Page 1

Quatre de Set Descarregat al Gall el 24/9/2005

COLLA DE CASTELLERS D’ESPLUGUES — TEMPORADA 2005 - NÚMERO 9 - III ÈPOCA


2

PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES

Índex Índex ................................................................................ 2 Editorial ........................................................................... 3 Article presidencial ......................................................... 4 Cap de Colla .................................................................... 4 El Raconet de la Canalla ............................................... 5 Crònica dels Fets ............................................................ 6 Crònica Rosa ................................................................... 14 La Temporada en Xifres ................................................ 15 Les Teves Sensacions ..................................................... 16 Gent de la Colla .............................................................. 18 Contra .............................................................................. 20

PEUS NEGRES

Revista de la Colla de Castellers d’Esplugues núm. 9 - temporada 2005 - tercera època Redacció

Paco Duran i Josep Santacreu

Col·laboracions

Cris, Vane, Jaume Calvo Pare, Jaume Fill, Sílvia Lozano, J.M. Tarrés, Marta Cirach, Equip de Canalla i Junta Directiva

Portada

Primer 4de7 de la temporada (Foto: Lluís Tarrés)

Edita

Colla de Castellers d’Esplugues Josep Argemí 52 08950 Esplugues de Llobregat 650-94-61-59 La Colla no comparteix necessàriament les opinions expressades pels col·laboradors Fotos del 4 i 3de7 de la pàgina 11, per Lluís Tarrés. Contraportada per JM Boronat. La resta, llevat de la de la 5, per P. D. i J.S.


PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES

Editorial

3

per la Redacció

ofois i xirois presentem la noCASTELLS DE SET 1995-2005 4de7 4de7c 3de7 3de7c 4de7a Total vena edició de Peus Negres, 1995 1 2 2 1 6 la revista de la Colla. Després 1996 3 1 9 13 2 6 8 d’un any sense publicar-se, en- 1997 1998 2 7 9 guany surt amb una tirallonga 1999 1 1 4 1 2 7 de canvis, des dels més evidents fins els més 2000 2001 1 1 notoris. El més destacat, potser, és que la Re- 2002 1 2 2 1 6 dacció ha passat a ser un Consell de Redacció, 2003 3 2 1 6 2004 4 1 5 pomposa etiqueta per venir a dir que en Paco 2005 5 1 1 7 ja no la fa tot solet. L’altre canvi immens és Font: Colla Jove Xiquets de Tarragona (www.collajove.com) que no hi ha publicitat però que ha anat a una copisteria, i no hi ha ni paper satinat ni qualitat d’impremta. Aquest obstacle ens ha empès a ser una miqueta més exigents (tampoc no gaire més…) i, per tant, hem renovat la maquetació i hem redactat unes cròniques que aviat esdevindran un clàssic de la castellística. És a dir, que gairebé tot és nou, per això ara diem que es tracta de la tercera època dels Peus Negres, que déu n’hi do, tenim una esperança de vida de dues revistes més. ara, què tenim a la portada? És el primer Quatre de Set dels cinc que n’hem completat aquesta temporada, concretament el del barri del Gall. Algú podria pensar que hem triat aquesta fotografia només per motius estrictament estètics, però després de barrinar-hi profundament durant alguns segons hem arribat a la conclusió de què, a més a més, té una altra lectura: resulta que, com es llegeix a la taula d’aquí damunt, mai a la història de la Colla s’havien coronat cinc Quatre de Sets a la mateixa temporada, i a sobre tots descarregats. Forçant un titular periodístic, rotllo Beumala, podríem afirmar que, després de l’Any del Xè Aniversari, aquest ha estat l’Any del Quatre de Set. Per això hem triat la foto d’un dels millors que hem dut enguany a les places: va ser descarregat, després d’un peu desmuntat, amb molt bones mides i molt parat el vint-i-quatre de juliol, davant la Biblioteca, just abans de plegar per vacances. Era el primer Set de l’any, i va ser un dels millors de la temporada. questa dada, i que portàvem set anys sense descarregar tants castells castells de set pisos, ens fa ser molt optimistes de cara a la propera. Nous reptes i alegries ens esperen al 2006, depèn de tots plegats assolirlos. Com va dir un insigne cargolí, la Colla som tots, la Colla ets tu, i la Colla serà el que nosaltres vulguem que sigui. De nosaltres només depèn el nostre propi futur i que reeixim en els objectius que tots coneixem. mb aquesta il·lusió tanquem aquesta novena edició dels Peus Negres. Esperem que us agradi.

C I

A A


4

PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES

Presidència

per en Josep Mª Tarrés

empre es fa difícil posar en paraules, sobretot escrites, les històries de la nostra colla. Potser serà per que són històries d’esforç i d’il·lusions, de sentiments, de pors i d’esperances. Per a parlar d’aquets temes, els escritors van inventar la poesia perquè el llenguatge normal queda curt. Per desgràcia, no sóc poeta, i us haureu de conformar amb aquestes quatre ratlles maldestres. uan penso en la temporada que ara tot just acaba, la primera sensació que em ve al cap és l’agraïment. Sí, m’heu fet el millor regal que es pot fer a un casteller, m’heu regalat una gran temporada amb grans castells, que (sense desmerèixer cap altra temporada) ha estat, sens dubte, la millor des que sóc casteller. Davant d’un regal així, cregueu-me quan us dic que les paraules em queden curtes per a donar-vos les gràcies a tots els que l’heu feta possible. I quan dic tots, dic tots, a la canalla, al tronc, als músics i a la pinya, a la Sílvia i a la tècnica, a la junta, a qui vigila les bosses a les diades i a qui està darrera la paradeta o als bars o a les fires, a la gent d’altres entitats que ens heu fet costat... gràcies a tots. erò això no és tot, m’ha quedat un bon gust de boca, una sensació de què el millor encara no ha arribat i que fa que tingui moltes ganes de començar la propera temporada. Des del meu punt de vista, cada començament de temporada és com si plantéssim una llavor d’esperança en la terra fertilitzada per la il·lusió col·lectiva, amb uns jardiners que son la tècnica i la junta, i l’aigua per regar que és el treball i l’esforç de tots. Després comença la temporada i com sempre vénen plagues, glaçades i sequeres, que amb la perícia dels jardiners i amb l’aigua i els fertilitzants de tots plegats surt una nova flor per a fer més gran i més bonic el jardí de la història de la colla. é que la temporada 2006 tindrem una bona llavor i la terra més fertil que mai, també sé que tindrem uns grans jardiners, l’únic que farà falta es que tots estiguem disposats a regar tot el que ens demanin i potser caldrà buscar noves fonts, també caldrà tenir una mica de sort amb les glaçades i les plagues, i al final de temporada tindrem una nova flor al jardí de la colla; que sigui la més bonica depèn de tots. spero i desitjo que a final de la temporada, al sopar de Nadal per exemple, poguem seure tots plegats a contemplar la nova flor i tot el jardí, ja sigui en forma de pel·lícula o de revista com enguany, o del simple record. erò potser això queda ara i avui encara molt lluny. Ara és el moment de contemplar el jardí i gaudir la nova flor que hi hem plantat enguany amb l’ajut d’aquesta revista que en Josep i en Paco han fabricat per a tots nosaltres. Bon any a tots.

S Q P S

E P

Cap de Colla

per la Sílvia Lozano

a s’ha acabat la temporada i ja podem començar a preparar la vinent, però abans una petita valoració. Hem fet bons castells, però per mi el millor ha estat el treball que hem fet entre tots i que ens han permès aconseguir aquests resultats, però l’any vinent encara ens podem superar. Hi ha hagut noves incorporacions a la colla, tant a nivell de canalla, com de tronc i pinya, però ens en calen moltes més. Però el qué més ens cal és continuar treballant com ho estem fent, tots junts, passantnos-ho bé no només a les diades i als assajos, sinó en totes les activitats que organitzem, i aprenent cada dia alguna cosa nova. Entre tots aconseguirem ser una colla millor!!!

J


5

PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES

El raconet de la canalla

C

om cada any per aquestes dates toca mirar enrere i veure com ha anat la temporada, i una vegada més, somriure per tots els bons moments que ens ha

aportat. er la canalla ha estat un any molt intens i divertit. Diada rere diada han demostrat que tenen sang castellera i que tants divendres han donat el seu fruit fent a plaça uns quants castells de set i de sis amb elegància; però sobretot han valgut la pena per divertirnos, conviure i aprendre els uns dels altres i així cada divendres a les onze de la nit esperar amb ansietat que arribés el proper assaig. iro les fotos d’aquesta temporada i allà dalt veig moltes cares velles, cares que aquest any han guanyat experiència i que ja són capaces de “llegir” un castell, però també en veig altres de noves. Cares que senten els castells com els que més i que han passat a ser nous petits protagonistes dels nostres millors castells de la temporada. tots aquests petits i petites grans genis dels castells mil petons i mil ànims per seguir pujant cada dia més amunt i mil gràcies

P

M

A

per la vostra amistat perquè només per haver pogut compartir plegats tot aquest temps fent allò que tant ens agrada, ja val la pena totes les estones dedicades. per acabar ara ve el temps de la paradoxa castellera, per una banda el repòs i la tranquil·litat que tots ens mereixem després de tots aquests mesos treballant però alhora cada vegada més ens envaeix el “mono” casteller i les ganes de tornar a enfundar-nos la faixa. er la canalla això no passa del tot. Nosaltres no parem, seguim assajant i aprofitant aquestes setmanes més calmades per jugar més i c o n è i x e’ n s més anant de colònies o passant la ja tradicional nit de Nadal de la canalla al local. Així que no t’oblidis casteller o castellera inquiet... cada divendres a les 20h nosaltres serem allà, a les Moreres, esperant que tots ens vingueu a ajudar a aprendre a pujar o a passar-ho bé una estona!!!

I

P

Equip de canalla: Júlia, Aleix, Vanessa i Marta.


6

cròniques

PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES

Crònica dels Fets

Redacció

G

ràcies a les cròniques d’en Jaume I, i d’en Muntaner i en Desclot, avui sabem com es va conquerir València i Mallorca… Si no fos per les nostres cròniques és possible que en l’esdevenidor s’oblidés en part la magnitud de la grandesa i l’abast de les fites de la civilització dels Cargolins, injustament esvaïda entre les ombres del temps, perduda en les foscors de la Història. Amb el pes d’aquesta responsabilitat, i tenint sempre en ment que qui escriu la Història és qui decideix què ha passat i què no, l’equip de redacció s’ha proposat d’escriure unes cròniques d’allò més sectari, esbiaixat i subjectiu per assegurar un passat gloriós. Es tracta del recull d’actuacions i esdeveniments de la Temporada 2005. vuit de gener

Acte de suport als detinguts

L

a primera actuació del 2005 va ser ben matinera, el segon dissabte de l’any al Casal de Cultura Robert Brillas, i el motiu era donar suport als dos joves espluguencs detinguts injustament en un muntatge policial mentre tornaven en tramvia d’una roda de premsa contra el Pla Caufec a l’Illa Diagonal. Van bastirse construccions de cinc netes i a un pilar va desplegar-se una pancarta demanant-ne l’absolució (foto). A més, va estrenar-se la nova cap de colla, la Sílvia.

dinou i vint de febrer

Torneig intercasteller de bàsquet

B

on paper el que van fer els participants al torneig d’aquest any celebrat a Igualada. Si més no s’ho van passar bé, pel que ens han explicat els jugadors i jugadores. Els “suporters” que es van desplaçar a ani-

mar l’equip es van quedar amb les ganes, atès que van arribar just quan havien finalitzat els partits, per un petit problema amb els horaris.

vint-i-sis i vint-i-set de febrer

Torneig intercasteller de futbol sala

A

mb un equip més reduït que el de l’any passat vam anar a Lleida, disposats a millorar el resultat de l’edició anterior. Ho vam aconseguir: vam ser els millors quarts dels grups participants. Cal dir que vam posar tota la carn a la graella (li podeu preguntar a en Marc, que es va trencar un braç) i vam sobreviure a tota mena de contusions, esgarrapades, empentes i cops. En teoria aquests torneigs haurien de servir per agermanar la gent de les colles. Una vegada finalitzat el partit regna l’amistat i el bon rotllo però, mentre es juga, l’instint depredador i guanyador és l’amo de l’ambient. La propera edició serà a Mataró el 4 i 5 de març.


cròniques

PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES

7

vint-i-vuit de febrer

disset d’abril

Rua de Carnestoltes

Diada de Primavera de Cornellà

A

finals de febrer va ser el Carnestoltes d’Esplugues, on vam disfressar-nos, segons deien, de nit i de dia. Els xiquets van anar de solets i cels amb nuvolets, i les xiquetes de llunes i estelets. Es va anar fent via pels carrers del poble ballant, amb més o menys traça, al ritme dels Atabalats, mentre els més menuts gaudien de valent llençant confeti a tort i a dret (que li preguntin als agents de policia local que ens vam trobar pel camí). A pas festiu va anar avançant la comitiva fins que va rompre a ploure a l’alçada del Pou d’en Fèlix, dissolent-se la rua. Després va haver-hi sopar i festa al poliesportiu de la Plana.

sis de març

Calçotada

C

om cada any va haver-hi calçotada al local, una excusa com una altra per retrobar-nos després de l’aturada d’hivern i per embrutar-se i embrutar els altres de sutge de la barbacoa. Els partidets de futbol sala, futbolí i tennis taula van començar a escalfar l’ambient, mentre que d’altres s’ocupaven de calar foc a tot allò que pogués encendre’s. El fum i una penetrant olor de ceba ens van començar a portar cap a les taules i barbacoes i no vam trigar massa a acabar amb tot el que havíem preparat. Amb uns bons rotets i la recollida de tot el muntatge vam donar per finalitzada la jornada. I que en són de bons, els calçots del dimoni!

I

per fi vam començar la temporada castellera, amb Cornellà i Sant Cugat, amb el dos de sis com a millor castell i nous castellers als troncs. Com a debutant aquell dia, va ser de les millors actuacions de la temporada, i el record el mantinc viu i encara m’emociona fort. Per la resta, així que vam acabar vam fer cap el local de Cornellà on van donar-nos una mena de soparet, amb embotits, pernil i pa amb tomàquet, cervesa i refrescs.

vint-i-tres d’abril

Paradeta de Sant Jordi

E

l dia va anar molt bé. Vam vendre totes les roses i uns quants llibres i vam xerrar amb un bon grapat d’amics i coneguts. En aquestes ocasions el més important és tenir presència al lloc de l’activitat: que ens vegi la gent. L’endemà, però, bé que ens deixaríem veure, a la fi actuàvem al poble!

vint-i-quatre d’abril

Diada de Sant Jordi

E

l debut al poble va ser una setmana després de Cornellà, amb la Colla Castellera de Figueres i amb Ripollet. Vam clavar castells de sis i el primer cinc de sis i quatre amb l’agulla de la temporada. Qui escriu aquesta crònica va descobrir una nova posició dins la pinya: la guillotina, molt suggerent per a un republicà, però molt incòmoda. La cosa va anar sense gaires problemes i tots contents, encara més els que hi pujaven per primer cop.


8

vuit de maig

Festes del Maig de Sant Feliu

A

Sant Feliu vam patir la primera llenya en més de dos anys. Va ser a un quatre de sis carregat, amb els terços una mica tancats i un pis de dosos que es va desfer arrossegant-ne la resta. Abans ja s’havia hagut de desmuntar amb dosos col·locats. La caiguda, blana sobre la pinya, va ser plàcida, i el cronista la recorda amb un cert enyor romàntic i tot. Pel que fa a la resta, es va repetir sense més daltabaixos l’actuació de Cornellà (2de6 i 3de6), però amb un pilar caminat d’entrada.

vint-i-dos de maig

Concurs de dibuix del cartell de la Diada de Festa Major

U

na nova iniciativa d’aquest any que ha donat bons fruits, encara que la participació no hagi estat massiva. El dibuix guanyador, que va ser el protagonista del cartell d’aquest any, va resultar escollit després de llargues discussions del comitè de selecció. Esperem que la segona edició tingui més repercussió.

vint-i-dos de maig

Fira d’entitats

A

cròniques

PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES

llò semblava la versió pobre del mercat medieval. Un munt d’entitats disposades a donar explicacions de les seves activitats i el públic, que no era poc, que passava i s’ho mirava a distàn-

cia (no fos cas que aquells monstres de darrera les taules se’ls mengessin). Cal trobar una fórmula per apropar la gent a les paradetes. El millor de tot va ser el moment del lliurament dels premis del concurs de dibuix i el petit taller de castells amb uns pilars amb els més menuts de la colla i algun nen espontani que s’hi va voler apropar.

onze de juny

Festes de Finestrelles

U

n mes després de la darrera diada ens esperava un cap de setmana ben atapeït amb les festes del barri de Finestrelles i, l’endemà, de Can Vidalet. A Finestrelles vam actuar amb els Xerrics i, per primer cop, a les pistes de bàsquet que hi ha darrera de Cal Suís, amb vistes esplèndides a la ciutat de Barcelona. L’anècdota la va protagonitzar una parella que es casava a l’hotel de sota, que es van queixar de la música de les gralles i ens van fer aturar una estoneta. Si més no, la cerimònia va ser maca. Sobre l’actuació, en anar curts d’efectius, vam alçar castells de sis bàsics (dos, tres i quatre de sis amb l’agulla). ent fidel a la tradició que mana que per festes de Finestrelles o plogui o cardi una rasca de cal déu, quatre gotetes van amenaçar tota la tarda, però amb prou feines aquell gotim mereixia la qualificació de pluja, i fins i tot els diables van poder actuar després del vermut que es va preparar als jardins de Cal Suís, un cop consumats els castells. I, ja a la nit, sopar de germanor i concerts, i un vent de juny que semblava de gener.

S


cròniques

PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES

9

dotze de juny

vint-i-tres de juny

Festes de Can Vidalet

Revetlla de Sant Joan

mb un cel net i una Rambla de Can Vidalet força concorreguda, l’actuació va començar a les sis amb Badalona i els Matossers. Cada colla va poder anotar-se només dos castells per qüestions d’horaris d’organització, i nosaltres vam fer 4de6 i 3de6, encara més curts d’efectius que el dia anterior.

mb motiu de la Festa de Sant Joan vam aixecar alguns espadats (bell mot) de quatre durant la cercavila pel barri Centre, fins davant la foguera a la plaça roja del Pou, on, amb ben poca gent, encara en vam plantar dos de simultanis. En acabat, sopar de carmanyola, beure a raig fet i la corresponent musiqueta patxanguera per embogir-nos a tots plegats.

A

divuit de juny

Torneig de futbol sala d’entitats d’Esplugues

M

olt més civilitzat que el torneig casteller. L’ambient entre els participants era molt distès (potser ajudat pels nombrosos porrons amb cervesa i llimonada distribuïts pels organitzadors. Una molt bona idea), encara que tothom portàvem al cap guanyar el torneig. El partit final... apoteòsic, amb les grades plenes de públic esgargamellantse i fent gresca. Vull tornar a jugar aquest any.

vint-i-dos de juny

Caves Codorniu

E

ls de Codorniu ens havien contractat per fer un castellet durant un sopar amb motiu d’una convenció d’empresa. Amb una mica de confusió per causa de diverses indicacions molt imprecises i d’alguns canvis d’horari sobtats, vam plantar dins la gran sala un gloriós tres de sis, entre la més laudatòria ovació dels comensals. Com a agraïment, la simpàtica organització va obsequiar-nos amb una ampolla de vi per cinquanta persones.

A

nou de juliol

La Maquinista

L

a Maquinista, un gran centre comercial reblert de consumistes i guàrdies de seguretat, situat a tocar del Besòs. Aprofitant que era la seva festa grossa i que ja tenen no sé quants anys d’existència, van contractar-nos per fer el que volguéssim. Vam passar la tarda amb un devessall de castells de cinc nets i una corrua de pilars de quatre. No teníem grallers, però uns xicots molt simpàtics que passaven per allà amb dues gralles se’ns hi van unir. Malauradament, no sabien el toc de castells, però la seva melodia no estava pas malament, tampoc. Interpretaven el toc d’exotisme.

deu de juliol

Festa Catalana, Banyuls

A

quell diumenge brillava un sol perfecte per fer castells i també per anar a la platja, així que vam pujar a l’autocar i vam anar al poble rossellonès de Banyuls, situat a la costa de la Catalunya Nord, prop de la frontera, on es celebrava la Festa Catalana. ap el migdia va haver-hi cercavila amb Xerrics d’Olot, geganters i trabucaires. Ens van servir el dinar, amanida i una paella sui generis

C


10

i, ja tard, a una hora força inusual, vam fer els castells, la mateixa actuació que a Cornellà. Aleshores tothom va córrer cap a la platja, delerosos de sol i aigua, mentre fèiem temps abans de tornar a Esplugues. Altres van voltar pel poble o van assistir als balls de l’Esbart d’Olot, a la mateixa plaça.

vint-i-dos de juliol

Santa Magdalena

C

om cada any el dia de l’anomenada festa major petita vam anar a fer un pilaret a l’Església de Santa Magdalena (foto) en honor a la patrona, és de suposar. Tanmateix, més que per una santa que molts només coneixen per l’esmorzar amb llet, aquesta actuació és especial per l’enorme caliu del públic que omple de gom a gom l’església, que gaudeix i aplaudeix com si el pilar caminant fos El Tres de Nou o com si els tres esglaonets de l’altar fossin les escales de la Catedral de Girona. om sempre, els actes van començar davant del Robert Brillas, amb l’homenatge al ginjoler i els balls de cada colla participant. En cercavila es va pujant fins la plaça de l’Església, mentre pel camí cada colla fa els seus lluïments. Així que la missa és dita les colles entren i ofrenen a la patrona poms de flors i un ball característic. Nosaltres sempre som els darrers en entrar-hi, som els que més poms lliurem i som també els més esperats. s tancar la pinya i que el galliner calli de cop i volta. Es fa el silenci sepulcral i toquen les gralles ben fortes, ressonant per les parets campanar amunt. Comença a sentir-se un xiuxiueig fluixet amb el terç col·locat i l’enxaneta enfilant-s’hi. Ja coronat, a cada passa el rebombori a l’església va fent-se més eixordador, arribant al clímax en pujar els tres

C

É

cròniques

PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES

graons i girar l’espadat. Quan surts pel passadís, eixugant-te la suor del front amb el mocador, els rostres dels assistents t’observen com un heroi, encara en plena ditiràmbica follia d’aplaudiments. En sortim com a semi-déus, èpica hercúlia, poesia verdagueriana. ixint de l’església els diables, els únics que no hi han volgut entrar, reciten els seu mordaços versots. Qualsevol pot ser blanc de les seves ires… A la fi, de tornada al Robert Brillas, sopar de germanor entre les colles.

E

vint-i-quatre de juliol

Festa del Gall

P

er fi, un diumenge a la tarda, abans de plegar temporalment per vacances, vam alçar el primer castell de set pisos (foto), el millor quatre de set fins Figueres, on en vam completar el darrer. El quatre, després del primer peu desmuntat, va pujar ferm, quiet i parat, amb molta confiança tot i ser el primer intent de la temporada i haver-hi nous components al pom de dalt. Quin goig i alegria, tantes abraçades i petons! A més, vam descarregar un 2de6 i un 4de6a accidentat, en què l’enxaneta que havia de coronar el pilar va despenjar-se pel pou però no va passar de terços del pilar. S’hi va poder col·locar correctament, les gralles van tornar a sonar, i es va descarregar sense gaires més incidències.

tres de setembre

Sant Andreu de la Barca

T

ornàvem de les llarguíssimes vacances castelleres amb ganes ja de conquerir les places, i el primer cap de setmana de setembre vam aprofitar per viatjar per la comarca


cròniques fins Sant Andreu, d’on en vam sortir sense suar gaire amb el quatre amb l’agulla com a millor construcció, mentre agafàvem rodatge per la nostra diada, que era ja a tocar.

setze i disset de setembre

Pregó i Prediada

E

l vespre del divendres del pregó va resultar ser grisot i tapadet, amenaçador. Van celebrar-se els actes rutinaris al Casal de Cultura Robert Brillas i, en cercavila, vam fer cap a la Casa de la Vila. Mentre descarregàvem un dels pilars de quatre pel camí va començar a caure un lleu plugim. Com la pluja era intermitent, encara, i no massa forta, vam poder arribar a l’Ajuntament, cada colla a la seva, i va llegir-se el pregó, per part del grup que va intentar assolir el cim de l’Everest. Després, la cobla va interpretar unes corrandes interessants. a pluja va ser persistent des de la nit fins una hora abans de la Prediada. Encara fent-me’n creus, sense saber a qui regraciar-ho, si a la divina Providència o al Follet de Collserola, vaig enfaixar-me i apa, al Brillas, amb la Sagrada Família, que no va passar de construccions netes de cinc. Nosaltres, que sense més pinya estrangera poca cosa més podem plantejar, vam descarregar, sense gaires problemes, això sí, castells de sis, i fins demà si no plou.

L

PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES

11

divuit de setembre

Diada de Festa Major

E

l jorn de la nostra diada ha estat la jornada més fructífera d’aquesta temporada, essent l’únic en què hem descarregat dos castells de set pisos. El dia era clar i net, la temperatura suau, i a sobre venia la Colla dels Joves Xiquets de Valls, l’avinentesa ja s’ho valia. Vam obrir plaça amb un quatre de set (foto) molt més bellugadís que el del Gall, que es va fer lent i feixuc, però que finalment vam poder descarregar sense que en cap moment oferís símptomes de llenya imminent. El tres de set (foto), l’únic descarregat de la temporada, no va ser tan senzill, es va haver de treballar moltíssim i molts ja aclotaven el cap, tement-se el pitjor. Però també es va descarregar i vinga petons i abraçades i atacs d’alegria desaforada. Finalment, vam completar l’actuació amb un cinc de sis (l’última foto) que també es va haver de lluitar de valent, el terç del rengle del tres es va haver d’ajupir perquè quedava molt alt i tot plegat es movia molt. Vam acabar amb tres pilars de quatre, descarregats pel balcó. a Joves, per la seva banda, va fer la clàssica de vuit amb una figuereta a la torre, tot molt ràpid i insultantment parat. Els Bordegassos, l’altra colla, després del canvi de cap de colla i d’una temporada difícil, van fer 3de7, 4de7a i 5de7.

L


12

cròniques

PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES

vint-i-cinc de setembre

Festes de La Codonyera

D

esprés de la nostra diada i de tres hores de viatge vam anar a fer castells a un poble de la Franja de Ponent, La Codonyera, a la província del Terol. El poble és petit i rural, d’uns 350 habitants, amb una ermita i una església i una gent de curiosa parla. Vam anar-hi per escampar una mica la boira després de la Diada, i l’hospitalitat dels “codonyerencs”, com deuen anomenar-se, bé que va pagar la pena. Havent dinat —una opípara cassola de caldereta de be—, i després de voltar una estona pel poble, vam actuar a una plaça que seria petita, però també acollidora… Descarregats castells de sis bàsics amb la curta pinya de què disposàvem, els núvols es van estrènyer i van caure llamps i trons i un xàfec considerable que ens va acompanyar fins Esplugues i més enllà.

primer d’octubre

Festa infantil

P

rop de dos-cents nens i nenes d’Esplugues van assistir a la festa que vam realitzar al Casal de Cultura. Va organitzar-se una mena de gimcana i taller per la mainada, amb tot d’activitats relacionades amb la nostra passió. Grans i petits vam gaudir amb el grup de teatre TEATRAE, que va col·laborar-hi amb la representació d’una adaptació del conte infantil “En Maginet tap de bassa”. Per finalitzar la vetllada es va oferir un petit berenar, gentilesa (timbals i platerets, l’única publicitat a la revista...) de La Sirena i la multinacional Nestlé.

vuit d’octubre

Correllengua

I

arribà també a Esplugues el Correllengua, iniciativa cívica que pretén promoure l’ús de la llengua catalana a tots els nivells, així com també donar una empenta a la cultura catalana. Vam contribuir-hi com cada any, aquesta vegada amb tres pilarets de quatre consecutius. La pinya ni es va moure: se’n descarregava un, es canviava l’alineació i en un minut un altre pilar al sarró. I així fins a tres, i després sopar i festa pels voltants del Robert Brillas.

setze d’octubre

Diada dels Matossers

E

l següent cap de setmana vam visitar Molins de Rei, bella vila del Llobregat Jussà. Allà vam descarregar el tercer quatre de set (foto), també amb força problemes. N’havíem desmuntat el primer intent quan els dosos anaven ja per terços. Pel que sembla, la segona versió estava menys parada, però aturant batzegades i parant rebrincades vam eludir la ventallada. Els segons estaven cadascú a la seva bola, però de terços en amunt l’estructura feia més patxoca. Sense cap ni un problema vam plantar el 4de6a i el 3de6. Hi va haver dinar cortesia dels Matossers, i fins diumenge vinent.


cròniques

PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES

13

vint-i-tres d’octubre

XII Trobada del Baix

I É

diumenge vinent trepitjàvem un altre cop la Plaça de Catalunya de Sant Andreu per participar a la trobada anual de colles del Baix Llobregat, també conegut com a Llobregat Jussà. rem sis colles i anàvem quarts a l’ordre d’actuació. Només se’n fan dos castells més el pilar, per estalviar temps. En la recta final de temporada, era l’oportunitat d’or per tornar a descarregar dos castells de set a la mateixa diada. Però el tres se’ns va entravessar. am començar amb un quatre de set (foto) que ja presagiava el que vindria després: el quart quatre de set que descarregàvem, el tercer consecutiu que estrafeia un flam i que necessitava de tot l’esforç de la pinya i la concentració del tronc per no fer figa definitivament. l tres de set (la foto fosca) va haver de ser desmuntat amb dosos col·locats, perquè no oferia prou garanties per ser descarregat. A la repetició va enlairar-se amb els mateixos problemes però amb la gent més desgastada, i ja negra nit. Tanmateix, es podria haver completat; dissortadament, el pom de dalt, molt gran, va acabar despenjant-se a la baixada, arrossegant la resta del tronc. avíem d’estar contents, i molts ho estaven, però una llenya és una llenya i fot molta ràbia. Si més no, havíem lluitat fins el final i no ens havíem arronsat, i això ja és motiu per estar-ne orgullós, tot i que aquestes coses es pensin més tard, ja en fred. Haurem d’esperar l’any vinent per tornar a descarregar-ne dos de set a la mateixa actuació.

V

E

H

trenta-u d’octubre

Aplec de la Castanya

A

corre-cuita i via telèfon mòbil va organitzar-se la castanyada per un dilluns pont entre el cap de setmana i un Tots Sants que va acabar sent decebedor… Mentre uns torraven les castanyes els altres passaven el temps dins el local. Van obrir-se ampolles de cava i va passar-se el vídeo d’algunes actuacions. Els castells semblaven més parats i tot, però déu n’hi do el tres de la nostra Diada… Es va posar musiqueta, déu me’n guard d’entrar aquella estridència horrísona a la meva habitació, i es va anar passant l’estona fins que a poc a poc l’aplec de la castanya es va dissoldre fins una nova avinentesa.


14

cròniques

PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES sis de novembre

tretze de novembre

Diada de Figueres

Festa del Clot

T

ornàvem a trobar-nos amb els amics de Figueres, gent de tramuntana i de frontera. Anàvem els justos però vam fer la segona millor actuació de la temporada, la mateixa que al barri del Gall. El quatre de set (foto), a més a més, va lligar-se molt bé i va aixecar-se molt ben parat, amb bones mides, de postal, que en diuen. Tot va anar sense més novetats destacables, vam dinar al local dels figuerencs, amb espectacle de varietats inclòs, i vam tornar cap el poble pensant ja en la darrera actuació de la temporada.

C

oncloíem la temporada al Clot de Barcelona, amb els castellers d’aquell barri i els de Mallorca. Vam fer la mateixa actuació que a Cornellà, Banyuls i que a la nostra Prediada (és a dir, dos, tres i quatre de sis), sense cap mena de problema però curts d’efectius donat que ja érem a les acaballes. Amb canalla nova pujant a la torre de la foto, i un terç que no havia entrat mai al tres, donàvem per enllestida una temporada que, de cara a la propera, ens engresca i ens fa ser optimistes, pensant amb il·lusió en noves fites més elevades. destacar també la molt bona actuació dels illencs, amb el 2de7, el 5de7 i el3de7s, més 2Pde5. Per la seva banda, Barcelona va completar el 5de7, 4de8 i 4de7a més vuit pilars de quatre simultanis, un espectacle digne de veure.

A

Crònica Rosa Naixences

T

enim el goig de comptar amb nous cargolins a la Colla. Pel que es veu la gent es va prendre seriosament la crida que vam fer l’any passat per mirar d’incorporar nova canalla. Els naixements de la Clara, filla de la Pepi i en Jaume; en Martí, fill de la Meritxell i en Bene; en Kiel, fill de la Leigh i en Fran; i el proper naixement de la Júlia, de la Míriam i en Pedro, ens omplen d’alegria, i felicitem als nous pares i avis. Vinga, joves i grans, preneu exemple i poseu-vos a la feina que encara necessitarem més canalla pel 5de8.


cròniques

PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES

15

La Temporada en Xifres quest és el resum de les actuacions que hem fet al llarg d’aquesta temporada. La taula petita mostra tots els castells que hem anat portant per les places, sense comptar els pilars de quatre, que n’hem fet una corrua. Es pot comprovar com tenim un percentatge molt elevat de castells descarregats, la qual cosa indica que som una colla molt assenyada que, malgrat que se’ns belluguin alguns castells com flams, anem sempre a descarregar. De fet només hi ha hagut dues llenyes en 46 castells intentats. Pel que fa a la taula grossa, hi són tots els resultats de les actuacions que hem anat fent pels territoris dels Països Catalans. Des de la primera actuació, al gener, fins la diada del Clot, hi ha contabilitzades vinti-dues sortides, la majoria (setze) dins la comarca, tot i que també hem creuat la frontera de l’Estat Francès fins el Rosselló i hem visitat la Franja de Ponent. Ha estat una temporada força atapeïda en què (estadística absurda) ha estat un plaer hem compartit plaça amb disset colles diferents ELS CASTELLS DEL 2005 Descarregat Carregat Intent I. desm. i visitar deu pobles, viles i ciutats diferents. 4de6 8 1 0 1 n resum, que de ben segur la freda estadística és inca3de6 12 0 0 0 paç de reflectir el que han significat per nosaltres els 4de6a 7 0 0 0 modestos castells que hem dut amb tanta il·lusió a les places, 2de6 7 0 0 0 i es queda a anys llum de fer un retrat acurat de la temporada, 5de6 2 0 0 0 però fa si més no un lleuger esbós ràpid del moment actual de 4de7 5 0 0 0 la colla, que és, al nostre parer, molt esperançador. Frisem (ens 3de7 1 1 0 1 en morim de ganes) per completar el calendari de la temporaTotal: 46 castells 42 2 0 2 da vinent, diumenge rere diumenge, per les places. Percentatges 91,30% 4,35% 0% 4,35%

A

E

Dia

Hora

Lloc

Motiu

Altres colles

8/01/2005 16/04/2005 24/04/2005

12h 17h 12h

Robert Brillas Cornellà Robert Brillas

Detinguts Caufec Festes de primavera Diada de Sant Jordi

— Cornellà i Sant Cugat Figueres i Ripollet

08/05/2005

12h

11/06/2005 12/06/2005 22/06/2005 23/06/2005 09/07/2005 10/07/2005 22/07/2005 24/07/2005 03/09/2005 16/09/2005 17/09/2005 18/09/2005

17h 18h 21h 20h 20h 14h 20h 15h 19h 20h 18h 12h

25/09/2005

9h

8/10/2005

20h

16/10/2005

12h

23/10/2005 06/11/2005 13/11/2005

12h 12h 12h

Actuació

Castells de Cinc nets 4de6, 3de6, 2de6, 2Pde4 Pde4, 5de6, 4de6a, 3de6, Pde4 Pde4cam, id4de6, 4de6(c), 3de6, St. Feliu Festes del Maig St. Feliu i Riberal 2de6, Pde4 Finestrelles Festes de Finestrelles Xerrics d'Olot Pde4, 4de6a, 4de6, 3de6, Pde4 Can Vidalet Festes de Can Vidalet Badalona i Matossers Pde4, 3de6, 4de6, Pde4 Caves Codorniu Comercial — 3de6 Robert Brilles Sant Jordi — Pde4, Pde4, 2Pde4 La Maquinista Comercial — Castells de 6 i 5n Banyuls (Rosselló) Festes catalanes Xerrics d'Olot Pde4, 2de6, 4de6, 3de6 Esplugues Pilar a l'església — Pde4cam i pilarets a la cercavila Esplugues Festes del Gall St. Feliu i Barcelona Pde4, 2de6, 4de7, 4de6a, Pde4 St Andreu de la Barca Festa Major St Andreu i Xerrics Pde4, 4de6, 4de6a, 3de6 Pde4 Esplugues Pregó — Pilarets de Quatre Esplugues Prediada Sagrada Família Pde4, 2de6, 3de6, 4de6, Pde4 Esplugues Diada Vilanova i Joves de Valls Pde4, 4de7, 3de7, 5de6, 3Pde4 balcó Pde4scam, 3de6, 4de6, 4de6a, La Codonyera (Terol) Festa Major — 2Pde4 Esplugues Correllengua — Pilarets de Quatre 3a Diada dels Molins de Rei Matossers i Riberal Pde4cam, 4de6a, 4de7, 3de6, Pde4 Matossers St Andreu de la Barca XII Trobada del Baix Colles del Baix Llobregat Pde4, 4de7, id3de7, 3de7c, Pde4 Figueres Diada Figueres i Tirallongues Pde4, 4de7, 4de6a, 2de6, 3Pde4 Barcelona Festa del Clot Barcelona i Mallorca 3de6, 4de6, 2de6, 2Pde4 Font: elaboració pròpia i Web Casteller de la Colla Jove Xiquets de Tarragona (www.collajove.com)


16

les teves sensacions

PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES

Les Teves Sensacions

Q

uin sentit tindria aquesta revista sense la col·laboració de la gent de la Colla? Agraïm sincerament l’esforç de les persones que han volgut contribuir-hi amb els seus escrits, i animem als que no s’hi han atrevit o no han pogut a fer-ho per la propera edició, que si tot va bé hauria de sortir per Nadal del 2006. Més que les cròniques o qualsevol altra cosa, el que més es valora d’aquestes revistes són les sensacions i els punts de vista dels propis castellers. És de ben segur el més interessant.

Comentari pels castellers

Ficció, utopia o futurisme?

ola, som la Cristina i la Vane, dues castelleres de la Colla Castellera d’Esplugues. Us volíem dir que heu de venir a provar a fer castells, que és molt divertit i que si us agrada pujar a parets, muntanyes i persones aquest és el lloc ideal!!! Hi ha molta gent i molta convivència, si us agrada participar a activitats veniu! Els assajos es van dimarts i divendres. Els divendres primer es fa una sèrie de jocs, després un assaig de castells petits i al final de tot… el més divertit, els castells grans. erò nosaltres dues us volíem donar un consell molt bo: primer de tot venir i provar-ho, després com és normal us quedeu si us agrada i quan vingueu veniu amb alegria, valentia, amb ganes de pujar i si teniu algun problema aneu-ho a preguntar a la cap de colla SÍLVIA, o als caps de canalla MARTA, ALEIX, VANE, JÚLIA o al cap de tronc ADAL!!! eniu, us ho passareu molt bé i us divertireu moltíssim i fareu excursions i activitats amb molta gent i conviureu amb tanta gent que ni us n’adonareu!!! Vane i Cris

ola, em dic Clara i formo part d’aquesta nova generació de catellers i catelleres. En onze anys que té la colla ara estem naixent la tercera generació, és a dir, els que tenim els avis i els pares a la colla (tot i que a la colla ja tenim algú que és avi). El primer en arribar va ser en Joel, que tot i no ser de tercera generació és fill d’en Fran. Després al juny vaig néixer jo, que sóc filla d’en Jaume i la Pepi. Unes setmanes més tard, mentre la colla feia vacances, va néixer en Martí, fill de la Meritxell, i ara estan esperant una cosina pel Martí, la Júlia, que serà filla d’en Pedro i la Míriam. ui sap si algun dia estarem tots junts al pom de dalt, i més tard en el tronc, potser en Martí serà al costat de la pinya marcant l’evolució del castell amb la gralla. Potser que d’ací uns quinze anys el cap de colla sigui algú que encara no ha començat a fer d’enxaneta i, per què no, posats a somiar una mica, serem al pis de quints d’un carro gros, celebrant el vint-i-cinquè aniversari. é, com que jo encara no sé escriure, ni tan sols dictar, això ho dic per boca del meu papa i per tant tota semblança amb la realitat o amb el que jo pugui fer o pensar quan sigui més gran pot ser pura coincidència. O no? ins aleshores, com es diu en aquest món: Pit i amunt! Jaume “Fill”

H

P

V

H

Q B F


les teves sensacions H C

Jaume “Pare”

ola colla,

om el membre més gran de la colla, em dirigeixo a vosaltres per dir vos que estic molt orgullós de tota la feina que s’ha fet. Hem de continuar així, per això us demano que tots continuem posant de la nostre part. om es sabut per tots l’any vinent tenim eleccions per crear una nova junta. A l’actual junta tenim membres que porten deu anys fent la gestió comú. És hora de renovar-se.

C

PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES

17

V

oldria demanar a la joventut que agafin la responsabilitat i el timó de la colla per continuar millorant la gestió de la nostra colla en tots els sentits. s igual el lloc que ens està assignat a la colla, ja sigui a la pinya o al tronc. No oblidem que la canalla també es molt important. ontinuem units per lluitar per la colla, us demano tota la implicació que podeu assolir. ÀNIMS I AMUNT, CARGOLINS. na salutació. Jaume Calvo “Pare”

É

C

U

t y u b n u h c n i ns, diT buit cada dillu n u c in T i. ar setmanes ò és palm

es, hi ha l, que aix ta, ni al budel diada. De vegad dres, dissabte i is a v h e i R h a o L n a e u ir q o vull d menge a diven inc un buit, i n dijous, una altr s, dissabte i diu i re s d re es d’anar en ec iv d im s, d u o er s, dij ugerir les ànsi , pots le ts al ar er im p d e es m u is d marts, dimecre d’un omés un mecan sia atrotinada es: una dilluns, n lé ad g n eg es só v l’ s it ig m u v sa co o as t, i els diada és el sosque m’enfaix vinteja raramen la portalada o Cada dia sense so l. er p ò ca x n lo ai le al o ò v a er P rs m fa se diumenge. tren i surten co una mena de xos poden feren ai en i b s h s le e el u tq n an o ri e m ti li rr a una to quatre a del cemen a plaça tot sub anar de crossa et contusiona , ànimes en pen e la s u u le q íc i a , av d at cl ja n it o la d ep vespre a t’enfonsa unada tr poble aban b un peu que a, una desafort els músculs un ll am u x ir ei ag l’ at re P e ed . d p at ll tre rr u em l’ tre enso i l’equilibri en gon que va a ed glaçat que te fr se ec n el sp ’u i, d n re s ra el ro er g r, it o ell. La p emanar estiu med petons, el dit terra de ver m t del xafogós què més puc d : n el es ya ix n rd ye o ca n b es te r am i ll lo bs es m dits, la ca rigen, camí i o la duresa de le o , ca braços i ca ic n p en só tr tò ls u e u el és q st m ca ya què els ícula, ctivisme Lleida, la llen enfonsa la clav nerià i el col·le a gràcia està en t’ ir L e st ? u q al és n m eu o e p ci m n ra u is t atir amb cap senti er castells l’individual e per fer-los i p prendre mal. F que tinguessin u e , q d er r és ts o o m p P s b ? re ls ius am el er i p als cast goig dels object fred repatanis e no serveixen el el u i t, q r n s, u lo ca xo am ei la és at b m m de pujar ofegat am timent no jectiu en si mateix, orgull b un dit a l’ull, : però cap sen n u am rd e a, co -s ’a ss ar d o er cr ré p e ta d su esclafat acció de , i jo hi es nic. JS. també és satisf ls és irracional el ò st er p ca t, r stell i un gintò fe en ca e u im n q u at eu és ir és p .. D a. id c. v I de fet la u de la colla, et da de tenir-ne. ra assolits, el cali ag li m o th que a to és racional i bé

T


18

PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES

gent de la colla


gent de la colla

PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES

19


PeusNegres09  

Revista dels Castellers d'Esplugues desembre 2005