una escriptora aclamada. Gairebé jubilada, viu a prop de Barcelona, ​​ on rep la visita del seu amic i editor, Joan Sales. És el 1981. La 26 ª edició de la seva novel·la més famosa La plaça del Diamant està a punt de ser publicada i l’editor li demana que escrigui un pròleg. Han passat 20 anys des que l’obra va ser publicada. La redacció del pròleg la transporta als últims dies que va escriure la novel·la, i a recordar els deu anys que va dedicar a escriure-la. Interessats en Contacte

Coproductor francès, coproductor suís, amb un percentatge de participació del 20% sobre el pressupost total. Distribució de televisió. COPIA CERO info@copia-cero.com +34 934 457 193


ES BUSCA COPRODUCTOR

Títol Director Guió Format Productora Gènere Públic objectiu Idioma Durada Format Pressupost

Tube & Victor Myriam Ballesteros Txema Oci Sèrie d’animació Sergi Reitg. Imira Entertainment Comèdia de terror 6-12 anys Anglès 12 minuts 52 episodis 5.200.000 Euros

Sinopsi Tube, un adolescent obsessionat amb el surf, vivia una vida normal fins que el seu pare es va casar amb una vampir i la família es va traslladar a Halloween Valley, un lloc de malson, que alberga tot tipus de criatures esgarrifoses. Mentre Tube es va adaptant a la seva nova llar, i se les arregla per sortir endavant en una escola plena d’esquelets, vampirs i zombies, desenvolupa una estranya, però cada vegada més forta, relació amb el seu nou germanastre, VICTOR, un monstre adolescent, intel·ligent i que estima la Ciència de la Por. Interessats en Contacte

Coproducció Christophe Goldberger cgoldberger@imiraentertainment.com


77

Títol Director Guió Intèrprets Productora Gènere Públic objectiu Idioma Durada Format

War Games (Jocs de Guerra) Alba Sotorra   Isa Campo   Varis   AUDIOVISUALS SL GAIA   Documental   20-50 anys   castellà / català   52min   Digital

Sinopsi La càmera ofereix el retrat d’una família que s’ha reunit a sopar per debatre un greu problema: la decisió del jove Djalal de convertir-se en un soldat a sou i treballar per empreses militars privades nord-americanes. El seu pare i el seu oncle, de nacionalitat iraniana, s’oposen fermament a la seva decisió, però la seva mare, que és catalana, no ho troba malament. Djalal es va criar en un poble de Catalunya i sempre ha estat fascinat per les armes. Interessats en Contacte

Coproductor a Europa. Carles Pastor cpastor.gaia@gmail.com +34 93 185 48 45


ANTENA CATALUNYA

MEDIA, més de 20 anys al costat de l’audiovisual català Assistència als professionals catalans per presentar candidatures als ajuts MEDIA Informació sobre el programa MEDIA Cursos de formació per ajudar als professionals catalans a ser més competitius difusió de totes les nostres activitats i notícies MEDIA a: www.antenamediacat.eu youtube.com/AntenaMediaCAT

@MEDIACatalunya facebook.com/MEDIACatalunya

MEDIA Antena Catalunya Ptge. de la Banca 1-3, 1a planta 08002 - Barcelona 93 552 49 49/48 media_antena.cultura@gencat.cat

www.antenamediacat.eu/comunicacio/emediacat www.mfdb.eu

catalan FILMS.indd 1


MEDIA Antena Catalunya és l’oficina d’informació del Programa MEDIA de la Unió Europea a Catalunya.

MEDIA Antena Catalunya organitza: Conferència sobre dret aplicat adreçada als professionals del sector del documental, a càrrec de Ramón Casas, professor titular de Dret civil a la Universitat de Barcelona

Dijous 20 de desembre de 2012, de 16’00 a 19’30h. Aula Europa, Passeig de Gràcia 90, Barcelona Organitza: Media Antena Catalunya en el marc dels actes de celebració del primer any de vida de l’Associació Pro-Docs.

PROGRAMA: Benvinguda a càrrec d’Helena Moreno, directora de MEDIA Antena Catalunya

● Si una persona et cedeix els drets d’imatge després et pot demanar de no sortir?

Temes legals d’interès pel sector, a càrrec del Sr. Ramón Casas:

● Si el documental es ven a una televisió, a qui pertany el material brut rodat i que no forma part del muntate definitiu? De la productora o també del comprador?

● Què passa quan estàs rodant i sona una cançó de fons a la ràdio o hi ha la televisió de fons? Problemes i gestió de la música i l’imatge diegètica. ● Si entrevistes un pintor al seu estudi o en un museu, com s’han de gestionar els drets d’aquestes pintures?

Si estàs rodant al carrer i hi ha un grup de música versionant cançons conegudes. ●

● Per què veiem en els documentals estrangers que moltes vegades esborren les marques dels productes? ●

Els edificis tenen drets?

El dret de cita. Com funciona.

Les fotografies tenen drets?

● Quants segons de música es poden posar sense haver de pagar drets? O sempre s’han de pagar drets?

Quan prescriuen els drets de les coses?

Pausa cafè

● Si s’utilitzen com a imatges d’arxiu les del tràiler d’una pel·lícula, s’han de pagar drets també?

Més informació a www.antenamediacat.eu i als nostres butlletins de notícies.

Torn de preguntes obertes, a càrrec del Sr. Ramón Casas nostres butlletins!

Subscriu-te als

Cloenda, a càrrec d’Helena Moreno, directora u de MEDIA Antena Catalunya w.antenamediacat.e ww

Subscriu-te

09/11/12 12:12


en cartel

LES AVENTURES DE TADEU JON ANIMALS 84 BLANCANIEVES 88 A ROMA AMB AMOR 92 FÈNIX 11·23 94 PECATS 98 UNA PISTOLA EN CADA MANO 10 EL CUERPO 104 EL BOSC 108


llera

81

NES 82

00

*Blancanieves


en cartellera

LES AVENTURES DE TADEU JONES Direcció Enrique Gato Gènere Aventures Producció El Toro Pictures, Lightbox Entertainment, Ikiru Films, Telecinco Cinema, Telefónica Producciones

web

tràiler

Tadeu és un paleta que des de petit somia en ser arqueòleg. Un malentès farà que el confonguin amb un professor i l’enviïn a una expedició al Perú. Allà provarà de salvar una mítica ciutat inca perduda d’una corporació malvada de caçadors de tresors. L’ajudaran el seu gos Jeff, la professora Sara, un lloro mut i un guia molt particular. Enrique Gato va dirigir el primer curtmetratge d’animació de l’aventurer el 2004, basant-se en el còmic “Tadeo Jones y el secreto de Toactlum” de Javier Barreira y Gorka Magallón. Després de dirigir “Bicho”, buscava un gir cap a un projecte amb més acció i aventures. Els va trobar en aquest personatge que va començar parodiant les


83

aventures d’Indiana Jones per acabar adquirint trets propis, deixant estar el fuet, la pistola i la jaqueta de cuir. L’únic que manté és el barret. Després de dos curtmetratges d’èxit, la següent aposta ha estat un projecte més ambiciós, amb més mitjans i en format de 3D estereoscòpic, que s’ha desenvolupat durant els últims 8 anys. Les veus de la versió catalana les posen Oscar Barberan (Tadeu), Michelle Jenner (Sara), Miguel Ángel Jenner (Kopponen) i José Corbacho (Freddy). Les aventures de Tadeu Jones és una coproducció d’Ikiru Films (Bruc, Biutiful), El Toro Pictures (Lope), Lightbox Entertainment (L’ofernat, Agnosia), Telecinco Cinema i Telefónica Producciones. ■


en cartellera

ANIMALS Direcció Marçal Forés Gènere Drama, Fantàstic Producció Escándalo Films, Televisió de Catalunya Repartiment Oriol Pla, Augustus Prew, Dimitri Leonidas, Roser Tapias, Javi Beltrán, Martin Freeman

web

tràiler

Un adolescent està a punt de llençar el seu ós de peluix que l’ha acompanyat des que era un nen al fons d’un pantà lligat a una roca. Quan es disposa a fer-ho, no pot evitar sentir que més que llençar una joguina en realitat està a punt de matar el seu millor amic. Pol, un noi de 17 anys, viu amb el seu germà i estudia en un institut britànic. Les seves hores lliures les passa amb una companya, la Laia. Però amb qui ho comparteix tot és amb un amic molt especial, el Deerhoof, un ós de peluix que pensa, es mou i li parla en anglès. L’arribada d’un nou estudiant, l’enigmàtic Ikari, i uns esdeveniments estranys transformen la vida d’en Pol. Animals enfronta el seu protagonista a la pèrdua del món infantil de la


85

imaginació, de la innocència, en una de transició cap a un món adult plena de sensacions i desitjos. Tot plegat en un univers ple de referents actuals com els còmics, els videojocs o la música. Al repartiment hi ha els catalans Oriol Pla (Any de Gràcia), Roser Tapias (les sèries de televisió Olor de colònia i Bandoleras), i els britànics Augustus Prew i Dimitri Leonidas. Destaca la col·laboració especial del també britànic Martin Freeman (Bilbo a la trilogia El hòbbit, Watson a la sèrie Sherlock de la BBC) en el paper d’un professor de l’institut. Animals forma part del projecte Òpera prima d’Escándalo Films, que vol afavorir la incorporació de directors joves a la indústria audiovisual. L’han precedit pel·lícules com Eva, Blog o Tres dies amb la família. ■


en cartellera

ANIMALS Localitzacions Barcelona Bellaterra (Universitat Aut貌noma de Barcelona) Cabrera de Mar Sant Lloren莽 de Morunys Parc del Montseny Parc del Montnegre i el Corredor Amb la Col路laboraci贸 de Barcelona/Catalunya film comission


87

Rodat a catalunya


en cartellera

BLANCANIEVES Direcció Pablo Berger Gènere Drama, Fantàstic Producció Arcadia Motion Pictures, Nix Films i Sisifo Films AIE, Mama Films, The Kraken Films, Noodles Production, Ufilms i Ufund Repartiment Macarena García, Maribel Verdú, Josep M. Piu, Pere Ponce

web

tràiler

Blancanieves és una visió original del popular conte dels germans Grimm, ambientada als anys 20 al sud d’Espanya, rodada en blanc i negre i amb intertítols, com les pel·lícules de cinema mut clàssiques. Blancanieves és Carmen (Macarena García), una bella jove amb una infància turmentada per la seva terrible madrastra, Encarna (Maribel Verdú). Carmen emprendrà un viatge apassionant fugint del seu passat acompanyada dels seus nous amics, una colla de nans toreros. Al repartiment també hi trobem Josep Maria Pou (Mar adentro, Barcelona (un mapa)), Pere Ponce (El bosc, Floquet de neu), Ángela Molina (Los abrazos rotos, Carne Trémula), i Inma Cuesta (Tres bodas de más, Invasor).


89

Per a Pablo Berger (Torremolinos 73), Blancanieves és un musical, una experiència sensorial, un viatge en el temps i un homenatge al cine. La seva intenció és asseure el nen que tot espectador porta a dins seu i explicarli un conte en imatges, ple de fantasia, drama, horror i humor negre. La banda sonora l’ha composada el barceloní Alfonso Vilallonga, responsable de la música de pel·lícules com Mi vida sin mi, Princesas o Transsiberian, amb la col·laboració de la cantant i compositora Sílvia Pérez Cruz. Blancanieves és una producció d’Arcadia Motion Pictures, Nix Films i Sisifo Films AIE amb les espanyoles Mama Films i The Kraken Films, la francesa Noodles Production i les belgues Ufilms i Ufund. ■


en cartellera

BLANCANIEVES Localitzacions Barcelona Martorell Matar贸 Sant Esteve Sesrovires Susqueda - El Pasteral Vilanova i la Geltr煤 Amb la Col路laboraci贸 de Barcelona/Catalunya film comission


91

Rodat a catalunya


en cartellera

A ROMA AMB AMOR Direcció Woody Allen Gènere Comèdia Romàntica Producció Medusa Film, Gravier Productions, Perdido Productions, Mediapro Repartiment Woody Allen, Alec Baldwin, Roberto Benigni, Penélope Cruz, Judy Davis, Jesse Eisenberg, Ellen Page, Greta Gerwig, Alison Pill

web

tràiler

Després de Londres, Barcelona i Paris, Woody Allen ha triat la Ciutat Eterna com a localització de la seva nova pel·lícula europea. A Roma amb amor és una comèdia calidoscòpica dividida en capítols protagonitzats per personatges que viuen aventures que els canviaran la vida. John (Alec Baldwin) és un conegut arquitecte que revisita el barri romà on va estudiar de jove. Allà coneix Jack (Jesse Eisenberg), Sally (Greta Gerwig) i Monica (Ellen Page), que li faran reviure molts records. Al mateix temps un director d’òpera retirat, Jerry (Woody Allen), vola a Roma amb la seva dona per conèixer el promès italià de la seva filla, i queda meravellat en escoltar cantar a la dutxa el pare del jove, en


93

Giancarlo (interpretat pel famós tenor italià Fabio Armiliato). D’altra banda, Leopoldo (Roberto Benigni) passa de la nit al dia de ser un home corrent a ser famós. I Antonio arriba a Roma amb la seva esposa i acaba passant el dia amb una prostituta (Penélope Cruz). Mentrestant, la seva dona passa el dia amb una estrella de cinema (Antonio Albanese). Al repartiment hi destaca el retorn dels directors Woody Allen i Roberto Benigni a la faceta d’actors, cosa que no feien des d’Scoop (2006) i El tigre i la nieve (2005), respectivament. A Roma amb amor és una coproducció de la italiana Medusa Film i les americanes Gravier Productions i Perdido Productions, amb el suport de la catalana Mediapro. ■


en cartellera

FÈNIX 11·23 Direcció Joel Joan i Sergi Lara Gènere Drama Producció Arriska Films, Benecé Produccions, Televisió de Catalunya SA Repartiment Nil Cardoner, Rosa Gàmiz, Àlex Casanovas, Pau Poch, Roberto Álamo, Ana Wagener, Lluís Villanueva

web

tràiler

Un nen de 14 anys crea un web inspirat en Harry Potter i l’Orde del Fènix per defensar la llengua catalana. Una nit, trenta guàrdies civils de la brigada antiterrorista de Madrid irrompen a casa seva i l’acusen de terrorista informàtic. Una història real. L’Èric (Nil Cardoner) és un nen de 14 anys que fa accions a través d’internet en defensa del català. A la xarxa i a l’escola té algunes topades precisament per això. Els problemes de veritat li arriben quan una cadena de supermercats rep un correu seu exigint l’etiquetatge en català i decideix denunciar l’Èric per amenaces. Al mateix temps l’Èric comença a sortir amb la Mireia (Mireia Vilapuig), la seva primera xicota.


95

El cartell de Fènix 11·23 inclou la frase que va dir el filòsof i lingüista Noam Chomsky quan es va assabentar de l’experiència per la qual va passar Èric Bertran: “el món hauria de conèixer la història d’Èric”. Una història que els directors qualifiquen de tan surrealista que els ha calgut molta feina d’investigació i documentació al llarg dels set anys d’elaboració del guió per fer-lo creïble. Asseguren que només han reflectit un petit percentatge de tota una trama inversemblant. Arriska Films i Benecé Produccions són les responsables d’una producció que també s’ha finançat a través del micromecenatge, aconseguint sumar més de 56.000 euros per aquesta via. ■


en cartellera

FÈNIX 11·23 Localitzacions Alella Barcelona Blanes Cabrera de Mar Castellbell i el Vilar Gavà La Panadella Lloret de Mar, Sabadell Sant Antoni de Vilamajor Amb la Col·laboració de Barcelona/Catalunya film comission


97

Rodat a catalunya


en cartellera

PECATS Direcció Diego Yaker Gènere Drama Producció El Destino Films, Alter Ego Films, Ancora Música Repartiment Pepe Soriano, Carmelo Gómez, Diana Gómez, Mariano Reynaga, Cristina Brondo, Henny Trayles

web

tràiler

En Bepo i la Lourdes es coneixen des que eren petits però ara han descobert que s’agraden. Els dos tenen 16 anys i són els únics joves d’un poble on només hi ha gent gran, els que no van aconseguir marxar a temps, abans que tanqués una mina de pedres semiprecioses. Els dos joves desconeixen el misteri que amaga la capella del poble i que els pot destruir. Pot l’amor viure més enllà dels tabús, la cultura i el pecat? Pecats és una coproducció catalano-argentina, amb les actrius catalanes Cristina Brondo (Hipnos, Una casa de bojos) i Diana Gómez (Any de Gràcia, Eloïse), i l’actor espanyol Carmelo Gómez (Días contados, Secretos del corazón) i els argentins José Soriano i Mariano Reynaga. Part del finançament de la pel·lícula ha estat per micromecenatge. ■


99


en cartellera

UNA PISTOLA EN CADA MANO Direcció Cesc Gay Guió Cesc Gay Gènere Comèdia Producció Imposible Films, amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, Canal + i Televisió Espanyola Repartiment Ricardo Darín, Luis Tosar, Javier Cámera, Eduardo Noriega, Leonor Watling, Candela Peña, Cayetana Guillén Cuervo, Eduard Fernández, Jordi Mollà, Clara Segura, Alberto Sanjuan

WEB

tràiler

Un retrat en clau de comèdia, irònic i sense compassió sobre les mancances, febleses i altres “virtuts” dels homes d’avui dia: perduts, confusos i a la recerca d’una nova identitat. Vuit homes al voltant dels 40, desconcertats i perplexos, es veuen embolicats en situacions quotidianes que reflecteixen el seu principal conflicte: la crisi d’identitat masculina. La seva incapacitat per expressar el que senten els condueix a situacions còmiques i patètiques que deixen les dones atònites. J. (Leonardo Sbaraglia) està deprimit malgrat tenir-ho tot i és carn de psicoanalista. En canvi, E. (Eduard Fernández) no té res però dorm


101

com un nadó tot i haver tornat a casa de la seva mare amb el seu gat. S. (Javier Cámara) aborda la seva exdona Elena (Clara Segura) en un intent de tornar amb ella dos anys després. G. (Ricardo Darín) busca, amb ajuda d’ansiolítics, entendre per què la seva dona té una aventura. P. (Eduardo Noriega) pretén seduir la seva companya Mamen (Candela Peña). Maria i Sara (Leonor Watling - Cayetana Guillén Cuervo) intercanvien els seus marits (Jordi Mollà - Alberto Sant Joan) en un intent que cadascú descobreixi les intimitats de l’altre. L. (Luis Tosar) diu al seu amant pel nom del seu gos. Un film coral que radiografia la vida sentimental d’uns homes ... i d’algunes dones. ■


en cartellera


103

Rodat a catalunya

UNA PISTOLA EN CADA MANO Localitzacions Barcelona Amb la Col路laboraci贸 de Barcelona/Catalunya film comission


en cartellera

EL CUERPO Direcció Oriol Paulo Guió Oriol Paulo i Lara Sendim Gènere Thriller Producció Rodar y Rodar, Televisió de Catalunya i Antena 3 Films Repartiment José Coronado, Hugo Silva, Belén Rueda, Aura Garrido

WEB

Tràiler

Després d’atropellar algú, un guàrdia de seguretat del dipòsit de cadàvers fuig. En aquest dipòsit de cadàvers, la policia descobreix que la porta d’una de les neveres està oberta i el cadàver d’una dona ha desaparegut. L’inspector de policia encarregat de la investigació compta amb la col·laboració del marit de la difunta, encara que no descarta la possibilitat que estigui relacionat amb el tema. Debut en la direcció del guionista Oriol Paulo (Los ojos de Julia). El cuerpo va ser l’encarregada d’inaugurar la passada edició del festival de Sitges. ■


105


en cartellera

EL CUERPO Localitzacions Barcelona Castelldefels El Prat (Aeroport) La Roca del Vallès L’Hospitalet de Llobregat Martorell Sant Joan Despí Terrassa Amb la Col·laboració de Barcelona/Catalunya film comission


107

Rodat a catalunya


en cartellera

EL BOSC Direcció Óscar Aibar Guió Albert Sánchez Pinyol Producció Fausto Producciones, Noodles Production (França), amb la participació de Televisió de Catalunya Repartiment Maria Molins, Àlex Brendemühl, Pere Ponce, Tom Sizemore

Web

Tràiler

El 1936 esclata la Guerra Civil i les milícies anarquistes prenen el poder al Matarranya. Allà, Ramon i la seva dona Dora amaguen un secret ancestral: uns llums misteriosos que apareixen al costat del bosc que envolta la seva masia. Segons la tradició familiar, aquests llums són una porta a un altre món d’on ningú torna. Quan un anarquista enamorat de Dora intenta acabar amb Ramon, aquest es veurà obligat a entrar als llums i desaparèixer. Dora resistirà a la guerra i a l’assetjament de l’anarquista amb l’única ajuda d’un oficial de les brigades internacionals, fins que Ramon reapareix del més enllà. La pel·lícula transcorre al Matarranya, lloc del qual procedeixen els avantpassats de l’autor del relat, Sánchez Piñol. El bosc es va presentar a l’última edició del festival de Sitges. ■


109


en cartellera

EL Bosc Localitzacions Aiguam煤rcia Arnes Amb la Col路laboraci贸 de Barcelona/Catalunya film comission


111

Rodat a catalunya


Festivals: Properes cites


113 New York, Estats Units 09/12/2012 - 22/12/2012

SPANISH CINEMA NOW

web Park City, Estats Units 17/01/2013 - 27/01/2013

SUNDANCE FILM FESTIVAL

web Biarritz, França 22/01/2013 - 27/01/2013

FIPA – FESTIVAL INTERNATIONAL DES PROGRAMMES AUDIOVISUELS Televisió

web Rotterdamm, Països Baixos 23/01/2013 - 03/02/2013

INTERNATIONAL FILM FESTIVAL ROTTERDAM

web Clermont-Ferrand, França 01/02/2013 - 09/02/2013

Clermont-FERRAND SHORT FILM FESTIVAL Curtmetratges

web


Festivals: Properes cites Berlin, Alemanya 07/02/2013 - 17/02/2013

BERLIN INTERNATIONAL FILM FESTIVAL

web Cartagena de Indias, Colòmbia 21/02/2013 - 27/02/2013

FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE DE CARTAGENA DE INDIAS

web Lleida, Catalunya 28/02/2013 - 03/03/2013

ANIMAC – International Animated Film Festival

web Austin, Estats Units 08/03/2013 - 17/03/2013

SOUTH BY SOUTHWEST (SXSW)

web Toulouse, França 15/03/2013 - 24/03/2013

RENCONTRES CINEMAS D’AMERIQUE LATINE DE TOULOUSE

web


115 Supporting the Catalan Audiovisual Industry Worldwide

We proudly congratulate Catalan Documentaries at 25th IDFA - International Documentary Film Festival Amsterdam u

IDFA Competition for First Appearance / DOC U

LITTLE WORLD Marcel Barrena Corte y Confección de Películas, Umbilical TV, Televisió de Catalunya, TVE

Reflecting Images: Panorama

SPRINGTIME Christophe Farnarier Oberon Cinematogràfica, Televisió de Catalunya, Wanda Vision

BAJARI: GYPSY BARCELONA Eva Vila Lastor Media, Cromosoma in collaboration with TVE

DocsBarcelona 2013 New Dates! www.catalanfilms.cat

29th May - 3rd June www.docsbarcelona.com


Estigues a l’última amb l’app de Catalan! Arts

eMagazines

Ja disponible l’aplicació per a iPad de Catalan! Arts eMagazines

Descarrega-te-la gratuïtament i emporta’t arreu les revistes digitals per a la promoció de les empreses culturals catalanes

C!

Catalan! ARTS eMagazines


CATALAN! FILMS eMAGAZINE CATALA numero 4