Issuu on Google+

Seminaris Introducci贸 a l'Administraci贸 P煤blica

Carlos Galve Ortiz U73750


Primer seminari Aquest seminari tracta de reflexionar sobre les relacions de poder que s'estableixen entre polítics i buròcrates. El seminari consistia en la visualització d'un fragment de vídeo en el qual es mostra aquest fet. Com que no he pogut assistir, agafaré ús de dos fragments de la sèrie Sí, (primer) ministre, que retrata de manera còmica i amb cert realisme les relacions entre buròcrates i la classe política. Primer de tot, es tractarà d'analitzar els recursos de poder dels buròcrates. Primer de tot, la burocràcia té una unitat de comandament i de direcció molt solida. La capacitat de comandament de l'alta burocràcia es molt alta degut a la gran concentració de autoritat, centralitzant el la pressa de decisions. La jerarquia està molt ben organitzada i els buròcrates més a baix es poden dividir les tasques, millorant l'eficiència. Aquesta posició d'autoritat i responsabilitat dona un gran poder als buròcrates. En comparació amb els polítics tenen un gran avantatge, i es el temps que poden estar assumint les seves funcions. L'estabilitat en el sistema burocràtic i l'experiència que aporta aquest temps, va sempre en benefici de la burocràcia. Per l'altre costat trobem la classe política, que té com a eina principal el ser un representant directe de la societat i que, depenent del seu rang, opta a més formes de manifestar el seu poder, com ara coactivament o fins i tot coercitivament, impossible de veure en un buròcrata. A més, tenen sempre la última decisió. En aquest fragment de vídeo (http://www.youtube.com/watch?v=sDGqi5qYBds) de la serie Si , ministre visualitzat, es pot veure com es la burocràcia la que, utilitzant la seva experiència, aconsegueixen amb la “llei de la proporció inversa” que surt al vídeo, que el ministre tiri enrere la seva decisió de fer un govern obert a la gent. El capitul on el nomenen ministre es un clar exemple de com l'alta burocràcia no parla en temes polítics i s'espavilen per poder actuar a la seva manera, guanyant-se això posant al ministre en una situació delicada només arribar al ministeri. Cada rol té la seva importància. La classe política pot dotar d'un color o carregar una ideologia a les accions d'un partit polític, mentre que la burocràcia es un a organització necessària per al perfecte desenvolupament administratiu d'un govern. La seva pervivència, encara que canviïn els colors del govern, es clau per el bon manteniment d'un Estat. No obstant, al contrari que els polítics, no són


elegits, directament o indirectament per cap ciutadà sinó que s'enfronten a un sistema meritocràtic de selecció en el que es valora el millor resultat a unes oposicions a les que pot accedir qualsevol persona interessada.

Segon seminari El ministeri escollit per efectuar la identificació orgànica es el nou ministeri d'hisenda i d'administracions públiques. El tronc principal es divideix en quatre parts. Per un costat tenim la secretaria d'Estat d'Hisenda. Aquest òrgan controla l'agencia estatal de administració tributaria, amb un servei d'auditoria interna i una direcció general. D'aquesta direcció general sorgeixen dos branques. A la primera estan la delegació central de grans contribuents, un gabinet, la intervenció delegada, un comitè de coordinació de la direcció territorial, la unitat de suport a la fiscalia especial de delictes econòmics relacionats amb la corrupció i la comissió de coordinació del pla general de control de la agencia. A la segona branca trobem els departaments de gestió tributaria, de inspecció financera i tributaria, de recalidació, de duanes i impostos especials, de informàtica tributaria i de recursos humans. També trobem diversos serveis, el de serveis jurídics, de gestió econòmica, d'estudis tributaris y estadístiques i de planificació i relacions institucionals. De la branca de la secretaria d'Estat d'Hisenda, trobem tres direccions, la general de tributs, general del cadastre i general d'ordenació del joc, que es suprimirà amb les seves subdireccions generals una vegada estigui en funcionament la comissió nacional del joc. A més, al mateix nivell trobem el tribunal econòmic administratiu central. Tornem a la branca principal del ministeri. La segona secretaria d'Estat que veiem es la de pressupostos i despeses. Aquesta secretaria es divideix en dues branques, per un costat troben la direccions generals de pressupostos, de costos de personal i pensions públiques i de fons comunitaris. Per l'altre costat trobem la intervenció general de l'administració de l'Estat. La tercera secretaria d'Estat que trobem es la de administracions públiques. Sota aquesta secretaria trobem la secretaria general de coordinació autonòmica i local, amb diverses subdireccions al seu càrrec a més de la direcció general de coordinació de competències amb les comunitats autònomes


y les entitats locals. Sota la secretaria d'Estat també trobem la direcció general de la funció pública, encarregada de la mutualitat general de funcionaris civils de l'Estat, l'institut nacional de administració publica i altres subdireccions, la direcció general de modernització administrativa, procediments i impuls de l'administració electrònica; la direcció general de coordinació de l'administració perifèrica de l'Estat, i l'agencia estatal d'avaluació de les polítiques públiques i la qualitat dels serveis. L'ultima divisió gran de la branca principal es la destinada a la subsecretaria. De la branca sorgeixen dues més, La primera conté el comissional per els mercats de tabacs, la fàbrica nacional de moneda i timbre-Reial casa de la moneda, i el parc mòbil de l'Estat. A la segona branca tenim la secretaria general tècnica, la direcció general del patrimoni de l'Estat i inspecció general a més d'altres departaments. L'organigrama està dividit en diversos colors. La major part és o rang de secretaria d'Estat, o de subsecretaria, de direcció general o de subdirecció general, a més d'altres organismes autònoms, públics o agencies. Tota la branca de l'Agencia estatal de administració tributaria, a més de la societat estatal de participacions industrials i la Real casa de la Moneda són entitats públiques empresarials, al comandament d'ens de dret públic.


Tercer seminari Identificació de la proposta de mapa territorial local dels partits amb més representació. He optat per resumir les idees dels principals partits degut a la meva absència a classe. CiU L'ideari de CiU es poden trobar al punt 7.3 (pàg. 142) del programa electoral de les últimes eleccions autonòmiques, les de 2010, que es poden trobar aquí: http://ciu.cat/media/46861.pdf La principal característica es l'eliminació de la divisió provincial per tornar a l'antiga divisió en vegueries. Aquesta transició només es podrà portar a terme quan les condicions econòmiques siguin favorables per fer el canvi, buscant el màxim consens polític. Aquest canvi hauria de millorar l'administració pública local tant en l'eficiència com en l'eficàcia, a més de aconseguir reduir el preu de manteniment i a la vegada dimensionar el servei que es dona per tal de garantir l'equilibri territorial. Seguin això, Catalunya es dividiria en vegueries, comarques i municipis. Al les vegueries existents i plantejades s'hauria d'incloure una nova, la del Penedès. A més, l'Aran tindrà un règim jurídic específic especial, tal com venia recollit a l'Estatut. PSC La informació consultada es el programa electoral del PSC per les autonòmiques de 2010, al punt 3.1 (pàg. 48) consultat el 7/6/2012 en aquest enllaç: http://www.presidentmontilla.cat/files/0-pscprograma-electoral-2010.pdf Les intencions del PSC es la de desplegar l'apartat de l'organització territorial de l'Estatut. Crear set vegueries i dotar a la Vall d'Aran d'un règim especial. Podem trobar també la ferma intenció de desplegar tot el potencial d'autogovern de l'Estatut, referendat per la ciutadania, malgrat la Sentència del Tribunal Constitucional. A més, donen una interpretació interessant de cóm Espanya hauria d'esdevenir un Estat federal per poder donar pes i reconeixement a la pluralitat lingüística, cultural i nacional dels pobles d'Espanya. També volen donar més pes al Senat, convertint-lo en una cambra, en definitiva, útil per tal de


fomentar la cooperació interterritorial i amb un major control sobre el Govern central. PP La informació emprada es el programa electoral del 2010, concretament les pàgines 114-117, consultades el 7/6/2012 en aquest enllaç: http://www.ppcatalunya.com/wpcontent/uploads/2010/programa_catala_LWR1.pdf El Partit Popular va ser el principal opositor a l'Estatut i defensor de les províncies. Al seu programa electoral expressen la seva voluntat de descentralitzar. Torna a sortir eficàcia i eficiència com a objectiu d'aquesta descentralització, però amb unes eines i un protagonista diferent al de CiU: Els municipis. La idea del PP es convertir els municipis en els principals receptors de competències, per tal d'evitar les duplicitats que existeixen entre el govern de l'Estat i la Generalitat, a més d'enfortir-los, ja que estan patint molt amb la falta de finançament i la major utilització dels seus serveis derivats de l'augment de la població causat per la immigració. Remarquen la espanyolitat de Catalunya i la necessitat de convertir Barcelona en una segona capital d'Espanya, traslladant seus d'institucions nacionals. ERC La informació ha estat extreta del programa electoral de 2010 d'ERC (pàg 126-127), consultat el 7/6/2012 en aquest enllaç: http://www.esquerra.cat/documents/programa-eleccions-al-parlament2010.pdf La intenció d'ERC es desplegar un nou mapa territorial seguint els principis de subsidiarietat, eficiència, eficàcia i suficiència econòmica (p.127). Creació de les vegueries i els consells de Vegueria. Es farien un total de set, encara que volen impulsar el reconeixement de la vegueria del Penedès, a més de la priorització de la vegueria de l'Ebre. Les comarques serien subdivisions amb la tasca de mancomunar serveis entre municipis d'una mateixa comarca. Els consells comarcals passarien a ser formats per consells d'alcaldes/ses.


ICV-EUiA Informació extreta del programa electoral de ICV del 2010 (pàg. 259-267), descarregable aquí: http://iniciativa.cat/icv/documents/2955 ICV ha col·laborat també en la creació de les vegueries com a divisió territorial de Catalunya. Estan oberts a estudiar també les reivindicacions del Penedès per constituir-se com una nova vegueria, encara que tenen por de que des de CiU es vulgui treure profit per distorsionar la proporcionalitat de vots i representació al Parlament. Reconeix el dret de l'Aran per fer que aquest territori tingui una relació gairebé federal amb la vegueria del Pirineu i tornen a carregar contra CiU per haver fet de l'Aran un consell comarcal més. Vol protegir els municipis més petits, amb accions com ara mancomunant serveis La relació de Catalunya respecte a Espanya vindria a ser un Estat propi a un Estat plurinacional.

Una vegada presentats tots els partits, es farà una petita reflexió final. Actualment existeixen discrepàncies importants. Totes les forces polítiques de caire catalanistanacionalista accepten la nova partició en vegueries. No obstant, la crisi econòmica ha sigut utilitzada com a argument per no aplicar-la. Es significatiu veure com un dels perills i punts més importants de la discussió entre polítics sigui el fet important de com quedarien fetes les noves circumscripcions electorals. La quantitat de representants que pertoquin a cada vegueria, o l'aparició d'una nova, poden causar un canvi important en l'aspecte del Parlament. A continuació posaré una taula on es pot veure aquest problema i el que planteja cada partit:


Cal destacar el PSC i ICV, que encara que ja estiguin les vegueries, prefereixen l'encara vigent sistema de circumscripcions provincials. Això pot ser degut a que el poder d'aquest dos partits polítics es troba en les grans ciutats, sobretot de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i la divisió de l'interior català podria fer guanyar vots als partits amb més tendència catalanista o de dreta, que estan més repartits per tota Catalunya, encara que representi a menys gent que a l'àrea metropolitana de Barcelona.


Quart seminari L'ajuntament escollit per fer l'anàlisi de la composició orgànica es el de Vandellòs i L'Hospitalet de L'Infant. Com que no ha sigut possible encontrar un organigrama actualitzat desprès de les eleccions del 2011, s'analitzarà la composició orgànica del consistori anterior. Aquest ajuntament presenta diverses particularitats. Una es en el sentit econòmic. Es un dels ajuntaments que disposa de més recursos econòmics, sobretot gràcies a la central nuclear de Vandellòs. Aquesta central afecta com no podria ser d'una altra manera, encara que mínimament, l'organigrama de l'ajuntament. Comprèn de cinc nuclis urbans, Vandellòs, l'Hospitalet de l'Infant, l'Almadrava, Masriudoms i Masboquera. Cadascun dels nuclis tenen un representant a l'ajuntament per defensar els seus interessos i dur a terme una bona cooperació a través de diversos ens municipals. Es començarà per la junta de govern local, formada per l'alcaldia, que va recaure sobre Josep Castellnou Barceló, de CiU, guanyador de les eleccions municipals del 2007 amb un 61,5% dels vots. De l'alcaldia passem a quatre tinents d'alcaldes, tots del mateix partit, i als vuit regidors que es reparteixen amb ERC i PSC a més d'un de la FIC. Aquests càrrecs són els que porten les regidories. Cada tinent alcalde i quatre dels vuit regidors que són delegats es divideixen les regidories. Les regidories estan dividides en quatre grups -les comissions informatives- que son (entre parèntesi les regidories): Hisenda i Promoció Econòmica (hisenda i patrimoni, promoció econòmica, turisme, indústria i agricultura), Serveis interns i Comunicació (Comunicació, recursos humans, règim intern i seguretat ciutadana), serveis a les persones (Esports, ensenyament, cultura, joventut i festes, comerç, i benestar social i salut), i serveis al territori (Medi natural, noves tecnologies, urbanisme, obres i serveis i medi ambient i sostenibilitat). Les comissions informatives són òrgans complementaris encarregats d'elaborar estudis, informes o consultes del que vagi a ser sotmès a coneixement del Ple o de la Comissió de Govern quan actuï per delegació, i també s'encarrega d'efectuar un seguiment de la gestió de l'alcaldia, a la comissió de govern i els regidors que ostentin delegacions o competències desconcentrades.


Cada comissió informativa te deu membres, repartits en sis de CiU (un es el president), dos de PSC i un d'ERC i FIC. A més d'això, tenim els representants de l'ajuntament. Són deu: el patronat d'esports (que a dia d'avui ja ha estat substituït per una S.L. Encarregada de gestionar equipaments esportius), els patronats de turisme i comerç, dels mitjans de comunicació, de la Llar i de l'escola de música, Localret, les juntes de compensació (encarregades de portar a terme els projectes d'urbanització, cessió de terrenys públics urbanitzats, exercir l'expropiació forçosa), el consorci d'aigües (conformat per 65 municipis de Tarragona i 31 industries), MIDIT (amb la finalitat de generar ocupació local per mitjà del desenvolupament econòmic local) i IDETSA (porta a terme la gestió d'algunes obres públiques promogudes per l'ajuntament). A més de tot això el consistori té quatre grups municipals, un tresorer, encarregat de portar al dia la balança d'ingressos i pagaments de l'ajuntament, una comissió especial de comptes integrada per tots els regidors, el consell escolar municipal i per últim, el pla local d'emergència nuclear, que és l'encarregat de gestionar qualsevol accident que passes a la central nuclear de Vandellòs.


Seminaris d'introducció a l'administració pública