Issuu on Google+

1


1. Introducci贸 ................................................................ 3-4

2. Proc茅s: Activitat 1, Activitat 2, Activitat 3. .............. 5-10

3. Conclusions ............................................................ 11-14

2


Us imagineu que tinguéssim una màquina del temps que ens transportés fins l'època dels romans!!!!

.Com viuríem? .On viuríem? .De què treballaríem? .Com aniríem vestits? Si estiguérem a l’época dels romans, la vida social i comercial era molt activa. Els patricis i els rics homes de negocis vivien en domus o vil·les amb jardins, fonts i molts luxés. Les classes socials baixes vivien en cases de pisos. Els camperols vivien en cases apegades a les vil·les. Viuríem en una cabanya redona o ovalada, segons el terreny, amb sostre cònic de troncs recobert amb canyes i palles. Són les pròpies del món rural (casae o tuguria) que servien de protecció en els camps i que van estar en l'origen mateix dels palaus de Minos i micènics. Treballaríem principalment de l’agricultura , de l’artesania, de la mineria i del comerç. La vestimenta que portaríem, seria una túnica, independentment del sexe, i generalment de llana blanca, ajustada a la cintura amb 3


un cinturó i afirmada amb passadors. A més si fórem acomodats portaríem damunt una toga, que cauria en plecs. Les sabates serien sandàlies amarrades amb sogues a les panxells.

4


1.Situa un punt i anomena els principals ports del mar mediterrani en el mapa adjunt. És molt fàcil, pots fer servir qualsevol programa de dibuix o qualsevol processador de textos.

MARSELLA

ROMA

BIZANCI

SAGUNT

NICOMÉDEIA TARRENT

CADIS

ATENES MESSIN

TÀNGER

PÈRGAM EFES

CÀRTAGO

ALEXANDRIA

2.Busca informació i redacta un informe, amb ordinador, sobre els principals productes que es produïen i es comercialitzaven a l’entorn d’aquests ports. Els romans, van establir un intens comerç, uns productes importants eren l’oli i el blat estos es distribuïen per tota la península Ibérica. A més pel mar Bàltic també importaven pells. La seda i el cotó es portaven des de Xina. Però el comerç era possible gracies a l’existència d’una moneda a tot l’imperi i l’extensa xarxa de ports.

5


Imagina que ets un important comerciant romà i redacta, amb ordinador, un hipotètic viatge sobre la mar Mediterrània. No t'oblides d'explicar: .Indica per quins ports has passat. .Situa l'acció en una època concreta de la història de Roma: Monarquia, República o Imperi. .Explica detalls com el teu aspecte físic, el vestuari, el teu estatus social, l'embarcació, la tripulació, etc. .Esmenta els productes que portes al vaixell. .Descriu les ciutats on fas escala. .Inventa't aventures o incidents que t'hagin succeït durant el viatge!

6


Com a comerciants, habitants de Romà, vam començar el nostre viatge el 7 de Juliol de l’any 220 aC, en aquest any la República romana, ha ampliat els seus dominis sometent a varies polis greges i seient la major potència de la Mediterrània, el que hem aprofitat per a fer un dels viatges mes llargs amb el fi de poder aconseguir productes a millor preu per a comercialitzar-los mes tard a la nostra ciutat. Vestits amb túniques, i previstos de togues, per a protegir-nos del vent i del mal oratge que en l’alta mar ens podem trobar, hem partit, amb la resta de la tripulació, del port de Ostia amb direcció Alexandria, amb la intenció de adquirir grans quantitats de gra per a comercialitzar-lo, a canvi les nostres bodegues anaven carregades de àmfores plenes d’oli amb la intenció de vendre-les per a sufragar part dels costos del viatge i traure beneficis per a realitzar les futures compres de gra. El nostre vaixell de vela amb el casc redó, es tripulat per uns vint homes, dels que la majoria són esclaus.

Partim aprofitant els vents monsons cap al primer port abans del nostre destí, aquest es el port de Càrtago, el que estimàvem costaria uns 3 dies de viatge es va fer mes llarg del que pensaven ja que vàrem patir diverses calamitats. Una d’elles va ser quan, enmig de la nit, aparegué una tempesta enorme, la més gran que hageu vist en tota la vostra vida, i de la qual, no 7


van sobreviure un quart de la tripulació; van sofrir una gran baixa, però no ens donarem per vençuts. També, en una illa desconeguda en la qual pararem, tinguérem que lluitar amb caníbals, després de la lluita la illa quedà deserta i, a més, aprofitarem per agafar queviures.

Quan pensàvem que la nostra empremta no aplegaria a bon cap, vàrem divisar el port de Alexandria, amb la alegria que això suposava i previstos encara de gran part de les mercaderies amb les que havíem partir d’Ostia. Desembarcàrem al port i poguérem gaudir uns dies del bon clima de la zona i de la seua aigua dolça després de tantes setmanes de travessia. El negoci va ser fructífer i tornarem a embarcar cap a la nostra ciutat amb la sensació de que aquest havia segut una gran negoci.

8


De segur que alguna vegada has llegit un còmic d‘Astèrix i Obèlix. Dons sabràs que els seus principals enemics son els romans. Busca una pàgina d’algun d’aquest còmics, on apareguin romans, i comenta els aspectes històrics més importants com: Nom dels personatges, vestuari dels soldats romans, descripció dels edificis, ambientació de les ciutats romanes, artiguis de guerra, vocabulari específic, altres. PERSONATGES: Uns noms de personatges romans son: Astèrus, Ziguepus, Briseradius, Brutus, Julio Cèsar. VESTUARIS: Aquests romans, quasi tots son soldats, aquests vestien amb una armadura de metall unes sabates de cuir i per atacar posseeixen una llança a més tenen un escut. DESCRIPCIÓ DE EDIFICIS: Els soldats romans es muntaven moltes tendes en les que formaven un campament. Aquestes tendes eren de tela per tant eren portàtils i cada tenda estava decorada amb colors cada tenda d’una manera. A les ciutats, si que i havien construccions molt grans, plenes de cases i plaus, arcs, temples, biblioteques, teatres. Açò feia una vida social molt agitada. AMBIENTACIÓ DE LES CIUTATS: Amb comparació a l’aldea d’Astèrix i Obèlix l’ambient de les ciutats romanes eren molt diferents. A l’aldea d’Astèrix tots treballaven en equip i els romans eren individuals, sols es preocupaven de el seu, no ajudaven a la gent sols volien poder... ARTILUGIS DE GUERRA: Els romans, utilitzaven artilugis per protegir-se com és la tàctica tortuga, consistia en formar tota 9


una muralla per tots els laterals i per dalt de d’on estaven. A més, també utilitzaven tàctiques per atacar com la màquina setge, principalment era una torre on els arquers disparaven. VOCABULARI ESPECÍFIC: Els romans tenien moltes frases característiques quasi totes venien del llatí, algunes eren aquestes: Per Júpiter, Ave Cèsar.

10


A) Com que per molts de vosaltres aquest és el primer cop que treballeu coneixements relacionats amb la història, l'objectiu d'aquesta webquest és reflexionar per entendre que l’estructura i dinàmica de les societats són el resultat dels processos històrics.

B) D’aquesta manera, aconseguim fer un primer pas cap a l'ús de vocabulari específic històric i per confeccionar i interpretar diferents tipus de fonts.

C) Tanmateix, aquesta webquest és un instrument útil perquè els alumnes entenguin la societat actual, i per altra banda, coneguin els nostres orígens culturals. Cal que comprenguin com és el món en què vivim, les causes que han provocat aquesta configuració i les conseqüències que aquests fets poden comportar en el futur.

D) És una eina de coneixement per manifestar respecte envers qualsevol cultura i acceptar les diferències ideològiques.

E) De fet, per acabar aquesta webquest encara podeu fer una última activitat: feu una ``SORTIDA´´ per comprovar, de veritat, el llegat dels romans a Catalunya (Tarragona, Barcelona....).

11


L’arribada dels romans a Empòrion al segle II a. C. va ser el punt d’inici de l’establiment i extensió de l’Imperi per la nostra geografia. L’antiga Tàrraco va convertir-se al segle I a. C. en capital de l’anomenada Hispània Citerior (la que comprenia els territoris de l’est peninsular, dels Pirineus a Cartagena). És lògic, doncs, que el llegat conservat a Tarragona sigui un important conjunt arqueològic romà, reconegut per la UNESCO l’any 2000 com a Patrimoni de la Humanitat. L’itinerari per la Tarragona romana s’inicia per les ruïnes de dins mateix de la ciutat. Així, el primer punt de visita és el circ, construït al segle I d. C., durant el regnat de Domicià. En un estat excepcional, se’n conserven algunes voltes de ciment que aguantaven les grades, parts d’aquestes, algunes escales i parts del podi. La ruta segueix pels dos fòrums. El provincial era el marc dels actes de la província i estava format per dues terrasses on hi havia els principals edificis governamentals. El fòrum de la colònia o local, per la seva banda, estava situat a la part baixa i constituïa el centre de la vida política i social de la ciutat, amb els principals edificis administratius i de culte. Tot seguit es poden visitar les muralles, primera gran construcció dels romans a la zona durant el segle III a. C., i les ruïnes de l’amfiteatre, un dels tres grans edificis dedicats als espectacles (a més del circ i el teatre) que distingien qualsevol gran ciutat romana. Datat del segle II a. C., l’amfiteatre es va aixecar fora del nucli urbà, molt a prop de la Via Augusta. Testimoni de lluites de gladiadors, amb feres i execucions,

12


l’edifici va ser restaurat als anys seixanta i setanta del segle passat. El recorregut passa després per la necròpolis paleocristiana, molt a prop del riu Francolí, i després continua per fora de la ciutat. Així, es pot visitar l’aqüeducte de les Ferreres (o pont del Diable), un dels dos que proporcionaven aigua a la ciutat. Construït al segle I a. C., és una de les millors mostres de construcció hidràulica romana que es conserven. Altres punts imprescindibles són la pedrera del Mèdol, una gran foia de la qual s’extreia roca calcària; l’arc de Berà (a Roda de Barà), una construcció honorífica de l’època d’August i un dels vestigis romans més visitats de la zona, i les vil·les dels Munts (a Altafulla) i de Centcelles (a Constantí). Les visites a la Tàrraco romana poden ser guiades. Al final de maig la ciutat organitza les jornades Tàrraco Viva. La Ruta de la Catalunya Romana, però, ens porta també a visitar altres punts d’interès que van ser centres neuràlgics importants de l’Imperi, com Barcelona(l’antiga Barcino), la vil·la romana de Can Terrers a la Garriga (Vallès Oriental) o el parc arqueològic de Iesso, a Guissona (Segarra). A la capital catalana, el recorregut pel llegat romà passa per tres punts: la muralla romana, l’antiga necròpolis i el Museu d’Història de la Ciutat. La muralla, construïda probablement a finals del segle III d. C. sobre una altra de més antiga, va fer de Barcelona una de les ciutats fortificades més importants d’Occident. A la seva part exterior hi ha la necròpolis romana, on hi havia 95 tombes dels segles II-III d. C.

13


El Museu d’Història, per la seva banda, conserva en el subsòl el conjunt de restes de la vil·la romana més importants de la ciutat. Altres vestigis de Barcinosón les restes del temple d’August i les arcades que es conserven d’un dels aqüeductes que duien aigua a la població. La vil·la romana de Can Terrers va ser construïda al segle I d. C. Situada a les planes que envolten el massís del Montseny, aquesta vil·la va ser la més important de la zona. A l’edifici, que es troba en molt bon estat, destaquen els banys i les termes. Per acabar, la ciutat romana de Iesso, del segle I, es conserva com un jaciment arqueològic de gran importància, en què les muralles, la porta d’entrada, la necròpolis i el Museu Eduard Camps són punts d’obligada visita. Un dels atractius d’aquest espai és que permet fer la ruta en globus aerostàtic. Altres opcions interessants per complementar aquest itinerari són passejar per la via romana de Capsacosta, a la Vall de Bianya (Garrotxa), o visitar les colònies gregues d’Empúries (on destaquen la muralla, els carrers, el clavegueram, les cases i els temples de la ciutat romana) i de Roses (amb un conjunt emmurallat ocupat en múltiples ocasions).

14


Webquest de la Mar Mediterrània i l'Imperi Romà