Issuu on Google+

CASAL DELS CATALANS DE CALIFÒRNIA

El Butlletí. Número 56. Edició d’hivern. Març 2002

B U T L L E T Í

PO Box 91142, Los Angeles, CA 90009 Tel (310) 640 88 47 Email 105333.325@compuserve.com - http://www.casalcalifornia.org

Paraules del President

ÍNDEX Paraules del President

Congratulations to the Grup Dansaire for the great success at the presentation in San Francisco. The comments received were extraordinary and this, thanks to the persons that made it possible: Joan Comellas, as director; Teresa Wroblewski as a continuous participant; to Quimet and Nuri Andreu and their daughter Wendy and to Carme Roig for their continuous support. Also to our hard-working secretary, Peter Garriga, who has coordinated all these activities. We really appreciate your effort.

Després de l’esmentada presentació a San Francisco, el Grup Dansaire farà una altra presentació a San Diego, en honor a causes hispàniques. A tots vosaltres, moltes gràcies.

After the presentation in San Francisco, the Grup Dansaire will also make a presentation in San Diego, honoring Spanish causes. To all of you, thank you, thank you, thank you.

Al gener, coincidint amb la visita d’en Jordi Pujol a San Francisco, el nostre secretari, Pere Garriga, va suggerir l’atorgament de la doble nacionalitat pels catalans que han viscut als Estats Units i estan en possessió de ciutadania americana. També va demanar que aquesta petició fos tramesa al govern Espanyol per què s’iniciessin les accions pertinents. Les disposicions actuals creen un seriós desavantatge pels catalans que han viscut als Estats Units i volen tornar a Catalunya per jubilar-se. Esperem que el govern Espanyol adopti mesures per solucionar aquest problema a temps.

In January, when President Jordi Pujol was in San Francisco, our secretary, Peter Garriga, requested from the President that dual nationality be considered for Catalans that have lived in the United States and have acquired American citizenship and that this request be transmitted to the Spanish government for action. This is a serious disadvantage to many Catalans that have resided in the United States and desire to retire in Catalonia and this is something that we hope that the Spanish government will take up in due time.

S’acosten les eleccions i insisteixo en que tots participeu en el Casal: sigueu membres actius del Consell i voteu per les diferents posicions que s’ofereixen.

Elections coming up. I urge all of you to participate in our Casal and take active part in being part of the Board of Directors and also vote for the different positions that are open for selection.

Moltes gràcies a tots.

Reunió del Consell

(2)

Assemblea Anual

(4)

Petició a Jordi Pujol

(5)

Presentació del Grup Dansaire

Notícies

Felicitacions al Grup Dansaire pel gran èxit de la seva presentació a San Francisco. Els comentaris rebuts van ser molt positius. Voldria donar gràcies a les persones que ho van fer possible: en Joan Comellas, com a director; la Teresa Wroblewski, que intervé amb constància; el Quimet i la Nuri Andreu, la seva filla Wendy i la Carme Roig pel seu suport continu. També cal agrair l’èxit al nostre secretari Pere Garriga, qui sempre treballador va coordinar totes les activitats. Agraïm de tot cor el vostre esforç.

(1)

Casal:

a San Francisco

Words of the President

(7)

Thank you very much Pete Balsells President del Casal dels Catalans de Califòrnia

Pete Balsells President del Casal dels Catalans de Califòrnia

(9)

Articles Visita del President Pujol

(11)

L’època del Comellas

(16)

One hundred years in Barcelona

(20)

Parlant de ballar

(22)

La veu del Pere Balsells

(24)

1


Casal Des del Consell ... Internacional i del president de la Penya Barcelonista. Es tractaran els acords relacionats a aquestes qüestions més endavant.

Reunió Ordinària de Consell Diumenge, 2 de desembre del 2001 La reunió ordinària del consell va començar a les 11:15 del mati a la sala de reunions del Rancho Dominguez. Van assistir el president Pere Balsells, el vice-president Joan Furné, el secretari Pere Garriga, la tresorera Patrícia Petherbridge, les vocals de relacions públiques Carme Roig i de activitats socials Teresa Wroblewski i els vocals Cristina Vargas i David Escandell. Es va excusar el vocal Joan Bertran. També van assistir a la reunió el Quimet i la Nuri Andreu, en Joan Comellas, i els becaris Jordi Amatller, Joan Carmona i Marc Carreras.

Tresoreria. La tresorera va informar que al compte del Casal hi ha en l’actualitat $9867. Aquesta quantitat inclou l’ingrés de les dues subvencions (400 mil pessetes de la Generalitat i 300 mil pessetes del govern central). Subvencions. Els projectes del 2001/2002 del Casal que seran ajudats per subvencions són: el grup dansaire, el butlletí i el cau. a) Grup Dansaire. El secretari va informar sobre la invitació de Humanities West de San Francisco a participar en els actes culturals entorn a Catalunya. S’ha parlat amb l’organitzadora, Silvia Mazzone, sobre la programació. El Grup Dansaire actuaria a primera hora de la tarda del dissabte 9 de febrer. Humanities West es faria càrrec de la major part de les despeses de transport i d’una nit d’allotjament. El consell va aprovar que el resta de les despeses del desplaçament siguin pagades per les subvencions i/o el Casal.

Es va seguir el següent ordre del dia: Lectura de l’acta de l’ultima reunió Correspondència Tresoreria Subvencions

b) Butlletí. El secretari va informar sobre la marxa del Butlletí. El de tardor esta llest i es publicarà la setmana entrant gràcies al gran treball que han fet els becaris responsables. En Marc Carreras es el becari coordinador d’aquesta activitat. El consell va aprovar que les despeses del butlletí que resten per aquest any siguin pagades per la subvencions a discreció del secretari.

Eleccions al consell Noves Iniciatives a) Visita del president Pujol b) Penya Barcelonista

c) Cau. La Carme Roig va parlar del Cau. S’han fet varies trobades durant el mes d’octubre i novembre. Les reunions són al Community Center de Santa Monica. Dos de les principals preocupacions del Cau han sigut trobar un mestre o assessor per dirigir les trobades i un lloc propi per les reunions. S’han entrevistat possibles mestres facilitats per l’agregat cultural del consolat i de resposta al anunci al Butlletí. D’aquests només hi ha hagut un candidat que s’ha compromès a participar en el Cau. La Carme ha escrit una descripció de les responsabilitats del mestre. El consell ha acordat aprovar el candidat amb una paga de $100 per trobada a discreció de la Carme Roig. Sobre el lloc de reunió del Cau, la Carme ha donat un breu resum de les gestions que s’han fet en aquest sentit. De moment no s’ha trobat un lloc que reuneixi les condicions necessàries. Els llogaters en alguns casos tampoc veuen de bon ull que el local sigui una escola o un lloc de reunions socials! . El lloc on es reuneixen ara sembla complir suficientment bé les necessitats. El mestre

c) Projectes becaris d) Centenari Alberni e) TV Catalana Internacional f) Organització Festa de Nadal Acta. Es va llegir i aprovar l’acta de l’última reunió del consell del 16 de setembre. Correspondència. Es va llegir la correspondència rebuda de la Generalitat (9 octubre) i de la Consejeria Laboral y de Asuntos Sociales de la Embajada de Espanya (24 setembre) relacionat a les subvencions rebudes aquest any. També correspondència de l’IPECC demanant que proposem candidats pel premi Batista i Roca i de la Televisió Catalana

2


Casal podria fer-se responsable de comprar i guardar els materials manteniment d’arxius, fons biogràfic i biblioteques del Casal; del Cau. servei de traducció de vídeos; manteniment de material didàctic de llegua catalana; fomentar relacions de joventut Eleccions. Els candidats als càrrecs del consell es presentaran del Casal i informació de projectes amb joventut catalana; etc. a l’assemblea anual del Casal. Es va aprovar programar El secretari voldria que per cada activitat hi hagués un soci l’assemblea el 17 de febrer. del Casal assessor. El secretari va quedar responsable de desenvolupar els projectes i buscar assessors. Calendari. L’actuació del Grup Dansaire a San Francisco ha ocasionat la modificació de la data de l’assemblea. El calendari Televisió Catalana Internacional. Es van llegir varis contactes ara queda de la següent manera: que el Casal ha tingut amb Televisió Catalana relacionat a una programació que preparen sobre els catalans que viuen fora Festa de Nadal 15 de desembre, 2001 de Catalunya. Es va acordar que el Casal enviï l’enquesta que ens han tramès a tots els socis i que s’inclogui en el Butlletí Assemblea: 17 de febrer, 2002 de Tardor. Aplec de Primavera: 28 d’abril, 2002

Organització Festa de Nadal. Es van repartir les responsabilitats per la festa de Nadal del 15 de desembre. S’han recollit en un full apart.

Festa Sant Joan: 22 de juny, 2002. Visita del President Pujol. El Balsells va informar sobre la visita del president Pujol a Califòrnia a mitjans del mes de gener. La seva visita seria principalment una de treball per a fer contactes comercials i industrials que puguin beneficiar a Catalunya. No visitarà el sud de Califòrnia. Balsells, juntament amb UCI, gestiona fer una presentació al president on es proposaria potenciar un centre de recerca amb col·laboració dels becaris, professorat i indústries catalanes i californianes.

Altres assumptes. Premi Batista i Roca. El Casal va proposar a Joan Comellas, director del Grup Dansaire, per tercer any consecutiu per aquest premi anual que atorga l’IPECC. Director del Grup Dansaire. Joan Comellas va recomanar que es fes un esforç per buscar un nou director del Grup Dansaire perquè no es perdi el grup després de la seva pròxima jubilació.

Penya Barcelonista. Es va informar sobre els contactes que s’han fet amb aquesta penya. El Butlletí de Tardor presenta un article sobre aquesta associació futbolística ubicada a Pasadena. El seu objectiu es formar joves. Porten tres anys. En l’actualitat tenen 8 equips de nens i nenes entre 6 i 16 anys. Han guanyat bastants trofeus i s’han desplaçat ja a Barcelona on han sigut molt ben rebuts. Voldrien establir una relació amb el Casal. es va acordar que el secretari proposés al president de la penya Paul Walker fer una exhibició de futbol al pròxim aplec de primavera. També que la penya ens donés idees concretes de com el Casal els podria ajudar.

Pere Garriga Secretari

Projectes Becaris. En l’actualitat la beca Balsells compta amb 12 becaris residents a Califòrnia. En l’actualitat col·laboren en quatre tasques pel Casal: Butlletí, Pàgina Web, Vilaweb, Paella als dos aplecs. El secretari va proposar una sèrie de nous projectes de col·laboració de diferent duració. Entre ells: visites del Cau a UCI per mostres d’experiments de ciència, reis i esport; ajudes al secretari de treballs informàtics en preparació de directoris i base de dades; col·laboració amb projectes del NAFCA; formular les bases del Premi Balsells;

3


Casal bastant per de sota les quantitats sol·licitades. Atès a la manca de finançament es van suprimir els projectes de cinema català I havaneres i reduir l’abast del projecte Cau. El Casal va comptar amb 95 socis d’alta durant l’any. S’han inscrit 11 nous socis en el decurs de l’any. I s’han donat de baixa 9 socis. Des de començaments d’any han renovat 51 socis.

Acta Assemblea Anual de Socis Diumenge, 17 de febrer del 2002 El diumenge 17 de febrer, a les 11 del matí, s’ha celebrat l’assemblea ordinària del Casal a la sala soterrani del Rancho Dominguez. A la reunió han assistit el president Pere Balsells, el vice-president Joan Furné, el secretari Pere Garriga, la tresorera Patricia Petherbridge Hernandez, i els vocals Carme Roig, Anselm Bossacoma, Cristina Vargas, i Teresa Wroblewski. A més els socis Montserrat Jason, Elisa de Val, Màrius Cucurny, Agustí Guardino, Nuri i Quimet Andreu, Joan Comellas, Josefina Vidal, Marc Carreras i Laia Pagès.

Informe de la Tresorera La tresorera ha presentat un resum dels ingressos i despeses del Casal, d’octubre a octubre entre el 2000 i el 2001. Els ingressos han estat $ 12,825.56 mentre que les despeses han sigut $ 10,867.63. Els ingressos inclouen les subvencions $ 3,612.42. Al compte corrent del Casal en el dia d’avui hi ha $9,142.33.

L’ordre del dia anunciat era el següent: Informe del President

L’informe de la tresorera ha suscitat una sèrie d’aclaracions i preguntes. Entre elles:

Informe del Secretari

a) Informar sobre el compte que la família Balsells va donar al Casal en l’any 94 per fins culturals. El secretari ha informat que aquest compte està invertit en CDs i té en l’actualitat uns $25 mil. S’ha demanat que s’expliquin les bases que regulen com es poden gastar aquests diners i demanar propostes als socis de com es podrien utilitzar.

Informe de la Tresorera Grup Dansaire Cau Mainada Aplec

b) Fer el resum de les despeses i ingressos de gener a gener del 2001.

Eleccions

S’ha informat que des de fa alguns anys no s’han fet declaracions a l’IRS. El president ha explicat que el seu comptable, que les havia fet en el passat, li havia dit que els ingressos del Casal estaven per de sota el mínim que es requereix per a haver de fer declaracions. Ha demanat a la tresorera que li donés els ingressos i despeses del 2001 i tornaria a informar-se de la qüestió.

Altres Qüestions Informe del President El president ha començat amb el seu informe. Ha manifestat la seva satisfacció amb el progrés del Cau de Mainada i amb les brillants actuacions del Grup Dansaire, sobretot la més recent al certamen de Humanities West al Herbst Theater de San Francisco. Ha destacat també la proposta d’ampliació de la beca Balsells presentada al president Pujol el mes passat durant la seva visita a San Francisco.

Informe sobre el Grup Dansaire

Informe del Secretari El secretari ha fet un breu comentari sobre els projectes culturals que el casal havia projectat a començaments d’any: el Cau, els del Grup Dansaire, el Butlletí, el festival de cinema català i actuació d’un grup d’Havaneres. Es van demanar a la Generalitat i al govern central subvencions per a finançar aquestes activitats. Aquestes entitats van atorgar subvencions de 400 mil i 300 mil pessetes respectivament,

4

En Joan Comellas ha informat sobre les últimes actuacions del Grup Dansaire. En particular s’ha esmentat la gran actuació del grup a San Francisco al Herbst Theater en el programa Barcelona 100 Years de Humanities West. S’ha parlat també de l’excursió el dia següent de l’actuació a les caves Glòria Ferrer de Freixenet de Sonoma. En Joan Furné, que és el director de les operacions de Freixenet als EUA, va fer que el Grup Dansaire tingués un bon acolliment durant la visita. El secretari ha informat que el 20 i 21 de juliol la casa Glòria Ferrer celebra les seves tradicionals Festes Catalanes a Sonoma. S’ha proposat organitzar una excursió per anar-hi. En Comellas ha proposat que el Casal faci una carta d’agraïment a la Carme


Casal Farreras que va proposar a Humanities West l’actuació del En Màrius Cucurny ha informat que organitza el curs Service Grup Dansaire. Learning dins del qual, alumnes han de realitzar tasques en centres socials. Proposa que així ajudin en projectes del Casal. Informe sobre el Cau La Carme Roig i la Josefina Vidal han informat sobre el Cau. La Carme ha explicat que el cau es reuneix cada 15 dies al Community Center de Santa Monica. Tenen el local llogat per unes hores aquests dissabtes fins a finals de març. El Cau està en un estat embriònic encara. El nombre d’estudiants pot variar bastant de reunió en reunió. Ara tenen l’assistència d’un jove català, l’Oriol que ajuda a organitzar les activitats del Cau. Els projectes del Cau varien de mes en mes. Ara tenen projectat fer uns caps grossos de guix. El president ha demanat que un responsable del Cau escrigui un informe mensual sobre les seves activitats, projectes i despeses. Ha demanat que es programés per endavant les activitats del curs. La Carme ha proposat fer activitats en torn a l’any de Gaudí. S’ha proposat invitar a Eliseu Oriol i a l’esposa de Roger Rangel fer demostracions sobre aquest tema. El secretari farà la proposta al Sr. Oriol.

Pere Garrriga Secretari

Petició a Jordi Pujol Durant la visita del President Pujol a San Francisco el Casal va presentar la peticio de suport al problema de doble nacionalitat. Sota copiem aquesta carta redactada en nom d'alguns socis que explica el problema de catalans imigrats als Estats Units i que voldrien que Espanya reconegues la seva nacionalitat espanyola que han hagut de renunciar al fer-se ciutadans americans.

Josefina Vidal creu que el problema principal del Cau és no Los Angeles, 15 de gener del 2002 tenir un local fix. S’ha proposat fer una comissió per estudiar un pla per a aconseguir-lo. La comissió serà integrada per Honorable Jordi Pujol Furné, Garriga, Vidal, Vargas, Cucurny i Bossacoma. El Garriga convocarà la primera reunió. L’objecte de la comissió serà President de la Generalitat de Catalunya presentar al consell un projecte per a aconseguir una seu pel Casal. Sr. President: Eleccions

Benvingut! Us desitgem una agradable i profitosa estada a Califòrnia.

Sobre les eleccions anuals del casal s’ha decidit fer una crida als socis per a presentar candidats. Els càrrecs elegibles són els que caducaven el 2001, o sigui: president, secretari, relacions públiques. Queda per saber si la posició de vocal de cultura està vacant donat a la falta d’assistència d’aquesta vocalia a les reunions del consell. Els candidats es presentaran a l’Aplec de Primavera. La elecció s’efectuarà durant el mes de maig. La web del Casal es podrà usar per a presentar les biografies del candidats.

A la vegada, volem fer-vos arribar una petició. Amb tot el respecte, us demanem la vostra intervenció en un assumpte de la màxima importància per tots els catalans que residim en aquest estat i en els de la resta dels Estats Units.

Aquest país pot oferir molt a les persones amb ganes de treballar i aprendre. Algunes d’elles han assolit èxits importants aquí, però molt pocs, independentment de la seva realització professional o personal als Estats Units, han deixat Aplec de considerar Catalunya com la seva pàtria. Això, independentment de si, per raons circumstancials, han adquirit L’aplec tindrà lloc el 28 d’abril. Es farà la pròxima reunió de o no, la nacionalitat del país on resideixen. consell el 14 d’abril per a organitzar l’aplec. S’invitarà el F.C.BarcelonaUSA a fer un partit d’exhibició. S’invitarà al Malgrat aquest fort arrelament al seu país, molts catalans cònsol a assistir a l’aplec. quan retornen a la seva terra són considerats estrangers, perquè d’acord amb el Codi Civil de l’Estat espanyol, tot Altres qüestions “súbdit” que adquireixi una segona nacionalitat, perd la que li

5


Casal correspon per naixença.

dent legal. En el moment de la jubilació, per exemple, si aquest immigrant desitja tornar al seu país i rebre allà la pensió que li correspon pel seu treball als Estats Units, el govern americà li descompta un 25%, en concepte de “alien tax”.

Es tracta de una legislació arcaica, que ja ha estat abolida a una sèrie de països: ni França, ni la Gran Bretanya, Irlanda, Canadà o Mèxic, per exemple, posen cap obstacle a la doble nacionalitat. L’Estat espanyol l’admet tan sols quan es tracta de ciutadans de països llatinoamericans o de les Filipines, és a dir, de les antigues colònies espanyoles.

Sr. President, molts dels catalans que vivim als Estats Units creiem que es hora de reformar lleis que van ser revisades per darrera vegada fa gairebé un quart de segle. Ni corresponen a la globalització d’aquesta època, ni a les necessitats dels pobles i els seus ciutadans, que cada cop més busquen oportunitats fora de les pròpies fronteres.

Això situa als que vam immigrar als Estats Units en una situació de discriminació i desavantatge respecte a aquest últims. Per exemple, no solament els nascuts a qualsevol país de l’Amèrica Llatina poden tornar a l’Estat espanyol per treballar o estudiar amb plenitud de drets, sinó també els seus fills i nets. Es dóna precisament el cas, en aquests moments, de que s’està desenvolupant una activa campanya cívica i política a Catalunya per el “dret al retorn” dels qui van immigrar a Amèrica Llatina i els seus descendents.

La doble nacionalitat no tan sols pot afavorir als ciutadans que surten, sinó al país propi. Si aquest facilita la seva tornada, s’enriqueix també amb els coneixements i l’experiència que han adquirit al país d’acollida. No cal dir, que quan es tracta d’un país capdavanter en molts terrenys, com és els Estats Units, les avantatges d’aquesta aportació podrien ser notables.

Els catalans immigrats a altres països, com els Estats Units, no comptem, per ara, amb cap suport a nivell legislatiu ni popular. Però a més, ens trobem amb una difícil disjuntiva.

Ningú és més conscient que vos, Sr. President, dels beneficis que poden proporcionar els intercanvis culturals, tecnològics i de tot ordre amb aquest país. Aquest, és evidentment, una de les seves raons del seu viatge a Califòrnia.

Des de l’any 1996, les lleis migratòries dels Estats Units s’han entumit. Si abans d’aquesta data, un resident legal gaudia aquí pràcticament, de tots els drets i protecció que s’atorguen als ciutadans, - amb excepció del dret al vot o al treball en organismes del govern—d’ençà la reforma migratòria, els residents legals van veure retallats alguns d’aquests beneficis. És més, s’ha fet evident, que ningú els garanteix que en puguin perdre més encara, en futurs canvis polítics i legislatius.

Els catalans que sortim a l’estranger som ambaixadors de la nostra terra allà on anem a raure, expandim la llengua i cultura catalanes pel món, a nivell individual i de grup. El que és més, mitjançant la nostra conducta i tarannà procurem deixar sempre ben alt el nom de Catalunya. Desitgem ser sempre considerats catalans, no tan sols fora de Catalunya, sinó sobretot a la nostra terra, tan si hem adquirit o no, una segona nacionalitat.

D’altra banda, els incidents de l’onze de setembre han afeblit la protecció que els atorgava la carta de residència, donat que avui en dia, existeix als Estats Units una desconfiança intrínseca vers als estrangers.

És per això, Sr. President que demanem avui la vostra intervenció i ajut per tal de que es revisin les normes obsoletes del Codi Civil de l’Estat espanyol, amb relació a la nacionalitat.

Tot això porta a que a molts residents legals d’aquest país, els faci recança seguir en aquesta situació de vulnerabilitat, i sentin la necessitat d’optar per les garanties que ofereix la condició de ciutadans. És lamentable i injust que en el cas dels ciutadans de l’Estat espanyol això comporti perdre la seva nacionalitat, i amb ella, els drets i responsabilitats que els corresponen.

Moltes gràcies pel seu temps i la seva atenció. Respectuosament, Els Catalans de Califòrnia.

És cert que es pot optar per romandre aquí com a residents legals, però això equival a viure amb una situació d’inseguretat poc desitjable. En realitat, fins i tot abans de l’enduriment de les lleis migratòries, ja hi havia clares desavantatges per un estranger que treballés i visqués als Estats Units com a resi-

Pere Garrriga Secretari

6


Casal Presentation of Grup Dansaire Catalunya at the Humanities West program

of wine without spilling it. The dance is a very popular Catalan tune and our young graceful Wendy Andreu will gracefully dance it instead of Hereu Riera.

One Hundred Years in Barcelona

Here’s another popular dance. Some, such as this one, have a comical bent. It’s called “La Tirotitaina” and comes from the Herbst Theater, San Francisco beautiful Pallars area in the Pyrenees. This is high country with green meadows, cows and lots of mud. The people here February 9, 2002 wear protective wooden shoes or “esclops” and so do our Some say that man has a need to find fulfillment by express- dancers. Dancing with wooden shoes? There’s a funny image ing himself. He communicates his feelings in many ways. right there! Among them dancing. Since the earliest times when we gathered to celebrate successful harvest, to start courtships, or to While the dancers do a quick change of costume I’ll tell you worship gods dancing has been present. And to this day, something about the Group Dansaire. All of our dancers are with all of our sophistication, who can argue that it is of no members of Casal, a Catalan social, cultural and fraternal assoless social significance? ciation based in Los Angeles. Casal was organized in the early 80s and our members, who don’t necessarily have to be Catalan, Thus, it is not surprising that Catalan communities, like people come from all walks of life. We love to get together to speak from all lands on earth, would develope their own distinctive our language, recall old dances, eat a good meal and dance dances, transmitted from generation to generation, and modi- our sardanas. fied by each according to the fashions of the day. They arrive to us today as living traditions. The outfits the dancers are wearing are traditional Catalan costumes. Their footwear are “espardenyes” or “espadrils” The dancers are gathering now to perform the first of these originally made out of rope (espart), a vegetable fiber, with a dances. In this case perhaps the most important and popular cloth top and long laces. Such a type of shoe was used for dance of Catalonia, the Sardana. If you’ve never seen a thousands of years with little change and prevalent throughsardana before prepare yourselves for a surprise. It’s a ring out the country until a generation or two ago. We also have dance to be danced by a community. Different versions of it seen the red “faixes” or waist bands, a very common attire were probably performed throughout the Mediterranean for also of Catalan farmers up until a few years ago. The men’s ages. short trousers are typical 18th century garb. Something missing is their hat, the “barretina”, a distinctive woolen sock type This sardana is called Roda de Ter, a town along the banks of of head gear, worn for centuries in the countryside. the Ter river that traverses the heart of the Empordà region of northernCatalonia, where this form of the ring dance origi- The music you hear is played by an 11 musicians orchestra nated. The Empordà, by the way, derives its name from called a “cobla”. The sound is somewhat peculiar because of Ampuries, the Greek Emporium or market place, the first Greek the instruments it uses. Besides the horns and trumpets there settlement at the dawn of Catalonia’s history. is the tenora, a long tenor oboe, which sings the melodies. There is also the flabiol, a piccolo type instrument, and the The dancers are trained and directed by Joan Comellas and a tamborí, a minute drum. The sardana is danced today throughgood deal of the success of the group should be credited to out Catalonia. One of it’s beauties I think is the way it brings a him. Mr. Comellas is a native of Berga, nestled in the foothills communty together. It’s a social ritual. It’s a dance of solidarof the Pyrenees. The next dance, “Ball de nans nous” or ity. All are invited to join in the ring and express themselves “Dance of the elves” was once danced with large paper- together. maché heads, to emphasize that these were Catalan hobbits . Every Sunday in Catalonia one can find places where sardanas This next dance is from Montblanc, a walled city, wonderfully are danced. These are public dances performed in streets or restored, in southern Catalonia. There’s a story that goes squares. For many years, there have been sardanas in front of with this dance. Hereu Riera was a rich farmer whose sweet- the Barcelona cathedral on Sunday noon and in front of City heart had become very ill. He promised the Lord that if she Hall in the afternoon. The dance, as it is coreographed today, would get well he would dance over a cross resting on glass dates from the mid 18 hundreds. The music and dancers have

7


Casal terrorize the streets in their patrol around the village. They move to the beat of a drum carrying powerful firecrackers at the edges of their pitchforks. Here we find elements of the wildness that can take hold of Catalans, the “rauxa” of their personality. Whereas the sardana may demonstrate their “seny”, the devils may be their “rauxa”. Seny means the ability to do what is wise, just and correct. And rauxa, the ability to let all the stops out, to cancel all restraint and embrace a morbid sense of wildness.

to adhere to certain rules. Though the melodies change the structure of the music is fixed. In every sardana dance ring there is leader who is attentive to the changes in the music and calls out the beginning and ending of each sequence. Perhaps some of you will recall the opening of the Barcelona Summer Olympics of 1992. It was a most spectacular inauguration. It started with five huge rings of sardana dancers filling the Olympic stadium depicting the five Olympic rings. The sardana has been endorsed by UNESCO as a dance for all humanity, worthy for all of us to learn. A Sunday is set aside in June called Sardana Day to encourage all to come hold hands together this dance, where freedom, joy, solidarity and moderation blend.

Both of these traits have been present throughout Catalonia’s history. With “seny” Catalonia has learned to build a build an enterprising forward looking society, with “rauxa” it has suffered through violent revolutions. Vicens Vives, a great Catalan historian has said that in the last 5 centuries 11 important Another aspect of Catalan dances is its rich gallery of giants, revolutions – more than any other country in Europe. large heads, beasts and monsters. Most towns of Catalonia have their unique set of such characters. The giants are usu- The dancers are ready again and we will start with another ally 10 feet tall couples depicting legendary heroes of Catalonia. Sardana. This is a free form Sardana, for show, where certain When called upon they dance. The large heads (“cap liberties have been taken. The sardana is combined at the grossos”) are usually comical or even grotesque characters, start with a Galop to introduce the dancers. some imaginary, some real, to make fun. The beasts and monsters are something else. In my grandparents hometown of For the next three dances we go to back to Berga, Mr Comellas’ Vilafranca there was a fierce black fire spewing dragon that hometown. The first was performed on a big holiday in front inspired fear in children and respect in elders. When he danced of the Church after the mass honoring the patron saint of the (carried by a very strong fellow) everyone stayed away at a town. It has a soft melody and perhaps because if its religious safe distance. He was made in the early 15th century. He was connotations is called “Ballet de Deu”, “God’s Dance” perthe towns mascot, sure to defend it ward off the worst evils. formed by Joan Comellas and Nuri Andreu. Around Christmas throughout Catalonia there is a type of religious-popular theatrical performances called: “El Pastorets” or “The Little Shepherds”. The plots usually revolve around how a group of simple shepherds set out to find the Infant Jesus in the stable manger of Bethlehem and how they outsmart Satan who is continuously trying to thwart them. The climax of course is finding the glorious manger. At that point the shepherds dance a sardana in front of the Infant. The music is recorded from a live performance if you listen carefully.

Then we have the human towers, seven, eight, nine and ten stories high. We’re living in the golden age of these now. When I was a boy only two or three towns had them. Now there are 40 or 50 “colles” who build them. This is another community enterprise. A successful colla requires about 200 men and women. To watch a tower grow is very thrilling. They can be a pillar consisting of only one person standing on the shoulders of another. They’ve built them 8 persons high recently! Or they can be towers of 2 or more persons per story. To be successful the foundations of these towers have to meticulously be laid and require at times more than 100 individuals. This is also a dance because once the third story is reached the music of “la gralla” starts to play its heralding tune. The people are hushed as the tower, sometimes shakely, grows to the rhythms of the music. As the upper stories are built the lighter weight, more agile members of the group climb to the top. The last to top it, a brave boy or girl, salutes and quickly descends to the applause and jubilation of the crowd.

This last dance was performed to inaugurate the Corpus festivities of June in Berga. It is popularly called the PATUM, a wild festival which can be traced directly to the late 14th century but no doubt has roots in prehistoric festivals. Berga is named after the “bergatani” an Iberian tribe mentioned by Roman historians.

Finally we have the more extreme forms of dance – the devils or diables. Together with a frenzy of young people they will

(Text of Peter Garriga’s presentation)

8


Notícies Un curset de perfeccionament del català

Festa Aniversari del Pare Jordi Duran

La Generalitat ens ha fet arribar un curs de llengua catalana, “El Català Diari”, que podria ser interessant pels qui volguessin aprendre a escriure millor el català. És un curs que ha ofert el diari El Periódico i consta de 15 unitats en forma de CD-ROM i fitxes. Els destinataris del curs són persones que en general volen tenir un coneixement ampli, precís i adequat de la llengua catalana per a utilitzar-la en qualsevol situació comunicativa. Seria una manera de preparar-se pels exàmens dels nivells B i C de català del departament de cultura. Per tant, no seria un curs per a principiants.

El dos de febrer, un dissabte al vespre, el Grup Dansaire va participar en un homenatge que la comunitat de la parròquia de Santa Rosa de Lima feia al Pare Jordi Duran amb motiu de complir-se el seu 75è aniversari. Va ser una festa molt simpàtica a la sala parroquial que estava plena de gom a gom de feligresos i amics. El Pare Duran, que és soci del Casal, es va ordenar sacerdot a l’Estadi de Montjuïc durant el Congrés Eucarístic del 52. Va estudiar a Burgos a l’escola de missioners i va ser destinat de bon principi al Japó. Eren temps difícils de postguerra en aquest país i el Pare Duran té moltes anècdotes a contar d’aquesta experiència. Després va ser destinat als EUA i a partir dels anys 60 ha treballat en la zona del sud de Califòrnia. El Pare Duran, que ara té el títol de monsenyor, es d’un temperament alegre i tranquil i d’un tracte molt agradable. Ens va dir que ara amb els 75 es retiraria però seguirà vivint en un piset a la vora de la rectoria i segurament influint en la marxa de la parròquia. Vam poder observar moltes mostres d’afecte entre el públic que assistia a la festa. Va convidar al Grup Dansaire a seure al seu costat després de l’actuació durant el què quedava de festa i menjar amb ell el què servien. I ens va assegurar que vindria al nostre pròxim aplec.

Els CD ROM són compatibles amb qualsevol ordinador que tingui Windows 95/98/2000 i 32 Mb de memòria RAM, lector de CD ROM i monitor VGA en color de 800x600 de resolució. I amb Internet Explorer 4.0 per comunicar-se amb els redactors. Les unitats tenen continguts en ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, comunicació oral, comprensió lectora i expressió escrita. Els que estiguin interessats en seguir aquest curset es poden posar en contacte amb el secretari, Pere Garriga a pcgarriga@cs.com

El Pare Duran amb el Grup Dansaire

9


Notícies La Festa de Nadal

Reunió del NAFCA a Houston

El Casal va celebrar la seva tradicional festa de Nadal amb El 8 de desembre passat es va reunir a Houston la junta molta animació i un bon aplec de nens i nenes que venien a directiva de la North American Federation of Catalan Assotractar amb el cagatió i el Santa Claus. ciations. El president de NAFCA, David Cardús, va informar que quatre governadors d’estats americans (Maryland, Texas, L’orquestra Good Vibrations va amenitzar el ball i unes quantes Pennsylvania I Houston) i un alcalde van declarar l’11 de bones cuineres del Casal es van presentar amb els seus gall setembre Dia de Catalunya en les seves jurisdiccions. d’indis. Després es va fer el brindis amb cava i el torrons Malauradament la tragèdia d’aquell mateix dia a Nova York i tampoc van faltar. Tothom s’ho va passar be. Abans que ens Washington van produir un calfred a l’alegria dels catalans. adonéssim ja era hora de plegar. La festa es va acabar amb Esperem que en el futur puguem seguir commemorant aquest una sardana. dia de tristos esdeveniments tant pels catalans com pels americans. La petició es va fer gràcies a la col·laboració de Afegim algunes fotos. A veure si endevineu qui fa de Santa l’American Institute for Catalan Studies. Potser el Casal podria Claus. presentar una petició similar al governador de Califòrnia. Una nova iniciativa del NAFCA és el de poder transmetre millor la nostra llengua als nostres fills i nets. Es un problema poder-ho fer efectivament pels que vivim en aquest país. Les millor edats per a esdevenir multilingüe és fins els 10 anys. En aquestes edats la llengua s’acostuma a aprendre a casa. La situació es complica quan només un o cap dels pares parla el català. Aleshores cal l’ajuda de mitjans d’ensenyament. Voldríem demanar a la Generalitat que desenvolupi uns mitjans apropiats per a ser utilitzats pels pares o avis.

La mainada amb el cagatió i l’avi

Inclòs en el butlletí hi ha un qüestionari sobre això. Es recolliran dades per a presentar a la Generalitat. Us demanarem els noms i les edats dels vostres nens i els vostres coneixements del català. Feu arribar aquest qüestionari a famílies que coneixeu que podrien estar interessades. Us demanarem que ens feu arribar les vostres respostes al Casal amb la major brevetat per a tirar el projecte endavant que creiem podria ser de gran utilitat.

El Santa Claus encantat del bon comportament de la Teresa Wroblewski

10


Notícies / Articles Necrologia

molt difícil venir als aplecs del Casal i la seva presència era molt infreqüent. Mai però han deixat de ser socis. I llegeixen àvidament el nostre butlletí de cap a peus. Malauradament el pes dels anys ha anat minvant la seva salut. En el 97, el Josep, que havia estat bastant malalt l’any anterior del cor, va prometre, amb aquella voluntat que el caracteritzava, que si tenia les forces vindria a l’Aplec de Primavera. I així ho va fer. Recordem bé els que el vam saludar en aquella ocasió la gran alegria que portava al abraçar-nos. L’emoció va ser massa però; es va desmaiar tot just començada la festa i va estar internat en un hospital per uns dies abans de tornar a Apple Valley. A l’any següent va morir.

El primer de febrer va morir en Samuel Lemoine, el pare de la Norma Cristina Vargas, de complicacions d’una pulmonia. Tots els què havíem tractat aquest senyor haurem quedat entristits per la notícia. Malgrat la seva avançada edat, sempre l’havíem conegut com una persona plena de ganes de viure, d’immensa curiositat, gran capacitat d’entusiasme i al corrent de tot el què passava pel món. Tenia l’habilitat de veure l’humor que sempre roda entre els nostres quefers i preocupacions. I fins l’últim va gaudir donant un tomb per la pista de ball al pas d’un tango amb la seva esposa, filla o netes. Era un incondicional del Casal i no faltava mai a cap de les nostres festes. Lliçons ens ha donat a tots de com viure fins a la La Paquita Sambres, la més jove de les dos germanes, ara és la plenitud dels anys. El nostre condol a la seva família. que es troba més delicada de salut. De fa temps se li va declarar un càncer que porta controlat en l’actualitat. Més recentment però ha tingut problemes amb el cor. Ara s’està recuperant a casa d’una recent estada a l’hospital. La Cinta veu a la seva Des d’Apple Valley germana cada dia. I les filles i nets els estimen i tenen cura Molts dels nostres antics socis recordaran els matrimonis d’ells. Sambres i Salvador. Per molts anys havien sigut socis incondicionals del Casal, aquells que mai falten a una festa ni Des del Butlletí els amics del Casal us trameten Paquita, René regategen la seva ajuda quan és necessària. Durant els prim- i Cinta els seus records, millors desigs i afecte. ers anys de la nostra entitat havien format part del grup que amb la Maria Dolors Martí havien donat l’empenta necessaria perquè puguessim arrencar bé. Eren dues germanes, la Paquita Visita del President Pujol i la Cinta casades amb el René Sambres i el Josep Salvador respectivament i vivien a l’est de Los Angeles per la zona de La passada setmana el President de la Generalitat Jordi Pujol El Monte. El Josep Salvador havia sigut un dels nostres prim- va visitar Califòrnia. Pujol va visitar diverses empreses i ceners tresorers. Era un home molt simpàtic, sempre disposat a tres d’investigació de Silicon Valley i algunes universitats, parlar de les vicissituds de la seva vida. Si la conversa tirava com Berkeley i Stanford. cap a la Guerra Civil el Josep contaria anècdotes de les seves experiències d’ex-combatent amb els milicians i els cos de El president de la Generalitat, juntament amb el conseller metralladores. Era una home gran, fort, generós i molt segur d’indústria Sr Subira i el conseller d’universitats Sr Mas Colell, d’ell mateix. Després de la visita del President Pujol a l’Aplec es va entrevistar amb una delegació de les Beques Balsells, de Primavera del 86 va dir que per commemorar el dia encapçalada per el Sr. Balsells, el Sr.Alexopoulus, rector de constituiria una barbacoa al Rancho Dominguez per l’escola d’enginyeria d’UC Irvine i el Sr.Rangel, coordinador commemorar la diada si algú l’ajudava. No es va fer mai però del programa Catalunya-Califòrnia. no per falta de ganes per part del Josep. La Teresa Wroblewski m’ha contat que aquests matrimonis van ser els primers amics A la reunió també van assistir enginyers catalans que estan que van tenir ella i el Henry quan van arribar a Los Angeles de treballant actualment a Califòrnia. joves sense conèixer a ningú. Van ser una gran ajuda moral i els ha estimat com si fossin la seva família des d’aleshores. Durant la trobada es va tractar la creació de dos programes pilot de recerca i desenvolupament entre Catalunya i Califòrnia, Fa uns anys cada matrimoni va decidir comprar-se una casa a que involucrarien professors de la Universitat de Califòrnia Apple Valley, a prop l’una de l’altra, al peu de les muntanyes Irvine, professors de universitats catalanes, així com membres de San Bernardino on comença el desert elevat del Mojave. d’empreses catalanes i californianes. Després de jubilats van anar a viure-hi. Les dues filles del matrimoni Salvador i la filla dels Sambres vivien també en les Actualment existeix un programa de beques per a joves rodalies. I allà han viscut sempre més. Naturalment els era

11


Articles enginyers catalans que estiguin interessats en cursar un postgrau o fer recerca a Califòrnia. Fins ara hi ha hagut 24 estudiants que han completat aquest programa i actualment hi ha un total de 12 estudiants catalans a UC Irvine. A la fi de l’entrevista, el President Jordi Pujol es va mostrar molt interessat amb aquest programa i el seu potencial. Aquestes activitats serien econòmicament suportades per la Generalitat de Catalunya, l’Universitat de Califòrnia-Irvine i les pròpies beques Balsells. El President va confirmar que el govern de la Generalitat incrementarà la seva ajuda als investigadors catalans de la Universitat d’Irvine, augment que va xifrar en més de 112,000 euros a l’any.

Laia Pagès

Pete Balsells, Dean Alexopoulos, Jordi Pujol, Roger Rangel

Presentació del profesor Rangel al sopar amb el President Pujol

12


Articles perquè sempre hi ha qui creu que les desgravacions poden convertir-se en ‘coladors’ per evadir impostos”. Aquesta és una de les conclusions que ha tret el president de la Generalitat en acabar el viatge d’una setmana per Califòrnia, on ha posat especial èmfasi a conèixer directament com aquest país, el primer en el món en tecnologia avançada, ha resolt la relació entre les empreses, la investigació, les universitats i les noves tecnologies (investigació i desenvolupament). Pujol ha visitat aquesta setmana diversos centres de Silicon Valley, on es troben les principals empreses i centres d’investigació de noves tecnologies, com les universitats de Berkeley, d’Stanford, l’estatal de Califòrnia, els laboratoris Lawrence i l’Stanford Sinchroton Radiation. Durant el seu viatge a Califòrnia, el president de la Generalitat ha mantingut també nombroses entrevistes i reunions amb els rectors de les universitats i principals dirigents d’empreses ubicades en aquesta zona de Califòrnia, com Sun Microsystems, NASA, Apple, així com amb empresaris catalans establerts a Califòrnia. Jordi Pujol ha assenyalat l’interès del Govern català per millorar i impulsar l’establiment d’empreses petites, però que actuen en realitat com a multinacionals, i que el conseller d’Universitats, Andreu Mas-Colell, va batejar com a “micromultinacionals”. El conseller d’Indústria, Antoni Subirà, ha afegit que s’ha de fomentar l’esperit empresarial de joves que volen tenir empreses esteses per diferents punts del planeta, de petita mida, però amb una gran agilitat impulsada per Internet i per la facilitat de desplaçament que avui existeix.

Pete Balsells, Dean Alexopoulos, Jordi Pujol

Pujol anuncia desgravacions fiscals per a les empreses que inverteixin en noves tecnologies El president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, ha anunciat avui que Convergència i Unió (CiU) presentarà un nou projecte de llei sobre mecenatge, amb la finalitat d’aconseguir “més desgravacions fiscals” per a les inversions que empreses, particulars i fundacions realitzin en noves tecnologies, i altres matèries culturals, socials i científiques. Jordi Pujol ha manifestat en roda de premsa la seva intenció d’actuar “de forma més decidida en aquesta línia, per crear una nova cultura, tal com s’ha fet a Califòrnia”, i tot i ser “conscient de la polèmica que aquest tipus de propostes creen

Sobre això, Jordi Pujol ha inaugurat avui la seu que l’empresa catalana AIA (Aplicacions Informàtiques Avançades), que té la seva seu central al Parc Teconològic del Vallès passat i que al novembre va obrir una oficina en el cor del món dels negocis a San Francisco, al costat de Market Street. L’empresa està dirigida per Regina Llopis i el seu marit, Lluís Llopis. L’empresa catalana ha aconseguit un contracte amb l’empresa elèctrica Pacific Gas and Electric Company, a la qual subministra un software que actua per preveure els llocs on es poden produir “situacions crítiques” en el subministrament elèctric en una zona, i al mateix temps indica les solucions immediates a aplicar en cas d’una apagada.

13


Articles La tecnologia està sent estudiada per Fecsa-Endesa, Red Elèctrica Española i també per altres companyies espanyoles d’electricitat, segons ha informat Regina Llopis, que no ha volgut donar informació sobre els seus pressupostos, inversions i la seva despesa en investigació (només va dir que suposava el 90 per cent del seu pressupost), atès que a finals de febrer donarà a conèixer la seva companyia públicament a Catalunya.

El problema, com han reconegut aquí les autoritats, “no està resolt”. D’altra banda, Jordi Pujol ha confirmat avui que el govern de la Generalitat incrementarà la seva ajuda als investigadors catalans de la Universitat d’Irvine, augment que va xifrar en més de 112,000 euros a l’any.

En el cas elèctric, cal destacar que Califòrnia no té una situació diferent a la catalana, ja que té una única companyia al nord (que és la Pacific Gas) la qual actua en règim de monopoli en el transport elèctric, i els preus els estableix el govern (val 0.35 euros el quilowatt/hora). La producció d’electricitat és un monopoli estatal.

Salvador Aragones SAN FRANCISCO (CALIFÒRNIA) Extret del diari electrònic Vilaweb 19/01/2002

Sopar amb el President Pujol a San Francisco

14


Articles El president parlarà a la Cambra de Representants de l’Estat de la costa oest

Un dels aspectes més destacats de la visita serà la firma, demà dilluns, d’un acord de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat de Califòrnia per promoure projectes conjunts i una major cooperació en els sectors de l’educació, la recerca científica i les noves tecnologies, a més de promoure la creació de llocs de treball qualificats a Califòrnia i Catalunya.

Pujol viatja a Califòrnia per establir contactes educatius i tecnològics Firmarà un acord de col·laboració i diversos

intercanvis

A més de ser una declaració de principis, el document que firmaran el president Jordi Pujol i els alts responsables de l’Estat de Califòrnia estableix una llista d’objectius i un calendari concret amb sis actuacions en l’àrea de l’educació i la recerca i vuit propòsits més en els sectors de la tecnologia, l’ocupació i el comerç.

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, inicia demà un viatge de set dies a Califòrnia amb l’objectiu de reforçar i ampliar els contactes i la col·laboració entre Catalunya i aquest Estat nord-americà en matèria de recerca científica, educació universitària i els sectors empresarials relacionats amb les noves tecnologies aplicades a la societat de la informació. Intercanvis Durant la visita oficial Jordi Pujol firmarà un acord de col·laboració sobre educació, recerca i tecnologia amb altes personalitats de l’Estat de Califòrnia. Aquest acord complementa i amplia el protocol de col·laboració que ja van firmar les dues delegacions l’any 1986. L’acte institucional més destacat de la visita serà el discurs que dirigirà el president de la Generalitat als membres de la Cambra de Representants i del Senat, reunits en sessió conjunta, demà dillun s, a la seu del Capitoli de l’Estat de Califòrnia. Les cambres legislatives d’aquest Estat nordamericà reserven habitualment aquest privilegi a les recepcions oficials a caps d’Estat o de govern, amb la qual cosa aquest acte està considerat de la màxima importància. Important programa La densa agenda del viatge inclou una llarga llista de reunions amb destacats representants dels sectors empresarials i financers de Califòrnia, així com amb directius catalans establerts a la zona.

A partir d’aquest conveni, per exemple, s’establirà un marc de cooperació per als intercanvis institucionals de professors i investigadors, al mateix temps que es treballara de forma conjunta en l’intercanvi d’estudiants. L’acord, que serà ratificat dilluns a la capital de Califòrnia, destaca en especial els projectes destinats a promoure els intercanvis i el desenvolupament de la recerca i l’aprofitament de les noves tecnologies en els sectors universitaris i empresarials. Després de destacar els aspectes històrics, climàtics i de desenvolupament que comparteixen l’Estat de Califòrnia i Catalunya, el document que firmaran el president de la Generalitat i les autoritats de Califòrnia expressa la confiança d’ambdós governs que “a curt i mig termini, es podran veure els dividends i resultats” d’aquest acord de col·laboració.

En aquest sentit, el president Jordi Pujol, que viatjarà acompanyat dels consellers Antoni Subirà (Industria, Comerç i Turisme) i Andreu Mas-Colell (Universitats, Recerca i Societat de la Informació), inaugurarà divendres la nova seu a Califòrnia de l’empresa catalana Aplicacions Informàtiques Avançades, que ha desenvolupat un programa informàtic únic i pioner que permet optimitzar els recursos energètics i controlar els problemes derivats dels talls de subministrament elèctric. Projectes conjunts

15

Joaquim Elcacho BARCELONA Extret del diari Avui 13/01/02


Articles L’ÈPOCA DEL COMELLAS Algun dia quan s’escrigui la crònica del Casal dels Catalans de Califòrnia hi haurà un capítol que es titularà l’Època del Comellas. Haurà sigut l’època del Grup Dansaire Catalunya del Casal que tan dignament ha presentat la dansa catalana al llarg de les costes de Califòrnia durant els últims set anys i que no hauria existit a no ser per les dots i entusiasme del nostre Joan Comellas. Recordo perfectament quan l’amic Agustí Guardino em va presentar el Comellas a un dels nostres aplecs al Rancho Domínguez. D’això fa una pila d’anys. El Comellas em va explicar que havia dirigit esbarts a Berga i a Sao Paulo en el passat i li agradaria formar-ne un en el Casal. Li vaig explicar que veia difícil fer això aquí a Los Angeles on els socis estem molt escampats. Un esbart necessitaria assaigs freqüents i per reunir-nos uns quants, la mitjana del temps de viatge en cotxe segurament seria entre dos i tres quarts d’hora en una direcció. Recordo que ho vam tractar després en una reunió del consell sense crear massa entusiasme i si no m’equivoco ho vam mencionar en un butlletí. Tampoc coneixíem gaire aleshores el temperament del Comellas.

El diumenge després de la festa de Fundació del Presidio, el Casal havia programat l’Aplec de Primavera a Santa Barbara. Era la primera vegada que fèiem un aplec fora de Los Angeles. Va ser un dia memorable. Vam llogar un autobús que sortia del Rancho Dominguez, vam anar a missa a la Missió de Santa Barbara amb un sermó del rector de la missió en que ens presentava com a compatriotes del fundador d’aquell lloc, i vam cuinar paelles al seminari franciscà al costat de la missió. Va venir molta gent. Es donava la casualitat que un grup que feia un documental per la televisió espanyola sobre la presència dels emigrants espanyols a Amèrica, es trobava a Santa Barbara filmant la nostra festa. El Comellas ens va convèncer a uns quants presentar alguns ballets com els que ballaven a la seva joventut a la sortida de la missa de Corpus de Berga. Ho faríem a la sortida de la missa de la Missió que és quan atrauríem més gent. Es va presentar: “El ball dels nans nous”, “El ball de la morisca” ballat pel Comellas i la Laura Andreu, “El ball de nans vells” i una sardana per començar i la “Santa Espina” per acabar.

Va passar potser un any o dos i el Comellas em va preguntar, amb aquesta rialla seriosa característicament seva: “Escolta, com és que no m’has dit res sobre l’esbart?” Vaig comprendre dues coses d’ell des d’aquell moment. Una, que era una persona tenaç, perseverant, i que no es donaria per vençut fàcilment. L’altra, que quan et preguntava una cosa sempre et col·locava a la defensiva. Li vaig explicar que no havíem tingut gaire resposta de la seva proposta i vaig repetir les dificultats que hi veia en un projecte com aquest. Però ell no estava de romanços i m’anava repetint, “És qüestió de començar les coses. Ens podríem reunir uns quants a casa meva…”

Els ballets havien de ser una sorpresa. Així ens ho havia exigit el Comellas. El que ens portàvem entre mans no ho havíem anunciat, ni dit a ningú, ni al president, ni a la Carme Farreras. Per vàries setmanes ens havíem estat entrenant els dissabtes a la tarda a casa del Comellas i gaudint força fent-ho. Va ser una presentació excel·lent. Tot gravat en vídeo i pel·lícula. Vam rebre no tan sols molts aplaudiments sinó molta gent que van demanar com es podien apuntar per formar part d’aquest grup dansaire. I així va arrencar el Grup Dansaire Catalunya i l’època del Comellas. Va ser un cop magistral del mestre. Els escèptics havien de callar. Durant els assaigs vaig comprendre que aquest home era fora de sèrie, que vivia la dansa com un bon violoncel·lista respira el seu instrument.

L’oportunitat de formar un esbart es va presentar al cap de poc, després d’aquesta conversa. La Carme Farreras va organitzar el “Celebration Catalonia” a Santa Barbara, la primavera del 1995. Es van fer en aquesta bella ciutat a 150 quilòmetres al nord de Los Angeles una sèrie d’actes entorn a temes catalans amb la participació del Casal. Una d’elles va ser ballar sardanes en diversos indrets públics de la ciutat el dia de Fundació del Presidio el mes d’abril. Un grup de socis del Casal, vestits de “catalans” amb espardenyes, els homes amb faixes i barretines, les noies amb “corpinyos”, mitenes i malles, entre elles la Carme Farreres, vam presentar, el millor que vam poder, la nostra dansa nacional. Tots ja sabíem ballar sardanes una mica, però el Comellas ens va entrenar un parell de vegades i ens va donar els tocs perquè ens presentéssim una mica més professionalment.

Aquells primers anys una bona colla de socis van passar per les files del Grup. El Comellas va anar ampliant el repertori de ballets i els seus vestuaris. Van aparèixer balls singulars com “La Tirotitaina” del Pallars Sobirà, ballat amb esclops, o el popular “L’Hereu Riera” , de Montblanc, ballat amb unes creus de fusta a terra, o l’espectacular i difícil “Ball de les Cintes o de les Gitanes” en que es cargolen i descargolen cintes multicolors entorn a un pal. Es va preocupar per fer connexions amb Catalunya per música i suport. De fer banderins i fer brodar escuts. Promocionava el grup entusiàsticament. Estava disposat a ballar allà on fos. I es van anar acumulant actuacions i experiència. Aquest any, després d’aquell començament del 95 a Santa Barbara han complert

16


Articles un total de mes de 60 actuacions. Han actuat a festes home apassionat i ningú més mereixedor de totes les importants a les places principals de les ciutats de San Diego, distincions que el Casal li pugui donar. Los Angeles i Santa Barbara, i a un dels millors teatres de San Francisco. Han ballat davant de les missions de San Juan Capistrano i Santa Barbara, a festes a la casa del cònsol Pere Garriga d’Espanya a Los Angeles i la societat d’òpera de Los Angeles, a universitats i vàries vegades al Laguna Folk Festival, i davant de les càmeres de la televisió d’un dels canals locals CURRICULUM VITAE de televisió.

Joan Comellas i Masubens Com dic, han passat bastants socis per les files del Grup Dansaire, però els que han sigut el seu suport incondicional han sigut, a mes del Mestre Comellas, la família Andreu, les germanes Josefina Rodgers i Rosa Maria Pfeiffer i els seus Dades Biogràfiques marits fins el seu retorn a Catalunya l’any passat, la Carme Roig i la Teresa Wroblewski. Els fills del Comellas, l’Emilio i Lloc i data de naixement: Berga, Catalunya, 2 d’Agost de 1933 l’Alfonso s’han encarregat del sistema de so a l’hora d’actuar, una peça essencial de les presentacions. I la seva esposa Data d’emigració de Catalunya: 27 de Gener de 1957 Maria també li ha fet costat en moltes de les actuacions. El repte més gran del grup ha sigut el compromís d’haver d’assajar cada setmana. Això ha sigut fonamental pel seu èxit i un factor decisiu en forjar el grup. Per a molts era un sacrifici massa difícil. Potser només una persona amb les qualitats i temperament del Comellas podria assolir modelar un grup en aquestes condicions. Els entrenaments els feien a vegades a casa dels components del grup, però principalment al Rancho Dominguez a un indret al costat de la piscina. Era un lloc ideal, a l’aire lliure i amb tot l’espai que fos precís. No va ser del tot fàcil aconseguir aquest lloc. El Rancho pertany a l’ordre dels religiosos claretians que des de que el Casal es va fundar sempre ens han acollit per fer els nostres aplecs a la seva propietat. Però això només és un parell de vegades a l’any. Vam comptar amb l’ajuda entusiàstica i inesperada del Pare Garcia per això. Es un sacerdot navarrès que havia estudiat la carrera als seminaris claretians de Catalunya. Ell va ser per una època el padrí del grup i no faltava a cap dels assaigs. Si algú es queixava del destorb a la pau del recinte que podien causar les tenores se les tindria que veure primer amb ell.

Residències fora de Catalunya: Sao Paulo, Brasil, de gener de 1957 fins a maig de 1977 Los Angeles, Califòrnia, de maig de 1977 a l’actualitat

Activitats de Projecció de Catalunya Berga: —De 1950 a 1956 ocupà el càrrec de Director del Esbart Queralt —Principals actuacions: Pastorets, Borreda, Avià, Berga i altres Sao Paulo: —De 1957 a 1962 ocupà el càrrec de Director de l’Esbart Dansaire Pau Casals

Ara el nostre Comellas s’està disposant a jubilar-se. Acompanyat de la Maria ha decidit tornar al seu poble de —Principals Actuacions: Casal Català, centres espanyols i Berga on els dos van néixer, es van criar i es van conèixer, i brasilers i televisió de Sao Paulo d’on va originar la seva passió per la dansa. Tornen després d’haver emigrat fa quasi mig segle. A Sao Paulo, Brasil, va dirigir l’Esbart Dansaire Pau Casals durant 6 anys (1957 al 1962) tenint actuacions destacades a Estem d’acord en que amb la seva falta passarà la brillant les emissores de televisions de Sao Paulo i centres culturals època del Comellas a la història del Casal. Sabem que ningú de la ciutat. Entre 1974 i 1976 va organitzar ballets catalans al ha sigut més emblemàtic del que es pot fer al Casal amb un

17


Articles Centre de Galícia i al Centro Hispano de Sao Paulo.

Honors:

Califòrnia:

Menció honorifica de la ciutat de Los Angeles i del Pueblo de Los Angeles, Califòrnia

Los Angeles — 1977 i 1978, Direcció ballets de fi de curs del Emerson Elementary School. —1995 al 2002 Direcció del Grup Dansaire Catalunya. El 1995 a Los Angeles, va formar el Grup Dansaire Catalunya del Casal dels Catalans de Califòrnia. Amb un repertori de més de 20 ballets i més de 60 actuacions entre les que destaquen: Humanities West de San Francisco, Festes d’agost de la ciutat de Santa Barbara, Festes de Fundació de Los Angeles, Festes Juan de Cabrillo de San Diego, Televisió Canal 22 de Los Angeles, Laguna Folk Dance Internacional UCLA Polish Folk Dance Internacional Celebracions del Dia Universal de la Sardana a Newport Beach i El Segundo Compton College Hispanic Days, Consolat General d’Espanya , Aplecs del Casal dels Catalans de Califòrnia Casa de España de Los Angeles Centre Cubano de Los Angeles Centre Gallec de Los Angeles Festes de la Verge del Pilar a Santa Ana Califòrnia

El Comellas aparellat en la seva primera epoca a Berga

Universitat de Fullerton, Califòrnia Centre de Celebritats de Hollywood

18


Articles

El Comellas ben acompanyat amb les noies de l'esbart Queralt de Berga

L'Esbart Pau Casals de Sao Paulo, Brazil. El Comellas ĂŠs el quart agenollat.

19


Articles One Hundred Years in Barcelona La fundació Humanities West de San Francisco va dedicar el cap de setmana del 8 i 9 de febrer a Barcelona durant els 100 últims anys. A vegades ens preguntem com pot ser que tant lluny de casa nostra, del nostre país, hi hagi tanta gent que es pugui interessar amb les coses “nostres” com són la llengua, cultura, art...etc. de Catalunya. I és que, com molts diuen: al món hi ha gent per a tot. San Francisco és una ciutat no tan sols d’un encant especial, sinó que és una ciutat on a l’art i a la cultura se li dona una atenció especial. La fundació “Humanities West” a San Francisco és una associació que des de l’any 1983 es dedica a educar i entretenir (distreure) a diferents audiències. El programa que ells van enviar s’enceta així: “Exploring history to celebrate the mind and the arts”. Totes les seves programacions ofereixen una àmplia i variada combinació de conferenciants, lectors i d’artistes presentant i parlant sobre història social, música, art, i política . Aquesta vegada la fundació va decidir dedicar 2 dies a Barcelona durant els 100 últims anys. Tots els actes van tenir lloc al teatre “Herbst Theatre”, un teatre molt conegut al bell mig de la ciutat i també un dels més antics a San Francisco. Com he dit abans, és increible que això reunís a un bon nombre de persones (potser més de 700). Els actes van començar el divendres. La primera ponència va La Maria i el Joan Comellas a Sao Paulo

La Maria i el Joan amb el Golden Gate de San Francisco al fons

20


Articles se sobre la Guerra Civil espanyola i la situació de Barcelona d’aquell temps envoltada de revolucionaris i represió. El dissabte al matí es va fer un homenatge a Catalunya. Els conferenciants van presentat diferents ponències on van parlar de Barcelona com cap i casal de Catalunya, la taverna dels quatre gats, lloc de trobada d’artistes i bohemis, com Picasso, Dali, Pau Casal.... Després de dinar el Grup Dansaire Catalunya del Casal dels Catalans va presentar vuit balls representant a diferents parts de Catalunya. Per aquest grup, que fa set anys que es va fundar, aquesta ha sigut potser, la presentació més important de la seva carrera. En Pere Garriga va informar al públic entre ball i ball dels orígens i procedència dels balls, de com també qui forma el grup actualment, de com va començar i del director Joan Comellas. El programa es va acabar amb la presentació de dues ponències més. La primera presentada per la conferenciant Judith Rorher, va parlar d’en Gaudí i la seva obra, i es clar, també de la polèmica situació i estat del temple de La Sagrada Família. Per acabar, una catalana, Marta Altisenc de la Universitat Califòrnia de Davis va parlar de la part literària, de la renaixença i el moviment literari a Barcelona a finals dels segle XIX. El Comellas agraciat amb el premi del tortell

Grup que es va desplacar a San Francisco per l'actuacio al Herbst. D'esquerra a dreta agenollats: Carme Roig, Teresa Wroblewski, Joan Comellas,; drets: Maria i Emilio Comellas, Wendy, Nuri i Quimet Andreu, Pere Garriga i Patricia Petherbridge.

21


Articles

Grup Dansaire fent el brindis a la terraça de les Caves Gloria Ferrer de Sonoma

Els Casal dels Catalans va tenir la magnífica oportunitat de participar d’aquest aconteixements gracies al grup dansaire Catalunya, que tot i que és un grup d’afeccionats, va representar amb molt d’orgull, no tan sols a Barcelona sinó a Catalunya a través de la música i el ball.

Carme Roig

Parlant de ballar... Em va semblar rmolt adequat el pensament d’en Marc Carreras quan ens va transmetre la idea de dedicar aquest butlleti al Grup Dansaire de Casa Nostra i la seva ànima en Joan Comellas. Personalment no he pogut disfrutar de les ballades pero em plau en gran manera que molts altres catalans I no catalans sí, i que tinguem aqui aquesta mostra tan espectacular i maca de la nostra terra. A tots els aplaudiments ben merescuts i tributats hi afegeixo el meu amb molt de gust.

Actuació a San Francisco

I ni que això de ballar no sigui molt substancial en la meva vida... em permeto participar amb un parell d’anècdotes per-

22


Articles sonals al respecte. La primera és que jo em vaig estrenar en la feina d’Escolapi – fonamentalment ensenyança i accidentalment totes les tecles que es podien tocar...- en el col.legi d’Olot l’any 1954. (Entre parèntesis: Allò del gran Concil.li... encara només s’estava pensant...) A Olot hi gastaria 10 anys de les meves millors energies. Les Escoles Pies estan localitzades en un lloc privilegiat: Tot una ala de la formosa Plaça Clarà. A la dreta, en aquell temps, hi havia un cine molt maco i famós: L’Ideal. Davant d’ell gairebé tot l’any, dissabtes al vespre i diumenges al matí hi refilava la tenora i s’hi ballaven sardanes. Un cap de setmana em va venir aveure el meu germà més petit dels vuit que vam ser, en Xavier, per parlar-me del seu problema: Festejava amb una noia emigrada de Murcia i el pare, ja vidu, no volia saber res de la “xarnega”. La cosa era tant sèria que en el joc hi entrava l’herència i tot. El pobre xicot no sabia pas que fer.. Be, encara que això ja és una altra història val a dir que al final, de quatre nores que el pare va tenir, l’esposa del Xavier va ser la més estimada i la que més satisfaccions l’hi va proporcionar en la seva vellesa. Doncs tornant a Olot: el meu germà Xavier, aquell dissabte i diumenge es va posar a ballar sardanes al costat del col.legi, davant de l’Ideal. Cal precisar aquí que ens assemblavem molt i molt i només ens portavem uns tres o quatre anys de diferència. En definitiva, en les setmanes posteriors corria per tot Olot el bla, bla, bla.... de que el Pare Martí –sense sotana, on s’ha vist això!...- havia ballat sardanes a la Plaça Clarà...

d’anys enrera es sabien donar la seva bona vida. La decoració i abundància de l’or et transportava a través del temps a un passat meravellós. Ja acomodats els turistes, el vaixell va començar a moure’s suaument i a poc a poc hi va començar el “show”: Benvinguda,...orquestra,... cantants... El número fort va ser l’aparició d’un xicot vestit amb faldilles fins als peus donant tombs sobre ell mateix com una baldufa i sense parar, al compàs, es clar, de la música. Sense perdre ni ritme ni vol, una faldilla va començar un vol més ampli i ell la va anar fent pujar cos amunt fins treure-se-la pel cap. Van sonar aplaudiments, naturalment. Però ell no parava de donar voltes i va seguir fent pujar una altra faldilla d’un altre color. Més aplaudiments i ell seguia ballant. I una altra aldilla cos amunt fins a sortir també pel cap. Així fins a mitja dotzena de faldilles de variats colors. Jo em preguntava en silenci com podia aguantar el xicot tantes voltes i més voltes de tot el cos sense marejar-se. Perquè pot resultar relativament fàcil donar unes quantes voltes sobre si mateix però era evident que era tota una proesa de resistència i capacitat fer la baldufa per una bona estona sense perdre el cap... Jo he vist al llarg de la meva vida molts espectacles de circ tant o més sorprenents. Però mai havia vist un jove amb semblant capacitat per ballar com aquell del passeig amb vaixell pel Nil a Egipte, en la seva capital El Caire.

Vull acabar desitjant que si la vida és com un riu que va a parar al mar... el nostre Grup Dansaire ni que perdi ara el cap... La segona anècdota al respecte és ja estant a Califòrnia. De segueixi demostrant la seva capacitat de mereixer aplaudiments 1990 a 1993 vaig ser Pàrroco de Maria Auxiliadora i em va de tots els privilegiats que els puguin veure ballar... I que tocar celebrar les Noces d’Or de l’Adoració Nocturna allí. I sigui per molts anys. amb aquest motiu vam organitzar un viatge a Terra Santa. Així va ser que vaig conèixer Israel. Al 1995 i estant de Vicari a Santa Llúcia, a City Terrace, vaig ser invitat a un altre viatge a P. Ramon Martí, Escolapi Israel pero amb visita a les piràmides d’Egipte i pujada al Sinaí. I creieu-me que va valer la pena. Vaig gaudir, deixeu-me dir “com un camell”.... segons ilustra la fotografia... durant aquell parell de dies d’estança a El Caire i després amb l’aventura de pujar –en plena nit, perquè de dia el sol esberla les pedres...- els TRES MIL esglaons que té el camí fins a dalt de tot on Moisès va gambar mils d’anys enrera... Val a dir que per passar de El Caire cap a Israel obliga a badar una estona el famós Canal de Suez. Però l’anècdota al respecte del ballar va ser la nit en què com a complement i diversió ens van convidar a un passeig en vaixell pel riu Nil. Amb el preu hi havia inclòs el sopar, begudes i diversió. El vaixell no era cap transatlàntic però adequat pel servei als turistes. Només veure’l esperant et feia pensar en la opulència dels Faraons que milers

23


La Veu del Pere Balsells Dear family and friends: I want to share with you some exciting news that has occurred in the past few days in a program entitled, “California Catalonia Program for Engineering Innovation,” which is a cooperative effort of the University of California Irvine, led primarily by Professor Roger Rangel, University of California, Irvine (UC Irvine) and supported by Dean Nick Alexopoulos and me, with a goal to expand the basis of the Balsells Fellowship to incorporate some additional cutting-edge technology, using the Catalan students under the Fellowship, research facilities of the University of California at Irvine, the cooperative effort of Catalan universities in a research program involving Catalan-California industries, to be able to develop a series of research pilot programs of interest to Catalan and California universities. On January 17, I hosted a dinner in San Francisco for Catalan President, Jordi Pujol, and also the Catalan Minister of Industry, Antoni Subirà; the Minister of Universities, Andreu Mas-Colell; as well as other dignitaries. The purpose was to interest the Catalan government in such program, which would require a considerable amount of funding and will be, in part, funded by the Catalan government, the University of California Irvine and me with the purpose of starting two pilot programs of research and development, which would involve, initially, professors of the University of California, professors of the Polytechnical University in Barcelona and other universities in Catalonia, members of Catalan industries and members of California industries. The work will be done in California by the students that come to the university under the Balsells Fellowship, and this year 8 students came from Catalonia with a total of 12 students attending the university at present, and so far, we have had 24 students that have completed the program of Masters or Doctorate in engineering since 1995. We believe that this young talent can contribute considerably to these pilot programs, which can enhance the program of developing between California and Catalonia. A considerable amount of effort was placed in this presentation, primarily by Professor Rangel, in cooperation with former fellow students who are now engaged in working in California in different research projects and the staff at the University of California and other students that have completed their studies in California and are working in Catalonia I’m very excited about this program, based on the success of the Balsells Fellowship, and we are carrying it one step forward to be able to use the resources that these young people offer to take it into industry. I wanted to share this exciting news with you. The President, Jordi Pujol, indicated that he is very excited about the program possibilities and looks favorably towards funding it. Sincerely,

Pete Balsells

Les despeses de publicació dels butlletins del 2001 han sigut en part subvencionades en col.laboració amb la Direcció General de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

El Butlletí som: Pere Garriga, editor en cap i redactor. Marc Carreras, Joan Carmona i Òscar Gargallo, editors. Les opinions expressades al Butlletí són les dels autors dels articles .

Aquest número ha comptat amb les col.laboracions de: Carme Roig, el Pare Escolapi Ram-Mar, Roger Rangel, Laia Pagès, Cristian Casanova, Jasmina Casals, Natàlia Galiana i Pete Balsells, qui ha fet sentir la seva veu.

24


Butlletí 56