Issuu on Google+

ANY 29

-

Núm. 66

-

ESTIU 2011

-

PVP 6 €


núm. 66 agost de 2011

PREMI VENTURA GASSOL 1993 de la Diputació de Tarragona

Canya i Gram FATO De profundis, l’esperança encara... CRÒNICA. El batec del nostre poble VEUS DEL POBLE JOAN PERE, per sempre amb tu In memoriam Ramon Giné ENTITATS Ampa Escola Onze de Setembre, El Masroig Associació de Dones del Masroig Coral del Masroig Consell Pastoral Parroquial Fils i boixets Associació de Jubilats i Pensionistes del Masroig Cooperativa del Masroig Unió de Pagesos ECOLOGIA CANC La Raboseta (i el llop) VI SOLIDARI Fira del Vi Solidari Lletra d’agraïment CULTURA Memòries personals Estimar el poble, estimar la terra Recordo... Viatge al Montsant Entitats Centre Quim Soler, la literatura i el vi Priorat Centre d’Art Mots de vi Textos Papallones Blaves Missatge de la Flama del Canigó 2011 POLÍTICA El masroig. Passat Comiat de l’Alcaldessa Informació municipal El Masroig. Present. Els grups del nou consistori opinen CiU Masroig Agrupat Independents Opinió comarcal Res no és etern EL TEMPS FESTA MAJOR Salutació Festa Major 2011 Programa de l a Festa Major

5 7 12 13 14 15 16 17 18 19 19 20 21 23 26 28 30 33 36 38 39 40 43 44

C. Nou, 5 43736 El Masroig (Priorat)

canyaigram@hotmail.com Facebook (CanyaiGram)

Taula de Redacció Ramon Bargalló (director) Montserrat Vernet M. Teresa Vallès Sophie Lacome Ricard Corulla Raquel Juanpere Col· laboració Raquel Pasanau Josep Fornés Guillem Fornés Roc Valls Maquetació Guillem Lamas

45 46 47 48 48 49 51 52 53 54 55

Els conceptes i opinions sostinguts als articles que apareixen a les planes del nostre butlletí no representen l’opinió dels responsables del butlletí ni de la Societat Cultural i Recreativa Flor de Maig. Són de l’exclusiva responsabilitat del seu autor. ----------

Portada: Ramon Bargalló Contraportada: Roc Valls

Preu de l’exemplar: 6 euros Publicació semestral D.L.T. Núm. 2425-1985 Imprimeix: Optim.gr


fato

De profundis, l’esperança encara... I tornem! Ahir la fosca era dura, però no pas duradora. Sempre de la nit neix el dia. Cada dia surt el sol. El silenci de la nostra publicació ha durat poc. Uns mesos només. I si de nou, en temps a venir, la broma carregada de llamps i trons, ens esporugueix i ens amaguem sota el llit, ben segur que d’altres, tornaran a trobar la força necessària per treure el cap, i adonar-se que no era un diluvi aquella maltempsada, i escriuran lliurement descrivint la brometa. Sempre el nostre canya i gram ha resorgit de les cendres que l’amenaçaven. El nom que té ens assegura la seva continuïtat. I per tant, ara i avui, hem d’agrair a tots els qui l’han fet possible, i han treballat fort, i que anunciaven la seva fi sabent que, només així, algú prendria el relleu en la cursa. La mort anunciada del català. Una llengua no mor perquè ve gent de fora, sinó que mor perquè els qui la parlem la deixem de parlar quan veiem algú que és de fora. Al Masroig el català mai no havia estat tant en perill de mort. Ara i aquí, el castellà s’imposa. Al carrer, al tros, a les empreses, a les botigues, i fins i tot al bingo de l’associació de dones!!! Només cal comptar al final de la jornada quantes vegades hem fet servir el castellà. Això no passava al Masroig. I qui venia aprenia el català. Ara veuen que no cal i no l’aprendran mai. I la culpa només és nostra. I és tan fàcil: a Catalunya, sempre en català! Muts i a la gàbia! Tanca els ulls. Tapa’t les orelles. Posa’t un candau a la boca i cotó fluix a les narius. I vés amb compte amb el que toquis! La Cooperativa i el paisatge del poble. La Cooperativa i els criteris d’acomiadament i contractació de personal. Els socis tenen la paraula? Tenim regidors nous de trinca al municipi. Els hem demanat que expliquin com han trobat la casa, com s’han organitzat, per què governen o fan oposició... Valtros mateixos, llegiu i...?! L’anterior equip municipal ha marxat posant una cirereta al pastís de la buidor participativa que ha estat vivint el poble. El que és del poble podria ser meu. Nepotisme és la paraula tècnica. Però els indignats que floreixen arreu s’indignen, s’indignen! La casa del metge, contractes, etc... “Avui la paraula amistat ha pres connotacions francament negatives i significa privilegi o recomanació. (...) L’amistat és el mitjà per passar davant dels altres, per eludir la norma establerta. La paraula amistat ha acabat, doncs, per assenyalar els criteris particularistes, els privilegis grans o petits dins d’un sistema que, si fos just, hauria de regir-se per criteris universals i pels mereixements.” (Francesco Alberoni, L’amistat,1984). Podeu canviar la paraula amic per parent. Una altra citació: “Cal que el poble lluiti per la llei com si es tractés de la muralla (d’una ciutat)” (Heràclit). És a dir, la llei ens protegeix dels enemics de fora (dels que volen destruir la ciutat), com una muralla, al mateix temps que cohesiona els de dins, enforteix la solidaritat i castiga qui actua contra el bé comú. Però cal lluitar! “¿Existeix un mode de vida noble i un altre de vulgar, o bé són tots dos igualment fútils? (...) Perquè el bé pugui ésser avaluat, ¿ha d’ésser etern o bé val la pena de cercar-lo encara que l’univers avanci inexorablement cap a la mort?” (Bertrand Russell). És a dir, tot i sabent que tot s’acaba, que no hi ha ni cel ni infern, que el sol finirà i amb ell tots naltros, hem de fer el bé? O podem fer el que ens doni la gana?. L’home honest és fa la pregunta en cada decisió que pren. I és responsable del que fa. D’altres diuen: campi qui pugui! Vi Solidari Exemplaritat. Tot es pot superar. Nou camí de retrobament deixant enrere els mals passats. Ho sabrem aprofitar? L’esperança encara! Som imperfectes, tots, ho sabem; però allò que és públic ho veiem i ho diem. Pel bé de tots. Democràcia és transparència i llibertat. I a internet ens trobareu per poder opinar i corregir tot allò que cregueu incorrecte o ofensiu a la vostra dignitat. Al Facebook, i si hi som a temps al blog/web. Ramon Bargalló Rius

5


CRÒNICA

El batec del nostre poble (a partir del 13/08/2010 fins al 19/07/2010) Text i fotos: Raquel Pasanau

Agost 2010 Dia 13 Sopar solidari organitzat per la parròquia a benefici de Mans Unides. Dia 19 Primer acte de les Festes Majors del poble: Bingo. El casal del poble s’ha quedat petit a l’hora de jugar uns cartons de bingo, tant pels més petits, com pels de més edat.

Dia 22 Al matí, a la plaça de l’església, festa de l’escuma. A la tarda, triangular de futbol infantil: Falset, Marçà, El Masroig. Seguidament, concert i, a la nit, ball amb l’Oquestra Belle Epoque. Dia 23 Dia dels dropos. Al matí, a la plaça de l’església, cucanyes per a tothom organitzades per l’AMPA de l’escola del Masroig. A la tarda, desfilada de carrosses i batalla de confetti. A la nit, correfoc a càrrec del grup de diables “Coco Pere” i dels grallers “La Bóta del racó”. Dia 24 Missa i processó en honor del nostre patró Sant Bartomeu. A la tarda, organitzat per la parròquia, animació infantil i, després, a la pista, cantada d’havaneres pel grup “Les veus de Bot”. Com a cloenda de les festes, sopar de germanor. Setembre 2010

Dia 20 “The Papa’s & the Popo’s” i “El Sindicato del Riff” són els grups que amenitzen aquesta nit pròpia dels més joves. Surten escollits com a hereu Alexandre Cabré i Rué i, com a Pubilla, Raquel Juanpere i Pasanau.

Dia 11 Diada de Catalunya. Cercavila pels carrers del poble pel grup de grallers, i esmorzar popular a la plaça

Dia 21 A càrrec de la Dra. Margarida Genera, al matí, taller infantil, al Museu del Puig Roig i, a la tarda, la conferència: “Seguint els passos dels nostres avantpassats”. A la tarda, concert i, a la nit, ball amb l’Orquestra Cristian Domenech. A la mitja part, exhibició de salsa per part del jovent del poble.

7


CRÒNICA de la vila. Tot seguit, ballada de sardanes. A la tarda, ballada de sardanes a la plaça de l’església i xocolatada per a tothom. A la nit, gimcana organitzada per l’associació de joves “La Garnatxa Borda”. Octubre 2010 Dia 27 Comença la Setmana Cultural. Exposicions de pintura de la pintora local Dolors Folch i la del pintor Albert Torner. També els nens de l’escola 11 de setembre ens mostren el seu treball: “Quins bolets”. Queden exposades totes les fotografies presentades al concurs sobre la tardor al Masroig, en les categories infantils, juvenils i d’adults que organitza l’Ampa. Conferència organitzada per l’Associació de Dones a càrrec de la Dra. Rosa Subirats amb el tema: “Mites i realitats de l’alimentació”. Dia 29 Els nens queden encantats amb la Martina contacontes, actuació organitzada per l’associació de joves. Tot seguit, la conferència “El nostre oli, tast i característiques”, a càrrec de Rafel Pino i Vandellos. Dia 30 A la plaça de l’església, Mercat del llibre de 2a mà per part de la parròquia. A la tarda, actuació musical pel grup de Tàrrega ”Escala en hifi” organitzat per l’Associació de Jubilats. Es lliuren els premis (USB per tots) del concurs fotogràfic. Els guanyadors són: en la categoria infantil, Marc Juanpere Rabasó, en la juvenil, Eusebi Juanpere Pasanau i, en la d’adults, Raquel Pasanau Fagúndez. Dia 31 Conferència a càrrec de l’historiador Josep Sànchez Cervelló, amb el tema “La batalla del l’Ebre”. Dia 15 Desprès d’una temporada tancat, torna a obrir el telecentre.

Dia 28 Eleccions al Parlament de Catalunya. Al Masroig, els resultats han sigut els següents: De 281 votants, 117 vots són per a CIU, 57 per al PSC-PSOE, 30 per a ERC, 24 per al PP, 17 per a SI, 3 per a Des de baix, 3 per al CORI, 2 per a PxC, 2 per a RI.cat, 1 per a C’s, 5 vots en blanc i 12 de nuls. Desembre 2010 Dia 3 L’AMPA de l’escola del Masroig prepara, com cada any, la parada de Santa Llúcia a la plaça de la vila, per vendre objectes nadalencs. Dia 10 Xerrada de la Marató de TV3 organitzada per l’Associació de Dones, a càrrec de la Dra. Rosa Subirats, amb el tema: ”Lesions medul·lars i cerebrals adquirides”. Dia 17 L’Agrupació Musical del Masroig ens ofereix l’audició del primer trimestre. Dia 19 Bingo i xocolatada al local de l’Associació de Dones, per recollir diners per a l’edició d’enguany de la Marató de TV3. Els diners recaptats són 964 €. Dia 23 El mossèn i els nens de la catequesi porten, tot cantant nadales, l’alegria d’aquests dies a les cases de la gent més gran. Dia 25 A la missa de Nadal, representació d’un pessebre vivent, a càrrec del nens del poble

Novembre 2010 Dia 21 L’Associació de Dones organitza una sortida a Barcelona, per veure l’obra de teatre “Rigor Mortis”, al teatre Condal.

8

Gener 2011 Dia 2 Arriben els patges dels Reis Mags d’Orient per recollir les cartes de tots els nens i nenes del poble.


CRÒNICA Dia 5 Cavalcada de les carrosses dels Reis Mags Melcior, Gaspar i Baltasar pels carrers del poble, adoració del Nen Jesús a l’església i entrega al casal d’un regal dels molts que porten a la xicalla del poble. Dia 22 Festa de Sant Sebastià. De bon matí, cercavila amb els grallers “La Bóta del Racó”. Recollida de guinaldos. Missa Major en honor a Sant Sebastià i, en acabar, benedicció i repartiment de coques. A la tarda,

Març 2011 Dia 5 Carnaval. A les 6 de la tarda, rua de tots els disfressats pels carrers del poble acompanyats per la xaranga “Fot-li canya”, per acabar al casal amb una xocolatada preparada per l’Associació de Dones. La setmana del 7 al 13 de març tenim tota la canalla i jovent sense classe. És la setmana blanca. Què deu voler dir, això? Abril 2011 Dies 2 i 3 Al rentadors, exposició de David Ymbernon amb l’obra “Latung La La i el vi carbassa” organitzada pel Priorat Centre d’Art. Dia 3 Organitzada per l’Associació de Dones, caminada fins a Bellmunt per l’antic camí recuperat de la mina, on ens espera un bon esmorzar al restaurant L’Economat de les Mines, per recuperar forces. Seguidament, visita al museu de les mines i tornada al poble pel camí que passa pel Puig Roig.

a la plaça de la vila, ball de coques amb la Cobla Mirantfont i, a la nit, ball amb el grup Enigma. Dia 23 Al sortir de missa, benedicció de tota classe d’animals en honor a Sant Antoni. Febrer 2011 Dia 5 L’Associació de Dones per celebrar Sta. Àgueda organitza un sopar al restaurant Sport de Falset, seguit d’un karaoke d’allò més divertit. Dia 20 Eleccions a Cambres Agràries de Catalunya. El nombre de votants ha sigut de 31 dels 60 censats i els resultats al nostre poble són els següents: 16 vots per a UP, 7 per a URAPAC-UPA, 5 per a ASAJA, 2 per a JARC i 1 de nul. Dia 26 Inauguració de l’obra “Cities of The Red Night” del Marcel Pey, als antics trulls del Celler del Masroig fins el 27 de març.

Dia 17 Diumenge de Rams. Abans de la missa, benedicció de palmes i rams a la plaça de la vila i processó fins l’església. Dia 23 Sant Jordi. A la plaça de la vila, l’Ampa de l’escola organitza la parada de venta de llibres i roses. Dia 30 Festa de la nostra patrona la Mare de Déu de les Pinyeres. Missa a l’era, ballets a càrrec dels nens i nenes del poble, els quals, enguany, han tingut una

9


CRÒNICA professora que els ha ajudat i han quedat molt lluïts, i ballada de sardanes. A la tarda, tornada cap el poble amb la Mare de Déu i novena.

als rentadors, música a l’església, venda d’un vi únic per aquest dia i d’altres productes alimentaris en diferents estands, possibilitat de sopar, sorteigs, entre ells, el d’una samarreta signada per Iniesta. Un dia fantàstic en el qual el poble es va unir, des dels primers preparatius, fins aquell dia en què tot fou portat per gent voluntària. Molta afluència de gent de tot arreu i una recaptació d’uns 16.000 euros. Dia 12 Dins del programa de la fira “Masroig, vi solidari”, xerrada organitzada pel Centre Quim Soler, amb el tema: “La salut, 25 anys després de Txernòbil”, per la Galia Ackerman i el Wladimir Tchertkoff. A continuació, vermut poètic amb l’Andreu Subirats.

Maig 2011 Dia 8 Tornada de la Mare de Déu de les Pinyeres, després d’acompanyar-nos tota la setmana al poble. A l’acabament de la missa, processó pel poble. Qui l’ha acompanyat fins l’ermita ha pogut gaudir d’una bona xocolata amb coca. Dia 25 Eleccions municipals. Han estat presentades tres candidatures: Convergència i Unió, Masroig Agrupat i Independents del Masroig-AM. Els resultats han quedat així: persones amb dret a vot: 396; persones que han votat: 364; 165 vots per a CIU, 130 per a Masroig Agrupat, 50 per a Independents del Masroig-AM, 12 vots nuls i 7 en blanc. Juny 2011 Dia 5 L’Associació de Dones organitza una sortida al teatre Condal, a Barcelona, per veure l’obra “Visca els nuvis”, amb el Joan Pera i l’Amparo Moreno. Dia 11 Fira solidaria del vi, amb el títol: “Masroig, vi solidari”. Es pretén donar a conèixer els vins dels 7 cellers vinculats al poble; Cellers Can Blau, Celler El Masroig, Celler Orto Vins, Dit Celler, El vi a punt i Mas de l’Abundància, amb un caire solidari, ja que tots els beneficis d’aquest dia seran per a l’Obra Social de Sant Joan de Déu, que els destinarà a l’estudi del càncer infantil. Carrers engalanats, servei de guarderia, conferència sobre el tema, exposició

10

Dia 17 Audició de música de final de curs. Piano, violí i bateria són els instruments que ens han acompanyat a més a més de les veus dels més petits. Dia 22 Els nens de l’escola del Masroig ofereixen a tot el poble, a la sala del teatre, l’obra “Aquarel·la” i unes cançons per celebrar el final de curs. Després, nens, pares i mestres han sopat tots plegats a l’escola. Dia 23 Al camp de futbol, rebuda de la flama del Canigó que, enguany, s’ha anat a buscar a Pradell de la Teixeta. Lectura del Manifest de la Flama del Canigó, orígens de la festa de Sant Joan, recital de poemes i música. Després, coca de Sant Joan, fruits secs, refrescos i vi dolç. Encesa de la foguera per les dues persones més grans del poble, la Maria Tost i el Jaume Rius Masdeu, acompanyats per la pubilla i l‘hereu. A continuació, focs artificials a càrrec dels diables d’El Masroig. Els petards van acompanyar contínuament la festa.


CRÒNICA Dia 24 Sant Joan. La piscina obre les portes amb la il·lusió de grans i petits. Dia 25 Organitzat per la parròquia, nit de teatre amb l’obra: “Tan perfecto no te quiero”, del grup UNAE de Tortosa. Dia 27 Comença, al dia 5 d’agost, el casal d’estiu per a nens entre 3 i 12 anys amb horari de 9 a 13 h, organitzat per l’Ajuntament. Jocs, manualitats, piscina..., que porten endavant la Miriam Rodriguez i l’Anna Bru. Els nens i nenes acompanyats per un mossèn, catequistes i família celebren el final de curs de la catequesi: bany a la riera, berenar, pregària i cançons a l’ermita, sopar i, després, karaoke. Un programa força divertit.

Dia 10 La campanya “Mulla’t, contra l’esclerosi múltiple” té lloc a la piscina municipal amb la venda de samarretes, bosses, tovalloles... Després de missa, en el dia de Sant Cristòfol, benedicció de tota classe de vehicles. Dia 11 L’Ajuntament organitza un curs d’internet durant dos setmanes, amb dos nivells: introducció i avançat.

Juliol 2011 Dia 2 XI Trobada de puntaires. Unes 140 puntaires es van reunir al nostre poble vingudes de tota la província. Dia 6 Es fa, durant quatre setmanes, un curs de ball en línia organitzat per l’Associació de Dones. Dia 9 L’Associació de Dones celebra, com cada any, el seu aniversari amb un berenar per les sòcies. Després, exhibició de salsa per un grup de joves del poble.

Demografia: Naixements: • Saad Bakhych (24-08-2010) • Cosmina Sonia Varga (03-10-2010) • Jana Fernández Pallarès (16-03-2011) • Mohsin El Oualouchi (07-05-2011) • Gemma Asens Blanco (12-06-2011) Casaments: • Enric Arbonés Martorell i Neus Carmona Folch (21-05-2011)

Dia 18 Tres dies a la setmana fins al 12 d’agost, ens posem en forma a la piscina amb un curs d’aquagim adreçat a tothom. També comença el curs de natació adreçat a nens i nenes entre 9 i 12 anys. Dia 22 Marxen els afortunats als qui han tocat els viatges de la Caixa Agrícola del Masroig. Fins al diumenge, gaudiran d’una ruta pel Pirineu català: Boí, Vielha, Foix, Baulou, Spot, Rialp i Sort. Defuncions: • Teresa Masip Rofes; 89 anys (15-07-2010) • Pepita Beltran Crusat; 79 anys (19-07-2010) • Diego Fernando García Orozco (03-092010) • Francisco Bargalló Margalef; 87 anys (23-112010) • Maria Mateu Beltran; 83 anys (29-12-2010) • Victòria Vernet Rius; 99 anys (27-03-2011) • Pepita Guiu Vernet; 72 anys (06-04-2011) • Ramon Vallès Folch; 87 anys (13-05-2011) • Joan Pere Fernàndez Juanpere; 35 anys (2806-2011) • Daniel Rovira Balcells; 41 anys (juliol 2011)

11


VEUS DEL POBLE

JOAN PERE, per sempre amb tu Masroig Agrupat

N

o volem. Refusem la idea d’haver d’escriure aquestes línies. No és veritat. No, no pot ser. El Joan Pere no. Voldríem entrar en una altra dimensió on, retrocedint, canviéssim els esdeveniments. Plorem, ens rebel·lem contra tot, contra aquesta vida cruel i injusta que tot ho pot fer. No és just. Ha de ser aquí, en algun lloc… No, no, centrem-nos. Hem de ser forts, aguantar aquest dolor, aquest desconsol dins nostre que ens paralitza, ens angoixa i fa que ens costi molt continuar amb el seu, amb el nostre projecte. El Joan Pere era un gran home perquè per damunt de tot era bo. Estareu d’acord amb nosaltres que els grans homes són aquells que es distingeixen, per damunt de tot, per la seva bondat, el seu altruisme i la seva empatia. El Joan Pere tenia totes aquestes qualitats i les posava a disposició de tothom. Li eren innates. No en va, liderà Masroig Agrupat amb tota la il·lusió i forces dirigides en aconseguir un poble millor per a tots i cadascun dels masrojans i masrojanes. Malauradament, no tothom va saber interpretar aquest sentiment, i aquests mai el van reconèixer com un home dels que saben fer poble. Va ser capaç d’anteposar els interessos del Masroig a qualsevol altra cosa perquè, com molt bé sabeu, pertanyia al Partit dels Socialistes de Catalunya però quan ell va considerar, ara fa quatre anys, que per damunt de tot calia treballar pels masrojans, no va dubtar en deixar el seu partit de sempre fora de les llistes municipals i encapçalar una agrupació d’electors amb l’única finalitat d’empènyer al poble cap a un futur millor. A les darreres eleccions municipals, conscient que el Masroig s’hi jugava molt, va preferir, junt als seus companys d’equip, donar entrada a gent nova, que no poguessin recordar els quatre anys de la darrera legislatura municipal, on els regidors de Masroig Agrupat van ser totalment apartats de la política municipal. Van ser quatre anys molt durs. No va ser tasca fàcil aconseguir-ho però ell, amb el seu empeny i il·lusió, no es va aturar fins aconseguir una llista de persones amb un objectiu primordial: TREBALLAR, TOTS

UNITS, PEL MASROIG. Tampoc aquesta vegada s’ha aconseguit. És aquí on tots nosaltres ens sentim desolats: el Joan Pere no ha pogut viure el final del projecte de Masroig Agrupat. Però no en tingueu cap dubte, tots nosaltres, amb l’empremta que ell ens ha deixat, treballarem incansablement fins aconseguir que el Masroig es deslliuri d’aquestes cadenes que ens impedeixen caminar endavant. Joan Pere, aconseguirem que el poble sigui de tots els masrojans i masrojanes. I quan arribi aquest dia pensarem en tu i recordarem la teva rialla amiga, encoratjadora, positiva i clara, que no amagava dobles intencions. Hem après tant de les teves reflexions en veu alta, de la teva paciència en escoltar-nos i de la teva tenacitat fins aconseguir que tots nosaltres, amb ideologies i tarannàs diferents, haguem sigut capaços d’entendre’ns i de treballar conjuntament amb l’única finalitat de sentir-nos orgullosos de viure al Masroig. Així era ell. Tenia el do del lideratge practicat des de la modèstia més sincera. El teu adéu inesperat ens ha colpit, però la teva existència no ha estat en va. L’acompanyament i el silenci respectuós de molts veïns i forans, l’últim dia que vam estar junts, demostren l’estima i el que has significat per a tots. Una entranyable família s’ha trencat i ploren angoixats la teva mort, Joan Pere. Sabem que la Maite, la teva estimada esposa, és part de tu, que les seves paraules i consells t’han fet encara més gran. Sabem que el Marcel i la Queralt són l’eix de la teva vida, només cal mirar-los per saber que ells també seran grans persones. Els teus pares, avis, germans, cunyats, tiets, cosins, sou un exemple, qui no sap al poble l’estimació que us tenim. Ara us toca seguir el camí, tristos i enyorats. Nosaltres us volem acompanyar. Caminarem a poc a poc. El camí serà llarg per sempre, sinuós, amb grans parades, i només el podrem recórrer tenin-te sempre present. Pocs com tu tenen la capacitat de saber estimar profundament, per damunt de tot, als seus i de saber entregar-se de la forma més sincera als seus amics. Tu seràs el nostre guia, el nostre acompanyant perquè tot i no ser-hi, és tan gran el teu llegat…

PER SEMPRE AMB TU, AMIC “Hi ha persones que lluiten un dia i són bones. N’hi ha unes altres que lluiten un any i són millors. Hi ha les que lluiten molts anys i són molt bones. Però hi ha les que lluiten tota la vida, aquestes són les imprescindibles.” Bertolt Becht

12


VEUS DEL POBLE

In memoriam

(pel Joan Pere, 1975-2011)

Ramon Bargalló Rius

L’alé que ens has deixat Ressona aquí, Entremig de naltros.

Escrites amb la teva companya I els teus tendres fills, I els companys de casa i de fora

La terra que t’ha pres la sang, a horabaixa, En silenci, sense dir-ho a ningú, A poc a poc se l’ha beguda.

No moriràn, ho tenim ben endins! Estimaves la vida i ara ens dius: “No sóc enlloc sinó al costat vostre.

La terra que sabia el teu rostre, Que havies trepitjat tantes vegades, Ha esborrat els teus passos.

Allunyeu el plor, i de franc us seré fidel. Si penseu en mi, la nit ja no serà nit, I la llum serena i clara us farà companyia.”

La terra que, verdejant els pàmpols Amb raïms ja granats, la son et prenia, Desagraïda ha vist com marxaves.

I l’alè, el teu, ressona ara i aquí I és ben viu Dins de naltros.

A casa t’esperen i no saben res, Per què del tros no has tornat Com feies cada dia?

Vencerem la mort si vivim, amb tu, No la teva mort, Sinó la teva vida.

Amb desesper els amics et busquen, On has caigut que tant costa trobar-te Aquesta nit d’insomni? Malson que real trasbalsa tothom, Veient com la terra se’t menja I res no poden fer, l’alè t’ha deixat. Llampega la nit i trona l’arbreda, No sap del dolor, no sap del plor, No té amics, ni parents, ni dona, ni fills, Només és fosca buidor que res no sent, Natura inconscient, només l’home ho sap Que fa mal, quan destrossa la vida. De cop has marxat, sense dir-nos me’n vaig, Desconsol que fa que ens tremoli la veu. Massa d’hora s’ha post el teu sol. En silenci mirem el teu cos, inert, No respira, s’ha aturat el teu rellotge, No batega el teu cor. Però el record de la teva mirada, Els teus anhels, les teves paraules, La memòria de les pàgines viscudes, Foto: Vasile Bizau (11 de juny 2011 - Vi Solidari)

13


VEUS DEL POBLE

Una vida particular

Ramon Giné Guadalupe Catalan

A

mic de Canya i Gram,

Sense pretensions, però amb sensibilitat al recordar un dels veïns del Masroig, voldria parlar-vos del Ramon Giné, dit “l’Esperanço”. Tota la seva vida ha estat un home dret, sencer i hospitalari; la porta de la seva casa oberta a tothom. Encara que només va anar a l’escola fins als vuit o nou anys (la política del moment no ho va permetre), als trenta anys passats i amb dos fills, hi va tornar per aprendre un ofici, passant per alt el nou idioma i les matèries del curs que desconeixia i, malgrat totes les dificultats, va aprovar i des d’aleshores va beneficiar i ensenyar a diversos joves el seu nou ofici. Us diré que, recordant el passat, recordo que és, encara avui, l’únic obrer agrícola que va treballar més de 15 anys pel mateix amo del poble. També recorda, moltes vegades, la seva vida esportiva, les vegades que, a cada festa major del poble, guanyava el primer premi a les curses a peu i, passant darrera del segon, continuava la cursa i s’emportava el segon.

14

Tenia les cames molt fortes i dures, era molt aficionat a les curses, com ara la de Málaga de 10 quilòmetres, en què va arribar un dels primers. També em parla del futbol i fa la comparació amb els jugadors d’avui, les facilitats que tenen i els guanys, quan ell a la seva època, jugava en camps de terra i mal calçats i alimentats, tot i haver treballat tot el dia... Les vegades que va passar l’Ebre nedant i una de les últimes, en període de festes majors de Móra, per anar a buscar el barquer que es trobava a l’altra riba del riu, i tot això perquè els companys el poguessin travessar. Us podria explicar moltes més anècdotes d’ell. Ha estat un home que per les circumstàncies de la vida, va haver d’emigrar, formar una família lluny de casa però que al cap dels anys i amb els cabells blancs, torna al seu poble. A pesar de tot, pot ser que li quedi la satisfacció de pensar, encara que no ho manifesti, que fins i tot els seus fills han fet cap al Masroig i s’hi han establert i fet el niu. Fa més de 52 anys que comparteixo la seva vida, feta d’alts i baixos i n’estic molt orgullosa.


ENTITATS

AMPA ESCOLA ONZE DE SETEMBRE, EL MASROIG

D

esprés de l’últim escrit, a la revista l’estiu del 2005, us volem fer un petit resum sobre en què consisteix la Nostra Associació i en les activitats en les quals col·laborem. L’Associació de Pares i Mares d’Alumnes de l’Escola Onze de Setembre del Masroig és una associació sense ànim de lucre, una entitat que agrupa voluntaris i voluntàries, per tal de coordinar tota una sèrie d’activitats, entre les quals destaquem: • Servei de menjador. • Activitats extraescolars. • Dimecres verds. • Coordinació i subministrament de material esportiu (gratuït pels associats). • Coordinació i subministrament de llibres. L’AMPA també s’encarrega d’organitzar i col· laborar en La Castanyada, la parada de Sta. Llúcia, Carnaval, St. Jordi, Posa’t la Gorra (fundació AFANOC), Decoració de la Sala del Teatre per la presentació de l’obra de fi de curs, Festa de Fi de Curs, Colònies, Excursions… També ajudem a complimentar les sol·licituds d’ajuts per les beques de llibres, menjador i colònies. El nostre objectiu principal és que, amb tots els actes que organitzem, els beneficis que obtenim vagin a parar als nens i nenes de l’escola, i que els pares tinguin menys despeses durant el curs escolar. La junta està formada pels següents membres: President: Jordi Borrell i Vives. Vice-Presidenta: Mònica Vernet i Bargalló. Secretària: Nati Rabassó i Sarroca. Tresorera: Concepció Susi i Mur. Vocals: Remei Giné i Abelló. Marta Bargalló i Giné. Maria Teresa Vallès i Masdeu (propera incorporació curs 2011/2012).

del curs 2009/10. El menjar el porten de l’empresa de càtering “El Coll del Moro” de Gandesa. Tots els menús estan planificats per dietistes i nutricionistes. Passa les revisions periòdiques que assenyala el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. Tenim una monitora de menjador. Aquest servei ha anat augmentant amb els anys. En un principi es quedaven uns 6 nens fixes i, avui dia, hi ha setmanes que passen de 10. Ha estat una millora tan gran per a l’Escola, per als pares, alumnes i professorat, que ens ajuda, a molts pares, a compaginar el treball i l’escola dels nostres fills. L’estiu del 2010, l’AMPA va col·laborar en les Festes Majors de la població, realitzant les cucanyes i organitzant diversos jocs tradicionals, els nens (i no tant nens), s’ho van passar d’allò més bé. El gener del 2011, es crea la pàgina web de l’Associació, us convidem a visitar-la… Per tal d’accedirhi, cal posar al Google o al cercador que utilitzeu: “ampa masroig”. Si voleu fer algun suggeriment, enviar fotografies d’algun acte de l’escola, etc, podeu enviar-ho al següent correu: ampamasroig@ tinet.cat. La nostra escola també ha creat un bloc, on trobareu un enllaç directe a la nostra web. L’11 i 12 de juny, es celebrà al poble la 1a Fira del Vi Solidari. En motiu d’aquesta, vam col·laborar, juntament amb un grup de joves del poble, en realitzar una “guarderia”, tallers infantils… perquè tots els pares i mares poguessin gaudir de la festa i deixar els nens en bones mans. Es van realitzar tallers de taps de suro, d’enganxar paper pinotxo, de pintar mocadors, d’enlairar globus dels desitjos, de jugar a tennis-taula, futbol sala… La participació va ser un èxit, ja que van venir, més o menys, 70 nens i nenes.Volem agrair a tots els voluntaris que van fer possible realitzar l’activitat.

FETS DESTACATS

Teatre a l’Escola. Cada curs es realitza una Roda de Teatre a l’Escola, on participen totes les escoles de la Nostra comarca. Enguany, es va fer a Falset, al Teatre de l’Artesana, del 24 al 27 de maig.

El Servei de Menjador de la nostra Escola està gestionat per l’AMPA i està en funcionament des

Al finalitzar el curs, els nostres nens fan la representació de l’obra. Enguany, van representar l’obra

15


ENTITATS “Aquarel·la”, una obra plena de sensacions, color, llum, ritme, harmonia… Volem felicitar tot el professorat i alumnat, ja que cada any ens sorprenen. MOLTES FELICITATS.

Per acabar, volem desitjar-vos una MOLT BONA FESTA MAJOR. Gaudiu d’aquests dies! I us esperem, a tota la família, per participar a les cucanyes. Hi haurà alguna sorpresa???? VENIU I DISFRUTEU DE LA FESTA.

ASSOCIACIÓ DE DONES DEL MASROIG

L

’Associació de Dones del Masroig va néixer l’any 2000. La iniciativa es va dur a terme per un grup de dones interessades en ajuntar-se, per realitzar activitats, cursets, sortides culturals, xerrades i viatges adreçats a les dones del poble. Actualment, comptem amb 113 sòcies del Masroig i algunes sòcies d’altres pobles i esperem poder mantenir aquesta xifra durant molt temps. Considerem que el balanç general d’aquests 11 anys d’existència ha sigut molt positiu; estem molt satisfetes de la feina feta i de la participació de les nostres sòcies. Gràcies a totes, hem pogut realitzar moltes activitats, sortides, xerrades, enriquint així el nostre col·lectiu. Però, perquè sempre hi ha un “però”, topem, com moltes associacions, amb el problema de la manca de voluntariat, ens costa molt trobar gent per renovar la junta, per això, us animem a totes i, potser més a les dones joves, a entrar a la Junta i així poder mantenir l’Associació activa.

16

L’altra nota negativa és el tema de recursos. Com tots sabem, el país està passant una situació difícil i, des de la nostra associació, veiem com es retallen ajudes i facilitats per totes bandes. Potser, a partir d’ara, haurem de fer servir més la nostra imaginació i posar més il·lusió per tirar endavant... També, volíem parlar de la Fira del Vi Solidarid’enguany, en la qual vam participar. L’esforç i la dedicació van merèixer la pena ja que la recaptació final va ser molt important. Va ser una experiència enriquidora per a nosaltres i per a tothom en general, en comprovar la implicació, la generositat i el voluntariat dels masrojans. Aprofitem per agrair-ho a totes les dones que van fer postres desinteressadament aquest dia. Per acabar, volem manifestar la nostra alegria per la nova posada en marxa de la revista Canya i Gram, revista emblemàtica del poble. Això és bon senyal! Res més, desitjar-vos a totes i a tots una Bona Festa Major!!!!


ENTITATS

CORAL DEL MASROIG

B

Les cançons que cantem són variades, des de clàssiques a ballables, i el públic s’ho passa d’allò més bé, que és el que pretenem aconseguir.

Com sabreu ja alguns, la Coral es va formar l’any 2001; vam començar amb molta il·lusió, com totes les coses que es comencen de nou, i hem continuat fins avui, resolent totes les adversitats (gent que ha plegat i d’altres que han començat de nou). Tot i que vam quedar poques persones, vam tenir la sort de continuar amb cinc membres de Pradell de la Teixeta i, gràcies a ells, hem pogut tirar endavant.

La gent només ens veu quan cantem, però no saben el que significa fer els assajos i repetir-ho una i altra vegada fins que surti bé. I després ens sentim satisfets del resultat final.

envolguts veïns i veïnes del Masroig,

Un any més, la nostra entitat vol fer-vos cinc cèntims de les coses que fem.

Formar part de la Coral és una manera més de viure i passar-nos-ho el millor que podem. Quan estem assajant o actuant, ens oblidem del passat. I ens concentrem en fer alguna cosa que serveixi per fer passar una bona estona a tothom.

Cada any fem vàries sortides als pobles veïns i a Reus. També actuem desinteressadament a l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, a la residència de gent gran de Móra la Nova, de Móra d’Ebre i de Reus. Aquestes sortides ens donen empenta per poder seguir, tot i els sacrificis que això comporta. I ja per últim, comunicar-vos que és una llàstima que, amb la gent tan maca com la que tenim al nostre poble, no puguem aconseguir quatre o cinc veus femenines amb ganes de col·laborar, i intentar fer la Coral més gran i poder fer més sortides pels pobles. ANIMEU-VOS I VENIU, SEREU TOTS BENVINGUTS!!! També volem donar les gràcies a l’Ajuntament que, en tot moment, ens ha ajudat amb el que ha pogut, a la Cooperativa (que ens va donar un ajut subministrant vi per la trobada de Corals), a la Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, i a la Diputació de Tarragona, perquè, com podeu imaginar-vos, quasi totes les entitats aguanten gràcies a aquests ajuts.

Foto: Ramon Bargalló (11 de juny.Vi Solidari)

La Coral del Masroig us desitja molt bones festes majors 2011!!!

17


ENTITATS

Consell Pastoral Parroquial Ivan Cid prevere al Masroig

E

l Consell Pastoral Parroquial, com el seu nom indica és un òrgan assessor per promoure i coordinar el treball pastoral de la parròquia. És un element bàsic per a la vida de la comunitat parroquial, doncs estudia, valora i treu conclusions sobre el batec del dia a dia, i està atent a les necessitats i inquietuds vitals de les persones. El formem vuit membres: Lluís Aguiló, Ricardo Folch, M. Dolors Guerola, Raquel Pasanau, Nati Rabasó, Maribel Rius, Josep Vernet i Ivan Cid.

la vida bona de la parròquia té els seus fruits en la vida bona de tota la població.

Després d’un temps i havent fet una profunda anàlisi de la situació actual de la nostra comunitat, vam creure necessari crear punts i espais de comunió, i hem aprofitat cada moment que ens ha estat possible, per treballar junts, tot i les diferències existents i dificultats que això també comporta. També se’ns han quedat alguns projectes per desenvolupar, però quan sigui el moment oportú esperem portar-los a terme.

Sobre les activitats realitzades, a part de tots els serveis pastorals habituals i extraordinaris per la festa de Sant Sebastià, Nadal, Pasqua i la festa de Sant Bartomeu, també hem fet alguna col·laboració en la vida social i cultural del poble: l’any passat, el 13 d’agost, al casal, el sopar solidari per Mans Unides; el 24 d’agost, Sant Bartomeu, una tarda d’animació infantil a la plaça de l’Església i una vesprada d’Havaneres a la pista del ball, a part de portar el bar el dissabte, diumenge, dilluns i dimarts de festa major; el 30 d’octubre dins les jornades culturals, un mercat de llibres de segona mà; el 3 de desembre, oració per la justícia nord-sud; el 23 de desembre, cantada de nadales als malalts i gent gran. Enguany, el 23 de gener, Sant Antoni, benedicció d’animals; l’11 de juny col·laboració amb el sopar solidari per la fundació Sant Joan de Déu a la Fira del Vi Solidari; el 25 de juny, al casal, teatre amb la representació de l’obra “Tan perfecto no te quiero”; el 27 de juny, sortida a la riera, celebració i sopar de final de catequesi a l’ermita de la Mare de Déu de les Pinyeres i el 10 de juliol, Sant Cristòfol benedicció de tot tipus de vehicles.

Hem notat, tot i el camí que encara ens queda per recórrer, una molt bona resposta i col·laboració per part de tota la comunitat parroquial, i això ens anima a continuar treballant pel bé de la parròquia i de tot el poble, perquè no tenim cap dubte que

Aprofitem l’ocasió per desitjar, a tots els veïns del poble, i a tothom que ens visita aquests dies, una molt bona Festa Major.

Normalment a les reunions sempre encomanem el nostre servei, amb una estoneta de pregària a l’Esperit Sant, doncs és Ell, qui ha de guiar les nostres paraules i decisions més concretes a cada moment de la reunió, i acabem posant tota la missió a les mans de la Mare de Déu de les Pinyeres.

18

Aquest és una mica de resum i balanç del dia a dia i tota l’activitat que portem a terme.


ENTITATS

Fils i boixets Les puntaires

E

n rebre la invitació per participar en aquest número de Canya i Gram, com hem fet sempre, ens vam alegrar que la vostra revista “de tot el poble” tornés a sortir. Les puntaires agraïm molt que, malgrat ser un col·lectiu molt reduït, ens considereu una entitat del poble. Gràcies doncs a Canya i Gram i felicitar als qui heu impulsat el seu retorn, i que sigui per molts anys. Sempre parlem del mateix tema i per tant no podem fer grans col·laboracions. A més a més, hi ha moltes persones que no li donen massa importància, per no dir gens, a les puntes de coixí, però, no obstant, no ens cansarem de repetir que és un vertader art, practicat arreu del món i que no és pas d’ara, sinó que ja fa “mil·lennis” que es practicava. Al Monestir de Pedralbes, a Barcelona, hi ha exposat un mocador de punta de coixí, fet amb fil d’or vertader (no pas com els fils metal·litzats que fem servir ara), que va pertànyer a la Reina Elisenda de Montcada, o sigui que fou teixit al s.XIII. Moltes puntaires del Masroig l’hem vist. Encara que no tothom pot fer les mateixes pun-

tes, des de la més senzilla fins a les meravelles que s’arriben a fer, volen molta paciència, perseverança i sobretot il·lusió, però un cop acabades et donen molta satisfacció. Segons els metges, també poden ser relaxants, ja que el dringar dels boixets, gens estrident, fa molta companyia. Hem de donar la més sincera benvinguda a la nova i sobretot jove puntaire que s’ha incorporat al grup, és l’Alícia de cal Poldo. Ho fa molt bé i té força il· lusió. Esperem i desitgem la incorporació de noves puntaires; de veritat que es passen estones molt bones i, després, amb l’obra acabada, que sempre és bonica, veus que l’esforç ha valgut la pena. Els pagesos sabem per experiència que fer desaparèixer la canya i el gram, malgrat els herbicides (que n’hi ha de moltes menes) costa molt. Aquesta Canya i Gram amb majúscules pot ser molt bona per al nostre poble. Fem puntes puntaires, amb fils ben trenats i deixem enrere tots els mals de cap, perquè la vida és molt curta i ens ho hem de passar bé. Quan serem a l’altre barri ja no hi haurà res a fer. Bones festes a tothom i a esperar l’any que ve!

Associació de Jubilats i Pensionistes del Masroig Activitats de l’any 2011 11-03-2011 Vam fer, conjuntament amb l’Associació de Jubilats de Capçanes, una sortida a Barcelona per visitar, durant el matí, el temple de la Sagrada Família. A la tarda, es van donar unes tres hores de temps lliure per visitar lliurement el que els assistents creguessin més interessant. 25-04-2011 Dilluns de Pasqua. Vam fer la tradicional sortida de menjar la mona a la comarca del Matarranya, tot visitant la resta de pobles no visitats a la sortida de l’any 2009. Els assistents van rebre de l’organització un bonic obsequi de productes de la comarca.

Agost 2011 Com és costum, està previst fer la tradicional trobada: un berenar amb la donació de les plaquetes commemoratives als socis de més edat, que encara no les han rebut, seguit d’una actuació musical. Desembre 2011 Està previst, com cada any, obsequiar els socis amb el tradicional Lot de Nadal. President: Emilio Pelejà Pena Secretari: Josep Fernandez Tost Tresorer: Josep Munté Crusat 2n president: M. Dolors Bargalló Vocals: Fèlix Romera Pepita Folch Pepita Mateu Masip

19


ENTITATS

Cooperativa dEl masroig Un emprenedor en temps difícils Carles Escolar Cunillé

S

i donem un cop d’ull als últims números publicats de Canya i Gram veurem els grans canvis que s’han realitzat durant els últims anys a la Cooperativa. Fa un temps parlàvem d’algunes mancances importants que teníem i que en els darrers anys hem anat minvant. Per una banda, parlàvem de la necessitat de millorar la comercialització i promoció dels nostres productes, i ara ja tenim una estructura comercial que ens ha permès augmentar la presència al mercat nacional, incrementant les nostres vendes en època de coneguda crisi econòmica.

què estem vivint. Ara per ara hi ha la previsió que aquesta primera etapa estigui operativa coincidint amb l’inici de la verema 2011.

D’altra banda, la creixent demanda de visitants ens demanava adequar les nostres instal·lacions per tal de poder fer-les visitables i promocionar així l’enoturisme al Masroig. La restauració d’una nova sala de degustació i l’obertura dels antics trulls de l’any 1917, juntament amb la incorporació d’una figura a l’organigrama, responsable de dur a terme les visites i promocionar la nostra marca, esperem que durant el 2011 tinguem prop de 1.000 persones que visitaran les nostres instal·lacions i degustaran els nostres productes. Això és l’inici d’un llarg recorregut, ja que esperem incrementar aquest nombre de visites en el futur i fer que la marca Celler El Masroig sigui més coneguda.

Encara que estem lluny dels nostres objectius finals, totes aquestes millores són el principi d’un llarg recorregut, que faran que el Celler el Masroig es converteixi en un celler de referència dins la DO Montsant i a la resta del país.

També teníem mancances a nivell productiu: instal· lacions antigues, falta d’espai, disminució de la productivitat degut a barreres arquitectòniques, etc., les quals quedaran minimitzades amb la construcció del nou edifici del celler. Aquest estarà destinat a la part final del procés d’elaboració del vi, concretament als processos de filtració, embotellament i etiquetatge, cosa que ens permetrà ser més eficients i augmentar així la productivitat. Aquest edifici és la primera fase d’un projecte ambiciós, el qual s’anirà realitzant pas a pas adequant-se a l’època en

20

La feina ben feta durant aquests darrers anys, el reconeixement de la marca Celler El Masroig i tots els vins que elaborem, ens han permès arribar a un nivell de qualitat que ens converteix en un celler atractiu dins de la DO Montsant i això ha provocat que avui, a partir del nostre raïm, elaborem vins per a més de 10 cellers comercialitzadors als quals els embotellem més d’una quinzena de productes fets a mida per a les seves marques.

La cooperativa del Masroig ha estat durant molts anys, gairebé 100, una entitat emprenedora que ha sabut adaptar-se als nous temps. Des de la seva fundació el 1917 ha passat per diversos i importants canvis, per exemple l’ampliació de la segona nau edificada el 1974, la construcció de l’edifici per l’elaboració de vins de maceració carbònica i la nova agrobotiga el 1997, i finalment aquest últim projecte que inaugurarem a finals d’enguany. Anem en la bona direcció però, encara ens queda molt camí per recórrer que, com sempre, l’haurem de fer tots plegats. Des del productor de la matèria prima, importantíssim per poder elaborar aquests productes de qualitat, passant per l’equip directiu, l’equip tècnic i finalment el comercial. Són moments difícils, però si tenim la capacitat de treballar tots junts, farem aquest trajecte més fàcil. A la cooperativa tenim el potencial per fer-ho.


ENTITATS

Unió de Pagesos Vell ofici, nou horitzó Joan S.Vernet i Peña Coordinador de la Unió de Pagesos al Priorat

E

n els temps actuals, amb la crisi econòmica, política i de valors que tots patim com a ciutadans, nosaltres, el sector agrari i ramader, en patim una altra, una greu crisi estructural, que els diferents governs no han tingut la valentia d’afrontar. L’agroindústria pesa massa a Catalunya i a l’Estat, per tal que algú s’atreveixi políticament a denunciar males pràctiques continuades que, no poques vegades, es manifesten com a frau al consumidor: el passat mes de juliol i, en tan sols un dia, la Unió de Pagesos va denunciar al Departament de Consum 6 grans superfícies comercials de la nostra demarcació, per frau en l’etiquetatge de diferents productes manufacturats i en fresc. No cal que us molesteu a seguir la premsa, per veure si Consum actua; no ho farà. Els pagesos ja som menys de l’1 % de la població activa treballadora, i els pocs que quedem mirem el nostre entorn més proper i veiem que no tenim garantit el relleu generacional. Pot semblar que, en un món globalitzat, on l’estacionalitat dels productes ha desaparegut dels mercats, no tenim res a fer, que el futur és en mans de les grans agroindústries de producció en sèrie; res més lluny de la realitat. Jo penso que els pagesos i ramaders catalans tenim a mitjà termini un futur ple d’esperança. Hi ha un motiu que pot canviar les actuals sinergies. Catalunya, per les seves dimensions agronòmiques i, pel nombre de població que té, no té cap conreu que sigui excedentari: ni el vi, ni l’oli, ni les fruites o les verdures, ni els cereals… La producció catalana, ja sigui per la professionalitat i el saber fer, ja sigui per l’estricta normativa comunitària sobre seguretat alimentària, té una qualitat fora de tot dubte. Aquesta producció és el que es coneix com a “sobirania alimentària” i, si bé és cert que, encara que molt a poc a poc, està fent una corba ascendent continuada, ja sigui pel convenciment de consumir producte català per militància, o per la sensibilització de consumir productes de km 0, o perquè hi ha una revifalla de les cooperatives de consumidors,

sobretot a les grans capitals, el fet és que pot ser absorbida majoritàriament pel propi mercat interior català. Si a més, l’administració fa una aposta clara en controlar l’etiquetatge, el consumidor tindrà l’opció de triar, per exemple, entre un oli extra verge produït a Catalunya a un preu just o un oli més barat, on hi diu que és simplement oli d’oliva, sense especificar-hi res més. No diu quin percentatge d’oli d’oliva porta, si aquest % porta una mica d’oli extra verge i, el que és més greu, no hi diu quin % d’oli de llavors porta. El 90% de l’oli del mercat espanyol és en mans de quatre grans distribuïdores, que pacten preus sempre a la baixa, produïnt-se així una situació semblant a un monopoli. En alguns mercats centrals de Catalunya, cada nit, hi entren camions carregats de verdures procedents de països tercers i, a l’endemà al matí, aquestes verdures surten etiquetades com a producte català, sense cap tipus de control sanitari. En un món tan competitiu com el que ens toca viure, on els costos de producció són el cavall de batalla, hauríem de poder jugar tots amb les mateixes regles de joc. A la Unió de Pagesos, ens estem preparant per aquest futur proper i, per això, entre altres coses, estem preparant una pàgina web, on setmanalment s’actualitzaran els llocs on es fan mercats setmanals, quins productes de temporada hi ha, el lloc on es produeixen, qui els produeix i la seva traçabilitat. Per anar acabant, ens hem de mentalitzar que la fal·làcia que ens varen vendre que el futur era la productivitat, fa anys que s’està ensorrant, i continuo afirmant que no tenim excedents a Catalunya. El que sí que tenim és un excedent de producte massa homogeni, la productivitat ens ha fet perdre la personalitat, i en volum, Catalunya hi surt perdent, ja sigui perquè la dimensió de les seves explotacions és reduïda, ja sigui perquè la seva orografia és complicada, o perquè la seva pluviometria és baixa. Totes aquestes mancances són costos d’explotació afegits al preu del producte, tant en fresc com transformat. Perquè el consumidor final vulgui pagar un plus de més pel nostre producte, li hem de donar un valor afegit: s’ha de potenciar la personalitat que tenen les nostres varietats autòctones, produïdes amb el bon “saber fer” dels pagesos i ramaders catalans, i s’ha de deixar aflorar la identitat que li donen els diferents terrers d’arreu del nostre petit país.

Que tingueu una bona Festa Major !!!

21


ECOLOGIA

CANC A quinze quilòmetres d’Ascó Nuri Rius Vernet i Julian L. Díaz de Otazu, membres de la CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya)

A

bans de l’octubre d’enguany, el Govern Espanyol ha de decidir si renova o no el permís de funcionament de la central nuclear Ascó I, enmig de la polèmica sobre l’emplaçament del Cementiri Nuclear, que també volen col·locar aquí a Ascó, a uns quinze quilòmetres en línia recta d‘El Masroig; sembla que aquell municipi nuclear, i Catalunya en general, no hagin pagat amb escreix la seva quota de producció elèctrica d’origen nuclear. Hem de recordar que dels 10 reactors nuclears que es van construir a tot l’Estat Espanyol, quatre els van fer a Catalunya. Avui encara n’hi romanen 3 dels 8 que estan en funcionament. Potser hem de reflexionar sobre aquests dos problemes que tenim tan a prop: 1. El tancament de les nuclears i 2. El Cementiri Nuclear.

Pel que fa al primer, ja fa 20 anys de la presentació d’una Iniciativa Legislativa Popular al Congrés dels Diputats, per la Campanya Viure sense Nuclears i, llavors, es donaren 10 bones raons per tancar les centrals nuclears. La primera feia referència a la generació d’importants dosis de contaminació radioactiva, sense comptar incidents ni accidents de cap mena: tota central nuclear emet isòtops radioactius a l’atmosfera i al cabal d’aigua que la refrigera. La radiobiologia ha demostrat que no hi ha cap dosi radioactiva innòcua: les nuclears imposen a la població humana un risc per a la seva salut, sense que mai no se li hagi consultat directament el seu parer. La segona raó és que l’ús de la fissió nuclear com a combustible per generar tèrmicament electricitat produeix, a més, una gran quantitat de residus radioactius altament perillosos per als quals la indústria electronuclear, encara avui, 50 anys després dels seus inicis, no té solució tècnica. Les compa-

nyies explotadores encolomen l’altíssim cost de la gestió d’aquests residus a la societat: privatitzen el benefici i socialitzen els costos. A més, hi ha un greu problema, no tècnic, sinó ètic: tenim dret a deixar aquesta terrible i mil·lenària herència a les generacions futures? S’ha de deixar de produir més i més residus. La tercera repercuteix directament sobre els drets i llibertats dels ciutadans. Aquesta repercussió és causada pel fet que les centrals o els dipòsits de residus han esdevingut objectius de primera magnitud davant de qualsevol amenaça militar; és per això que l’autoritat estatal s’enforteix cada cop més enfront les comarques i municipis. La llibertat i la sobirania estan en joc, perquè l’Estat ha d’extremar la seguretat davant de possibles sabotatges a les instal·lacions nuclears o als transports radioactius. La quarta està relacionada amb la defensa militar, la pau i la llibertat de la ciutadania. Si la indústria nuclear va néixer de la bomba atòmica, encara aquesta indústria la segueix alimentat: l’activitat nuclear ha facilitat el subministrament d’urani i plutoni fissibles (recuperats a les plantes de reprocessament) als exèrcits de diversos estats. La petita distància entre els cicles civil i militar del combustible nuclear gairebé s’ha esborrat. Actualment, més de 40 estats han pogut obtenir armes nuclears, a més dels que ja la posseeixen. La cinquena raó ens fa evident la percepció de perill inherent en tota instal·lació nuclear, tant pel que fa al seu funcionament normal, com pel que fa a qualsevol error, fallada o imprevist de caràcter mecànic o humà. La generació nuclear de l’electricitat és plena d’incidents, d’accidents i de catàstrofes –Ascó n’és un clar exemple. Fukushima ha estat el pitjor, la magnitud del qual ha fet modificar els barems de l’Escala Internacional de Successos Nu-

23


ECOLOGIA clears (INES, en sigles angleses), per haver superat amb escreix el grau de Txernòbil. Per aquesta raó, totes les companyies d’assegurances que hi ha al mercat s’han negat a cobrir, en les seves pòlisses, els riscos d’accidents nuclears. La seva negativa ho diu tot. Llavors, qui cobreix en cas d’accident? L’Estat; per tal d’assegurar la inversió realitzada en les centrals nuclears, l’Estat estableix un límit màxim de responsabilitat pecuniària contreta per les empreses explotadores i cobreix amb fons públics la despesa.A més, sufraga tots els mitjans de bombers, protecció civil i d’ordre públic dels plans d’emergència i d’evacuació. Tot, llevat d’una minsa part de la responsabilitat civil a càrrec dels explotadors, és sufragat per nosaltres: pèrdues socialitzades i beneficis privats. La sisena. Un cop acabada la vida útil de 20 o 30 anys, cada reactor es converteix en un gran residu radioactiu, que s’ha de custodiar al llarg de molts anys, perquè no sabem com evolucionarà el material, ni si l’estructura romandrà intacta durant tants anys. La setena raó fa o feia referència a que el combustible que utilitzen els reactors, l’urani, és limitat. En una època, es va pretendre solucionar l’escassetat d’urani amb reactors “ràpids”, que generaven residus amb una alta proporció de plutoni, però eren els reactors més perillosos. Recordem el pànic que va provocar la possible fusió del nucli del reactor 3 de Fukushima que utilitzava com a combustible “mox”, un producte que sol tenir un 5% d‘urani i un 5% de plutoni d’una activitat radioactiva de 24.000 anys. La vuitena raó tocava l’aspecte econòmic. Ja des del començament, a l’hora de calcular el preu del quilovat/hora d’origen nuclear obtingut, només es considerava una part molt petita dels costos i riscos que comportava. Es prescindia de l’impacte ambiental, dels transports radioactius, de la investigació que es carregava als pressupostos militars, dels residus que corrien a càrrec d’empreses estatals... Així, quina empresa no serà rendible, si no paga investigació, ni assegurances, ni gestió dels residus que genera; si l’Estat li garanteix un percentatge determinat de beneficis? I, tot i així, després de Txernòbil i de Fukushima, qui s’ha de fer càrrec dels desplaçaments de població, de les malalties generades, de la gestió dels danys, del desmantellament dels reactors, que encara no se sap com s’ha de dur a terme...? Diuen que el conjunt dels 6 reactors de Fukushima, totalment danyats i inutilitzats, passaran

24

a mans estatals. Novament, se socialitzen les pèrdues, mentre els beneficis, amb tots els ajuts estatals, queden en mans privades. Amb tot, ja abans de Fukushima, els costos de capital en la construcció de noves centrals s’havien disparat a causa de les constants avaries i incidents, de les protestes de la població que exigia més mesures de seguretat, etc. Moltes de les empreses, com FECSA, feren fallida, per la qual cosa, les construccions de nous reactors es van aturar a tot el món occidental. Ja fa 20 anys, s’argumentava com a novena raó que renunciar a la fissió nuclear com a font d’energia era econòmicament viable i avantatjosa, si s’encaminava cap a un model energètic basat en l’estalvi, l’eficiència i la diversificació de les fonts d’energia. Avui, encara ho podem afirmar més contundentment tenint en compte els avenços en la posada en funcionament de noves energies (fins el 31/12/2010, les energies renovables, afavorides per un any d’elevada hidraulicitat, han cobert el 35% de la demanda; a més, la potència instal·lada d’energia eòlica i solar triplica la d’origen nuclear1) i considerant que, tant el 2009 com el 2010, l’Estat Espanyol ha estat exportador d’energia elèctrica a Portugal, Andorra i Marroc, i que el 2010, també a França, en unes quantitats de 8.086 GWh (2009) i 8.333 GWh (2010)2. Finalment, acabaven com a desena raó amb un crit contra la imposició de l’opció energètica electronuclear, que ha estat, des del començament, una història antidemocràtica. Si s’hagués consultat la ciutadania directament, després d’un debat lliure i transparent sobre perills i costos de l’opció nuclear, mai no hauria estat acceptada per la majoria d’aquesta ciutadania. Recordem, si més no, com se’ns deia que estaven construint una fàbrica de xocolata a Ascó, perquè no gosaven dir-nos clarament de què es tractava. Quina xocolatada ens han deixat per milers i milers d’anys no només a nosaltres, sinó a moltes generacions futures!!! S’ha comprat l’aquiescència i el silenci de municipis afectats per centrals, mitjançant assignacions especials de fonts provinents de les tarifes elèctriques, quan no passa el mateix amb altres indústries. Algun perill han de suposar perquè es donin tants diners. Amb el suport del diner i del propi Estat, la indústria nuclear atòmica va aconseguir vèncer, però no convèncer. Totes aquestes raons són, encara, perfectament vàlides avui, motiu pel qual hem de demanar urgentment la NO RENOVACIÓ DEL PERMÍS DE FUNCIONAMENT A ASCÓ I3 l’octubre vinent, perquè,


ECOLOGIA a més, a mesura que l’edat dels reactors instal·lats augmenta, la corrosió i el desgast fan incrementar la probabilitat de futurs accidents, i aquest reactor ha acumulat el major percentatge d’incidències de tot l’Estat, durant tots aquests anys de funcionament. Ascó I és una central amb greus problemes estructurals, tant per la seva ubicació –en plena depressió de l’Ebre, sobre una falla sísmica de baix nivell i amb un alt risc d’inundació sota les preses de Mequinensa, Riba-roja i Flix–, com pel seu disseny. I són, també, raons vàlides per oposar-nos a l’emplaçament del Cementiri Nuclear a Ascó4, perquè els residus radioactius que s’hi haurien d’emmagatzemar són d’alta activitat, per tant, són un material molt perillós durant milers d’anys i, avui encara, no existeix cap solució tècnica que pugui assegurar que no passarà res.

com la vida de les persones resulta afectada, la població ha de ser desplaçada i la contaminació s’escampa per milers i milers de quilòmetres contaminant l’aire, l’aigua i els aliments. Estem disposats/des a assumir aquests riscs per a la nostra vida i la de generacions futures? Notes 1 Segons El Sistema Eléctrico Español. Avance del Informe 2010 que es pot consultar a la página web: http://www.ree.es/ sistema_electrico/pdf/infosis/Avance_REE_2010.pdf. 2 Aquestes xifres es troben a Síntesis del Sistema Eléctrico Español 2010, penjat a internet a la pàg. http://www.ree. es/sistema_electrico/pdf/infosis/sintesis_REE_2010.pdf. 3 Podeu signar en contra de la renovació del permís a Ascó I a la pàg. http://www.tanquemlesnuclears.org/. 4 Podeu consultar l’informe que va presentar la CANC el desembre de 2010 al Ministeri sobre els terrenys oferts per l’Ajuntament d’Ascó per instal·lar-hi el Cementiri Nuclear a la pàgina: https://docs.google.com/leaf?id=0B9dUinujffiYjkyMDA4NjMtM2I0Ny00Y2Q5LTgzY2UtOWQ4NzI4MTQ2MGM4&hl=ca&pli=1.

Un cementiri centralitzat significa que, a Ascó, s’emmagatzemarien residus radioactius de tot l’Estat Espanyol, la qual cosa suposaria transportar-los fins el cementiri amb tren o per carretera, amb el perill d’accidents que això implica, a més del risc d’accident pels processos de manipulació i d’emmagatzematge de tots aquests elements nuclears, que s’ubicarien a l’interior del cementiri. El “Centre tecnològic associat” inclouria la posada en marxa d’un reactor nuclear experimental que generaria nous residus radioactius. Sovint, se’ns posa com a exemple el cementiri holandès de Borssele i, fins i tot, els partidaris d’instal·lar-lo a Ascó el visitaren, amagant que a Holanda només hi ha una central nuclear d’un sol reactor, i el cementiri està situat al seu costat, per tant, no té res a veure en relació a la seva ubicació i magnitud, amb el que es vol construir a Ascó. Malauradament, els accidents de Txernòbil, que l’explicaven i/o justificaven per la manca de tecnologia adequada, en tractar-se d’un país de l’anomenat Segon Món, i de Fukushima, al Japó, un dels països tècnicament més avançats del món, han demostrat

25


ECOLOGIA

LA RABOSETA (I EL LLOP) La Raboseta

Des que el mil·lenni passat em vaig quedar sense el meu company de fatigues i corredisses, el compare llop, campo per aquests termes sola i esverada. Res no és lo que era, i ja no tinc a qui fer pagar les culpes de les coses, ni a qui encolomar malvestats. Ni a qui prendre el pèl. L’enyoro, us ho podeu ben creure. Però d’allò que em trobo corrent pel terme algú se n’ha d’assabentar, ja que no puc comentar-ho amb ell, he decidit firar-me una màquina d’escriure –que de tonta no en tinc un pèl, ja ho sabeu– i fer cròniques aquí i allà on calgui. I, mireu que us dic, si m’agafa lo rampell encara me faré un bloc a l’internet! Anava per la carretera del Masroig al Molar l’altre dia al tardet tardet i anava depressa, que en aquella hora no pots badar gaire, que els cotxes encara no duen llums i no els veus vindre de lluny i et poden sortir en qualsevol tomb. De sobte, se m’encasta als morros, tapant-me la cara tota, una cosa fastigosa de color blau que feia una olor estranya. Era un plàstic amb bonys, que em va fer ensopegar amb una rama seca i de poc que me la foto pel barranc dels tombs abans d’arribar al pont de la Riguera. Me miro aquella cosa, com una safata... I m’adono que n’està la carretera plena, per les cunetes, pel mig, una mica més lluny... Com que no tinc res especial a fer, m’entretinc a contar-les –de números sempre n’he sabut un fum jo!–. I des de la sortida del Masroig, ja en aquell trosset amb olivers joves de terra roja (allà s’hi veu molt pel color, és clar)

26

fins passat lo pont de la Riguera, en vaig contar 22. Us ho ben juro: 22! Ah, i n’hi havia de dos colors (blaves i negres), el que no us poc dir és quantes n’hi havia de cada color... A part del susto que em vaig endur, vaig pensar que l’amo de les plastificacions fastigoses bé podria fer per manera que no li caiguessin del tractor (o d’on sigui) que emmerdar d’aquesta manera el terme (que és de tots, raboses incloses) demostra molt poc respecte per la gent i pel territori que ens suporta a uns i altres. Si algú el coneix, li pot passar el recado? GRÀCIES!


UNIÓ DE PAGESOS DEL PRIORAT C. Nou, 5 43736 EL MASROIG Tel. 977 825 437

BONES FESTES A TOTHOM


VI SOLIDARI

VI SOLIDARI Fira del Vi Solidari Mercè Folch Periodista

“Doncs hem nascut per col·laborar, igual que ho fan els peus, les mans, les parpelles, la filera de dents, tant les superiors com les inferiors. Per això, obrar com a adversaris els uns dels altres és contrari a la naturalesa”. Marc Aureli, el Savi, emperador romà (Roma, 121 - Viena, 180) Molt temps abans d’aquesta cita de Marc Aureli, al segle VIII aC, el gran poeta grec Homer ja parlava de la importància de la solidaritat. Deia: “Una feina és més suportable quan són molts els qui en comparteixen la fatiga.” I l’11 de juny d’enguany, tots els veïns del Masroig, sense excepció, es van repartir el cansament per fer realitat la primera Fira del Vi Solidari en favor d’una causa més que justa: recollir fons per al Servei d’Oncologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Recordo el dia que el Josep Maria Beltran em va trucar per demanar-me que col·laborés en aquesta iniciativa. Era un divendres de mitjan abril, al matí. En despenjar el telèfon, la seva veu ja transmetia la il·lusió d’un projecte embrionari, sense embastar, però que tenia tots els elements necessaris perquè no s’acabés convertint en un foc d’encenalls. L’experiència viscuda, la comprensió, el suport i els ànims de tots els professionals de Sant Joan de Déu en moments complicats, van ser determinants perquè el Josep Maria pensés que aquell projecte tantes vegades parlat amb el Rafel Pino d’organitzar una fira del vi al Masroig anés lligat a un propòsit solidari.Va creure que s’havia de fer alguna cosa per fer visible una realitat, la del càncer infantil, que, malauradament, passa de puntetes en les agendes dels nostres governants. I la millor manera de fer-ho va ser la d’unir el producte més preuat de casa nostra, el vi, amb una bona dosi de fraternitat. Ja ens ho va recordar el doctor Jaume Mora, responsable del servei oncològic de Sant Joan de Déu: qualsevol aportació és benvinguda com l’aigua el mes de maig. Ja no es pot confiar en el que pugui arribar de les administracions, “perquè si ho féssim

28

–va sentenciar– tindríem serioses dificultats per continuar investigant.” El càncer infantil és una loteria en la que tots hi tenim un número jugat. El cas de la Clàudia, filla del Marc Romera, és un altre exemple que, en aquesta rifa, a qualsevol li pot tocar. Amb aquest teló de fons, doncs, va començar a caminar la que seria la primera Fira del Vi Solidari. I els set cellers que actualment hi ha al Masroig: Celler El Masroig, Orto Vins, Mas de l’Abundància, Cellers Can Blau, El Vi a Punt, Coca i Fitó i Dit Celler, s’hi van abocar de ple. Tocava arromangar-se per buscar la complicitat de fabricants d’ampolles i de taps; calia trobar la col·laboració de dissenyadors i de maquetistes per crear una imatge sòlida que identifiqués l’esperit del que es portava entre mans. També era important vendre l’efemèride perquè se’n fessin ressò els mitjans i, sobretot, fer-ne partícips totes les associacions i les entitats del poble perquè, sense elles, poc es podia avançar. Sort que, d’entrada, ja partíem amb el suport incondicional de l’Obra Social de Sant Joan de Déu. I sort també de comptar amb el “sí” de la Roser Vernet, dona sàvia, enèrgica i pencaire, sempre a punt per col·laborar. I així va ser que, cadascú dins de les seves possibilitats, va treure hores d’on no n’hi havia perquè el dia 11 de juny tot sortís com s’havia planejat. Van ser dos mesos de feina intensa, de reunions, de buscar patrocinadors, de crear grups de treball, d’intentar buscar cares conegudes que ajudessin a captar públic que volgués venir a passejar. Per això, vull agrair molt especialment la campanya de promoció que el meu mestre i amic Joan Barril, amb


VI SOLIDARI el suport dels meus companys republicans, va fer des dels micròfons de Catalunya Ràdio. Igual que l’equip d’“El Suplement”, que no va dubtar ni un instant a sumar-se a la iniciativa solidària. I el dia 11 va arribar. El cap de setmana amenaçava pluja. Però aquell dissabte, tot i que es va despertar ennuvolat, a poc a poc es va anar enlluernant. Una llum que venia del cel, però també de la il·lusió de joves i grans per participar en un projecte conjunt després d’un temps en què l’ombra de la discòrdia, l’arrogància i la temeritat havien fet miques altres projectes comuns com la Recreativa i la revista que teniu entre les mans. Més de 16.000 euros recaptats, gràcies a la venda, diria que “exprés”, de les mil ampolles de vi solidari que els set cellers van embotellar per a l’ocasió; uns diners que també van arribar dels cócs que l’Associació de Dones va preparar amb celeritat; de les coques de recapte del cafeter, que marxaven l’una darrere l’altra, sense parar; de les vendes de les olives “La Masrojana” i del sopar solidari que va organitzar la parròquia.

De fires del vi solidari n’hi haurà més. Jo hi confio. Potser sóc optimista, perquè des de la ciutat, segurament, el dia a dia del poble es veu esbiaixat. Però considero que d’aquesta primera fira del vi n’hem après moltes coses. Diria, fins i tot, que som una mica més savis, sobretot emocionalment parlant. Fixeu-vos-hi sinó. Hem estat capaços de deixar les diferències que ens allunyaven dels nostres veïns en un calaix i hem sortit a engalanar els carrers, a fer pastissos, a penjar llums, a muntar taules i cadires, a escombrar per deixar els carrers nets i brillants, a rentar els plats a l’abadia, un dia després que la festa s’hagués acabat. Serem capaços de continuar tenint el calaix tancat amb pany i forrellat i apostar per una festa en què tots hi sortim guanyant? El temps, com sempre, serà el que parlarà. Però crec que tenim a les mans una oportunitat d’or per situar el Masroig, el tarannà dels masrojans i, sobretot, el seu valor més preuat, fruit de la suor i de l’esforç dels nostres pagesos, en un lloc privilegiat.

Anna Mateu, Maira Blanch, Montse Fernàndez, Meritxell Mateu, Anna Anguera i Gemma Roca Foto: Ramon Bargalló

29


VI SOLIDARI

Lletra d’agraïment Oriol Bota i Arqué Director de l’Obra Social de Sant Joan de Déu Benvolguts amics i col·laboradors, Amb aquest escrit, volem agrair-vos la generositat i la confiança dipositada en nosaltres, en recolzar la tasca que duem a terme des de l’Obra Social de Sant Joan de Déu, pel que fa a la lluita contra el càncer infantil. Accions com la Fira del Vi Solidari, que es va organitzar al Masroig, en la què vau participar, són imprescindibles, perquè els nostres investigadors puguin seguir avançant en el desenvolupament de noves teràpies i tractaments pels nostres petits pacients. Sense cap dubte, l’èxit de la iniciativa va superar totes les expectatives. La donació de 16.086,25 euros, que hem rebut anirà destinada al laboratori d’investigació del cáncer infantil de la Fundació Sant Joan de Déu, on metges i investigadors treballen per millorar els índex de supervivència i la quali-

30

tat de vida dels nens i nenes que pateixen aquesta malaltia. El laboratori és una via d’esperança per tractar el càncer infantil, i l’eina imprescindible per al diagnòstic, tractament i seguiment de l’evolució dels nostres pacients. Us animem a seguir donant suport a aquesta causa, avançant cap al somni que tots compartim: Que tots els nens i nenes malalts de càncer el puguin vèncer. Rebeu, en nom de l’equip de l’Obra Social Sant Joan de Déu, dels investigadors i, sobretot, en nom dels nostres pacients i les seves famílies, el nostre sincer agraïment, perquè mai no es dóna tant com quan es donen esperances. Molt cordialment.


CULTURA

memòries personals Estimar el poble, estimar la terra Memòries 1a Part Ramon Fernàndez i Fernàndez (1918 - 2004)

E

n aquest relat, s’expliquen algunes de les situacions viscudes pel Ramon Fernàndez i Fernàndez, nascut al Masroig, el 15 de juny de 1918. Diverses etapes de la seva vida, fins a la seva anada a Barcelona l’any 1933: la seva infantesa al poble, la primera “posada de llarg” o l’assumpció de les responsabilitats. El Ramon ho escriu quan ja és a les acaballes del segle XX. És aquest escrit del temps viscut, que iniciem ara a Canya i Gram, i que anirem publicant en els propers números.

El temps de la memòria Tenia quinze anys, i l’oncle Alberto va venir a buscar-me al poble. Aquest va ser l’inici del canvi de rumb de la meva vida... Sortir de la closca del cargol. Deixar el meu poble i anar a lo desconegut. De veritat, no hi sentia cap entusiasme. Dir adéu a la infantesa produeix una sensació no massa agradable. Me’n recordo quan van posar-me els pantalons llargs. Crec que tenia catorze anys. Era una espècie d’avís. “Això de jugar s’ha acabat, ara t’has de comportar més seriosament... com un home”. Em sentia incòmode amb aquesta posada de llarg. No hi havia altra alternativa. Aviat hauria de prendre decisions. No recordo quan era a la panxa de la mare. Hi ha persones que diuen que sí, encara que no sé pas quina mena de records poden tenir. Se’m fa difícil imaginar-ho, ja que les primeres vivències que vaig tenir daten, potser, de quan tenia quatre o cinc anys. Després em vaig despertar, encara que no massa. La meva mare em deia que m’abressolava sol. Tampoc me’n recordo. Les veïnes li preguntaven: “Eugènia, qui hi tens a dins?”. La mare reia. Diuen que el Masroig va néixer d’una masia (el Mas Roig, cal Marquet) Sembla que no té massa història. Almenys jo no la conec. Es diu que la gent vivia al poblat de les Pinye-

res i que, pel fet que es van emmetzinar les aigues (una mica fantàstic), l’abandonaren. Darrera els Palells, pel vessant del Siurana, hi ha un poblat ibèric, lo que fa pensar que els del Masroig p ro c e d e i xe n d’allí. Ja de petits traçàvem els límits del nosFernàndez Margalef tre entorn: Eugènia i el seu fill Rafel Fernàndez. Any 1911 l’Empalme de la carretera de Falset, el pont sobre la Riera a la carretera del Molar, la Presa sota les Pinyeres, el pont de l’Ull de l’Asmà i la carretera d’Alcolea. Fora d’aquests límits, tot pertanyia a un món estrany, no entrava en el nostre camp d’operacions. Encara que petit, el nostre poble era el més important, el millor, sens dubte, i la gent, els més ferms. Deien: “A Falset són falsos, als Guiaments lleganyosos i a Móra... gent de Móra, gent traïdora. I què malament

33


CULTURA que parlen! Pus guai xiqueta!, no vols trompar mansanes?”. Al Masroig almenys parlaven normal. Al poble no hi ha pedres venerables. Quan el pare era petit, a la plaça de l’Ajuntament hi havia una església petita amb el cementiri adossat. M’imagino que devia ser molt modesta. Els nens, esperant l’hora d’entrar al col·legi corrien per la tàpia del cementiri fent equilibris al crit de “mestre cabestre!”. Podem dir que és un poble més o menys funcional, adaptat a aquelles terres de secà, sovint un xic aspres. Sigui com sigui és el nostre, i la gent que hi viu n’està orgullosa. I no se t’acudeixi dir que no t’agrada.

Rafael Fernàndez Folch, l’home de l’Eugènia

No és pas petit, fins i tot té barriades: el cap del Mas, les Tres Creus, la Barceloneta, la Bassa, el Perxe i també el Centre.

La població ha anat minvant. Abans les cases estaven plenes, sobretot de quitxalla. En aquell temps, el meu horitzó estava limitat per les muntanyes del Montsant, Llaberia i Pàndols i, a la vora, l’ermita de les Pinyeres. De petit, ja vaig sentir-me identificat amb el pare respecte a les inquietuds de la terra. Estimava la terra. Els lligams eren forts. En canvi, el meu germà mai va voler saber-ne res. Una visita als parents de Porrera Quan el meu germà i el Ramón de cal Quiquet van anar a examinar-se a Reus, crec que del primer de Batxillerat, nosaltres esperàvem la tornada del Rafel a Porrera, a la masia de cal Pellicer, uns parents de la mare. Llavors jo devia tenir uns sis o set anys. A cavall del ruc, amb una cadireta dins el cornaló

34

de la sàrria, fent el camí, parant davant el Pont Fumat, a la masia que, si no estic equivocat, es deia de can Joan Gras, i des de Falset, vam passar per una drecera. Quina masia, Mare de Déu! Era immensa. A l’entrada, damunt d’un arc, hi havia una campana per avisar els treballadors en cas de necessitat, que podien ser a dues hores de distància. Hi havia tota classe d’arbres fruiters. Tinc presents uns codonys boníssims. L’aigua era per tot arreu. Una font em va cridar l’atenció per l’aire de misteri que l’envoltava. Dins d’una àmplia cova plena d’enredaderes, a l’estil de les fonts de les nimfes, rajava un raig d’aigua fresca. Per beure s’usava una closca de coco. No puc oblidar aquells codonys ben grocs que la tia em coïa al forn de la cuina, els tinc ben presents. A Porrera teníem molta família. Entre ells, els propietaris de la Societat, diguem-ne recreativa, amb un cafè molt ben arreglat i una sala de ball, on també feien cine. Al cafè, dues filles de l’oncle ens amenitzaven la vetllada amb un concert de piano i cant de les sarsueles, que llavors estaven de moda. La mare era feliç allí, recordant els estius que hi havia passat de soltera. Més endavant, a Barcelona vam retrobar dos fills de l’oncle: l’un era metge i l’altre, fabricant de productes químics. També era propietari del cine Bosque. El meu germà no va continuar el Batxillerat. Les possibilitats de finançar-lo pels pares eren més aviat escasses. Llavors, el meu germà va decidir anarse’n a Barcelona. El primer lloc d’aterratge va ser a casa de l’oncle Alberto. Més tard, va anar a casa de la tia Concepció i l’oncle Serrano, que vivien al carrer Sicília. No sé exactament per què van vindre a viure a Barcelona. L’oncle deia que era per la salut, però aquesta excusa no tenia massa consistència, al meu entendre... Era una mica fatxenda. S’ho podia permetre. Collia molt de tot i, com que no tenia fills, vivien com poques famílies del poble: com rics. Un any, el pare i altres parents el van ajudar a batre.A l’acabar, van fer un gran sopar, i dels sonats. Allí hi eren tots, grans i petits. A l’oncle li agradava fer aquestes demostracions de grandesa i veure’s envoltat de tota la família: com un rei. De veritat, no hi regatejava res. Ell, el Carboner, la Cooperativa, la Dolores de l’Oli i el Lluís de l’Asabel van ser els primers a tenir aparell de ràdio. Va ser una veritable novetat. A l’estiu senties


CULTURA els cants de les sarsueles, els partits de futbol i “el Miliu i el Toreski”. Era lo que s’estilava llavors. La mort de la mare de l’oncle Serrano també va ser un esdeveniment. Després de l’enterrament, es va fer un gran sopar on hi va anar tota la família. No sé pas com hi cabíem. A més del meu germà, a casa de l’oncle, a Barcelona, també hi havia el fill del metge Mirambell, el metge del poble, que estudiava medicina. El seu pare estava casat amb doña Donisia, la mestra, i germana del Serrano. Tinc ben present la festa major d’aquell any. Es presentaren tots dos, el meu germà i l’estudiant, amb aquells barrets durs de palla que tan de moda estaven, a lo Chevalier.

Els oncles van fer venir la Maria de ca la Margalida, que també n’era neboda. Sembla que hi havia un cert interès en casar-la amb el meu germà. Tal vegada per fer-los hereus. La Maria no era pas massa agraciada. Suposo que per això en Rafel va posar terra pel mig, anant a parar a una pensió del Poble Sec, prop d’on treballava. La tia Concepció era molt bona dona. Sempre em va tenir en gran estima. De totes maneres, no anava massa sovint a casa seva. L’instint em deia que l’afecte de l’oncle era una mica artificiós. (Continuarà en el proper número de Canya i Gram)

35


CULTURA

Recordo... Joan de ca la Maria de França

L

a primera vegada que vaig venir al Masroig va ser l’any 1950.

Només tenia tres anys, però crec que des d’aquell moment, vaig sentir néixer una estima que hauria de durar tota la meva vida.Vaig tornar els anys 1954, 1955, 1957, 1959, 1962... I sempre he tornat. Recordo l’arribada a l’estació de Marçà, l’esplendor de la Mola de Colldejou (la Roca la Mola), les magnífiques locomotores, els vagons de fusta amb aquelles plataformes al davant i al darrera, igual com a les pel·lícules de l’Oest, el dipòsit d’aigua, el rellotge elèctric amb les agulles implacables. Recordo la forta i moderna olor del fum de carbó i de vapor d’aquelles locomotores, que trencava el perfum de les garrigues. Encara sento l’esbufec de la màquina, la música rítmica de les rodes dels vagons, el so repicant dels passos a nivell, l’udol de la sirena del tren... Mai no podré oblidar el carro dels cosins de Falset que ens portava de l’estació cap al poble, i el bell matxo de llargues orelles, el seu magnífic guarniment, la música dels cascavells, les immenses rodes que saltironaven sobre les pedres del camí, com gemegaven les vares del carro, les espurnes que neixien de les ferradures de l’animal... Era el carro de l’aventura i de l’esperança... Recordo els meus padrins, la Maria i el Jordi, que ens esperaven asseguts sobre els graons, davant de casa, ell amb una granota beix, ella amb la seva brusa blava a quadrets. Recordo les olors i els perfums dels carrers del poble; les olors de les bèsties, les olors dels focs de les cuines, el perfum dels pebrots escalivats i del peix fregint-se, i també el perfum magnífic del forn de pa. I al setembre, l’olor penetrant de la fermentació que pujava dels trulls i envaïa tot el poble. Recordo el conill o la gallina lligats damunt l’enrajolat de la cuina, eren vius i esperaven els gestos despietats que en farien el nostre àpat. A mi em feia molta pena, però...

36

Recordo també la bona olor del conill rostit que sortia de la cassola mentre que ma padrina, asseguda a la cadireta de bova, atiava el foc amb un modest bufador. Mai no podré oblidar els xills desesperats dels tocinos, que sabien molt bé que arribava la seva fi: que retrobava a bocins a les carnisseries i a les botigues del poble, fosques, gairebé amagades... Recordo que les dones duien el càntir, i altre fato, damunt del cap, amb una capçana fent de coixinet per evitar fer-se mal i guanyar estabilitat. Moltes anaven totes vestides de negre.


CULTURA Recordo la forta i moderna olor del flit, manxat vigorosament amb l’esperança -sempre fallida- d’acabar d’un sol cop amb totes les mosques que eren atretes per les someres, les gallines, les granges de conills... Mai no podré oblidar aquella vella que vam anar a veure i, com que no tenia cap altra cosa per oferirnos, ens va obsequiar amb un got d’aigua ben fresca del càntir i un anís a cadascú. Els seus pans de figa eren deliciosos i esperàvem les festes de Nadal, ja a França, per tastar-los. Recordo, al tardet, la trompeta de llautó de l’agutzil, que anunciava a cada cantonada els avisos de l’ajuntament i dels particulars: parlava molt de pressa, gairebé cantava, no entenia res (què diu padrina, què diu?). Mai no podré oblidar el pas de les mules i de les someres pujant i baixant pel nostre carrer costerut, les relliscades dels unglots damunt les pedres, les guitzes del matxo del veí a la paret de baix, a l’estable, els brams que es contestaven, les campanetes de les cabres i dels bens, les olivetes negres que deixaven caure al seu pas i que, molt discretament, jo ficava a les butxaques de la granota del padrí. Recordo la remor de la gent xerrant i rient de nit a la fresca, asseguts a les cadiretes davant la porta de cada casa, mentre naltros jugàvem, cridàvem i corríem pels carrers. Ens embrutàvem molt, però els pares mai no ens renyaven... “això és salut!” Més a baix, a la carretera, les parelles festejadores anaven i venien xiuxiuejant promeses i projectes a cau d’orella... Recordo el gat que va entrar a la cuina des del jardí i se’ns va emportar el pollastre del dinar, sense que

poguéssim fer res per aturar-lo. “Molt espavilat!” va dir la padrina abans de fer una truita... Recordo com n’era jo de feliç a la fusteria del carrer major, la bona olor de la fusta, de les serradures i dels tafetans, observava tots els gestos: va ser aquí on vaig descobrir la saviesa de les meves mans, la prodigiosa eficàcia de les eines més senzilles. Recordo també com el Jaume em regalava trossets de fusta sobrers, d’estranyes formes, que jo m’emportava a casa. Al damunt del petit banc que ell m’havia fet, feia barcos petits durant hores i hores; tenien ponts, cabines i pals amb banderetes de paper que jo pintava amb tots els colors del codi de senyals. Quan els avarava a l’aigua de la bassa de l’hort, sempre m’enduia la mateixa decepció: tots els meus prototips es decantaven perillosament, només eren macos fora de l’aigua! Mai no podré oblidar les someres que ens deixaven (només calia demanar-ho) per anar a banyar-nos a la Presa, la mirada de reprovació de les velles, totes de negre, sempiternes Cassandres: “cauràs, tu, cauràs!”, l’encisador misteri de Les Pinyeres, a l’ombra dels vells xiprers, i el miracle de la pica plena que degotejava aigua fresca sota la balma allà al davant de la Timba del Pedrolo, i aquella altra font perduda enmig del canyissar del Barranc del Pou, que mans desconegudes tapaven amb un tap de suro embolicat amb un tros de roba... Em ve sempre a la memòria ma padrina rere la seva taula, al despatx, escrivint, llegint, tossint i fumant cigarretes d’herbes pel seu asma; asseguts a l’altre costat, un xiquet o una xiqueta del poble que venien a fer repàs a l’estiu, o persones més grans que volien aprendre francès: ella era la “Maria de França”. (Versió catalana de J. Garrier / R. Bargalló / J. Fornés)

37


CULTURA

Viatge al Montsant

A

graïm i felicitem els nous membres del consell de redacció de Canya i Gram per haver recuperat i publicat la nostra revista, portaveu del nostre poble, de les inquietuds, reconeixements, crítiques, records, etc, etc... Avui la meva senzilla col·laboració es refereix a la nostra emblemàtica muntanya, la Serra del Montsant, que esquerpa i ferrenya s’alça al bell mig del Priorat. La podeu seguir tota per la rònega carena, pujant per Albarca, a sol ixent, i baixant per Cabacés o Margalef a sol ponent. Són unes cinc hores de camí, des del qual podrem veure i admirar infinitat de vistes i paisatges, des del Pirineu nevat a tramuntana, fins al blau horitzó del Mediterrani a migjorn. Quan aproximadament haureu fet la meitat del camí, podreu descansar a l’acollidora ombra d’un pi que, solitari, sobreviu al cim de la carena. Fem una mirada al passat recordant quatre muntanyencs masrojans, que l’any 1941, assoliren i recor-

Josep Solé Asens (Pare Solé), Josep Vernet Mateu i Josep Asens Aguiló a Siurana, el 1941

38

Francesc Vernet Mateu

reren la carena: el Paco de cal Beyme, el Pepito de cal Sens, el Solé de cal Pino (pare Solé) i el Josep de ca la Verònica, aquest, amb llenguatge poètic, al Pi del Cugat li parlà així: Sentinella soliu de l’aspra plana que al cim del Montsant s’estén rocosa on vius, morint tot sol, entre l’afrosa besada del serè i la tramuntana. Sopluig sense ramat, ombrel·la vana ¿qui manté ta existència consirosa si no troba t’arrel, serp escatosa, per nodrir-se un grapat de terra blana? Fidel imatge del pagès que sua cavant per espenalls i entre marjades ets tu, Pi del Cugat, en roca crua, pugnant per enfonsar l’arrel debades cremat pels vents i els sols i per la nua blancúria, embolcallat de les nevades.


CULTURA

entitats Centre Quim Soler, la literatura i el vi

E

l Centre Quim Soler, la literatura i el vi, tot i tenir la seu al Molar, compta amb molts socis masrojans. De fet, el Masroig és el poble de la comarca on hi ha més socis. Potser per això també és dels pobles on s’han fet més activitats del Centre. Ens han demanat des de Canya i Gram que us ho expliquem una mica i això farem. Des de la seua creació, la nostra associació ha anat organitzant actes propis i actes en col·laboració amb entitats, col·lectius i persones diversos, sobretot en l’àmbit comarcal perquè pensem que el foment de la cultura a casa nostra està bé que tingui aquesta dimensió, som 25 pobles, però només 10.000 persones i hem de rendibilitzar esforços i energies. Al Masroig hem fet força activitats ben diverses al sindicat, al casal, a ca la Càndia i al mig de plaça de missa en la Fira del Vi Solidari, la darrera cosa en què vam participar des de l’inici perquè la iniciativa s’ho val i perquè els promotors són, també, socis del Centre. Hem fet uns quants vermuts literaris amb escriptors de prop i de lluny. I, sobretot a ca la Càndia, hem fet activitats pròpies com alguna de les que integren els quatre dies de les trobades d’escriptors “Priorat en Persona”, que cada any des del 2009 fem la segona setmana d’octubre. Aquesta activitat, que podeu seguir en el web http:// prioratenpersona.cat, és la més ambiciosa fins ara de les que organitzem i vol fer conèixer el Priorat, de manera directa, a través de les persones que hi vivim, a escriptors d’arreu dels Països Catalans. I de retruc, que al Priorat els puguem conèixer. Aquesta activitat compta amb la complicitat de molta gent, persones –sobretot els socis- cellers, molins, enti-

tats, mestres i professors... I algunes institucions de casa i de fora. Per saber-ne més coses i per si us voleu apuntar (som uns 115 socis, però podem i volem ser-ne molts més) podeu entrar en aquest espai gairebé infinit que és Internet i xafardejar per les activitats que des de fa ja 4 anys anem fent. http://centrequimsoler.cat i http://www.facebook.com/pages/Centre-Quim-Soler-la-literaturai-el-vi/ i http://prioratenpersona.cat/2011/07/. El món de la literatura i el món del vi tenen molts punts de contacte i moltes diversificacions que enriqueixen la visió que tenim de la nostra realitat i això representa un potencial que volem seguir desenvolupant. Us hi apunteu? (centrequimsoler@ literaturaivi.cat)

39


CULTURA

Priorat Centre d’Art Associació Comissariat

P

riorat Centre d’Art [PCd’A] és un programa que, des de l’any 2006, pretén consolidar la comarca del Priorat com un espai/laboratori experimental de recerca/desenvolupament/innovació, de propostes multidisciplinàries de cultura contemporània. Aquesta programació du a terme un treball de base que, amb la incorporació i l’aportació d’artistes i creadors de diverses disciplines, implica directament les característiques geogràfiques, socials i culturals de la comarca i els seus habitants, i té com a punt de partida conceptual alguns dels seus trets distintius: El territori, el paisatge, el vi, l’oli, la mineria, la fauna i les persones, els col·lectius i les associacions que la componen. Aquesta proposta s’engloba dins del que es coneix com a “art d’interès públic” i pretén ser un agent actiu per a la interacció entre el territori i la cultura contemporània, en una primera fase d’establiment d’enllaços, de conformació de vincles –perdurables si s’escau–, de prototips de comunicació i col·laboració útils, de desenvolupament de projectes autòctons, d’implicació i imbricació social amb i de les propostes. PCd’A produeix treballs específics relacionats amb aquesta comarca a la vegada que estableix i manté vincles amb una sèrie d’espais públics i privats –cellers, teatres, esglésies, museus, bars, refugis, càmpings...–, per divulgar les activitats i donar visibilitat als resultats puntualment.

bàsics, vistos amb la perspectiva actual, i després d’haver realitzat més de 40 presentacions públiques, la majoria d’elles encabint diverses activitats i moltes de producció pròpia, que fa un total de més de 70 propostes de cultura contemporània, ha comportat situar la comarca dins del mapa cultural, com a mínim català, i que aquestes activitats es visualitzin des de fora i des de dintre, amb un grau de normalitat i d’habitualitat molt poc freqüent en zones mancades d’aquesta tradició. D’aquestes més de 40 presentacions en 26 llocs de la comarca, 14 s’han desenvolupat en espais, tant públics com privats, del Masroig i han encabit un total de 22 propostes de diverses disciplines i formats. Aquests espais –equipaments i recursos– li han conferit unes característiques que, si bé des de la òptica local són del tot lògiques i, fins i tot, poc lluïdes, per habituals, quan es visualitzen des de l’àmbit forà, adquireixen unes característiques del tot innovadores i/o sorprenents. Anunciar un concert d’una formació tan avançada, innovadora i trencadora dels esquemes als que estem habituats com és el de l’Orquestra de Portàtils de l’Escola Superior de Música de Catalunya [ESMUC], o un concert del grup d’electrònica experimental de San Francisco [Califòrnia] Basshaters, mitjançant un

PCd’A també pretén reflexionar i dur a la pràctica els nous conceptes de desenvolupament local basats en polítiques culturals, tot aplicant la creativitat de l’art i, alhora, esdevenir un motor per al desenvolupament de la cultura local, amb accions que converteixin la comarca en un camp d’acció i marc expositor atractiu de les activitats culturals més experimentals i compromeses. La sensació que ens queda, després de tancar l’any 2010, que representa el cinquè any d’activitats, és la d’haver aconseguit un conjunt d’objectius que, quan es van plantejar el projecte l’any 2006, es presentaven molt incerts. Aquests objectius, tots molt

40

Don Simon y Telefunken. 13 de novembre de 2010, al celler de Ca la Càndia. Foto: Maite Blay


CULTURA pregó de l’agutzil, és una particularitat força sorprenent pels nouvinguts. Oferir espais de les característiques dels antics trulls del Celler el Masroig o els antics rentadors a artistes de l’avantguarda més trencadora, per què els intervinguin lliurement amb les seves propostes, també comporta una especificitat diferenciadora respecte a qualsevol altre lloc al que aquests artistes puguin contemplar o treballar en condicions habituals. Que t’obrin les portes de cases particulars –als artistes i també al públic– per desenvolupar aquesta mena de propostes, a les que acaben conferint una familiaritat i una calidesa habitualment renyida amb el mite de la “caixa blanca” el més neutra possible, dels espais expositius tradicionals, també entra en la línia d’inusualitat de la que parlàvem. Si considerem que aquestes activitats s’han dut a terme en un termini relativament curt, que va del maig del 2009 a l’abril del 2011, que és en dos anys, podem afirmar que el Masroig ha desenvolupat una programació de cultura contemporània, que la situen en un dels llocs capdavanters dels espais dedicats a aquesta tasca de tot Catalunya. De fet, l’apreciació que se’n té, en molts àmbits, és aquesta, un poble que ha apostat contundentment, desacomplexadament i sense cap mena de concessions per una línia cultural molt radical i molt poc habitual en àmbits rurals d’aquestes característiques. La realitat és: Un poble petit, sense tradició artística, sense cap mena d’infraestructura que li calgui mantenir, sense cap despesa o recurs econòmic provinent del municipi dedicat específicament a aquesta tasca i sense recursos humans locals per dur-la a terme.

xar ni el nivell de qualitat, ni la complexitat de les propostes dutes a terme, ens posicionen en un lloc avantatjós dins de l’organigrama cultural del país, però entenem que aquest pla de xoc no sempre és fàcil d’assimilar per part dels interlocutors autòctons. Les massives campanyes de difusió que duem a terme per difondre cadascuna de les activitats, l’atenció rebuda per part dels mitjans de comunicació més convencionals i l’apropament d’un model de públic interessat en aquestes qüestions, creiem que és un bé gens menyspreable per al poble, un reclam positiu alhora que un segell diferencial. Ara bé, un cop valorats els que considerem aspectes positius, amb la voluntat de sumar que creiem que ens caracteritza i, atès que la nostra línia de treball la considerem, també, un servei públic, ens sorgeixen dubtes i no ens podem estar de fer-nos algunes preguntes: Caldria preguntar a les moltes persones que, des de diversos àmbits, ens han expressat la pertinent i necessària programació d’activitats culturals al Priorat, a què o a quin model es refereixen, a qui han d’anar dirigides aquestes activitats, quins resultats n’esperen i, en cas de dur-se a terme, quin paper i quin grau d’implicació hi volen assumir? Com es valora des de l’àmbit local aquesta tasca? O com és possible que, amb un balanç de 14 activitats desenvolupades al Masroig en dos anys, mai, en cap d’elles, hagi aparegut la senyora alcaldessa? www.prioratcentredart.cat h t t p : / / w w w. f a c e b o o k . c o m / p ro f i l e . php?id=100001840111372

Entenem que aquests primers cinc anys d’activitats tanquen un cicle i, a partir d’ara, hem d’actuar segons les valoracions que se n’extreguin. Tant els recursos humans, com els econòmics que fan possible aquestes activitats provenen de fora de la comarca i aquest fet, a llarg termini, fa aquesta programació totalment insostenible. Amb el temps, entenem que la meitat dels recursos necessaris haurien de provenir del propi territori, ja sigui per via institucional o per via de les entitats o empreses privades. La suma de les característiques que hi aporta el territori amb la voluntat, en tot moment, de no bai-

41


CULTURA

MOTS DE VI Un relat multisensorial del món del vi Josep Barjuan

U

n cop més ART I VI posa en marxa un nou projecte de promoció dels vins de la comarca del Priorat. Aquesta vegada l’hem titulat MOTS DE VI i pretén ser un relat multisensorial del món del vi al Priorat. El projecte MOTS DE VI pretén, mitjançant diverses disciplines artístiques, fer una aproximació entre el món de l’art i el sector productiu. Un dels objectius primers és la promoció del vi de la comarca del Priorat tot posant-la en relació amb la producció artística per ressaltar l’alt contingut de creativitat que tenen totes dues activitats.

El projecte reunirà diferents artistes de la comarca i de fora per tal d’investigar conjuntament les possibilitats expressives de diverses disciplines artístiques amb vi. Tot aquest procés es farà involucrant diferents entitats i empreses del sector productiu del vi (cellers, DO, productors...) El resultat pretén ser una mostra multisensorial (literatura, arts visuals, música) d’aquestes possibilitats d’expressió amb vi que poden ser susceptibles d’exposició i de publicació. Tot aquest procés de recerca, investigació i creació es vol canalitzar a través de les xarxes socials que permetran l’intercanvi d’informació dels autors implicats, la participació de les persones interessades i la difusió del projecte a nivell global; és a dir, s’inclourà el projecte en la pàgina web específica www.artivi.cat que incorporarà eines web 2.0 per tal de promoure la comunicació i la participació en el projecte. Accions • Realització de 20 relats curts que continguin trets característics del món del vi al Priorat (gent, cultura, paisatge, costums,sentiments, sensacions...). Participen dos escriptors relacionats amb la comarca del Priorat.

• Cada relat es complementarà amb una pintura realitzada amb vi d’algun celler del Priorat ( de les DO Montsant i DOQ Priorat). • També es farà una composició musical per cada relat completant així el cicle sensorial de la proposta i que s’inspirarà en els trets sensorial del vi utilitzat per realitzar la pintura. Es pretén que intervinguin 20 cellers que aportaran un dels seus vins, al voltant del qual s’articularà el relat, serà utilitzat per realitzar la pintura i inspirarà la melodia que tancarà el cicle sensitiu. En definitiva, el projecte és una proposta artística multisensorial on s’intenta “explicar” poèticament un “moment de vi” a través de diverses disciplines i utilitzant diversos canals sensorials: literatura, arts visuals i música ens arriben a través dels sentits de la vista i la oïda; el procés culmina amb el tast dels vins utilitzats en la proposta gràfica on el gust i l’olfacte tanquen el cicle sensorial da cada relat. Els autors que participaran en el projecte són: AGUSTÍ MASIP (poeta) GABRIEL PENA BALLESTER (escriptor) JOSEP BARJUAN (artista plàstic) GERARD MARSAL (músic) Per fer la difusió del projecte es programaran diversos actes; el primer serà a l’octubre al Castell del Vi de Falset on es convocarà a la premsa comarcal i els diferents mitjans de comunicació. El mes de març es farà la presentació del projecte a Barcelona en el marc d’Arts Santa Mónica i també es convidaran a les televisions i els diferents mitjans de comunicació. En tots els actes es faran degustacions del vins dels cellers participants i per tant la promoció de les DO Montsant i DOQ Priorat. Els cellers, les empreses i les organitzacions que estiguin interessades en participar en aquest projecte poden fer les inscripcions a través de la pàgina web www.artivi.cat.

43


CULTURA

textos Papallones Blaves Conxita Balcells

Arribarà la tardor Amb la maduresa dels raïms, Les belles postes de sol I la frescor de les matinades. I tornarà a sortir fum de les fumeres Pel damunt de les teulades Quan arribin les fredors de l’hivern. Migraran les aus a terres llunyanes I tot passarà. La pluja, el vent… Fins que arribarà una altra primavera Plena de verdor. I es barrejaran papallones blaves Amb tendres poncelles Omplint tot l’espai De llum i color Però tu no veuràs eixes meravelles. Estaràs molt lluny, prop de les estrelles On mai no s’apaga la lluna ni el sol. I jo sense tu, viuré entre ombres I ja mai no tindré ni pau ni consol.

44


CULTURA

Missatge de la Flama del Canigó 2011 Pep Coll Escriptor i Premi Sant Jordi de novel·la 2007

Del bosc de Canigó són los fallaires Que dansen, fent coetejar pels aires Ses trenta enceses falles com trenta serps de foc… Així cantava Verdaguer en el gran poema Canigó, publicat ara fa justament 125 anys. Llavors només eren trenta els fallaires del Canigó. L’aire fresc de la Renaixença revifava el foc esmorteït de la nació catalana, que tres segles de domini imperial espanyol i francès no havien pogut apagar. No és casualitat que el poeta encengui la foguera literària als Pirineus. Verdaguer sap que aquestes muntanyes constitueixen l’origen vital i polític de Catalunya. De les valls pirinenques prové l’aigua dels rius i de les fonts que donen vida al Principat i a la Catalunya Nord. I també la formació de la Catalunya medieval, origen de la nació catalana. El Canigó és la muntanya sagrada dels catalans. Pels seus boscos i estanys hi viuen les encantades, antigues divinitats fecundants de l’aigua, i al cim hi ha un drac enorme que vola i treu flamarades pels queixals. Així ens ho confirma el rei Pere el Gran, que va pujar tot sol al cim del Canigó. Conta la crònica medieval que el rei va contemplar una estona el drac volador i que després va tirar avall la mar de satisfet i que contava la gesta arreu dels seus dominis. El rei sabia que el foc del drac i l’aigua de les encantades eren elements vitals per a la pervivència dels Països Catalans. Avui som milers els catalans que tornem a la muntanya sagrada dels nostres orígens a la recerca del foc. Hi pugem per Sant Joan, la nit en què les virtuts fecundants de l’aigua i el poder vivificador del foc conflueixen màgicament. Davallem de la muntanya amb la torxa encesa i repartim el foc per pobles i ciutats en totes les direccions. Arribem ben lluny, fins on sentim la paraula “foc”, que ens ressona a les orelles, contundent i calenta, com l’alenada del drac Canigó.

Aixequem ben alta la torxa, orgullosos però a la vegada amatents als perills. Així ens ho advertia l’altre gran poeta, Joan Maragall, mort ara fa justament cent anys: “Vigila esperit, vigila. No perdis mai el teu nord”. El nostre nord és el Canigó, d’allà dalt baixem un any més amb la flama encesa que reivindica el nostre dret de decidir com a poble lliure. La flama encesa contra els vents que bufen de totes bandes. Contra el vent del nord, que bufa apel·lant el prestigi d’una suposada llengua universal. Contra el vent del sud, enguany personificat en un polític elegant, vestit amb trajes regalats, que apaga les torxes dels repetidors de televisió. Contra el vent de ponent, el més endèmic i maligne dels que bufen contra el nostre poble. Si l’hem resistit al llarg de segles, quan bufava des de les casernes militars, també el resistirem ara que bufa des de búnquers mediàtics, polítics i constitucionals. Endavant les atxes, companys fallaires! Com més fort bufin els vents, més s’abrandaran les nostres flames!

Lectura del missatge durant la Nit de Sant Joan 2011, per la Conxita Balcells. Foto Rafel Pino

45


POLÍTICA

el masroig. passat Comiat de l’Alcaldessa

D

esprés de 16 anys com alcaldessa s’ha tancat una etapa... ja tenim un nou alcalde i nova gent a l’Ajuntament amb moltes ganes... Molta sort a tots i totes!!!

Aprofito l’oportunitat que m’ha donat la redacció de Canya i Gram per agrair a tot el poble del Masroig el creixement personal que gràcies al seu recolzament, legislatura rere legislatura, he pogut assolir. Ha estat una responsabilitat assumida amb molta il·lusió, que m’ha permès conèixer llocs que no hauria visitat i persones interessants, que m’ha aportat coneixements en temes que fora de l’ajuntament no hauria aprofundit, que m’ha ajudat a conèixer la gent, m’ha aportat amics i amigues... però que sobre tot m’ha permès treballar pel nostre poble... pel lloc que he triat per viure, per formar una família i on vull que els meus fills es facin grans... He d’agrair l’ajuda dels regidors i regidores que han estat al meu costat, que han assumit responsabilitats i que han treballat, moltes vegades, amb més empenta que jo. Per falta d’espai, sols personalitzo als tres que m’han acompanyat aquests últims anys, el Joaquim, sempre a l’abast de tothom, donant la cara i complint cada dia; la Montse, pendent de la imatge del poble, de la neteja, de les plantes,. .. i de la gent, cuidant el benestar de tothom; la Russó, que ha establert vies de diàleg amb el jovent i s’ha preocupat pel futur de la nostra societat, cuidant la nostra escola, els seus nens i els seus professionals... També unes línies per a persones que ens han deixat abans d’hora, primer va ser en Francesc Folch, amb qui vam compartir responsabilitats, iniciatives i bons moments; i ara fa poc en Joan Pere Fernàndez, que va estar poc temps a l’equip de govern; però que va ser un cap de l’oposició accessible, amigable i sempre correcte. Han fet també més fàcil la meva tasca persones que han presidit diferents entitats del poble i que han col·laborat amb l’Ajuntament: Associació de Jubilats, Escola, Església, AMPA, Cooperativa... No puc oblidar els treballadors de l’Ajuntament, que han passat a ser amics, que han estat a disposició del consistori sempre que ha fet falta... I aquí he de destacar pel seu coneixement del mon local a la Mònica i en Joan Miquel i per la seva disposició incondicional al Manolo. En fi, uns anys intensos, compartits amb persones que han deixat petjada dins meu i al servei d’un poble que estimo: el nostre poble...

Farmàcia

Tomàs Hernanz C. Major, 41 - 43736 El Masroig

Tel. 977 825 135

46


POLÍTICA

INFORMACIÓ MUNICIPAL OBRES

FESTES

• S’ha acabat una primera fase de la urbanització dels voltants del nou ajuntament.

• Organització de la Festa Major de Sant Bartomeu 2010.

• Rehabilitació de fonts públiques dels casc urbà: Cap de Mas i la del Perxe.

• Recepció de SSMM Reis Mags d’Orient.

• Millores al Passeig del Progrés amb la instal· lació d’una nova font en record de l’Amadeo. • Alineació del carrer 1r. de Maig i de la cruïlla amb el Passeig del Progrés, gracies a l’autorització de la família Pujol. • Restauració de la Plaça de l’Angel. • S’ha pintat la Sala del Teatre del Casal Flor de Maig. • Construcció de l’estructura i contractació de la següent fase del magatzem, lavabos i bar de la pista poliesportiva. • Pintura a la façana lateral del cementiri municipal. • Voreres i baranes al passeig del Progrés. CULTURA • Mentre ens ha estat possible hem tingut en funcionament el telecentre i la biblioteca, pagant l’Ajuntament la quota ADSL, l’equipament informàtic i el personal. • S’han tingut que assumir les responsabilitats de la Societat Cultural Recreativa. • Adquisició d’equipament pel Museu del Puig Roig. • Instal·lació un projector fix i pantalla a la sala teatre del Casal. • Organització de la Setmana Cultural. • Concert.

• Festa popular de Carnaval. SERVEIS • Substitució de part de les lluminàries de l’enllumenat públic. • Reparacions al pou del Mas Gran • Millores a la bomba d’aigua del pou del Barranc de la Vila • Compra de material nou al Cafè per adequarlo a la normativa vigent. PROMOCIÓ ECONÓMICA • Arranjament de camins municipals. • Contractació de treballadors pel menjador escolar, el telecentre, la neteja viària i el manteniment d’instal·lacions. PARTICIPACIÓ CIUTADANA - SOCIETAT • Col·laboració amb la I Fira del Vi Solidari. EDUCACIÓ • Curs d’introducció a l’Internet • Curs d’Internet avançat. SERVEIS SOCIALS • Nomenament d’un representant al Taller del Priorat. • Participació a la Marató de TV3.

SANITAT • Ampliació del Parc de Salut als jardins del Passeig del Progrés (exercicis físics per adults). • Adquisició de nou equipament al consultori d’infermeria.

47


POLÍTICA

el masroig. present

Els grups del nou consistori opinen

CiU

L

a candidatura municipal de Convergència i Unió es va presentar a aquestes eleccions completament renovada i amb l’esperit de continuar treballant pel benestar de les persones del nostre poble. Vam fer bandera que seríem honestos, que hi hauria transparència en la gestió, i total dedicació en el menester per mantenir i, en la mesura que ens fos possible, millorar els serveis que es donen a la ciutadania. Vam ser la llista més votada, assolint tres regidors. Passades les eleccions, vam iniciar negociacions amb la resta de forces per tal d’aconseguir un govern unitari. La nostra intenció va ser en tot moment formar un equip de govern on hi fos tothom, amb set regidors, tal com pertoca al nostre poble. En totes les converses mantingudes amb els altres grups, la nostra oferta va ser sempre la mateixa: l’alcaldia per a la llista més votada i, segons nombre de vots, la primera tinença d’alcalde per a Masroig Agrupat i la segona per a Independents pel MasroigAcord Municipal.També vam oferir la possibilitat de triar regidoria en ordre invers, començant per la llista menys votada. Després de diverses trobades, on van ser presents totes les forces, Independents pel Masroig-Acord Municipal va manifestar el seu propòsit de treballar pel poble fos quina fos la fórmula de govern decidida, deixant en mans de les altres dues forces arribar a un acord per l’alcaldia. En un primer moment l’oferiment de Masroig Agrupat va ser compartir l’alcaldia 2 anys cada llista i en una segona conversa, repartir l’alcaldia proporcionalment al nombre de vots. Aquesta proposta ens va semblar que no seria el millor per al funci-

48

onament del Masroig i es va arribar a l’11 de juny, dia de la constitució de la nova corporació, sense haver pres cap acord. Cada llista va votar al seu candidat, excepte Acord Municipal que va abstenirse.Així doncs, com a llista més votada, aconseguíem l’alcaldia. Des d’un inici, el grup d’Independents pel MasroigAcord Municipal es va brindar a treballar conjuntament pel futur del nostre poble, i no satisfets en ser només quatre regidors, vam intentar que Masroig Agrupat entrés a formar part del govern. La seva resposta va ser quedar-se a l’oposició i fer una oposició constructiva, sense traves. Tot i això, des de l’equip de govern els vam manifestar reiteradament la voluntat de deixar la porta oberta a una futura incorporació d’aquest grup si canviaven de parer. I així, després que Independents pel Masroig-Acord Municipal triés les regidories d’Agricultura, Medi ambient, Paisatge i Governació, repartíem la resta de regidories de la següent manera: Josep Rius (Sanitat, Benestar Social i Esports), Jesús Asens (Urbanisme, Obres i Serveis) compartint amb Cristina Beltran, Joventut, i aquesta per la seva banda (Cultura, Turisme i Ensenyament). Des d’aquí volem donar les gràcies a totes les persones que ens han fet confiança i esperem no decebre-les. També volem manifestar que estem oberts a totes aquelles persones que van triar altres opcions, deixant clar que la nostra tasca de govern és per a tots els masrojans i masrojanes. Aprofitem aquestes línies per desitjar-vos unes molt bones Festes Majors. La candidatura masrojana de CiU


POLÍTICA

MASROIG AGRUPAT

Q

uan la gent del Masroig ha de respondre, actua i respon. La predisposició per endegar projectes i realitzar-los és molt gran. Així s’ha vist en moltes ocasions; la darrera ha estat la trobada Masroig Vi Solidari. Qui va ser present en aquell cap de setmana va veure un poble unit, un grup de gent amb les coses clares i la solidaritat a flor de pell. Ens engrescava i contagiava la força i la vitalitat de cada acte i gest. Quins són els valors que motiven aquestes actuacions generals i compartides per tota la gent de Masroig ? Doncs, en resum, una causa justa i motius equànimes. Per què no podem continuar amb aquest tarannà i treballar per aconseguir un poble més digne, una comunitat més cohesionada i un futur més clar i còmode per a nosaltres i per als nostres fills? Les eleccions democràtiques, cada 4 anys, prenen el pols a la gent i permeten triar formes de govern, programes i tendències. En aquest mes de maig, el Masroig es va pronunciar sobre tres propostes i va optar per dues agrupacions majoritàriament. Una d’elles, va ser Masroig Agrupat. Les persones que formen part de Masroig Agrupat van decidir presentar-se a aquestes eleccions, per oferir resposta a una demanda latent, en una gran part del poble que demanava recuperar aquests valors d’unitat, solidaritat i equanimitat. Els motius que ens guien són: • Ganes de fer poble i d’unir-lo. • Intentar agafar el tren en què altres pobles ja han pujat. • Treballar per augmentar el nivell i la qualitat de vida al poble. • Fer-ho des de una posició al marge de qualsevol partit polític. • No estar d’acord amb l’actual gestió municipal que ens paralitza. • Aportar progrés al poble. • Anteposar els interessos del poble als personals i de partit.

• Demanar transparència en totes les gestions públiques. • Que no hi hagin masrojans de primera i de segona. Tenint tres regidors, vàrem demanar, d’acord amb el Grup d’Independents pel Masroig (Acord Municipal per Esquerra Republicana) l’alcaldia compartida i, per instàncies del Sr Josep Rius, vàrem accedir a compartir-la a temps proporcional amb els vots obtinguts per cada formació. Nosaltres volíem assumir responsabilitats de treball i de govern i, per tant, també ens pertocava tenir responsabilitats d’alcaldia. Durant aquest període de negociacions, es va parlar molt de CONSENS, sobretot, per part del col· lectiu del Grup d’Independents pel Masroig (AM per ERC) del poble. Masroig Agrupat estava totalment d’acord en formar un equip de govern durant quatre anys amb l’alcaldia compartida, on els tres grups hauríem pogut treballar pel poble. Per desgràcia i pel vot d’abstenció de l’únic regidor que té representació del grup IPM (AM – ERC) Sr. Carmel Asens i la seva llista, no hi va haver consens de res. Hauria estat el moment de prendre una gran determinació que motivés i donés força per actuar a tota la gent del poble. Motius justos i equànimes. Davant d’aquest fet, calia decidir i l’acció de decidir sempre comporta uns riscos que cal avaluar el més racionalment possible, intentant minimitzar els danys i nosaltres vam prendre la decisió unànime de no entrar al govern. Per què no hem entrat al govern? És que no volem treballar pel poble? I tant! Sens dubte! Donada la conjuntura actual de regidors (3, 3, 1) i les negociacions que van dur a aquest resultat, per un costat, han fet desaparèixer la confiança necessària per formar part del Govern i, per l’altre, ens han fet prendre una decisió difícil i molt meditada, que ha estat, com tots sabeu, la de no entrar al Govern. Aquest pacte o entesa, digueu-li com més convingui, entre el grup IPM (AM-ERC) i CIU ens deixa en una posició, on els vots aconseguits per Masroig

49


POLÍTICA Agrupat no haurien tingut cap pes i, per tant, no hauríem aguantat molt de temps, perdent totes les votacions i “pagant el beure”. Aviat, hauríem estat víctimes de la nostra pròpia incongruència, havent d’abandonar el govern de forma poc comprensible pel poble. Igualment, a nivell de plantejaments d’actuació, el fet d’haver entrat ens hagués dut a tenir seriosos problemes a l’hora de poder aplicar alguna de les nostres polítiques de progrés, tenint en compte el caràcter indivisible de les regidories i, molts cops, la transversalitat de la seva tasca. Nosaltres ens vam presentar, perquè volíem canviar la forma de fer i el tarannà que hi havia hagut fins aquell moment i vam tenir clar que participar del Govern exigia complicitat i pactes, que tot i no ferlos palesos en un document, hipotecarien l’actuació de Masroig Agrupat durant els propers quatre anys a canvi d’un plat de llenties. Per tant, vam valorar com a més important la tasca que podíem realitzar des de l’oposició, lliures de lligams i amb plena llibertat d’actuació. Al final d’aquest escrit, us fem una breu descripció de la feina que pensem fer, però per què fer-la des de l’oposició? Doncs bé, és sa i necessari per a la vida política d’un municipi que hi hagi oposició per no caure en l’autocomplaença, “tot esta bé, ho fem de meravella i no cal canviar res i, si hi ha alguna cosa que s’allunya de les bones pràctiques, demanem discreció i silenci amb la complicitat de govern que tots compartim”, la tasca d’oposició és dura i poc agraïda, pateix de manca de suport jurídic, manca de mitjans econòmics i humans, manca de lliure disposició d’un despatx on poder treballar, manca de lliure disposició de la informació que manega el consistori. A nosaltres ens hagués estat més fàcil aparèixer pel poble fent costat als guanyadors i, en actes públics, fent discursos, però ens vam plantejar que volíem treballar molt i molt dur, per tenir INFORMACIÓ veraç sobre la tasca del govern i poder fer-la arribar a tots, perquè dintre de quatre anys pugueu decidir amb coneixement de causa i elegir qui hagi treballat més i millor pel poble. També és cert que pensem que, si el govern no té pressió i no sap que està vigilat, poden tenir la temptació de repetir actuacions partidistes i gens transparents, per això, pensem que, sense personalitzar i només controlant i fiscalitzant la tasca

50

feta o deixada de fer quan tocava fer-la, és des d’on podem fer poble i treballar per tornar a establir els llaços de veïnatge, amistat, generositat i solidaritat entre els masrojans i masrojanes. Igualment, és important la tasca de promoure i impulsar el govern a emprendre actuacions necessàries per al poble. En cap moment, volem que penseu que ens n’hem anat cap a casa, estem treballant i molt, en tots els camps que afecten la vida del Masroig. Des d’aquí, us convidem a tots i a totes a visitar la nostra pàgina web www.masroigagrupat. com, on, a més de mantenir-vos informats i informades, tindreu reculls documentals de les nostres actuacions, del treball que estem fent i del bategar del nostre poble. Resumint, el fet de constituir una alcaldia de color únic en contra dels resultats obtinguts, ha impedit que gran part de la gent del Masroig se senti representada, i ha impedit la possibilitat de formar un gran equip capaç d’arrossegar un gran potencial humà amb idees, empenta i accions emprenedores. És probable que estem davant d’un quadrienni que faci recular un poble que, quan es motiva, és capaç de fer les accions més extraordinàries. L’error és evident i esperem no haver de pagar molt cara aquesta determinació. Ara toca mirar cap al futur i al treball que farà a partir d’ara el grup municipal de Masroig Agrupat, durant aquests 4 anys i que el farà amb la mateixa il·lusió, dedicació i entusiasme que ens va motivar des d’un començament, serà: • Controlar la gestió municipal, per evitar desigualtats i vetllar pels interessos de tots els masrojans i masrojanes. • Fiscalitzar la gestió del govern municipal, amb una acció crítica i constructiva, amb responsabilitat, fugint de personalitzacions i de polítiques partidistes tan enquistades en els darrers anys. • Informar als ciutadans i ciutadanes de l’estat de la gestió municipal i de les seves alternatives. Intentarem ser els ulls i les orelles dels veïns i, per tant, us demanem que us impliqueu en la vida política del poble assistint als Plens. • Demanar transparència en els processos, per tal que siguin equànimes i justos, perquè, quan la gestió és neta, no cal amagar res. • Promoure Consells de poble per facilitar la participació ciutadana. La funció principal


POLÍTICA d’aquest òrgan és debatre la situació del poble i fer propostes a l’Ajuntament de les possibles actuacions a seguir. Crear i potenciar consells de poble és donar veu a tots els convilatans així com a les entitats i associacions que són el motor del poble. Des d’aquí, us tornem a convidar a visitar la web de Masroig Agrupat. Us sorprendrà tota la informació que trobareu i els continguts que anirem incorporant. Entre tots fem poble.

Tenim la gent, tenim les idees! Els nostres regidors: Andreu Fernàndez Asens Pedro Cambeiro Cambeiro Lluïsa Fernàndez Rué Masroig Agrupat us desitja una bona Festa Major. www.masroigagrupat.com

INDEPENDENTS El grup Independents pel Masroig-AM ha retirat l’escrit presentat.

El celler Orto Vins us desitja unes bones festes majors info@ortovins.com Tel. 629 171 246 Foto: Ramon Bargalló. El Masroig, març de 2010

51


POLÍTICA

opinió comarcal Res no és etern

(encara que pugui ser mesquí) Roger Tarradas

D

esprés d’anys de governs de CiU, sols o en coalició, al Consell Comarcal del Priorat ha arribat el canvi. La llei bàsica de la democràcia, majories i minories, ha fet possible el contrari d’allò que per dat i beneït, inclòs per la premsa, ja es donava per fet. Quan hom no té una majoria absoluta està obligat a negociar, però la prepotència d’alguns els va fer creure que això no calia, i qui s’ha quedat a l’oposició crida ara allò tan “bonic” del govern per la llista més votada, oblidant-se que fa quatre anys, la llista més votada, que va ser Independents pel Priorat, es va quedar a l’oposició pel pacte que els mateixos que ara blasmen l’actual, van acordar amb d’altres forces minoritàries. L’actual equip de govern format de més a menys per Independents pel Priorat, PSC i la FIC vol, a part de governar de la millor manera possible (i l’escassetat de recursos ho farà difícil), fer per resoldre totes aquelles necessitats que la comarca té, però també vol fer visible la feina que es fa i com es fa, que ningú a la comarca pugui dir que no sap ben bé quina és la funció del Consell Comarcal. Malgrat l’actuació bàsicament finalista dels Consells Comarcals (pel que fa als diners que arriben, pràcticament tots destinats d’antuvi), cal que els seus equips de govern utilitzin la imaginació i la voluntat de treball per organitzar i regir aquests ens de la manera més profitosa per la comarca i, per tant, pels seus habitants. Aquesta és l’empremta que Independents pel Priorat vol marcar en aquesta propera, però ja començada, legislatura. Volem copsar quines són les necessitats i quins els problemes que les persones

52

diuen tenir, i fer tot el que estigui a les nostres mans per solucionar-ho. En una comarca com la nostra, complicada per l’orografia i per tant en les seves comunicacions, s’ha de fer possible que les persones vagin d’una banda a l’altra sense que això representi un “esport d’aventura”, que tots estiguem assistits com ens mereixem, que la vida dels nostres padrins sigui de la millor qualitat possible, en definitiva que no es tingui la sensació de viure al “cul” del món. Les limitacions seran moltes, caldrà no quedar-se a fer de gestors d’unes decisions que ja vindran donades, i fer servir els caps per veure com podem millorar tota la gestió, reducció de despeses, costos i millor administració del que disposem. Si així ho fem i som capaços d’explicar-ho, els nostres conciutadans viuran una mica millor i una mica més tranquils. Es vol fer del Consell Comarcal un veritable gestor del territori, que doni suport a totes aquelles propostes que neixen i viuen amb la voluntat de dignificar les persones, les coses i les feines, Carta del paisatge, Prioritat, etc. Volem que tot allò que es pugui solucionar des del territori, se solucioni i que els nostres conciutadans no tinguin la sensació de tenir al seu abast una administració de “fireta”. En definitiva, tenim un nou govern comarcal per un territori que, com és diu en una frase d’humor, més que vella, el que té és molta joventut acumulada i que si hi posem entusiasme serà un territori amb futur, amb el futur que tots nosaltres volem. Cal, però, treballar. Aquest és el nostre compromís. El Masroig, juliol de 2011


EL TEMPS

EL TEMPS Josep Maria Folch

En aquests gràfics podem veure la mitja de les temperatures i de la pluviometria del Masroig del primer semestre de 2011. Les temperatures estan agafades del carrer de les Pinyeres per tant tenen una lleugera variació de les que s’agafen en altres llocs del poble o de fora del poble, sobretot amb les mínimes de l’hivern que pot variar uns 3 o 4º C, amb les altres pot variar 1º C.

53


FESTA MAJOR

salutació FESTA MAJOR 2011 Benvolguts convilatans, i amics i amigues del Masroig! Per primera vegada em dirigeixo a vosaltres com alcalde del nostre poble. Espero que aquesta Festa Major sigui motiu per deixar enrere els treballs de cada dia, amb les dificultats que això comporta, i que, per uns dies, puguem gaudir d’unes jornades de festa i alegria amb la companyia de familiars i amics. Aprofito també per encoratjar-vos a participar en els actes que s’han preparat. Tal vegada el futur que ens espera es presenta un pèl difícil, si més no, complicat. Però podeu confiar que posarem tot l’esforç per tirar endavant i que tots plegats ens en sortirem. Em plau comunicar-vos que l’equip de govern ja ha començat a treballar per reactivar entitats que havien suspès la seva activitat en els darrers anys. Des d’aquí vull donar les gràcies a les persones que han fet possible la recuperació de la nostra revista, així com també a les associacions i entitats que s’han ofert a col•laborar tant en aquesta festa major com en les properes festes que celebrarem al nostre poble.

Bona Festa Major! L’alcalde: Josep Rius i Vallès

54


EL MASROIG FESTA MAJOR DE SANT BARTOMEU 2011 DIJOUS 18 D’AGOST 22.30 h

Bingo a la pista poliesportiva

DIVENDRES 19 D’AGOST 18.30 h 20.00 h 24.00 h

Cursa popular pels carrers del poble Timba de pòquer a la sala del teatre del Casal, organitzada per l’Associació de Joves La Garnatxa Borda. Ball i versions amb el conjunt

LA BANDA DEL DRAC A LA MITJA PART, ELECCIÓ DE LA PUBILLA I L’HEREU

DISSABTE 20 D’AGOST 9.30 h Cercavila amb la colla de grallers La Bóta del Racó 11.00 h Activitat dirigida als nens al Museu del Puig Roig. Treballant la terra, recuperant la llengua de profundes arrels mil·lenàries, a càrrec de la Dra. Margarida Genera. 12.30 h a la Plaça de l’Església,

MicroGloPhone,

espectacle de teatre, circ i humor per a tots els públics, amb la companyia

18.00 h 20.15 h 00.15 h

Partit de futbol de cadets Concert Ball

KatraskaCia

orquestra Volcán Plan “B”

a la mitja part, demostració de balls de saló

DIUMENGE 21 D’AGOST 11.00 h 18.00 h 19.00 h

Inflables per a la canalla A LA Plaça de l’església Celebració de la Missa Espectacle amb el famós humorista

00.00 h

Ball

JOAN PERA

orquestra Europa DILLUNS 22 D’AGOST, DIA DELS DROPOS

12.00 h 18.00 h 21.00 h

Cucanyes a la Plaça de l’Església Desfilada de carrosses Correfocs amb la Colla de diables Coco Pere

DIMECRES 24 D’AGOST

SANT BARTOMEU (festa local) 11.30 h Celebració de la Missa en honor al patró. A continuació, processó. 13.00 h Sardanes i ball de vermut a la sala del teatre del Casal amb

la Cobla Principal de Tarragona

19.30 h

Espectacle de dansa amb el grup

22.00 h

sopar popular a la pista poliesportiva

Wonder Dance



canya i gram n.66 estiu 2011