Issuu on Google+

CASAL DELS CATALANS DE CALIFÒRNIA El Butlletí. Número 70. Novembre 2005 PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009 Tel (310) 640 88 47 Email: pcgarriga@cs.com - http://www.casalcalifornia.org

B U T L L E T Í ÍNDEX Paraules de la Presidenta

(1)

Des del Consell

(2)

Casal

(5)

Notícies

(13)

Cartes

(15)

Articles Banc a l’Aldrich Park de UC Irvine Historia de la sangria Epitom de la Guerra Civil a Espanya El món del suro Àngel (18)

Califòrnia Kids

Words of the President

Paraules de la Presidenta

(16) (17) (18) (22)

(20)

Tot i que l’any natural comença el gener i acaba el desembre, per molts de nosaltres sembla més que l’any comenci el setembre o just després de l’estiu. Els nens comencen a anar a l’escola i comencen un nou curs. Així mateix és per als estudiants a les universitats i col·legis. Per nosaltres, els catalans que vivim fora de Catalunya, i que anem de visita, el setembre també és temps de tornar a la rutina, de començar un altre any i abocar-nos de ple al què ens dediquem fins el juny o juliol que possiblement tornarem a visitar casa nostra. L’Aplec del Casal, cau justament dintre aquest mes de setembre, mes de començament d’any per molts de nosaltres. L’Aplec és el lloc on es dóna la benvinguda a qui ve aquí a passar un any sabàtic amb la família, o als nous becaris que reemplacen els que van marxar el juny o a qualsevol estudiant que ve a estudiar, a fer un màster o un doctorat o a fer recerca i també es clar, als que venen en pla aventura i a veure si fan fortuna. Aquest és el començament de l’any, el començament d’una nova etapa. Per a molts nouvinguts, un començament ple d’il·lusions i esperances i es clar, també de fresa davant del que és desconegut i de pensar en què ens trobarem i de com sortiran i aniran les coses. El Casal doncs, és aquest punt d’acollida per tota aquesta gent, especialment els que acaben d’arribar i no tenen cap conecció a terres californianes. El Casal és on pots trobar un recolzament. És on pots fer preguntes i esperar respostes que et puguin ajudar. Per experiència pròpia diré que dóna una gran tranquil·litat saber que hi ha altra gent com un mateix, i parla la mateixa llengua i coneix la mateixa cultura. El Casal doncs és un punt de trobada per sentir-te com si fossis a casa. Com es diu en anglès “home away from home”. És con si estiguessis a casa, fora de casa. És curiós, però a vegades trobant-se molt lluny de Catalunya es fan coses que mai hem fet o que fa molts anys que hem fet a Catalunya com pot ser ballar una sardana! Que maco no? Benvinguts tots i no dubteu en comunicar-vos amb nosaltres www.casalcalifornia.org o de fer córrer la veu!.

Even though the calendar year starts in January and ends in December, for many of us it seems to start in September or right after the end of summer. Children return to school at this time, and start in a new class. Ditto for college and university students. For us Catalans who live away from Catalonia and who visit there, September is the time when we return to our daily routines of starting a new year doing whatever job we do until June or July at which time we return once more to our homeland. Casal’s Aplec happens precisely during this month of September, when things begin again. The Aplec is the place where we welcome those who are here on a sabbatical year with the family, or the new fellowship students who replace those who left in June or any new student just arriving to start on a Master’s or a Ph.D. or a research program. Also, of course, we welcome those who come just for the adventure, to see what fortune may hold in store for them. This is the beginning of a new year, a new stage in life. For many newcomers, it’s a beginning full of dreams and hopes and, of course, of apprehensions over the unknown, what we may find and what the outcomes may be. Casal then is a welcoming point for all of these people, and specially those that have no connection yet in California. Casal is where one may find support; where questions may be asked and helpful answers given. It provides peace of mind, and I say this based on my own experience, knowing there are others here that speak the same language and are part of the same culture as oneself. Casal is a place where you can feel as though you were home. As they say in English, “a home away from home”. It’s a curious thing, but being so far away from Catalonia, we do things here that we had never done there, like dancing a sardana! Nice, isn’t it? Welcome to all and do not hesitate to get in touch with us at www.casalcalifornia.org or to spread the word!

Carme Roig Presidenta del Casal dels Catalans de Califòrnia

Carme Roig Presidenta del Casal dels Catalans de Califòrnia

1


Des del Consell 4. Per la visita de l’ex President a Califòrnia, a invitació de Pere Balsells, s’han anunciat una sèrie d’actes amb la participació de membres del consell i socis del Casal. El Casal ha enviat anuncis i demanat reserves a aquests actes. El sopar del 2 és per membres del consell i serà pagat pel Pere Balsells (exceptuant les begudes que serà a càrrec del Casal). El dinar al Nixon Library costarà $45 per persona, excloent els invitats. El Casal pagarà les despeses dels invitats. La recepció a casa del Balsells és gratuïta i oberta a tots els socis del Casal. El dinar a casa de la Rosaura Ulvestad, que és de places limitades, està oberta a tots els socis que facin reserva.

Casal dels Catalans de Califòrnia

Reunió Ordinària de Consell 5 de juny, 2005

En sessió ordinària el Consell del Casal es va reunir al Rancho Domínguez a les 10 del matí del 5 de juny. Va presidir Carme Roig acompanyada de la vicepresidenta Teresa Wroblewski, el secretari Pere Garriga, la tresorera Patricia Petherbridge i els vocals Montse Jason, Joan Bertran, Quim Vallvé, les representantes a la FASEC: Pepita Marínez i Norma Vargas, Angel Jiménez, el representant dels becaris i els col.laboradors Quim i Nuri Andreu i la senyora Magda Lemoine.

5. No s’ha format la comissió de la nova seu en espera de si quedarà subvencionada aquesta proposta. De ser subvencionada s’iniciaria a la tardor. 6. La celebració del Dia de la Sardana coincideix amb l’11 de setembre, un dia de dol als EU. Alguns membres del consell s’han mostrat contraris a que es celebrés en aquest dia. S’ha acordat ballar unes sardanes aquest dia en que es ballen arreu del món, però fer-ho no en un sentit celebrador sinó solidari. La Norma ha quedat encarregada de veure si el 3rd Street Promenade de Santa Monica estaria disponible per l’acte.

Es va procedir d’acord al següent ordre del dia: 1. Estat de comptes i subvencions 2. Eleccions al consell 3. Organització Festa St. Joan 4. Visita de l’Ex-President Pujol 5. Comissió de nova seu del Casal 6. Festa del dia de la Sardana de l’11 de setembre

Reunió Ordinària del Consell

1. La tresorera va informar que el balanç del compte del Casal és $6325. S’ha rebut la subvenció per assistència econòmica de la Generalitat de $5352 per una sòcia del Casal. El secretari ha explicat que ell avança per endavant les ajudes que demana la senyora i després presenta les factures a la tresorera per reembossar les despeses. El vocal Quim Vallvé ha fet un donatiu al Casal de $1785 per sufragar les despeses relacionades al banc del campus de UCI que inaugurarà l’Ex President Pujol. El Pere Balsells ha fet un donatiu de $700 amb la mateixa finalitat.

Diumenge, 18 de setembre, 2005 En reunió ordinària el consell es va reunir al Rancho Domínguez el 18 de setembre a les 10 del matí. Presidia Carme Roig acompanyada de la vicepresidenta Teresa Wroblewski, el secretari Pere Garriga, la tresorera Patricia Petherbridge, i el vocal Marius Cucurny, la representant del FASEC Norma Vargas, els representants dels becaris Angel Jiménez i Miquel Nogués i els col.laboradors Quim i Nuri Quimet. S’havien excusat els vocals Balsells, Bertran, Jason i Vallvé.

2. La Carme Roig ha suggerit, donat que estàvem entrant a l’estiu i no hi havien candidats a les vacants del consell, es tornés a fer un reclam als socis per presentar-se i es celebressin les eleccions a la tardor. Ha demanat que s’enviés un nou anunci de les eleccions abans de les vacances d’estiu. Així s’ha acordat.

Es va seguir el següent ordre del dia: 1. Lectura de l’acta de la reunió del 5 de juny 2. Correspondència 3. Estat de comptes; subvencions ingressades; despeses de visites Royo i Pujol 4. Informes visites d’Albert Royo i Jordi Pujol 5. Eleccions als consell 6. Organització Aplec de Tardor

3. S’han presentat les responsabilitats per la festa de Sant Joan programada pel 25 de juny a Sta. Teresa. Després d’una considerable discussió s’ha arribat a un acord.

2


Des del Consell 7. 8. 9. 10. 11. 12.

Becaris a UCI Classes - professors/becaris Festa FASEC Recital Ausiàs March Col·lecta per víctimes Katrina Calendari activitats 2005-06

Oriol Dueñas i escrita per Josep G. Llauradó i Pere Garriga. S’ha acordat enviar aquest escrit al webmaster del Casal per penjar a la web. j) Crida Candidats (6/05); enviada pel secretari per correu als socis acompanyat d’una còpia dels estatuts. No s’ha rebut resposta a aquesta crida.

1. Es va llegir i aprovar l’acta del 5 de juny.

3. La tresorera informa que en el compte del Casal hi han $12133. El saldo comparat al de l’últim consell reflecteix l’ingrés de la subvenció de la Generalitat. La festa de Sant Joan va rendir una pèrdua de $290, degut a la poca assistència de públic (es van pagar 27 sopars). La visita del Secretari de Cooperació Exterior Albert Royo va ocasionar una despesa de $79 i la del Sr. Pujol va produir un balanç en contra de $895. Dos dels dinars a la Nixon Library encara no s’havien pagat. El secretari enviarà un recordatori a aquestes persones.

2. Es va llegir la següent correspondència: a) Jordi Pujol (8/22); dirigida a Pere Garriga en la que l’expresident diu “prego dongui molt cordialment les gràcies a la gent del Casal per les seves atencions i per tot el que fan”. b) UCI (6/10); donant les gràcies del donatiu de $1335 a la UCI (construcció del banc). c) Caballeria (7/4); dirigida a Carme Roig en la que informa que al Casal li han estat atorgats els ajuts econòmics de 2 mil euros per despeses de funcionament i de 2100 euros per activitats subvencionades (1000 euros pel butlletí, 200 euros per classes de català, 600 euros pel cau, 300 euros per exposicions). d) Caballeria/Bienert (6/05, 8/22/05); informant sobre el programa de beques per estades a casals de joves graduats catalans per tal de dur a terme activitats culturals. El Casal (Garriga, Petherbridge, Roig, Cucurny) va respondre omplint la sol·licitud per l’estada d’un d’aquests becaris. El consell ha acordat el secretari escrigui a la Generalitat informant-lo dels darrers contactes amb UCLA en el que l’ajuda del becari podria ser d’interès. e) Casa de España (8/30); invitant-nos a la missa en honor a la Mare de Deu del Pilar a la catedral de Los Angeles a les 3 PM. f) Jaulent/Instituto Brasileiro de Filosofia e Ciencia Ramon Llull (9/11); dirigida a Pere Garriga demanant ajuda i suport per un congrés internacional sobre interculturalitat i diàleg basat en el pensament llullià. El secretari ha informat que acompanyat de la Patricia Petherbridge i la Carme Roig s’havia presentat aquesta proposta al Prof. Dagenais, el cap del departament d’espanyol a UCLA i un medievalista, qui estudiarà la participació d’UCLA en aquest projecte. Per altra banda el Consell ha acordat suportar aquesta iniciativa del Prof. Jaulent. g) Obra Cultural Buenos Aires (7/05); informant sobre unes conferències al seu centre. h) Commercial Capital Bank; informant al Casal la renovació del seu Certificate of Deposit per 90 dies. i) Enquesta Història (7/18); enviada pel Casal al casals que Centre d’Estudis Històrics Internacionals de Barcelona (CEHI) per una història dels catalans de l’exterior que escriu

4. a) Visita del Sr. Albert Royo. El secretari ha informat que el secretari de Cooperació Exterior acompanyat de Kolja Bienert de Comunitats Catalanes de l’Exterior es va reunir amb el consell del Casal el 5 de juliol al Rancho Domínguez. Van assistir el P. Ramon Martí, primer president del Casal i P. Joan Corominas un dels socis fundadors. Allí se li va presentar un resum de la història i activitats del Casal. Després va assistir a un sopar en el seu honor. El dia següent es va traslladar a Balseal Engineering on va ser rebut pel Pere Balsells i una representació dels becaris de la Beca Balsells de UCI. En el Butlletí de Casals Catalans de la Generalitat d’agost del 2005 apareix una foto del Sr. Royo durant la seva visita a Balseal i una ressenya de la seva estada. b) Visita de l’Ex President Pujol. El secretari ha informat que tots els actes que s’havien programat durant la visita de l’ex-president i la seva esposa es van realitzar tal com s’havien planejat i sense problemes. Al sopar del consell al Pelican Golf Club el Molt Honorable va lliurar una placa al secretari Pere Garriga en nom del Casal amb la inscripció: “A Pere Garriga, Secretari, amb sincer agraïment per la incansable dedicació al Casal durant més de 20 anys. Califòrnia, 2 d’agost del 2005. Visita del Molt Honorable Sr. Jordi Pujol.” Al Nixon Library a Yorba Linda va ser rebut pel director Dr. Taylor. Se li va oferir un dinar amb l’assistència de descendents directes de Antonio Jorba, un dels soldats que va acompanyar a Gaspar de Portolà a Califòrnia i després va fundar un Rancho en aquesta zona. L’acte que els becaris van programar a UCI va ser un dels més emotius. Es va inaugurar un banc i el becaris van presentar per primera vegada una colla castellera: the California Kids, el primer de Califòrnia; es van aixecar dos petits

3


Des del Consell

castells. Pere Balsells va oferir una gran recepció a casa seva i l’últim dia, després d’una visita a San Juan Capistrano, el matrimoni Larry i Rosaura Ulvestad van oferir un dinar íntim a casa seva amb l’assistència de socis del Casal.

9. Festa FASEC. La Norma ha informat que la tarda del 25 de setembre, dia de l’aplec de tardor, coincideix amb el dinar que FASEC organitza per donar la benvinguda al nou cónsul. FASEC sabia per endavant que hi havia aquest conflicte. La Carme Roig ha rebut una carta del president del FASEC, Angel Boedo, donant una explicació. La Norma pensa assistir en representació del Casal marxant d’hora de l’aplec. La Norma també tenia els tiquets per dos taules de 10 persones a la festa del FASEC programada pel 22 d’octubre a Santa Teresa de Alhambra a $15/persona. Es posaran a la venda a l’aplec i s’anunciarà a la Internet al ‘tothom’.

5. Sobre les eleccions al consell es va acordar fer-les per correu després de l’Aplec de Tardor. El secretari va enviar una crida als socis perquè es presentessin candidats el més de juny. Durant l’aplec es farà propaganda per a què es presentin candidats. El Cucurny portarà biombos per a penjarhi un anunci. El secretari portarà còpies de la crida. 6. Es van repassar les responsabilitats de l’Aplec de Tardor d’acord al quadre que es va repartir i la programació de les tasques dels becaris. La Teresa Wroblewski va informar que la Pepita Martínez havia tingut una operació recentment i no podrà ajudar a la cuina aquest any com solia fer-ho durant els últims anys. L’Angel Jiménez va dir que en Sergio López López, un dels nous becaris, que té experiència serà el cap responsable de la paella. El Quimet Andreu i l’Angel Jiménez es van posar d’acord en com es faria el sofregit de la paella. El P. Garcia va dir que el director del seminari, P. Billet, havia demanat al Casal que vigilés que ningú s’aproximés al l’arbre de persimó palo-sant que ara està carregat de fruita. Es va acordar posar una cinta groga de precaució al seu derredor. Els becaris organitzaran un taller casteller per la mainada amb l’ajuda d’una parella de castellers vilafranquins estudiants a San Diego. Es va acordar que es donarien paelles gratuïtes a aquests estudiants.

10. Recital Ausiàs March. Es va informar de la visita a Califòrnia de la parella Messeguer, autors d’un CD musicat entorn als poemes d’Ausiàs Marc que s’usarà en les escoles catalanes. S’han fet contactes amb UCLA per a presentarlos. La Carme Roig ha suggerit oferir-los un sopar el 5 de novembre. 11. S’ha acordat destinar els beneficis de la rifa de l’aplec a l’ajuda de les víctimes de l’huracà Katrina. 12. Calendari activitats 2005-06. La festa de Nadal està programada pel dissabte 3 de desembre. El secretari, acompanyat d’altres membres del consell, es reunirà amb els becaris a UCI la primera setmana d’octubre.

7. Becaris de UCI. L’Angel Jiménez va informar que els becaris de UCI han fet la sol·licitud per a formar un grup independent reconegut per la Generalitat. Ha explicat que la idea va sorgir a rel de la visita del secretari de Cooperació Exterior. No hi haurà cap canvi amb la relació dels becaris envers el Casal. Es un tràmit per a facilitar l’accés a subvencions de la Generalitat.

Que ningú s’oblidi dels panellets aquest any!!

8. Classes - professors/becaris. No es va tenir temps de tractar aquesta qüestió a fons. Assumptes que queden pendents en aquest sentit: a) si la Generalitat enviarà un becari per ajudar a ensenyar les classes, b) si l’IRL atorga una subvenció al Casal c) si a GWC el professor de català sigui reconegut – el Cucurny té el màxim de classes

4


Casal

Classes de Català a GWC.

Certificats de català a Califòrnia

Per tercer any consecutiu s’oferiran classes de català al nivell A1/A2 Basic del IRL/Generalitat de Catalunya a Golden West College. Les classes es donaran els dissabtes de 10AM a 1PM en el World Languages Center del campus i començaran el dissabte 29 d’octubre.

A principis d’octubre l’Institut Ramon Llull va anunciar els resultats de la prova pel Certificat de Català, Nivell de Suficiència. Aquesta prova va tenir lloc el passat mes de maig a Golden West College. Era la primera vegada que es donava a Califòrnia. Van quedar aprovats: Laia Vicens Fuster i Pere Garriga als qui donem l’enhorabona.

El curs també impartirà coneixements generals de la cultura catalana. La classe es pot prendre com estudiant lliure o per crèdit. Quan es pren per crèdit es pot convalidar per a estudis superiors reconeguts a qualsevol universitat de l’estat. Marius Cucurny (mcucurny@cccd.edu) assistit per Laia Vicens Fusté, en seran els professor.

El certificat s’atorga a quatre nivells: bàsic, elemental, suficiència i superior. L’IRL espera tornar a donar la prova el maig del 2006 a Califòrnia. Si algú tingués interès a prepararse per ella cal dirigir-se a Marius Cucurny. (mcucurny@cccd.edu).

El campus de GWC està cèntricament situat en la ciutat de Huntington Beach molt aprop de la sortida de Beach Blvd del Freeway 405. Per a més detalls posar-se en contacte amb el Marius.

In early October Institut Ramon Llull announced the results of the exam for the Certificat de Català, Intermediate Level. This exam took place last May at Golden West College. It was the first time such a test was being administered in California. We wish to congratulate Laia Vicens Fuster and Peter Garriga who passed the test.

The certificate is offered at four levels: basic, elemental, intermediate and superior. IRL hopes to repeat the test in May 2006 in California. If anyone would be interested in preparFor the third year in a row a course in Catalan will be offered ing for the test please get in touch with Marius Cucurny at Golden West College. The course will be at the A1/A2 (mcucurny@cccd.edu). Basic Level IRL/Generalitat de Catalunya. The class will gather on Saturdays between 10 AM and 1PM in the World Languages Center of the GWC campus and will start October 29.

Catalan Classes at GWC

The course will also cover a general review of Catalan Culture. The course can be audited as a general student or taken for credit. In the latter case the credits are recognized in any UC system university towards a degree .Marius Cucurny (mcucurny@cccd.edu) assisted by Laia Vicens Fusté will be teaching the course. The GWC campus is centrally located in the city of Huntington Beach at the Beach Blvd exit of the 405 Freeway . For further details please contact Marius.

5


Casal Nens que aprenen català a Los Angeles se a activitats lúdiques, relacionades amb el tema que es treballi”, opina Lisa Fusté. Es de fet aquest el sistema que s’està aplicant des de fa tres anys a l’ensenyament del català als nens de Los Angeles, en les classes que patrocina el Casal dels Catalans de Califòrnia i subvenciona la Generalitat de Catalunya. Les activitats pedagògiques i lúdiques s’havien iniciat sis anys enrere, quan es va crear aquest espai cultural infantil, que en principi va anomenar-se “El Cau” però les últimes activitats eren llavors les que predominaven, en primer lloc, perquè la majoria dels participants no havien superat encara el parvulari. Poc a poc, a mesura que els nens s’anaven fent grans, dels contes i les cançons es va anar passant a la lectura i l’escriptura, encara que el projecte de l’Escola Catalana de Los Angeles, contempla oferir continguts diversos, d’acord amb les edats dels nens que hi participin. “Disposar d’un local adient ens permetria fer més projectes, manualitats, dibuixos, coses que de moment a la biblioteca no podem incorporar” diu la Claudia. L’avantatge de les classes actuals ‘es que al tractar-se d’un grup reduït, l’ensenyament pot oferir-se respectant el nivell de cada alumne i els nens es beneficien de l’atenció individual que reben de la mestra. Aquesta compta també quan es necessari, amb un ajudant, el seu fill Vicenç, que en aquests moments esta acabant a Los Angeles la convalidació dels seus estudis de Medicina. En la segona classe d’aquest curs, els nens estan enfeinats amb activitats diverses que responen sempre al seu nivell de coneixements. En Marc, un nen català d’11 anys que fa 6 es a Los Angeles, amplia el seu vocabulari mentre tracta d’endevinar quin tipus de vehicle es el que descriu un dels exercicis de la lliçó del dia. Altres alumnes es preparen per un dictat. Mes tard, mentre uns aprendran que vol dir una serralada o una comarca, n’hi haurà qui repassarà les funcions del sistema digestiu. Es el mateix que potser haurà aprés a l’escola diària, però aquesta vegada podrà saber quins són els mots que ho defineixen en català. “Obtenen coneixements que van més enllà de la llengua” diu la Claudia. “Amplifiquen el vocabulari, parlen i intercanvien idees”. “No sols això” senyala la Lisa, “l’aprenentatge del català els hi ajuda en el d’altres llengües”. Ella ho ha vist amb la Vicky. “L’ajuda a progressar en les classes de castellà que fa a l’escola”. Això demostra” explica, “el que diuen els científics respecte a que l’aprenentatge d’un idioma produeix certes connexions al cervell que faciliten el d’altres matèries”. Encara que això ja seria prou motivació perquè els pares

Amb la tardor han arribat com cada any, les classes de català pels nens del Sud de Califòrnia. I com cada tardor, per tercer any consecutiu, la Claudia Tomas combina l’ensenyament de la llengua catalana amb el del medi social i natural, de forma molt semblant a com ho fan altres mestres de Califòrnia, sols que en anglès o castellà. Com ho fa la mateixa Claudia a l’escola de Compton on treballa de mestra. Però les classes dels dissabtes són per a ella una experiència diferent. “Per a mi es molt gratificant ensenyar català aquí a Los Angeles, a nens que en la seva majoria estan motivats i volen aprendre” diu la Claudia, que es natural de Valencia i des de fa 7 anys es dedica a l’ensenyament a Califòrnia. Les primeres classes de català d’aquest any s’han fet en una biblioteca de Westwood, perquè la falta de local propi obliga, per ara, a que l’escola de català hagi de ser itinerant. En tot cas, als alumnes no sembla amoïnar-los massa haver hagut de canviar de localitat, ni la necessitat de treballar amb més silenci. El curs passat, per gentilesa de la Montserrat Reguant, cap del Departament de Llengües Romàniques al Mount Saint Mary College, va ser possible disposar d’un aula en aquella universitat per les classes de català. L’any anterior, se n’havia llogat una a UCLA. “Lo important era començar el curs, perquè els nens tinguessin una continuïtat en l’estudi del català”, diu la Noemi Ballester, una mare d’origen badaloní. El que menys voldria ella és interrompre un esforç que ha començat a donar fruits. La seva filla Zoe de 9 anys, nascuda a Los Angeles, ha aconseguit mantenir i millorar el català que parla amb la seva mare, però a més, aquestes classes li han permès aprendre a llegir-lo i escriure’l . “Envia emails a la família, i no té cap problema a canviar de l’anglès al català quan anem a Catalunya”, diu la Noemi. Admet que la constància no es fàcil, perquè “els nens tenen molts mesos d’escola i el català no és, de fet, una necessitat immediata”. Però això no es raó perquè la Zoe falti a la classe de català dels dissabtes. “Si alguna vegada s’exclama, li recordo d’importància de aprendre a llegir i escriure el català per mantenir una bona comunicació amb l’avia, els oncles, els cosins…” La Lisa Fusté considera també una prioritat que la seva filla de 10 anys, la Vicky, assisteixi a les classes de català dels dissabtes. Encara que ara per ara, s’expressi en anglès, la nena té molt bona comprensió del català. “Quan el Sergi i jo parlem [en català] ella se sent ara inclosa en la conversa”, diu la Lisa i afegeix: “Es més important aquest enfocament en llegir i escriure, que no pas el de fer res més que jocs. Penso que més de la meitat de la classe ha de ser acadèmica i la resta pot dedicar-

6


Casal

inscrivissin als seus fills a les classes de català dels dissabtes, la majoria dels que perseveren en la participació dels seus fills a aquest cursos, tenen una raó bàsica molt poderosa per fer-ho: volen que els nens dominin la llengua que parlen o que parlen les seves famílies i sàpiguen quines son les seves arrels: “Han de conèixer la seva identitat, saber d’on venen”, diu la Lisa. La Claudia, per part seva, pensa que amb aquestes classes la comunitat catalana de Los Angeles “té una gran oportunitat cultural, educativa y social” per als seus fills. “Seria una llàstima desaprofitar-la”, diu.

nostre aplec!. Convidats especials (el Felix i la Sonia) i experts en fer castells (per cert, fills de Vilafranca) van venir expressament des de San Diego per fer castells i també un taller per a tothom que estigués interessat en aprendre.

Les classes de català tenen lloc tots els dissabtes de les 3:30 a les 5 de la tarda, des de setembre a juny, i estan obertes als nens que coneixen el català i a aquells que el voldrien conèixer. Tot el que cal per assistir-hi és trucar al 310 470 7044 o enviar un email a noemiballester@aol.com i feu córrer la veu! Josefina Vidal

Aplec tardor 2005 El passat dia 25 de setembre es va celebrar l’aplec de tardor al Rancho Dominguez. Realment era un dia esplèndid, i molt clar, però al matí i cap el tard feia una fresqueta típica d’un dia de tardor al sud de Califòrnia. La Pepita Martinez que durant tants anys ha coordinat el coure la paella, aquesta vegada no hi va poder ser, degut a una operació d’esquena. Esperem que es recuperi ben aviat i que pugui tornar estar amb nosaltres ben aviat. Així que, aquesta vegada la part més important de l’aplec corria a compte dels estudiants becaris. Ells eren els encarregats de fer una bona paella per a prop d’un centenar de persones, i el que es més difícil, i això és que sigui al gust de tothom!!!!!. Gracies a tots! Vau fer molt bona feina! Amb l’ajuda d’en Balsells, Garriga, Quimet Andreu i d’altres, cap a les 10 del matí van començar a muntar la parada i preparar els ingredients de la paella, tallar ceba, obrir llaunes, fer bullir els muscles, coure el pollastre….etc. etc. La gent en va poder menjar i repetir tant com van voler. Després i per baixar la panxa, vam ballar unes sardanes. Els nens cansats de córrer i jugar pel verd i fantàstic parc, van començar a fer jocs, a dibuixar i a trencar l’olla. Mentrestant i de mica a mica van aparèixer grups de gent amb camises de color taronja, que es començaven a enfaixar. Sorpresa gran al Casal! La colla de castellers California Kids, actuaren per primera vegada al

7

Com ja es usual, es va fer una rifa (primer premi, un pernil!) però aquesta vegada tot el que es va recollir va anar a la Creu Roja, per ajudar a les víctimes dels recent huracans. En resumides comptes, va ser un dia molt especial per grans i petits, on els grans ens vam retrobar, i ens vam poder socialitzar i també donar la benvinguda a nouvinguts. El petits, van córrer i jugar i més jugar.


Casal

Califòrnia, l’educació i el multi-lingüisme, l’opinió popular sobre la guerra de l’Iraq i el President Bush, les últimes eleccions americanes, el governador de Califòrnia, la producció agrícola de Califòrnia…

Memòries de la visita de l’President Pujol He passat dues setmanes ben interessants acompanyant a Jordi Pujol i la seva esposa Marta Ferrusola pel sud de Califòrnia i Alaska. La visita es va fer possible gràcies al Pere Balsells que durant els últims dos anys ha sol.licitat repetidament que l’expresident de la Generalitat fes la visita. El Balsells és el fundador de la Beca Balsells que dóna l’oportunitat a estudiants catalans d’enginyeria venir a estudiar a la University of California at Irvine (UCI). El programa es fa conjuntament amb beques de la Generalitat. Funciona des de 1995 i ha estat un èxit extraordinari. El programa s’ha ampliat vàries vegades i ara compta amb la col.laboració de centres de recerca catalana i del sud de Califòrnia en l’anomenat California-Catalonia Program for Engineering Innovation. Més de 45 estudiants han rebut beques en el decurs d’aquests anys i una vintena d’estudiants catalans estan en l’actualitat a UCI gràcies a ell; tenen una excel.lent reputació de preparació i indústria a la universitat. El motiu de la visita de l’expresident era en part per mostrarli els fruits del programa i donar-li les gràcies per haver ajudat a realitzar-lo.

Com dic, el Sr. Pujol és un home molt ben informat. Em deia un dia, gairebé com una excusa: “Jo no tinc cap hobby. El meu hobby, alguns dirien el meu vici, és llegir. Les estones lliures les passo fent això”. Portava arreu un maletí amb llibres i quan tenia l’oportunitat entrava en una llibreria buscant noves lectures. Al Nixon Library, que vam visitar el dimecres al matí, va comprar quatre o cinc llibres: una biografia de George Washington, un sobre els fonaments històrics de la república americana, un altre sobre el famós discurs de Martin Luther King: “I Have a Dream”… Mentre estàvem a Alaska em va deixar el “I Have a Dream” un vespre per comentar-lo amb mi després. El llibre és una anàlisi del discurs que MLK va pronunciar a Washington el 1963 a conseqüència de la manifestació davant el monument a Lincoln per reclamar els drets civils, civil rights, que havien estat negats als negres fins ara. MLK era un gran orador i el discurs és un model d’oratòria. El llibre analitza els antecedents dels discurs, la seva preparació, i com el va canviar al pronunciar-lo, del text preparat. MLK havia aprés a predicar al Seminari Baptista. La part més famosa del discurs, el “I Have Dream”, va ser improvisat. En aquesta part comença una sèrie d’idees amb la frase: “I have a dream…” El llibre explica una tècnica dels predicadors anomenada: “Rabbit in the Bush” que aparentment va emplear MLK. El predicador, com un caçador, va disparant trets a un matoll fins que salti la llebre. Espero la reacció de l’audiència, l’entusiasme del qual aleshores l’anima a treure’n més profit quan troba una bona veta. MLK, deia però, que sempre calia saber per endavant, on es volia anar a parar: “tenir la pista per aterrar a la vista”. El president em deia: “A mi m’agrada quan parlo en públic aquest tipus de discurs.” Li vaig comentar que a mi em semblava, quan el sentia parlar, que començava donant la impressió que no sabia ben bé de què volia parlar. “Es com una manera de guanyar-se la confiança del públic. I no hi ha dubte que a mida que parlo em vaig escalfant. Sempre m’agrada començar ara amb alguna cosa que faci riure a la gent,” va respondre.

La visita també donaria l’oportunitat al Sr. Pujol de conèixer el Casal dels Catalans de Califòrnia i el sud de Califòrnia en general. La primera part californiana tindria lloc entre el 2 i el 5 d’agost. La segona part de la visita seria a Alaska, un viatge turístic, entre el 6 i el 13 d’agost. Entre el Balsells i el Casal havíem programat un seguit d’activitats a Califòrnia. Jo havia estat designat el seu xofer i en el meu Toyota 4Runner del 97, net i polit, vaig portar l’il.lustre personatge, la seva esposa i el seu escorta Manel Dominich, un Mosso d’Esquadra, a tots els llocs que havíem programat. El Sr. Pujol s’asseia sempre al meu costat i vam tenir l’oportunitat de xerrar bastant. El primer dia, el dimarts 2, vaig rebre el President a l’hotel on s’allotjava, el Four Seasons de Newport Beach, acompanyat de la presidenta del Casal, Carme Roig, i la vocal d’activitats socials Montse Jason. En el decurs del lunch a l’hotel vam tenir una bona conversa sobre diversos temes relacionats a temes socials, econòmics i polítics dels Estats Units. El Sr. Pujol, a més de ser un home molt ben informat, és una persona curiosa i inquieta. Ens feia moltes preguntes que començaven amb “I a vostè que li sembla… ?” i així encetàvem temes com els problemes de la immigració a

Es veia que el President se sentia en el seu element parlant en públic. Quan anàvem als diferents llocs em preguntava si havia de parlar i què havia de dir. Jo el contestava generalment

8


Casal

que se li donaria l’oportunitat de dir algunes paraules si volia, però no havia cap obligació de dir res. En cas que volgués dir alguna cosa, li donava una idea de quin públic tindria i alguns temes generals de que podria parlar. Va donar mitja dotzena de xerrades durant la seva visita. No li feia por parlar en anglès. Té un bon vocabulari, fruit de les seves contínues lectures en anglès, i naturalment un marcat accent. Diu que parla el francès, l’alemany i inclús l’italià millor que l’anglès. Té dificultat quan parla amb un nadiu americà a causa de la pronunciació. Deia que s’entén millor amb gent que li parlen en l’anglès que han aprés de gran. Són els que el pronuncien més o menys com ell. Un dia a Alaska en l’autobús li va preguntar a la guia quina era la producció de carbó a Alaska i on estaven les mines. La guia li va donar una resposta creient que preguntava per la producció d’or. “Gold” i “coal” se semblen. El Pujol, que comprenia l’error de la guia, li deia: “No, no: coal, coal.” Jo li vaig dir a la guia el que volia dir. Després de l’explicació vaig sentir com el Pujol li deia apart a la Marta, que estaven asseguts rere meu: “Que coi, ‘coal, coal’, és el que li estava dient.” El principal discurs que va pronunciar va ser a UCI. El Center of Democratic Studies, una associació de professors i estudiants d’història i ciències socials de la universitat, li va oferir un lunch. Deurien haver unes 100 persones en la sala. El dia abans Pujol em va dir que no tenia cap discurs preparat per aquest grup de totes maneres ja rumiaria alguna cosa. El Roger Rangel el va presentar a l’hora de les postres. En Roger és professor i cap del departament de mecànica de UCI. Ell ha estat també el director de la Beca Balsells a UCI des del primer moment i un dels principals motius del seu èxit. El Roger amb la seva dóna, la Mireya Sánchez, de Barcelona i el seus dos nens, ens van acompanyar després a Alaska. El Roger va resumir les principals dades biogràfiques de Pujol, recalcant que havia estat a la presó per dos anys durant la dictadura quan ja estava casat i amb fills, per haver-se manifestat públicament a favor de Catalunya i la llibertat d’expressió. El Pujol va parlar seguidament per mig hora. Després va respondre a preguntes del públic per una estona abans que el Roger el tallés perquè s’estava retrassant el programa d’activitats a UCI. Va donar un resum de conferències que havia donat en els últims anys a universitats americanes: Georgetown i Harvard. Va parlar dels principals problemes que veu en el futur per Catalunya. El primer que va esmentar va ser la immigració, que Catalunya, no sent un estat inde-

pendent rep i no pot control.lar, i que és diferent a la d’altres èpoques en què l’immigrant no sembla ara disposat a assimilarse al país. El segon va ser el de l’economia catalana i com es relaciona amb l’espanyola i la distribució del pressupost. Tenia una sèrie de dades precises sobre això. També va expressar opinions sobre la política exterior d’Espanya dels últims anys i de l’Unió Europea. Algú li va preguntar sobre la reforma de la Constitució Espanyola. Em va semblar que va respondre que li agradava més com estava ara, en que el llenguatge té ambigüitats que permeten el desenvolupament d’autonomies, que no pas com alguns la volen canviar.

Li vaig dir un dia que havia llegit el “1919, the Treaty of Paris” de MacMillan. El llibre tracte del rerefons del tractat que es va firmar a l’acabar la Primera Guerra Mundial. Els Quatre Grans: Wilson, Lloyd George, Clemenceau, i el representant d’Italia, es van reunir per solucionar, d’una vegada per sempre, els complicats vuits que representava la desaparició de grans potències com Austro-Hongria, l’Alemanya del Kaiser, l’Imperi Otomà, la Russia zarista... Un nou mapa no tan sols d’Europa, sinó de tot el món, on les ètnies i nacionalitats submergides, havien de renéixer, i formar nacions estables, s’havia de decidir. El Wilson, un idealista acadèmic, amb els seus 19 punts centrats amb “self determination”, sobre el qual volia basar les reparticions, arribava a Europa com un messies. Ben aviat es van adonar de com era de complicat i gairebé irresoluble el problema. Les ètnies estaven molt barrejades i fer justícia a les reivindicacions d’uns perjudicava els altres. El problema català no va entrar en les discussions perquè Espanya no havia participat en la guerra. El Tractat va tenir i té conseqüències fins als nostres dies. El mapa del mitjà orient va quedar traçat en aquest Tractat que continua sent un dels llocs més conflictius del món; molts també atribueixen la Segona Guerra Mundial al Tractat. El Pujol va dir que havia llegit el llibre i li havia agradat. Vam

9


Casal entrar més tard en una especulació de que hauria passat si la Guerra Civil Espanyola hagués acabat amb la victòria de la República. Pujol era del parer que Espanya segurament hagués entrat en la segona mundial i hauria estat una dictadura comunista. Jo era del parer que Espanya hagués entrat en la influència de les democràcies de l’occident que haguessin impedit d’implantació d’un govern comunista. El dimarts al vespre, després de visitar la planta del Balsells a Foothill Ranch, ens vam reunir al restaurant del Pelican Golf Club de Newport per un sopar amb el Consell del Casal. A les postres la Carme Roig va dir que era una bona ocasió aquesta per l’incansable dedicació al Casal durant més de 20 anys”. Vaig respondre, emociat i en broma: “Ara està clar perquè el Sr. Pujol ha fet aquest llarg viatge a Califòrnia!” El Balsells va oferir una recepció a casa seva en honor al President el dimecres al vespre. Tot i que va tractar de control.lar el número d’invitats, al final s’hi van presentar un centenar de persones. La seva gran casa es va fer gairebé petita. El migdia el Pujol havia visitat el Nixon Library on vam dinar. El Director del Nixon Library, Dr. Taylor, el va rebre i el Director de Programes el va acompanyar a un recorregut del museu. En un lloc dels jardins del museu està la casa, gairebé intacte on va néixer Nixon i va viure els primer 9 anys de la vida, i al seu costat la seva tomba i el de la seva esposa. El museu està molt ben muntat amb moltes fotos, documents i objectes històrics que van marcar el pas de la vida d’aquest president americà. Ens hi vam passar dues hores i segurament hi hauríem pogut passar tot el dia al gust del president que havíem d’estirar periòdicament. La Marta ens deia que quan va als museus ho vol llegir tot. Al lunch havia pogut invitar a un parell de descendents d’Antonio Jorba, que havia acompanyat a Gaspar de Portolà en el 1769 en la primera expedició a Califòrnia. Antonio Jorba es va quedar a Califòrnia tota la seva vida després de l’expedició i amb els anys la Corona Espanyola li va atorgar un dels ranchos més grans de l’estat. On havia estat la seva antiga casa és avui el poble de Yorba Linda, on va nèixer Nixon. També vaig invitar a un antic conseller de Yorba Linda que havia fet gestions per agermanar Jorba, un poblet vora Igualada d’on venia la família i Yorba Linda. En un petit discurs el President va elogiar la política exterior de Nixon que va obrir la Xina als EUA i va acabar amb la guerra del Vietnam. També va nomenar el gust de conèixer als descendents de Jorba. Les dues senyores, les netes de les netes d’Antonio Jorba, van estar encantades de coneixer el President i els catalans allí reunits, com si fóssim tots parents llunyans.

El Sr. Pujol i la Marta anaven cansats aquell dia, entre el jetlag i la llarga visita a peu pel museu. Després del dinar vam passar per l’hotel on van poder descansar una estona. Vaig trucar al Balsells, que ens esperava a les 5, que no arribaríem fins les sis tocades, i que el Sr. Pujol havia preguntat si podrien seure una estona allí. No obstant no crec que poguessin seure gaire a cal Balsells amb les cent persones que buscaven manera de saludar-lo i xerrar amb ell i la seva esposa una estona. A quarts de nou vaig començar a encaminar-los cap a la porta per anar-se acomiadant. Haig de dir però que el Sr. Pujol es veia en tot moment animat i simpàtic. En anglès s’en diu: “working the crowd”, i és una de les exigències de la seva professió. Després hi va haver una sessió, que em va semblar interminable, de fotos amb diferents grups. A cadascuna calia fer una bona cara. A quarts de deu sortíem de cal Balsells cap al Four Seasons que estava a poca distància. El Pujol em va dir: “Semblava que no acabàvem mai amb les fotos, però sempre és d’agrair. El que més greu li sap a un polític és quan ningú ja no li vol fer una foto.” La recepció dels becaris a UCI va ser, per mi, una de les millors estones de la visita. Els becaris havien encarregat a l’administració de UCI que fessin un banc en el bell mig del campus què és un espai molt agradable amb arbres i gespa. El Casal havia pagat una part del cost d’aquest banc. El banc tenia una plaqueta que recordava els becaris catalans vinguts gràcies a la Beca Balsells i que havia estat inaugurat per l’expresident de la Generalitat aquell dia. Després va venir la gran sorpresa. Els becaris havien organitzat una colla castellera i avui farien la seva primera actuació. S’anomenaven els “California Kids”, i.e. els “Nois de Califòrnia”, i portaven camises color taronja, ja que estaven a Orange County. Li van regalar una camisa al Sr. Pujol. Se la va posar immediatament i va ajudar a fer pinya. La colla estava dirigida per Josep Maria Soler, el Sule, un becari de Girona, que tenia experiència de la colla del seu poble i comptava també amb l’ajuda d’un estudiant vilafranquí de San Diego, amb molta experiència castellera. Amb el cant característic de les gralles, gravat en un CD, es van aixecar els dos primers castells de UCI i segurament en terra californiana: un tres de quatre i pilars bessons de tres, amb l’Anabela, la nena del Roger d’anxeneta. Castells humils, però dels més emotius que mai he presenciat. Després de fer un recorregut dels laboratoris de recerca en que s’involucren els becaris es va acabar la visita amb una nova recepció en el lobby d’un dels nous edificis d’Escola d’Enginyers. El Chancellor de UCI i el Dean of Engineering van pronunciar unes paraules de benvinguda. El degà, Nick

10


Casal Alexopoulus, d’origen grec, va dir que tots els estudiants catalans que han vingut a UCI es distingien dels altres estudiants per unes qualitats socials remarcables que deuen ser valors fonamentals de la societat catalana. El President, després de donar les gràcies en anglès va fer un discurs en català als estudiants en el que entre altre coses va lloar al Balsells no solament per la seva iniciativa i aportació econòmica a la beca sinó també per la seva preocupació, gairebé paternal, pel progrés individual dels becaris. L’últim dia a Califòrnia vam fer un recorregut de la Missió de San Juan Capistrano i un dinar a casa de la Rosaura de Montagut i Larry Ulvestad a Laguna Beach. El matrimoni Pujol té una casa en el Pirineu, a Queralbs, a la vora de Ribes, on la família de la Rosaura hi té, de generacions, un balneari molt conegut. Es vam reunir a casa seva aquella tarda solejada uns 16 començals on vam gaudir d’un gran íntim dinar i després una passejada a una caleta amagada de la vora. Entre els assistents estava el Pare Joan Corominas, un dels fundadors del Casal, que en la seva joventut havia recorregut molts dels camins de Queralbs. Va contar un parell d’anècdotes relacionades a les seves excursions en aquelles contrades de natura privilegiada i tan cantades per poetes catalans. El President va explicar que Queralbs era on estiuejava la Marta; l’havia coneguda en una excursió a aquest poble i des de llavors buscava excuses per presentar-se a casa seva. L’excusa acostumava a ser que l’aconsellés sobre excursions de les rodalies tot i que havia de fer vàries hores de camí per arribar a Queralbs carregat de mapes per fer aquestes preguntes. La Marta va afegir: “Creia que era un noi bastant tonto”. A la fi el pare Corominas va recitar una nostàlgica poesia de Joan Alcover en el jardí quan queia el sol que comença:

Va ser una magnífica manera d’acabar la tarda i acomiadar-se de Califòrnia en l’acollidora casa de la Rosaura, tan fina i acuradament disposada pel comiat. El dissabte, de bon matí, vam sortir del petit aeroport d’Orange County, cap a Anchorage, Alaska, fent escala, per vàries hores, a Salt Lake City. Un llarg viatge d’unes 9 hores des de la sortida. A l’aeroport d’Orange County el President em va donar un llibre: “Howard Hughes, the Untold Story”. Havíem estat parlant en un dels viatges dels dies anteriors de la meva carrera a Hughes Aircraft Co. i del seu misteriós fundador. En l’últim any s’havia estrenat una pel·lícula, The Aviator, sobre la seva vida. El President em va dir que era un regal i que li semblava que potser m’agradaria. En vaig llegir bona part durant el viatge d’anada i tornada. La vida de Hughes es llegeix com una fantàstica novel.la. A la tornada d’Alaska, quan ens esperàvem a la sala de l’aeroport de Salt Lake vaig demanar al Sr. Pujol que hi escrivís quatre paraules recordant que l’havia regalat. Va escriure una estona. Em va mirar i em va dir: “Li escric tota una carta. A veure si la pot llegir. Jo vaig fer la carrera de metge i d’aquesta experiència l’únic que m’ha quedat ha estat la mala lletra”. A mida que la llegia anava agafant la ploma dient: “Esperi, esperi, que faré aquesta “a” i aquesta “o” més ben feta”. A la dedicatòria va escriure: “A en Pere (Peter) Garriga, amb el meu reconeixement pel manteniment que ajuda a fer de la catalanitat entre els catalans de Califòrnia i per d’exquisit tracte amb que ens ha honorat, a la Marta i a mi, durant el nostre viatge a Califòrnia i Alaska.

“Faune mutilat,/ brullador eixut,/ jardí desolat/ de la meva joventut…”

11

Ben cordialment, J. Pujol 13-viii-05’


Casal Visita del Secretari de Cooperació de la Generalitat

Festa Sant Joan

Albert Royo i Mariné, el Secretari de Cooperació Exterior de la Generalitat, acompanyat del tècnic Kolja Bienert, va ser rebut pel Consell del Casal al Rancho Domínguez de Compton el 5 de juliol. El president del Casal dels Països Catalans de San Diego, David Salom Arbona ens acompanyava i també el primer president del Casal, el Pare Ramon Martí, i el Pare Joan Corominas que viu al Seminari Claretià del Rancho i va ser un dels impulsors de la seva fundació. La presidenta Carme Roig, el secretari Pere Garriga i la Laia Vicens Fuster, professora del Cau i de les classes de català a Golden West College van fer una presentació per a explicar l’organització, història, activitats i noves propostes del Casal. Després de reunir-se separadament amb els socis del Casal de San Diego que s’ha organitzat aquest any, es va acabar la reunió amb un àpat a un restaurant de les rodalies.

El passat 25 de juny, el Casal va celebrar la festa de Sant Joan. Es va celebrar el segon concurs de truites i el sopar va consistir de pa amb tomàquet, embotits i unes bones amanides. El premi a la millor truita (que era la típica de patata i ceba) era un pernil que va ser donat per la rifa. Per postres hi va haver coques, que una vegada més, la Teresa Wrobleski va fer per tothom. Gràcies Teresa! estaven molt i molt bones! Amb un tros de coca de Sant Joan i una copeta de cava, gentilesa del Casal vam brindar per tots el Joans, Peres i per l’estiu que acabava de començar. La vetllada va esta amenitzada per musica ballable a càrrec de la dj Marcela Vargas. Tot hi que no hi va haver un gran número d’assistents, els que hi vam anar vam gaudir molt.

El Sr. Royo va agrair la bona feina que feia el Casal per la comunitat catalana de la nostra zona i la projecció de Catalunya a Califòrnia i va recalcar la voluntat de la Generalitat d’ajudar el Casal amb les seves activitats culturals i educatives. El dia següent el Sr. Royo va visitar la Balseal Engineering a Foothill Ranch per a entrevistar-se amb en Pere Balsells i els becaris de la Beca Balsells. Els becaris van presentar el seu programa d’activitats a UCI i es va parlar de la seva possible organització com a centre independent. Amb aquesta visita a Los Angeles, el Secretari de Cooperació Exterior acabava una ràpida gira per les comunitats catalanes dels Estats Units per a conèixer de primera mà la seva situació i aspiracions. La visita el va portar a Nova York, Washington i San Francisco.

12


Noticies Garriga rep placa del Casal

Sardana Day Celebrated in Southern California

El Pere Garriga, qui ha estat secretari del Casal durant gairebé els últims 20 anys, va rebre amb molta alegria una placa del Casal de mans del President Jordi Pujol el 2 d’agost al Pelican Country Club de Newport Coast, a un sopar en que el Consell del Casal donava la benvinguda a Califòrnia a l’ex president de la Generalitat. Veure l’article sobre la visita del President que apareix en aquest butlletí.

The Sardana is the national dance of Catalonia. It is an ancient dance of ancient tradition performed holding hands in a circle. All people of the community are invited to participate. The dance is performed on Sundays and holidays in public squares throughout the country. It is a dance of harmony, peace and solidarity. A dozen or so years ago the United Nations designated it a “universal dance of mankind” and an effort has been made to perform it and invite public participation throughout the world. The Universal Day of the Sardana is now September 11 which coincides with the National Day of Catalonia, a day that recalls its fallen heroes in its war of independence. In the US it also commemorates the tragic events of New York on 2001. Casal dels Catalans, a nonprofit organization of descendants and friends of Catalonia in Southern California, performed a half dozen sardanas on September 11 at the Huntington Beach Pier Plaza. By dancing the sardana publicly on this day Casal expressed its firm stand for freedom and peace among all people.

Aniversari de Joan Bertran Joan Bertran, qui ha estat President del Casal en dues diferents èpoques, va celebrar brillantment el seu 80 aniversari a Poway, Califòrnia, la tarda del 4 de setembre a casa d’una de les seves filles. A la festa, a més d’amics, van assistir les seves quatre filles (Angela, Elena, Carme i Linda) i fill Richard. També assistien els esposos, nets i netes, una gran família de 26 persones. El Joan també iniciava una nova etapa de la seva vida al traslladar-se de San Diego, on ha viscut des de 1986, a Poway, on viu la major part de la seva família. El seu nou número de telèfon és el 858 676 1218. El Joan té projectat fer un viatge pel centre d’Europa aquesta tardor i assistir a la trobada tradicional de tota la seva gran família a Cayucas, un poble de la costa del centre de Califòrnia, entre Nadal i Any Nou.

13


Notícies Recital Ausiàs Marc Ausiàs Marc (1397-1459), és un dels poetes més celebrats de la literatura catalana. Va viure gairebé tota la seva vida a València en l’época de l’hegemonia cultural valenciana. Allí es centrava la vida intelectual del país i el gran Renaixement clàssic de la civilització catalana. Ausiàs Marc fill d’una familia noble i literària i estava casat amb la germana de Joanot Martorell, l’autor de Tirant lo Blanc, una de les novel.les més admirades d’Europa. Es un poeta de forta originalitat. Els seus cants d’Amor, de Mort, Morals i Espirituals revelen “un intel.lecte poderós i una profunda penetració psicològica” segons els erudits. El 27 d’octubre tindrà lloc un recital de poesies de l’il.lustre poeta valencià a les 4:30 de la tarda a UCLA a Royce Hall, Room 317. El programa consistirà en una introducció a la seva persona i obra i un comentari de varios fragments poètics. La presentació estarà a càrrec de Nuria Prades, conferenciant i cantant i de Josep Meseguer cantoautor i compositor musical qui ha musicat les poesies de Ausiàs Marc del recital. El dos viuen a Barcelona i acaben de gravar un CD de les poesies i cançons del recital que s’usarà a les escoles de segona ensenyança de Catalunya. Durant la seva estada a Los Angeles també presentaran un programa similar a Biola University. A l’hora d’escriure aquestes ratlles el Casal està tractant d’organitzar un trobada amb Nuria Prades i Josep Messeguer els detalls del qual seran trameses per la nostra pàgina web i correu electrònic.

Poema X I Sí com hun rey, senyor de tres ciutats, qui tot son temps l’à plagut guerrejar ab l’enemich, qui d’ell no·s pot vantar may lo vencés, menys d’ésser-ne sobrats, ans si·l matí l’enemich lo vencia, ans del sol post pel rey era vençut, ffins qu·en les hosts contra·l rey fon vengut un soldader qui lo rey desconfia;

a voluntat dell despossehidor; de l’altra vol que no·n sia senyor ne sia vist que li vinga·n esment. III Lonch temps Amor per enemich lo sent, mas jamés fon que·m donàs un mal jorn qu·en poch instant no li fes pendre torn, fforagitant son aspre pensament. Tot m’ha vençut ab sol esforç d’un cors, ne l·ha calgut mostrar sa potent força; los tres poders qu·en l’arma són me força, dos me’n jaqueix, de l’altr·usar no gos. IV E no cuydeu que·m sia plassent mos aquest vedat, ans n’endure de grat; si bé no puch remembrar lo passat, molt és plassent la càrregu·a mon dors. Jamés vençó fon plaer del vençut, sinó de mi que·m plau qu·Amor me vença e·m tinga pres ab sa·nvisible lença, mas paren bé sos colps en mon escut. V De ffet que fuy a sa mercé vengut, l’Enteniment per son conseller pres e mon Voler per alguazir lo mes, dant fe cascú que may serà rebut en sa mercé lo conpanyó Membrar, servint cascú lealment son offici, sí que algú d’éls no serà tan nici qu·en res contrast que sia de amar. VI Plena de seny, vulla-vos acordar com per Amor vénen grans sentiments, e per Amor pot ser hom ignoscents, e mostre-u yo qui n’he perdut parlar.

II ladonchs lo rey perdé la senyoria de les ciutats, sens ulla possehir, mas l’enemich dues li’n vol jaquir, dant fe lo rey que bon compte·n retria com ha vassall, la renda despenent

Ausias March

14


Cartes Carta de Marilyn Yorba Lasker

Jordi Garcia Buscató

Mil gràcies!

Hem rebut aquesta carta de Jordi Garcia Buscató qui havia estat president del Casal a començaments del 1990 i que ara To all members of Casal dels Catalans who welcomed me so viu a Texas. warmly yesterday: Hola amics, I live a very simple, modest life, very informal. I do not feel at all comfortable in formal, ceremonial settings, so I attended Unes ratlles per a dir-vos que estem bé. Ens hem salvat de the luncheon at the Nixon Library with some trepidation. l’últim huracà ja que va canviar de rumb cap al nord i no ens But, an amazing thing happened. I walked into a room of van tocar més que unes gotes d’aigua. Estem passant una strangers, though you were not strangers! There was a feel- sequera i el calor és molt intens. Quasi tots els dies estem per ing of familiarity, of belonging, a very strong feel. Today I sobre els 100 graus F. am still basking in that warmth. Although I am puzzled by it in a way. As I grew up I often felt neither fish nor fowl, as I was not Mexican and I was not Anglo. Is the Catalan blood so rich and strong that it still flows in my veins after so many generations? Our family has always taken great pride in our origins, and throughout my lifetime there have been many celebratory occasions in recognition of its role – both in Orange County and in Los Angeles County’s Pamona region, as my grandfather was a Vejar/Palomares. You have stirred something in me. Insights work slowly in me. They get processed deep in hidden places in my soul. Then they slowly unfold and reveal themselves to me. I am waiting eagerly… I am enclosing something I wrote as part of my book I call Applesauce. (My family loves my homemade Applesauce). I want my loved ones to share in the rich life which is their heritage. The Orange County that I love (and still do. It is my home!). Sincerely, gratefully,

Tan la Shirley com jo ens trobem bé, tot i que els anys no passen en va. Ja som besavis i el segon dels nostres nets s’acaba de casar. Probablement l’any que ve tornarem a visitar Espanya. Tot depèn de l’IMSERSO. Tinc ganes de tornar a Barcelona i veure el meu barri. Encara sento una connexió amb el carrer Escorial 170. Avui és un solar. No hi han construït degut a un problema legal segons sembla. Allà hi vaig néixer. Les meves salutacions a tothom del Casal, especialment els de la meva època. No els oblido i els enyoro a tots. Aquí no tinc a ningú amb qui parlar català. Una bona abraçada,

Marilyn Yorba Lasker 4 August, 2005

15

Jordi Garcia Buscató jgarcia76@rgv.rr.com Weslaco, Texas 78596 10/1/05


Articles Banc a l’Aldrich Park de UC Irvine, inaugurat per l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol Estudiants del programa de beques Balsells-Generalitat de Catalunya van prendre part a una recepció de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, amb la presència del fundador del programa de beques, en Pere J. Balsells. Durant la recepció amb l’honorable Jordi Pujol es va inaugurar un banc a l’Aldrich Park de la Universitat de Califòrnia, Irvine, per commemorar el desè aniversari del programa de beques. Seguidament, els estudiants van fer una presentació de la seva recerca, gràcies al suport del programa de beques, mitjançant una sessió de pósters que va tenir lloc a l’edifici de Cal(IT)2, de la mateixa universitat.

dial benvinguda al senyor Balsells, a l’honorable Jordi Pujol i a tots els membres de la comunitat Balsells, i va encoratjar a tothom a seguir treballant perque el programa segueixi per molts anys amb la mateixa bona salut.

Establert l’any 1995, el programa de beques Balsells es un programa academic internacional creat per ajudar estudiants catalans a dur a terme estudis de postgrau o postdoctorals en l’àrea d’engineria. En Roger H. Rangel, Ph.D., professor i degà del departament d’enginyeria mecànica i aeroespacial de UC Irvine, és el director del programa de beques Balsells i ha estat contínuament en contacte amb la Generalitat de Catalunya per assegurar l’èxit del programa. Els estudiants Balsells, amb la col.laboració del Casal de Catalans de Califòrnia, van instal.lar un banc a l’Aldrich Park amb una placa commemorativa del programa de beques. El banc és un simbol d’apreciació a l’esforç de totes les persones que han fet possible que el programa de beques hagi sigut un èxit, i en especial, al senyor Pere Balsells. La inauguració va ser apadrinada per l’honorable Jordi Pujol i esposa, na Marta Ferrusola, que van participar en la tradicional cerimònia de tall de cinta per descobrir l’esmentada placa. La cerimònia va estar amenitzada per la primera actuació castellera per part de la colla dels ‘California Kids’. La colla va vestir la camisa oficial taronja que distingeix aquest jove grup de castellers. Amb motiu d’aquesta primera actuació, la colla va nomenar padrins i membres honorífics a en Roger Rangel, a en Pere Balsells i a en Jordi Pujol, i se’ls hi va fer entrega de la camisa oficial. Seguidament a la mateixa tarda, l’escola d’enginyeria Henri Samueli va organitzar una recepció al edifici de Cal(IT)2, on hi va haver una sessió de pòsters per part dels estudiants Balsells, per presentar la seva recerca. L’acte va estar presidit pel degà de l’escola d’enginyeria, el senyor Nicolaos Alexopoulos, el qual va exaltar l’èxit i la bona salut del programa de beques. A més, l’acte va comptar amb la presència del nou degà de la Universitat de Califòrnia, Irvine, el doctor Michael Drake. El doctor Drake va donar una cor-

16

Marc Carreras


Articles h

una mica de brandy o whisky per acabar de donar-li un gust característic a la sangria.

Historia de la sangria La sangria és una beguda refrescant i molt apropiada en èpoques estiuenques, que sempre s´ha popularitzat gràcies a la seva varietat de gustos i sabors, depenent del lloc on és servida. Aquest és, si més no, un dels seus principals atractius, i fa que no hi hagi una sangria única sinó que a cada casa o restaurant segueixen la seva pròpia recepta, al seu gust. Cada sangria és un món nou, i que sigui tan fàcil de fer fa que existeixin moltes varietats d´aquesta. Als Estats Units, la sangria va ser documentada oficialment per primer cop a l´any 1964 durant la fira gastronòmica World’s Fair de New York. Històricament d’origen incert, es troba documentada per primer cop a finals del segle XVIII tant per anglesos com francesos, tot i que el fet de ser una beguda estiuenca, apropiada per a climes càlids com els que es troben a la península ibèrica, fa que s´hagi consolidat com a una beguda típica de terres del sud. Va ser a mitjans del segle XIX quan es va comencar a expandir a altres continents, entre ells Nord America i avui en dia la podem trobar en gran superfícies com Albertsons o similars. La sangria pròpiament dita es pot dividir en tres categories, que són la sangria de fruites, ideal per a la canalla i els més petits de la casa, la sangria de vi, que sovint trobarem quan anem a sopar a algun restaurant o siguem en alguna festa o cel.lebració, i la sangria de cava, la més representativa i pròpia de terres catalanes.

I ja que diuen que una imatge val més que mil paraules, què millor que poder veure i beure una sangria de cava com les que tenim a Catalunya, així que passem a descriure amb detall una de les multiples receptes de la sangria de cava, així com els passos a seguir per a fer-la. Cal recordar que es pot fer al gust del consumidor, aixi que no hi ha cap problema a l´hora de substituir algun dels productes esmentats a continuació per un altre de similars característiques. Doncs som´hi!, necesitarem: - una ampolla de cava brut - una taronja tallada a troçets - un prèssec tallat a trocets - un got de suc de taronja - un got de suc de llimona - un got de brandy - dues cullerades de sucre - glaçons de gel Comencem per afegir la fruita en una gerra o recipient, i a continuació s´introdueixen els sucs i el licor. Després s´afegeix el cava de mica en mica intentant no fer molta escuma, ja que fa que la sangria perdi el gas. Finalment es posa el sucre i es mescla per a que quedi tota la sangria ben homogeneitzada. A diferència dels altres tipus de sangria es recoma no deixar-la a la nevera per a que es refredi, ja que sinó perdrem part del gas del cava, i es per això que emprarem el glaçons de gel.

La sangria de fruites està pensada per a que tothom pogui disfrutar d´una beguda refrescant sense haver de preocuparTasteu-la i veureu com es veritat el que diuen: “Sangria… se si després ha de conduir o si encara no ha complert divuit salut i alegria!!” anys, ja que no porta res d´alcohol. Els seus ingredients són, essencialment, sucs de taronja, llimona, poma o similars, als que se´ls hi afegeixen talls de fruites de tota mena, com poden Marc Esplugas ser pomes, peres, platans, kiwis, pressecs, taronges, llimones, pinya, etc. Finalment se li acaba afegint unes cullarades de sucre i canela per a tenir la sangria de fruites llesta per a ser servida i gel en cas de que es vulgui servir al moment, ja que ha de servir-se ben fresca. La Sangria de vi es la més normalment trobarem quan anem a sopar, i ofereix el mateix ventall de fruites a afegir a la beguda en qüestió, però on es troba realment la diferència és en el suc, que en comptes de ser completament de fruita, passem tenir-lo en una menor quantitat i a tenir un beure format majoritàriament per vi, en el seu defecte vi negre. Els sucs passen a ser de taronja o llimona i alhora s´hi pot afegir

17


Articles EPÍTOM DE LA GUERRA CIVIL D’ESPANYA XX. ELS PAPERS DE SALAMANCA Els “Papers de Salamanca” coneguts oficialment com Archivo General de la Guerra Civil estan emmagatzemats en el Monasterio de San Ambrosio a Salamanca. Representen un dels esforços més lletjos fets pel govern de Franco per a “purgar” Espanya, i especialment Catalunya, de totes les organitzacions i individus que resistiren l’aixecament del juliol de 1936 o que podrien haver oposar-se a la seva dictadura després de la desfeta de la República el 1939. ANTECEDENTS: El 26 d’abril de 1938 Ramón Serrano Súñer —cunyat de Franco i ministre de la Governació— firmà un decret formant el Departamento Nacional para la Recuperación de Documentos [DERD] que seria responsable per a la confiscació de documents d’organitzacions republicanes, partits, sindicats i qualsevol mena d’associació que hagués pogut pensar “contrari al Glorioso Movimiento Nacional” i que fos “probable de donar a l’Estat informació sobre les activitats del seus enemics”. Aquests documents eren confiscats dels locals d’aquelles institucions tan aviat com les tropes franquistes ocupaven territoris que havien originalment romàs lleials a la República. En realitat, el decret servia de poc més que donar fermesa a un cos que s’havia creat un any abans durant la campanya contra Euscadi i el nord: tan aviat com un nou territori era ocupat [“liberado” en la terminologia franquista] diferents grups s’apoderaven de materials que foren transportats a Salamanca que d’antuvi era la ciutat més important i segura dels franquistes degut a la seva proximitat al Portugal d’Oliveira Salazar, un feixistoid aliat de Franco. Els documents confiscats foren examinats i passats pel sedàs pels franquistes a fi d’arreplegar informació amb detalls sobre les activitats polítiques i socials de milers de ciutadans. Així es dugué una campanya de repressió sense pietat. Els detalls eren passats a la policia i altres departaments així com als tribunals militars. OCUPACIÓ DE CATALUNYA: Quan la ocupació de Catalunya començà el 1938 ja hi havia una llista d’operacions de cerca i escorcoll a totes les ciutats importants i ni cal dir a Barcelona. Sobre aquesta ciutat 1900 llocs s’havien marcat i assignat a deu diferent districtes de policia que cobrien 600 carrers. Els documents s’havien de dipositar a un edifici ocupat per la DERD, que a Barcelona varià de temps en temps. Per a recalcar la ferocitat amb que el franquisme odiava

Catalunya cal esmentar que des del dia següent a la ocupació de Barcelona [26 de gener 1939] quasi tots els empleats de la DERD, com uns 50, incloent-hi el director Marcelino Ulibarri, caps dels serveis d’investigació, oficinistes, arxivistes i auxiliars, tots es traslladaren a Barcelona; això en un temps quan les comunicacions estaven desgavellades i es necessitava salconduit especial per a sortir de qualsevol lloc. Més a més 50 soldats dels carlistes del 2on Cos de Navarra foren duts com auxiliars, augmentant fins a 100 el personal involucrat en les operacions de cerca a Barcelona i resta de Catalunya. Deu vehicles foren requisats per a transportar els tims i els documents originals. Cal afegir que Barcelona fou posada en estat de guerra des de la presa de la ciutat fins el maig. Les cerques duraren fins el 7 de juny de 1939. Durant els primers dies les activitats es concentraren sobre diaris, revistes, llibreries i impremtes. També es donà prioritat a precintar els locals del Governament de Catalunya, de la República i del País Basc [que havien establert temporàniament capital a Barcelona]. Al mateix temps que escorcollaven les oficines i seus dels partits i sindicats, grups d’investigadors començaven a escorcollar les cases de dirigents de partits i sindicats sospitosos d’amagar documents importants. Ni cal dir que això també s’estengué a les llars de Consellers, membres del Parlament de Catalunya, etc. En conjunt, es calcula que més de dues centes tonelades de documents foren confiscades a Catalunya i conduïdes a Salamanca. Aquesta quantitat és d’una magnitud sorprenent i sobrepassa el que els nacionalsocialistes feren a l’Alemanya hitleriana! Ara bé, la DERD es posà a retornar documents i llibres als propietaris que eren “conservadors” i s’havien decantat per al costat de Franco. Així és com els diaris de Barcelona publicaven llistes de persones que podien recuperar llurs documents després de jurar adhesió a Franco i després de rebre l’aprovació dels dirigents locals de la Falange. REPRESSIÓ DE LA MAÇONERIA: En paral.lel amb el DERD un cos anomenat Servicios Especiales, també encarregat a Marcelino Ulibarri, fou fundat per a confiscar tots els documents trobats a les oficines dels maçons. La Guardia Civil s’encarregà d’escorcollar els llocs, especialment l’Ateneu Fènix del Portal de l’Angel on hi havia l’oficina principal de la Gran Lògia del Nordest i Lògia de Catalunya. Més a més com a 40 operacions es dugueren a cases de maçons on es confiscaren tota mena d’articles simbòlics associats amb ritus maçònics incloent-hi vestits i mobles. Encara avui és possible visitar una paròdia de lògia maçònica a l’arxiu de Salamanca.

18


Articles La repressió de la maçoneria sobrepassà aquesta i s’estengué a comunitats jueves, l’Església Evangèlica, el Rotary Club i tota altra mena d’organitzacions espiritistes o teosòfiques. Els Servicios Especiales redactaren 190.000 fitxes referents a persones i registres de connexions maçòniques. No deixa d’ésser curiós que l’Alemanya hitleriana també exercí una repressió exacerbada en contra la maçoneria. Contra els catòlics la repressió nacional-socialista fou més dissimulada. Això era completament diferent a l’Espanya franquista on tot es deia que es feia d’acord amb l’Església catòlica, un condicionament que en el desenvolupament històric ha portat un profund desprestigi a l’Església. PROCÉS DE CLASSIFICACIÓ: Un cop acabada la guerra començà la tasca d’“organitzar” els documents. No fou un procés de classificació històric autèntic sinó un apilament de “fitxes” dels escorcolls de documents que feien referència a la inclinació ideològica del sospitós. De fet era un procés classificador de tipus policíac sense cap criteri arxivístic professional. Per exemple, quan sortia el nom d’una persona que havia estat membre d’una cooperativa o grup republicà, llavors es feia una “fitxa” amb el nom de la persona i una breu informació al mateix temps que el document es posava en un dossier com a “prova” del “crim”. Fitxes foren generades pels motius més trivials, tal com haver donat diners per a ajudar víctimes dels bombardeigs a Lleida o haver “descobert” el nom de la persona en un diari comunista. Com un centenar de persones treballaven en aquesta labor, moltes d’ells vivint a San Ambrosio mateix, que durà fins el 1958. Tres milions de fitxes en foren el resultat. Aquests historials polítics eren enviats als tribunals militars —que administraven a dojo penes de mort o llargs termes de presó— , al “Tribunal de Responsabilidades Políticas” —que exercia repressió financera— i als tribunals de “depuración” dels empleats públics a fi d’eliminar dels treballs del govern tots aquells funcionaris que no havien demostrat “adhesión” al nou règim. El departament fou clausurat per decret del 28 d’abril del 1977, ja entrats en el període de la dita transició. Noteu com aquesta situació havia durant quaranta anys. DOCUMENTS PERDUTS: De l’examinació recent de documents a Salamanca d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] i per Pere Baltà de Convergència i Unió [CiU] no tiraren endavant. Però a les eleccions del 1994 els socialistes a Espanya perden la majoria absoluta i això dóna la oportunitat a CiU a obtenir una sèrie de concessions en bescanvi per un suport mesurat. Entre les concessions hi havia la devolució dels arxius de Salamanca per a dipositar-los a l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès. Emperò, el govern socialista

feblement al poder i debilitat per altres problemes i escàndols, no pogué resistir la oposició al transferiment dels documents. Nogensmenys, el cap de govern Felipe Gonzàlez havia reafirmat el 4 d’abril del 1995 que ell estava absolutament d’acord amb la restitució dels arxius catalans confiscats a la fi de la Guerra Civil d’Espanya, però ho demorava en cas que hi hagués “alguna objeción desde el punto de vista técnico o científico”. Naturalment això si no era una excusa n’obria el camí cap a una. L’alcalde de Salamanca, el socialista Jesús Málaga convocà una manifestació pels carrers de la ciutat en protesta el 30 de maig del 1995. L’escriptor de 84 anys Gonzalo Torrente Ballester hi parlà invitant la gent de Salamanca a “mostrar el amor para lo que es tuyo por derecho de conquista” (cursiva afegit), si bé després en un programa radiofònic de Catalunya intentà desdir-se’n tot explicant que no hi havia res als arxius de Salamanca referent al govern de Catalunya, sinó tan solament “material sobre las Brigadas Internacionales” (??). Durant el nou govern del PP una altra iniciativa fou la Comissió d’Experts muntada el 10 de juliol de 1996 amb quatre catalans amb l’ajut del consell pericial de persones del govern central. El novembre la Comissió conclogué el seu informe afavorint la devolució dels documents a un dels arxius a Catalunya. Immediatament, el President de la regió autonòmica de Castilla-León declarà que el seu govern apel·laria i l’alcalde de Salamanca naturalment es manifestà contra desmembrar —segons ell— “un archivo que había estado legitímamente constituido”. Els socialistes de Salamanca, llavors com a partit d’oposició al govern central, recolzaren la posició d’aquell senyor. Era tot un diàleg de sords com el Prof. d’Història de la Universitat Autònoma de BCN Enric Ucelay da Cal comentà. Durant 3 anys no succeí res, però l’any 2001 com a 60 films produïts per Laia Films, una companyia que havia filmat pel.lícules a Catalunya durant la Guerra Civil, foren retornats a Catalunya. Una comissió tècnica conjunta Estat CentralGeneralitat formada per 4 professors no pogué el 2001 arribà a un consensus per a solucionar la qüestió dels documents confiscats. COMISSIÓ DE LA DIGNITAT: A la fi de la tardor del 2001 en Toni Strubell (net del doctor Josep Trueta) i Julià Garcia reunits a Torredembarra [Tarragonès] tingueren la idea de crear una organització independent que treballaria per al retorn dels “Papers de Salamanca”. El primum movens per a aquesta decisió fou que amb motiu d’ésser Salamanca la Ciutat Europea de Cultura pel 2002, els organitzadors volien fer una exposició

19


Artícles durant la qual s’exhibirien els documents catalans confiscats per les tropes de Franco i retinguts a Salamanca. Aviat s’ajuntaren a la tasca reivindicatòria l’editor Enric Borràs, el seu germà periodista Xavier Borràs i l’historiador Josep Cruanyes. Decidiren que el moment havia arribat per a recordar als catalans les nombroses ferides encara no guarides des de la Guerra Civil. A més de causar l’esperada reacció entre la gent catalana, molts dels quals eren massa joves per haver sabut l’espoliació dels documents, l’activitat més encertada fou el llançar una campanya de suport internacional l’estiu del 2002. També decidiren celebrar 4 reunions a Salamanca, i nombrosos mítings al Palau de la Generalitat, Parlament de Catalunya, Conselleria de Cultura i universitats catalanes. L’objectiu principal de la campanya de suport internacional era redactar una Declaració Internacional que fos recolzada per personalitats de tot el món, especialment del món acadèmic i universitari. Aquestes persones afegirien legitimat a la causa mitjançant llur aprovació. L’èxit ha estat fenomenal: entre les nombroses personalitats de tot el món hi havia dos excaps d’Estat i dos Premis Nobel. El qui vulgui llegir la Declaració Internacional i els noms dels signataris pot fer-ho en el llibre[1] publicat el 2004. Com era d’esperar no hi hagué cap ampli moviment a Espanya per a donar suport a Catalunya en aquesta darrera tentativa de recobrar els documents. Nogensmenys hi ha hagut algunes excepcions: una és la de Teresa Carvajal, regidora del PSOE a Salamanca; una altra és José A. Frias, , director del Departamento de Ciencias Bibliotecarias de la Universidad de Salamanca. També el periodista Aníbal Lozano defensà la posició de la Comissió de la Dignitat en la seva consuetudinària columna a la Tribuna de Salamanca favorable a la devolució dels documents catalans. Dóna idea de la “naturalesa intolerant i agressiva” de la classe dirigent a Salamanca que a Lozano no li permeteren escriure més la seva columna en aquell periòdic. Sortosament, de sobte La Vanguardia li oferí publicar-li una columna setmanal que Lozano acceptà. La Comissió de la Dignitat dugué a terme moltes activitats del 2002 al 2004 però un moment clau de la campanya fou la manifestació a BCN el 15 d’octubre del 2002 sota l’eslògan “Diguem ‘no’ a la foscor del neofranquisme”. El dia fou escollit per a fer-lo coincidir amb l’exposició de “Propaganda en Guerra” a Salamanca i per ésser el 62on aniversari de l’afusellament del President Companys. L’acte conclogué amb unes paraules de Strubell en el sentit de que sense el retorn dels documents catalans de Salamanca, la confrontació que representà la Guerra Civil no es pot donar com acabada, demostrant que el “dret de conquesta” encara existeix.

encara existeix. EL GOVERN ZAPATERO: A les eleccions del 14 de març del 2004 el PSOE encapçalat per José Luís Rodríguez Zapatero recobrà el poder. Aquesta administració s’ha mostrat més favorable a la devolució dels papers. Però aquesta inclinació immediatament causà protestes públiques a Salamanca on la gent cridava consignes contra Catalunya [a accions d’aquest tipus jo els hi doní el nom de “separatismo a la inversa” en una publicació de fa 30 anys]. Els manifestants obrien diverses botelles de sidra al carrer —acte il.legal!— per a donar simbolisme al boicot dels productes catalans tipificats pel cava. Confiem que l’administració de Zapatero tingui la fortitud necessària per a complir l’acte de justícia de retornar els documents al legítim propietari: el governament de Catalunya. Josep G LLauradó

NOTA BIBLIOGRÀFICA: [1] Comissió de la Dignitat/The Dignity Comission. The archives Franco stole from Catalonia: The campaign for their return [en anglès]. Editorial Milenio. Lleida 2004.

Domini .cat La Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) -l’entitat responsable de la coordinació del sistema de noms de domini a Internet- va fer públic el passat 16 de setembre que la candidatura presentada per l’Associació puntCAT per a la creació d’un domini propi per a la comunitat lingüística i cultural catalana a Internet satisfeia tots els criteris establerts i va autoritzar l’existència del .cat com a nou domini d’Internet. També es va aprovar el corresponent acord que regularà el seu funcionament A partir d’ara, doncs, el domini .cat representa dins Internet els usuaris que s’expressen en català i servirà per a ressaltar a nivell mundial l’existència de la cultura catalana. De fet aquest domini és el primer que representa a nivell global un grup lingüístic i cultural, un fet excepcional del qual la nostra cultura pot estar legítimament orgullosa. L’ICANN ha avaluat molt positivament l’existència de la comunitat lingüística i cultural de parla catalana com una comunitat ben definida i representada a través d’una entitat i d’un projecte que ha rebut un ampli suport des de la pròpia comunitat. Això era una condició important per a avaluar positivament unes propostes de dominis que, per definició, han d’anar adreçats a comunitats definides per criteris molt concrets i que han de ser representades adequadament.

20


Articles En un comunicat oficial, l’Associació puntCAT va agrair el suport prestat des de bon principi per les més de 90 entitats membres actuals de l’Associació i que representen els usuaris catalanoparlants d’Internet no només del Principat, el País Valencià, les Illes, la Franja de Ponent, Andorra, la Catalunya Nord o l’Alguer sinó també de totes aquelles ciutats i països del món on hi ha parlants del català. Una d’aquestes entitats participants és el Casal dels Catalans de Califòrnia. El conseller d’Universitats, Carles Solà, que el mes de Novembre visitarà la Universitat de Califòrnia a Irvine, va expressar la seva alegria per la fita, que, segons ell, “situa la llengua i cultura catalanes en el món, al costat d’altres idiomes i cultures que s’identifiquen amb estats i nacions”. Solà va avançar que la Generalitat de Catalunya serà una de les entitats que primer s’acolliran sota del domini .CAT L’Associació puntCAT va presentar el 16 març de 2004 la candidatura per obtenir el domini .cat, per a la comunitat lingüística i cultural catalana. Aquest fet es va produir en el marc del procés de sol·licitud de nous dominis anomenats patrocinats que va convocar l’ICANN el primer trimestre de 2004. En aquest mateix procés es varen presentar nou candidatures més, de les quals tres més ja han estat definitivament aprovades (.asia, .mobi, i .tel). L’Associació puntCAT es va crear el 23 de novembre de 2001 i ha treballat al llarg d’aquests anys per a aconseguir l’èxit que avui veu la llum pública. Ara donarà pas a la Fundació puntCAT, que gestionarà el registre de dominis .cat. El nou domini identificarà les webs en llengua catalana o aquelles que, en la llengua que sigui, es proposin de donar suport a la cultura catalana. El domini té el mateix valor que qualsevol altre domini d’Internet i es podrà sol·licitar des de qualsevol part del món. Ara és hora d’animar a tots aquells ciutadans d’arreu del món que ja tinguin presència en català a Internet, que l’hi pensin tenir, o que s’identifiquin amb la nostra llengua i la nostra cultura, a sol·licitar el nou domini .cat un cop es constitueixi la fundació que gestionarà els registres. L’aprovació del domini .cat és, per tant, un reconeixement internacional de primer nivell i d’una gran transcendència per a la llengua i la cultura catalanes, ja que, desgraciadament, no hi estem gaire acostumats. És un signe més, doncs, d’aquella normalitat que tant anhelem i que a la xarxa ja s’ha començat a materialitzar. Aquesta fita, però, ha d’anar acompanyada d’un increment de continguts en català a Internet. La llengua catalana, proporcionalment al nombre de parlants que té, és una de les llengües amb més presència a la xarxa.. Preguntes i Respostes sobre el domini .CAT: Per què hi havia un .org, .com o .net i no hi havia un .cat?

Perquè hi ha un organisme que el que fa és regular, i ordenar, que es creïn nous dominis de primer nivell. El .com o el .es són dominis de primer nivell (Top Level Domains, o TLD). Aquest organisme és la “Internet Corporation for Assigned Names and Numbers” (ICANN), que és qui gestiona els Domain Name System (DNS) i qui designa nous TLD, establint els estàndards sobre els que es construeix la xarxa. Fins ara com ho ha fet? Diferenciant dos tipus de dominis de primer nivell o Top Level Domains (TLD): Tipus 1: ccTLD Aquests són els Country-Code Top Level Domain, és a dir els codis de país de dominis de primer nivell. Aquest dominis són de dues lletres. Aquest són els .es (Espanya), .fr (França), .it (Itàlia), etc. L’assignació d’aquests dominis corresponen a la que marca la llista ISO-3166, que es basa en un llistat de codis postals (amb algunes excepcions). ICANN diu ben clarament que no li correspon a ella decidir què és i què no és un país, i per tant si algun país no inclòs en aquesta llista vol el seu domini, el procediment ha de ser entrar a la llista ISO-3166. Els requeriments per entrar en aquesta llista són, en tot cas, polítics. Tipus 2: TLD genèrics Aquest dominis de primer nivell genèrics són de tres lletres o més, i fins ara en trobem de tres tipus: 1.- Els TLD’s històrics (des del naixement d’internet) Aquest són set, i són els primers que es van crear. .com: Inicialment pensat per a les empreses i el comerç electrònic. Actualment no hi ha control i es pot considerar un domini per a ús lliure. .net: Inicialment pensat per a ser un domini genèric, útil per a tot allò que no fossin la resta de dominis. El seu nom ve de networks (xarxa), i per tant ja va néixer com un domini per a ús lliure. .org: Inicialment pensat per a organitzacions. Actualment no hi ha control i es pot considerar un domini per a ús lliure. .edu: Inicialment pensat per universitats i el món educatiu. Actualment es manté un ús molt restrictiu pel món educatiu. .gov: Inicialment pensat per a organismes governamentals. Actualment es manté un ús molt restrictiu pel govern dels Estats Units d’Amèrica. .mil: Inicialment pensat per a organismes militars. Actualment es manté un ús molt restrictiu pel organismes militars dels Estats Units d’Amèrica. .int: Inicialment pensat per a organismes internacionals. 2.- Els TLD’s No esponsoritzats (des de l’any 2000)

21


Articles Són dominis genèrics que no tenen una comunitat al darrere que determini un ús totalment restrictiu. Aquest dominis operen sota les polítiques establertes per la comunitat d’Internet global, directament a través de l’ICANN. Aquests dominis són els següents: .biz: Per a les empreses (de la paraula business). Actualment no hi ha control i es pot considerar un domini per a ús lliure. .info: Com una ampliació del .net, és un domini totalment per a ús lliure. .name: Domini per a persones físiques o jurídiques que volen registrar el seu nom i cognom. .pro: Per a professionals independents (advocats, metges, etc.). 3.- Els TLD’s esponzoritzats, (operatius des de l’any 2000) Són dominis restrictius o que tenen una comunitat al darrere que determina si una persona, física o jurídica, pot registrar un domini, en funció de que pertanyi a la comunitat. Hi ha un espònsor que representa a la comunitat. A l’espònsor li són delegades la responsabilitat d’elaborar i d’administrar les polítiques de gestió corresponents del domini. Alguns exemples són: .aero: Per a la indústria aeronàutica .coop: Per a les organitzacions cooperatives .museum: Per als museus. El domini .cat pertany al grup de TLD’s esponsoritzats. L’associació puntCAT no renuncia en cap cas a l’objectiu d’assolir el domini territorial .ct, per a Catalunya, i es compromet a seguir treballant per a trobar la porta legal que ens permeti tenir-lo. Per què .CAT? Perquè és un domini per a la llengua i la cultura catalana, és un domini pel CATALÀ. Això fa que utilitzem l’abreviació més evident de la paraula CATALÀ per assenyalar d’una forma ràpida que ens referim al CATALÀ. Quan es posarà en funcionament el domini .CAT? La posada en marxa del domini .CAT està prevista per finals d’aquest any. Per poder obtenir una adreça amb el domini .CAT caldrà demostrar la vinculació de l’organització que el sol·liciti amb la comunitat lingüística i cultural catalana. Aquest domini podrà ser utilitzat per qualsevol persona, empresa o administració ubicada en qualsevol punt del món que pertanyi a aquest grup. Genís Turon Teixidor

(fonts: http://www.puntcat.org/, http://www.avui.com/avui/ diari/05/set/17/64273.htm, http://www.telenoticies.com/noticia/ not191179589.htm)

EL MÓN DEL SURO Quantes vegades hem destapat una ampolla de cava o de vi, tot traient el tap i tirant-lo a les deixalles sense donar-li la més mínima importància a un producte aparentment insignificant: el suro. Descripció física: El suro és l’escorça porosa que revesteix el tronc de l’alzina surera (Quercus suber). En el principi de la seva formació és llisa i fina, i a mesura que l’arbre creix augmenta el seu gruix, podent arribar fins a uns 25cm. Les cèl·lules del teixit suberós són unitats mortes plenes d’aire. El buit de les cèl·lules es deu a què el creixement i la suberificació de les membranes perden el contingut cel·lular. I aquest buit, és el que provoca que la densitat del suro sigui molt baixa (0.12 – 0.25 kg/L). La disposició que presenten les cèl·lules és bastant regular i degut, precisament, a aquesta disposició, el suro posseeix gran part de les seves qualitats com l’elasticitat i la resistència. La membrana cel·lular contribueix a les característiques específiques del suro. Aquesta paret, que separa els buits mencionats anteriorment, està formada per cinc capes: dues cel·lulòsiques; unes altres dues, suberificades; i la cinquena, lignificada. Les dues capes intermitges, suberificades, estan formades per estrats de suberina i cera, alternats, i són les que proporcionen l’elasticitat al suro i a la vegada, fa que les cèl·lules siguin impermeables als líquids i gasos, i per tant el suro sigui aïllant. La indústria suro-tapera Encara que probablement les suredes del nostre país fossin explotades des de l’època dels romans, per tapar àmfores per exemple, i es continuessin explotant posteriorment per tapar botes, fer-ne sabates, etc. no fou fins al segle XVIII que un bon nombre de poblacions de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, Gironès i Selva s’especialitzaren en la manufactura suro-tapera. Del bosc a l’ampolla El suro és un material natural extraordinari, però la tecnologia darrera els taps de suro per a vi, és igualment fascinant i no gens ben apreciada pels consumidors de vi. El procés que comença a l’escorça surera i acaba amb el tap dins una ampolla de vi és en part tradicional, però també incorpora en part alta tecnologia. Aquest procés comença amb un acurat cultiu dels boscos d’alzines sureres. Això inclou una neteja periòdica del sotabosc i l’eliminació dels arbres vells per maximitzar-ne

.

22


Articles el seu creixement i evitar l’esgotament dels nutrients del sòl. L’extracció del suro o ‘pela’ es realitza una vegada cada 9 anys. Les alzines sureres no són considerades suficientment ‘madures’ fins que tenen 25 anys. La ‘pela’ es du a terme a la primavera o estiu, quan l’arbre està creixent vigorosament i l’escorça es desprèn amb facilitat del tronc. L’arbre queda temporalment debilitat, però l’escorça externa es regenera i l’arbre continua creixent. Seguidament, l’escorça es deixa reposar i es classifica abans de ser manipulada per tal de seleccionar les planxes de gruix adequat per a taps de vi. Això permet que el suro s’estabilitzi i desenvolupi un nivell d’humitat uniforme. Tradicionalment, les planxes de suro s’apilen a l’aire lliure durant uns 6 mesos per maximitzar-ne el seu drenatge i airejament. A continuació, el suro es sotmet a una primera bullida per tal d’eliminar els sòlids orgànics que es troben als poros de l’escorça, i també aplanar les planxes d’escorça. Per això es bull l’escorça a 100ºC durant una hora. Aleshores, les planxes s’emmagatzemen durant un any sense processar-les, per permetre que s’assequin, estabilitzin en un ambient ventilat, millorant així les seves propietats. Llavors les planxes de suro es classifiquen segons el seu gruix, porositat i aspecte. Després d’aquest període de curació, el suro es sotmet a una segona ebullició per tal d’eliminar possibles fongs i bacteris, així com corregir el contingut d’humitat. Aleshores comença pròpiament la fabricació dels taps. Les planxes de suro es tallen a tires o ‘llesques’ segons la llargada del tap desitjada, i aquestes es perforen.

Àngel, molta sort a Catalunya Després de 2 anys de Post doc a Califòrnia, l’Àngel torna cap a Catalunya, cap a casa. No fan falta presentacions ja que gairebé tothom coneix a l’Àngel Jiménez Aranda (Tarragona, 1976). Sens dubte, la seva empremta perdurarà per sempre a la comunitat de catalans a Califòrnia, especialment entre els becaris Balsells de la UCI, els quals tenim molt a agrair-li. Gràcies a la seva brillant trajectòria acadèmica, llicenciat en Matemàtiques, PhD en Mecànica de Fluids i destacat investigador, l’Àngel va ser nomenat per a ocupar el càrrec de Director Acadèmic del Centre d’Aviació de Reus, adscrit a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Només hi ha una forma de volar, amb ales. Segurament te les van veure quan vas presentar-te a l’entrevista. Des de la comunitat de becaris Balsells, volem agrair a l’Àngel tot el que ha fet per nosaltres. Sens dubte el membre més actiu i treballador, sempre ha estat al costat dels nou vinguts i dels que ja porten més temps, amb una generositat infinita. Ens ha donat sostre quan no en teníem, ens ha aconsellat de la millor manera i indubtablement ens ho ha fet passar molt bé. Amb un sentiment estrany, de pena i alegria, et volem dir adéu, i desitjar-te moltíssima sort amb la teva nova aventura.

Tot seguit, els taps són classificats en diferents classes o categories segons els seus defectes mitjançant equips de visió artificial. Les classes corresponen al número de defectes visibles en el cos del tap. La part final del procés consisteix en primer polir els taps amb una pedra abrasiva fins aconseguir la llargada exacte desitjada i una homogeneïtat en la superfície del cos. Llavors, es renten amb peròxid d’hidrogen i/o ozó per esterilitzar els taps i eliminar els microorganismes que podrien contribuir a la seva contaminació. Tot seguit, els taps s’assequen amb aire esterilitzar per corregir-ne el seu contingut en humitat. Finalment s’estampen amb el logo desitjat i es sotmeten a un tractament de superfície que consisteix en una impregnació de cera parafínica i silicona per tal de facilitar el procés d’embotellament del vi. Mercè Dalmau

23


Castells als Estats Units? CASTELLS! What is this? The Human Towers (Castells in Catalan) is an old tradition of the southern region of Catalonia, that consist in building towers of persons from two to up to ten people high, depending on the expertise level of the participants. Taking directions from the team leader, the Castellers form a solid foundation of packed bodies, linking arms and hands.

Join the California-Kids! Rehearsals: Thursdays at the UC Irvine campus, from 6:30pm to 8pm. After that, a big BBQ! More Information: Genís: gturonte@uci.edu, Alfred: agrau@uci.edu

Who are we? California-Kids is our name. Since our foundation early on 2005, rapidly it has become a true international meeting point, having members from Catalonia, Spain, Brazil, India, Turkey, Lebanon, Italy, France and USA. Among all, Human Towers or Castells is an activity that looks for spending a good time with other people around, by combining an sport activity with the challenging and the satisfaction of building such human structures, within a great team spirit. If you are interested in participate on it, or in watching it, or for any other question you might have, don’t hesitate to contact with us!

Les despeses de publicació dels butlletins del 2004 han sigut en part subvencionades en col.laboració amb la Secretaria de Cooperació Exterior de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

El Butlletí: Aquest número ha comptat amb les col.laboracions de: Pere Garriga, editor en cap i redactor. butlleti@casalcalifornia.org Les opinions expressades al Butlletí són les dels autors dels articles.

24

Pere Garriga, Josep G. Llauradó, Carma Roig, Laia VicensFusté, Maria Cruz Villa Uriol, Àngel Jiménez-Aranda, Laia Pagès i Anna Torrents.


Butlletí 70