Issuu on Google+

CASAL DELS CATALANS DE CALIFÒRNIA

El Butlletí. Número 57. Edició de primavera. Juny 2002

B U T L L E T Í

PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009 Tel (310) 640 88 47 Email 105333.325@compuserve.com - http://www.casalcalifornia.org

Paraules del President

Words of the President

L’Aplec de Primavera va ser un gran èxit. La gran varietat d’activitats que hi van tenir lloc serà difícil de reproduir. L’esdeveniment més destacable va ser l’actuació de comiat del grup dansaire, que durant molts anys ha enriquit tant el Casal com la comunitat del sud de Califòrnia en general, oferint actuacions de balls tradicionals catalans. En nom dels membres del Casal, vull agrair l’esforç que molts de vosaltres heu realitzat, i que ha fet possible que tots gaudíssim. En especial, vull agrair l’esforç realitzat pel director del grup, en Joan Comelles.

The Spring Aplec was a huge success. It contained a variety of events that are going to be very difficult to duplicate. Topping it all was the farewell performance of the Grup Dancire, which for several years performed outstanding Catalan dances that enriched our Casal and the community at large, showing the public of Southern California folk dances. On behalf of the members of the Casal, I want to thank you very, very much for the effort that many of you have put forth in participating in the enjoyment of all of us, and in particular, the director, Joan Comellas.

Altres activitats que van tenir lloc van ser les paelles, preparades per la Pepita Martínez i acollides amb satisfacció per tothom, la missa del pare Garcia i l’exhibició del millor futbol pel joveníssim club de futbol FC Barcelona USA. També vam tenir jocs pels més joves, cosa que tant els pares com els avis van agrair molt, i finalment, vam gaudir de la presència del Cònsol General d’Espanya, el Sr. Dicenta-Ballester.

Other events that took place were the famous paella, prepared by Pepita Martínez, which everyone enjoyed. The saying of the mass by our Catalan Father Garcia. The exhibition by the youthful FC Barcelona USA Soccer Club, which gave us an excellent demonstration of soccer at its best. In addition, we had games for the young people, which was well received by many of the parents and grandparents, and finally, we were honored by the presence of the Consul General of Spain, Mr. Dicenta-Ballester.

Cal mencionar els becaris Balsells, que com sempre van ajudar moltíssim, i tots els membres i amics que van contribuir a que l’aplec fos una realitat. A tots vosaltres, gràcies de tot cor.

A special mention goes to the fellowship students that help out immensely, and to all our members and friends that made the event possible, thank you very much.

Sincerament,

Sincerely,

ÍNDEX Paraules del President

(1)

L’auca d’en Comellas

(2 a 10)

Casal: Reunió del Consell

(2)

Aplec de Primavera 2002

(3)

Notícies

(7)

Articles La llum del pare

(8)

World Economic Forum

(9)

Epítom de la Guerra Civil

(10)

La veu del Pare Ram-Mar

Pete Balsells President del Casal dels Catalans de Califòrnia

Pete Balsells President del Casal dels Catalans de Califòrnia

(16)

1


Casal Des del Consell ... Reunió de Consell 14 d’abril, 2002

1. Correspondència

11 AM

Entre la lectura de correspondència s’ha llegit

Rancho Dominguez – Sala Soterrani

a) carta del President Pujol informant sobre el progrés de les gestions per a doble nacionalitat,

La reunió es va començar a les 11:15 amb l’assistència del consell format pel president Pere Balsells, secretari Pere Garriga i vocals Carme Roig, Teresa Wroblewski, David Escandell i Norma Cristina Vargas. Es van excusar el vice president: Joan Furné, la tresorera Patricia Petherbridge i el vocal Joan Bertran. La vocal de cultura Carme Pons s’ha donat de baixa. El vocal Anselm Bossacoma no ens ha informat. També assistia la Laia Pagès, representant dels becaris, Màrius Cucurny, Joan Comellas, Quimet i Nuri Andreu i Madga Lemoine i el Pare Garcia.

b) carta enviada al governador de Califòrnia d’avís demanant proclamació del dia 28 d’abril Catalan Heritage Day. c) Carta enviada a IPECC proposant a Joan Comellas pel premi Batista i Roca. 2. Organització Aplec

El secretari ha proposat el següent ordre del dia:

S’ha procedit als detalls de l’organització de l’aplec de primavera. La organització que es va acordar juntament amb la programació s’han afegit.

Correspondència

3. Comissió Seu

Organització Aplec

El secretari ha informat que la Comissió Seu, integrada per Joan Furné, Josefina Vidal, Màrius Cucurny, Norma Cristina Vargas, Anselm Bossacoma (qui no ha participat) i Pere Garriga s’ha reunit una vegada i ha tingut varis intercanvis per correu electrònic. S’ha estudiat llogar o comprar un local. Sembla que sense una important ajuda de subvencions o fer que

Comissió Seu Festa Sant Joan i pròxima reunió

2


Casal

rendeixi d’una manera independent el local no serà possible aconseguir-lo. La comissió no té prou dates per poder fer una recomanació. La Josefina Vidal que es troba ara a Barcelona iniciarà una gestió amb el COPEC per a intentar conèixer el seu possible interès en obrir una oficina a Los Angeles on el Casal pogués realitzar activitats culturals i socials.

APLEC DE PRIMAVERA 2002 El passat diumenge 28 d’abril el casal va organitzar l’aplec de primavera al Rancho Dominguez. Encara que el cap de setmana es presentava plujós, vam tenir sort i el dia va resultat ser assolellat. Aquesta vegada la Pepita Martínez va preparar tres paelles, que van ser molt bones.

4. Pròxima Reunió S’ha fixat la pròxima reunió per a organitzar la festa de Sant Joan pel diumenge 9 de juny al Ranxo. Tant el Balsells com el Garriga estaran de viatge aquest dia. El Garriga farà la propaganda de la festa i la Carme Roig s’encarregarà de distribuirla. El Garriga també prepararà l’esborrany de la seva organització. Es va acordar també que es serviria pollastre.

També es van servir amanida, pa, postres i cafè per a tots els assistents. El Casal va convidar a l’aplec al cònsol d’Espanya de Los Angeles, el qual va participar i gaudir dels actes realitzats durant el dia.

Sense més s’ha clausurat la reunió a la 1 de la tarda.

El grup dansaire va fer una actuació de balls típics Catalans molt emotiva, degut a que era l’ultima actuació d’en Joan Comelles. El fins ara “alma matter” del grup dansaire va deixar Pere Garriga Califòrnia per anar a viure a Berga just després de l’aplec. Secretari

Els assistents van poder veure una exposició de pòsters dels llocs mes representatius de Catalunya. Aprofitant que el dia 23 d’abril era Sant Jordi, els convidats van poder comprar llibres i roses, per tal de que com és tradició la gent pogués fer els regals oportuns.

3


Casal Desprès del dinar va tenir lloc la típica rifa de la panera així com les activitats per al més petits. A mitja tarda hi va haver una demostració de futbol, per part dels nens l’equip del F.C. Barcelona USA. Per a molts va ser una gran alegria poder veure al Rancho Dominguez les samarretes culers. En definitiva, el Casal de Catalans de Califòrnia pot sumar un altre èxit amb l’organització d’aquest aplec de primavera.

Laia Pagès i Christian Casanova.

Unes mans expertes cuinant una de les paelles

Membres del Grup Dansaire posant abans de la darrera actuació

4


Casal

Moments per recordar durant molt de temps: la darrera actuaci贸 del Grup Dansaire

5


Casal

Temps de jocs per als mĂŠs petits

Entrega de l’auca al Comellas

6


Notícies Premis

Addició a la família Llauradó/Hughes

Felicitem a un dels més fidels col·laboradors d’aquest Butlletí, El passat 4 de febrer 2002 la Montserrat, Llauradó de soltera, i el pare Ram-Mar, que ha estat premiat per una de les seves en Steven Hughes tingueren la joia del naixement de llur terobres. El premi consistia en mil dòlars i el següent certificat: cer noi qui fou batejat amb els noms Andrew Steven a l’Església de St Matthew a Corona el 5 de maig. Al mateix acte el 5 de CENTER FOR CATALAN STUDIES - FUNDACIO PAULI maig va fer la Primera Comunió llur fill gran Joseph. Els cinc BELLET. VIII JOCS FLORALS DE LA DIASPORA assistiren a l’Aplec de Primavera amb els avis Josep i Deirdre. CATALANA. PRIMER PREMI DE PROSA concedit a: RAM- El Casal dels Catalans a Califòrnia els felicita per aquesta addició MAR per la seva obra Entre rojos i blancs. i si no hem perdut el compte creiem que n’hi ha ara 22 de Llauradós a Nordamèrica. El 5 de maig també fou l’aniversari Firmen el President del Jurat Josep M. Solà-Solé i la Secretària de Mireia Llauradó, la filla petita de Josep i Deirdre, socis Montserrat Duran de Grau. Washington, D.C., 19 d'abril del fundadors del Casal. La Mireia que exercia d’advocada a Wash2002. ington DC. retorna el juny a Califòrnia per a treballar amb una firma d’advocats a Costa Mesa.

El petit Andrew ha estat molt ben rebut pels seus germanets

El Pare Ram-Mar

7


Notícies / Articles Demanda de feina

LA LLUM DEL PARE

Vam rebre un mail d’una jove catalana que necessita trobar feina pels mesos d’estiu a Califòrnia. El mail deia així:

Fa uns dies, al acabar una reunió de treball, em vaig prendre uns minuts per anar conduint fins a la costa i veure la posta de sol, tot escoltant uns valsos vienesos.

“Hola!!!

En aquells moments d’absoluta pau, vaig recordar com li agradava al pare asseure a observar com el sol s’anava amagant poc a poc en l’horitzó, esperant veure fins l’últim raig de llum. I no vaig poder evitar pensar que així com en aquell moment veia el sol desaparèixer, així el vaig veure en els seus últims dies, darreres hores, com se n’anava d’aquest món.

Sóc la Ruth Honrubia, em vaig posar en contacte amb vostès el passat mes de setembre perquè buscava feina a Califòrnia. Aquest mail és perquè tinc pensat passar el mesos de juliol i agost a Irvine, i torno a buscar feina per l’estiu per poder-me pagar l’estada allí. Així doncs, si encara esteu buscant un mestre que sabeu que jo estaré a Irvine els mesos d’estiu i que en principi podeu comptar amb mi.

El pare hagués observat que el sol que veiem desaparèixer, en realitat ja no hi era i feia vuit minuts que havia desaparegut. També en els últims minuts de la seva vida, ell ja no estava amb nosaltres.

Per altra banda si sabéssiu d’algú que busca un cangur per als seus fills a la zona d’Irvine us agrairia molt que m’ho féssiu saber.

El sol va desaparèixer. El pare se’n va anar. Espero notícies vostres. Fins aviat, Quan el sol ja no es veia, els núvols, que fins aleshores havien sigut de diferents tonalitats grises, començaren a transformarse. El sol que jo no veia continuava il·luminant-los i tenyintlos de colors, transformant el cel en una tela multicolor... i el record del pare continua transformant, il·luminant encara els núvols més foscos de la meva vida.

Ruth Honrubia Rodríguez” Si algú pot col·laborar que es posi en contacte amb el Garriga o qualsevol dels editors del Butlletí.

El pare ja no està. El sol ja es va amagar. No obstant, el cel segueix il·luminat per molt de temps. Lentament el cel es va anar enfosquint. Al enfilar la tornada cap a casa la nit ombrejava la terra, ja no hi havia llum al cel.

8


Articles INFORME ANNUAL DEL WORLD ECONOMIC FORUM

Així la meva vida torna a la quasi normalitat de viure sense el pare.

Catalunya, el número 14 en competitivitat Barcelona (Redacció)- La competitivitat de l’economia catalana es situa entre la dels països mes avançats, segons es desprèn de l’informe de competitivitat global que elabora el World Economic Forum i la Universitat de Harvard, que analitza un total de 75 estats de tot el món.

De nit, recordo la bellesa d’aquells núvols vermellosos, lavanda, rosats, en els que el sol amagat transformà la negror del seu interior. Ja sense el pare al meu costat, el record del seu optimisme, entusiasme, transformen els mals moments en un desafiament per a superar-me. El record de la seva vitalitat, intensitat, em donen impuls per a superar obstacles, tenacitat per arribar al final de qualsevol projecte i començar-ne un de nou.

Catalunya, amb un índex de competitivitat de 5,45 punts, ocuparia el lloc número 14 en una classificació que el World Economic Forum i la Universitat de Harvard elaboren a partir d’un total de 175 dades tant qualitatives com quantitatives.

El sol ja se’n va anar. El pare ja no hi és.

En aquesta classificació, els primers llocs els ocupen Finlàndia, Estats Units i Canadà. Catalunya es situaria en el lloc 14, per davant d’estats com Dinamarca, Suïssa o Alemanya. Espanya ocupa el lloc 23, amb un índex de competitivitat de 5,17.

El sol està ara il·luminant altres regions. El pare segueix il·luminant la meva ànima. El pare segueix estant amb mi.

En un altre apartat aquest informe estableix una altra classificació a partir de la capacitat d’innovació de cada país, en funció del número de patents registrades als EE.UU. per cada milió d’habitants del país analitzat. En aquest rànquing, Catalunya també es situaria en el grup capdavanter. Les 165 patents registrades l’any passat als EE.UU. atorguen a Catalunya un índex 26 per milió d’habitants, que el situaria en el grup de països més competitius. El World Harvard engloben en aquest apartat a tots aquells estats que tenen una xifra de patents per milió d’habitants superior a 15.

Norma Vargas

Extret del diari La Vanguardia - 02/05/2002

9


Articles EPÍTOM DE LA GUERRA CIVIL D’ESPANYA XI. ELS FETS D’OCTUBRE DEL 1934 A VILANOVA VISTS PEL JOVE ALBERT VIRELLA

“dretes”, al que la premsa i dirigents dels partits socialistes i esquerrans acusaven de voler restaurar la monarquia o d’esdevenir un govern feixista com era el d’Itàlia o Alemanya. Més a més, a Catalunya hi havia un estat passional exacerbat per l’anul·lació capciosa pel Tribunal de Garantías Constitucionales [de Madrid] de la Llei de Contractes de Conreus, aprovada pel Parlament de Catalunya. Els intents a retallar l’Estatut de Catalunya del 1932 eren constants [semblantment al que ocorre ara!] i l’anul·lació de la Llei de Conreus duia a una lògica conseqüència: si es negava al Parlament de Catalunya el dret de legislar sobre temes que afectaven exclusivament la terra catalana sense cap repercussió a altres parts d’Espanya, ben poc romandria en peu de l’Estatut !!. I ací cal mencionar que la gent de la Lliga Regionalista [el partit de dretes català] foren els primers en anar a Madrid a plànyer el cas contra la Llei de Conreus.

Malgrat que del 6 d’octubre del 1934 al 18 de juliol del 1936 hi van 21 mesos i mig, no hi ha cap dubte que els fets d’octubre a Espanya foren els prolegòmens de l’esclat de la Guerra Civil d’Espanya. Quan hom parla de fets històrics, se’n sol parlar de les capitals i les grans ciutats, i quasi mai se’n parla d’altres viles, més petites, però no menys importants. Cal saber que els esdeveniments del 6 d’octubre ocorregueren a moltes ciutats/viles de Catalunya. No sols això, sinó que la insurrecció en molts llocs s’anticipà a la de Barcelona i àdhuc triomfà en moltes viles, calguent prendre la retirada quan la Generalitat de Catalunya capitulà. De fet, Vilanova fou la ciutat on, proporcionalment a la seva mida, la lluita fou la més Així, mentre que a Espanya en conjunt el clima polític era de cruenta de tot Catalunya i els esdeveniments duraren del 5 al protesta social, a Catalunya hi havia dos corrents: el de protesta social i el de protesta al retall de l’Autonomia. Aquests 9 d’octubre. dos corrents no sempre coincidirien o estarien d’acord, i això És extremadament difícil d’explicar amb racionalitat i lògica explica el ràpid col·lapse de la revolució d’octubre a Barcelona. convincent la revolució d’octubre del 34 [els historiadors professionals sempre ho han trobat d’allò més embolicat] però L’HOME, CIENTÍFIC I HISTORIADOR: N’Albert Virella i Bloda fonamentalment hi havia dos corrents que convergien malgrat nasqué a Vilanova i la Geltrú el 21 de novembre del 1915. Segueix que eren indiferents l’un a l’altre, o àdhuc a voltes oposats. l’escola a les institucions locals. Als disset anys ja treballava En primer lloc, hi havia un motiu general a Espanya: hi havia en la fàbrica Griffi de ciment blanc a Vilanova fent assaigs al un govern de la República que cada dia es tornava més de laboratori de control de la qualitat. Allí visqué els problemes

10


Articles dels obrers i probablement això hi influí en la seva orientació en el periòdic vilanoví Democràcia. Molt acuradament observà cap a l’esquerra política. el que ocorregué a l’octubre del 1934 i ho escriví tot, incloenthi els fets amb objectivitat i les seves impressions personals. Participà en la Guerra Civil d’Espanya com a tinent d’artilleria, Això constitueix un testimoni excepcional del que passà a rang obtingut a l’Escola Popular de Guerra el 1937. Ací cal Vilanova. afegir un detall hipotètic personal. El meu pare era “Major” [així es deia en temps de la República el grau de “Comandante”, Probablement desenganyat del que ell fou vident aquell l’entremig de Capità i Tinent Coronel, per a igualar-lo a la octubre, de les seqüeles i de la Guerra Civil d’Espanya renomenclatura de la oficialitat dels exèrcits europeus] del Cos orientà la seva inquietud socio-política cap a la història i així d’Oficines Militars i treballava a l’Escola Popular de Guerra a esdevingué el més prolífic i acurat historiador de Vilanova i la Sarrià en aquell temps. És interessant especular si es creuaren Geltrú i Cubelles. El 1995 la Generalitat li atorgà la Creu de paraules entre ells, hi hagué contacte entre els dos?, qui sap? Sant Jordi. És impossible esmentar ací totes les seves publicacions de les que he llegit amb molt delit “La Revolució Contragué matrimoni el 1937 amb Araceli Torras i Pinsach del d’octubre a Vilanova. Visions d’un espectador” i “El canvi qual hi naixerien tres fills : Albert (1938), Gabriel (1943) i Xavier de dinastia i la fragata de Vilanova (segles XVII I XVIII)”. (1951). L’acabament de la guerra el troba a València, però fa Escriví també una biografia de Francesc Macià, nadiu de camí cap a Vilanova a reunir-se amb la seva muller i fill. Vilanova i qui fou el primer president de la restaurada Naturalment, hi ha una denúncia i al maig del 1939 comença Generalitat de Catalunya. Quan n’Albert Virella morí l’any un període d’empresonament, primer a l’ex-convent de San 1999 el taüt estava cobert per la bandera republicana tricolor. Elíes i, després, a un camp de treball de Girona. Un cop judicat i sentenciat per un dels Consells de Guerra franquistes fou La darrera oració em duu a escriure uns mots sobre la integritat posat a l’Hospital Militar del carrer de Tallers [un establiment històrica dels pobles. Me n’he assabentat que tot just innoble des del punt de vista sanitari] en règim semiobert i ho recentment s’han posat a exhibició algunes banderes aprofità per a graduar-se de perit químic. republicanes de la Guerra Civil d’Espanya al Museu Militar de Montjuïc. Malgrat que n’han quedat molt poques ja que, El març del 1942 torna a la mateixa empresa Griffi com a cap degut a la por durant el règim franquista a conseqüències dels laboratoris. Del 1949 al 1970 resideix a Portugal on estableix desastroses si descobrien en alguna casa una bandera i dirigeix una fàbrica de ciment. Elabora un tipus de ciment republicana ni que fos en les golfes, la majoria foren destruïdes que complia amb abundor les condicions necessàries per a la o cremades, nogensmenys s’havien salvat alguns estendards construcció d’un pont de formigó a la ciutat d’Oporto amb un que ara han estat donats al Museu Militar. Jo he visitat varis arc de 264 metres de llum, el més llarg del món en aquell mo- museus sobre la Guerra Civil Americana als EUA on ment. El 1971 torna definitivament a Vilanova i continua a la s’exhibeixen banderes de la Confederació dels estats del sud casa Griffi com a director fins al seu retir. al costat de les de la Unió. Els negres a EUA s’oposen a l’exposició pública de l’ensenya/colors de la Confederació Participà en molts congressos internacionals de la indústria [malgrat que la guerra no fou solament deguda a la qüestió de del ciment i publicà nombrosos treballs en revistes tècniques l’abolició de l’esclavitud; sinó que amb molta simplificació i científiques d’Europa i Amèrica. Manté una tasca de difusió hom pot dir que foren “empresàries/obrers” contra de la cultura catalana i així el 1958 rep el premi Víctor Balaguer “terratinents/pagesos”], però aquest rebuig revela ignorància, als Jocs Florals de l’exili celebrats a Mendoza (L’Argentina) ja que és un fet històric immutable, de la mateixa manera que durant la celebració del centenari de la restauració dels Jocs als museus ens mostren els estendards amb el martell i la falç, Florals amb el volum “Garraf, la comarca de mar i de o amb la creu gammada o esvàstica, com volgueu dir-ho. muntanya”. Hi pogué participar en aquesta activitat el 1958 ja que llavors Virella vivia a Portugal on no hi havia censura ELS FETS D’OCTUBRE A VILANOVA: Començaren el 5 epistolar. Per als catalans que estaven a Llatinoamèrica aquest d’octubre del 1934. A Espanya hi havia un bloc obrer molt llibre imprès a Sud-Amèrica significava una recordança de la poderós anomenat Alianza Obrera, que era un grup pactat el Pàtria. febrer del 1934 entre socialistes catalans i espanyols, i comunistes catalans però no incloent-hi ni el Partido De jove ja tingué inquietuds de tipus polític i escriví articles Comunista de España ni la CNT (Confederación Nacional de

11


Articles Trabajadores, sindicat dels anarquistes). La Alianza Obrera havia declarat una vaga per al 5 d’octubre, i efectivament els ferroviaris (afiliats als sindicats socialistes) a Vilanova es negaren a preparar el servei dels trens passant per l’estació. L’exprés Barcelona-Madrid fou detingut a Vilanova malgrat les protestes dels viatgers…que tardaren cinc o més dies en arribar al lloc on anaven.

tothom que no estigués d’acord amb les seves orientacions revolucionàries li oposaven una raó: la pistola”.

Les campanes, en va, sol·licitaven ajut, de qui?. El Sometent era impotent contra la FAI. A la fi obren la porta tot cremantla i el foc s’escampa per l’església. Després és el Centre de la Lliga que és atacat: “mobles, cadires, periòdics, tot era esbarriat i destrossat en una frenètica i absurda recerca La gent a Vilanova es congregà als carrers, comentant que els d’armes imaginàries”. Tot lligant un cordill entre dues regidors de la coalició d’esquerres, qui estaven en sessió columnes del local hi penjaren una bandera roja i cremaren permanent a la Casa de la Vila, conferenciaven amb el Comité alguns mobles al carrer. d’Alianza Obrera. Arreu es repetia amb insistència que “el dia que a Espanya perillés el règim republicà, Catalunya A l’Ajuntament hi havia nerviosisme: a mitja nit s’havia proclamaria la República Catalana”. L’Alianza Obrera proclamat la República Catalana (a Vilanova) i a la una de la proclamà una consigna per a aixecar-se contra l’intent de cop matinada del 6 d’octubre els assalts a l’Església de mar i al d’estat reaccionari de les dretes [??]. Centre de la Lliga “no semblaven compaginar gaire amb A la nit del 5 d’octubre un grup de militants d’Estat Català [ultra-nacionalistes d’Esquerra Republicana] i Alianza Obrera anaren a l’Ajuntament amb banderes a proclamar la República Catalana. Aquesta decisió sembla s’havia adoptat al Centre d’Esquerra d’Estat Català amb assistència de representants d’Alianza Obrera. La presència d’aquesta organització donava un caire social a la República Catalana que s’anava a proclamar. Els regidors a l’Ajuntament tractaren de comunicar telefònicament amb la Generalitat i els hi respongueren: “no ho aconsellem, però si insisteixen massa feu el que creieu convenient”. Responent a la segona part del missatge, a mitja nit des de la balconada de l’Ajuntament un dirigent d’Estat Català proclamava la República Catalana a Vilanova. Noteu que això ocorria 20 hores abans que el President de la Generalitat fes la proclamació oficial. “Al cim de l’Ajuntament era hissada la bandera de l’estel. A les balconades, els socialistes i comunistes n’hi penjaren dues de vermelles. De sobte, la FAI [Federación Anarquista Ibérica], l’orientador ideològic del sindicat de la CNT, ingressa a l’Alianza Obrera i estén més la vaga. Un grup de revolucionaris s’havia apropiat d’armes i de l’eina favorita de la FAI: la dinamita. En nom del “Comité Revolucionario” començaren els escorcolls domiciliaris. A la nit estelada sonen les campanes, perquè? Els revolucionaris estan copejant la porta de la dita Església de mar. “No s’hi valien les recomanacions, ni les observances, ni les advertències ni les amenaces que els fessin els elements del Sometent [addictes a les autoritats de l’Ajuntament]. A

N’Albert Virella i Bloda al seu vuitantè aniversari (1995)

12


Articles l’honorabilitat del nou règim”. Tot seguit els revolucionaris anaren a l’Església arxiprestal. Per a entrar-hi usen la dinamita i líquids inflamables. Aviat “més explosions i més trencadissa de vidres. Eren a l’Església de la Geltrú”. L’Ajuntament ha de demanar a Barcelona l’ajut dels Guàrdies d’Assalt per a restablir l’ordre, qui arribaren el matí del dia 6.

combinació!!] custodien els temples després que alguns joves hi entraren completant la destrossa. L’Alianza Obrera exigeix que els sis llocs dels regidors de la minoria de la Lliga fossin traspassats a ells. El batlle de Vilanova proclama:

“…l’Ajuntament de Vilanova, en adherir-se a la proclamació de l’Estat Català no fa més que ratificar-se en la proclamació PROCLAMACIÓ DEL PRESIDENT COMPANYS: Com a dos de la República Catalana [a Vilanova] feta la passada nit…”. quarts de set del vespre, les ràdios connectaren amb el Palau de la Generalitat, el locutor remarcava la data “Avui, 6 d’octubre L’ordre públic es mantenia bastant bé gràcies a la presència de 1934”. A la fi parla el President de la Generalitat Lluís dels Guàrdies d’Assalt. El capità de la Guardia Civil —a Companys: Vilanova n’hi havia un contingent bastant alt allotjats en una caserna que ocupava una superfície extensa— indicà que “Catalans! no es podia solidaritzar amb el moviment revolucionari, però prometé una “estricta neutralidad” Les forces monarquizants i feixistes que d’un temps ençà pretenen de trair la República han aconseguit llur objectiu i A la matinada del dia 7 els Guàrdies d’Assalt retornaren a han assaltat el poder. Barcelona. A la sortida del sol, a deu hores justes de la proclamació de l’Estat Català al Palau de la Generalitat, la [això és una exageració demagògica] ràdio de Barcelona anuncià que “el Govern de Catalunya, havent esgotat la resistència i creient inútil vessar més sang, En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el capitulava davant la pressió de les forces de l’exèrcit”. La Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder revolta no tingué succés i s’acabà ben aviat a Barcelona perquè a Catalunya, proclama l’Estat Català de la República Federal els elements de la FAI-CNT no sortiren al carrer a recolzar la Espanyola… Generalitat. Retrospectivament, n’és millor que hagués succeït així, ja que a la curta o la llarga l’exèrcit hauria sufocat Visca la República i visca la Llibertat”. l’aixecament amb vessament de molta sang tal com ocorregué a Astúries. Al menys, pel que fa referència a Catalunya, aquest Hi ha aplaudiments a la ciutat. La cosa política sembla aclarir- esgarrifant i luctuós xoc fou demorat per quasi dos anys. se. Però a Vilanova hi havia tibantor entre la Guardia Civil i els Durant la dictadura franquista i en moltes altres ocasions elements de la FAI dins l’Alianza Obrera. Els revolucionaris sempre es presentà aquesta declaració com un acte separatista s’apropiaren de l’emissora local EAJ35 Ràdio Vilanova. Es tot suprimint-hi “de la República Federal Espanyola” i com feien al·locucions inflamatòries per ondes improvisades. “Cap a conseqüència d’això moltes persones foren executades o revolucionari no acceptava ni la possibilitat que la capitulació condemnades a llargues penes de presó com a separatistes. del Govern de Catalunya fos certa. Es creava un ambient Amb l’altre adjectiu de rojo en resultava un artificial que tan tràgiques conseqüències havia de tenir”. És interessant que en els fets del 6 d’octubre hi hagué una “rojo-separatista” que, amb l’excepció de “masón”, era la participació importantíssima de la ràdio a tot Catalunya com pitjor mena de persona que un podria ésser des del punt de mitjà de propaganda per primer cop en el món. vista dels franquistes. El matí del 7 començà el tiroteig entre els Guàrdies Civils a llur Un acte contra la Constitució de la República sí que ho fou, caserna i els revolucionaris rodejant-la. Hi ha pànic entre els però no hi ha cap acció separatista quan l’“Estat Català” es transeünts, tal com persones que havien sortit a comprar inclòs dins la “República Federal Espanyola”. Cal que els queviures, etc. Els guàrdies consideren com enemic tot joves sàpiguen aquest fets amb tota claredat. vianant, armat o no, que poguessin engaltar. Un paisà completament innocent és el primer mort de la revolta. Hi ha LA LLUITA ALS CARRERS: El dia 6 a Vilanova és de relativa indignació al poble. Decideixen posar dinamita a una calma. Forces d’Alianza Obrera i del Sometent [una estranya claveguera al costat de la caserna. A l’explosió s’obre una

13


Articles enorme escletxa de dalt a baix però l’edifici resta en peu. Els regidors majoritaris d’Esquerra abandonen l’Ajuntament: no podien per motius de decència avenir-se als plans dels revolucionaris. Aquests comencen a descarregar trets des dels terrats de les cases. A les quatre de la tarda arriben reforços de la Guardia Civil. El vaixell destructor José Luís Díez fondejat a Barcelona rep ordres de sortir ràpidament cap a Vilanova; part de la dotació desembarca a la nit del 7. L’Ajuntament es ocupat per gent de la Guardia Civil, Carrabiners i marineria. Es restableix la bandera republicana a l’Ajuntament. El compte dels morts fou: dos paisans i tres membres de la força pública entre ells un Alferes de Carrabiners. De ferits n’hi hagueren molts per ambdós costats.

després succeïa el que era previsible que succeís: Catalunya, a punt d’aconseguir una plenitud política en els seus destins, era enduta en el vertigen d’una revolució anticatalana, en essència i en presència, que faria sacrificar cent anys de renaixença nacional en pro d’una causa perduda abans de néixer. Els fets d’octubre acusen, doncs, la part negativa del recobrament d’una Nació que, a força de viure sotmesa, no sap què fer-ne dels primers assaigs de llibertat política i els malbarata en intents de revoltes absurdes. La culminació de la part negativa del nostre recobrament està en els dies de juliol de 1936. Les forces vençudes l’octubre, s’apoderen aleshores del carrer i, què fan? Quina obra resta que pugui enorgullir Catalunya? Per vergonya nostra, cap ni una. Novament ens sentim indignes d’una llibertat que ens ve a les mans i no la sabem aprofitar per altra cosa que sumar-nos a una tendència social, profundament antidemocràtica, tan antidemocràtica i tan poc catalana com el mateix feixisme, que comporta, amb la seva derrota, l’enfonsament de la Pàtria.

El dilluns dia 8 hi hagué encara un inexplicable tiroteig a la vila. El dia 9 una companyia del regiment de Tarragona entra a la població fent molt soroll amb timbals i trompetes. Comença la revenja, amb charte blanche, la política de les delacions i acusacions anònimes. Cada dia eren detinguts més ciutadans, fins a 92 el 6 de novembre. …… La violència dels fets d’octubre de 1934 i la subseqüent repressió crearen tensions soterrades entre les organitzacions obreres de Vilanova. El desig de revenja es mantingué latent fins el juliol de 1936 quan els responsables de l’ordre públic a Vilanova: el cap de la Guàrdia Municipal, el capità de Carrabiners i el capità de la Guàrdia Civil foren assassinats.

Si la protesta anticomunista i, més que altra cosa, el cansament de tres anys de Guerra Civil provocaren desercions i claudicacions de bon nombre de militants de grups que s’havien qualificat de “nacionalistes”, pot avui [abril de 1942] comprovar-se que el botiflerisme ha esta mínim i la causa de Catalunya no està del tot perduda”.

REFLEXIONS SOBRE ELS FETS D’OCTUBRE: Encara que l’Albert Virella escriví la narrativa dels fets d’octubre quasi coetàniament, també hi afegí una anàlisi o visió retrospectiva l’abril del 1942 que demostra una gran comprensió dels corrents històrics i una gran perspicàcia política. Permeteume reproduir-ne alguns paràgrafs:

I en to profètic pregona:

“Però és que en els fets d’octubre, a Catalunya, hi ha quelcom més transcendent que el simple forcejament del feixisme contra el comunisme o viceversa, hi ha el destí del poble català, barrejat lamentablement amb forces concretament indiferents, quan no oposades, a la sort de la Nació Catalana. L’ambició personal jugà el seu paper contra Catalunya. La manca de visió dels dirigents ajudà al desprestigi de la Pàtria [s’ha dit molts cops que si Macià hagués estat viu no hi hauria hagut cap 6 d’octubre; anotació de jgl]. I el pitjor és que les deduccions que podien fer-se del que resultà en les jornades d’octubre, foren tan poc profitoses que, dos anys

“L’ànima de Catalunya no és morta; immortal pot suportar els més greus cataclismes polítics i espera, tranquil·lament i calladament, la resurrecció inevitable de la Nació sotmesa”. CLOENDA: El meu coneixement sobre el digne i il·lustre Albert Virella prové de la meva relació amb el seu fill Gabriel, microbiòleg a la Universitat de South Carolina a Charleston, on s’ha distingit extremadament tant per la seva tasca de recerca com per la de professor on ha obtingut contínuament guardons atorgats per l’Escola de Medicina de la Universitat: ha acumulat fins a 7 “Golden Apples” per excel·lència en l’ensenyament, que és un rècord sense precedent a la Universitat de South Carolina. La seva muller Maria, d’estirp portuguesa és una anomenada investigadora en diabetis. En Gabriel i Maria tenen noies ja grans, distingides també en el camp professional, que els han fet avis.

14


Articles / La Veu BIBLIOGRAFIA SUCCINTA:

La Veu del Pare Ram-Mar

A Virella i Bloda. La revolució d’octubre a Vilanova. Visions d’un espectador. Institut d’Estudis Penedesencs. Barcelona 2001. (...continuació de la pàgina 16)

A Virella i Bloda. Bibliografia (1934-1995). Coordinació de Capellà, que fins i tot es quedava a dormir a la mateixa cambra, l’edició: Francesc-Xavier Puig Rovira. Ajuntament de Vilanova semblaven més que satisfets de tanta preferència i lluïen amb i la Geltrú 1995. molta vanitat la Station Wagon Ford que el Pastor els hi va regalar. Pedaç al cantó... i anar rodant... Ara ha explotat el Josep G Llauradó pneumàtic.... i fora de circulació. I per això el Cardenal i tots els Bisbes han dit: Zero tolerància amb els corruptors de menors. Fora els pederastes. I com que diu que la Història és la Mestra de la vida al donar una ullada a algunes pàgines hom es troba que després de les terribles persecucions dels primers segles, ja amb la pau de Constantí aleshores l’enemic pitjor de l’Església el va tenir dintre. Va començar un tal Arrià a predicar que Jesús no era fill de Déu i Maria tampoc mare de Déu. I amb tal èxit que hi va haver un moment en que fins el mateix Pere era heretge. No per això es va enfonsar la barca de Pere. I ja no diguem quan la governaven més que ningú les matrones romanes i quan Luter crea la seva, i Enric VIII també es fa l’amo de l’Església a Anglaterra i altres moments tan baixos que ben podien fer pensar en un final de desastre apocalíptic. I no, senyor. Amb tot el bagatge de misèries humanes que es vulgui l’Església segueix endavant produint també en molta més abundància exemples de virtut i santedat. Al lector interessat li aconsello i recomano que llegeixi el capítol cinquè dels Fets dels Apòstols. Aquella intervenció inspirada del Doctor Gamaliel en el Sanedrí segueix tenint una validesa impertorbable: “ Col·legues.... us aconsello que us oblideu d’aquests homes i els deixeu en pau. Si el seu projecte o activitat és cosa d’homes..... s’enfonsaran. Però si ve de Déu vosaltres no podreu destruir-los...” Una vegada més i tard o d’hora es comprovarà que les forces de l’infern no poden amb ella. I per un o molts Capellans pederastes que hi pugui haver seguirà havent-hi molts més de compromesos amb el celibat que seguiran servint al pròxim en el seu ministeri sacerdotal. Pare Ramon Martí, Escolapi

15


La Veu del Pare Ram-Mar UNA RELEXIÓ SOBRE EL CAS. Quan l’any passat, aquell tràgic Dimarts dia 11 de setembre em vaig haver d’esperar dos dies a Phoenix i quatre a Houston per seguir el meu viatge de vacances cap a Barcelona. I em vaig passar hores veient aquelles imatges increïbles a la televisió... jo a soles em preguntava com era possible que simultàniament , al mateix dia i quasi a la mateixa hora, es podien robar quatre avions per convertir-los en armes mortals... Em venia al cap que tota aquella tragèdia pressuposava més persones que ajudessin a preparar-ho tot, a calcular-ho tot , a coordinar-ho tot i a pagar-ho tot. I efectivament, i lamentablement així havia estat i així és. Quan ara fa deu anys jo era també un més que sorprès ciutadà que no s’explicava per què al sud centre de la ciutat la gent negre feia tanta destrossa en els seus barris, destruint, cremant i robant a mansalva com una venjança col·lectiva... també a soles em preguntava qui decidia i senyalava els objectius concrets o els establiments o negocis que havien de ser incendiats o que havien de ser respectats. Perquè sens dubte hi havia un cap o uns caps que pensaven més que tots i per tots, i dirigien d’alguna manera tota aquella simfonia de foc. Ara que tot el món està ben escandalitzat per tanta porqueria clerical i no s’acaba l’estesa de la roba bruta dels capellans pederastes. I cada matí al obrir el diari em trobo amb la mateixa brutícia dels abusos sexuals. I de les demandes judicials als Bisbats de l’Església catòlica.... em segueixo preguntant qui mou la batuta d’aquest concert de misèries humanes, qui hi ha davant o darrera de tot que bufi tan fort com perquè segueixi aquest huracà de desacreditació, qui paga les hores d’investigació de cada cas, qui té l’especial interès i el major profit de tanta campanya de draps bruts.... Per altra banda quan llegeixo en els Evangelis que un Pere fou el primer en negar a Jesús per tres vegades... I que un Judes me’l ven per trenta monedes... I que un Tomàs només creurà si pot veure i tocar... I que tots els dotze escollits eren una colla d’acollonits a l’hora de la veritat.... I així i tot van ser les pedres fonamentals de l’Església.... contra la que no podran les forces de l’infern.... em sento reafirmat en la meva fe i només espero que torni a lluir el sol... Em van preguntar els de Ràdio Única la meva opinió al respecte. Vaig dir aleshores i ho repeteixo ara que abans els cotxes rodaven amb unes cambres d’aire a les rodes. Se’n rebentava una o dos o les que fossin?... S’hi posava un pedaç i a seguir rodant. Avui afortunadament ja no hi ha cambres. Les rodes mateixes perfeccionades aguanten l’aire. Pero si t’explota un pneumàtic no hi ha més remei que canviar-lo. En els abusos sexuals a menors ja no valen pedaços. Enhorabona que si hi ha una punxada es canviï no de lloc al capellà o religiós sinó se’l faci fora del ministeri sacerdotal. Als meus primers anys d’estada a Santa Tereseta em va tocar ser espectador de tot el que feia un Pastor amb un noi que al cap de dinou anys ha presentat una demanda judicial a la Cort. Qui aleshores tenia l’autoritat no volia veure el mal i fins feia servir de conseller al corruptor de menors. Els mateixos pares del noi, enlloc de preguntar-se si era bo tan afecte del fill amb el (continua a la pàgina 15...) Les despeses de publicació dels butlletins del 2001 han sigut en part subvencionades en col.laboració amb la Direcció General de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

El Butlletí som: Pere Garriga, editor en cap i redactor. Marc Carreras, Joan Carmona i Òscar Gargallo, editors. Les opinions expressades al Butlletí són les dels autors dels articles .

Aquest número ha comptat amb les col.laboracions de: Pete Balsells, Carme Roig, Josep Llauradó, Norma Vargas, Merlin Landaverde, Roger Rangel, Laia Pagès, Christian Casanova, Jasmina Casals, Natàlia Galiana, Marc Medrano, Ingrid Martorell i el Pare Escolapi Ram-Mar, qui ha fet sentir la seva veu.

16


Butlletí 57