Page 1

IES ANDREU SEMPERE D de VALENCIÀ LLENGUA I LITERATURA II IM PERSONALITZACIÓ / MODALITZACIÓ / DIXI     IMPERSONALITZACIÓ Es fa servir en textos totalment objectius     en els quals interessa donar una  validesa universal als enunciats o bé, presentar un text com a objectiu quan en  realitat   no   ho   és.   És   un   recurs   propi   dels  textos  argumentatius   on   s’intenta  presentar com una veritat sòlida allò que és una opinió. Fórmules d’impersonalització: 1. Construccions  impersonals reflexes: contenen el pronom impersonals  es i es presenten sempre en 3ª persona.  Ex.  Es diu que fer esport és saludable 2. Construccions de subjecte indeterminat corresponent a hom o amb SN  de caràcter genèric, com ara: la gent, tothom, algú... Ex. Hom pensa que fer esport és saludable 3. Construccions esdevenimentals que descriuen successos i no accions  realitzades per un subjecte en concret. Tenen els predicats amb haver­ hi, caldre, fer falta... Ex. Hi va haver molta gent en aquell concert. 4. Construccions amb el verb semblar. Ex. Sembla que hi participaran demà 5. Construccions impersonals amb un verb conjugat en tercera  persona del pl, la primera del pl, o la segona del singular. Ex. M’han recomanat fer esport. / En engolés no posem accents. 6. Construccions d’infinitiu Ex. Fer esport, aprima 7. Oracions passives i  passives reflexes Ex. Les seves qualitats físiques foren molt destacades o  es van  destacar molt. Curs 2010/11


IES ANDREU SEMPERE D de VALENCIÀ LLENGUA I LITERATURA II

DIXI És el mecanisme per al∙ludir al locutor, a  l’al∙locutari i fer referència a l’espai i  el temps en el text. Són paraules buides de sentit si no es remeten al context  del missatge. Els díctics permeten establir lligams entre elements del text i del  context. Dixi personal Remet als participants en l’acte comunicatiu: marques del locutor (  !ª persona), l’al∙locutari (2ª persona), o tots dos (1ª p. del plural),  per mitjà de díctics personals: • Pronoms personals de primera i segona persona: jo,em, tu,   et, nosaltres, vosaltres, us , ens vos, us... • Morfemes   verbals   de   primera   i   segona   persona:  estic,   sabràs, decidim, escolteu... • Possessius   de   primera   i   segona   persona:  meu,   teua,   nostres... Les   formes   díctiques   de   la   primera   persona   del   plural   poden  representar diversos valors: •

Plural majestàtic:  nós = jo + Ø. És el plural que fan  servir els reis i els papes.

Plural de modèstia: nosaltres = jo + Ø. Freqüent en els  textos expositius d’àmbit científic o acadèmic. Es tracta  d’un plural fals  ja que , en realitat, es refereix al jo. Ex: “ a partir de la nostra investigació, hem arribat a  l’acord....”

Plural inclusiu:  nosaltres = jo + tu. L’emissor implica el  receptor. Permet un major acostament al receptor. Ex:   “quan   nosaltres,   els   valencians,   admetem   la  nostra identitat...”

Plural exclusiu: nosaltres = jo + ell.  Implica l’emissor i  altres individus. Ex. “ si véns amb nosaltres, et farem un regal”

Curs 2010/11


IES ANDREU SEMPERE D de VALENCIÀ LLENGUA I LITERATURA II •

Plural global:  nosaltres  =  jo  +  tu   (+  tu...   )  +  ell   (    +  ell...)   .   Inclou   l’emissor,   el   receptor   i   les   terceres  persones.. Ex. “Les persones hauríem de ser menys egoistes i  pensar més en els altres.

Dixi social Indiquen la relació entre els interlocutors. Quan la relació entre els  interlocutors és de distància, es requereix fórmules de tractament  formal:    vosté,   ,   senyor/a,   excel∙lentíssim....  si   la   relació   és   de  proximitat, s’utilitza el tractament de  tu  i un s’adreça al receptor  pel nom  directament , i no pel cognom. Dixi espacial Són   els   demostratius   espacials   i   els   adverbis   i   locucions  adverbials de lloc. La dixi espacial marca la proximitat de l’emissor  (  aquest, açò, ací..),  la posició intermèdia  ( aqueix, això...),  o la  llunyania ( aquell, allò, allí...) . Dixi temporal Remet a l’ara enunciatiu, a l’abans d’ara i al després d’ara. Són  adverbis   i   expressions   temporals  (avui,   demà,   després,   ara,   fa   dies....) o morfemes verbals de present, passat simple i perifràstic  i futur d’indicatiu.

MODALITZACIÓ És el   fenomen   que   dóna   compte   de   la   manera   com   l’emissor   incorpora   a  l’enunciat   marques   de   la   seua   presència.   Remet   al   discurs   subjectiu.   Els  diferents elements modalitzadors existents són:   ­. Elements lèxics valoratius: *  substantius: abús, admiració, meravella... *  adjectius: lamentable, sincer, trist... * adverbis i locucions adverbials:  desesperadament. Per sort, per  desgràcia... * verb modals: felicitar, opinar, lamentar.... * perífrasis modals que indiquen necessitat, obligació, possibilitat:  cal pensar, hem de saber... Curs 2010/11


IES ANDREU SEMPERE D de VALENCIÀ LLENGUA I LITERATURA II ­. Derivacions:   augmentatius,   diminutius,   pejoratius   o   superlatius:  homenet, bestiola, senzillíssim... ­.   Recursos   emfasitzadors:   propis   de   la   llengua   oral   que   permeten  manifestar valoracions positives, negatives: •

Modalitats oracionals   no   asseveratives:   interrogativa,  exhortativa, exclamativa, dubitativa, desiderativa. • Recursos   prosòdics   com   els   canvis   d’entonació   o   la  pronúncia sil3labejada d’un mot. ­. Interjeccions: ah!,  xé! ­. Unitat fraseològiques: refranys, locucions, frases fetes... ­.   Figures   retòriques:   interrogacions   retòriques   ,   metàfora,   hipèrbole,  comparació o ironia. ­. Canvi de codi: el canvi de llengua o de registre manifesta una valoració  del que es diu.

Curs 2010/11

Valencià  

Modalització,dixi i impersonalització.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you