Page 1

CONTE COMPARTIT CURS 2007 – 2008

L'anell del poder

INTRODUCCIÓ: Mercè Anguera NUS: 5è CEIP Guimerà, Montse Armengou DESENLLAÇ: 5è A CEIP Juncadella, Pepa Díaz


La biblioteca feia força por. Per arribar-hi s’havia de creuar un parc antic, solitari, ple d‘arbres alts i espessos, i passar pel costat dels gronxadors rovellats. De vegades, quan feia vent, escoltaves un grinyol agut i trist, com un plor llunyà, que et feia córrer i afanyar-te a entrar. La porta era vella i pesada. Semblava tancada, però no ho era . Empenyent una mica s’obria suaument cap a un passadís llarg, humit i silenciós, que donava a una sala petita envoltada de prestatgeries polsoses, plenes a vessar de llibres amb títols estranys. Si miraves cap amunt, no veies el sostre; només veies foscor. Si paraves l’orella, no senties cap soroll. Però, si eres prou valent i tiraves endavant , passant per davant de les taules i les cadires buides i donant la volta a una calaixera feta de milers de calaixets , trobaves una illa petita de llum i d’escalfor: l’escriptori de la bibliotecària. Quan et veia, la bibliotecària aixecava el cap. No us sabria dir si era jove o vella, si era bonica o lletja. Somreia, però només amb els ulls. I parlava molt poc, amb una veu tan feble que semblava impossible d’escoltar, però que se sentia perfectament: - Benvingut... seu, si us plau ... – feia , amb un gest elegant, assenyalant amb la ma una butaca vermella, del color de les brases. I desapareixia entre els prestatges de llibres. La bibliotecària endevinava sempre què volies llegir. Hi havia dies que tornava de seguida, hi havia dies que trigava una llarga estona, però et portava justament el llibre que necessitaves: un conte divertit pels dies tristos, una novel·la gruixuda si estaves molt avorrit, un recull de poemes per l’enamorament o un volum enorme i pesant per consultar aquella informació imprescindible que no trobaves enlloc. - És això , oi? – preguntava amablement. I, sense esperar la resposta, tornava a seure al seu escriptori, i es posava a llegir en silenci. Només, de tant en tant, movia gairebé imperceptiblement els dits, fent girar l’anell que duia a l’índex de la ma dreta, un anell pesant, recarregat, amb una pedra ovalada al mig, que canviava de color a mesura que anava passant la tarda. Quan la pedra de l’anell arribava al gris fosc, la bibliotecària aixecava la vista, i, suaument et convidava a marxar. - Fins aviat... Et sorprenies, perquè dins de la biblioteca el temps s’havia aturat, però a fora ja era de nit. Totes les tardes a la biblioteca eren iguals. Fins aquell dia...


Fins aquell dia que la bibliotecària no hi era. Vaig entrar i no la vaig veure, només quedava l’anell que estava al mostrador, al costat del llibre que ella havia estat llegint. Vaig pensar que tenia ganes de llegir i vaig agafar aquell llibre. Era de color daurat, semblava molt vell i es titulava ”L’anell del poder”. El vaig obrir però les pàgines eren en blanc, vaig seguir fullejant el llibre i al final hi havia un retall de diari i una fotografia: era d’una noia que duia un anell. Les imatges es van començar a moure. Em sonava aquella cara. I l’anell va començar a brillar i a moure’s; no parava de canviar de color; cada cop més ràpid fins que es va quedar negre del tot. Llavors me’n vaig adonar que havia entrat dins el llibre! Vaig veure un túnel negre i humit. Vaig tenir molta por i vaig començar a caminar. De tanta por com tenia, em fallaven les cames i vaig caure a terra.


Vaig trobar una clau. En agafar-la em preguntava perquè podia servir aquell objecte, doncs estava en un túnel negre i humit i no es podia veure res. Cada vegada, la meva sensació de por anava creixent més i més. Per moments, no sabia on estava. Em va venir un mareig. Tot el que em passava era sospitós. Finalment, vaig pensar que potser aquella clau guardava un altre misteri. Vaig decidir guardar-la amb molta cura, ja que potser em serviria per sortir del túnel. Com que tot el que passava aquell dia era especial, vaig pensar que no havia de tenir por. Com que estava en el túnel, el que havia de fer era investigar. Vaig començar a mirar i remirar al meu voltant: canonades, ratolins, brossa, aigua, forats... •

Oh!, Què és el què veig? Serà possible? És real això! Estic veient un llibre!

El llibre va començar a caminar. Cap a on es dirigia?. El vaig perseguir. I de cop, •

Oh, què és això!. Una porta! –


La vaig obrir i vaig veure un passadís ple de prestatgeries velles. El llibre s’hi va ficar. De sobte, - Oh, on és el llibre?. Em giro i no el veig; on s’haurà ficat? Vaig decidir que el millor seria buscar-lo a les prestatgeries. Segur que abans s’havia equivocat de túnel... Alguna cosa dintre meu em deia que aquell llibre havia de ser molt important i el necessitaria per trobar la bibliotecària. •

Però què faig? Per on començo? Vaig decidir començar a buscar per la cinquena prestatgeria. No el vaig trobar.

Bé, continuaré buscant a la quarta prestatgeria...

Fantàstic! He trobat un llibre que m’ha fet un somriure.


El vaig agafar i el vaig obrir. Passant pàgines i pàgines, al final vaig trobar un missatge: “Si vols trobar la bibliotecària hauràs de passar unes proves, si vols sortir necessites l’anell”.

Després de llegir atentament el missatge, vaig decidir trobar la bibliotecària. Estava preparat per passar les proves que fessin falta. El llibre que m’havia somrigut em va ajudar a trobar el llibre que jo perseguia. Era un llibre d’aventures. Allà estaven escrites les proves que havia de passar: la primera prova consistia en buscar un llibre que contenia fitxes de puzzle amb la foto de la bibliotecària. Un cop llegida la prova, vaig buscar les fitxes. No vaig trigar ni cinc minuts en trobar-les. Continuava llegint el llibre d’aventures i ara em proposava una segona prova: reunir totes les paraules que comencessin per la lletra B de tots els llibres. Com que jo era un gran lector, ho vaig fer en 10 minuts.


Vaig agafar un altre llibre, amb la intenció de seguir buscant la bibliotecària. Vaig mirar i vaig veure un llibre curiós, vell, ple de pols i de teranyines. Era un llibre de pirates.

El vaig agafar amb una mica de por pel seu aspecte, no sabia ben bé que m’esperava. Quan el vaig començar a fullejar, vaig adonar-me que no era un llibre normal. Entre una petita història de vaixells pirates i tresors, vaig veure que el llibre no contenia totes les pàgines. Precisament, a la pàgina 69 vaig trobar que hi havia un tresor que contenia un anell. •

Oh, quina sorpresa! Si és l’anell de la bibliotecària!.

El vaig agafar i me’l vaig posar a la butxaca.

Quan ja estava disposat a marxar, vaig recordar-me de la bibliotecària.


On podia estar? Qui la podia retenir?. El llibre somrient es va tornar a adreçar a mi i em va picar l’ullet i em va fer pensar en els llibres d’ésser mitològics. - Com és que no ho havia pensat abans? És clar, el guardià centaure segur que la té empresonada....

Vaig continuar mirant a les prestatgeries i de cop em va caure un llibre al cap. Em vaig quedar mig marejat i vaig mirar de què era aquest llibre. “De què deu parlar aquest llibre?”, em vaig preguntar. El vaig obrir i vaig veure que era d’éssers mitològics i bèsties fantàstiques. Hi havia Ogres, Nimfes, Sirenes, Dracs, Hidres, Pegassos, Fènix... El que més em va agradar van ser els Vampirs, que tenen el poder de la sang...


Vaig buscar i buscar i, per fi, vaig trobar el que necessitava: els Centaures... però no el vaig poder llegir perquè l’anell que havia amagat feia una estona va començar a tremolar i a fer pampallugues... Brillava tant que em feien mal els ulls. El vaig agafar mort de por, perquè no sabia que estava passant. L’anell canviava de color cada vegada més ràpid: blau, rosa, vermell... El llibre que tenia davant va començar a passar pàgines tant ràpidament que no es veien, fins i tot feia vent dins del passadís. Vaig tancar els ulls amb força i quan els vaig tornar a obrir vaig descobrir que la biblioteca havia quedat destrossada, vaig tornar a agafar el llibre i vaig marxar corrents.


Vaig tornar a buscar el que necessitava al llibre, els Centaures, i vaig veure que hi faltava la foto o el dibuix, però no el text, vaig llegir molta informació sobre aquests éssers: que són meitat home i meitat cavall, que tenen molta força, i que els hi agrada molt beure: són uns borratxos. Vaig pensar que potser el Centaure del llibre havia escapat i era ell qui tenia segrestada la bibliotecària. En aquell moment vaig sentir un crit esgarrifós. Em vaig endinsar pel passadís, orientant-me pel crit. L’anell que portava va començar de nou a canviar de color cada cop més ràpid. Em dirigia fins al lloc d’on havia vingut aquell crit i allà hi havia la bibliotecària i el Centaure... Estava lligada amb una cadena de ferro tancada amb un cadenat.


El Centaure semblava adormit assegut a una cadira. Vaig pensar que potser havia begut massa i que podria treure a la bibliotecària d'aquell lloc fàcilment. De cop em vaig adonar que el Centaure portava un penjoll al coll, era un anell i brillava com el meu. Em vaig fixar més i vaig veure que aquell anell tenia la mateixa forma que el meu. Vaig unir els dos anells i va haver-hi una mena de fusió, de cop van desaparèixer els dos anells i el Centaure al mig d’una claror impressionant. Quan tot va tornar a ser com abans em vaig trobar al mig d’un passadís amb la bibliotecària, les cadenes havien desaparegut. Vam veure una porta i vam entrar. Vam tornar a ser a la nostra biblioteca. La biblioteca estava destruïda completament. La bibliotecària em va ensenyar el seu anell i em va dir: - Quan siguis més gran et regalaré el meu anell i tu seràs el bibliotecari. - D’acord! M’agradarà molt! Però... aquesta biblioteca... Si ja no en queda res! – vaig respondre-li jo. - Podríem reconstruir-la... - Però... Com? - Podríem recollir diners escrivint el què ens ha passat i publicant un llibre! - em va proposar.


Entre els dos vam reunir els diners per reconstruir la biblioteca i ja no era tan terrorífica. Es va convertir en la millor de la ciutat i la visitava molta gent per agafar llibres però aquell llibre màgic, L’anell del Poder, no el va tornar a agafar ningú més.

L'anell del poder  

conte compartit

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you