Page 1

1

AUTORS: Carlos Calpe, Izan Romero, José Vicente Fernández, Paola Araguren i Carlos Rosado.


2

ÍNDEX

1. Introducció 2. L’art egipci: pintura, escultura, arquitectura 3. Les piràmides 4. Principals construccions funeràries 5. Conclusions 6. Recursos


3

1.INTRODUCCIÓ En aquest treball anem a mostrar les característiques principals de les obres d’art egípcies i la finalitat amb la què les feien i el paper que tenien els artistes. Tractarem de esbrinar perquè els antics egipcis construïen les piràmides, qui les construïa, com eren i les parts que les formaven; explicarem les principals tipus de construccions funeràries i perquè dins les tombes dels faraons hi enterraven petites figures.


4

2. L’ART EGIPCI: PINTURA, ESCULTURA, ARQUITECTURA

L’art egipci estava molt influït per la religió i, sobretot, per la creença en la vida després de la mort. Per això diem que la majoria d’obres d’art egipci tenien una utilitat i un sentiment màgic i religiós. D’aquesta manera, els egipcis van edificar temples perquè fossin els habitatges dels déus i tombes per als difunts. Després van decorar els temples i les tombes amb escultures i pintures que representaven els difunts, els déus i diverses cerimònies i ritus. Altres obres d’art tenien un sentit polític. Per exemple, elaboraven estàtues enormes i pintures dels faraons per demostrar el seu poder. Els artistes eren uns funcionaris més al servei del faraó. Treballaven en equip i no existia la figura de l’artista únic i creador. Llevat d’algunes excepcions, els seus noms no van passar a la posteritat. En realitat se’ls considerava com a simples artesans sense major consideració social. L’art egipci va canviar molt poc durant els 3.000 anys que va durar la civilització egípcia, perquè els artistes estaven obligats a crear les seves obres seguint unes normes i uns principis molt estrictes, i, per tant, no podien innovar. Hui en dia, es conserven moltes obres d’art egipci en perfecte estat, gràcies en part al clima sec del país i al fet que aquestes obres d’art es van mantenir amagades durant mil·lennis a l’ interior de les tombes, protegides dels agents atmosfèrics.


5

2.1 PINTURA A l’antic Egipte es desenvolupà una pintura mural, essencialment narrativa, amb representacions de cerimònies i fets remarcables; la pintura acostumava a anar acompanyada de jeroglífics que aporten informació essencial a l’escena. Pintaven per convertir la vida després de la mort en un lloc agradable pel difunt; per això, es creaven pintures belles. Cal destacar les representacions de la vida privada o dels animals i els vegetals, realitzats amb tal cura que es poden identificar taxonòmicament. La pintura era plana, és a dir, els colors no es barrejaven, i policroma, amb l’ús de diversos colors, de tonalitat més fosca per a representar els homes i més clara en el cas de les dones. La figura humana es mostrava sempre amb el tors en posició frontal, però amb el rostre i les cames de perfil.


6

2.2 ESCULTURA Era de dos tipus: d’una banda, hi havia l’estatuària de faraons i déus, i de l’altra, la que representava personatges no reials. Les seues característiques son les següents: 

La falta de perspectiva. Les figures es representaven sense sentit de profunditat.

La frontalitat. Els objectes es mostraven sempre de cara. En el cas de les figures humanes, cada part del cos es disposava d’una manera: l’ull i les espatlles es dibuixaven de cara, però el rostre, els braços i les cames es pintaven de perfil.

La idealització. Preferien representar les persones amb aspecte jove i atractiu. El cos humà es mostrava com hauria de ser, no com era en realitat.

La immobilitat i la rigidesa. Les figures són estàtiques, amb prou feines hi ha moviment. Amb això pretenien transmetre una sensació més gran de permanència.

Finalment, a l’època del faraó Akhenaton, l’art egipci va experimentar una gran transformació. En aquest moment el faraó va ser representat, generalment, d’una forma més humanitzada i, sovint, acompanyat de la seva esposa Nefertiti i les seves filles.


7 2.3 ARQUITECTURA Un dels elements que més s’identifiquen amb l’antic Egipte són les piràmides. Aquestes espectaculars construccions eren les tombes monumentals dels faraons i volien ser un símbol de Ra, el déu del sol. A la cambra funerària hi havia el sarcòfag del faraó i el tresor que l’acompanyava. A més es construïen temples que ressalten pels seus grandàries i ferma estructura. Alguns van ser construïts a l’aire lliure i altres elaborats en les mateixes roques, és a dir, subterranis. Els més famosos són els de Karnak i Luxor, on es trobava Tebes i, com a exemple de temple subterrani, el d'Ipsambul Els arquitectes egipcis van inventar la volta, la columna i el revoltó recte usant materials com la calcària, el gres (arenosa argilosa) i el granit rosat o blau de les muntanyes, deixant la rajola per a les muralles i les cases. L’habilitat empleada en la construcció de les seues obres i la sequedat de l’ambient van permetre que estes romangueren quasi intactes durant segles.


8

3. LES PIRÀMIDES

Les piràmides són unes de les construccions més emblemàtiques de l’antic Egipte. Milers d’obrers treballaven durant anys per a construir una piràmide, que serviria de tomba al faraó. Durant temps es va pensar que els obrers que treballaven en la construcció de les piràmides eren esclaus, però després es va saber que el faraó contractava llauradors en els mesos en què no hi havia treball en el camp i que se’ls pagava amb sal, blat i ordi a canvi del seu treball. Estos llauradors arribaven a treballar des de diferents llocs d' Egipte, per això, es construïen les ciutats dels obrers on vivien fins que tornaven a les seues cases. Estes ciutats comptaven amb servicis mèdics on se’ls atenia quan tenien accidents en el treball o emmalaltien. Els constructors havien d’estar molt ben organitzats per a treballar en estes obres tan importants i cada grup de quatre homes tenia un capatàs que s’encarregava de guiarlos en el treball i de que no perderen perderen temps en els seus jornades.


9

A l'Egipte antic es creia que la mort era l' inici d 'una nova vida. I es construïen les piràmides com a monuments funeraris. La tomba tenia una doble funció: 

protegir el cos i les ofrenes.

ser la llar de la seva nova vida . La piràmide va ser pensada per a tomba inviolable del faraó, destinada a

l’eterna preservació del seu cos, incorrupte per embalsamament, i del seu aixovar funerari, aquest solia estar format per una figura menuda que podia representar al propi difunt o els servidors que devien ajudar al propi difunt en les feines que li ordenaren els deus. Només d' esta manera es possibilitava la residència de l’ànima en el cos i la seua supervivència en el món del més enllà. Per a protegir el cos i l’aixovar d’eventuals saquejadors es multiplicaven les dificultats d’accés a la cambra, interposant tones de pedra, disposant portes falses, corredors cegos, cambres dobles, etc. El procés de construcció de les piràmides podíem dividir-lo en quatre fases: -En primer lloc es realitzava la topografia i l’excavació per a la piràmide, en aquest punt es buscava el lloc adequat, se li donava l’orientació i es cavaven forats realment gegants, des d' on es començaria la construcció. Mentrestant, s’aconseguien i s’elaboraven els materials necessaris per a tota la construcció que en el tercer punt, es transportaven des del lloc d’extracció fins a la zona de construcció. El quart punt referia a la logística i la planificació del treball. Els egipcis havien de mantindre forta i ben alimentada a la mà d’obra, per la qual cosa se’ls allotjava en les proximitats i se’ls donava de menjar. Tot açò era supervisat pel faraó i els membres més alts de la societat egípcia. Una piràmide té dos parts: una part subterrània amb la cambra mortuòria i el sarcòfag i l’altra part és una superestructura visible. Està construïda sobre el sòl i trobem una capella per al culte, la "casa del difunt", on està l’estela o falsa porta, que té el nom del difunt, per on es comunica amb el món extern. Sol estar en la paret oest, mirant cap a l’occident, al món d' Osiris. En esta estància hi ha una taula d’ofrenes que pot estar esculpida o pintada. També sol haver-hi un pati.


10


11

4. PRINCIPALS CONSTRUCCIONS FUNERÀRIES Els primers monuments funeraris de l'Imperi Antic (2700-2250 a. de C.) són les mastabes: tombes en forma de piràmide truncada, construïdes en rajola que van ser primer soterrament de faraons fins que van passar a ser soterrats en piràmides i després van servir de tombes per a nobles i funcionaris, fetes en pedra i agrupades en necròpolis al voltant de les piràmides. Consten d’una capella d’ofrenes, que s’obri a una cambra o serdab, amb estàtues del ca o doble, decorada amb pintures i relleus i un pou subterrani que condueix a una cambra sepulcral on es troba el sarcòfag amb l’aixovar. El pou se cega amb pedres per a impedir l’accés.

Les construccions funeràries de l'Imperi Antic més famoses són les piràmides, destinades a soterrament dels faraons i la seua família. La primera va ser la piràmide escalonada del faraó Zoser, en Saqqara, construïda en pedra per superposició de sis mastabes; és el centre d’un recinte funerari rectangular amb altres construccions. A partir de l'Imperi Mitjà (2050-1800 a. de C.) i especialment durant l'Imperi Nou (1580- 1070 a. de C) els faraons van passar a soterrar-se en hipogeus en la Vall dels Reis. Són tombes reals excavades en la roca, amb galeries i cambres decorades amb pintures i relleus.


12

5. CONCLUSIONS Els grans temples, les tombes i les extraordinàries piràmides han convertit a Egipte en un lloc fascinant. Els egipcis van executar obres mestres amb instruments massa rudimentaris. Van desenrotllar un art majestuós i es mostra en els sepulcres que van construir, així com les decoracions i el mobiliari, que són una font per a conèixer les seues creences, esperances i ideals, i per consegüent el seu art, que els de qualsevol altra civilització de l’antiguitat. Amb aquest treball hem aprés com es van desenvolupar l’art en 3.000 anys d’història.


13

6.RECURSOS http://www.icarito.cl/enciclopedia/articulo/segundo-ciclo-basico/educacionartistica/artes-visuales/2009/12/367-4323-9-el-arte-en-egipto.shtml http://www.edu365.cat/eso/muds/socials/egipte/piramide/index.html http://www.kalipedia.com/historia-universal/tema/edad-antigua/egiptodesarrollo-cultural.html?x=20070717klphisuni_34. http://www.egipto.com/egipto_para_nino/piramides.html

Treball de Egipte: L'Art egipci i la relació amb la mort  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you