Issuu on Google+

EL MARXISME "Los filósofos no han hecho más que interpretar de diversos modos el mundo, pero de lo que se trata es de tranformarlo". Karl Marx

El marxisme o socialisme científic és una teoria cientifico-filosòfica creada per Marx i Engels, que es fonamenta en el materialisme dialèctic o filosofia alemana hegeliana, que fa referència al procés de transformació on, dos contraris, tesi i antitesi, es solucionen mitjançant una síntesi, i el materialisme històric que considera que l'economia és la que determina la història, i origina les relacions de producció, de manera que, aquestes influeixen en les forces productives de manera dialèctica. A més, el marxisme està influenciat per corrents revolucionàries, com la de Babeauf o com les d'activistes obrers com Blanqui. Marx, el principal creador del socialisme científic junt a Engels, després d'estudiar el sistema capitalista, elaborà una crítica d'aquest, on mostrava que estava condemnat a desaparèixer, com a conseqüència de les seues pròpies contradiccions i per l'acció del proletariat, ja que a través d'una revolució, aconseguiria el poder i instauraria un sistema sense propietat privada, sense explotació i sense classes, és a dir, el marxisme comença mitjançant l'estudi que dugué a terme Karl Marx, on trobà que la societat capitalista era desigualitària i injusta, per tant, va defensar que aquesta societat havia de ser destruida mitjançant una revolució, on els obrers conquistarien el poder polític i econòmic, i implantarien la dictadura del proletariat, amb la creació d'un Estat proletari i propietat col·lectiva, que duria al comunisme, considerada la societat perfecta, igualitària (sense classes socials), sense Estat, es treballa voluntàriament pel bé de la comunitat, els bens de la producció són comuns, regna la solidaritat i la cooperació entre les persones, a cada persona se li exigeix segons la seua capacitat i rep segons les seues necessitats. Així, després de la publicació del Manifest Comunista (1848), les teories marxistes comencen a tindre una gran repercussió en el proletariat. La publicació d'aquest manifest va eixir una setmana o dues abans del sorgiment de les Revolucions de 1848, i va constituir un moment clau en el desenvolupament d'aquesta nova corrent socialista, ja que el marxisme va reemplaçar el socialisme utòpic com a corrent idelògica obrerista dominant. Marx i Engels, en el Manifest Comunista, consideraven que els pensadors utòpics, encara que, eren benintencionats, pecaven de idealisme i ingenuïtat. Com a conseqüent, per a diferenciar-se del socialisme utòpic, s'anomenaren socialisme científic.


Marx i Engels començaren a escriure el Manifest Comunista cap a 1847 Revolució de març de 1848 a Berlín

Els escrits més importants del marxisme foren, Tesi sobre Feuerbach de 1845, Misèria de la Filosofia de 1847, el ja anomenat Manifest Comunista de 1848, i el més important, El Capital, on Marx i Engels van desenvolupar una teoria destacant els següents aspectes que constituiran les principals idees del marxisme: - La llei d'acumulació del capital, que considerava que el capitalista acumulava beneficis gràcies a l'explotació del proletariat. Després, la competència entre capitalistes elimina els més dèbils, i per tant, cada vegada, el capital es concentra en menys mans. - La plusvàlua, considerada la causa de l'explotació, és la diferència entre riquesa produïda pel treballador i el salari que rep. Aquesta diferència, en el sistema capitalista, se la queda l'empresari i per tant és una font del seu enriquiment. - La lluita de classes. Les relacions de producció determinen l'antagonisme social. La divisió de treball fixen el paper que cada individu té en la societat. En el capitalisme hi ha dues classes enfrontades: la burgesia i el proletariat.

En la societat capitalista, la lluita de classes està protagonitzada per la burgesia i el proletariat, ja que són antagòniques.

- La dictadura del proletariat que s'implantaria després de la revolució i on els treballadors ocuparien el poder. Es crea així, un Estat obrer amb propietat col·lectiva. Aquesta és una fase intermitja cap al comunisme. - Societat comunista, sense classes socials, sense Estat, sense propietat privada, sense explotació i amb solidaritat. "El paradís en la terra".


Els pensadors marxistes més importants són, els ja anomenats, Karl Marx i Friedrich Engels.

Karl Marx (1818-1883) va ser un pensador socialista i activista revolucionari d'origen alemany. En 1843 el pare de la seua dona l’inicià en les doctrines racionalistes de la Revolució Francesa. També, en aquesta època va establir una amistat amb Friedrich Engels, plasmada en l’estreta col·laboració intelectual i política. La seua dedicació a la causa del socialisme li provocà grans dificultats materials, superades gràcies a l’ajuda econòmica d’Engels. Encara que va prendre dels pensadors socialistes anteriors molts elements del seu pensament, els va criticar calificant-los com a “utòpics”. Marx i Engels, per la seua part, van pretendre fer un “socialisme científic”. En 1848, plasmaren les idees del socialisme científic en el Manifest Comunista, a petició d’una Lliga revolucionària clandestina formada per emigrants alemanys. Posteriorment, Marx aprofunditzà en l’estudi de l’economia política clàssica, basant-se en el model de David Ricardo, així va elaborar la seua pròpia doctrina econòmica, El Capital (1867). En altres de les seues obres, completà aquesta base econòmica del seu raonament, amb altres reflexions de caràcter històric i polític. Marx apuntava cap a un futur socialista entés com una realització plena de les idees de llibertat, igualtat i fraternitat, com el resultat d’una autèntica democràcia. A part, Marx va ser un activista de la Revolució obrera. Després de la seua militància en la Lliga dels Comunistes ( dissolta en 1852), es va moure en els ambients dels conspiradors revolucionaris exiliats fins a la creació en 1864 de la I Internacional o Associació Internacional dels Treballadors (AIT) que, després d'una intensa lluita contra el moderat sindicalisme dels obrers britànics i contra les tendències anarquistes continentals, va aconseguir imposar la seua doctrina com a línia oficial de la Internacional. Després de l'afonament de la AIT, ja retirat de l'activitat política, continuà exercint la seua influència a través dels deixebles alemanys, que crearen en 1875 el Partit Socialdemòcrata Alemany. Mort ja Marx, Engels va assumir el lideratge moral d'aquest moviment i la influència ideològica d'ambdós va seguir sent determinant durant un segle.


Friedrich Engels (1820-1895) va ser un filòsof socialista alemany i co-fundador, conjuntament amb Marx, de la teoria del comunisme modern. Des de la seua joventut va estar influit per l'obra del poeta Heine i pel pensament filosòfic de Hegel. En 1842 va conèixer el socialista Moses Hess, qui li va "convertir" a la doctrina socialista-comunista. A més, aquest mateix any, també conegué a Karl Marx. Entre 1842 i 1844 Engels treballà en una fàbrica de teixits de Manchester, on va entrar en contacte amb el moviment cartista per a defensar el moviment obrer. Com a conseqüència de treballar en aquella fàbrica, arribà a la conclusió de que la propietat privada era l'origen dels problemes del final del segle XIX. Aleshores a l'oposar-se a la propietat privada, defensà la lluita contra la societat de classes. Totes aquestes idees les va exposar en la seua obra, La situació de la classe obrera a Anglaterra de 1844. En aquest mateix any, 1844, Engels es va unir a Marx, ja que els dos defensaven la necessitat d'una revolució obrera. Aquesta unificació, que donà lloc a la formulació del socialisme científic, es va reflexar sobretot en tres aspectes, per una part, en l'exposició dels principis fonamentals del comunisme, per l'altra part, en la creació d'un moviment obrer internacional i per últim, en la publicació de diversos articles arreu del món. El resultat més evident d'aquesta fusió va ser la formulació teòrica del comunisme en el Manifest Comunista de 1848, i també va repercutir en la formació de l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o bé, la I Internacional, com a conseqüència dels esforços per encoratjar una associació socialista. Però, en 1848, al fracasar la majoria de les revolucions europees, Engels començà a treballar en la fàbrica tèxtil de Manchester, on en 1864 s'uniria a l'empresa propietària d'aquesta fàbrica. En 1870 s'implicà directament en la vida de la AIT, arribant a rellevar a Marx en la direcció. A més, després del fracàs de la I Internacional, va seguir en contacte amb altres corrents revolucionàries i va tindre una gran influència política en la II Internacional de 1889. De la seua obra comunista, cal destacar: - La Revolució científica de Herr Eugen Dühring de 1878. - L'origen de la família, la propietat privada i l'Estat de 1884. - Del socialisme utòpic al socialisme científic de 1892. - A més, va ser Engels qui ordenà i publicà el segon i el tercer volum de El Capital de Marx.


El marxisme 2