Issuu on Google+

Propostes al projecte de llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència -Compareixença parlamentària 19/01/2010-


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

Índex 0. Introducció: La tasca del Casal dels Infants 1. El projecte de llei A. Incidir als barris on es concentra i s’hereta l’exclusió i la pobresa infantil B. Protegir als infants en llars pobres front a les privacions directes de necessitats bàsiques C. La ruptura i el conflicte social es manifesten avui en l’adolescència en situació de risc D. Els infants no poden ser discriminats per ser estrangers en les seves necessitats bàsiques E. Quin model de xarxa d’infància volem? les entitats socials compromeses amb la infància i els territoris F. Garantir una atenció normalitzada als menors immigrants no acompanyats G. Arribar a temps: prevenir i donar suport en les situacions de risc en la primera maternitat i els 0-3 anys H. Tots els nois que han estat tutelats han de tenir accés a un acompanyament a l’autonomia I. Tornar al model de centres petits que permetin educar els nois tutelats en un entorn el més similar possible a una llar J. Prevenció i lluita contra la realitat dels abusos sexuals infantils en la societat i a les activitats amb infants K. Invertir en els recursos de prevenció bàsics pels infants en risc mentre encara estan amb la família L. Fer-nos responsables del que passa a la xarxa d’infància M. Quan un infant ha de ser tutelat i l’administració no respon

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 

Pàg. 3 Pàg. 4 Pàg. 5 Pàg. 7 Pàg. 8 Pàg. 9 Pàg. 10 Pàg. 11 Pàg. 12 Pàg. 14 Pàg. 16 Pàg. 18 Pàg. 20 Pàg. 21 Pàg. 22


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

0. Introducció: La tasca del Casal dels Infants 9 El Casal dels Infants per a l’acció social als barris som una associació que fa més de 25 anys que concentra esforços en els barris més vulnerables per aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o risc d’exclusió social i les comunitats on viuen, afavorint la transformació social des de l’entorn proper a través d’un projecte compartit que contempla: • • •

l’acció social comunitària i especialitzada la promoció de la mobilització ciutadana i el voluntariat actiu la incidència política i la sensibilització pels dels drets dels infants

9 Actualment, l'entitat té 32 projectes i 5 línies de treball integrals (Suport Social a Infants i Famílies, Suport al Procés Escolar, Integració de Joves en Risc, Reforç de la Comunitat, i Formació i Inserció Social i Laboral). 9 Anualment atenem les necessitats de més de 5.000 infants, joves i famílies en situació de risc i desigualtat social. Hem acompanyat milers d’infants i famílies en la seva lluita diària per demostrar que poden ser ciutadans de primera, malgrat l’amenaça de l’exclusió i la precarietat econòmica constant. 9 Tot això és possible gràcies al compromís de més de 600 voluntaris, 150 professionals contractats, i el suport econòmic de milers de ciutadans, el suport i col·laboració de les administracions públiques i de centenars d’empreses i institucions. 9 Creiem en que la família i la comunitat on els infants creixen és el primer lloc on guanyen i perden oportunitats. Hem treballat des dels nostres orígens al barri del Raval de Barcelona. Allà hem anat perfilant un model d’intervenció educativa únic i eficaç que treballa des de la convicció absoluta en la capacitat de qualsevol infant, jove o família en situació de dificultat, per greu que sigui, de tirar endavant de manera autònoma si rep l'estímul i el suport adequat. La pobresa i l’exclusió no son una fatalitat. 9 Des de fa 6 anys, el Casal ha començat a treballar també en altres barris. A més a més del barri del Raval treballa en altres barris de l’àrea metropolitana de Barcelona (barri del Besòs de Barcelona, La Mina de Sant Adrià de Besòs, Sant Roc de Badalona, als barris de Raval i Fondo de Santa Coloma, als barris de Ponent de Tarragona, etc.), amb l’ànim d’estendre un model de treball que ha donat bons resultats en altres àrees amb forta concentració de desigualtats socials.

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

1. El projecte de llei 9 Volem agrair molt sincerament l’oportunitat d’aquesta compareixença, i especialment a tots els diputats i al govern per l’excel·lent feina que s’està realitzant. 9 Ens agradaria recalcar la gran importància que pot tenir una llei d’infància pel present de molts infants i el futur de la nostra societat. Hi ha lleis que canvien la vida a les persones... radicalment. 9 Volem valorar especialment d’aquest projecte de llei, entre molts altres aspectes: • • • • •

La qualitat tècnica i la claredat i transparència del text L’esforç d’ordenació i integració del sistema actual La gran riquesa i amplitud de continguts que avarca Com incorpora la participació i la concepció avançada de drets i oportunitats de tots els infants en la seva concepció. L’impuls a l’acollida familiar com alternativa a la institucionalització

9 Des de la nostra experiència, creiem que podem aportar unes propostes molt necessàries per als drets de la infància d’avui i del que la nostra societat necessitarà els propers anys. Per això ens limitem a fer aportacions basades en la nostra experiència: els infants i adolescents en major risc social, el treball amb les famílies en situació de pobresa, la prevenció en les comunitats més vulnerables i l’acompanyament i les oportunitats efectives en l’itinerari vital dels adolescents. 9 Pensem que la llei en alguns aspectes ha de tenir una major ambició política de transformar la realitat de la infància vulnerable al nostre país: és una oportunitat que no podem perdre 9 Hem sintetitzat tretze propostes amb les seves corresponents esmenes. • • • •

Cada esmena està codificada amb una lletra i un número (per ex, A1, B3...). En cursiva veureu el text del projecte de llei original. En negreta hem redactat les esmenes que proposem. El text ratllat correspon al text que proposem suprimir del text del projecte de llei.

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

A. Incidir als barris on es concentra i s’hereta l’exclusió i la pobresa infantil   Motivació Tots els estudis assenyalen l’alta concentració de situacions de risc social a la infància en determinats barris i territoris del nostre país on es concentra també la pobresa, la desigualtat, la desocupació, i diferents factors de conflicte social. El risc social no es distribueix de forma aleatòria en famílies i territoris, i una política que només contempli la intervenció genèrica i no les modalitats d’intervenció focal tindrà poc impacte. El repte de les polítiques de prevenció i intervenció en infància en risc, per a ser veritablement eficaces, consisteix en contemplar l’anàlisi d’aquests entorns i desplegar plans específics, que sense el suport de la Generalitat, superen la capacitat dels ens locals. El projecte de llei, en l’Article 77.2 (Prevenció del risc social) diu “La identificació d’indicadors o factors de risc en un entorn territorial concret o en relació amb un conjunt concret de persones infants o adolescents ha de ser generadora de plans d’intervenció social preventius i comunitaris.”, però es tracta d’un compromís insuficient en el principal factor d’impacte. Proposta d’esmenes Proposta A1: Exposició de motius, I “Les ciències humanes i socials han anat progressant en el coneixement dels anomenats indicadors de risc, que són dades que ens permeten conèixer l’existència de probabilitats que mostrin que les situacions esdevinguin perjudicials per a les persones implicades. Les societats occidentals hem avançat força en el desplegament d’actuacions per disminuir les probabilitats d’esdeveniments negatius quan es concentren factors de risc, i les actuacions socials vers la població infantil i adolescent no poden quedar excloses d’unes polítiques socials preventives, tant de les adreçades a amplis conjunts de població de forma genèrica, com d’aquelles destinades a atendre casos concrets, de forma personalitzada. Especialment calen actuacions públiques intensives i integrals de prevenció i promoció en aquells entorns territorials on tendeixen a concentrar-se en major mesura les desigualtats socials, la pobresa i diferents formes d’exclusió econòmica, cultural i comunitària: els indicadors de risc es concentren en aquestes zones on l’entorn dels infants fa un efecte multiplicador del risc.” Proposta A2: Article 19. Coneixement rigorós i divulgació de la realitat social “2. Els poders públics han de fomentar la realització de treballs d’investigació i informes sobre la situació de la infància i l’adolescència, i la seva divulgació, com a base de les polítiques d’infància. Els estudis i dades sobre el benestar, les desigualtats i situacions de risc a Catalunya es disposaran de forma desagregada per territoris, municipis i barris per a poder detectar els focus de concentració i planificar polítiques i serveis amb una cobertura adequada a

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

la distribució de necessitats emergents”

Proposta A3: Article 21. Planificació “3. Es desenvoluparan programes d’atenció a la infància integrals i específics concertats entre la Generalitat i les administracions locals en aquells barris i entorns territorials on es detecta una gran concentració de situacions de desigualtat econòmica, escolar i cultural i de indicadors de risc en els infants. Aquests entorns territorials es reconeixeran com a Zones d’Actuació Preferent i disposaran d’un pla específic revisable cada cinc anys. En aquestes zones, s’impulsaran politiques de prevenció del risc social que prioritzin la intervenció comunitària per davant de la intervenció institucional.” “4. En les Zones d’Actuació Preferent, es planificarà una major dotació de serveis, equipaments i professionals d’atenció a la infància per a garantir una atenció equitativa a la major concentració i necessitats que es troben.” Proposta A5: Article 23. Recursos i serveis “3. El Pla d’atenció integral a la infància i l’adolescència al que es refereix l’article 21 especificarà els equipaments i espais públics, les prestacions, els serveis i equipaments bàsics necessaris a cada entorn local per a un bon desenvolupament de tots els infants i la cobertura de les seves necessitats d’equipament urbanístic, educatiu, de lleure, esportiu i cultural. Aquest Pla contemplarà també el mapa de serveis, prestacions i equipaments necessaris per a garantir l’atenció bàsica i les oportunitats efectives de promoció de la infància en situació de risc i desigualtats socials. Els ens municipals i supramunicipals hauran d’elaborar un pla d’infància i adolescència cada cinc anys en que especifiquin el mapa de serveis i l’acompliment dels requeriments del Pla d’atenció integral a la infància i adolescència.” Proposta A4: Article 25. Sistema d’Informació de la Infància i l’Adolescència “5. El departament de la Generalitat de Catalunya competent en matèria de protecció de la infància i l’adolescència ha de mesurar anualment el nivell de cobertura poblacional que ofereixen els serveis en cada entorn territorial per a poder planificar els recursos d’infància adequats a cada territori i establir, d’acord amb les administracions locals, les Zones d’Actuació Preferent que calguin.”

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

B. Protegir als infants en llars pobres front a les privacions directes de necessitats bàsiques Motivació Un veritable pas endavant en els drets de la infància: apostar perquè la llei reconegui que la pobresa i privació en els infants és una forma de violència i risc social. Aquesta no és la llei on afrontar el fenomen de la pobresa familiar severa en la seva globalitat, però és el moment de superar la concepció restrictiva del maltractament i atendre la realitat social que coneixem: les privacions econòmiques impliquen, en alguns casos, greus conseqüències sobre el desenvolupament i les oportunitats de molts infants en el dia a dia. Els ajuntaments disposen de fons econòmics variables en funció de les seves capacitats i algunes ajudes com la RMI donen un suport a les famílies, però garantir el dret dels infants a no patir privacions econòmiques en les seves necessitats més bàsiques és un canvi de mentalitat clau. D’altra manera, els drets dels infants enunciats no son efectius. Proposta d’esmenes Proposta B1: Exposició de motius, I “No es tracta només de reproduir el vell tòpic “val més curar-se en salut”. Es tracta d’assumir que tenim una responsabilitat social vers el conjunt de la nostra població infantil i adolescent, (...) És per això que cal facilitar instruments, fins i tot els legislatius, per tal de disminuir les probabilitats genèriques d’esdeveniments que incideixen negativament en la població infantil o adolescent, i a fi de potenciar actuacions que garanteixin un augment del benestar social de tota la població. Aquesta llei també vol afrontar per primera vegada específicament la pobresa infantil com a factor de risc susceptible de polítiques públiques. Tots els estudis indiquen que les taxes de pobresa relativa en el nostre país s’han mantingut al voltant del 20%, i aquesta taxa és molt superior en el cas dels infants, especialment la pobresa severa. Malgrat no és objecte d’aquesta llei l’abordatge de la pobresa familiar, és el moment per assumir que les conseqüències de la pobresa i la privació econòmica en els infants esdevenen un risc social de primera magnitud, atès que la manca de prevenció d’aquest pot perjudicar greument les oportunitats i desenvolupament futur.” Proposta B2: Article 41.1 Dret a un nivell bàsic de benestar “1 (….) El desenvolupament d’aquestes mesures ha d’establir els criteris per determinar el nivell bàsic de benestar material de les persones infants i adolescents i ha de incloure un règim d’ajuts i prestacions públiques. L’Administració desenvoluparà les prestacions i els serveis garantits per tal de corregir situacions de privació derivades de la pobresa familiar en les llars on viuen els infants, proveint els recursos adients per satisfer necessitats bàsiques d’alimentació, salut, assegurar condicions d’habitabilitat dignes, en les oportunitats i accés equitatiu i oportunitats d’èxit a l’educació o el desenvolupament personal i social dels infants al seu càrrec.”

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

C. La ruptura i el conflicte social es manifesten avui en l’adolescència en situació de risc Motivació Els canvis sociològics de les darreres dècades han convertit a l’adolescència en una etapa crucial d’aprenentatge i en un repte complex de socialització per a totes les institucions (l’escola, la família..). El projecte de llei no contempla prou específicament l’adolescència en situació de conflicte social, quan es la realitat que està superant els serveis socials municipals, que preocupa a nivell de conflicte comunitari i que està presentant els majors índexs de fracàs i conflictivitat a nivell escolar i social, així com en la pròpia xarxa de recursos de protecció. Un altre repte pendent està en una intervenció decidida en els adolescents infractors quan han acabat d’acomplir la seva mesura judicial d’internament. Les situacions de risc social dels adolescents afavoreixen les infraccions i la reincidència d’aquestes quan no som capaços d’intervenir en les causes i oferir noves oportunitats.

8  Proposta d’esmenes Proposta C1: Article 77. Prevenció del risc social “3. L’Administració competent en matèria d’infància i adolescència, en coordinació amb els ens locals i els departaments de la Generalitat corresponents, desenvoluparà programes integrals d’atenció als adolescents en risc i desavantatge social en aquells entorns territorials on es concentrin desigualtats i situacions de conflicte social. Aquests programes comptaran amb mesures extraordinàries de suport a l’escolarització i la continuïtat formativa, treball de carrer, lleure, acompanyament a la formació i inserció sociolaboral i mesures socioeducatives intensives com centres oberts i centres diürns.” Proposta C2: Article 77. Prevenció del risc social “4. Es desenvoluparan programes especialitzats d’acompanyament i integració social i laboral per als adolescents infractors que hagin estat internats en centres de justícia juvenil per tal de procurar que les circumstàncies que han motivat les infraccions no es reprodueixen.”

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

D. Els infants no poden ser discriminats per ser estrangers en les seves necessitats bàsiques Motivació Algunes situacions administratives fomenten dinàmiques de risc social. La manca de permís de residència i treball en adolescents fills de famílies immigrades els priva del dret efectiu a moltes oportunitats durant uns anys de la seva vida que son claus per la integració i desenvolupament. Molts adolescents entre 15 i 18 anys no tenen permís degut a les demores i requeriments de l’administració competent (tant en fills de famílies amb permís de residència i en d’altres fills de famílies immigrades sense aquest permís). Un exemple molt comú: el fet de que molts adolescents de 16 anys no puguin treballar ni formar-se en cursos de formació ocupacional si no segueixen a l’escola és un factor de risc d’inactivitat crònica i ruptura que els priva dels seus drets i sovint desemboca en dificultats d’integració i conflicte social. L’actual redactat reconeix a l’Article. 48.1 (Dret a l’educació), que “Els infants i els adolescents tenen el dret i l’obligació de rebre els ensenyaments obligatoris, i el dret de rebre els ensenyaments no obligatoris”, i a l’Article 52.1 que “Tota persona infant o adolescent té dret a ser considerada una ciutadana, sense altres limitacions que les explícitament establertes en la legislació vigent per a les persones menors d’edat”. La Llei d’infància no pot establir els drets i condicions de documentació que son competència de la llei d’estrangeria, però sí que pot estipular que la situació documental d’un menor no pot ser obstacle administratiu per a l’accés a les oportunitats bàsiques d’integració. Proposta d’esmenes Proposta D1: Article 43. Suport a la integració social de les persones infants i adolescents immigrants “4. La nacionalitat i la situació documental de residencia dels infants i adolescents o les seves famílies no poden esdevenir una limitació ni discriminació per als infants a efectes dels drets d’assistència, educació i formació, treball, lleure, ni cap altra activitat necessària per al seu desenvolupament com a persona i la seva participació i integració en la societat i la comunitat.”

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

E. Quin model de xarxa d’infància volem? les entitats socials compromeses amb la infància i els territoris Motivació Una societat civil activa i compromesa amb els drets dels infants és la millor garantía d’unes polítiques efectives i transformadores. Front al model de la contractació de serveis mercantil, en les polítiques d’infància cal defensar la promoció del model d’entitats d’iniciativa social arrelades al país i al territori que tenen un compromís missional amb els drets i oportunitats i son capaces d’involucrar la ciutadania i les institucions en aquests objectius i de generar projectes de proximitat. Les clàusules de tipus social en les contractacions, convenis i concerts poden primar aquests factors diferencials. Ja és hora d’introduir una cultura més avançada de governança i partenariat en polítiques que han de garantir drets complexes. La subcontractació de serveis en empreses o convertir les entitats socials en meres prestadores és empobrir el potencial de transformació del país i burocratitzar les polítiques d’infància. L’actual redactat es limita a dir (Article 23.5) que “Les entitats públiques, les d’iniciativa privada i especialment les entitats d’iniciativa social de l’àmbit del tercer sector social (...), poden promoure l’establiment i gestió d’aquests recursos ...” Proposta d’esmenes Proposta E1: Article 23 “4. Les administracions han d’afavorir i donar suport a les entitats socials i comunitàries que treballin pels drets i oportunitats de la infància, especialment en aquells territoris i entorns on es concentren majors desigualtats i indicadors de risc.” Proposta E2: Article 23 “5. Les administracions establiran prioritàriament concerts, convenis i contractes amb aquelles entitats sense afany de lucre que desenvolupen intervencions integrals en xarxa, amb projectes de proximitat i comunitaris i capaces de detectar les situacions de risc en el propi entorn de creixement dels infants.”

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 

10 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

F. Garantir una atenció normalitzada als menors immigrants no acompanyats Motivació Una de les noves realitats que aquests darrers anys ha estat més criticada a nivell de protecció a la infància és l’atenció als menors immigrants no acompanyats sense referents familiars. Durant massa temps hem tingut molts casos en desemparament esperant una atenció urgent i demores en la protecció. La por a l’efecte crida ha acabat creant situacions de deprotecció i descontrol major a la xarxa d’infància i el carrer. És moment d’incorporar les recomanacions del Síndic de Greuges i altres institucions per a garantir la tutela automàtica i el procés d’integració. I especialment, en els casos en que no es disposi d’una documentació per acreditar l’edat, cal actuar preventivament i evitar els usos abusius demostrats en les proves oseomètriques que es practiquen. En l’actual redactat, l’Article 43.2 (Suport a la integració social de les persones infants i adolescents immigrants) només diu que “La Generalitat (...) ha de prestar el servei de primera acollida en relació amb les persones infants i adolescents immigrants sense referents familiars, d’acord amb el que preveu la legislació vigent”. La llei ha de representar la oportunitat d’acabar amb aquesta indeterminació que fins ara ha aportat desprotecció i desconcert a nivell social. Proposta d’esmenes Proposta F1: Article 43. Suport a la integració social de les persones infants i adolescents immigrants 2. La Generalitat (...) ha de prestar el servei de primera acollida en relació amb les persones infants i adolescents immigrants sense referents familiars, d’acord amb el que preveu la legislació vigent. Els menors immigrants no acompanyats sense referents familiars que en puguin assumir la tutela han de ser acollits i tutelats d’acord amb la legislació des del moment en que estableixin contacte amb l’administració competent. Fins que no es declari el seu desemparament formalment l’administració assumirà la tutela cautelar i es desenvoluparan totes les accions necessàries per a la protecció, la documentació i l’educació i inserció laboral dels adolescents.” Proposta F2: Article 43. Suport a la integració social de les persones infants i adolescents immigrants “3. En cas de que infants o adolescents immigrants no puguin acreditar documentalment la seva minoria d’edat o de que es tinguin dubtes fonamentats sobre la documentació aportada, l’administració ha d’oferir una acollida immediata i assumir mesures cautelars de caràcter protector i el procés d’integració adequat a la seva edat, mentre realitza les gestions i peritatges pertinents sobre la documentació. En cas de que per manca de

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 

11 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

documentació i d’altres indicis de minoria d’edat calgui realitzar proves oseomètriques o d’altres per a determinar l’edat, prevaldrà la presumpció de la minoria d’edat i es contemplarà la forquilla d’edat inferior del marge d’error científic de la prova realitzada.”

12 

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

G. Arribar a temps: prevenir i donar suport en les situacions de risc en la primera maternitat i els 0-3 anys   Motivació Sovint arribem tard, molt tard, en les intervencions protectores, quan l’infant ja ha patit molt i hi ha molts danys irreversibles en el seu desenvolupament. I no caldria: moltes de les famílies en situacions de vulnerabilitat i risc són fàcilment detectades i conegudes pels serveis socials perquè sovint han demanat ajuda durant l’embaràs i la primera infància. Tots els experts assenyalen que cada euro invertit en protecció i prevenció en el període 0-3 anys evita molts esforços, intervencions i danys posteriors, especialment quan es destinen als territoris amb majors indicadors de vulnerabilitat familiar. Al mateix temps, una intervenció precoç en les capacitats parentals pot evitar la institucionalització posterior i el fracàs escolar. Hi ha literatura abudant que indica que l’embaràs pot ser un període crític, on les situacions de desavantatge social provoquin danys importants en la salut del fetus, que s’arrosseguin posteriorment en forma de vincle parental inadequat, baix pes, hospitalitzacions en la primera infància, infeccions.. Aquesta llei té l’oportunitat d’apuntar vers les que seran la nova generació de polítiques d’infància veritablement preventives, en la línia de les desenvolupades al Regne Unit, Canadà, els EEUU i els països escandinaus. Proposta d’esmenes Proposta G1: Article 78. Prevenció de la desprotecció “3. Les administracions públiques desenvoluparan programes i serveis especialitzats de prevenció i suport a situacions de risc i desavantatge social adreçats als infants de 0 a 6 anys i a les seves famílies, especialment en la primera maternitat, que permetin prioritzar la prevenció i les intervencions precoces en situacions de risc i vulnerabilitat familiar. Aquests programes integrals i comunitaris oferiran un suport intensiu de tipus socioeconòmic, sociosanitari, formatiu, en les pautes de criança durant l’embaràs i els 0 a 3 anys i de millora de les capacitats parentals dels 3 als 6 anys, com a model de prevenció efectiu en aquells col·lectius i entorns en situació de desavantatge social.”

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 

13 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

H. Tots els nois que han estat tutelats han de tenir accés a un acompanyament a l’autonomia Motivació Per aquells infants i adolescents que han estat tutelats per l’administració i no han pogut retornar a la seva família abans dels 18 anys hem de considerar que la Generalitat és responsable de procurar que esdevinguin ciutadans integrats i autònoms quan la mesura protectora s’acaba. Avui dia un adolescent de 18 anys al nostre país encara necessita un cert acompanyament i suport per a considerar-se un adult autònom: aquells que han tingut menys oportunitats ho necessiten amb més raó. A l’exposició de motius, el projecte de llei diu que “sovint resulta fonamental no tallar en sec la intervenció protectora pel sol fet que la persona adolescent legalment ha deixat de ser-ho en arribar a la majoria d’edat. De fet una de les assignatures pendents en tots aquests anys ha estat la dificultat perquè la protecció prestada fins aleshores tingui una continuïtat adaptada, és clar, a la nova realitat que deriva de la majoria d’edat. Així hom preveu que la persona fins aleshores tutelada per l’entitat pública pugui voluntàriament acollir-se i ser beneficiària d’un conjunt de mesures assistencials que l’acompanyaran, més enllà de la seva majoria d’edat, en el seu procés cap a la plena integració a la vida adulta”. I garanteix l’allargament de les prestacions fins als 21 anys. Aquest redactat tan idoni, que garanteix un suport social tot i finalitzar les obligacions de tutela, correspon amb la bona experiència del departament en els seus programes de l’Àrea de Suport al Jove, s’ha de reforçar com un dret per a tots els menors extutelats, almenys fins als 21. En consonància amb la jurisprudència actual, que obliga als pares a no interrompre el suport als estudis i al desenvolupament dels fills fins haver procurat una certa autonomia econòmica, proposem que al menys els nois/es en complir els 18 anys es garanteixi que no s’interrompin els processos en curs, i que aquesta oferta arribi a tots/es. Proposta d’esmenes Proposta H1: Article 149. Mesures assistencials i de suport “3. La Generalitat estendrà el suport als tractaments de salut, als estudis educatius en curs i aquells altres processos necessaris per al desenvolupament bàsic dels joves extutelats en els casos en que s’hagin iniciat durant la minoria d’edat. Tanmateix L’advocat de la Generalitat estendrà la representació i defensa dels joves extutelats fins als 21 anys si l’exercici de les accions s’han iniciat durant la minoria d’edat i la persona extutelada fa designa concreta a favor d’aquest.” Proposta H2: Article 150. Formació i inserció laboral dels joves extutelats i extutelades: Programes d’autonomia personal. Programes de suport a l’emancipació i l’autonomia personal dels joves extutelats i en situació de risc per a garantir la igualtat d’oportunitats.

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 

14 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

“1. L’organisme competent ha de facilitar a les persones joves extutelades que en arribar a la majoria d’edat, emancipació o habilitació d’edat ho sol•licitin, l’orientació, la formació i el suport necessaris per la seva autonomia., sempre que compleixin els requisits establerts en els programes d’autonomia personal. “

15 

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

I. Tornar al model de centres petits que permetin educar els nois tutelats en un entorn el més similar possible a una llar. Motivació Després d’uns anys en que es va reivindicar el model de centres petits front a les grans institucions de tutela del passat, hem viscut una tendència a models de centres massa grans (amb una ocupació real d’entre 30 i 70 places). Aquests models de centres esdevenen excessivament institucionalitzats, despersonalitzats per a que un infant o adolescent s’hi eduqui i sigui controlat adequadament. Fàcilment esdevenen entorns conflictius per als propis nois, poc adequats per a integrar-se com a ciutadans i créixer en un entorn d’amor i valors. I també esdevenen un model que genera conflictes i rebuig en el veïnat més proper. La gran sobreocupació de places previstes en alguns d’aquests centres ha arribat a extrems insostenibles. En comptes d’això, cal reivindicar els models de petits centres, inscrits en el veïnat i en que els infants i adolescents n’assumeixen responsabilitats del quotidià amb un equip educatiu també petit i proper. L’argument de la major rendibilitat econòmica dels centres grans és qüestionat per molts dels professionals amb experiència: degut als costos reals de control i seguretat, d’externalització de serveis, i als costos ocults derivats del major temps d’internament que provoquen degut als fracassos en la integració i el treball educatiu. La solució que proposa el redactat actual (organitzar-los en subunitats més petites) és una falsa solució que no modifica en res el model. La llei també regula el màxim temps d’estada que un menor pot estar en règim d’urgència de forma transitòria, i això és molt positiu perquè elimina una situació molt greu en que s’havien trobat molts menors. Però també cal garantir que les places d’urgència que la llei preveu que es reservin en els centres d’acollida no pertorbin el normal desenvolupament Proposta d’esmenes Proposta I1: Article 130. Adopció de la mesura d’acolliment en centre “3. Els centres han d’ésser oberts, integrats en un barri o una comunitat, i han d’organitzar-se sempre en unitats que permetin i han de tenir un màxim de 18 places per tal de permetre una educació, un tracte afectiu i una vida quotidiana personalitzada. Els centres no podran tenir una sobreocupació superior al 10% de la seva capacitat.” Proposta I3: Article 109. Atenció immediata i transitòria família acollidora d’urgència o en centre

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 

16 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

“2. En els centres d’acolliment s’han de crear unitats de primera estada per acollir inicialment, en el període d’adaptació al sistema, les persones infants i adolescents desemparades. Les unitats de primera estada i altres modalitats d’acolliment en centre d’urgència no poden suposar més del 10% de la capacitat del centre per no pertorbar l’estabilitat necessària dels infants residents.”

Proposta I4: DISPOSICIÓ ADDICIONAL. Atenció immediata i transitòria família acollidora d’urgència o en centre L’adequació de la xarxa de centres al número de places que disposa l’Article 130.3 (Adopció de la mesura d’acolliment en centre) es realitzarà progressivament durant els 8 propers anys a l’entrada en vigor d’aquesta llei.

17 

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

J. Prevenció i lluita contra els abusos sexuals infantils a la societat i a les activitats amb infants Motivació Si bé el projecte de llei contempla els abusos sexuals com una forma més de maltractament, no dedica cap iniciativa específica a la realitat social dels riscos en que es troben els infants de ser abusats en les pròpies activitats i serveis per part d’educadors, mestres o altres persones que en tenen cura en els serveis i espais socioeducatius. I tampoc a la creixent realitat dels abusos que es donen mitjançant les xarxes telemàtiques. L’Article 8.1 (Protecció davant els maltractaments) diu que “Tota persona infant o adolescent ha d’ésser protegida enfront de qualsevol forma de maltractament que inclou el maltractament físic, el psicològic, la negligència, el tracte indigne, l’explotació laboral, l’explotació i l’abús sexual, la corrupció ...) Els poders públics han de desenvolupar actuacions per prevenir, tant en l’àmbit individual com social, les formes més habituals de maltractament que es donin als diferents indrets i entorns sociodemogràfics del territori, incidint sobre les situacions de risc, tal com són definides en aquesta llei.” Ja voldríem que els abusos sexual infantils tinguessin la mateixa consideració que ha tingut la violència de gènere envers les dones, però estem encara lluny d’això. Perquè les xifres de prevalença i incidència de l’Abús Sexual Infantil són alarmants. Els estudis realitzats a Espanya i en altres països de la Unió Europea, EEUU i Canadà, estimen que un 23-25% de les nenes i un 1015% dels nens sofreixen abusos sexuals abans dels 17 anys, generalment d’abusos comesos per un familiar o algú de l’entorn de confiança del nen. (Dr. Fèlix López, 1994. Ministerio de Asuntos Sociales.). Els mitjans de comunicació situen aquesta problemàtica periòdicament en l’alarma social, però no existeix encara una política pública decidida de prevenció i lluita contra aquestes formes tan greus d’explotació de la infància que no es poden abordar com una modalitat més de maltractament si volem ser efectius.

Proposta d’esmenes Proposta J1: proposta de nou article, amb dues opcions d’ubicació: ‐ ‐

TÍTOL III. PREVENCIÓ GENERAL, Article 81. TÍTOL IV. PROTECCIÓ PÚBLICA DAVANT DELS MALTRACTAMENTS A PERSONES INFANTS I ADOLESCENTS, CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Article XXX. Foment d’uns espais públics, institucionals i virtuals segurs per als infants i lliures d’abusos sexuals.

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 

18 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

“1. El Departament competent en matèria d’atenció a la infància i l’adolescència vetllarà especialment per la prevenció i la detecció activa dels abusos sexuals en els infants i adolescents per part d’adults, especialment en els serveis, centres i activitats de la xarxa d’infància, de lleure, esportiva i comunitària on es realitzen activitats amb infants.” “2. L’administració desenvoluparà programes de sensibilització a la ciutadania sobre els riscos dels abusos sexuals a la infància, així com programes preventius adreçats a tots els infants i les seves famílies.” “3. Especialment es vetllarà per la prevenció i els programes de lluita contra els abusos sexuals als infants i adolescents en les xarxes i mitjans telemàtics des dels departaments socials i els cossos policials.” “4. L’administració promourà normatives i bones pràctiques de prevenció activa dels abusos sexuals que es poden donar en el sí de les activitats en els serveis i institucions públiques i privades que treballen amb infants i adolescents, així com la formació contínua dels i les professionals de la xarxa especialitzada i comunitària en la prevenció i detecció dels abusos sexuals en les pròpies activitats.”

19 

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

K. Invertir en recursos de prevenció bàsics pels infants en risc mentre encara estan amb la família Motivació En el model actual, massa sovint les famílies reben poc suport quan demostren les seves primeres dificultats de criança amb els seus fills. I després hem d’actuar amb mesures contundents de desemparament i tutela quan la situació ha esdevingut insostenible per a l’infant. El desplegament dels centres oberts i recursos preventius ha estat clarament insuficient. Durant anys s’ha invertit molt en les situacions familiars en que no quedava altra alternativa que el desemparament i molt poc en mesures pels infants quan encara poden estar amb la seva família. És el moment de garantir que la xarxa de cobertura garantida no només es basa en els centres residencials. Un compromís major pot impulsar aquest canvi d’orientació necessari per una política de protecció més preventiva que reactiva. A l’Article 102, es considera l’atenció en centre obert una de les mesures d’atenció social i educativa davant de les situacions de risc. I a l’Article 23.3 (Recursos i serveis), diu “Els ens locals, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, han de promoure l’establiment de centres oberts o altres recursos o serveis preventius per a la infància i l’adolescència.” Proposta d’esmenes Proposta K1: Disposició addicional QUARTA. Nivell d’objectius de les prestacions garantides en la cartera de serveis. “Els municipis i els ens locals supramunicipals han de poder planificar i preveure per cada àrea de població mínima de 50.000 habitants, d’acord amb el que estableix l’article 23 d’aquesta Llei, un mínim de 20 places en l’àmbit dels serveis residencials i d’acollida per a infants i adolescents en situació de desemparament i un mínim de 20 places de centre obert per a infants i adolescents en situació de risc social als municipis de més de 20.000 habitants. Aquestes previsions es contemplaran en els plans d’actuació local, conjuntament amb la programació dels serveis preventius de situacions de risc previstos en l’article 102 per les situacions de risc.”

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 

20 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

L. Fer-nos responsables del que passa a la xarxa d’infància Motivació A Catalunya disposem d’una àmplia xarxa público-privada de centres i equipaments. La Generalitat ha de poder garantir i respondre directament dels criteris i pràctiques que es desenvolupen en aquests centres en relació als menors i del seu bon funcionament en tots els aspectes. En molts casos, la pròpia administració és legalment la tutora dels infants que es troben en aquests centres. La qualitat i la garantia no només es promouen: també s’auditen, s’acompanyen i es supervisen. Aquesta llei ha de procurar que l’administració sigui capaç de garantir i auditar els seus recursos, amb un model d’inspecció anàleg al del departament d’educació respecte a la xarxa de centres públics i concertats. Sense aquesta capacitat inspectora no pot dirigir ni assumir la responsabilitat del que està passant. Proposta d’esmenes Proposta L2: Article 116. Funció inspectora i procurador/a de la infància i l’adolescència “6. El Departament competent en matèria d’atenció a la infància i l’adolescència comptarà amb uns equips d’inspectors que seran responsables de supervisar els drets dels infants tutelats, la qualitat, la normativa, les incidències, els expedients i plans de treball individualitzats, els criteris d’intervenció professional i el bon funcionament dels centres i serveis de la xarxa d’infància, pública o privada. Aquestes inspeccions es realitzaran anualment en visites presencials i contemplaran entrevistes amb els infants i personal tècnic.” “7. La inspecció generarà una acta amb les propostes de millora i les incidències lleus i greus que es detectin en cada inspecció. Aquestes incidències hauran de generar mesures correctores, preventives o recomanacions que hauran d’ésser solventades i acreditades per escrit en el termini màxim de 6 mesos. S’establiran reglamentàriament les sancions i actuacions corresponents a les incidències molt greus o a la manca d’acreditació de les mesures correctores i preventives requerides.” “8. La inspecció supervisarà especialment les pràctiques de contenció en els centres per a garantir que respecten els drets dels menors, d’acord al reglament que desenvoluparà el Departament competent en matèria d’atenció a la infància i l’adolescència. Aquest reglament ha de limitar els usos de les sales i altres mesures de contenció i aïllament físic dels infants i adolescents en els centres de tipus terapèutic o d’educació intensiva per tal que se’n faci un ús limitat i extraordinari per protegir el propi menor de sí mateix en episodis de violència i en cap cas es poden utilitzar com a mesures de sanció o correcció. El subministrament de psicofàrmacs als menors per part del personal al seu càrrec en els centres ha de tenir un seguiment mèdic i en cap cas pot esdevenir una metodologia de contenció habitual.”

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 

21 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

M. Quan un infant ha de ser tutelat i l’administració no respon Motivació Des del moment en que els equips professionals especialitzats de la pròpia administració elaboren un informe aconsellant la retirada de la tutela d’un infant, el termini de resolució de la direcció general ha de ser adequat a la situació de risc detectada. Dotze mesos és un termini que pot mantenir en un risc excessiu a aquests casos que han de romandre amb la família. En el cas en que la Direcció General no dicti resolució en el termini de sis mesos, ens podem trobar davant d’un error o inacció de l’administració que posi en greu risc al menor. Com a mecanisme de garantia, proposem que l’expedient sigui tramès al Ministeri Fiscal per assegurar que a que aquest valori si aquesta inacció pot posar en risc la seguretat o l’interès del menor. Al mateix temps, un dels problemes de l’actual sistema de protecció que pitjors conseqüències ha tingut per als menors en desemparament és la manca crònica de places en centres: ha provocat que durant molts mesos ,o indefinidament, menors que tenien un informe de retirada restin amb les seves famílies en situació d’alt risc. Aquesta llei ha de garantir la disponibilitat de places com un deure bàsic de l’administració. Proposta d’esmenes Proposta M1: Article 104- Procediment de desemparament “6. El procediment acaba per resolució motivada que declara la situació de desemparament o, en cas contrari, ordena l’arxiu de l’expedient. L’Administració té la obligació de dictar la resolució en el termini d’un any sis mesos des de la incoació de l’expedient. No obstant transcorregut aquest termini sense que s’hagi dictat la resolució s’entendrà caducat el procediment sense perjudici de la seva nova incoació si s’escau. Transcorregut el termini obligatori, la Generalitat ha de trametre aquest expedient al Ministeri Fiscal per a que aquest valori si l’incompliment del termini pot posar en risc la seguretat del menor, així com les responsabilitats administratives que procedeixin de la inactivitat de l’administració. En el supòsit que, tot i no ser procedent la declaració de desemparament, es constatés una situació de risc, s’ha de derivar als Serveis Socials Especialitzats o als Serveis Socials de base per tal que procedeixin d’acord amb allò que es preveu per les situacions de risc.” Proposta M2: Article 15. Prioritat pressupostària “4. Tanmateix, estaran garantides les places necessàries en centres en la xarxa d’acolliment i residencial, i els serveis especialitzats d’atenció a famílies, infància i adolescència en risc social contemplats a la cartera de serveis socials”.

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 

22 


propostes

 

al projecte de llei dels drets i les oportunitats    de la infància i l’adolescència

Proposta M3: Article 130. Adopció de la mesura d’acolliment en centre “4. L’acolliment en centre es constitueix per resolució de l’òrgan competent en matèria de protecció de la infància i l’adolescència. És obligació de l’administració garantir la disponibilitat de places immediata a la declaració de desemparament quan no és possible una mesura alternativa al centre.”

23 

Sumem esforços contra l’exclusió social Compareixença parlamentària - 19/01/2010 -

 


Propostes al projecte de llei dels drets i les oportunitatsde la infància i l’adolescència