Page 1

Empúries HISTÒRIA El nom actual d'Empúries prové del terme grec "Emporion" que significa centre de compres o centre comercial. El seu emplaçament se situava en l’actual població de St. Martí d’Empúries, que en aquella època es trobava totalment rodejada d’aigua i estava a l’origen situada al delta antic del Fluvià, a l’encreuament de diverses rutes comercials i posseïa un port natural que oferia una bona protecció per a les naus comercials. Emporion es va convertir ràpidament en un dels ports comercials més importants del mediterrani. Els indiketes eren una tribu ibèrica que ocupava la zona de l'Empordà abans que arribessin els grecs i que va conviure amb ells tota l’antiguitat. Través de les evidències arqueològiques proporcionades per les excavacions d’Empúries es pot documentar la seva presència, primer al costat dels grecs d’Emporion i, després, al costat dels romans d’Emporiae. Tot i així, no s’ha pogut localitzar la ciutat d’Indika, la capital dels indiketes que, segons les fonts escrites, es trobava al costat d’Emporion. La mostra permet també conèixer com era la vida en un dels poblats indiketes a través de les excavacions efectuades al jaciment ibèric de Castell (Palamós), des del segle VI aC fins al segle I dC, i ens mostra, per primera vegada alguns dels objectes procedents d’Empúries i Castell, utilitzats pels indiketes. La fundació d’Empúries va ser motivada per la darrera onada colonitzadora hel·lènica, que van protagonitzar els foceus* entre els segles VIII i VI aC. Els motius de la colonització d’Empúries són sobretot econòmics (recerca de grans mercats), però també demogràfics (sobre-població a les ciutats originàries), i també per a fer escales en la seva navegació cap al sud d’Hispania, on es trobaven mines d’or i plata. * Foceus: foren els primers grecs que emprengueren llargs viatges per mar. Procedents de la ciutat de Focea.

I


Durant la segona guerra púnica, (s.III aC), Emporion es va convertir en una possessió romana a qui van anomenar Emporiae, ja que pels seus lligams amb Massàlia, havia de ser aliada de Roma. Això explica que durant la II guerra púnica va ser aquí on primer van desembarcar els romans l’any 218. Empúries va viure sota el domini romà certa autonomia fins que, al final de les guerres civils de la república romana, l’any 49 aC Cèsar va instal·lar una colònia de veterans damunt el solar de la ciutat ibèrica. En aquesta moment va acabar l’autonomia d’Emporion, convertida llavors en la llatina Emporiae, que va assolir els seus moments de màxim esplendor en el s. I i II. Aquest va ser el començament de la romanització de la Península ibèrica. Aquesta Emporiae, segueix sent bàsicament una ciutat basada en la comercialització per via marítima; però la relativa facilitat de les comunicacions per terra, fa que perdi importància. D’altra banda, en aquest moment s’intensifica l’explotació agrària del territori construint grans cases de camp o villae i d’on s’exporten productes com el vi i l’oli. Del s. ll a.C. al s. l d.C. és el moment de màxim esplendor d’Emporiae, que amb una demografia important, i una gran capacitat econòmica, dedica grans inversions a l’embelliment urbanístic. El llatí és la llengua oficial encara que es segueixen parlant 3 llengües. En el s.III dC Empúries va perdre la seva importància i la ciutat es va abandonar a causa de les conquestes bàrbares al s. V d.C. Quan, durant el segle XVII l’Escala va anar augmentat d’importància, moltes pedres gregues i romanes d’Emporion o Emporiae van servir com a material de construcció

II


L’escullera d’època hel·lenística

RECINTE ARQUEÒLOGIC La ciutat grega estava dividida en les dues parts: la Paleàpolis i la Neàpolis. La Paleàpolis era l'antic illot on els grecs van fundar el seu primer establiment, que gairebé esta totalment excavat. Avui el poble de Sant Martí d'Empúries, és l'únic indret d'Empúries que ha continuat sempre habitat i, com a conseqüència, es coneix molt poc de l'època grega, ja que es conserven molt poques restes arqueològiques. Es coneix actualment amb el nom de Neàpolis la part que en l'antiguitat era en terra ferma, excavada avui dia en la seva major part fins a nivells que van des del segle II a.C. al I d.C. l'època en què ja es trobava en òrbita de Roma. Només alguns llocs s'han descobert restes d'èpoques anteriors, situades a nivells més profunds, com al parking. La ciutat es va anar estenent des del nord cap al sud en diverses fases amb un traçat urbanístic irregular adaptat al relleu del terreny. En el període de més prosperitat del segle II a.C. es van realitzar diverses reformes urbanístiques amb la finalitat de guanyar un nou espai on bastir els temples. La reforma més important va ser fer una nova muralla, monumental i defensada amb torres, que ara es pot veure al sud de la ciutat i que va permetre estendre l'àrea de la ciutat cap al sud. En aquesta muralla justament

III


es on es troba la porta d’entrada des de fa més de 2000 anys, quan es va decidir eixamplar la ciutat.

Esq: Porta d’entrada a Empúries situada a la muralla. Dreta: s'hi observa el relleu d'un fal·lus (detall), símbol de protecció

CIUTAT GREGA A l’àrea sacra hi trobem el santuari d’Asklepeion i el temple de Serapeion. SANTUARI D’ASKLEPEION Va ser un centre terapèutic-religiós, ja que sabem que als grecs els agradava molt anar a les termes. A més aquest temple estava dedicat al déu de la medecina, Asclepi, per això el santuari porta el seu nom i in situ s’ha col·locat una còpia de l’estàtua, ja que la original es troba dins el museu.

TEMPLE DE SERAPEION Era un temple consagrat a Zeus Serapis, a Isis i al seu fill Harpócrates, divinitats egípcies que van ser adoptades pel panteó romà. La parcel·la es de planta quadrada, està situat a sobre un pòdium amb escalinates laterals i té un pòrtic de 4 columnes. El seu dissenyador va ser Numas, un arquitecte egipci portat a Emporion, d’aquí que les divinitats venerades siguin d’origen egipci.

IV


A més dels temples hem de destacar les cases civils i públiques: La casa d’Atri, la casa de Peristili, l’àgora, i els mercats i tendes que es troben als carrers principals. LES CASES D’ATRI d’Emporion són el reflex de la influència de l’arquitectura itàlica en les ciutats gregues de l’època hel•lenística (s. II i I a .C). Es caracteritzen per l’existència de l’atrium, un pati central a cel obert que presenta un sistema d’emmagatzematge de l’aigua de pluja. A més, l’atri permetia la ventilació i il·luminació.

Seguint el recorregut arribem al que era UNA FACTORIA DE SALAONS del segle I dC, que tenia diverses dependències destinades a l’elaboració de conserves de peix: un pati central, un conjunt de dipòsits i un magatzem en forma de L. Al pati central era on es tallava i es manipulava el peix, a més, en dipòsits recoberts d’opus signinum com el de la foto s’hi produïa la maceració. Els salums de peix, sovint tonyina, eren molt apreciats a l’antiguitat. El peix

V


s’envasava en àmfores i es transportava als diferents clients. Avui en dia a l’Ecala encara es segueix conservant aquesta tradició.

L'ÀGORA, una gran plaça tota envoltada de porxos amb forma rectangular, era el centre de la vida política i comercial de la ciutat, podem imaginar que devien haver els edificis destinats a les funcions públiques, administratives, comercials... La travessava el carrer principal, que recorria la ciutat des de la plaça de la porta sud de la muralla fins al port, al nord. Encara que l’única construcció principal que s’ha trobat en aquest nivell és una de caire comercial: la stoa, que era un edifici de dos pisos on hi havia locals comercials, llocs de passeig i d’esbarjo. Era una mena de “mercat” de grans dimensions. Anant cap al museu ens trobarem amb un mosaic amb una inscripció en grec que vol dir “Dolç estar recolzat” o “Que sigui dolç estar recolzat”. Devia pertànyer a un habitatge, propietat d’una sola família d’una classe social més elevada. També trobem un altre mosaic policromat corresponent a un blauet (Alcedo atthis), un ocellet de color blau brillant que habita en rieres i aiguamolls, datat del s. I aC. També hi apareixen altres espècies marines.

VI


Si passegem per la ciutat podem comprovar que el traçat de molts carrers no és rectilini ni la seva distribució regular. No obstant, podem observar com el carrer que ens conduirà cap al macellum, devia de ser un dels eixos principals. Es poden veure a banda i banda del carrer una sèrie d’habitacions que rebien el nom de tabernae, que eren les botigues romanes. El macellum era un edifici que també tenia botigues interiors i exteriors, però el millor que es pot apreciar avui dia és la seva cisterna. Es tractava d’una cisterna pública la funció de la qual era recollir les aigües pluvials que queien damunt les teulades del edifici.

També ens han quedat restes de construccions d’enginyeria: -

Filtres i distribució d’aigua. Els filtres eren grans àmfores plenes de sorra i material filtrant.

-

Clavegueram. Es conserven algunes canalitzacions aigües brutes. Del s. II aC al s. II dC.

VII


També trobem una zona d’enterrament anomenada cella memoriae on hi ha una església sepulcral amb tombes.

Ciutat grega

CIUTAT ROMANA

Iulius Caesar va estimar probablement que Emporiae era un lloc especial i va construir un nou barri romà darrere de la ciutat originàriament grega, que va ser deu vegades més gran per als veterans de les seves campanyes bèl·liques. Mentre que els grecs van adaptar les seves construccions al terreny, els romans van dissenyar un pla urbanístic semblant a un tauler d'escacs en la usual quadrícula de cardines i decumani. Després es va envoltar de la muralla i tot seguit es va començar a aixecar el fòrum. El Cardo Maximus era un dels dos carrers principals que unia el fòrum i la porta principal del sud, l’única conservada. Tanmateix un element misteriós distorsiona el traçat habitual de les fundacions romanes: un mur separa el recinte emmurallat en dues parts per acomodar el terreny a les seves necessitats. A l’Empúries romana hi havia: domus, un praesidium, un fòrum, insulae, tabernae, un amfiteatre, una palestra, clavegueram i unes termes.

VIII


El FÒRUM És la part més important de la ciutat romana perquè és on estaven els edificis emblemàtics de la ciutat. Allà no hi podien entrar les dones, i era on es trobaven els edificis comercials, religiosos i administratius. Hi havia dues parts separades pel decumanus. A la part nord hi estava el temple capitolí, que era l’edifici més important de la ciutat i estava situat en un lloc on qualsevol estranger que hi anés seria el primer que veuria. A l’est s’hi trobaven la basílica, on s’impartia justícia, i la curia, on es feia la política municipal. L’ambulacrum era una plaça on la gent podia passejar, delimitat per un pòrtic que unia els edificis. A fi d'entretenir als residents es va construir un AMFITEATRE i un gimnàs (palestra) així com comerços i tavernes agrupades al voltant del fòrum. L’amfiteatre estava situat fora del recinte de la ciutat, tenia una planta de forma ovalada i unes graderies probablement de fusta on seia el públic. La palestra era un edifici destinat a practicar activitats físiques. De l'àmplia extensió que ocupava la zona residencial se n'ha excavat una petita part (25%). Tot i això s'ha calculat que hauria pogut arribar a tenir uns 4000 habitants. INSULAE Eren cases de dos pisos, on s’allotjaven diverses famílies. HI havia un pati central que il·luminava els habitatges i a més els ventilava. Hi havia un pòrtic que donava al carrer principal, on hi havia les tabernae. LA DOMUS La domus va ser construïda a finals del s. I aC. Tenia un pati central (atri) on es connectava al carrer a través d’un passadís. Era un espai obert on s’aprofitava de l’aigua de la pluja de la teulada per portar-la a la cisterna subterrània i conduir-la fins a les habitacions. En la domus hi havia habitacions pels convidats, un menjador, dormitoris... i també zones de treball dels servents com la cuina, magatzems...

IX


A més hi ha nombrosos mosaics entre els quals destaquen destaquen el Sacrifici D’Ifigenia i els dels Peixos, entre d’altres.

mapa ciutat romana

X


MUSEU Les excavacions d’Empúries van començar el 23 de març del 1908 per part de la junta de museus de Barcelona. Quan s’entra al museu, a l’esquerra hi ha una estàtua d’un magistrat romà, que estava en el centre del fòrum de la ciutat. .

- Sala d’Aclepi Està dedicada a Asclepi, el dèu grec de la medicina. En ella hi trobem l’estàtua d’Asclepi i altres escultures de marbre.

L’estàtua d’Asclepi va ser trobada entre el octubre i novembre del 1909. Va ser trobada en les zones des temples, en dues parts. Va ser traslladada al museu de Barcelona, però en el 2009 la van tornar a portar a Empúries, després de ser restaurada. - Elements romans i grecs A la sala principal el museu hi ha diferents mosaics, així com escultures romanes i gregues.

XI


Hi ha un mosaic romà procedent de l’església de Santa Margarida que cobria un sarcòfag de pedra, i està datat durant el primer quart del s. V. En el centre d’aquest mosaic hi ha unes inscripcions de 3 línies encerclada per una sanefa.

La traducció d’aquesta inscripció es: “ (..............................) bisbe (?), (aquí) descansa. Flueix l’esperit que s’alegra en Crist. Va viure mes o menys seixanta anys.”

També hi ha unes cornucòpies, que era on es bevia el vi i uns gerros de ceràmica on es dipositava el vi i aquesta mena de culleretes que hi ha són per barrejar bé el vi. Aquestes cornucòpies tenen forma de fal·lus per que representen la fertilitat.

                               

XII

Empúries  

Descripció de les restes arqueològiques d'Empúries

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you