Page 1

Dimecres, 10 d'octubre del 2018 · Nº 1319

21

ANGLES

El descrèdit de la justícia

R

isc de reiteració delictiva i perill de fuga, aquests són els arguments pels quals el Tribunal Suprem ha denegat, un cop més, la demanda de llibertat a nou dels presos polítics catalans: Carme Forcadell, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn. Dirigents d’entitats cíviques, membres de l’anterior govern i l’anterior presidenta del Parlament romandran a la presó perquè no es considera que el patiment familiar sigui una causa per a la seva llibertat provisional. Recordar que estan en presó preventiva i que porten, alguns d’ells, gairebé un any tancats aguditza la sensació d'injustícia. El passat 26 d’abril a l’Audiència de Navarra es llegia la sentència contra els cinc violadors dels sanfermines l’any 2016 autoanomenats La Manada. Es va resoldre que hi havia hagut abús sexual, abús que reconeixien que es va produir des de la superioritat sobre la víctima, i se’ls va absoldre d’agressió sexual. No cal recordar la situació, que es va conèixer a bastament, però malgrat que el tribunal els va condemnar a nou anys de presó, resten en llibertat mentre no es resolgui el recurs que van interposar. Tot plegat mentre esperen un altre judici per una agressió similar a Pozoblanco, Còrdova. Iñaki Urdangarín va aprofitar la seva posició de membre de la família reial per teixir un entramat empresarial corrupte. Va ser condemnat a sis anys de presó, pena que va ser reduïda posteriorment. Malversació, prevaricació i frau no van ser suficients per retirar-li el passaport mentre el mantenien en llibertat provisional. Altsasu. Julen Goicoechea, Iñaki Abad, Jon Ander Cob i Aratz Urrizola, quatre joves del municipi, són detinguts, acusats d’agressió. El jutge els manté més d’un any en presó preventiva. Malgrat totes les proves que demostren com s’ha construït un relat fals,

Per Carme Porta ///

IGNOMÍNIA són condemnats i ingressen a la presó. Recentment, un vídeo oficial del jutjat especialitzat de violència de gènere a Madrid recull que el jutge riu i insulta una víctima de violència, anuncia que li traurà la custòdia de les criatures i, prèviament, li ha retirat l’ordre d'allunyament. Cinc casos diferents, cinc tractaments diferents, però només són alguns, possiblement els més destacats. La justícia es retrata, el sistema judicial s'esfondra o hauria de fer-ho. Les lleis es fan, en principi, per donar garanties a la convivència en l’exercici dels drets socials, civils i polítics, però la seva aplicació ha de ser imparcial. Les lleis poden interpretar-se en l’ad-

Aquesta complicitat dona ales a aquells que volen una societat submisa, dòcil i humiliada

ministració de justícia, però el que no es pot fer és aplicar-les a mida de la ideologia dels jutges. I és això el que estem vivint actualment. La complicitat política fa la resta, i la injustícia, parcialitat i l’exercici dels privilegis del poder són al centre. Mentre es desnona famílies s’han rescatat entitats bancàries que no tornaran els diners i que mantenen buits els pisos que requisen. Mentrestant, hi ha manifestacions pacífiques i es manté a la presó els qui van posar urnes. Mentrestant assassinen dones i criatures a qui s’ha negat ordres d’allunyament. Mentrestant, a la factura del gas paguem, entre totes i tots, la indemnització d’un projecte innecessari, mal fet i sense executar com el del dipòsit de gas Castor. Mentrestant, resten a la presó 74 presos i preses polítics de diverses posicions i ideologies, bàsicament d’esquerres, a molts dels quals se’ls aplica el règim FIES (fitxers d'interns d'especial seguiment) anomenat per molts «la presó dins la presó» que els obliga, entre altres coses, a passar sols 22 hores dins la cel·la. Són sindicalistes, activistes del 15M, titellaires, dirigents socials, independentistes, anarquistes... Tot passa mentre la justícia s’aplica sense haver fet una transició democràtica real i amb la connivència política. Perquè ser còmplice és donar suport i amagar les proves. Ser còmplice és retallar en drets, polítiques i recursos. Ser còmplice és construir un relat polític, notícies falses sobre situacions polítiques. Ser còmplice és donar subvenció a l’associació que demana presó per a la víctima de La Manada. Ser còmplice és preparar una presó sencera per a un sol pres privilegiat que ningú ha vist com hi entrava. Ser còmplice és no detenir aquells que agredeixen periodistes, encara que siguin policies fora de servei. Ser còmplice és acusar de terrorisme l’Adri i la Tamara per aixecar unes barreres a l’autopista. I aquesta complicitat dona ales a aquells que volen una societat submisa, dòcil i humiliada. ¦

Ignomínia  

Article publicat a El Triangle número 1319

Ignomínia  

Article publicat a El Triangle número 1319

Advertisement