Issuu on Google+

Butlletí nº 4 CONTINGUTS L'editorial

2

L'agenda i El Racó del Voluntari

3

Avui parlem de: Cuidem el cos per dins i per fora

4

De prop amb... Ramon Andreu i Núria Canyelles

5

Te’n recordes?

6

El comportament humà

7

En família

8

Des de dins

9

Les notícies de la casa

10

L'activitat: Musicoteràpia

11

L'activitat: Grup de conversa 12 A dues bandes

13

Records

14

Juny 2011


Pàgina 2

Experiències

L´EDITORIAL

Experiències:

Quina paraula més bonica i sobretot quanta savi-

esa que abriga el seu contingut. La Residència de la nostra Vila, com tantes d’altres, és una font viva de coneixement general i personal. Cada avi i àvia és un pou de ciència i per ells mateixos irrepetible. Cal acudir a aquesta font. No podem renunciar a escoltar el dring de la seva aigua abundant i cristal·lina. Anys i anys de sapiència avançada, transcorreguda, patida o gaudida, viscuda en definitiva en un temps no solament de crisi, sinó d’escassetat de tota mena. I aquí els tenim; immersos en el record, en la melangia, en el seny adquirit davant cada situació. El nou món, el de la globalització que diem ara, el de l’individualisme ranci tancat i solitari, sota l’empara del paraigua de la solidaritat, dissimuladament s’escapoleix d’ells i d’elles. Ens n’aparta. Fugissers ens n’escapem tot al·legant que viuen aferrats al record d’allò que han viscut i viuen. Pel meu criteri un dels ingredients que hi manca per aconseguir la felicitat completa i sobretot per donar raó al camí recorregut, és aquest: Que tots els éssers humans grans i joves, fins i tot els mandataris del món, asseguts al seu costat els escoltem. Que destriant el gra de la pellofa siguem portadors de les seves vivències. Així de senzill. Ells i elles, tenen tot el temps, que malgrat ser fugisser al seu respir, ens l’ofereixen desinteressadament i silenciosament. Només cal ser-ne receptius. Difícilment trobarem a la més gran biblioteca, el millor volum que ens expliqui tan bé un manual de vida. Un compendi de cultura i ciència. Una lliçó útil i fonamental. Tot adquirint tanta saviesa extreta de l’enteniment, els farem companyia i sobretot farem feliç a tantes persones que al redós dels anys s’apleguen a la Residència o als bancs de la plaça, acumulant

Experiències. Pep Vallès i Sanmartí


Butlletí nº 4

Pàgina 3

L’AGENDA Durant tot el mes de juny, podeu veure pels passadissos de la residència una exposició de mandales que han pintat els residents. Un cop al mes, tenim el plaer de rebre el duet de músics, Josep i Lluis. Amb el saxo i la guitarra ens toquen músiques de sempre. El primer dissabte després de Corpus, se celebren les Festes del Carrer. Com cada any sortirem amb els residents a veure els gegants i els capgrossos. Al mes de juny celebrem les festes de Sant Joan. No faltarà la coca i la música per ballar. Al mes de juliol , farem la darrera xerrada per a famílies d’aquest curs. Parlarem del present i el futur de la nostra residència. Com cada any, per la festa major de Capellades, hi haurà una actuació al nostre jardí de la qual podran gaudir tots els residents i familiars que ho vulguin.

EL RACÓ DEL VOLUNTARI Aquest any és especialment important per al nostre grup de voluntaris, ja que se celebra l’Any Europeu del Voluntariat. Naturalment, nosaltres no volem passar per alt aquest important esdeveniment i ho celebrarem juntament amb el dia de la Gent gran en una gran festa que tindrà lloc el dia 1 de juliol. Volem que sigui una festa el màxim animada i participativa i per això convidem tots els residents, familiars, treballadors/es i naturalment els nostres voluntaris. Estem preparant activitats durant tot el dia i acabarem amb un fi de festa molt especial: Farem un berenar-sopar de germanor al pati per celebrar que compartim i volem seguir compartint la tasca de millorar entre tots la qualitat de vida dels nostres residents. Més endavant, us farem arribar informació més detallada.


Experiències

Pàgina Pàgina 4 4

AVUI PARLEM DE: CUIDEM EL COS PER DINS I PER FORA! 1 - MENJA SA: PERQUÈ ÉS NECESSARI?  Per aportar energia  Per seguir funcionant i mantenint-nos  Per regular processos QUE MENGEM? PROTEÏNES (carn, peix, ou,...) HC ( sucre, pasta, pa,...) GREIXES (oli, mantega,...)

MINERALS (potassi, ferro,...) VITAMINES ( Vit.D, C,...)

CONSELLS! - Beure 2l d’aigua al dia - Menjar 3 peces de fruita al dia - Menjar verdura

- Dieta equilibrada i mixta - No anar a comprar amb gana!

2 - EXERCICI I ERGONOMIA: Però a més a més de tenir una dieta sana i equilibrada cal tenir en compte i complementar-ho amb un bon exercici físic. L’exercici físic ens permet reduir el risc de patir problemes d’esquena i altres estructures a més de disminuir el temps de les crisis doloroses i allargar el temps que passa entre una crisi i una altra. El dolor no reflecteix una lesió, sinó un mal funcionament de l’estructura. Cal saber també que hem de disminuir l’activitat física en processos aguts però en processos crònics pot ser molt beneficiosa per al nostre cos. El sobrepès, el tabaquisme, l’ansietat...afavoreixen que el dolor aparegui abans. També afavoreix l’aparició de patologies la falta d’ergonomia en tots els aspectes de la nostra vida, a casa, a la feina, als estudis i allà on anem. Necessitem ser conscients que cal tenir una bona higiene postural a l’hora de seure, quan treballem amb l’ordinador, aixecant-nos del llit, fent les feines de casa o fins i tot practicant esports!!! Neus López / Diana González


Butlletí nº 4

Pàgina 5

De prop amb Ramon Andreu i Núria Canyelles Ramon Andreu i Núria Canyelles, són arquitectes autònoms de Sant Feliu de Llobregat, duen a terme la remodelació de l’antiga residència de la Fundació Consorts Guasch de Capellades, un treball, segons ells, fet amb ganes i afecte. - Quantes habitacions de més hi haurà?

19 habitacions. - Quantes d’individuals?

8 habitacions. - Per què no hi ha dues dutxes a les habitacions de dues persones?

Per problemes d’espai. - Com serà el jardí? La part de la gespa queda igual, l’altra serà de lliure circulació, més accés, un espai sense obstacles. - Quants ascensors de més hi haurà?

2 ascensors - Si ens quedem sense electricitat, funcionarà algun ascensor?

Està previst instal·lar un grup electrogen com a subministrament complementari per a situacions com una apagada general. - Hi haurà comunicació amb aquesta residència, per on?

Serà un mateix espai, la idea és que es comuniquin pels passadissos, es farà com una sala gran que uneix els dos edificis. - Per on entrarà la gent? On serà l’entrada principal?

La porta principal serà l’antiga residència, l’actual queda com una entrada d’ús intern, seran dobles portes automàtiques amb recepció. - Hi haurà Capella?

Si, només capacitat per a unes 6 persones,la idea és fer un racó d’oració individual, la missa i altres actes i activitats es faran a la sala gran, com sempre. - El menjador serà més gran?

Sí, l’actual gimnàs, serà menjador, juntament amb l’actual. - I el gimnàs?

Està ubicat a l’edifici en construcció. - Hi haurà sala de visites?

Sí - En cas d’incendi, com està preparada la residència?

Les escales són espais protegits contra el foc en una situació així, en cas de mobilitat reduïda, el millor es quedar-se a l’escala fins que els serveis d’emergència ens rescatin. - Seran més amples els passadissos?

Sí, per l’estructura de l’edifici s’han pogut fer més amples. - Quan acabaran les obres?

A l’estiu, però el trasllat serà al setembre.


Pàgina 6

Experiències

Te’n recordes? Tornem a ser a l’espai “Te'n recordes” de la petita revista que us ofereix la nostra residència. És molt bonic parlar de records que tenim avui dia, com és viatjar per allà on vulguis i anar a tot arreu sense cap inconvenient que t’ho impedeixi i amb totes les comoditats que tenim. Ara anirem al gra, com diem, i veureu el que s’havia de fer si et volies desplaçar a qualsevol lloc del país on vivíem.

Eren els anys després dels fets tan desagradables que vàrem patir. Llavors, si volies sortir del poble, havies d’anar a l’Ajuntament a buscar un certificat que en deien el SALVOCONDUCTO, acreditant que eres bona persona. Però no s’acaba aquí la cosa. També recordo que si anaves a Barcelona ciutat, molt castigada en aquells temps i volies anar a qualsevol casa de menjar, et trobaves que segons el dia de la setmana que era, no donaven pa amb les menjades. Marxaves més lleuger, fins i tot!

Ara les coses han canviat molt i és per això que totes aquestes vivències es poden posar en el fet de recordança. Agustí Mallofré


Butlletí nº 4

Pàgina 7

EL COMPORTAMENT HUMÀ En el número anterior parlàvem de les experiències de la gent gran. Doncs bé, la meva experiència vital m’impel·leix a centrar la nostra atenció en el comportament humà: de la seva transcendència que pot ser de vida o mort, de llum o tenebres de pau o de guerra... Actualment ens trobem plenament immersos en l’era de la tecnologia total i sofisticada de manera que ens sobrepassa fins al punt que ens pot portar a la separació d’una majoria “analfabeta” i la d’una minoria “il·lustrada”. Per tant, hem de procurar que la tecnologia ens aporti una millora en la qualitat de vida per a tota la societat. Per a que això passi, hem de actuar considerant una ”escala de valors”. Una escala de valors que pot esdevenir molt arbitrària segons siguin els principis de referència i les prioritats culturals, politiques, etc., del moment. A nivell quotidià, horitzontal i interpersonal, “l’escala” esdevé convencional, fins i tot capriciosa: depenent del temperament o tarannà de cada u. Com diu el famós tango argentí “tres cosas hay en la vida: Salud, dinero y amor...”Aquí ens trobem, però, en tercer terme amb un mot, segurament el més compromès del llenguatge humà: amor. Des de la perspectiva cristiana l’amor ho és tot, puig que defineix el mateix Artífex de la Vida: Déu és amor. Certament, però que l’esmentat tango suggereix l’amor home-dona…! Davant els diferents objectes que ens qüestiona la vida, podem adoptar-hi actituds completament contradictòries. Posem-hi un acudit molt il·lustratiu: En un mateix parc ens trobem dues manifestacions ben xocants. En una pancarta s’hi llegeix: « estem a la fi del món. Convertiu-vos!. En l’altra s’hi llegeix “Estem a la fi del món, divertiu-vos”. Evidentment nosaltres hem de ser capaços, d’acord amb la nostra consciència, de prendre la pròpia opció. Fent una anàlisi dels problemes, poden ser ficticis o reals. Pot ser que apareguin de cop simultàniament per a tots o sols per a un grup determinat. Poden fer-se sentir lentament i progressiva. Poden ser indeterminats, imprecisos o indefinits, etc. Per altra part, poden admetre una única solució. Admetre infinites solucions. O no admetre cap solució. Cal que ens mentalitzem molt. Que ens eduquem a fons i ens exercitem a analitzar, comprendre i actuar davant dels problemes sigui quina sigui la seva naturalesa. Som allò que pensem, malgrat la cançó de Joan Manuel Serrat « Cada loco con su tema » que diu: « …pero puestos a escoger, prefiero hacer pensar… » Alerta! Que tots individualment o col·lectivament, participem d’alguna manera o altra d’allò que hagin pogut “pensar” altres, propers o llunyans en l’espai o el temps. Davant la qüestió, afirmo que potser el món seria allò que voldríem? El món serà allò que nosaltres vulguem que sigui! Si vosaltres voleu, n’ anirem parlant. Salvador Solà


Pàgina 8

Experiències

En família:

Un record bonic del teu familiar

Manuel Vega, fill de María Varo. “Un recuerdo muy bonito, fue cuando nos juntaba a toda la familia a comer. Éramos ochenta y pico!. Se la veía muy feliz al ver juntos a biznietos, nietos e hijos. Ana Mari, filla de Luis Sánchez Cuando éramos pequeños, nos llevaba a todos lados. Lo que más ilusión nos hacía era un tren que había en Montjuic. Nos volvíamos locos con el trenecillo aquel!. Le pedíamos que nos llevara todos los domingos. Pepi, filla de Carmela “Tengo muchísimos recuerdos, muchos más buenos que malos. Uno de los bonitos es cuando íbamos toda la familia cada trece de mayo juntos a la Feria de Osuna, el pueblecito blanco cerca de Sevilla donde vivíamos Mari, filla de Romualda Aguilera Recuerdo cuando le dije que iba a ser abuela, se puso muy contenta, porque iba a ser el primer nieto!!. Cuando estaba con los dolores de parto, le decía que no me veía capaz, y ella me respondía que si ella había tenido ocho, cómo no iba a poder yo tener uno!!!... Y así me hacía reír. Ana, filla Isabel Valderrama Los domingos nos juntaba a todos en su piso de la Pobla de Claramunt. Se la veía muy feliz viéndonos juntos y pasándolo bien. Andreu, fill de Maria Bisbal Són molts els records que tinc en 60 anys…. Quan vaig tenir els nens, havíem de treballar i ella se’n feia càrrec. Li donaven molta feina però n’estava molt contenta. Se’ls emportava a l’hort que tenia, i allà la canalla s’ho passava la mar de bé.


Butlletí nº 4

Pàgina 9

Des de Dins LA CUINETA: La Pepi, cuinera de la casa des de fa… anys, ens proposa una recepta per a l’estiu que ho té tot: nutritiva, poc calòrica i refrescant. AMANIDA DE MONGETES

Ingredients Mongeta Blanca. Ou dur Tomàquet Tonyina Olives Pebrot vermell Oli d’oliva verge Sal i vinagre

Preparació Un cop l’hem deixat estovar, bullim la mongeta blanca, ben escorreguda la deixem separada perquè es refredi. Trinxem tots els altres ingredients ben petits i els barregem amb la mongeta ja freda. Deixem l’amanida unes hores a la nevera perquè s’acabi de refrescar i ja quedarà a punt per amanir-la i servir-la. Molt bon profit!! POEMA EL JARDÍ Jo no tinc jardí però sí el meu amic És ben florit i variat Margarides, roses, roselles, També geranis i clavells. De tant en tant Vaig al jardí del meu amic, És colossal i ben bonic. M’agrada veure’l. Mirant-lo, les flors somriuen; Regant-lo, les flors canten. Compartim molt de temps junts, Plors i rialles, tristesa i felicitat. Quan surt el sol, les flors s’il·luminen I quan plou, descansen; Però sempre em donen vida, color i alegria. Si voleu veure el jardí del meu amic, Heu de venir aquí.

Reyes Turell


Experiències

Pàgina 10

Les notícies de la casa OBRES DE REFORMA

Aquest any 2011, i com fa ja anys, està sent un any de canvis i de nous projectes que hem engegat amb moltes ganes i il·lusió. Per una part tenim tot el tema de les obres de reforma de l’antiga residència que de segur aquest mateix any podrem ja inaugurar. Això implicarà augmentar les actuals 53 places de residents a 83, per tant 30 més. Igualment podrem tenir més capacitat per al Centre de Dia. Aquestes obres també ens solucionaran alguns dels problemes que tenim ara ja que, per exemple: passarem de tenir 1 ascensor a tenir-ne 3, ampliarem el menjador per tenir més espai, ampliarem els espais a l’aire lliure, aquest estiu ja podrem gaudir d’aire condicionat,... Tota aquesta ampliació de la residència evidentment comporta també un augment de personal per tal de cobrir les noves necessitats. XERRADES PER A FAMILIARS

Per una altra part, a finals del 2010 i durant aquest any 2011 hem iniciat una sèrie de xerrades per a familiars i obertes a qui pugui també interessar sobre diferents aspectes: consells per a cuidadors, també consells sobre temes de salut i físics,... i volem continuar aquest any oferint xerrades sobre d’altres temes que esperem que siguin del vostre interès. Una novetat és que, per primer cop, aquest any 2011 hem volgut passar enquestes de satisfacció tant a treballadors com a familiars i també als mateixos usuaris. Els resultats han estat prou satisfactoris tot i que sempre hi ha aspectes a millorar i que entre tots intentarem fer-ho. Com veieu, un any que està i estarà ple de canvis importants amb els quals esperem que tots ens hi acompanyeu.


Butlletí Butlletí nº 3 nº 4

Pàgina 11

L’Activitat: Musicoteràpia La música és quelcom més que un seguit de notes encadenades, la música és diversió, és companyia, son records… La música ens mou per dintre, despertant-nos emocions, fent-nos connectar amb el nostre entorn o bé amb el nostre interior. Per tot això, la música és un recurs esplèndid per treballar estats psicològics als quals no resulta fàcil accedir. És amb aquesta idea que al llarg de tota la història s’ha utilitzat la música amb finalitats terapèutiques, però fou a mitjans de segle passat que va néixer la musicoteràpia com a disciplina professional. Aquí a la residència ja fa dos anys que apliquen la musicoteràpia dins el nostre programa d’activitats. És una activitat amb molt bona acollida, ja que és una activitat lúdica i divertida a l’abast de tots els públics. De totes maneres, tot i l’aire d’informalitat que es respira, es treballa amb uns objectius molt clars:  Estimular la memòria, el llenguatge i les

altres capacitats cognitives: Recordar cançons, cantar la lletra de les estrofes, seguir un ritme comptant les pulsacions… tot son exercicis que tenen un gran poder estimulador del sistema nerviós.  Fomentar la sociabilització del grup: Cantar o seguir el ritme junts, és

un gran treball d’equip, ja que el resultat d’una cançó o d’un acompanyament en percussió demana una bona sincronització dels diferents components del grup. A part d’això, riure i passar-ho bé en companyia és molt millor que fer-ho sol, oi?

 Ajudar a millorar el benestar emocional: Ja ho diu el refrany que “qui

canta el seu mal espanta”. Doncs si aconseguim endinsar-nos en un ritme o una melodia, els nostres problemes o preocupacions queden enrere, almenys per una bona estona. Són molts els exercicis amb els quals treballem per a aquest objectius: -

Cantem cançons conegudes del passat. Creem coreografies senzilles amb diferents melodies. Treballem amb el so: reconeixent sorolls, distingint fort de fluix… Seguim el ritme al so de diferents melodies. Ens inventem ritmes nous. Toquem diferents instruments de percussió (xilòfons, panderetes, tambors, campanes, castanyoles, maraques, piques…) - Tenim també estones de relaxació. - I sobretot, ens fem tips de riure! L’activitat es fa dimarts al matí a la primera planta i dijous a la tarda a la planta baixa. Us convidem a tots qui vulgueu passar una estona divertida i entretinguda que us hi sumeu, perquè COM MÉS SEREM, MÉS RIUREM!! Glòria Fité


Experiències

Pàgina 12

L’Activitat GRUP DE CONVERSA L'ésser humà com a ésser relacional necessita dels altres per desenvolupar-se. El comunicar-nos amb els que convivim, l'escoltar i ser escoltats ens reconforta i enriqueix. Amb la conversa transmetem i compartim el que pensem, els sentiments i les inquietuds; confrontem idees, experiències i punts de vista. S'amplia l'horitzó informatiu i es manté l'esperit crític. L’Immobilisme mental es produeix davant la falta d'estímul i es manifesta amb el desinterès, la malenconia i l'avorriment. El perill que comporta és el no trobar sentit a la vida. Les activitats de conversa evadeixen l'apatia i fomenten l'exercici de les facultats mentals. Ens ajuden a viure millor, a afrontar el dia a dia amb més ànim i serenitat augmentant la seguretat personal i l'autoestima. El benestar, la satisfacció i la dignitat no acaben en tenir les necessitats cobertes, perquè les experiències compartides consoliden els llaços afectius, possibilita el sentir-se comprès, facilita l'acceptació, l'empatia, evita l'aïllament i el sentiment de soledat. Els nostres avis tenen molt a dir, són un cúmul d'experiències i lluites. Escoltar el que han de dir-nos ens enriqueix com a persones a tots els que tenim l’oportunitat de conversar amb ells. Antonia López


Butlletí nº 4

Pàgina 13

A dues bandes Ens trobem amb en Joan i la Carme. A tots dos els separen una pila d’anys i una colla d’històries viscudes, però hi ha quelcom que comparteixen

Tots dos són nouvinguts a casa nostra. De totes maneres, veient-los bellugar-s’hi, qualsevol diria que hi han estat tota la vida!

Explica’m un record del dia que vas arribar a la residència Joan: Com que ja hi havia estat, no m’hi vaig trobar gens estrany. Això sí, em vaig haver d’afanyar a aprendre’m el truc de l’ascensor “t’hi has d’espavilar!

Carme: Recordo les mirades dels residents. A poc a poc, aquelles mirades de desconeguts es van anant convertint en mirades de gratitud i tendresa; i ara ens mirem i de vegades no calen ni les paraules.

Si no visqués / treballessis aquí on t’agradaria viure/ treballar? Joan: A casa meva, a la Pobla. És un pis vell, però jo m’hi sentia molt bé.

Carme: M'agradaria treballar amb nens en exclusió social, amb deficiència, o bé nens amb càncer.

El teu color preferit Joan: El Blau. I també el vermell i el groc de la senyera!

Carme: M’agrada molt el negre.

Una cançó per recordar Joan: Rosó. També la sarsuela “Los Gavilanes”

Carme: Every breath you take de “The Police”

Un personatge que admires Joan: Un pintor català: Josep Ma Sert, que va pintar la catedral de Vic.

Carme: Admiro a qualsevol dels científics que investiguen per la cura del càncer.

Si algun dia em perdo, busqueu-me a …. Joan: A les muntanyes en temps de bolets.

Carme: A qualsevol lloc on hi hagi una platja.

Si algun dia em perdo, NO em trobareu a… Joan: A un camp de futbol.

Carme: Tancada a casa.


Experiències

Pàgina 14

Records…ens ha deixat RECORDS Son moltes les persones que han passat per aquesta casa i que un dia ens han deixat. Totes elles, sempre deixen aquí alguna cosa; converses viscudes, instants compartits, moments difícils i també moments d’alegria. Anomenar avui a totes aquestes persones seria molt llarg i potser no del tot necessari. Però si que volem iniciar aquesta secció recordant a qui ens van deixant pel camí. Per tant, com que hem de començar des d’algun instant, comencem per aquest any, el 2011. Conxita Torrents. La resident més antiga de la casa. Vivia amb nosaltres des del temps de les monges. Ens va deixar el 19 de març. Josep Mª Coscollano. Ens ha deixat un munt de vivències sobre la seva vida, narrades per ell mateix amb gran alegria. Ens va deixar el 31 de març. Eufemia Cañizares. El seu tarannà tranquil i cordial ha deixat empenta a la casa tot i la seva curta estada. Ens va deixar el 2 de febrer.

DEDICATÒRIA “No et quedis plorant al costat de la meva tomba, Perquè no hi sóc pas, no dormo. Sóc mil vents que bufen. Sóc la lluentor de diamant en la neu. Sóc la llum del sol en el gra madur. Sóc la pluja suau de la tardor quan et despertes en la remor del matí. Sóc la ràpida agitació exultant d'ocells silenciosos volant en cercle. Sóc els suaus estels que brillen de nit. No et quedis plorant al costat de la meva tomba. No hi sóc pas. No sóc mort.” (Pregària de la tribu hopi)


Butlletí nº 4

Pàgina 15

Celebracions a la Residència C A RN A V

AL

ACTUACIONS D’ABRIL

CELEBR

A CI Ó D E ANIV E

SANT JORDI

EXCURSIÓ A COMA-RUGA

RS A R I

S


Col.labora

LA DITA DEL MES Els focs de Sant Pere es salten pel darrera i els de Sant Joan es salten pel davant.

QUI ÉS QUI? Aquestes dolces criatures són entre nosaltres… Però ja han passat uns quants anys! Endevineu a quina treballadora de la casa pertany cada una d’aquestes fotos.

FUNDACIÓ CONSORT GUASCH RESIDÈNCIA Col·laboradora de la Generalitat de Catalunya Pg. Immaculada Concepció,3 08786 Capellades administracio@ fundaciocg.com tel: 93 801 3952 93 801 0107 fax: 93 801 1885 EQUIP DE REDACCIÓ Glòria Fité Alícia Capdevila Diana Gonzalez Neus López Sònia Caellas Reyes Turell

PASSATEMPS


Revista nº 4