Issuu on Google+

76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 76 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 77 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 78 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 79 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 80 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 81 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 82 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 83 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 84 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 85 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 86 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 87 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 88 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 89 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 90 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 91 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 92 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 93 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 86 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 94 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 95 96 96 96 96 96 96 96 96 96 96 96 96 96 96 96 96 96 96 96 96 96 96 96 96 96 96 anys 96 96 96 96de 96 96Feminisme 96 96 96 96 96 96 96 a “30 Catalunya”

97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 97 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 98 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 99 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 00 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 01 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 02 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 03 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 04 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 05 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06 06

número 52 | abril 2006 | 1,80 euros


iiiiiiiiiii

| sumari

52 | :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: ::

.: 03 | | > >

editorial | consell de redacció

:: 04 | | > >

la història i l’evolució de les jornades feministes, un somni convertit en pràctiques polítiques | montserrat cervera

:: :: 08 | | > >

: :: :: 10 | | > >

fins aviat! | mercè otero-vidal 30 anys, 30 dones | consell de redacció

: :: :: :: :: 18 | | > >

dones de negre | dones x dones

:: :: :: :: :: 20 | | > >

ressenya > las mujeres de verdad tienen curvas, un al·legat a favor del cos, Patricia Cardoso | mercé coll | drac màgic

c/ Casp, 38, pral. 08010 Barcelona telèfon 934 127 161 fax 934 123 996 caladona@caladona.org | www.caladona.org | horari dilluns - dimarts - dimecres - dijous 10.00 a 14.00 h - 16.00 a 20.00 h | consell de redacció María Eugenia Blandón Díaz, Betlem Cañizar Bel, Marta Farrés i Anglada, Mercè Otero-Vidal, Carme Porta Abad, Conxa Royo Calleja | col·laboradores Vicky Moreno, Judith Muñoz Saavedra, Alícia Oliver | disseny gràfic Cecilia Vietto Bollati | correcció Teresa Serradell Piñol | dipòsit legal: B - 22.331 / 89 | impressió Tam-Tam


iiiiiiiiiiiiii

| editorial | consell de redacció

Les dones sabem fer i fem saber Ja ha començat el compte enrere i falta poc temps perquè ens veiem totes a la Trobada de Dones que se celebrarà els dies 2, 3 i 4 de juny al recinte de les Llars Mundet per celebrar els trenta anys de feminisme a Catalunya. L’any 1976, al Paranimf de la Universitat de Barcelona vam trobar-nos moltes dones, el 1986 va ser a les Llars Mundet, el 1996 a l´INEF, i ara encara en serem més perquè ha arribat el moment de visibilitzar el saber de les dones: “Les dones sabem fer i fem saber”. En cada moment històric, les feministes hem assumit el repte i el compromís de fer que les dones fóssim i siguem subjectes de la política i, des de la transició fins ara, el camí recorregut ha estat prou important. La fita de la Trobada d’enguany és la de fer saber que la política de les dones és la política. I aquest repte s’hauria de posar de manifest a partir de la pluralitat de la participació de les dones i dels grups de dones que des de diferents àmbits fan sostenible la nostra societat dia a dia. Totes les formes de participació hi tindran el seu espai i s’han marcat tres eixos orientatius per tal d’organitzar les diverses aportacions. Un dels eixos de les intervencions de la Trobada és la sostenibilitat que recorre el continuum que va des dels treballs de cura de les persones en la quotidianitat fins a la conservació del planeta. Un altre eix és el de la genealogia femenina que ens vincula al passat i ens permet fer un reconeixement a totes les dones que abans que nosaltres han fet el camí vers la dignitat i la llibertat, camí que ens empeny cap a un futur millor per a les dones i per a tothom. I el tercer eix, el més complicat d’articular, ens porta de la violència a la llibertat. En aquest eix, hi volem incloure totes les formes de violència que es practiquen contra les dones, pas previ per buscar les vies necessàries que menin a la llibertat de les dones. A cadascun dels tres eixos s’hi inclou una part de reivindicació, perquè els problemes i les injustícies hi són presents, però també voldríem posar de manifest el dinamisme esperançat que ens porta a la utopia d’un altre món possible. La Trobada és i serà la nostra, la vostra, la seva Trobada: la de les dones que hi participem, per això no podem faltar-hi. T’hi esperem, us hi esperem!

03 | :.


la història i l’evolució de les

jornades feministes un somni convertit en pràctiques polítiques

:: | 04

El feminisme ha servit per canviar la vida de les dones. Ha estat i és un moviment de transformació social dels més importants, sinó el més important de la història. És molt gratificant haver tingut una experiència com la que hem viscut en el moviment feminista, utilitzar les nostres vides per a canviar la història. Betty Friedan (1921-2006)

De feminismes, a Catalunya, n’hi ha hagut gairebé des de tots els segles... Algunes dones han viscut i han mostrat en la seva pràctica una altra manera d’estar al món, però des d’aquí, tot i reclamar-nos de tota la genealogia personal i social que ens ha precedit, volem fer unes pinzellades que ens situïn i ens facin venir ganes de rellegir els nostres textos i reviure les nostres experiències al llarg dels darrers 30 anys després d’aquelles Jornades.

Parlar de Jornades sempre fa l’efecte que esquematitzes molt, ja que només és una expressió més de tot el llegat d’experiències, debats i accions de les dones feministes. I això cal tenir-ho present per situar-les en el que representen de festa, d’estar juntes, d’aprofitar per escriure i aplegar experiències que més endavant altres dones podran llegir o escoltar o veure. Són, doncs, flamerades vistoses que permeten a la resta de la societat mirar dins de les nostres propostes i, per a moltes dones, són la porta oberta a un món desconegut o mal conegut, o molt estereotipat socialment. Però abans dels focs hi ha hagut brases, fums, recollida de llenya, petites trobades i destorbs que fan de tota la història del moviment de dones de Catalunya al carrer, a les cases, als espais de dones, a les escoles, etc., una història viscuda des de cada dona amb relació amb d’altres dones. ||>>


iiiiiiiiiiiiii

| montserrat cervera

I de Jornades també n’hi ha hagut moltes i totes han estat reflex de les nostres diversitats d’enfocaments i d’experiències i maneres de pensar diferents. Però com que l’espai de la revista és petit farem un repàs per les dues grans Jornades que han estat més unitàries, en les que totes ens hi sentim incloses malgrat que les altres no pretenguessin excloure ningú, fins a les que estem a punt de celebrar: Les Jornades del 1976, les del “20 anys de Feminisme” i les de “Sabem fer i fem saber”, que ja estan explicades abastament en un altre article. Les primeres Jornades Catalanes de la Dona -encara no dèiem dones- expressen la sortida a la llum de tots els desitjos amagats durant la dictadura, de les resistències i dels somnis de les dones que volíem canviar el món i no estàvem disposades al fet que ens arrabassessin cap espai ni presència. Més que una flamerada, era com una foguera de Sant Joan avançada al maig de les dones. Ho volíem tot i ara mateix com sempre-. Necessitàvem dir tot el que ens havia marginat, fet mal, menystingut, discriminat i oprimit. Va ser un esclat unitari pel Dret al propi Cos, per una sexualitat lliure, contra les lleis que ens oprimien, l’adulteri, la de perillositat social; pel dret al treball remunerat, per tenir escoles bressol, per una llei de divorci ràpid i sense causes, i a un avortament lliure i gratuït, vindicant-nos com a subjectes d’una història que volíem explicar nosaltres mateixes. Hi érem presents fonamentalment dones joves, però també les més grans que havien estat mantenint el nostre llegat en la clandestinitat, dones de partits democràtics, dones independents, dones de tota mena que es van anar aplegant en diverses organitzacions, associacions, assemblees, coordinacions i espais diversos. Un esclat molt lligat a l’adveniment de la democràcia, amb totes les llums i les ombres de com es va fer la transició en el nostre país, molt tutelada pels partits polítics, molt temorosos de no tornar enrere, amb la presència encara de tot l’aparell franquista, malgrat l’esclat al >>>

carrer que anunciava el final d’una època i gens acostumats a la presència de les dones a la política de manera massiva i sense retorn. Allò personal és polític i a partir d’aquí ho estem canviant tot. D’aquest esclat i de la necessitat de reconeixement del nostre lloc al món i de la veu pròpia amb milers de manifestacions, manifestos i accions, el moviment feminista va anar reflexionant i mostrant en aquesta reflexió diferències, ja que el fet de ser dona no t’iguala i la manera de concebre la política és diferent. És l’època dels debats sobre la doble militància, sobre què vol dir ser autònoma, sobre els tipus d’organitzacions del moviment, a banda de debatre sobre lesbianisme, identitats, salut, sexualitat, violència, avortament, prostitució, pornografia, fantasies sexuals... Cada grup va una mica per la seva banda. El 1979, a Granada, hi ha un trencament d’aquest moviment unitari que a Catalunya també té ressò- i queden diversos grups separats treballant: la Coordinadora Feminista, l’Assemblea de

05 | :: .


Dones Independents i un seguit d’espais de dones i publicacions i associacions. D’altra banda, el PSOE guanya les eleccions estatals i els canvis són molt minsos, atesa la manera com dèiem que es va fer la transició en aquest país. És època de desencants, de radicalització de les postures del moviment i, alhora, de la institucionalització d’una part el moviment. Creació d’àrees de la dona i d’instituts de les dones amb els clarsobscurs que això representa. Però el moviment segueix visible i actiu, encara que no tan massiu des de fora, i moltes dones viuen l’experiència de participar en els institucions i el moviment també viu l’experiència de relacionar-se amb les institucions específiques i generals.

: :: | 06

No tan massiu des de fora, però capaç de parlar, escriure i debatre en diversos espais: jornades estatals i nacionals on continuem parlant i escrivint sobre agressions, avortament, antimilitarisme, autonomia, lesbianisme, sexualitat, dones joves, etc., des de diferents perspectives. Una època menys vistosa –per als que consideren que l’única manera de fer política és estar al carrer, però plena d’altres consecucions: una llibreria, una editorial, revistes de diverses associacions, centres de recerca de dones, dels estudis de dones.

Es un balanç molt positiu. Quedava obert un procés de tota una generació de dones que va possibilitar trobar-nos plegades malgrat les diferències en moltes ocasions; moltes de les manifestacions del 8 de març i, en una molt especial, la del 1987 -que va ser l’ocupació de Fonthonrada-, el procés conjunt de tenir un nou espai a la ciutat per a totes: Ca la Dona, que és a punt d’arribar a la majoria d’edat precisament al juny. Un espai aconseguit entre totes i que entre molts altres desitjos va fer possible l’arribada a les Jornades dels “20 anys de Feminisme a Catalunya”. Les Jornades del XX anys, l’any 1996, representen una voluntat de reconèixer la diversitat de sabers i de pensar de les dones, d’escoltar-nos sense imposar-nos, de reconèixer camins diferents sense posar nota, de guardar el feministòmetre per saber quina té la veritat i refer l’energia i recuperar les aportacions de totes les dones que se senten feministes. Entre totes ens escoltem com vivim, com actuem i com pensem. És també la voluntat de recuperar el que el feminisme ha representat en les nostres vides. I que acaba amb un somni de futur amb aquella frase de la Mireia Bofill que ja és un llegat per a totes: Tot comença amb una dona que parla amb una altra dona

i quan aquesta recull els seu desig li dóna la confiança i la força per fer-lo realitat...; i quan a l’una i a l’altra s’hi afegeixen dues, tres, quatre, tres mil i moltes més, ja hem començat a canviar el món!. Com dèiem en el llibre de presentació de les Jornades, es van potenciar les relacions entre dones reconeixent un moviment ric i plural. I vam començar a parlar d’una manera de fer política, una política per gestionar en nom propi el món. La política de les dones és la política i ens convidàvem a construir i establir vincles entre nosaltres o a potenciar el que teníem. Un camí a fer plegades on la pràctica política l’anirem construint entre totes parlant en nom de nosaltres mateixes, un camí resultat d’un intercanvi i d’un debat obert entre totes. Deu anys després, totes més sàvies i més grans, necessitàvem tornar-nos a trobar i a retrobar. Volem donar visibilitat i valor a tot el que estem fent les dones, organitzades i no organitzades, joves i grans, i mostrar a la nostra societat que les dones tenim una manera de fer política que hauria de ser la que permetés la transformació del món.

>>>


Hi ha hagut projectes nous, un espai nou a Barcelona també aconseguit entre totes: el Centre de Cultura de Dones Bonnemaison, que segurament és fruït de l’esperit de les Jornades dels “20 anys”, a banda d’altre coses. Les dones, dia a dia, des de cada racó i experiència concreta sostenim el món, tenim cura de la vida de les persones i del planeta, ens enfrontem a les violències des d’una perspectiva de llibertat que permet veure les coses d’una altra manera per tal de no quedar-nos paralitzades i espantades com a víctimes. Ho fem reconeixent la nostra genealogia pròpia, la de les nostres avantpassades, i obrint les portes a les maneres de fer política a les joves que esperem que s’hi sentin convidades i a gust... Que les dones sabem fer ho hem demostrat amb els nostres projectes diversos i, així, som creadores de saber, fem saber, un saber que volem que s’expandeixi i que impregni la manera de fer de totes les persones de la nostra terra, i que ens continuï transformant a nosaltres mateixes.

07 | :: : .

Sabem que “les polítiques de gènere” de vegades també poden ser integrades i es poden consumir, com deia una jove amiga mexicana, però el feminisme cal assumir-lo i passar-lo pel propi cos i la pròpia experiència; i també sabem que el feminisme es un espai de relació de vegades difícil, de confrontacions, però i sobretot és un espai que ens agermana en una experiència de sororitat.

I amb aquest somni abordem unes noves Jornades. <<||


Fins aviat! Fins aviat! Em costa escriure un article sobre la Trobada de Dones del 2, 3 i 4 de juny perquè n’estic i n’estem

:: :: | 08

parlant des de fa molt de temps. Si voleu que us digui la veritat, en vam començar a parlar tot just acabades les Jornades dels “20 anys de Feminisme a Catalunya” de l’any 1996 perquè, quan en fèiem la valoració, ja estàvem pensant què havíem de fer per millorar-les. I el temps passa de pressa quan hi ha molta feina per endavant i les feministes, que com molt bé deia la Maria Aurèlia Capmany, som “dones de fer feines” i sempre anem atrafegades. Així doncs, fa un parell d’anys, des de la Xarxa Feminista, ja ens vam començar a posar en marxa per organitzar aquesta Trobada que és la celebració dels 30 anys de feminisme a Catalunya. No sé si explicar-vos totes les anades i vingudes, perquè ja sabeu que en els processos llargs hi ha moments millors i pitjors. I a més a més, pel camí també han anat canviant coses del voltant, tant a la nostra societat més propera com al “món mundial”. Com molt bé saben les amigues que es

dediquen a la història oral, resulta que tenim, i jo especialment tinc, una memòria molt estranya i selectiva. I per això, sobre la gènesi de la Trobada de Dones, diré unes quantes coses i segurament me’n deixaré moltes d’importants i significatives.

En primer lloc, volíem i volem que la Trobada sigui un espai i un temps de confluència de moltes dones i grups de dones, i d’aquí el nom de trobada per suggerir alguna cosa més o diferent d’un congrés o d’unes jornades. D’aquesta manera també volíem i volem obrir el ventall de possibles activitats, intervencions i aportacions: la conferència i la xerrada, la taula rodona, la presentació, el taller, el grup de debat, l’exposició, la representació, la lectura, la paradeta, l’audició, la dansa, el cinema i... Ens va costar molt decidir en quin espai físic faríem la Trobada i, en principi, pensàvem en ocupar una pluralitat d’espais a la ciutat per visibilitzar la presència de les dones; però l’urbanisme i l’accessibilitat no ens eren propicis i vam haver de renunciar a aquesta part del projecte. Després, també van haver-hi diferents opcions de locals que finalment, ateses les necessitats, condicions i circumstàncies, van acabar per concretar-se en el recinte de les Llars Mundet, perquè ens oferia més possibilitats a l’hora de donar resposta a la diversitat d’aportacions prevista. Una altra qüestió que ens va costar molt va ser la de decidir l’eslògan i el logotip de presentació de la Trobada, perquè és molt difícil prendre decisions de manera consensuada, però sembla que ho vam aconseguir amb “Les dones sabem fer i fem saber” i amb la silueta de la dona que ho ||>>


iiiiiiiiiiiiii

| mercè otero-vidal

anuncia. De fet, aquesta part del debat anava lligada al contingut de la Trobada: es tractava i es tracta de visibilitzar el saber i el saber fer de les dones i això queda ben reflectit en l’eslògan i el logotip. De tota manera, el procés que ens ha anat portant cap a la Trobada sempre ha estat valorat com a molt important per ell mateix, i això és el que ens ha anat donant força pel camí. Justament per significar la importància del procés, hem fet reunions amb dones i grups de dones en diferents territoris al llarg dels últims anys: a Sant Fost, al Delta de l’Ebre, a Cubelles, a Girona, a Manresa, a Falset, a Igualada... Aquests encontres ens han ajudat a enfortir la relació entre dones i a compartir la diversitat de situacions que viuen les dones dels diferents indrets, per exemple, les mobilitzacions contra el pla hidrològic, els problemes de la pagesia, del tèxtil... Ens hauria agradat poder fer un seguiment de la diversitat de situacions a tot Catalunya i vam fer un mapa amb les associacions i grups de dones censats, però també hem valorat i valorem molt la importància de les xarxes informals de relació de les dones al marge dels grups i de les organitzacions, i fer emergir aquesta realitat és un repte que no sabem encara si haurem aconseguit amb la Trobada vinent. No sé quin és el moment oportú per parlar de tota la feina de secretaria, de manteniment i eixamplament de la comunicació mitjançant la correspondència, els butlletins, el telèfon i Internet... I no cal ni dir la feinada que suposa la recerca del finançament, tenir les relacions pertinents amb les institucions i tots els tractes i els passos necessaris d’infraestructura, així com de rebre les adhesions de grups i les inscripcions personals, la recollida de les aportacions... Justament ara estem debatent sobre com organitzar les aportacions que anem rebent. Vam pensar que parlar d’eixos en comptes de temes donaria una certa flexibilitat a l’hora de fer les agrupacions, perquè podríem anar col·locant les aportacions en un contínuum al llarg de l’eix, però resulta difícil i no sabem com quedarà. Hi ha un eix dedicat a la genealogia que va del passat al futur i fa un reconeixement a les dones que ens han precedit i ens aboca a la utopia d’“un altre món és possible”. L’eix de la sostenibilitat vol recollir tot el que les dones fem, des de la quotidianitat i el treball de cura fins a la salvaguarda del planeta. I l’eix més conflictiu, però on potser es veu millor el contínuum és el que ens mena de la violència a la llibertat de les dones. De tota <<||

manera, encara és un tema de debat que no es podrà tancar fins que no tinguem un bon gruix de les aportacions de les dones i dels grups de dones, o sigui que entre totes ho farem... Tampoc aquest és un problema greu, perquè precisament el feminisme ha criticat la parcel·lació del saber imposada pel patriarcat o sigui que, una vegada més, les dones haurem de fer servir la relació, les relacions entre nosaltres i entre nosaltres i la realitat, per fer saber que sabem.

Mentrestant, esperem les vostres adhesions, inscripcions, aportacions i més, amb la confiança de trobar-nos ben aviat per continuar treballant, impulsant i reforçant el feminisme i la política de les dones.

09 | :: :: .


||

|||

|||||

|||||||||||

|||

| ||

|||

|||

||

||||||

|||||||||||

|||

|||

|||

|||

|||

ls |

|||

||

||>>

|||||||||

respondre a aquestes qüestions hem parlat amb 30 dones, sabem que no estan totes les que hi són, però... Aquestes han estat les seves respostes.

| |||

||| |||||||||| ||||||

ian o|

||

|

“Les dones sabem fer i fem saber”. Per

||

ens hem fet una sèrie de preguntes com quina ha estat l’evolució del pensament feminista en aquests anys, com ha canviat el context social o quines són les expectatives per a aquesta nova trobada que farem el 2, 3 i 4 de juny amb el lema

|||

Primeres Jornades Catalanes de la Dona, des de la revista

||||||||||||||||

30 anys de les

||||

n.c. Hi han tants pensaments feministes com dones som. En aquests 30 anys, la lluita pels drets de les dones i per la llibertat femenina s’ha fet visible i l’hem explicitat com a lluita política. La meva evolució personal va començar amb la lluita des del sindicalisme pels drets socials més evidents de les dones -salari, discriminacions, lleis sexistes-, i vaig agafar com a referent la igualtat amb els homes. Però amb els anys, l’experiència i, sobretot, per la constatació del sostre de vidre, m’ha portat al convenciment que cal variar radicalment el com pensar la política, que s’ha de partir del saber i del fer de les dones i donar valor a la forma femenina d’estar en el món, de ser nosaltres la mesura i el referent en les propostes per a una transformació profunda de la societat.

| ||

a cas | núria

||||||

|

|||||

|||

||

||||

|||

||| |||

|| |

|||

|||||

||||||||| ||

A punt de complir els

: :: :: | 10

||

||

anys,

|| |

30 30dones

|||

|||

|||||

|

ul es j | dolor

d.j. En el pensament feminista, hi ha una tendència, que em sembla molt vàlida, cap a la complexitat del discurs, l’acceptació de propostes teòriques alternatives i l’abandonament dels plantejaments més lineals. Però, d’altra banda i contradictòriament, s’està desenvolupant en alguns àmbits en particular una recaiguda en el pensament lineal i en les interpretacions excloents. Jo no sabria dir quina d’aquestes tendències acabarà per imposar-se, encara que espero i desitjo que predomini el pensament obert, que constitueix el guany epistemològic més gran del feminisme.


iiiiiiiiiiiiii

| consell de redacció

|||||||||

|||

|||

o| vid ||| al | | | ||| ||||||||||

11 | :: :: :.

|| ||| ||| ||||||

||||||||||||||||

||||||||||

|||| |||

||

||

|

|| |

||

||| |||

||||||||||||||

|||| |||

|||

>>>

|||

j.o. Ara ja no es pot parlar del feminisme, sinó que s’ha de parlar dels feminismes. La lluita feminista s’ha incorporat com a pròpia dins d’altres moviments socials. S’ha produït un procés d’impregnació a la societat i a la resta de moviments socials i polítics. Aquest fet es pot haver viscut com una baixada de nivell del pensament, però en la majoria dels casos ha suposat un enriquiment i ha fet que el pensament feminista segueixi viu.

ve ra |

m

|

|||

|||

||||

||||||||||||||||

|||

or | al ||| i puig ||| | ||||||||

|||||||||

l| jue | júlia o

||

||||||

|

|||

|||

||

|||||

|||

|||

|||

|||

|| |

m.o.v. En aquests darrers 30 anys, a Catalunya, l’experiència, la lluita i el saber de moltes dones han obert espais on hem pogut formular pensament fora de l’ordre patriarcal i on hem pogut construir-nos una subjectivitat allunyada del model sexista que teníem assignat quan vam néixer. Idees i conceptes com relació política entre dones, treballs de cura i atenció, ecofeminisme, cultura de la pau, pràctica de la diferència, llibertat femenina, etc. són exemples de la creativitat i riquesa del pensament del moviment feminista.

|||||||||

|

||

|

||| |||

er ot | mercè

||||||

||

|||

|||||||||||

||

||

||

|||

|| |

|||

|||||

|||

d.m.p. El que NO ha canviat des de les primeres Jornades Catalanes de la Dona és el fons del missatge reivindicatiu dels drets de les dones, ja que malauradament després de trenta anys, si mirem la declaració final i li canviem la data, pot passar com a document d’avui 2006. És cert que hi ha hagut avenços en els drets socials, però tot i així la violència vers les dones no ha minvat. La percepció d’una mal entesa igualtat ens col·loca encara en un pla de desigualtat i d’opressió.

|||||

|||

||||||||||||||

|

|||

|||

aj sm | dolor

|| ||

|||||||||

||

|||

||

||

||||

|||||| |||||

||||||

|||

||| |||

|||

||

||| |||

|||

|||

||

|| ||

||

|| |

ut l’evolució del

ctuals?

uin ah a sig

es a al

,q

fe t en m a s pen

fi ns

u te Al

pa re r

e ad t is in

meres jorn les pri ade e d s s

|||

|||

||||||

ri os | milagr

m.r. Penso que, més que evolució, hi ha hagut una revolució simbòlica: el final del patriarcat.


|||

|||

||

|| |||

|||

|||||

|||||||||||

|||

|||

||

|||

|||||||||||||||||

lc ke ||

|||

||

|

||

||||||||||||||||

|

|||||||||

hu ja | |

||||||

|

||

|||

|||

|||||

|||||||||||

|||

| ig ||| imé nez || | | | | | | | | | | | |

|||

||

|||

||

|| ||

|||

||||

||||||||||||||

|||

dr | || ígu ez || | | | | | | | | | | | | | |||

|||

pa re r

||

|||

||

|||

|||

||||||

|

s a c t u al s?

Al te u

a le

||||||||||||||||

a ||| san |||| | encarna

e.s. La Gran Trobada del 2006 té unes característiques diferents de les altres jornades que s’han celebrat a Barcelona des del 1975. Les conquestes de les dones en el feminisme al llarg de trenta anys han permès aconseguir, en molts casos, el principi d’igualtat al qual té dret qualsevol ésser humà. El més important de la Trobada, doncs, no és mostrar les nostres carències, sinó la nostra potència, el que hem fet, el saber que hem acumulat i com, de mica en mica, anem transformant el món relacionant-nos les unes amb les altres. >>>

ad

||||

g.r.g El feminisme ha passat (o ha evolucionat) de ser una paraula que integrava totes les dones per igual a ser un feminisme de la diversitat que ha donat cabuda a la pluralitat d’idees, projectes, pensaments, desitjos, etc. en què cada dona ha trobat el seu espai. Malgrat el treball dut a terme per moltes dones, no s’ha aconseguit que les seves aportacions hagin impregnat la societat on vivim. De tota manera, s’hauria de tenir en compte tot el treball fet durant aquests trenta anys per no haver de començar de nou, sobretot, amb la gent jove.

|||

ig ro | glòria

|||

or n

ns

|| |

||

||

|||

|

m.r. El que hem aconseguit ha estat fruit de totes. Han canviat moltes coses, però la finalitat segueix sent la mateixa, encara que es va realitzant més àmpliament. El moviment feminista ha sigut molt important per al canvi social. Quan vam començar érem quatre gates...

|||

|

|||

ro la | mano

|||

|||

|||

||

|||||||||

|||

||||||||||||||||

|||||

||

||||||

|||||||||||||

|||| |||

|||||

|||

||| |

|| |

:: :: :: | 12

|||

|||

|||

|||

||

||

|||

||

|| || ||

in

fi es

u ,q

m fe t en sigut l’evolu m a a h s ció del pen ina

les prime des de r es a t is j

to as | veren

v.s. La producció de teoria feminista internacional ens influencia i ens desafia. Des del primer congrés, hem avançat en diversos camps específics. En primer lloc, en l’esforç de comprendre el perquè de les múltiples formes de violència contra les dones per poder remeiarles. A més a més, hem avançat en el coneixement i el combat dels efectes de les guerres en les dones. També hem avançat en la invenció i el reconeixement de noves formes de sexualitat. Penso que, en general, hem fet força història. Tant per conèixer com per canviar el món on vivim.


a ob

||||||||||||||||

| ||

|||

|||

|||||||||||||||

||||

|||

|||

tc | erv ||| era | | | | | | | | | | | | | |

|||||||||||||||

||||

|||

||||

|||

|||

|| |

||

lla |

tr va

|||

|||

|||||||||||||||

|

|||

||||

|||

| ||

|||

|||

||||||||||||||||

x|

|||||||||||

||

>>>

|||||

|||

m.b. Tinc unes expectatives molt bones. Crec que s’hi podran trobar moltes coses perquè a l’hora de preparar aquesta trobada s’ha comptat amb molta gent i gent diversa. Hi serem representades totes: mestresses de casa, historiadores, pageses, psicòlogues... Serà una Trobada molt diversa. Totes les que hi treballen són dones amb ganes i capacitat per fer coses estupendes. Penso que hi trobaré tot el que m’agrada i m’interessa. Serà molt enriquidora.

|||

||

|||

ia bòr | mont

|||

|||

m.c. Com sempre, les trobades són una font d’energia. I això ens fa molta falta. Energies positives i revitalitzadores que ens donin pau per deixar fluir conflictes, diferències i cansaments. Que ens donin perspectiva dels nostres límits i de la nostra força transformadora, amb ritmes i èxits diferents. Que resignifiquin el feminisme com una manera de viure, pensar i fer que ja ha donat molts fruits i que segueix essent imprescindible per transformar el món. Que per moltes més dones la política de les dones sigui la política amb què volem transformar el món i ens hi comprometem amb alegria, sense por i amb una infinita paciència i voluntat de relació.

||

ra ser | mont

||

|

|||||||||||

||||||

||

||

||||| |||

|||||

|||

|||

|||

|||

||||||||||||||||

|||

|||

||

|||

||||

|||

||

m.b. La Trobada del juny em sembla una bona oportunitat per prendre el pols a alguns dels feminismes actuals. Aquests events no són sinó una posada en comú d’una feina quotidiana difícil de resumir. Segurament es faran curtes i ens deixaran un regust de cosa inacabada, d’aparador que, per manca d’espai, només mostra un tastet de tanta roba com s’amuntega en caixes dins del magatzem. Són, però, aturades necessàries que possibiliten fer coneixences, que posen veu i rostre a algunes de les persones que donen forma i contingut al que significa ser dones ara i aquí. Per a mi, suposen l’oportunitat d’aprendre i de mostrar-me, amb totes les sorpreses que això depara.

||

|||

||

oi ab | mònic

|| |

||||||||||||||

|||

||||||

||||

||| |||

|| |

|||||||||||

|||

|| ||

|||||

||

|

||||

|||

o e r a q u es t a n

||

|||

|||

ct ati ves p

|||

e

||

xp e

? da

| |||| ||||||||||||||||

es

|| |

Q

es són les te n i u v

|||

|||

||||||

|

ste ae | mart

m.e. No he seguit gaire de prop el procés de la Trobada i, per tant, parlo més del que m’agradaria que fos que no pròpiament d’expectatives. M’agradaria que aquesta trobada contribuís a resituar el lesbianisme en un lloc central dins del feminisme. M’agradaria, també, que la Trobada servís per fer-nos prendre més consciència de totes les diferències que hi seran presents, i també de les absències, les que no hi seran. Finalment, m’agradaria que la Trobada fos un espai per fer balanç del que hem fet i del que hem deixat de fer del 1996 ençà i, sobretot, per pensar com ens projectem cap al futur.

13 | :: :: :: .


||

|||

||||

||||||||||||||

|| |

|||

||

|| ||

|||

||| |||||||||||

|||

|| |

||

|||

||

|||||||||

|||||

||||||

|||

|||

| ||

|||

||| |||||||||||

||

|||

||

|||

||||

| ||

|||

no |

||||||||||||||||

|||||||||||||||

|||||

| |||

||||

|||

|||

|

|||

|||||

||

e or | neus m

||

n.m. Sé que trobaré un espai de relació -de fet, la preparació ja ho està sent- on intentaré donar i rebre tot allò que dos dies de trobades em permetin. Estar i compartir amb tantíssimes dones com serem em donarà força per continuar amb la vida diària i quotidiana; és a dir, vull agafar força col·lectiva. I també establir un munt de contactes que em permetin continuar compartint i coneixent tot allò que durant la preparació i les jornades no em doni temps de fer.

er ot | mercé

o

|||

|||||

||

||

||

||| ||||

|||

||

| ||

|||

||||||||||||

|||

|||||

|||

|||

|||||||||||

||| ||

|||||||||

|||||

|| ||

l.f. Espero gaudir d’aquestes jornades. Algunes de les anteriors van ser per a mi espais on em va agradar apropar-me al moviment feminista. Per això m’agradaria que les Jornades fossin acollidores, sobretot amb aquelles dones que s’hi acosten per primera vegada. M’agradaria que ens fessin avançar i innovar en el pensament i en les maneres de fer. També seria important per a mi que amb el tema de la violència hi hagués més participació que a les Jornades dels “20 anys”, que s’abordés com a tema propi del feminisme i no només de les expertes.

|||

|

sin ois | lucie f

||||||

|||

||

|

|||

a? trobad

||

|||

|||||

|||

||||||||||||||||

|||

m.o. Espero que la Trobada de dones sigui un èxit de participació i assistència i que sigui una mostra de la força i la creativitat del moviment feminista. Confio que podrem fer un repàs de tots els temes pendents i que avançarem ampliant la xarxa de dones i dels grups de dones de Catalunya. Imagino el conjunt com una barreja d’igual i diferent, de personal i col·lectiu, amb arrelament i dinamisme. I per molts anys! >>>

||| |||||||||||

||||| |||

| ||

||

|

|||| |||

||

||

|||

aqu esta nova

|||

es pe r

||||||||||||||||

ta tiv

||||

|| | ||

: :: :: :: | 14

ex p ec

|||

s són les teves

|| |

Quine

|||

|||

|||||

|

va sel | marta

m.s. Tinc l’expectativa que d’aquesta trobada en sortirem pensant no en termes de “conclusions” o de punts i finals, sinó en termes de principis renovadors. Que el que les dones sabem que sabem, ho puguem fer saber gràcies a (re)trobar-nos de manera vivificant, clarament entusiasta i amb les idees ben desplegades. Que recuperem l’alegria en les propostes i que aquestes es puguin viure com una aventura col·lectiva en la qual puguem deixar-nos sobrepassar per allò nou que està emergint entre les dones que s’ han incorporat en aquests darrers anys. Que entre totes fem possible poder trobar-nos en les cruïlles decisives amb noves capacitats per pensar-les i sabent-nos acompanyades, també i inclús, en el dissentiment.


|

|||

||

|

|||

||||||

||||||||||||

|||

|||||

|||||||||| |

|||||

||

ru sc | dolor

|||| |||||||||||||||| ||| ||

||

|

>>>

|||

d.c. En les Jornades del 1976, ens trobàvem en una situació de manca total de drets i llibertats. Un dels fets importants, per a mi, que va coincidir en aquells dies amb les Jornades va ser la tancada que vàrem fer pares i mares a les guarderies de Barcelona per reivindicar que fossin escoles bressol de qualitat i gratuïtes. Les demandes del moment eren: la llei del divorci, la llei de l’avortament, la despenalització de l’adulteri... Malgrat que queden encara algunes reivindicacions pendents, com la de “a igual treball, igual salari”, realment en aquests 30 anys de lluita, hem avançat moltíssim per aconseguir més drets.

|

|||

ell s|

|||

|||

me | zc ||| ano ||| | |||||||||||

||||||||||||||||

|||

||||

||

|||

|||

||||||

||||||||||

|||

|||

||

||

|||

|

||| ||||||||||| |||||

|||

on a|

|||

àr || equ ||| esens | | | | | | | | |

|||

|||

|||

|||

|| |

|| ||

|| |

m.c.r. El context en què vivíem el nostre feminisme els primers anys 70 era ben diferent de l’actual. Tant és així que, en els petits grups d’autoconsciència, les dones maltractades no parlàvem del tema entre nosaltres. Encara ho consideràvem una qüestió personal i, fins i tot, ens feia vergonya. Malgrat la llei de perillositat social i la minoria d’edat legal, crec que aquest aspecte és el més dur que vam viure les dones sotmeses a violència domèstica. Sense oblidar que després ens ha quedat el gran patiment de les filles i dels fills dels maltractadors. Considero que la qüestió dels espais de dones, avui acceptats i d’alguna manera assumits per les administracions, significa un avenç molt important. Malgrat les dificultats de treballar col·lectivament –com podria ser d’una altra manera amb la desvalorització en què hem estat educades?– el sol fet de compartir experiències i també d’avançar amb les més joves ens fa viure amb somnis i esperança.

|||

rd ho | mari c

||||||||||||

||||||||||| ||

|||

|||||

|||||

|||||

|||

|||

|||

|| ||

|||

|||

||

||

||

l.c. La meva percepció, des de la tasca feta en els darrers 14 anys a TAMAIA en el treball de la violència vers les dones, és que, un cop més, les conseqüències de la lluita feminista en relació a la violència ha tingut efectes progressius en el conjunt de la societat -no es poden entendre sense això els avenços en aquest tema- malgrat que, en canvi, el reconeixement d’aquesta lluita sigui limitat i invisible. Com sempre, les dones fem un treball “generós” i “silenciós” envers el conjunt de la societat. Això alhora comporta que fàcilment s’oblidin els continguts més transformadors de les reivindicacions. Per exemple, en aquest tema, la lluita pels recursos, les lleis, etc., no es pot oblidar que s’inscriu en una lluita per la transformació de les causes de la violència. Lluitem per pal·liar els efectes de la violència o lluitem per eradicar-la?

|||

m car

|||

|||

| lluïsa

|||||||||

||| ||

|| ||||

||||||||||||||||

|||||

|||

|||| |||

|||

|||

|||

||

|| | ||

Com creus que ha canviat, si ho ha fet, el context social respecte al feminisme des de les primeres jornades fins ara?

|||

||||||

ó ag | auror

a.g.c. És evident que el context social i polític ha canviat. La societat s’ha fet més oberta i el feminisme ja no es veu com una provocació. El feminisme ha avançat en incidència i en matisos, en pluralitat. La societat, sense reconèixer-ho, ha acceptat el feminisme. Les idees feministes continuen essent necessàries per donar contingut a les polítiques d’igualtat.

15 | :: :: :: :.


|||

|||

|||

|

nm || ||| art ín | | | | | | | | | | | | |

||||||

|

||

|||

|||

||

|||||||||

|||

>>>

|||

|||

na |

|||

m.m.m. Els canvis han estat notables no només en l’àmbit jurídic sinó també en l’existència d’un consens social i polític que es visualitza en la major presència de dones en llocs de presa de decisió i en un major compromís per part de les administracions públiques de fer efectives polítiques de dones en l’àmbit de les seves competències. Els canvis més rellevants, però, corresponen a l’augment de la consciència de les dones per fer realitat la legitimitat dels seus drets. Tanmateix, els canvis cap a una societat que garanteixi la plena igualtat d’oportunitats per a ambdós sexes necessita encara d’una tasca política i social molt més agosarada i contundent que la que hi ha hagut fins ara.

||||||||||||||

||||||||||||

||

|||

|||

|||||

||||||||||||

|||

|||

|||

ró mo | maria

||||

|||||

|||

||

| ||||| |||||||||||

||

ar es |

|||

||

|

|| ||

|||

|

|||||||||||||||

|

||||

||

|||

|||

|

a|

||||||||||||||

|||||

||||

|||

|||

|||

|||

|||

|||

|

||

m.m. Des que el moviment feminista a Catalunya es va manifestar públicament i col·lectivament ara fa 30 anys, moltes coses han canviat des del punt de vista legislatiu, com no podia ser d’altra manera, per adequar l’ordenament jurídic procedent de l’antic règim dictatorial al que va sorgir de la Constitució. Malgrat l’important canvi legislatiu, però, no hem aconseguit canviar la realitat quotidiana en la qual vivim i treballem les dones. Un botó de mostra: la cura dels fills i la gent gran continua aclaparadorament en mans de les dones i encara tenim sous més baixos que els homes per la mateixa feina. Això ens indica que, per molts canvis legislatius que hi hagi, les dones haurem de continuar lluitant per trencar aquest “sostre de vidre” i aconseguir un canvi substancial en la societat.

|||

||||||||||||||

|||

li mo | | | mercè

|| ||

||||

|||

|||

l.g.l. Les primeres jornades es van fer en la lluita per les llibertats i pel règim democràtic, i en elles el feminisme es va expressar des de la seva línia més radical fins a la més reformista. Actualment, ens trobem en una etapa en la qual seguim construint democràcia i la institucionalització reformista aborda problemes de desigualtat en drets.

|| |

||||||||||

|||

n . lu | lola g

|||||

||||||||||||||||

||||||

||||||||||||||

||||||

|||

||||

|||

||||

|||

|||

|||

|||

||

|||

:: :: :: :: | 16

|||

|| |

||

|| || ||

|| ||

Com creus que ha canviat, si ho ha fet, el context social respecte al feminisme des de les primeres jornades fins ara?

||

|||

|||

|||||

||

v oli | maria

m.o. Crec que per a nosaltres les dones, la primera dècada d’aquests 30 anys de feminisme al nostre país va representar un veritable esclat revolucionari. A partir de la presa de consciència i l’autoafirmació, es va establir una diferent relació amb tot el que existia al nostre entorn i, cadascuna en el seu lloc, vàrem lluitar per canviar criteris, formes i costums dins de la política, de la ciència i de la vida en general, i vam aconseguir canvis importants. Penso que, ara, les feministes tenim les coses força clares i sabem que hem de continuar la nostra lluita cap a la nostra pròpia llibertat com a dones; el nostre objectiu és que també ho tingui clar la societat, homes i dones i, sobretot, les noves generacions.


|||

|||

||

||

|

||||

|||

||

|

||| ||||||||||||

|||||| |||

he z|

||| |

|||||

||

c sán | marga

m.s. Vam descobrir el que podíem fer juntes. Han estat uns anys de reivindicacions i d’autoconeixement, vam aconseguir fer sentir les nostres veus. Al llarg d’aquest recorregut, hem anat veient quin paper juguem en aquesta societat, poc a poc hem anat descobrint i valorant el que representa dur a terme la cura dels altres, ser generadores dels afectes, sentir-nos a prop de la terra i la natura... Hem creat pensament i hem buscat formes alternatives de relacionar-nos. Aquest recorregut ha suposat una solidesa pròpia i una lluita personal considerable. Som part essencial de l’equilibri de la vida i hem aconseguit que el feminisme estigui explícitament o implícitament en tots els indrets socials.

|||

||||

||||||||||||||

|||

|

|| ||

|||

|

|||

|||

||||||||||||

||||||

||

l|

|||

|||

|||

|||||

||||||||| |

|||||

|||||

||||||||||

||| ||||

|||

ujo sp | àngel

a.p. En el context sociopolític, hi ha reconeixement a la validesa del nostre discurs, però hem de continuar estant-hi per tal que no es quedi en l’apropiació del mateix i transcendeixi en transformació real de vida, en una millor realitat per a totes i tots. <<||

|||

|||

|||||||||| ||||||

|||

|||

|

||||

||||||||||||||||

|||

|||

|||

||| |||

|||

|||

||||||||||||

|||||||||||||||

|| |

|||

||

||

||

|| ||

|||

|||||

|||

|||

|

a|

|||

|||

Com creus que ha canviat, si ho ha fet, el context social respecte al feminisme des de les primeres jornades fins ara?

||

|||

i| sip | remei

||

|||

|||

|||

|||

||

|||||||||

|||||||||||

|||

t por | carme

c.p. És evident que hi ha hagut un avenç social -no sempre en la mateixa direcció que el moviment feminista-, però l’avenç per a la igualtat d’oportunitats per a les dones s’ha donat. El moviment feminista ha marcat el canvi social, el pensament feminista ha estat capdavanter i no reconegut. Durant molts anys, les institucions han xuclat però no practicat ni concretat allò que nosaltres reivindicàvem i reflexionàvem. Ara, el context institucional ha canviat de forma important: hi ha dones del moviment que han accedit a la gestió de les polítiques públiques i ens reconeixen com a interlocutores i apliquen a la pràctica política allò que vam començar a treballar al moviment feminista. Ara, tenim el repte de trobar un espai comú en la diversitat que hi ha al moviment i assumir que el creixement és tan imprescindible com l’aprofundiment en el nostre treball i les nostres reflexions.

||||||

|||||

||||||||||||||

||||||

|||

|||

||||

|||

|||

|||

|||

|||

||

||

|| || ||

|||

|||||

||

r.s. Penso que el context social sí ha canviat pel que fa al feminisme, perquè s’han recollit moltes reivindicacions feministes, cosa que ha propiciat fins i tot la modificació d’algunes lleis. Crec que sense la lluita feminista, algunes d’aquestes famoses lleis i normatives que afecten la igualtat entre les persones estarien molt lluny d’haver-se aconseguit. Alguns dels canvis importants han estat la visibilització de la violència contra les dones i la presa de consciència sobre aquesta xacra. Tot i que hi ha hagut veus que ens han volgut fer creure que ara hi ha més violència, s’ha demostrat que el que hi ha és una percepció més clara del que significa “violència” i que les dones ja no se senten culpables quan són agredides. Pel que fa a les dones extracomunitàries, crec que, des de les primeres jornades fins ara, la relació i el reconeixement entre autòctones i immigrades està agafant camins molt encertats.

17 | :: :: :: :: .


dones de negre és una xarxa de dones

feministes,

pacifistes i antimilitaristes. Som totes nosaltres, dones de països implicats directament o no en conflictes bèl·lics, que volem solidaritzar-nos i actuar contra les agressions que fomenten les societats patriarcals i militaristes. Desenvolupem iniciatives no violentes i defensem la resistència civil contra la guerra. Volem teixir fils de solidaritat entre dones informant, denunciant i actuant contra tota agressió cap a elles, agressions que configuren un món d’opressió específic i que té lloc a les nostres relacions afectives, en la producció, en la salut, etc.

: :: :: :: :: | 18

Des de fa anys, grups de dones vestides simbòlicament de negre aixequen la seva veu als carrers, espais públics, per denunciar la violència i les guerres, sempre iniciades pels homes, encara que finalment les primeres víctimes de tot conflicte són les dones i els infants.

les va obligar a ser actives denunciant la violació com a arma de guerra, amb accions al carrer, organitzant tallers i coordinant ajuts a les dones víctimes de les diferents guerres de la zona. Són molt actives i continuen fent xerrades, tallers, performance o vigílies per denunciar totes les matances, les violacions i l’horror que es van cometre contra la població civil de l’antiga Iugoslàvia. També s’ha organitzat l’educació alternativa als carrers a través de distribucions de butlletins, pamflets, recollint signatures per diverses iniciatives i preparant performances. Aquestes accions s’han fet coincidir amb dates importants per al moviment internacional de pau i dones.

1988, any en què vuit dones israelianes vestides de negre van sortir per primer cop al carrer, a Jerusalem, per protestar contra l’ocupació d’Israel dels territoris palestins.

A partir de les guerres a Croàcia i Bòsnia, i amb la denúncia de les violacions, es va començar a estendre i ampliar la xarxa de Dones de Negre i van sorgir grups de Dones de Negre a diferents països, les quals han anat formant la Xarxa Internacional de Dones de Negre.

A finals de 1991 es va crear el grup de Belgrad. La guerra de l’antiga Iugoslàvia

Davant del conflicte bèl·lic que s’esdevenia a la zona dels Balcans i de la necessitat

Dones de Negre va néixer a Israel el

||>>

d’unió de dones d’ambdós bàndols de fer conèixer el que estava passant i de denunciar tot allò que s’estava invisibilitzant i de compartir amb dones d’altres països, es van començar a fer diferents trobades de dones per la pau que s’han convertit en la Trobada Internacional de Dones de Negre. Durant deu anys, es van realitzar trobades de tres o quatre dies al mes d’agost a les ciutats de Novi Sad, Tresnjavac, Subotica, Ulcinj. Aquestes trobades manifesten la solidaritat entre les dones sense tenir en compte fronteres, divisions, diferències ètniques, religioses i racials; impulsen la creació de coalicions de dones per la pau, la participació de dones en la resolució no violenta de conflictes, els vincles entre el feminisme i l’antimilitarisme. El 13 d’octubre de 2000, es va dur a terme la Xa Trobada de Dones de Negre fora dels Balcans amb el lema “Si vols la pau, fes-la possible”, i es va realitzar al Parlament Europeu a Brussel·les el dia abans de la manifestació de dones que va organitzar la Marxa Mundial de les Dones.


iiiiiiiiiiiii

| dones x dones

L’agost de 2001 es va fer l’XIa Trobada Internacional de Dones de Negre a Novi Sad. Aquesta ha sigut l’última trobada que s’ha realitzat als Balcans. A partir d’aquest moment, es va decidir que les trobades es fessin cada dos anys als diferents països on hi ha Dones de Negre. La següent trobada es va fer a Marina di Massa (Florència, Itàlia) del 27 al 31 d’agost de 2003. En aquesta trobada, hi van participar Dones de Negre de Japó, de Filipines i una dona convidada d’Iraq. Va ser una trobada amb l’intent de treure les dones dels Balcans de la seva zona per tal que poguessin parlar sense por, amb tranquil·litat, amb solidaritat i en companyia de totes les dones que hi érem presents. Del 12 al 16 d’agost d’aquest any passat, es va celebrar a Jerusalem la XIIIa Trobada Internacional de Dones de Negre. Aquesta trobada ha sigut el record i l’apropament al lloc on va néixer Dones de Negre i la denúncia del conflicte que es pateix a Palestina - Israel. La trobada va servir per aplegar-nos més de 700 dones i debatre sobre una pau justa, articular estratègies d’unió i defendre els drets de les dones i dels pobles. La trobada va consistir en xerrades i tallers sobre el conflicte palestí-israelià: efectes de l’ocupació en la salut, l’educació i la

pobresa femenines; violència de gènere; presoneres polítiques palestines; polítiques de judeïtzació a Cisjordània, Gaza i Jerusalem i la lluita conjunta entre dones dels dos costats. Aquesta trobada va servir per reunir-nos i intercanviar experiències contra l’ocupació i contra tota forma de repressió, per a la creació d’estratègies conjuntes per l’activisme feminista. Es va intentar articular l’activisme feminista com una acció política alternativa que deixi de costat el poder i la dominació i defensi els drets humans individuals i grupals. A la trobada es van realitzar tres accions: l’assistència a la vigília setmanal de Dones de Negre a la plaça Hagar, l’acció contra l’annexió de terres properes al poble de B’ilin, i l’intent d’agrupar internacionals i palestines a Ramallah en el check-point de Qalandia. De la trobada, en va sortir una declaració final i es va acordar difondre la situació de Palestina per tot el món; posicionarse contra l’ocupació i per una pau justa; mantenir i reforçar la xarxa i establir estratègies conjuntes de boicot a productes israelians i a les multinacionals de països que sostenen l’ocupació. I la XIVa Trobada Internacional de Dones de Negre es celebrarà durant la segona quinzena d’agost de 2007 a València. L’elecció de l’Estat Espanyol per realitzar >>>

la pròxima trobada neix de l’existència de molts i diferents grups de Dones de Negre amb trajectòria, feina i història reconegudes. Preparació de la Trobada Internacional de Dones de Negre del 2007. Davant d’aquesta trobada i de tot el que comporta, els grups de Dones de Negre de l’Estat es van reunir a València durant el cap de setmana de l’11 i el 12 de febrer de 2006. En aquesta reunió, hi van ser presents els grups de Dones de Negre de València, Sevilla, Màlaga, Madrid, Cantàbria, Bilbao, Palma de Mallorca, Castelló i Barcelona (Dones x Dones). Aquesta reunió ens va ajudar a compartir pensaments, idees, paraules, inquietuds, pors, i emocions davant d’un gran esdeveniment com serà la nostra trobada, una trobada feta, organitzada, somniada i esperada per tots els grups. Com a referència i punt de partida, tenim les anteriors trobades i això ens ha ajudat a començar a posar les primeres peces d’aquest gran trencaclosques que volem que sigui València 2007, on totes les dones, Dones de Negre ens puguem aplegar i parlar de les nostres experiències i relacions, i del nostre treball per una pau més justa.

www.womeninblack.org www.womeninblack.net

19 | :: :: :: :: :.


las mujeres de verdad tienen curvas,

un al·legat a favor del cos La lluita de les dones pels propis desigs, recreada a partir de les difícils relacions mare-filla que encarnen les protagonistes és l’eix central a l’entorn del qual es desenvolupa la trama de Las mujeres de verdad tienen curvas.

:: :: :: :: :: | 20

El film, basat en l’obra de teatre de Josefina López, descriu els problemes amb què es troba Ana, una noia d’origen mexicà, a l’hora d’encarar el seu futur a la societat nord-americana actual. Un cop acabada l’educació secundària, la protagonista té la intenció d’anar a la universitat, fet que topa amb l’oposició familiar, especialment de la seva mare, per a la qual la màxima aspiració d’una dona ha de ser casar-se i formar una família. Però Ana no compleix ni de bon tros les expectatives maternes, sobretot perquè el seu cos no és l’adequat per “caçar” un home. El conflicte està servit.

Les pressions de la mare perquè la seva filla s’aprimi, una metàfora de la supeditació femenina dins la societat patriarcal, són una constant al llarg de la pel·lícula. Però Ana està a gust amb el seu cos, que no només no és un entrebanc sinó que és el símbol de la seva rebel·lia, d’un procés de presa de consciència que suposa una transgressió d’un sistema que pressiona de manera inclement les dones i el seu cos; en definitiva, un aliat en la seva conquesta d’espais de llibertat que la porta, fins i tot, a renunciar a la seva relació de parella. Perquè Ana sap que mantenir aquesta relació li suposaria coartar la seva llibertat, un preu que no està disposada a pagar. És en la resolució d’aquest pols constant entre la voluntat individual i els condicionants exteriors on resideix un dels principals mèrits del film, perquè tot i que mostra sense embuts en què consisteixen les pressions socials i <<||

familiars sobre les noies, demostra que la felicitat individual passa per l’acceptació del propi cos, un pas previ important per centrar-se en les coses que realment importen. En aquest sentit el títol del film ja és tota una declaració de principis. Primer per ser una afirmació en positiu i, segon, per anomenar el cos de les dones com a punt de partida de la història, i uns cossos que el cinema i els mitjans de comunicació audiovisual han condemnat a la invisibilitat, perquè no es corresponen amb els cànons hegemònics. Invisibilitat que encara es fa més palesa en relació a l’experiència de les immigrades, que només solen aparèixer als mitjans de comunicació per referir-s’hi d’una manera victimista, cosa que contribueix a la perpetuació de determinats prejudicis i estereotips. La posada en escena sorprèn precisament perquè és un fet totalment inaudit que personatges amb aquestes


iiiiiiiiiiiiii

| ressenya | mercè coll | drac màgic

que viu el cos com una presó, com la que podríem esperar en pel·lícules que tracten aquest tema, i és en aquest fet on rau la principal aportació de la realitzadora, amb una clara intenció crítica envers la imposició de valors i estereotips alienants que s’acaben convertint en un llast que impedeix la plena realització de la persona. característiques parlin per si mateixos, omplin la pantalla amb la seva força, com és el cas d’Ana i de la resta de personatges femenins. Però tot i el to optimista de la pel·lícula, que deixa clara la força de voluntat de la protagonista i el poder que té sobre la seva vida, Patricia Cardoso no eludeix cap conflicte falsejant la realitat social en la qual s’inscriuen els personatges, expressats a través dels freqüents retrets que la mare fa a la filla, que no es comporta com una “senyoreta”, que no està per casar-se ni per aprendre a ser una mestressa de casa. La realitzadora es refereix a aquesta pressió, però proposa superar-la a través de portar les coses cap a allò que és veritablement important per a la noia, com el fet de lluitar per anar a la universitat i tenir altres oportunitats i no acarnissar-se en una batalla contra el propi cos. El personatge d’Ana no és una adolescent acomplexada i insegura,

D’aquesta manera, el personatge d’Ana acaba per erigir-se com un símbol de la llibertat femenina quan descobrim que, a més de la desimboltura i l’aplom que té per perseguir i satisfer els seus desigs, també té la capacitat per influir de forma positiva en els altres personatges femenins. Perquè la seva lluita contra les pressions de l’entorn no es restringeix només a ella mateixa i al seu cos, sinó que ho és contra totes les formes d’explotació de les dones, inclosa la que sovint té lloc d’una manera subtil dins la família, exercida per les pròpies mares en determinats contextos socioculturals, quan intenten transmetre a les seves filles els valors en què van ser educades sense tenir en compte els canvis produïts a la societat. Aquesta actitud queda clara en les nombroses i còmiques situacions en què la noia no accedeix a comportar-se com la mare li exigeix: que deixi de menjar dolços, que camini amb altivesa, que vesteixi d’una altra manera, etc. ||>>

L’altre context en què la protagonista es rebel·larà és el taller de confecció de la seva germana. Obligada per la mare a treballar-hi, Ana va descobrint en aquest obrador les inhumanes condicions de treball de les immigrants, la precarietat econòmica, que contrasta amb el fet que fan vestits que es vendran en botigues de luxe i que viuen en un dels països més rics del món; però també surten a la llum altres aspectes com la sobrecàrrega que impliquen les obligacions familiars, l’angoixa que suposa viure en situació d’il·legalitat o la baixa autoestima derivada de la visió negativa que tenen del seu cos. És en aquest espai característic de l’economia submergida, símbol de tota l’opressió d’aquestes dones, on es produirà un acte d’alliberament col·lectiu memorable, com és la seqüència en què, seguint l’exemple d’Ana, totes es despullen i es posen a treballar al ritme de la música. Es tracta d’una situació amb una càrrega política evident per l’al·legat que fa a favor de la diversitat de les dones i de la seva visibilitat en diferents àmbits, perquè es tracta d’immigrants, de mà d’obra explotada i de dones amb un físic no estàndard. L’única que no participa en aquesta catarsi és la mare de la protagonista, presonera del pes de la tradició. A través d’ella podem entendre el paper transmissor

21 | :: :: :: :: :: .


i de pont de les dones del seu origen i generació, immigrants, explotades i habitants dels barris d’hispans dels Estats Units. Dones, la vida de les quals ha consistit en treballar dins i fora de la llar, en el manteniment dels costums i valors heretats dels pares i en l’educar els seus fills i filles d’acord amb aquests. Resulta representativa la seqüència en què la mare exposa els coneixements que té l’obligació de transmetre a la filla: cuinar, cosir, fer content el marit, coneixements que valora com els realment importants per a una dona. Contràriament al paper passiu que tenen els protagonistes masculins en aquest sentit, és la mare qui té tota la responsabilitat d’educar les filles perquè puguin desenvolupar-se en un entorn social que, així com cada cop és menys similar a aquell del qual van emigrar, també es proposa com el més funcional perquè segueix essent, per a moltes dones, l’únic que es coneix en

aquest microcosmos que són els barris d’immigrants. El conflicte entre la mare i la filla, entre tradició i modernitat, també posa al descobert les diferències entre les primeres generacions d’immigrants, que no podien triar el seu destí, aquí exemplificades per la mare però també per la germana d’Ana, que no van tenir cap altra opció que treballar per la supervivència de la família. En contrast, Ana representa una generació que ha pogut anar a l’escola i a la qual se li obren noves possibilitats. Però al mateix temps, es tracta d’una generació que està en un territori indefinit, a cavall entre la cultura dels pares i la seva, que és la dels Estats Units del segle XXI. Marxant a estudiar fora, Ana s’allibera en part d’aquesta situació dual, entre el que li exigeixen a casa i el que li ofereix la societat. Però es una decisió traumàtica per a la mare, que

no està preparada per acceptar la llibertat de la seva filla. Per això la relació entre les dues protagonistes no pot acabar en happy end com acostuma a passar en molts films que aborden les relacions intergeneracionals. Perquè potser es tracta d’un conflicte irresoluble entre elles, pel fet de pertànyer a universos culturals molt diferents i perquè cap de les dues es vol sotmetre als desigs de l’altra. De nou, la pel·lícula sorprèn pel seu compromís amb la realitat, que passa per no defugir el dolor i la incomprensió que hi pot haver dins l’entorn familiar, que es converteix molt sovint en una presó per als més joves. La impossibilitat de les dues protagonistes de reconciliarse, que veiem reflectida quan Anna no es pot acomiadar de la seva mare, és una mostra de la voluntat de la realitzadora de no fer cap concessió que pugui trair la seva voluntat crítica.

: :: :: :: :: :: | 22

Fitxa tècnica

Real Women Have Curves

<<||

Direcció: Patricia Cardoso Guió: George LaVoo i Josefina López Fotografia: Jim Denault So: Edmond J. Coblentz Música: Heitor Pereira Muntatge: Sloan Klevin Producció: Estats Units, 2002 Intérprets: América Ferrera, Lupe Ontiveros, Ingrid Oliu, George López, Brian Sites, Soledad St. Hilaire, Lourdes Pérez, Jorge Cervera Jr, Felipe de Alba Durada: 90 minuts


iiiiiiiiii

| trobada

de dones

52 | :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: ::

inscripció individual Nom Cognoms Adreça Població

CP

Telèfons Adreça electrònica

Quota d’inscripció: 20 euros

Altres aportacions de suport:

* Si no pots fer l’aportació econòmica mínima de 20 euros posa’t en contacte amb la secretaria de la Xarxa Feminista. Igualment si pots aportar més de 20 euros, t’ho agrairem.

Modalitat de Pagaments: aTransferència bancària a Associació Dinamitzadora de la Xarxa Feminista. La Caixa de Pensions, 2100 0835 11 0200613022. a Directament a la secretaria de la Xarxa Feminista.

* Envieu aquesta butlleta i el justificant de pagament a la secretaria de la Xarxa Feminista.

* Hem previst servei de guarderia, cal avisar amb antelació a la secretaria.

i Xarxa Feminista C/. Casp 38 – 08010 Barcelona Telèfon: 93-3026545 Fax: 93-4123996 www.xarxafeminista.org | xarxafem@xarxafeminista.org

número 52 | abril 2006



/caladona52