Page 1

`` MÉS QUE UN HOME, UNA ESPERANÇA´´.

Quan va nàixer ningú podia endevinar que aquell ésser tan menut, algun dia, anava a ser un símbol per a tota la humanitat i mes tenint tretze germans i dedicant-se en la seua infantessa a cuidar ovelles i altres bestioles. Res feia presagiar quins anaven a ser els esdeveniments que marcarien la seua vida per sempre. Els seus pares van criar-lo per a que fora el cap del poblat al que pertanyien encara que ell no es conformava amb aquests menesters i va cultivar-se perquè pensava que l’educació era l’arma mes poderosa i que podia canviar al món. El lloc d’on procedia el va marcar per a sempre. Ell no es considerava diferent, encara que el tractaven com a tal per el color de la seua pell, i per això volia anar més enllà en les seues tasques i aconseguir la igualtat somiada. Per què no es podien tractar a tots per igual? Per què tenien que haver tantes diferències entre tots els éssers humans si al fi i a la cap tots eren persones? Aquestes i altres preguntes semblants se les feia el nostre amic tant sovint que es va convertir en una empremta que no finalitzaria mentre no poguera donar-los resposta i així va començar la seua lluita. El que ell no pensava era que la lluita per la llibertat de l’home li anava a costar la seua pròpia llibertat ja que, va estar tancat a la càrcel durant gran part de la seua vida per defensar els drets de tots. Allí va sentir gran enyorança per la seua vida quotidiana i pels seus. Però els barrots que mantenien el seu cos empresonat no podien posar fi a la força dels seus valors i ideals i es pel que va seguir defensant allò en el que creia, encara que ja mai res seria com abans. No va ser la seua una vida fàcil, va patir pèrdues molt importants, com la de tres dels seus fills i dues de les tres dones en les que es va casar, era com si la vida estigués pagant-li en una moneda que no li corresponia. Però res podia afeblir l’esperit d’aquest home que creia que una vida millor era possible.


Transcorrien molts anys quan la seua labor per fi tingué els seus fruits i va ser reconeguda pel món. Però aquest home va seguir intentant que el món canviés a millor, hi havia encara moltes coses per a fer, molts ulls que obrir a la realitat i devia fer-ho per ell, pels seus i per totes les persones del món que sofrien les desigualtats, la pobresa i les malalties. I va continuar lluitant al llarg de tota la seua vida, aquest home tenia un fi i això li va donar sentit a la vida a la de altra molta gent, que el seguia, el respectava i l’estimava. Aquell ésser menut que havia nascut feia quasi huitanta anys s’havia convertit en un símbol per a la resta del món. Però un dia se va apagar, el treball ja estava fet, almenys el que un sòl home podia fer per la humanitat, i al contrari del que ell pensava el cel li va obrir les portes i el deixà passar deixant-nos un gran vuit a la terra.

Text literari Premi Sambori  

Ací us deixe un text un poc curt però pense que molt interessant.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you