Page 1

Projecte d'investigació "Longevitat i qualitat de vida" L'augment del empowerment personal com a motor de la millora en la qualitat de vida subjectiva dels residents i usuaris de centre de dia Treball social

2011

PSSG. IMMACULADA CONCEPCIÓ, 3 -08786

CAPELLADES


Índex Introducció. ......................................................................................................... 2 Plantejaments teòrics en què donem suport a la investigació. ........................... 5 Estructuració del proyecte .................................................................................. 8 Objectius i Hipòtesi de recerca. ........................................................................ 10 Metodologia i descripció de les tècniques utilitzades. ...................................... 12 Metodologia: .................................................................................................. 12 Qüestionaris .................................................................................................. 13 .Mostra .......................................................................................................... 13 . Tècniques utilizadas en les reunions: .......................................................... 14 Presentació i discussió dels resultats.. ............................................................. 16 Treballadors del centre: ................................................................................. 16 Familiars de residents i usuaris del centre de dia::........................................ 24 . Residents i usuaris del centre de dia. .......................................................... 30 Projecte d'intervenció ....................................................................................... 38 Estudis futurs en funció dels resultats obtinguts............................................... 39 Bibliografia bàsica. ........................................................................................... 41

2


Resum del contingut. Aquest treball descriu el procés d'elaboració d'un projecte de recerca i intervenció, mitjançant la utilització d'enquestes de satisfacció i dinàmiques de grup. Aquest treball s'inicia amb la intenció de millorar la qualitat de vida subjectiva dels residents i usuaris del centre de dia d e la residència. El plantejament inicial del projecte pressuposa la realització de dos nivells d'anàlisi. En primer lloc l'estudi dels beneficis del propi procés de confecció del projecte (l'acció com a procés beneficiós). El segon nivell, que correspondria a l'anàlisi dels beneficis de la implementació del projecte (l'acció orientada als beneficis de la intervenció), serà posposat fins després de la implementació. Així, en aquest treball posarem la mirada sobre el primer nivell d'anàlisi, en com les interaccions que es produeixen durant l'elaboració del projecte d'intervenció aconsegueixen per se una acció transformadora com a procés integrador. La pròpia acció és la que millora els indicadors d'interacció, augmentant el empowerment personal, les relacions entre els subsistemes i la qualitat de vida subjectiva dels subjectes objecte d'intervenció . Abstract: This paper describes the process of developing a research and intervention project, which began with the intention of improving the subjective quality of life of the residents and users of the day center of a residence. We conducted the analysis using satisfaction surveys and group dynamics. The initial project approach assumes the completion of two levels of analysis. On one hand, we must do the study of the benefits of the process of construction (the action as it is beneficial). The second level, which corresponds to the analysis of the benefits of the project implementation (action-oriented benefits of the intervention) will be postponed until after implementation.

1


Thus, in this work we put the look on the first level of analysis, how the interactions that occur during the development of the intervention project get transformative action in itself as the integration process. The action itself is the best indicator of interaction, increasing personal empowerment, relations between the subsystems and subjective quality of life of individuals for intervention. Introducció. "L'envelliment (• • •) és el fenomen més important dels temps moderns, alhora que el menys conegut (A. SAUVY1) Els canvis demogràfics i socials dels últims anys, l'augment de l'esperança de vida, els canvis en les estratègies de cures familiars i la diversitat de situacions en què es troben els nostres majors han provocat que l'augment de persones de més de 65 anys amb necessitats d'atenció residencial s'hagi incrementat per sobre de les capacitats d'acolliment dels serveis públics. Això s'ha convertit en un repte per a aquest tipus d'institucions, ja que s'han incrementat les necessitats d'atenció a les persones dependents d'edat avançada2. Malgrat l'extensa xarxa de centres residencials que s'ha desenvolupat en els últims temps, encara les places són insuficients. En molts casos hi ha dificultats de gestió i llistes d'espera que superen l'any. A més, es presumeix que augmentin en un futur immediat. A la manca de recursos se suma el fet que el procés d'envelliment va acompanyat d'un deteriorament en la qualitat de vida de l'ancià. Per aquest motiu, la recerca constant de l'augment de la qualitat de vida d'aquestes persones s'ha de convertir en l'eix conductor de les

1

SAUVY, A.: Perspectives prochaines à plus long terme en Europe et dans le monde. En "Cuadernos de Econom ía",

Volumen 11, número 30, 1983, p.143. 2

La protecció social pública de la tercera edat en l'ordenament espanyol es configura actualment mitjançant el conjunt de prestacions econòmiques i tècniques previstes en els seus nivells mínim i complementari per pal.liar la situació de necessitat derivada de la vellesa. Vegeu MONTOYA MELGAR, A. y SÁNCHEZ URÁN AZAÑA, Y.: «La protección social pública de la tercera edad y su complejo marco jurídico». REDT, n. 120, 2003.

2


dinàmiques internes de gestió de tots els centres residencials i en un objectiu permanent en el desenvolupament de les polítiques públiques. En un centre residencial, actualment, es treballa des de l'òptica no només de les cures i l'atenció sociosanitària, sinó des d'una perspectiva bio-psicosocial i espiritual3, per oferir una atenció integral a l'avi en la recerca constant de l'envelliment positiu i augment de la qualitat de vida. La persona gran que ingressa en una residència assistida busca un entorn segur i confortable. Per tant, la residència ha de possibilitar, en la mesura en què és acollidora d'una persona gran amb un determinat grau de dependència, anar més enllà del respecte dels drets d'aquesta persona promovent i facilitant l'exercici actiu d'ells. L’ ingrés en una residència és un canvi en la situació vital de l'avi en la major

part

dels ingressos implica

una

contingència

involuntària.

En

conseqüència, ha de proporcionar un projecte de vida satisfactori, si pot ser escollit per la mateixa persona gran, que mantingui el vincle amb la seva vida anterior i li permeti l'evolució cap a noves realitats enriquidores. Aquesta orientació fa que en la dinàmica dels centres els professionals incorporin elements participatius perquè els residents es converteixin en artífexs de la seva pròpia vida, allunyant-se de la noció assistencial d'èpoques anteriors. Segons el llibre blanc de la dependència en el seu capítol XII: "Es considera que una persona és dependent, als efectes de tenir dret a protecció de dependència, quan no pot realitzar sense ajuda algunes de les activitats bàsiques de la vida diària relacionades amb la cura personal, la mobilitat dins de la llar o les funcions mentals bàsiques ". A la residència sobre la qual basem l'estudi dels residents són en la seva totalitat persones dependents en un grau o un altre. A més, el percentatge de persones que es consideren autònoms a nivell intern, per la seva ubicació en planta són, en realitat, persones amb un grau I de dependència segons els barems de valoració de la Llei de Promoció

3

Tal com descriu el "Model d'atenció a gent gran a residències assistides: Document elaborat per ICASS (Institut d'Assistència i Serveis Social de la Generalitat de Catalunya): http://www.xtec.cat/fp/families/ssc/documents/modresidcast%5B1%5D.pdf

3


de l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència 4 (en endavant LAPAD). La fragilitat que presenten aquestes persones i la necessitat d'atenció i de cures els converteix en un dels col.lectius més vulnerables i necessitats de protecció. Per a ells, la LAPAD ha suposat el poder accedir a uns serveis als que d'altra manera no tindrien accés i que doten de significat a l'estat de Dret. En l'actualitat, el treball social amb majors en residències assistides és un àmbit necessitat de literatura especialitzada, mancança que denota el poc mediàtica que és la tercera edat, tot i la repercussió social que suposa i la seva importància numèrica. Per desenvolupar el treball social amb majors en residències assistides, com a disciplina científica, s'ha d'abordar l'entorn des d'una perspectiva sistèmica i alhora estimulant i creativa, on es potenciï l'actitud activa del resident i de l'usuari del centre de dia5. Ha de convertir el treball social en l'eina facilitadora de les ganes de continuar vivint, perquè la satisfacció, el benestar i la dignitat no rauen només en tenir les necessitats cobertes, sinó que a més il·lusionin les petites coses de la quotidianitat. L'avi ha de ser protagonista de la seva pròpia vida. S'han de tenir en compte les seves opinions. Per a una persona ingressada en què no hi ha diferència entre dilluns i diumenge, que no es planteja fites de futur, el treballador social com a professional ha de generar il·lusions de vida.

4

Barem de valoració de la situació de dependència establert per la llei 39/2006, de 14 de desembre de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència . 5

Els centres de dia, compleixen una funció essencial de suport a les famílies, ja que, mentre la persona gran es troba en aquest recurs, la família pot descansar de la seva atenció i cures .

4


Plantejaments teòrics en què donem suport a la investigació. Els canvis socials esdevinguts en els darrers anys i una societat cada vegada més individualista han propiciat la dissolució de les xarxes tradicionals de suport basades en la família. Els centres residencials i els centres de dia per a majors de 65 anys són centres de convivència que substitueixen la pròpia llar, bé de forma parcial durant unes hores al dia, o de forma temporal o definitiva en el cas dels residents. Una de les funcions del treball social en aquests ambients és el d'ajudar als residents i usuaris i a les seves famílies a adaptarse de la millor manera possible a aquesta situació de canvi. Entre les funcions que desenvolupa el treballador social en un centre residencial destaca: 

Establir el primer contacte amb l'usuari, família o persona de referència per a informar, assessorar i sobretot conèixer les expectatives i ajustar-les a la realitat del centre. Per a això s'elabora un protocol d'acollida i d'intervenció de l'usuari i família.

Realitzar els ingressos.

Entrevistar el resident i / o família per elaborar la història social, que inclou: genograma, dades bàsiques, demanda ...

La realització d'informes socials.

Gestió i tramitació de documents administratius.

Informació sobre recursos orientats tant a ajudes socials com situacions de dependència.

Control i seguiment de residents hospitalitzats.

Atenció directa tant amb els residents com amb la família.

5


Intervenció en situacions de conflicte en coordinació amb la resta de l'equip interdisciplinari.

Elaboració dels PIAIs (Programa d'individual d'Atenció Integral) en coordinació amb la resta de l'equip interdisciplinari.

Activitats per promocionar la interrelació i la comunicació entre els residents.

Mantenir i reforçar els llaços entre el resident i la seva família.

Promocionar el contacte dels residents amb la comunitat on s'ubica el centre.

Les funcions abans descrites van encaminades a que el resident s'integri, que pugui desenvolupar una vida satisfactòria, allunyat de l’assistencial isme, en el qual es valori la seva opinió, i sigui participi de les decisions que afecten la seva vida a la residència. Conjugant la recerca de l'eficiència i la maximització de la qualitat amb el respecte a la persona com decisor, prestant atenció a les potencialitats de l'usuari i no només a les seves necessitats. La salut té el seu correlat directe en la relació entre longevitat i qualitat de vida. Actualment, la salut es concep com un estat de benestar físic, mental i social amb capacitat de funcionament i no només per l'absència de malaltia. Serrano García (1992), planteja una definició de salut en la qual argumenta que "és una construcció social de benestar que resulta d'una interacció dinàmica entre els aspectes físics i psicològics de la persona i el seu ambient natural i social, i facilita l'ésser humà el gaudi de la vida ... ". Enfoquem el projecte amb l'objectiu d'augmentar el benestar subjectiu dels residents entenent-lo com el que resideix en l'experiència de la persona i comprèn una avaluació global dels aspectes vitals. Per això és important capacitar les persones i tornar el poder sobre les seves pròpies vides, tenint en compte la comunicació, la creació de vincles i l'anàlisi de les capacitats per a potenciar-les. 6


Segons la teoria de sistemes, "la comprensió no acaba amb el descobriment del resultat de la seqüència de respostes individuals, sinó que es busca comprendre la complexitat que transpira un sistema en què l'individu està immers. S'aporta una visió holística que deixa de prioritzar l'atenció sobre l'individu per dirigir-se a les relacions interpersonals accentuant la importància de la reciprocitat de les conductes entre les persones. La causalitat ja no és seqüencial sinó circular, és a dir, les forces ja no són unidireccionals, ni estan causades per un esdeveniment previ, sinó que formen part d'una cadena causal on les influències entre els elements procedeixen de diversos llocs i nivells del sistema "(Sagrari Segado, 2001: 41). Per iniciar el treball de recerca extrapolem la teoria de sistemes al treball social en residències, ja que hi ha dinàmiques que només són visibles en contemplar el sistema de forma completa preguntant què passa aquí i ara? Atès que, segons aquesta teoria, un canvi en una part del sistema afecta a la resta del sistema, basarem la recerca en les diferents parts que componen el sistema de relacions de la Residència, per poder avaluar i intervenir posteriorment sobre elles i avaluar els resultats obtinguts . Per a aquest treball ens limitarem a les interaccions amb més influència en el sistema i aquestes es produeixen entre tres subsistemes: usuaris, familiars i treballadors del centre. Avaluarem les fonts d'estrès del sistema, intentant identificar les necessitats, responsabilitats i expectatives dels diferents membres que componen els subsistemes. Ja que segons la teoria de sistemes les accions empreses dins d'un subnivell tindran no només repercussió dins del subsistema, sinó en la totalitat del sistema (Sagrari Segado, 2001:58). La perspectiva de l'enfortiment facilita el procés humà que dirigeix a les persones cap a un desenvolupament saludable, buscant la realització plena de les seves potencialitats. A més, emfatitza el creixement, el canvi, la col·laboració i identifica al client com a agent de canvi (Sagrario Segado, 2001: 73). Aquesta perspectiva orienta el desenvolupament de les diferents tècniques i eines que utilitzarem per a l'estudi i posterior intervenció, ja que ens basarem 7


per desenvolupar-les en les orientacions que ens proporcionin els subsistemes i els resultats revertiran a orientar les diferents alternatives promotores del canvi, generant un pla d'intervenció basat en un sistema de retroalimentació. L'objectiu de la intervenció és augmentar el empowerment dels usuaris, entenent-lo com "el propòsit i el procés d'ajudar els individus, grups, famílies i comunitats a descobrir i emprar els recursos i les eines dins i al voltant d'ells "(Saleebey,

2006:11).

El

sentiment

d'impotència

o

manca

de

poder

s'exterioritza des dels clients en forma d'enuig, cautela, odi cap a si mateixos, agressivitat, passivitat, humor o manipulació (Pinderhughes, 1995). Un dels laments dels residents és que tenen la sensació que són els altres els que estan a càrrec de les seves vides o els qui tenen poder sobre aquestes i aquest sentiment els produeix un estat d'apatia i de desídia, sentint-se indefensos i dependents. I l'objectiu de l'estudi i posterior intervenció és augmentar l'empowerment, facilitant les eines que els permetin augmentar el poder sobre les seves vides, sobre les decisions que els afecten i sobre la seva capacitat de decisió Estructuració del proyecte Es pot parlar de col·laboració activa dels diferents subsistemes en les diferents fases del procés de recerca. El disseny inclou l'articulació de diferents tècniques en integració, ja que els subjectes observats i objecte d'intervenció també col·laboren en la construcció de les etapes posteriors. Les narratives són el mètode usat en les ciències socials per investigar les percepcions, creences i experiències subjectives de les persones com a subjectes socials (Josselson i Lieblich, 1993). Per aquest motiu començarem el procés des de la narrativa dels protagonistes de la intervenció, aquests no només interpreten i ajuden en la interpretació sinó que participen en el disseny últim dels instruments i aproximacions de les fases següents. Per a això desenvolupem la graella i l'esquema circular que es correspon amb les diferents fases del projecte :

8


FASES

FUNCIONS 

Aclarir i jerarquitzar les fases de la intervenció

Estructuració del projecte

Seleccionar els instruments d'avaluació

Definir criteris avaluadors

Observació

de

Entrevistes

tècniques qualitatives ens informen

Bústia de suggeriments

del

Confecció d'enquestes basades en els

Recollida (els

i

resultats

disseny

estudi

de

de

l'aplicació

de

les

dades

tècniques

quantitatives -articulació encadenada)

suggeriments i narratives 

Anàlisi dels resultats

Estimar

resultats

aclarint

els

punts

d'intervenció 

Identificació de fortaleses i recursos

Exposar

Exposició de resultats

resultats

amb

les

parts

implicades per consensuar objectius i activitats a desenvolupar

Confecció i implementació del pla

Objectius

d'intervenció

Activitats relacionades

Recollida

Avaluació del pla d'intervenció

de

dades

i

informació

mitjançant entrevistes i observació

(Elaboració pròpia)

Recollida i estudi de dades

Avaluació del pla d'intervenció

Anàlisi dels resultatss

Estructuració del projecte

Confecció i implementació del pla d'intervenció

Qüestionaris de satisfacció

Exposició de resultats

9


És un procés circular en el qual cada fase ens informa de l'elaboració de la següent. Ens permet reelaborar cada objectiu en funció de les dades que obtinguem en la fase anterior repensant l'acció empresa. Convertint-se en un procés seqüencial i reflexiu . Objectius i Hipòtesi de recerca. Etimològicament, la paraula "intervenció", segons la Real Acadèmia Espanyola, significa "acció i efecte d'intervenir", i "intervenir" significa prendre part en un assumpte i també intercedir o intervenir per algú. Els treballadors socials com a professionals tenim el deure de enfocar les intervencions amb un objectiu avaluable. Aquest objectiu general el centrarem en la millora de la qualitat de vida dels usuaris del servei, ja que la finalitat que perseguim amb la intervenció no és la millora dels serveis en si sinó l'increment en la qualitat de vida subjectiva de la gent gran. Amb això, augmenta l'empowerment de les diferents parts que componen el sistema, en el cas que ens ocupa els residents i usuaris del centre de dia motiu de l'estudi. Orientarem l'acció i avaluarem la utilitat de la recerca des de dues perspectives, basades ambdues en dos tipus de beneficis que es corresponen amb l'acció com a procés beneficiós en si mateix, i amb l'acció orientada als beneficis del resultat de la intervenció. L'acció com a procés beneficiós: augmenta la motivació, la participació, la interacció, la interrelació i el compromís de les parts implicades. L'acció orientada als beneficis del resultat de la intervenció: l'augment del empowerment, l'augment del benestar subjectiu i del control sobre la pròpia vida. Per aconseguir-ho cal ampliar les mires i fer-ho de forma global. No només hem d'actuar amb els usuaris, assessorant, acompanyant i capacitantlos per facilitar els canvis de les situacions que suposin un obstacle per al seu desenvolupament i la justícia social, promovent tots els recursos de la política 10


social. A més hem d'intervenir per a això de l'ambient més proper, com és la família o els treballadors de la residència. És fonamental actuar també sobre els

contextos

que

condicionen

o

limiten

les

seves

possibilitats

de

desenvolupament com la relació amb la comunitat. El

projecte

d'intervenció

s'articula

sobre

tres eixos o

variables

interrelacionades: els usuaris, les seves famílies i els treballadors del centre. La participació es concep com un acte orientat a aconseguir la implicació i coparticipació durant tot el procés. Aquesta acció conjunta per desenvolupar el projecte ens ajudarà a clarificar la posició que ocupa cada part del sistema i la funció que desenvolupa en aquest, millorant la comunicació i la interrelació entre les parts. La finalitat és redireccionar l'acció cap a objectius que aportin benestar a la vida del resident, definida pel significat propi que cada individu dóna al «benestar» .La família: Un dels motius que afecten de manera directa a l'estat d'ànim dels residents, i per això escollit com un dels paràmetres bàsics de l'estudi, són les relacions amb la família directa. Després d'estudiar algunes històries de vida dels usuaris del centre, comprovem que una de les senyals indiscutibles de difuminació de la responsabilitat és el fet que a major nombre de fills les visites i la interacció amb la família són proporcionalment menors i per tant també disminueix l'afectivitat positiva i el benestar subjectiu del resident. Per aquesta raó la participació activa de les famílies en el projecte és doblement important: d'una banda per l'augment d'interacció paterno-filial que pot sorgir de la seva participació en l'estudi, augmentant així els suports afectius dels residents. D'altra per la implicació i augment del empowerment que suposa el fet de compartir la responsabilitat i l'autoria de les decisions i els èxits que s'assoleixin amb el projecte. Usuari: Objecte i subjecte sobre el qual pivota tota la intervenció. La seva participació es torna imprescindible. El projecte augmenta la percepció de 11


control sobre les seves vides, augmentant l'empowerment personal i el benestar subjectiu. Treballadors del centre: Un projecte integrador, la participació en la planificació de la intervenció i la recerca del consens amb els treballadors del centre facilitarà el compromís amb el projecte i amb els canvis que es derivin. Tot projecte comporta un canvi, i aquests canvis poden beneficiar, perjudicar o no afectar els interessos de les parts que componen el sistema objecte d'intervenció. El fet d'involucrar, a través de la participació en la formulació i execució del projecte, als actors relacionats amb la intervenció, suposa un nexe d'unió que augmentarà les possibilitats que augmenti la lògica relacional dels participants, aportant-los una visió global i interconnectada de la intervenció Metodologia i descripció de les tècniques utilitzades. Metodologia: La metodologia segueix la seqüència dels resultats del treball conjunt i la coordinació en equip, buscant el consens entre les parts implicades i en la qual cada fase estarà mitjançada pels resultats obtinguts en la fase anterior. Les fases de l'estudi es divideixen en: 

Recollida d'informació: observació i estudi de les dades existents, les entrevistes, les històries socials ...

Col·locació d'una bústia de suggeriments per a tots els treballadors del centre, equip multidisciplinari, auxiliars d'infermeria, personal sanitari ... (tècnica qualitativa) que posteriorment ens ajudarà en la confecció de les enquestes d'opinió.

Confecció de tres enquestes basades en les dades acumulades (tècnica quantitativa), els resultats de l'aplicació de les tècniques qualitatives ens informen

del

disseny

de

tècniques

quantitatives

(articulació

encadenada). La mostra serà sobre la totalitat dels implicats. 12


 una per als familiars, que s'enviarà per correu.  una altra als residents, realitzada personalment amb ajuda de l'equip multidisciplinari.  i una tercera lliurada en mà als treballadors del centre, per la qual posarem una bústia de recepció. 

Anàlisi de les enquestes als treballadors i exposició de resultats en una reunió amb l'equip multidisciplinari, preparació d'una reunió amb els treballadors per exposar els resultats i demanar suggeriments de millora.

Dinàmica de grup amb els treballadors del centre: exposició de resultats, tècnica de consens i pluja d'idees.

Anàlisi de les enquestes a les famílies.

Reunió amb les famílies: per informar de tot el procés i els seus resultats, suggeriments de millora.

Anàlisi de les enquestes dels residents.

Dinàmiques de grup per comentar els resultats amb ells.

Elaboració del projecte d'intervenció.

Avaluació de projecte d'intervenció amb l'equip multidisciplinari .

Qüestionaris Confecció i posterior anàlisi dels qüestionaris d'elaboració pròpia, per al que faré servir una aplicació informàtica per a anàlisi quantitativa. La utilitat em permet crear els qüestionaris i posteriorment un full de càlcul (Excel) amb les dades obtingudes per tal de confeccionar les taules i importar els gràfics resultants per al projecte .Mostra Les tres mostres estan constituïda pels residents i usuaris de centre de dia, familiars d'aquests i treballadors de la "Fundació consorts Guasch" - Residència col·laboradora de l'ICASS (Institut Català D'Assistència i Serveis Socials) de Capellades .

13


Treballadors del centre: Els qüestionaris es lliuren a la totalitat dels treballadors del centre: 43 persones. Van ser contestats 38 i analitzats per a aquest projecte els 16 que corresponien a les auxiliars del centre. Familiars dels residents: dels qüestionaris enviats a la totalitat dels familiars de referència (68 famílies) van ser contestats i retornats per analitzar 34, el 50% del total. Residents: els qüestionaris dirigits als residents i usuaris del centre de dia, es van inserir com una activitat més dins de les dinàmiques de grup. Són 68 persones en total, de les quals, van contestar efectivament, en ser cognitivament capaços 34 persones . Tècniques utilitzades en les reunions: Tècnica per prendre decisions per consens (elaboració pròpia a partir de diferents tècniques de dinàmica de grups): La presa de decisions encertades és un dels objectius bàsics del treball social. Incideixen en ella diversos factors: coneixement dels recursos tècnics disponibles, nivell d'identificació dels membres del grup amb la tasca a realitzar i el seu compromís en la resolució, etc. L'ideal és que les decisions siguin consensuades per una majoria el més àmplia possible. Cal aconseguir que l'actitud dels participants passi de ser una actitud de "guanyar / perdre" a una de "com podem assegurar que tots guanyin?". A la recerca de consens amb els treballadors del centre: En una reunió de l'equip multidisciplinari s'elaboraran prèviament les afirmacions sobre el tema que es busca solucionar i es vol consensuar, i s'exposaran als participants en la reunió, en aquest cas la totalitat dels treballadors del centre (exposició de motius, resultats de les enquestes d'opinió).

14


Un cop exposat es discutiran les seves opinions, reelaborant les afirmacions en què inicialment no hi ha coincidència, per aconseguir una formulació acceptada per tots i cada un dels membres del grup. Objectius: Aconseguir que els participants puguin decidir junts i facin pròpies les propostes. Un cop reformulades les afirmacions exposen cadascuna d'elles a la pissarra per fomentar la creativitat del grup i que aportin el major nombre de solucions possible. (Per això utilitzem la tècnica del pluja d'idees.) La promoció o pluja d'idees permet als participants expressar les seves idees sense la inhibició d'un control lògic. És a dir, poden comunicar qualsevol pensament o idea sobre el tema tractat, sense exposar-se a crítiques, encara que apareguin intervencions molt desgavellades. Aquesta tècnica enriqueix la recerca de solucions a un problema a través de les idees llançades lliurement pels participants. El dinamitzador pren nota de les idees per treure conclusions. o Valorar i estudiar totes les propostes o Fer una anàlisi rigorosa d'elles, estudiant els pros i els contres, reduir a propostes de canvi i exposar-les. El grup ha de reelaborar les afirmacions en les que inicialment no hagi coincidit, fins a aconseguir una formulació acceptada per tothom. Analitzar les conseqüències del que es proposa i com afecta el canvi. o

Repartir les responsabilitats entre tots.

o

Comprovar l'acord i buscar el compromís.

Funcions del moderador: o

Estimular els participants perquè tots aportin idees

o

Estimular per trobar les millors solucions..

o

Insistir que només afrontant junts els problemes s'avança en la solució.

15


o

Afrontar els problemes desenvolupa el sentit de la pròpia capacitat i responsabilitat per trobar solucions satisfactòries.

Objectius: o

Facilitar la comunicació entre els participants.

o

La presa de consciència, que ajuda al participant a prendre una decisió de la qual se senti plenament satisfet.

o

Aconseguir una major identificació amb el problema.

o

Crear un clima de confiança i seguretat.

Aconseguir una participació activa

-

.

Presentació i discussió dels resultats.. Treballadors del centre: En col·locar la bústia de suggeriments es va informar els treballadors que les aportacions eren totalment anònimes i que es necessitava la seva col·laboració, en formar part del sistema, per poder desenvolupar un programa d'intervenció per tal de millorar la qualitat del servei i la satisfacció de els residents i dels treballadors del centre. Després de recollir els resultats dels suggeriments, en aquestes es detecten una sèrie de queixes sobre horaris i gestió del temps de treball que òbviament repercuteix sobre l'ambient laboral. També es reflecteixen queixes sobre la manca de comunicació entre els treballadors i l'equip multidisciplinari i un sentiment d'infravaloració del seu treball per part de les famílies dels residents. Després d'analitzar les queixes les utilitzo per desenvolupar els ítems de l'enquesta als treballadors del centre, buscant delimitar els problemes a variables operacionals. Contesten a l'enquesta 38 de les 43 enquestes lliurades. Cal tenir en compte que en la totalitat d'enquestes també s'inclouen l'equip tècnic i la 16


direcció, per als que, ni la càrrega de treball, ni els horaris, ni les condicions de treball són les mateixes que les que suporten les auxiliars. En conseqüència decideixo, per evitar biaixos, preguntar en el primer ítem el tipus de treball que realitzen i encara que tenen l'opció de contestar N / C (no contesta), responen a la feina que fan 16 de les 17 auxiliars del centre. Això em permet separar els percentatges resultants: d'una banda la totalitat d'enquestes contestades i de l'altra les enquestes contestades només per les auxiliars.

(Gràfic 1. Font: elaboració pròpia) Després d'un concís anàlisi de resultats, la comparació entre les dues taules denota diferències substancials entre els resultats d'una i altra. Per això em limitaré a exposar els resultats de l'anàlisi sobre les enquestes contestades per les auxiliars, i que reflecteixen característiques del seu treball que repercuteixen d'una manera directa en el tracte i atenció que dispensen als residents. Si millorem la satisfacció amb el treball que realitzen les auxiliars millorarà la interacció i la comunicació entre les parts del sistema i per tant la qualitat de vida subjectiva dels residents. Per tant, les dades que es descriuen i sobre els quals es confeccionen els gràfics reflecteixen exclusivament les enquestes contestades per elles (motiu d'anàlisi real per confeccionar la subsegüent reunió i per a la qual utilitzarem la tècnica del consens). 17


Resultats més significatius: D'aquestes ja extraiem en un primer confrontació, diferents variables que poden resultar operacionals. Són els horaris, l'organització i la càrrega de treball les que reflecteixen els percentatges més baixos de satisfacció i on trobem que el major nivell de descontentament es troba en les relacions amb les famílies dels residents. A la primera pregunta analitzada en la qual se'ls demana que valorin el seu nivell de satisfacció amb el treball realitzat: en una escala d'1 a 5 (on 1 és molt insatisfactori i 5 és molt satisfactori) la mitjana aritmètica resultant en la majoria dels ítems està per sota de 3. Pel que fa a l'horari de treball la mitjana és de 2,88; un 25% valoren els horaris amb un 1 com a molt insatisfactoris i només el 18,75% ho troben molt satisfactori. En relació a l'organització del treball i amb una mitjana aritmètica de 2,31 un 56% la valoren com insatisfactòria amb un 2 i, on només un 6,25% la consideren molt satisfactòria. I amb una mitjana de 2,31, un 37,5% de les persones enquestades valoren amb un 1 com a molt insatisfactòria la càrrega de treball

. (Gràfic 2.: elaboració pròpia) Davant la pregunta sobre el nivell de satisfacció amb l'empresa, un 50% de les enquestades es consideren satisfetes i un 31,25% es considera neutral, 18


considerant molt satisfeta el 12,5% enfront d'un 6,25% que es defineixen com insatisfetes. Davant la pregunta sobre el grau de satisfacció en les relacions que mantenen amb la resta de treballadors de l'empresa, (desglossat per grups laborals) la mitjana aritmètica més baixa (un 3,5) és sobre les relacions que mantenen amb l'equip tècnic i la mitjana més alta amb les relacions entre el grup d'auxiliars amb un 4,5

(Gràfic 3. Font: elaboració pròpia) En preguntar-los sobre com se senten treballant a la residència, la seva satisfacció amb el treball, si se senten orgulloses o si els agrada el treball que realitzen i si se senten integrades, les mitjanes aritmètiques són altes ronden del 4,06 al 4, 69. Excepte en l'últim ítem sobre si se senten valorades que la mitjana baixa a un 2,94

19


. (Gràfic 4. Font: elaboració pròpia) Comprovem que en la pregunta sobre l'ambient laboral la mitjana aritmètica més baixa és sobre si se sent valorats pels familiars amb un 2,47, un 31,25% ho puntuen amb un 1 la puntuació més baixa enfront del 12,25% que el puntuen amb un 5

. (Gràfic 5. Font: elaboració pròpia) També es reflecteix la creença que hi ha una manca de confidencialitat per part de les famílies. Amb un 1,94, és la mitjana aritmètica més baixa de tota l'enquesta, en la qual un 43,75% la valoren amb un 1, com a molt insatisfactori.

20


(Gràfic 6. Font: elaboració pròpia) Davant la pregunta de si tenen capacitat d'iniciativa, el 100% consideren que si però quan es pregunta si creuen que les seves idees es tenen en compte un 37,5% contesten que no i un 37,5% N / C. Davant la pregunta de si creuen que realitzen un treball òptim, el 100% contesta que sí, però un 43,75% asseguren que la seguretat i higiene en el treball no es contempla prou. Un 62,5% de les enquestades creuen que no hi ha igualtat d'oportunitats entre els treballadors i un 56,25% consideren que el nivell d'exigència sobre el seu treball no és l'adequat. En l'últim document analitzat, en què es demana que indiquin els aspectes que creuen ha de millorar l'empresa, els percentatges més elevats es corresponen amb un 66,67%, per a un canvi en els horaris de treball i amb el mateix percentatge la millora de la comunicació i el diàleg. La gestió i organització dels grups de treball amb un 73,33% i la gestió del temps de treball amb un 80% també són aspectes que s'han de millorar segons les enquestades

21


(Gràfic 7. Font: elaboració pròpia) Es convoca una reunió amb la totalitat del personal en la qual s'exposen els resultats de l'anàlisi de l'enquesta i per a la qual utilitzem la tècnica del consens descrita anteriorment. D'ella sorgeixen una sèrie de compromisos de millora. Després de comprovar que el grau d'insatisfacció que es reflectia amb l'equip tècnic estava relacionat amb la falta de comunicació i diàleg, s'arriba a l'acord de mantenir la bústia de suggeriments com a catalitzador per convocar una reunió periòdica. En ella es discutiran, en avaluació contínua, els canvis observats i els pendents de millora, buscant sempre el consens i el compromís de les parts intervinents. Després de la reunió s'ha constatat que els problemes amb els horaris, la gestió del temps i la càrrega de treball es pot solucionar modificant la jornada de setmana llarga i curta de dotze hores que tenen actualment, i canviant-la per una jornada de 8 hores. En aquest punt ens trobem amb la reticència d'una part de les auxiliars, que prefereixen aquesta jornada perquè implica tenir diversos dies de festa seguits. Al final, van acceptar estudiar el canvi davant la pressió de gairebé el 70% de les seves companyes, que relataven que en finalitzar la jornada estan massa cansades com perquè el treball que realitzen en les últimes hores sigui d'un tracte òptim per als residents. Es va concretar que s'estudiarà un canvi en els horaris i en la gestió dels grups de treball. S'espera que això sigui satisfactori per a la majoria, dins de les possibilitats que ofereix el 22


tipus de treball que realitzen i sempre amb el punt de mira en el benestar dels residents. En relació als problemes detectats sobre el infravalorades que se senten per part de les famílies dels residents i la manca de confidencialitat d'aquests, vam comprovar que també això està relacionat amb la creença que no es contempla prou la seguretat i higiene en el treball. Aquesta relació es basa en dos problemes concrets: el primer, que hi ha familiars que s'oposen que s'utilitzi la grua en les higienes dels residents perquè consideren que són incòmodes. Les auxiliars han de discutir amb ells la seva utilització. El segon problema té relació amb el fet que, en els dies de festa, en no haver responsables, hi ha familiars que no tenen en compte les normes del centre i es presenten de visita a les hores de menjar. Això interfereix amb la dinàmica del centre. Els familiars, a més, els discuteixen a les auxiliars el fet de transgredir les normes. Se'ls va recordar que davant situacions així han de derivar el problema a l'equip tècnic, que és l'encarregat de mitjançar amb les famílies i que, durant el cap de setmana l'encarregada de mitjançar amb el problema és la cap de grup, que amb l'assertivitat suficient és qui ha de recordar les normes a les famílies evitant el conflicte. També es va acordar la compra de grues de bipedestació, que són més fàcils d'usar i menys traumàtiques per als residents, així com concertar una sèrie d'entrevistes i xerrades amb les famílies per recordar les normes de la residència i el treball que realitzen les auxiliars com referents dels seus familiars ingressats. En la reunió es va parlar de la qualitat de vida de la persona gran, de l'empatia i de la implicació de tots com a part activa en el projecte de millora, de la necessitat de col·laboració i del treball en equip. Més que els canvis tècnics o d'horaris crec que a la reunió es va aconseguir que tots els treballadors se sentissin part del projecte, que ho fessin propi. S'han propiciat els canals de comunicació necessaris perquè el procés iniciat es retroalimenti amb un flux

23


d'informació que permeti una avaluació contínua de la millora de la interacció i per tant, de la qualitat de tracte als avis Familiars de residents i usuaris del centre de dia:: Després de la recollida, tractament i posterior anàlisi de dades, de les enquestes als familiars, podríem concretar: Dels 68 qüestionaris enviats, són retornats 34. Resultats més significatius: Dels familiars enquestats el 79,41% són fills dels residents i el 82,35% dels residents són dones amb edats compreses entre els 69 i els 97 anys En referencia a la pregunta de si creen que la residencia dispone de las instalaciones necesarias para atender a los residentes, un 79,41% creen que si y un 17,65 creen que no. Esto nos remite a las sugerencias, y así comprobamos la petición de una sala de visitas, proyecto que ya está en marcha con las obras de mejora, por lo que constatamos que la información sobre estas obras no ha llegado a la totalidad de las familias.

(Gràfic 9. Font: elaboració pròpia) En preguntar sobre els horaris que té la residència per a les activitats bàsiques de la vida diària dels avis, un 44,12% creuen que són bons, un 20,59% creuen 24


que són molt bons. En contrast, un 5,88% creuen que no són adequats. Després de comprovar els suggeriments de millora veiem que això és perquè hi ha familiars que creuen que els avis van a dormir molt d'hora, i també que matinen massa, i suggereixen que es podrien adequar els horaris a les estacions de l'any

(Gràfic 10. Font: elaboració pròpia) Però en relació als horaris de visita, un 91,16% els consideren adequats. En preguntar sobre els serveis de bugaderia, un 58,82% es consideren conformes, enfront del 35,29% que creuen que no és un bon servei. Podem comprovar en els suggeriments que això es deu al fet que hi ha familiars que creuen que es perden peces de roba o que s'intercanvien amb altres residents, tot i estar la roba marcada amb el nom

25


. (Gràfic 11. Font: elaboració pròpia) Quan preguntem als enquestats si la informació que reben de la residència sobre els seus familiars ingressats és clara i suficient, un 47,06% creuen que sempre ho és, enfront d'un 5,88% que creuen que mai ho és, i un 29 , 41% que pensen que depèn de la informació concreta de què es tracti

(Gràfic 12. Font: elaboració pròpia) Aquest ítem ens remet a la pregunta sobre la informació que reben de les activitats en què poden participar amb els seus familiars. El 18,8% consideren que no se'ls avisa mai o gairebé mai, motiu pel qual, els canals d'informació s'han de revisar i / o modificar

26


. (Gràfic 13. Font: elaboració pròpia) Pel que fa a la pregunta de si quan truquen per telèfon se'ls atén ràpidament, un 61,76% consideren que si, enfront del 23,53% que creuen que triguen massa. Per contra, un 63,64% creuen que quan han cridat se'ls ha solucionat el problema que constituïa el motiu de la trucada enfront del 3,03% que consideren que no

(Gràfic 14. Font: elaboració pròpia) Pel que fa a les relacions personals, quan preguntem si el tracte que reben els seus familiars residents, del personal que treballa a la residència, és 27


correcte, humà i afectuós, el 72,73% creuen que si però un 15,15% consideren que no . Aquest document ens remet a la pregunta sobre qui no és prou correcte. En l'anàlisi ens trobem que un 50% considera que el metge de la residència no és prou correcte i amb un 28,57% respectivament les auxiliars i la directora. En remetre'ns als suggeriments trobem la possible causa, i és que creuen que la direcció hauria de tenir més interacció amb els residents, i que el metge ha canviat massa sovint.

(Gràfic 15. Font: elaboració pròpia) En preguntar sobre les activitats que es realitzen al centre un 46,67% creuen que estan bé i un 40% que molt bé. Quan preguntem sobre si opinen que el seu familiar està ben cuidat, un 48,48% creuen que està bé i un 33,33% que molt bé. Quan circumscrivim aquestes atencions als caps de setmana o festius, dies en què no hi ha personal tècnic en la residència, els percentatges varien. Llavors, un 48,48% creuen que si estan ben cuidats enfront del 27,27% que consideren que no i un 24,24% que no ho saben

28


(Gràfic 16. Font: elaboració pròpia) Quan preguntem sobre el grau de confiança que els transmet la residència, els percentatges de familiars que consideren que els transmet molta confiança o bastant són, respectivament, d'un 35,29% i un 23,53%, enfront d'un 32,35% que creuen que regular i un 5,88% que tenen poca confiança en la residència

(Gràfic 17. Font: elaboració pròpia) Per finalitzar els demanem que puntuïn en una escala del 0 al 10 el seu nivell de satisfacció amb tots els aspectes relacionats. La mitjana aritmètica 29


resultant és d'un 7,21, pel que malgrat el notable podríem considerar que és factible de millora, concloent, després de la lectura dels suggeriments, que cal millorar a nivell global la comunicació i interacció entre les diferents parts inter i intra-residencials. En la posterior reunió de l'equip multidisciplinar per analitzar el resultat de les enquestes s'incorporen les caps de grup de les auxiliars del centre. Després d'exposar les dades i mitjançant la tècnica del consens s'arriba a una sèrie d'acords que es tradueixen en la convocatòria d'una reunió amb les famílies per exposar els resultats de les enquestes i el projecte que estem duent a terme, implicant-les en el seu desenvolupament i execució. Fruit d'aquesta reunió sorgeixen una sèrie de propostes. Entre elles, que es protocol·litzi una trobada trimestral amb les famílies perquè els canals d'informació estiguin oberts. En la trobada, s'inclouran petites conferències i activitats sobre aspectes relacionats amb la residència i amb el món de la gent gran (salut, lleure, alimentació ...). S'admetran també suggeriments i preguntes. S'enviés una circular de manera periòdica amb la informació que resulti d'aquestes trobades . Residents i usuaris del centre de dia. L’ investigació dirigida a la intervenció inclou la informació que aporten els residents i usuaris del centre de dia a les dinàmiques de conversa que es realitzen al centre, de manera que les preferències i inquietuds es poden incloure en el qüestionari. Dels 68 residents es passa l'enquesta a les persones que cognitivament estan en condicions de contestar, per la qual cosa resulten completats 34 qüestionaris. Resultats més significatius: Després d'analitzar les dades de les enquestes comprovem que: Dels residents entrevistats el 35,29% fa menys d'un any, un 44,12% entre un i tres anys i el 17,65 entre tres i deu anys. Només una persona porta més de deu anys. A l'estar la residència dins el nucli poblacional i ser aquest un poble petit 30


ens trobem que un 35,29% ja coneixien la residència abans de prendre la decisió d'ingressar. Els tràmits d’ingrés, en la majoria dels casos, els van realitzar els familiars, de manera que un 29,41% no recorden que se'ls informés de les normes del centre el dia del seu ingrés. Dels enquesta un 38,24% són residents i un 61,76% són usuaris del centre de dia. No he separat els dos col·lectius per al seu anàlisi perquè els serveis són els mateixos i durant el dia comparteixen espais i activitats. Davant la pregunta de si creuen que l'equip tècnic els dedica el temps suficient el 64,71% creuen que si davant un23, 53% que creuen que no

. (Gràfic 18. Font: elaboració pròpia) Quan demanem als residents que valorin, (amb un 1 el grau de molt insatisfet i amb un 5 el grau de molt satisfet), les característiques de l'equip tècnic: els graus de competència, la informació que els proporcionen, la predisposició a escoltar i l'amabilitat i el respecte mostrat, les mitjanes aritmètiques varien entre el 4,16 i el 4,37, de manera que els nivells de satisfacció amb l'equip és alt. (Infermeria, educador social, terapeuta ocupacional, treballador social, psicòleg, fisioterapeuta ...)

31


Però al circumscriure la pregunta a les figures concretes ens trobem que es mantenen les mitjanes per sobre del 4 en tots ells excepte en el cas del metge, en què la mitjana baixa a un 3,27.

(Gràfic 19. Font: elaboració pròpia) Al preguntar si confien en el metge un 20,59% diuen que poc i un 20,59% de regular enfront d'un 38,24% que no ho saben, un14, 71% i un 5,88% que confien bastant o molt respectivament

. (Gràfic 20. Font: elaboració pròpia) 32


Sobre la pregunta de si, quan criden el personal, aquest els atén amb promptitud el 52,94% contesten que si se'ls atén amb rapidesa davant d'un 29,41% que contesten que no se'ls atén amb la promptitud necessària

. (Gràfic 21. Font: elaboració pròpia) En preguntar sobre el seu grau de satisfacció, on 1 és molt insatisfet i 5 molt satisfet, sobre l'equip d'auxiliars en relació a la seva competència, confidencialitat i discreció, predisposició a escoltar i amabilitat i respecte les mitjanes varien entre el 4,1 i el 4,23. Quan els preguntem si creuen que estan ben cuidats el 38,24% i el 44,12% contesten que molt i bastant respectivament enfront d'un 11,76% que contesten de regular i un 2,94% que poc. Si circumscrivim les cures a si quan estan malalts els atenen seguida el 35,29% contesta que si, enfront del 17,65% que contesta que no. Un dels problemes de difícil solució que ens trobem en la residència és que quan s'avisa al metge de guàrdia perquè es desplaci a visitar un resident moltes vegades intenten descobrir per telèfon el que els passa per evitar el desplaçament i només vam aconseguir la visita domiciliària amb la insistència davant la qual, de vegades, ens envien a l'ambulància perquè els portem a urgències, provocant en els residents molèsties que podrien evitar però que de moment no està a les nostres mans solucionar.

33


Al preguntar si se'ls demana la seva opinió en el centre sobre les coses que els afecten, un 47,06% respon que si davant d'un 38,24% que diu que no

(Gràfic 22. Font: elaboració pròpia) Quan preguntem sobre les infraestructures i servei d'hostaleria: comoditat de l'edifici, de les habitacions, de les sales comunes, grau d'intimitat, tranquil·litat nocturna servei de neteja i de bugaderia ... les mitjanes aritmètiques són altes. Totes varien entre el 4 i el 4,3. Però al preguntar en concret pel servei de menjador, ens trobem que, excepte en els horaris i en la quantitat, on es mantenen tots dos en un 4,3 per a la resta d'ítems sobre la qualitat, varietat, presentació ... les mitjanes aritmètiques descendeixen variant entre 3,59 i el 3,94. En preguntar sobre la seva participació en les diferents activitats del centre ens trobem que el percentatge de participació en elles varia entre el 81,82% del grup de conversa o el 79,41% de la missa al 45,45% de la participació en manualitats o el 45,16% del rosari, mantenint una mitjana de participació del 67,65% dels residents enquestats

34


. (Gràfic 23. Font: elaboració pròpia) Davant la pregunta de si els agraden les activitats que organitza el centre el 39,39% i 21,21% contesten que totes o força respectivament, enfront del 39,39% que opina que només algunes. Però quan preguntem si s'avorreixen a la residència el 73,53% contesta que mai davant del 17,65% que contesta que algunes vegades

. (Gràfic 24. Font: elaboració pròpia)

35


Tenint en compte que un dels aspectes que intenta cobrir el centre és l'atenció espiritual preguntem si creuen que a la residència es respecta la llibertat de culte als quals un 85,29% contesta que si i també un 85,29% contesten que reben tota l'atenció espiritual que necessiten. Afegim una pregunta oberta perquè suggereixin activitats que els agradaria que s'organitzessin al centre però només afegeixen suggeriments 5 persones, entre els suggeriments demanen que es facin més excursions, més jocs de pilota o algun tipus d'activitat relacionada amb les antiguitats. Sobre les relacions i interaccions amb la resta de residents el 73,53% i el 11,76% contesten que la relació és bona o molt bona respectivament i un 11,76% contesten que regular. Davant la pregunta de si tenen relació amb la resta de residents el 17,65% i el 44,12% contesten que molta o bastant i un 32,35% que poca. I quan preguntem si els agradaria tenir més relació el 58,82% contesta que no enfront del 29,41% que contesta que sí

. (Gràfic 25. Font: elaboració pròpia) Al preguntar si en cas de poder escollir tornarien a escollir aquest centre el 88,24% contesta que sí, un dels motius és la proximitat als seus domicilis.

36


(Gràfic 26. Font: elaboració pròpia) Per finalitzar els demanem que valorin i posin una nota global a la residència i ens trobem que un 47,06% la qualificarien amb un aprovat un 23,53% li posaria un notable i un 23,53% la qualifica d'excel no contestant ningú per sota d'aquestes notes.

(Gràfic 27. Font: elaboració pròpia)

37


Projecte d'intervenció El projecte d'intervenció es basa en la implicació de totes les parts del sistema, en un procés compartit que requereix d'una mútua adaptació de expectatives, de necessitats i de ritmes, que propiciï una experiència d'aprenentatge i millora continuada dels patrons comunicacionals i relacionals. Per a mi suposa una oportunitat de revisar i de repensar la teoria i les metodologies que utilitzo, desenvolupar la investigació, elaborar el projecte i l'avaluació de la seva implementació, revisar les pràctiques i repensar l'acció. Com a fruit d'això, podré identificar el tipus d'activitat o de tasques que val la pena emprendre, els seus objectius, les estratègies a seguir, etc., I fer-ho de manera realista, progressiva i reversible. Per als treballadors del centre suposa la oportunitat de cooperar de manera activa en la millora de les seves pròpies pràctiques, augmentant la seva implicació i compromís amb el canvi. Per a les famílies significa l'oportunitat de revisar i millorar la comunicació afectiva amb els seus familiars, augmentant el flux relacional. Per als residents i usuaris del centre de dia, objecte i subjecte de l'acció, suposa l'augment del benestar subjectiu. El nivell d'implicació en l'acció té una relació positiva amb la motivació per assolir els objectius que s'han proposat, i és important que siguin objectius propis, pel que el canvi en els menús i l'augment d'activitats lúdiques en les que cooperin els familiars serà un objectiu a integrar en aquests canvis. Al llarg del procés hi ha diversos projectes en relació: el projecte del professional, els projectes de cada part i / o persona que s'implica en el procés i el projecte comú que va emergint com a fruit de la confluència de les parts. L'objectiu inicial es centraria en la constitució i implementació d'una eina d'anàlisi continu, de l'elaboració d'uns canals de comunicació multidireccionals, la identificació de les necessitats dels residents, la recerca del compromís de

38


les parts que conformen el sistema i el progressiu augment de la qualitat de vida subjectiva dels residents. L'objectiu a llarg termini és la implementació d'un sistema d'avaluació contínua que es retroalimenti i que transcendeixi l'específic, evitant el sentiment d’assistencialisme. Tenint en compte l'enriquiment que pot suposar, per a tots els implicats, el sentir-se partícips de les decisions que els afecten, fet que portaria de forma gradual a una millora en les habilitats relacionals Aquesta implicació persegueix dos objectius que se superposen: 

La recerca de la màxima eficiència amb un sistema d'avaluació contínua, que es retroalimenti, obert als supòsits de progressivitat i reversibilitat donat el caràcter dinàmic de la situació.

El que els usuaris visquin el procés com una reflexió col·lectiva, que les decisions últimes sorgeixin de la col·lectivitat per una acceptació òptima i una implicació màxima dels subsistemes, potenciant el desenvolupament i l'empowerment personal

Estudis futurs en funció dels resultats obtinguts. Aquest projecte de recerca es traça sobre la base de tres interessos diferents i complementaris: un tècnic, de predicció i control, un altre pràctic de comprensió i interpretació i un tercer crític de transformació. En funció de les dues perspectives en les quals hem assentat el desenvolupament de l'acció: l'acció com a procés beneficiós i l'acció orientada als beneficis del resultat de la intervenció, podem concloure: En relació a la primera, que la dinàmica del projecte ha afectat de manera substancial als diferents patrons de

comunicació existents entre els

subsistemes, així com als patrons relacionals, augmentant la freqüència i qualitat de les comunicacions inter i intrasistèmic. La inclusió de l'anàlisi estadística i de les reunions i dinàmiques de grup amb els treballadors del centre ha influït de manera notable en la preocupació 39


per la millora de l'ambient laboral i de les relacions laborals, minvant l’individualisme i promovent la cooperació. Els indicadors de participació també assenyalen una creixent intervenció i col·laboració en les dinàmiques internes. Ha augmentat la recerca del consens en les reunions multidisciplinars, la cooperació i el treball en equip. La creixent presència dels familiars en les diferents activitats oferides, l'augment d’interès mostrat en l'evolució del procés i l'anàlisi de les aportacions a la bústia de suggeriments denoten un augment de les relacions entre els subsistemes paterno-filials i una millora en les interaccions intrasistèmic. En relació als usuaris com a subjecte i objecte de la intervenció és evident que ha disminuït la passivitat i l'apatia entre els residents i usuaris del centre de dia, mostrant-se més crítics i proactius, correlat directe de tot el procés integrador i indicador de l'augment de empowerment personal i per tant, d'un augment de la qualitat de vida subjectiva. La hipòtesi que es manifesta com a causant directa de la millora dels indicadors, que en un principi ens havíem plantejat valorar, apunta sense cap dubte, que és la influència de l'acció com a procés beneficiós la causant del progrés, ja que en relació a l'acció orientada al benefici dels resultats, en estar plantejat com un procés circular, fins que no s'implementi el projecte de canvi i es repeteixin els qüestionaris de satisfacció no podem valorar-lo, esperem ferho en un futur pròxim.

Antonia López Expósito (treballadora social) .

40


Bibliografia bàsica. Del Val Cid, C y Gutierrez Brito, J. 2005 “Prácticas para la comprensión de la realidad social”. Editorial Mc Graff Hill/Interamericana de España S.A.U. Fernández Sedano, I. 2008: “Cuaderno de prácticas de Psicología comunitaria” Editorial Sanz y Torres. Madrid. Josselson, R. y Lieblich, A. 1993 “The narrative study of lives”. Sage publications. California. USA. Segado. S. 2011 “Nuevas tendencias en trabajo social con familias” Editorial Trotta, S.A. Madrid. Serrano-García, I. 1992. Contribuciones puertorriqueñas a la Psicología Social Comunitaria. Río Piedras. Editorial de la Universidad de Puerto Rico. Tschorne, P. 2005 “La dinámica de grupos en Trabajo Social”. Ed. Amaru. Salamanca. Viedma. A y Callejo, J. 2005 “Proyectos y estrategias de investigación social: La perspectiva de la intervención” Editorial: Mc. Graw Hill. Del Fresno García, M. 2011. “Retos para la intervención social con las familias en el siglo XXI: consumo, ocio, cultura, tecnología e hijos”. Editorial Trotta.

41

QÜestionaris qualitat de vida  

Qüestionaris qualitat de vida. estudi relació longevitat i calitat de vida

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you