Issuu on Google+

PROJECTE 4

L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS

1. Economia mundial

1.1. Països desenvolupats, en vies de desenvolupament i poc desenvolupats 1.2. La relació econòmica entre països rics i països pobres: un intercanvi desigual.

2. Les activitats econòmiques 2.1. Introducció 2.2. Sectors de producció 2.2.1 L’agricultura 2.2.1.1. L’agricultura al País Valencià 2.2.2. La Indústria 2.2.2.1. La indústria al País Valencià 2.3. El sector terciari: Els serveis

1


1. ECONOMIA MUNDIAL 1.1. PAÏSOS DESENVOLUPATS, EN VIES DE DESENVOLUPAMENT I POC DESENVOLUPATS

██ 0.950 and over

D'acord amb el Banc Mundial, el Fons Monetari

██ 0.900-0.949

Internacional i l'Agència Central d'Intel·ligència, aquests són

██ 0.850-0.899

els països desenvolupats del món:

██0.800-0.849 ██ 0.750-0.799 ██ 0.700-0.749 ██ 0.650-0.699 ██ 0.600-0.649 ██ 0.550-0.599 ██ 0.500-0.549 ██ 0.450-0.499

• • • • • • • • • •

██ 0.400-0.449 ██ 0.350-0.399 ██ 0.300-0.349

Alemanya Andorra Austràlia Àustria Bèlgica Canadà Corea del Sud Dinamarca Espanya Estats Units Ciutat del Vaticà

██ under 0.300 ██ n/a

2

• • • • • • • • • •

Finlàndia França Grècia Hong Kong Irlanda Islàndia Israel Itàlia Japó Liechtenstein

Luxemburg

• • •

• • •

Mònaco Noruega Nova Zelanda Països Baixos Portugal Regne Unit San Marino Singapur Suècia Suïssa

Taiwan

• • • •


Un país desenvolupat o estat desenvolupat és un estat que gaudeix d'un estàndard de vida relativament alt per mitjà d'una economia forta i diversificada tecnològicament. La majoria dels estats amb un Producte Intern Brut per càpita (PIB) elevat, són considerats estats desenvolupats. Alguns estats, però, han aconseguit un PIB elevat (temporalment) per mitjà de l'explotació dels recursos naturals (com ara el petroli), sense desenvolupar una economia industrial diversificada i basada en els serveis, condició necessària per a l'estatus de "desenvolupat". Alguns sinònims són estats industrialitzats, o països més desenvolupats econòmicament i antigament Primer Món. Altres termes s'utilitzen per a descriure la dicotomia entre països desenvolupats/en vies de desenvolupament o primer/tercer món Diferents observadors i economistes teòrics han argumentat que existeixen diverses raons per les quals alguns països (i no pas altres) tinguen un nivell de desenvolupament econòmic elevat. La majoria argumenta que el desenvolupament econòmic requereix la combinació d'un govern representatiu (o democràcia), un model econòmic de lliure mercat, i una carència de corrupció. Altres, però, argumenten que els països rics van acumular llur riquesa per mitjà de l'explotació dels països pobres els segles passats, per mitjà de l'imperialisme, colonialisme, o per l'abús en el procés actual de globalització. Els estats del tercer món no són estats industrialitzats ni avançats tecnològicament en comparació amb els estats desenvolupats; per tant, sovint s'utilitza com a sinònim el terme països en vies de desenvolupament o països subdesenvolupats. Alguns estats són caracteritzats així per la seva alta taxa d'analfabetisme i la seva deficiència econòmica i política. Les característiques comunes dels països del Tercer Món solen ser una base econòmica agrícola, una economia endeutada amb els països econòmicament més poderosos i una escassa infraestructura. L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) és un mesurament estadístic del nivell de desenvolupament d'un país, utilitzat per l'ONU. Els estats amb un IDH superior al 0,8 usualment són considerats països desenvolupats, i els països amb un IDH entre 0,5 i 0,8, mostren un grau de desenvolupament moderat. Hi ha, per descomptat, nombroses excepcions a aquesta regla . Per consultar un llistat complet de països amb el seu HDI (index de desenvolupament humà) heu d’anar a la següent pàgina web.: http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_countries_by_Human_Development_Index#High ACTIVITATS 1.- Llegeix el text anterior, busca el significat de les paraules en cursiva i escriu el seu significat a la llibreta index de vocabulari.. 2.- Fes un resum del text anterior, seguint els passos que ja has estudiat. 3.- Classifica els estats desenvolupats que apareixen al llistat anterior segons el continent al qual pertanyen. Indica a continuació, consultant també el mapa, quin és el continent més desenvolupat i quin el més poc desenvolupat. 4.- Al text es donen dues raons per explicar perquè uns països són més desenvolupats que els altres, digues quina et convenç més i perquè. Digues altres possibles raons que fan que un país siga desenvolupat o subdesenvolupat.

3


1.2. LA RELACIÓ ECONÒMICA ENTRE PAÏSOS RICS I PAÏSOS POBRES: UN INTERCANVI DESIGUAL. En el món actual no hi pot haver una economia estatal que funcione al marge dels altres països, ha d’haver-hi entre ells un intercanvi de capitals, de productes i de treballadors. L’economia mundial es basa en l’especialització de cada país en uns productes determinats, de manera que han de vendre als altres països els seus excedents (exportació), a la vegada que hauran de comprar fora una gran quantitat de productes que no produeixen ells , o no els produeixen en la quantitat suficient per al seu consum intern (importació). La diferència entre el valor de les importacions i el de les exportacions s’anomena balança de pagaments. Aquesta diferència és quasi sempre negativa per als països poc desenvolupats, que tenen una economia basada en la producció de mercaderies de poc valor afegit (agricultura, ramaderia, pesca, mineria...) i que obeeix més a les necessitats que tenien les antigues potències colonials que els van dominar durant molt de temps, que als seus propis interessos, necessitats i possibilitats, mentre que els països desenvolupats fabriquen productes industrials d’alta tecnologia i monopolitzen la investigació científica i tecnològica, el transport i el comerç internacional.

D’aquesta manera, els beneficis dels intercanvis econòmics internacionals són acumulats pels països desenvolupats i generen un increment de la pobresa en els del Tercer Món, a causa del seu endeutament cada vegada més gran amb la Banca privada, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional que els han atorgat crèdits per poder comprar allò que necessitaven. Amb l’actual procés de globalització , no només es compren productes acabades, sinó que en la mateixa producció de les mercaderies intervenen diversos països, encara que de manera desigual pel que fa als beneficis: els països rics, on radiquen les empreses multinacionals, en controlen el disseny, la tecnologia emprada i la comercialització (on s’acumulen els guanys), mentre que els països pobres, on els salaris del obrers són baixos, les condicions de treball més dures i els drets laborals limitats, s’encarreguen de la elaboració i el muntatge de les peces. En conclusió, les dues terceres parts del nostre planeta està sotmès a les regles de joc d’una minoria de països rics que controlen l’economia mundial. Per escapar a aquest sotmetiment s’han assajat diferents estratègies:

4


1.- Fer-se amb el control de la riquesa natural del país (nacionalitzacions) i amb el preu de les matèries primeres exportades per forçar els països rics a pagar-les millor ( ex.: petroli...) 2.- Aconseguir limitar la seua dependència exterior i desenvolupar una economia més autosuficient i sobirana. 3.- Aconseguir un desenvolupament accelerat, amb el finançament dels països rics, alineant-se amb els seus interessos i aprofitant-se’n d’alguna situació estratègica particular. ACTIVITATS 1.- Llegeix el text anterior, busca el significat de les paraules en cursiva i escriu el seu significat a la llibreta index de vocabulari. 2.- Llegeix el text i contesta a les preguntes següents: El Senegal va ser una colònia francesa. Tradicionalment, els camperols senegalesos havien conreat el blat i la melca per poder alimentar-se, però els francesos necessitaven cacauets per poder fer-ne oli de manera que van decidir utilitzar les terres senegaleses per conrear cacauet. El 1960 el Senegal va independitzar-se de França, però va continuar sent el primer productor de cacauets del món i havia de comprar a uns altres països el blat que necessitava per alimentar la població. Quan els països rics no van tenir necessitat de comprar els cacauets senegalesos, perquè els sortia beneficiava més utilitzar la soja per fer oli, el preu mundial dels cacauets va baixar. -

quines conseqüències creu que va tenir tot això en l’economia dels senegalesos?

-

Què podien fer per sobreviure?

3.- Quina de les tres alternatives que enumera el text com a estratègies per fugir del sotmetiment dels països pobres respecte dels rics et sembla la millor? Se te n’ocorre alguna altra?

5


2. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES 2.1 INTRODUCCIÓ

Els éssers humans tenen una sèrie de necessitats: habitar en un lloc determinat, vestirse, alimentar-se, comunicar-se, desplaçar-se, divertir-se... Les activitats econòmiques constitueixen una sèrie de tasques i treballs que serveixen per satisfer les necessitats humanes i ocupen per tant un lloc molt important en la societat actual, igual que en altres societats al llarg de la història. ACTIVITATS, 1.- Elegeix tres necessitats humanes, de les ressenyades al text anterior, i fes un llistat d’activitats econòmiques que es desenvolupen, per tal de satisfer-les, en la nostra societat. 3.- Explica el significat dels següents conceptes: economia de subsistència, economia de mercat. 2.- Digues quins canvis creus que hi ha hagut, a través de la història, en la manera de satisfer aquestes necessitats. Indica quines activitats existents en temps anteriors ja s’han extingit i quines no existien temps arrere.

6


2.2. SECTORS DE PRODUCCIÓ El conjunt d’activitats econòmiques s’agrupen en tres sectors: -

Sector PRIMARI: Rep aquest nom el sector que engloba les activitats que obtenen recursos directament de la terra (agricultura, mineria, pesca)

-

Sector SECUNDARI: S’ocupa de la transformació dels recursos de la natura (indústria, construcció)

-

Sector TERCIARI: Inclou la resta d’activitats econòmiques dirigides al consum, l’activitat financera, els serveis... (Transport, comerç, comunicacions, administració, formació, oci...)

En el procés de transformació d’un producte, des de l’obtenció de les matèries primeres fins al seu consum, hi participen, normalment, els diferents sectors econòmics: Un exemple d’aquest procés productiu seria el cultiu de l’olivera que forma part del sector primari v(agricultura), seguit de la producció de l’oli d’oliva que correspon al secundari (indústria alimentària) i, finalment, de la publicitat, el transport i la comercialització de l’oli, que se n’encarrega el sector terciari. ACTIVITATS 1.- Posa tres exemples d’activitat econòmica per cada sector de producció. 2.- Prenent com a exemple el procès de l’oli em vist al text anterior, descriu tu un altre procés productiu que recorrega els tres sectors de producció.

7


2.2.1. L’AGRICULTURA

Durant el neolític (fa uns 10.000 a 8000 anys), l’home va domesticar alguns animals (ramaderia) i va controlar el creixement i la reproducció intensiva de plantes i arbres comestibles (agricultura), amb això va aconseguir unes fonts millors i més segures d’alimentació. Aquest fet rep el nom de primera revolució agrícola.

En l’evolució de

l’agricultura ha jugat un paper molt important l’existència d’aigua utilitzable per al rec, que ha fet que alguns territoris desenvoluparen una agricultura més rica i més productiva, és el cas del l’antic Egipte o d’algunes valls de l’Índia o la Xina; d’aquesta manera s’ha ant conformant la divisió entre agricultura extensiva (generalment de secà) i agricultura intensiva (generalment de regadiu), així mateix cal distingir entre una agricultura dominada pel monocultiu (on es conrea de forma dominant una sola espècie) i el policultiu, que consisteix en l’explotació de diferents tipus de cultiu en un mateix espai.. Durant el segle XX en viscut una segona revolució amb l’arribada al camp del progrés científic i tècnic procedent de la revolució industrial: introducció de la maquinària, el fertilitzants químics i la selecció genètica d’espècies molt productives, és el que alguns han anomenat revolució verda. ACTIVITATS: 1.- Llegeix el text anterior i fes-ne un resum. 2.- Fes una redacció explicant tot el que saps de l’agricultura actual del teu poble. 3.- Quins avantatges i quins desavantatges veus en el monocultiu i en el policultiu.

8


2.2.1.1. L’AGRICULTURA VALENCIANA

Una primera divisió de l’agricultura valenciana la constitueix el regadiu i el secà: El regadiu predomina a la plana costera, sobretot al sector septentrional i central (des de Vinaròs fins a Pedreguer – Xàbia), té una extensió més reduïda en la comarca de la Marina (Valls de l’Algar i l’Amadorio) i es torna a eixamplar al sud (l’Alacantí, Mitjà i Baix Vinalopó i Vega Baixa), el cultiu predominant és el taronger (amb centres de producció i comercialització importants com Benicarló, Borriana, Alzira, Gandia o Pego), però també s’hi conreen els llimoners, les verdures i hortalisses, l’arròs ( amb Sueca com a localitat més important), els nespros (Callosa d’en Sarrià) o raïm de taula (Asp, Novelda...) El secà s’estén pel territori interior i les zones costaneres més muntanyoses (com la comarca de la Marina), els conreus principals són la vinya per a vi (Requena, Utiel, Xiva, Fontanars, Moixent, Beneixama, Monòver, el Pinós, Teulada, Xaló...), la olivera (amb centre productors d’oli com Viver, Albaida, Muro...) les cireres (la Vall de Gallinera, la Vall de Laguar...) i l’almetler (amb el fruit del qual es fabriquen el famosos torrons de Xixona i Alacant). ACTIVITATS 1.- Pinta, al mapa físic del País Valencià, les dues zones on predomina l’agricultura de regadiu o la de secà. 2.- Assenyala al mapa comarcal del País Valencià totes les poblacions que apareixen al text anterior.

9


2.2.2. LA INDÚSTRIA Les dones i els homes del neolític ja començaren a transformar les matèries primes per obtenir productes útils per a la vida i el treball: estris, vestits, ceràmica... Aquests productes es feien bàsicament a mà, utilitzant maquinària molt rudimentària (torn, teler...) i l’energia utilitzada era produïda directament per les persones o els animals. És tractava d’una indústria artesanal. La indústria moderna va nàixer amb la revolució industrial, a finals del segle XVIII. Es va passar a elaborar productes de forma massiva i estàndard, és a dir, en sèrie. Una producció basada en la maquinària, realitzada en gran espais anomenats fàbriques i utilitzant noves fonts de energia com el carbó, el petroli, l’electricitat, el gas...

ACTIVITATS 1.- Investiga si a la teua localitat hi ha, o si hi ha hagut, algun tipus d’indústria artesanat. Explica el seu funcionament i les diferències entre el treball artesanal i el treball en fàbriques. 2.- Explica en que consisteix la diferència entre energies convencionals (fòssils o no renovables) i energies alternatives ( netes o renovables). TIPUS D’INDÚSTRIA Existeixen tres tipus d’indústria: -

Indústries bàsiques i de manteniment: transformen en primera instància els minerals, els seus productes: metal·lúrgia, indústria química...

-

Indústries d’equipaments: fabricació de maquinària destinada a altres indústries

-

Indústries d’ús i consum: fabriquen productes acabats, a partir de materies primes i semielaborades, disponibles per a usar directament o per a consumir-los: tèxtil, alimentació i begudes, construcció, mecànica de transformació (electrodomèstics, automoció...), mobles...

10


2.2.2.1. LA INDÚSTRIA AL PAÍS VALENCIÀ

Es distingeixen cinc grans nuclis industrials amb les seues especialitzacions, de nord a sud: • •

• • •

La Plana i L’Alcalatèn (Castelló, Onda, Vila-Real, l’Alcora...): Ceràmica València i la seua àrea metropolitana (Paterna, Almussafes, Benetusser...) Sagunt: moble, metal·lúrgia, maquinària elèctrica. Abunda la petita i mitjana empresa, però també hi ha grans indústries com l'automobilística Ford. Comarques centrals –interiors (Xàtiva, Ontinyent, Cocentaina, Muro, Alcoi...): tèxtil i paper. La Foia de Castalla (Ibi, Onil,Castalla, Biar...): Joguets mecànics i nines (el 55% de la producció estatal espanyola). La Vall del Vinalopó (Elx, Elda, Petrer, Villena...): Calçat i cautxú.

Existeixen, així mateix nombrosos nuclis secundaris distribuïts al llarg del territori. A la Marina Alta destacarien Dénia (indústries diverses), Pedreguer i Gata (antiga artesania de la palma i del vímet, i actualment la marroquineria), el Verger (indústria alimentària) o Benissa (moble, construcció) ACTIVITATS. 1.- Localitza en el mapa els principals nuclis industrials del País Valencià. 2.- Classifica les principals activitats industrials valencianes segons el tipus d’indústria a què pertanyen 3.- Indica quines activitats industrials es desenvolupen a la teua població

11


2.3. EL SECTOR TERCIARI: ELS SERVEIS

El sector terciari, que també s’anomena de serveis, agrupa les activitats destinades a la satisfacció de les necessitats personals i la direcció de l’economia. No produeix bens sinó que els comercialitza o dispensa serveis diversos als ciutadans. Encara que el comerç es una activitat que ha anat desenvolupant-se des de l’antiguitat històrica - i ha assolit desenvolupaments relativament importants en èpoques passades com l’imperi romà o el renaixement - aquest sector es pot considerar el sector més modern de l’economia on es reuneixen activitats molt diverses com les professions liberals (advocats, arquitectes...), el comerç, la banca, l’educació, la sanitat, el transport, el turisme... La magnitud del sector terciari dins el conjunt de l’economia d’un país és un indicador de la seva potència i del seu desenvolupament, ja que com més desenvolupada és una societat, més importància tenen els serveis. ACTIVITATS 1.- Fes un llistat de persones del teu àmbit familiar o d’amistat que treballen al sector terciari. Indica el treball que efectua cadascun d’ells. 2.- En els últims anys s’han desenvolupat molt noves formes de comerç com els hipermercats o el comerç per internet. Explica les seues característiques. Digues quins avantatges i quins inconvenients hi trobes. 3.- On prefereixes fer les teues compres, en uns grans magatzems o en un comerç xicotet? Perquè? 4.- Fes una valoració dels serveis públics (educació, sanitat, cultura, transport, tercera edat, atenció a minusvàlues, ...) que existeixen a la teua localitat i comarca. Quines necessitats creus que estan més mal ateses? Quines solucions proposes?

12


Els transports i les comunicacions formen part dels camps més dinàmics del sector de serveis, ja que resulten bàsics per aconseguir una societat avançada. Els països tenen la necessitat de crear grans infraestructures per facilitar el transport: Les carreteres, autovies i autopistes tenen un paper protagonista en la mobilitat de persones i mercaderies. El ferrocarril ha hagut de passar per una forta crisi front al creixement del vehicle individual però està en un profund procés de modernització pel que fa a l’alta velocitat i va ha ser essencial en un futur on ja s’entreveu l’escassesa d’energia i el col·lapse progressiu del vehicle individual. El transport aeri està també en un profund procés de canvi, amb l’aparició de les companyies aèries de baix cost i, finalment, el transport marítim continua sent el vehicle més potent en el transport ja que permet transportar grans quantitats de mercaderies a preus baixos i a grans distàncies. ACTIVITATS 1.- Digues quines són les principals vies de comunicació existents a la nostra comarca? Creus que són suficients? Quines són les principals necessitats de la Marina Alta pel que fa als mitjans de comunicació i transport?

EL TURISME Al País Valencià, en general i especialment als nostres pobles i a la nostra comarca les activitats lligades al turisme han crescut progressivament i ja fa temps que constitueixen la principal activitat econòmica. El turisme que hi arriba és majoritàriament europeu, amb un poder adquisitiu mitjà i busca el sol, la platja i uns preus assequibles. ACTIVITATS 1.- Indica quines activitats econòmiques estan lligades més o menys directament al sector turístic. 2.- Indica les conseqüències positives i negatives que té el turisme en les nostres terres. 4.- Quines coses canviaries en el model de desenvolupament turístic majoritari al País Valencià

13


Projecte4: L'organització econòmica de les societats