Issuu on Google+

revista de la llengua i la cultura catalanes

Número 32

Primavera 2013

2,5 euros

Especial Correllengua 2012 Crònica dels actes celebrats a la nació durant l’any 2012


Aquest número especial de L’Escletxa ha estat elaborat per la CAL a partir de les aportacions directes dels organitzadors del Correllengua 2012 d’arreu del país.

DIRECTOR Jaume MARFANY

REDACCIÓ, COORDINACIÓ I DISSENY: Marc PROHOM

REVISIÓ LINGÜÍSTICA: Sagrament TORNER

ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIONS: C. de Muntadas, 24-26 08014 Barcelona Telèfon: 934 159 002 FAX: 934 158 718 a/e: correllengua@cal.cat www.cal.cat

Dipòsit legal: B-19.487-03 Amb el suport de:

Fotografia de portada “La Bèstia Infernal de Masquefa”, gentilesa de la Comissió Organitzadora del Correllengua de Piera 2012


EDICIÓ ESPECIAL DE L’ESCLETXA — CORRELLENGUA 2012

editorial Teniu a les vostres mans una nova edició del número especial de l’Escletxa dedicat al Correllengua. En l’edició de 2012 varen ser moltes les viles, ciutats i barris de la nostra geografia que van veure el pas de la flama de la llengua, el símbol que millor representa la unitat de la llengua i la ferma determinació de vetllar per la seva pervivència. Un any més, el Correllengua ha esdevingut una eina de cohesió entre tots aquells que sentim la necessitat de viure amb normalitat en la nostra llengua i cultura, i també ha constituït un instrument de convit a viure aquest sentiment amb tots aquells i aquelles que encara no el coneixen. A través d’aquest recull que us oferim, la CAL vol dotar de sentit unitari al moviment, per a què es conegui la força que té el Correllengua i el suport que rep arreu. El país està passant per moments de canvi i evolució cap a un futur esperançador que tenim a tocar. Malgrat tot, el present ens demostra que lluny d’afluixar, els atacs i amenaces a la llengua i a la cultura pròpies continuen presents i esdevenen cada cop més agressius. Ho estem vivint a les Balears, a la Franja, al País Valencià, a la Catalunya Nord i, per primer cop en molts anys, també al Principat. Per aquest motiu cal viure la catalanitat amb tota normalitat, sense fatxenderia però amb determinació i amb voluntat d’integració. El Correllengua fa anys que cerca aquests objectius i és per això que continua actiu i viu, i també és per aquest motiu que cal que continuï avançant. Visca el Correllengua! Visca els Països Catalans!

Sumari

pàg.

• El Correllengua 2012, en xifres

4-5

• El Manifest del Correllengua 2012 / Qui és Màrius Serra?

6-7

• El cartell del Correllengua 2012

8

• Ripoll, tret de sortida del Correllengua 2012

9

• Lluís Maria Xirinacs i Enric Valor, dos pensadors cabdals per als Països Catalans

10-11

• El Correllengua 2012 al País Valencià i Eivissa, i l’Acampallengua a Mallorca

12-14

• Figueres i Perpinyà clouen el Correllengua 2012

15

• El mapa del Correllengua 2012, llistat de Correllengües celebrats i llistat de mocions aprovades

16-20

• Crònica dels actes al Principat • Barcelonès i Baix Llobregat guanyen protagonisme • L’Empordà vibra amb el Correllengua • El Maresme, la comarca líder un any més • El Baix Ter manté viva la flama

21-25 26 27-29 30

• El Lluçanès i el Bages bullen d’activitat

31-32

• L’Anoia, cinc mesos celebrant el Correllengua

33-34

• El Vallès es mou a ritme de Correllengua

35-37

• Pirineu i Prepirineu prenen protagonisme

38-39

• El Correllengua recorre de nou el Penedès i el Garraf

39-40

• Les comarques de Ponent responen al CLL

40-42

• El camp de Tarragona i la Conca de Barberà surten al carrer pel Correllengua

43-45

• Les escoles de les Terres de l’Ebre es fan seu el Correllengua

45-47


CORRELLENGUA 2012

El Correllengua 2012, en xifres

L’any 2012, es van organitzar 144 Correllengües al Principat, xifra molt similar a la de l’any anterior

Un any més, i ja en van setze, el Correllengua ha recorregut les terres de parla catalana amb l’objectiu de promoure la llengua i la cultura pròpies del país, des d’una aproximació lúdica i festiva. Les xifres indiquen que el moviment gaudeix de molt bona salut, amb més de 350 actes celebrats arreu de les comarques dels Països Catalans (PPCC), un valor molt proper a l’assolit en edicions anteriors. Només l’illa de Mallorca es desmarca d’aquesta implantació territorial, ja que no es va celebrar Correllengua per haver-se organitzat una nova edició de l’Acampallengua. Globalment, el moviment ha visitat 55 comarques de la nació, de les quals 35 corresponen al Principat, 20 al País Valencià i la restant a l’illa d’Eivissa. Al País Valencià, de nou Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i una munió d’associacions locals, entre elles, els diferents Casals Jaume I han estat els encarregats d’organitzar i coordinar els actes. En conjunt han estat més de 60 les localitats i els barris que han vist passar la flama de la llengua, amb una forta implicació del món educatiu i molt implantat a les comarques del nord, en especial la Plana Alta i la Plana Baixa. De manera similar Eivissa, ha celebrat amb força el Correllengua, gràcies al suport de l’Associació 8 d’Agost i de bona part del món de

l’escola que han fet que el moviment hagi visitat fins a 6 pobles i barris de l’illa, una xifra clarament superior a anys anteriors. Finalment, a la Catalunya Nord, el Correllengua ja fa temps que intenta eixamplar-se per les comarques de l’altra banda dels Pirineus. Enguany, a part del tradicional acte de cloenda a Perpinyà, s’han celebrat actes a Bao i Prada de Conflent. Malauradament, no es té coneixement de Correllengües a Menorca, Andorra i la Franja, deixant de banda l’illa de Mallorca, pels motius abans referits. La CAL ja fa temps que exerceix el paper de coordinació i suport als Correllengües que se celebren, especialment, al Principat. L’any 2012 ha estat un any força positiu pel que fa al nombre de viles, ciutats i barris que han organitzat actes, assolint-se la xifra de 143 Correllengües, molt similar a l’any anterior que va celebrar-ne 146. Tot i aquest lleuger estancament, des de la CAL es creu que l’esforç iniciat l’any 2010 per a cohesionar el moviment, dotant-lo de més instruments i eines per a facilitar la tasca dels organitzadors i millorant la difusió, ha donat fruits i el moviment arrela allí on ja s’hi havia celebrat i mica en mica es va estenent per d’altres municipis. En conjunt, s’han celebrat més de 270 actes, és a dir, jornades de

160 140 120 100 80 60 40 20 0 Gràfica comparativa del nombre de Correllengües celebrats l’any 2010 i 2011 i 2012 al Principat

Pàgina 4

2010 Amb la col·laboració de la CAL

2011

2012

Sense la col·laboració de la CAL


CORRELLENGUA 2012

Repartiment temporal dels CLL al 2012

25 20 15 10 5 0

jun-04 jul-01 jul-02 jul-03 jul-04 ago-01 ago-02 ago-03 ago-04 ago-05 set-01 set-02 set-03 set-04 oct-01 oct-02 oct-03 oct-04 nov-01 nov-02 nov-03 nov-04 Des Gen Feb

Nombre de Correllengües

30

Correllengua, un increment clar respecte l’any anterior que en foren 254. Tot i aquest lleuger increment, hi ha comarques on el moviment no acaba d’arrelar-hi, és a dir, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Pallars Sobirà i la Terra Alta. L’objectiu per als propers Correllengües és, doncs, atansar-se a aquestes comarques i fer que el moviment s’implanti. Malgrat tot, també hi ha comarques on el Correllengua creix, com són els casos del Tarragonès, el Baix Camp, el Barcelonès (especialment a la ciutat de Barcelona), el Pla d’Urgell i el Segrià. Entre els pobles o barris que han organitzat el seu primer Correllengua el 2012 figuren Palafrugell (Baix Empordà), Vilaverd (Conca de Barberà), Alforja (Baix Camp), Torrefarrera (Segrià), el Prat de Llobregat (Baix Llobregat), Sant Pol de Mar (Maresme) o el Poal (Pla d’Urgell), mentre que d’altres l’han tornat a rescatar, com són Vandellòs (Baix Camp), Linyola (Pla d’Urgell), Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), Monistrol de Montserrat (Baix Llobregat) o Tarragona (Tarragonès). Capítol a part mereix el cas de la ciutat de Barcelona, on per primer cop s’hi han organitzat 9 Correllengües diferents, gràcies a les incorporacions dels barris de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni, Sarrià, les Corts i el Raval, de la mà, en aquest darrer cas, dels estudiants de la Universitat de Barcelona.

La diversitat del moviment es manifesta en la mida dels municipis que són capaços d’organitzar-lo, des dels més menuts, com Santa Eulàlia de Puig-oriol (Lluçanès), Montferri (Alt Camp) o els Guiamets (Priorat), que no arriben als 400 habitants, fins a capitals de comarca com Valls, Vilanova i la Geltrú, o ciutats de la conurbació barcelonina com L’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet o Sabadell.

El Correllengua creix en implantació a comarques com el Tarragonès, el Segrià i a la ciutat de Barcelona

Des d’un punt de vista temporal, és a dir, com es reparteix el calendari de Correllengües de juliol a novembre, es pot comprovar com continua essent l’octubre el mes del Correllengua. Així, el desè mes de l’any concentra el 53% del total, amb una especial acumulació durant la segona quinzena, amb el 34% sobre el total. Finalment, un dels objectius de la CAL des de fa uns anys, ha estat la tasca d’aglutinar tots els organitzadors locals sota el paraigües de l’entitat, oferint-los materials, recursos i una plataforma per a difondre les activitats. En aquest sentit, cada cop són més els que es posen en contacte amb la CAL per a rebre suport, i concretament el 90% dels Correllengües organitzats s’han adreçat a la CAL, dotant el moviment de més cohesió i sentit unitari.

Pàgina 5


CORRELLENGUA 2012

El Manifest del Correllengua 2012 La lectura del Manifest del Correllengua, juntament amb l’entrada de la flama de la llengua, és l’element que dóna cohesió i sentit unitari a tots els actes que se celebren arreu. Des dels seus inicis, la CAL encarrega l’elaboració del Manifest a una persona que hagi manifestat sense complexes el seu compromís envers el país i la llengua. L’any 2012, es va considerar oportú concedir l’honor de confeccionar el text del Manifest al periodista, enigmista i escriptor Màrius Serra. El manifest es va fer públic en el decurs de la 11a edició dels Premis Joan Coromines, celebrats a la sala Nova Aliança de Mataró el 5 de maig i va ser ell mateix, encara que de manera virtual, qui el va llegir. Tot seguit reproduïm el seu contingut: Cartell dels XI Premis Joan Coromines, on es va presentar el manifest del Correllengua 2012

L’escriptor i enigmista Màrius Serra fou l’encarregat d’elaborar el Manifest del Correllengua 2012

Pàgina 6

Ara és l’hora: compte enrere La llengua és un ésser viu que evoluciona constantment, a còpia de girs genuïns i d’aportacions espúries. La llengua ens permet establir el terreny de joc on transcorren les nostres vides des de la infància. Quan, de menuts, l’àvia ens pica la mà després de fer-nos jugar a ralet ralet engega el nostre relat. Un relat que ens esculpeix la identitat. Cada llengua que aprenem és un nou terreny de joc i més afortunats serem com més terrenys siguem capaços de transitar. Però no ens equivoquéssim pas: en serem més capaços com més dominem la llengua de l’àvia, la del ralet i la del relat, que sempre és la font de totes les altres, encara que l’àvia no parli una llengua multimilionària en usuaris sinó una llengua que parlen poques àvies. Ara la llengua de les nostres àvies ja ha entrat al sistema educatiu d’una manera inequívoca a bona part del país, i convé que la immersió lingüística es mantingui. Però molts catalans d’una certa edat vam experimentar en algun moment del passat la meravellosa descoberta de la nostra pròpia llengua. El descobriment que el coixí sonor de l’entorn familiar era, també, una llengua de cultura que ens permetia establir tota mena de relacions amb l’univers. Aquesta simple

constatació va molt més enllà de les consignes i els interessos embastardits dels que fan servir la llengua d’arma llancívola, i com que la llancen, tampoc no s’hi fixen gaire. El camí de la consciència lingüística equival a l’aventura més colossal que ha viscut mai la humanitat: el coneixement amplificat per la curiositat i el bandejament dels prejudicis. Ara, més que mai, és important aquest Correllengua que recorre els Països Catalans: totes aquelles terres en les quals dius bon dia i et responen bon dia. Vivim al món del qui-nocorre-vola, però com que alguns de seguida que ens posem a córrer una mica ja traiem la llengua, abans de córrer farem un compte enrere prou explicatiu perquè tot quedi dit clar i català, i això no sembli Can Seixanta. Comencem, doncs, el compte enrere d’aquest Correllengua: 10. La llengua és la deu d’on brolla el pensament i, per tant, el català és una font de plaer de cal déu. 9. Mirem endavant i enrere, tan aviat front com clatell, i així ho fem perquè ens exalta el nou i ens enamora el vell. 8. Prou avesats com estem a que ens facin el buit, sempre trobem la manera d’omplir les paraules de sentit. 7. De vegades podem ser saberuts i una mica setciències, però la nostra set de coneixement ens redimeix. 6. El subjuntiu és el nostre mode verbal: si ho volguessis, si somiessis, si lluitessis, si parlessis, si fessis... Sí, sí, sí, sis. 5. Sing vol dir cantar en anglès, i cinc són els dits de la mà estesa que ha de trobar tothom qui vol aprendre català. 4. Podem semblar quatre gats, però quatre són les barres que ens agermanen i ens quadrupliquen els mots.


CORRELLENGUA 2012

3. Sovint hem d’exercir de mestres, però si mostrem els tresors de la llengua tothom l’aprèn en un tres i no res.

0. No serem pas un zero a l’esquerra. Ho direm del dret i del revés, perquè ressoni el nom de la nostra llengua:

2. Als Països Catalans hi ha bons vins de bones D.O.s. El tast de la llengua s’hi ha d’assemblar: ha de ser agradós.

Català a l’atac! Català, ara a l’atac! Visca el Correllengua 2012! Visca els Països Catalans!

1. A tots els que no parlen ni deixen parlar la seua llengua perquè els la tapa el soroll de la Fórmula U, tururut!

important aquest Correllengua que recorre els Països Catalans: totes aquelles terres en les quals dius bon dia i et responen bon dia”

Qui és Màrius Serra? Màrius Serra i Roig neix a Barcelona l'any 1963. És escriptor i enigmista. L'any 1987 es llicencia en Filologia Anglesa i publica els seus primers llibres. Des de llavors la seva activitat creativa gira al voltant de la literatura, la comunicació i el joc. Ha publicat llibres de relats, novel·les i traduccions d'autors anglosaxons. Especialitzat en jocs de paraules, col·labora habitualment al diari Avui, a La Vanguardia i a Catalunya Ràdio. D'entre les seves obres destaquen les novel·les Mon oncle, premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1994, AblanatanalbA (1999) i el llibre de relats La vida normal, guardonat l'any 1999 amb el premi Ciutat de Barcelona de Literatura en català. El seu assaig Verbàlia ha estat guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or i Lletra d'Or (2001), l'any 2006, la seva novel·la Farsa guanya el Premi Ramon Llull i el 2012 és guardonat amb el Sant Jordi de novel·la per Plans de futur.

“Ara, més que mai, és

Serra és un habitual col·laborador del Correllengua, i ha intervingut en diversos col·loquis, xerrades i ponències sobre llengua. (text extret parcialment del web www.escriptors.cat)

Màrius Serra (fragment del Manifest del CLL 2012)

Captació del vídeo on Màrius Serra fa la lectura del Manifest del Correllengua 2012

Els autors dels manifestos del CLL Des del 2008, els Premis Joan Coromines organitzats per la CAL s’han convertit en el primer acte del Correllengua. Durant la nit de lliurament dels premis, es fa públic el contingut del Manifest i, sempre que és possible, el propi autor/a

realitza una breu conferència i fa la primer lectura. Per la seva importància, aquest document s’encarrega sempre a una persona d’especial rellevància i compromís envers la llengua i el país.

Els darrers anys, els autors dels manifestos han estat: Isabel-Clara Simó (2008), Víctor Alexandre (2009), Patrícia Gabancho (2010), Cesk Freixas (2011) i Màrius Serra (2012).

Pàgina 7


CORRELLENGUA 2012

El Cartell del Correllengua 2012 L’any 2011, la CAL va convocar el 1r concurs del cartell del Correllengua. La intenció era clara, fer partícip a tothom que ho desitgés del disseny de la imatge comuna i més àmpliament estesa del moviment. El cartell ràpidament s’associa amb la iniciativa i fa que esdevingui un element comú en tots els actes que s’organitzen i, per tant, es converteix en un element que els cohesiona. El 2012, la CAL va tornar a convocar una nova edició del concurs, que havia d’incorporar en el seu disseny algun element lligat a la figura del personatge homenatjat el 2012: Lluís Maria Xirinacs. Disseny guanyador del 2n concurs del Cartell del Correllengua

Pàgina 8

Durant els mesos de febrer i març de 2012 es va fer arribar les bases del concurs a tots els socis i sòcies, als organitzadors locals de Correllengua i a una àmplia mostra d’escoles i acadèmies de disseny. També es va fer públic a través del web i de les xarxes socials. La resposta va ser prou satisfactòria, tant pel que fa al nombre d’obres rebudes com pel que fa a la seva qualitat.

Concretament es van rebre un total de nou cartells. Al jurat li va resultar difícil escollir l’obra guanyadora però finalment es va decantar pel cartell presentat sota el pseudònim “Des de la presó”, per la seva força i simbolisme, i que va recaure en la persona de Gemma Navidad i Navarro, veïna de Breda. El lliurament del premi (300 €) es va fer efectiu durant la celebració dels 11ens Premis Joan Coromines 2012 que se celebraren a Mataró el 5 de maig, moment en què també es va fer públic el cartell vencedor. En reconeixement a tots els autors i autores que van participar al concurs, tot seguit reproduïm les seves obres.


CORRELLENGUA 2012

Ripoll, tret de sortida del Correllengua 2012 Des dels seus inicis, el Correllengua ha estat la plataforma perfecta per al record d’aquelles persones que s’han significat per la seva vàlua i estima envers la llengua, el país i la seva gent. Des del 2008, la CAL va decidir reforçar aquest objectiu, fent que l’inici anual del Correllengua tingués un caràcter més solemne, i que arrenqués en un indret amb un fort contingut simbòlic amb el personatge homenatjat. L’1 de juliol de 2012, la capital del Ripollès va ser l'escollida per a donar el tret de sortida al Correllengua 2012 per la seva forta vinculació amb la figura de Lluís Maria Xirinacs, el filòsof i pensador que ens havia deixat feia cinc anys i que sempre es va significar per la seva estima i compromís envers el país, la llengua i la seva gent. Per aquest motiu, bona part dels actes es van centrar a homenatjar-lo, essent especialment emotiu l’acte celebrat al migdia al pla de Can Pegot (Ogassa), a l’entorn del monòlit que el recorda i que va ser el marc perfecte per a l’encesa de la Flama del Correllengua 2012, símbol de la voluntat de pervivència de la nostra llengua. Ja a la tarda, van tenir lloc els actes més festius amb una multitudinària cercavila pels carrers i places de Ripoll i que va comptar amb la participació dels Diables, els Grallers i els Gegants de Ripoll, i els Grallers d’Ogassa, Campdevànol i Ribes. Tot seguit, la plaça de la Lira va acollir la resta d’activitats amb especial

Plaça de la Lira de Ripoll, durant la glossa de l’escriptora Isabel-Clara Simó atenció per als més menuts que van elaborar un mural en record a Xirinacs i van gaudir amb el muntatge del trencaclosques dels Països Catalans. La benvinguda de Miquel Casas (de la Coordinadora del Correllengua de Ripoll) i Jordi Munell (alcalde de Ripoll), va donar pas a l’actuació de l’Esbart Dansaire Eudald Coma de Ribes de Freser i el grup de música tradicional Els Randallaires. A mitja tarda, es van esdevenir els actes més reivindicatius amb la lectura del Manifest del Correllengua 2012, elaborat per l’escriptor Màrius Serra, i que va ser llegit per Jordi Mascarella, i el parlament de l’escriptora Isabel-Clara Simó, que va glossar la figura de Xirinacs i la importància del Correllengua. En acabar, l’emotiu espectacle poeticomusical “Amb tu” de Jaume Calatayud i Vicente Monera va repassar la vida i obra de Xirinacs, tot combinat amb poemes musicats de grans autors catalans. Finalment, Pep Ribas, president de la CAL, va dirigir unes breus paraules de cloenda, tot exhortant els assistents a celebrar i a militar en la catalanitat sense complexos.

Cartell promocional de l’acte d’inici del CLL 2012

A la nit, el concert jove reivindicatiu del català a l’escola, amb la participació de No em fotis i diversos punxadiscos, va cloure els actes.

Al pla de Can Pegot es va encendre la flama del Correllengua 2012

Amb l’inici a Ripoll s’encetava la temporada del Correllengua 2012 que s’allargà fins al proper 10 de novembre amb la clausura conjunta a Figueres i Perpinyà.

Pàgina 9


CORRELLENGUA 2012

Lluís Maria Xirinacs i Joan Fuster, dos pensadors cabdals per als Països Catalans Tot i el marcat caràcter lúdic i festiu, el Correllengua ha volgut ser sempre una eina per a rescatar de l’oblit la vida i obra d’escriptors, artistes o activistes que s’han significat pel seu compromís envers la llengua i el país. L’any 2012, al conjunt de la nació es va voler recordar l’empremta de dues figures de pes: Lluís Maria Xirinacs, en record al cinquè aniversari de la seva desaparició, i l’escriptor de Sueca Joan Fuster, en compliment del 50è aniversari de la publicació de l’obra Nosaltres els valencians. Tot seguit donem alguns detalls de les seves biografies, amb especial atenció a la vida i obra de Xirinacs, l’autor homenatjat per la CAL.

Lluís Maria Xirinacs i Joan Fuster, homenatjats el CLL 2012

La trajectòria vital i el pensament de Lluís Maria Xirinacs i Damians (1932-2007) és un exemple de fidelitat i compromís envers el país, la seva gent i la seva llengua. Durant tota la seva vida va lluitar, des de la paraula i la no violència, per a l’assoliment de les llibertats del nostre poble i per la seva dignitat. Fill d’una família barcelonina benestant, burgesa i catòlica, aviat se li despertà un profund interès per la filosofia i l’espiritualitat que el portaren a iniciar els estudis de sacerdot. En els anys de formació, va mostrar ja el que seria posteriorment el leitmotiv de la seva vida, la constant recerca de la comprensió de tot allò que l’inquietava i el posar en qüestió qualsevol idea preestablerta. Aquesta postura topà frontalment amb l’església oficial, que el va castigar i marginar en diverses ocasions, com l’any 1963 quan va interpel·lar a la policia per les tortures a què van sotmetre diversos estudiants, o l’any 1966 quan fou expulsat de la diòcesi de Solsona després de la participació a la Caputxinada. Aquesta situació el portà a abdicar de l’església un any més tard. Un dels episodis més recordats de Xirinacs foren les repetides vagues de fam que entre 1969 i 1975 va protagonitzar en protesta per les injustícies socials i polítiques comeses pel règim franquista. Una d’elles, de 42 dies de durada, va estar a punt de costar-li la vida. Fou en aquest interval de temps, quan es va constituir

Pàgina 10

l’Assemblea de Catalunya (el 1971), una plataforma unitària que agrupava l’oposició catalana, política i social contra la dictadura de Franco. L’Assemblea es sustentava en quatre punts: la reivindicació de les llibertats socials i polítiques, l’amnistia per als presos polítics, el restabliment de l’Estatut d’Autonomia de 1932 com a pas previ per a l’autodeterminació i la coordinació d’aquestes accions amb la resta de forces democràtiques de l’estat espanyol. El 1975, i durant any i mig, va dur a terme una de les seves accions més recordades: la protesta davant la presó Model en demanda de l’amnistia per als presos polítics i fou durant aquest període en què fou apallissat brutalment per la policia. Iniciada la transició, Xirinacs va fer el salt a la política i va esdevenir senador entre 1977 i 1979, mostrant-se molt crític amb el redactat de la Constitució que finalment fou aprovada. Durant aquest període percep la desafecció de la classe política catalana, que el veien com un problema i ràpidament l’obliden. Acabat el pas per la política, se centra en l’aprofundiment del seu pensament i model filosòfic, creant la Fundació Randa i publicant diversos llibres. Entre 1993 i 1997 va escriure La traïció dels líders, obra en què denuncia la transició política, els seus líders i la submissió dels partits polítics. A principis de l’any 2000, Xirinacs reapareix a

El febrer de 1976, Xirinacs participà en les manifestacions de suport a l’amnistia dels presos polítics, pel què fou apallissat per la policia


CORRELLENGUA 2012

l’escena pública amb la seva plantada a la Plaça de Sant Jaume per a reclamar l’inici de l’Assemblea dels Països Catalans, per a poder preparar l’emancipació de la nació. Uns mesos més tard abandonà l’acció per problemes de salut. També fou recordat per les seves paraules al Fossar de les Moreres el 2002, on justificava l’existència d’ETA i Batasuna com a reacció davant la violència i repressió de l’estat espanyol. Aquestes declaracions li van valer el processament judicial. El 6 d’agost de 2007, a la diada del seu 75è aniversari emprengué la seva darrera marxa al paratge que ell tant estimava, al pla de can Pegot. Dies més tard, el seu cos fou trobat i també ho fou el seu darrer escrit “Acte de sobirania”. En un moment històric com l’actual, en el què el poble reclama el dret a poder decidir el seu futur, el llegat de Xirinacs esdevé més viu que mai. Però no només fou Xirinacs la figura recordada el 2012. També ho fou Joan Fuster en complirse els 50 anys de la publicació de la seva obra cabdal: Nosaltres els valencians. Aquesta obra, que fou la primera editada per l’editorial Edicions 62, va marcar el rumb d’unes quantes generacions nacionalistes valencianes, tot aprofundint en els orígens històrics i culturals del País Valencià i en els seus problemes d’identitat. Aquesta obra respon el que el mateix Fuster planteja en les seves primeres planes: desxifrar el que som els valencians.

A Nosaltres, els valencians, Fuster afirmava que no havia trobat mai una reflexió realment seriosa sobre la identitat del poble valencià i que per aquest motiu es considerava obligat a desxifrarla, trencava amb el valencianisme precedent, en considerar-lo "provincial" i "sucursalista", i trencava també amb el treball històric i sociològic realitzat fins aquell moment, acusantlo de patir d'una "deplorable i indecorosa miopia 'nacional'. Igualment, Fuster declara que els territoris de "parla catalana" del País Valencià tindrien com a únic "futur normal" la incorporació a una entitat "supraregional", els Països Catalans. En paraules d’Ernest Lluch, l’obra de Fuster, “va separar la història de la nostra prehistòria”.

El 2012, es va organitzar una exposició sobre l’impacte de l’obra de Joan Fuster, al Palau Robert de Barcelona

Autors homenatjats en les darreres edicions Durant força anys, el Correllengua s’estructurava en quatre columnes que estaven dedicades a escriptors i escriptores de renom. A cada columna se li assignava un conjunt de comarques amb l’objectiu que els diferents pobles els hi dediquessin alguns dels actes. Així, els anys 2005 i

2006 els autors recordats foren Guillem d’Efak, Avel·lí Artís Gener “Tísner”, Jesús Moncada i Ovidi Montllor, mentre que els dos anys següents, 2007 i 2008, es van homenatjar Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Pere Quart i Jaume Fuster.

Portada del llibre “Nosaltres els valencians”

“Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers. Però una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar la vida en el seu alliberament i defensa.” Lluís Maria Xirinacs (fragment d’Acte de Sobirania)

Des de fa quatre anys però, la CAL va decidir que el Correllengua es dediqués en exclusiva a un escriptor, del qual se’n commemorés alguna circumstància rellevant. Així, l’any 2009 es va dedicar a Manuel de Pedrolo, el 2010 a Salvador Espriu i el 2011 a Joan Oliver (Pere Quart).

Pàgina 11


CORRELLENGUA 2012

El Correllengua 2012 al País Valencià Des del País Valencià, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ens va fer arribar una breu crònica del pas del Correllengua 2012 per les comarques del sud, que tot seguit us reproduïm.

A dalt, cartell dels actes de Correllengua a Alcoi (Alcoià) i a baix el pas de la flama de la llengua a Elx (Baix Vinalopó)

ACPV organitza cada any el Correllengua del País Valencià durant la segona quinzena de setembre i tot el mes d’octubre. A diferència de la diada del 25 d’abril, que té com a acte central la convocatòria d’una manifestació a la ciutat de València, el Correllengua està pensat, primer, com un acte descentralitzat i, en segon lloc, com un programa de contingut no “polític”, sinó enfocat als xiquets i als més joves. Desenes d’entitats locals i comarcals, provinents de molts àmbits (lúdics, culturals, esportius, musicals, festius, pedagògics, gastronòmics...) col·laboren amb Acció Cultural per fer possible cada any una infinitat d’actes amb l’objectiu de mostrar la necessitat de treballar tots plegats per tal que la llengua catalana ocupi el lloc que li pertoca en la nostra societat. El Correllengua es vertebra amb el pas de la Flama, que és l’element simbòlic i cohesionador de tota aquesta iniciativa, per les diferents poblacions del país. Al seu pas es realitzen, en l’àmbit local, tota mena d’activitats de caire lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu: música i balls populars, actes gastronòmics, cercaviles, teatre al carrer, concerts, xerrades, taules rodones, programes de ràdio i televisió... amb l’objectiu de mostrar la vitalitat de la nostra llengua i cultura i d’implicar tothom en la defensa de la llengua catalana. Un aspecte molt important és la incidència en el món escolar. És un aspecte que cal potenciar, incrementant el nombre d’escoles que hi participen i animant els professors a fer que els xiquets intervinguen activament, mitjançant dibuixos, lectura de poemes, cançons, danses... Cada any s’organitza al voltant de la tria d’un autor en funció de les commemoracions (i és per això que el 2012, 50è aniversari de “Nosaltres els valencians”, s’ha triat Joan Fuster) i, entorn la seua figura i obra, es crea un material pedagògic (auques i unitats didàctiques per a

Pàgina 12

cada nivell educatiu) que és treballat a l’aula i en activitats en forma de tallers escolars. També és una eina per donar a conèixer la nostra llengua i cultura a les persones que, nouvingudes o no, encara no la coneixen, i una manera festiva i oberta de celebrar la valencianitat al carrer, de manera desacomplexada. Cal insistir en el tema de la immigració, perquè és molt important mostrar i destacar la integració dels "nous valencians" a la llengua, si cal amb una mena de "discriminació positiva" de la seua presència en els actes, tant a les escoles com al carrer, per exemple, el fet que siga un immigrant qui puga llegir el Manifest. La llista d’actes realitzats és llarga i diversa, i un dels moments centrals de la campanya és la manifestació del 9 d’octubre a la ciutat de València per commemorar l’entrada de Jaume I i la incorporació del futur Regne de València a la Corona catalana. A causa d’aquest caràcter descentralitzat, fonamentalment lingüístic i de baix “perfil polític”, el Correllengua té menys incidència als mitjans de comunicació que no el 25 d’abril, però és igualment important, ja que implica un treball de base, en l’àmbit local i amb la participació de persones voluntàries, socis i simpatitzants, de totes les edats i perfils sociològics. Perquè és precisament aquest teixit cívic el que ha permès els avanços que s’han fet al País Valencià en favor de la normalització del català, a l’ensenyament, al carrer, al comerç i a qualsevol àmbit d’ús. I serà només l’enfortiment d’aquest teixit el que ens permetrà fer noves passes endavant per a guanyar noves quotes d’ús social.

Xiquets i xiquetes celebren el Correllengua a l’Alcora (Alcalatén)


CORRELLENGUA 2012

Mallorca celebra de nou l’Acampallengua Com és sabut, el Correllengua a Mallorca el coordina i impulsa Joves de Mallorca per la Llengua. A diferència del País Valencià o del Principat, a Mallorca el Correllengua es combina amb una altra celebració: l’Acampallengua. L'Acampallengua va néixer l'any 1997 i es tracta d'una trobada juvenil que té lloc cada any en un municipi diferent de Mallorca, amb l'objectiu de mobilitzar els joves a favor de la llengua catalana. L'activitat parteix d'un doble vessant, lúdic i reivindicatiu. Lúdic perquè als joves els és important passar-s’ho bé, i reivindicatiu perquè s’ha de continuar exigint a les institucions i al conjunt de la societat que s'impliquin a favor del procés de normalització lingüística. L'Acampallengua inclou diferents elements de la cultura, des dels més tradicionals als més moderns i avantguardistes. Els dos moments més importants de la trobada són l'Assemblea, que aprova cada any un manifest reivindicant un major impuls a la llengua catalana; i el concert, que inclou els grups punters del panorama musical català. Aquestes i desenes més d’activitats tenen com a objectiu demostrar que es pot viure en català. A l’edició de 2012, Manacor va ser la ciutat escollida per a acollir l’Acampallengua que es va celebrar els dies 2 i 3 de juny amb un gran èxit de participació. Des d’un punt de vista reivindicatiu, l’Assemblea va emetre un manifest en el que es denunciava durament la ferotge persecució de la llengua catalana impulsada pel govern balear del PP, i del seu president José

Vista parcial de la zona d’acampada de la trobada. Imatge: diari dBalears Ramón Bauzá, i on s’encoratjava la societat balear a continuar plantant cara i a defensar la llengua pròpia. Pel que fa al capítol més festiu, l’Acampallengua va acollir les actuacions de grups punters, com Antònia Font, Ocults, Eskassos o Rapsodes, i una àmplia mostra de cultura popular encapçalada per un concorregut correfoc, la cercavila dels gegants de Manacor i la ballada de danses locals.

“Demanam que el coneixement de la llengua pròpia de Mallorca sigui un requisit pels funcionaris, tant locals, com estatals, que hagin de tractar amb la societat mallorquina ” Fragment del manifest de l’Acampallengua 2012

Des de 1997, la trobada ha tingut nombroses edicions: Inca (1997), Santa Ponça (1998), Alcúdia (2000), Felanitx (2001), Binissalem (2002), Pollença (2004), Porreres (2005), Esporles (2006), Son Servera (2008), sa Pobla (2009), Ferreries (2010), Campos (2011) i el 2012 fou el torn per a Manacor. La participació dels joves ha anat en augment en cada ocasió. De les 2.000 persones d'Inca a les 18.000 de Campos o Manacor, diverses generacions de mallorquins i mallorquines han tingut l'Acampallengua com a un referent ineludible de la lluita per la llengua.

Cartell oficial de l’Acampallengua 2012 celebrat a Manacor

Una dotzena de gegants participaren a la cercavila inaugural de Pàgina 13


CORRELLENGUA 2012

El Correllengua a Eivissa Com en el cas de Mallorca, Eivissa va celebrar un Correllengua molt marcat per la situació política que es viu a les Balears i la croada contra la llengua propiciada pel govern popular de Bauzá. L’Associació Vuit d’Agost, que coordina els actes a l’illa, va aprofitar l’acte central, celebrat a la ciutat d’Eivissa el 24 de novembre, per a exigir al govern el retorn al consens polític que va originar la llei de Normalització Lingüística de 1986 i que la llengua catalana esdevingui la llengua base del sistema educatiu. La reivindicació va donar pas a la festa, amb l’organització de diversos tallers sobre llengua i cultura i el correfoc de la colla Es Mals Esperits, tot plegat al passeig de s’Alamera. En acabar, es va poder gaudir d’un sopar popular.

Cartell promocional dels actes centrals del CLL 2012 a la ciutat d’Eivissa

Però no va ser pas aquest l’únic acte a l’illa, ja que en jornades anteriors, la flama de la llengua es va atansar a diverses escoles i instituts. A la mateixa ciutat d’Eivissa, l’IES Sa Blanca Dona va dedicar dues jornades al Correllengua amb una xerrada de Madiop Diagne i una cursa reivindicativa pels voltants del centre amb la

Xerrada de Toni Manonelles, l’autor del llibre “En Lluc Daifa i es horts de ses Feixes”, a l’IES Eivissa presència de la torxa de la llengua. També l’IES Sant Agustí va dedicar tot un dia a reflexionar sobre com eixamplar l’ús de la llengua al centre, centrant l’atenció en aquells alumnes nouvinguts, que descobreixen per primer cop la presència del català. La manera més plàstica per a mostrar el recolzament al català a l’escola va ser la formació d’un gran llaç per la llengua. A l’IES Eivissa, varen recordar la figura de Lluc Daifa, el personatge literari creat per Toni Manonelles, que relata la realitat històrica de l’illa al segle XVI. A Sant Llorenç de Balàfia, l’IES local va programar diverses activitats entre el 12 de novembre i el 5 de desembre, entre les que destacaren el treball que varen realitzar els alumnes a l’entorn de com fomentar l’ús de la llengua, i els concursos “Tria la teva paraula preferida” i d’Scrabble en català. A Santa Eulària des Riu, els alumnes de l’escola Xac es concentraren al passeig de s’Alamera de la població, on es va celebrar una cursa de relleus de la flama de la llengua i posteriorment una gimcana lingüística. En acabar, i ja al centre, es va poder gaudir d’un concert a càrrec dels mateixos alumnes.

Formació d’un gran llaç pel català a l’IES Sant Agustí d’Eivissa (dalt) i encesa de la flama de la llengua per part dels alumnes de l’IES Xac de Santa Eulària des Riu (baix)

Pàgina 14

El Correllengua eivissenc gaudeix de bona salut i creix el seu suport, especialment entre els més joves que continuen volent xerrar en la seva llengua.


CORRELLENGUA 2012

Figueres i Perpinyà clouen el CLL 2012 Per primer cop des de la creació del Correllengua, l’acte de cloenda es va fer de manera compartida entre dues ciutats del nord de la nostra geografia: Figueres i Perpinyà. Això fou possible, un cop més, gràcies a l’esforç i implicació de persones i entitats com Aire Nou de Bao, la Federació d’entitats, el Casal de Perpinyà, la pròpia CAL, i per primer cop Òmnium Cultural de l’Alt Empordà. Els actes de tancament es van dur a terme el dissabte 10 de novembre. Al matí Figueres va protagonitzar un exitós preàmbul dels actes nordcatalans, amb la programació de diverses activitats a la plaça de Catalunya. Entre aquestes destacaren la lectura de poemes, a càrrec de diferents poetes locals, la presència dels Motards per la Independència i un dinar popular que va aglutinar més d’un centenar de persones. Durant la setmana prèvia, es van dedicar diversos actes a la figura de Lluís Maria Xirinacs, com l’exposició sobre la seva vida i pensament que s’instal·là a la biblioteca Carles Fages de Climent, o la conferència “Xirinacs, de la resistència a la consciència” que va omplir la Sala Abdó Terrades del Casino Menescal.

Països Catalans. Per aquest motiu, els actes es van iniciar amb una paròdia de l'ensenyament tradicional francès i van continuar amb la manifestació que va aglutinar col·lectius i entitats de banda i banda dels Pirineus. Posteriorment, es va fer la lectura del Manifest del Correllengua a càrrec de representants dels diferents territoris de parla catalana i es va donar pas a la marxa de torxes. Les activitats es van tancar amb els concerts, a la Casa Musical, de Tribute to Jamaican Music, Dekrèpits i Ebri Knight. Però no va ser aquest darrer acte l’únic que va tenir lloc a la Catalunya Nord. Afortunadament, des de fa uns anys, altres viles a part de Perpinyà celebren el Correllengua. Aquest és el cas de Bao (el Rosselló) on, entre el 26 i el 28 d’octubre es van celebrar les Diades Airenovenques, amb una àmplia mostra d’activitats lligades a la cultura popular. Paral·lelament, a la vila de Prada (el Conflent) i en el decurs del 36è Aplec Excursionista dels Països Catalans es va fer lectura del Manifest del Correllengua.

El mateix dia a la tarda, va ser el torn de la capital del Rosselló, Perpinyà. Sota el lema "Per l'ensenyament en català!" aquest acte de cloenda va voler denunciar la persecució que, en els darrers anys, està patint la presència del català a l'escola als diferents territoris dels

Cartells promocionals dels actes de Correllengua de Figueres (dalt) i Perpinyà (baix)

Diversos moments dels actes de cloenda a Figueres i Perpinyà

Pàgina 15


CORRELLENGUA 2012

Mapa elaborat per la CAL a partir d’informació pròpia i recopilada a través de la xarxa

Pàgina 16


CORRELLENGUA 2012

Correllengües celebrats el 2012 (1/3) * Població / barri

Comarca

Població / barri

Comarca

Monferri

Alt Camp

Riudoms

Baix Camp

Valls

Alt Camp

Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant

Baix Camp

Valls - Miramar

Alt Camp

EMD Jesús

Baix Ebre

Figueres

Alt Empordà

Tortosa

Baix Ebre

El Pla del Penedès

Alt Penedès

Tortosa - IES Cristòfol Despuig

Baix Ebre

Sant Pere de Riudebitlles

Alt Penedès

La Bisbal d’Empordà

Baix Empordà

Sant Joan de Mediona

Alt Penedès

Palafrugell

Baix Empordà

Torrelavit

Alt Penedès

Sant Feliu de Guíxols

Baix Empordà

Coll de Nargó

Alt Urgell

El Prat de Llobregat

Baix Llobregat

Oliana

Alt Urgell

Esplugues de Llobregat

Baix Llobregat

La Seu d’Urgell

Alt Urgell

Olesa de Montserrat

Baix Llobregat

Carme i Orpí

Anoia

Pallejà

Baix Llobregat

Castellolí

Anoia

Sant Climent de Llobregat

Baix Llobregat

Els Hostalets de Pierola

Anoia

Sant Just Desvern

Baix Llobregat

Els Prats de Rei

Anoia

Sant Vicenç dels Horts

Baix Llobregat

Igualada

Anoia

Vallirana

Baix Llobregat

Jorba

Anoia

Viladecans

Baix Llobregat

La Llacuna

Anoia

L’Arboç

Baix Penedès

Masquefa

Anoia

Llorenç del Penedès

Baix Penedès

Òdena

Anoia

El Vendrell

Baix Penedès

Piera

Anoia

Badalona

Barcelonès

Sant Martí de Tous

Anoia

Barcelona - Dreta de l’Eixample

Barcelonès

Santa Margarida de Montbui

Anoia

Artés

Bages

Barcelona - Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni

Barcelonès

Avinyó

Bages

Barcelona - Horta-Guinardó

Barcelonès

Cardona

Bages

Barcelona - Les Corts

Barcelonès

Monistrol de Montserrat

Bages

Barcelona - Poblenou i el Clot

Barcelonès

Navàs

Bages

Barcelona - Sants, Hostafrancs i la Bordeta

Barcelonès

Sallent

Bages

Barcelona - Sarrià

Barcelonès

Santa Maria d’Oló

Bages

Barcelona - UB Raval

Barcelonès

Barcelona - Vila de Gràcia

Barcelonès

L’Hospitalet de Llobregat

Barcelonès

Santa Coloma de Gramenet

Barcelonès

Alforja

Baix Camp

Mont-roig del Camp

Baix Camp

Reus

Baix Camp

Pàgina 17


CORRELLENGUA 2012

Correllengües celebrats el 2011 (2/3) * Població / barri

Comarca

Població / barri

Avià

Berguedà

Roda de Ter

Berga

Berguedà

Tremp

Casserres

Berguedà

Barbens

Pla d’Urgell

La Pobla de Lillet

Berguedà

Vilaverd Prada Vilanova i la Geltrú Arbeca

Pàgina 18

Comarca Osona Pallars Jussà

El Palau d’Anglesola

Pla d’Urgell

Conca de Barberà

El Poal

Pla d’Urgell

Conflent

Linyola

Pla d’Urgell

Mollerussa

Pla d’Urgell

Vilanova de Bellpuig

Pla d’Urgell

Garraf Garrigues

Celrà

Gironès

Girona

Gironès

Llagostera

Gironès

Sant Joan de Mollet

Gironès

Lluçà

Lluçanès

Perafita

Lluçanès

Prats de Lluçanès

Lluçanès

Santa Eulàlia de Puig-oriol

Lluçanès

Alella

Maresme

Arenys de Mar

Maresme

Arenys de Munt

Maresme

Cabrera de Mar

Maresme

Cabrils

Maresme

Calella

Maresme

Canet de Mar

Maresme

El Masnou

Maresme

Malgrat de Mar

Maresme

Mataró

Els Guiamets

Priorat

Flix

Ribera d’Ebre

Tivissa

Ribera d’Ebre

Ripoll

Ripollès

Bao

Rosselló

Perpinyà

Rosselló

Cervera

Segarra

Alguaire

Segrià

Almenar

Segrià

Artesa de Lleida

Segrià

Corbins

Segrià

Lleida

Segrià

Montoliu de Lleida

Segrià

Puigverd de Lleida

Segrià

Rosselló

Segrià

Torrefarrera

Segrià

Maresme

Arbúcies

Selva

Montgat

Maresme

Blanes

Selva

Sant Pol de Mar

Maresme

Hostalric

Selva

Sant Vicenç de Montalt

Maresme

Solsona

Solsonès

Tiana

Maresme

El Morell

Tarragonès

Vilassar de Mar

Maresme

Tarragona - centre

Tarragonès

Alcanar

Montsià

Tarragona - Torreforta

Tarragonès

Ulldecona

Montsià

Torredembarra

Tarragonès

Balaguer

Noguera

Preixana

Urgell


CORRELLENGUA 2012

Correllengües celebrats el 2011 (3/3) * Població / barri Tàrrega

Comarca Urgell

Població / barri

Comarca

Rubí

Vallès Occidental

Barberà del Vallès

Vallès Occidental

Sabadell

Vallès Occidental

Castellar del Vallès

Vallès Occidental

Sant Cugat del Vallès

Vallès Occidental

Castellbisbal

Vallès Occidental

Sant Quirze del Vallès

Vallès Occidental

Cerdanyola del Vallès

Vallès Occidental

Vacarisses

Vallès Occidental

Matadepera

Vallès Occidental

Bigues i Riells

Vallès Oriental

Montcada i Reixac

Vallès Occidental

Vallromanes

Vallès Oriental

* Aquest llistat s’ha generat a partir de tots els Correllengües celebrats al Principat i la Catalunya Nord, territoris on la CAL exerceix el paper de coordinador.

Corporacions que van aprovar mocions de suport al CLL Ajuntament / Consell Comarcal

Ajuntament / Consell Comarcal

Ajuntament / Consell Comarcal

Alguaire (Segrià)

Calella (Maresme)

Espinelves (Osona)

Almenar (Segrià)

Calonge de Segarra (Anoia)

Fornells de la Selva (Gironès)

Altafulla (Tarragonès)

Campelles (Ripollès)

Gallifa (Vallès Occidental)

Arbeca (Garrigues)

Canet de Mar (Maresme)

Granollers (Vallès Oriental)

Armentera (Alt Empordà)

Cardedeu (Vallès Oriental)

Isona i Conca de Dellà (Pallars Jussà)

Arenys de Munt (Maresme)

Castellar del Vallès (Vallès Occidental)

L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)

Artés (Bages)

Castellbisbal (Vallès Occidental)

Lluçà (Lluçanès / Osona)

Artesa de Lleida (Segrià)

Castellcir (Moianès / Vallès Oriental)

Malgrat de Mar (Maresme)

Barbens (Pla d’Urgell)

Castelldans (Garrigues)

Montesquiu (Osona)

Belianes (Urgell)

Castellolí (Anoia)

Navàs (Bages)

Bellmunt del Priorat (Priorat)

Castellterçol (Moianès / Vallès Oriental)

Òdena (Anoia)

Bellvís (Pla d’Urgell)

Cerdanyola del Vallès (Vallès Occ.)

Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

Berga (Berguedà)

La Coma i la Pedra (Solsonès)

Olèrdola (Alt Penedès)

Cabrera de Mar (Maresme)

Consell Comarcal del Tarragonès

Oliola (Noguera)

Cabrils (Maresme)

Consell Comarcal de la Terra Alta

El Palau d’Anglesola (Pla d’Urgell)

Caldes de Montbui (Vallès Oriental)

Collsuspina (Moianès / Osona)

Palau Solità i Plegamans (Vallès Occ.)

Pàgina 19


CORRELLENGUA 2012

Ajuntament / Consell Comarcal

Ajuntament / Consell Comarcal

Ajuntament / Consell Comarcal

Pallejà (Baix Llobregat)

Sabadell (Vallès Occidental)

EMD de la Serra d’Almos (Ribera d’Ebre)

La Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre)

Sant Aniol de Finestres (Garrotxa)

El Soleràs (Garrigues)

Pedret i Marzà (Alt Empordà)

Sant Climent de Llobregat (Baix Llob.)

Solsona (Solsonès)

Perafita (Lluçanès / Osona)

Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)

Subirats (Alt Penedès)

El Pinell de Brai (Terra Alta)

Sant Ferriol (Garrotxa)

Tivissa (Ribera d’Ebre)

Pinell de Solsonès (Solsonès)

Sant Hilari Sacalm (Selva)

Tortosa (Baix Ebre)

El Pla del Penedès (Alt Penedès)

Sant Iscle de Vallalta (Maresme)

Vacarisses (Vallès Occidental)

La Pobla de Claramunt (Anoia)

Sant Jaume de Llierca (Garrotxa)

Vallirana (Baix Llobregat)

Poboleda (Priorat)

Sant Just Desvern (Vallès Occidental)

Valls (Alt Camp)

Querol (Alt Camp)

Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Veciana (Anoia)

Ripoll (Ripollès)

Sant Pau de Segúries (Ripollès)

Viladecans (Baix Llobregat)

Riudecanyes (Baix Camp)

Sant Pere de Vilamajor (Vallès Or.)

Vilanova de la Barca (Segrià)

Riudoms (Baix Camp)

Sant Quirze del Vallès (Vallès Occ.)

Vilanova de Prades (Conca de Barberà)

Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)

Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)

Vilanova i la Geltrú (Garraf)

Roda de Ter (Osona)

Sta. Coloma de Cervelló (Baix Llobregat)

Vilassar de Mar (Maresme)

Rubí (Vallès Occidental)

Sta. Coloma de Gramenet (Barcelonès)

Vila-sacra (Alt Empordà) Vilobí d’Onyar (Selva)

Aquest llistat ha estat elaborat a partir de les mocions rebudes a la CAL i de notícies aparegudes a la premsa digital. És possible que d’altres corporacions hagin aprovat la moció de suport al CLL però la CAL no n’ha tingut coneixement.

Pàgina 20


CORRELLENGUA 2012

Crònica dels Correllengües celebrats al Principat El Principat és l’àrea geogràfica on la CAL té un arrelament més destacat i on esdevé l’entitat que intenta cohesionar i unificar el moviment del Correllengua. A partir de les cròniques i les imatges dels actes que els diferents col·lectius organitzadors de Correllengua ens han fet arribar, s’ha pogut elaborar aquest exhaustiu recull del moviment, la millor mostra de la diversitat i el suport que presenta. Demanem disculpes si no podem fer aparèixer totes les imatges i cròniques que se’ns ha remès, com seria la nostra intenció. En tot cas agraïm molt la col·laboració, sense el suport de tothom aquesta publicació no hagués estat possible.

Barcelonès i Baix Llobregat guanyen protagonisme En la darrera edició del Correllengua, aquestes dues comarques havien experimentat un lleuger creixement respecte edicions anteriors. L’edició del 2012 ha confirmat aquesta tendència i han estat vint-i-una les ciutats i barris que l’han celebrat. Al cap i casal, han estat nou els diferents barris que han vist el pas de la flama pels seus carrers i places i bona part d’ells concentrats al mes d’octubre. A la Vila de Gràcia, la meteorologia va fer la guitza als organitzadors. Malgrat tot es van poder celebrar bona part dels actes, tot i que s’hagueren de canviar de lloc. Per començar el divendres 16 d’octubre es va celebrar una interessant xerrada a l’espai Albert Mussons, a l’entorn de la “Realitat lingüística i política dels Països Catalans”. Hi assistiren Salvador Cot, Toni Trobat, Vicent Marzà i Natxo Sorolla, representants del Principat, Illes Balears, País Valencià i la Franja, respectivament. L’endemà al matí es va viure la primera “Cursa d’Orientació Lingüística”, amb un gran èxit de participació. Al

Lectura del manifest al CLL d’Horta-Guinardó, amb el jove d’origen gal·lès Emyr Gruffydd

migdia, Illencs per la Llengua van organitzar un llaç pel català a la plaça de la vila i, a causa del risc de pluja, els actes de migdia i tarda van haver-se de traslladar a l’espai la Torna. Un dinar popular, gentilesa de l’Espai País Valencià, va ser el millor preàmbul a la 1a Copa Intranacional de Cançó Improvisada i als concerts de Baraca Folk (País Valencià) i Maut (Aragó). Ja a la nit, va ser el torn del Correllengua més jove amb diversos concerts a l’Espai la Fontana. El Correllengua d’Horta-Guinardó és també tot un clàssic a la ciutat de Barcelona, i el 2012 assolí la 13a edició. Un any més, el parc del Nen de la Rutlla va acollir tots els actes el 27 d’octubre, tot iniciant-se amb una animadíssima festa infantil de la mà de l’animadora Noè Rivas. Posteriorment es va donar pas a la lectura del manifest a càrrec del jove gal·lès Emyr Gruffydd, membre del Plaid Cymru Ifanc. Els Trons de Can Baró donaren el toc d’inici als actes de nit, amb una batucada enèrgica i viva. A quarts de deu s’obria la primera edició de ball folk, amb la formació guanyadora del concurs Sons de la Mediterrània 2011, Riu. Rumb al bar obriren després el concert jove, i la nit es va tancar amb l’actuació del grup de rock Trast. Tant els organitzadors del Correllengua de la Vila de Gràcia com d’Horta-Guinardó varen voler recordar a Martí Gasull, fundador de Plataforma per la Llengua, i desaparegut en un accident dies abans.

Construcció del llaç per la llengua a la plaça de la Vila de Gràcia

L’Eixample de la ciutat va poder gaudir, per primer cop, de dues iniciatives de Correllengua.

Pàgina 21


CORRELLENGUA 2012

Cartell del CLL de Sarrià

L’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni van ser pioners amb una setmana plena d’activitats, que es van iniciar el dijous 25 d’octubre a l’Ateneu Layret amb un recital poètic, a càrrec del poeta David Figueres. El gruix dels actes va ser el dissabte següent als Jardinets de l’Alguer, al barri de Sant Antoni. Van brillar amb llum pròpia la cercavila amb els Diables de Sant Antoni, la xerrada sobre la situació del català arreu dels Països Catalans, la lectura del manifest, a càrrec de Josep Maria Espinàs, la lectura de contes per adults de Tina Vallès i, molt especialment, la paellada popular i el concert i ball amb De Soca Rel i Ballets de Catalunya. Per la seva part, la Dreta de l’Eixample fou un dels CLL més tardans de l’agenda. El dissabte 1 de desembre el passeig de Sant Joan respirava una flaire ben especial, amb la mostra de cultura popular matinal i d’altres activitats com ara l’intercanvi de llibres, espai per a infants i diverses paradetes de col·lectius dels barris del Fort Pienc, la Sagrada Família i la Dreta de l’Eixample. L’activitat estrella, però, es feia esperar una mica més, tot creant expectativa al voltant del seu contingut: el gran dictat popular. Desenes de persones, joves i grans, van participar amb empenta a l’activitat, mirant de fer tan poques faltes com poguessin en una divertida narració que dictava amb molt bona dicció una de les membres de l’organització. Els actes acabaren amb un dinar a base d’una deliciosa paella valenciana, ben amenitzada per les notes musicals dels Xeremeiers. El barri de Les Corts va fusionar la seva festa major amb el pas del Correllengua, i ho va fer

Actuació del grup De Soca Rel al CLL de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni

Pàgina 22

Actuació de la colla bastonera de l’Eixample, al passeig de Sant Antoni (dalt) i imatge de Josep Romeu, protagonista al CLL de les Corts (baix) amb una munió d’actes. El divendres 12 d’octubre, es va poder viure l’acte d’inici amb una nodrida mostra de cultura popular a la plaça de Can Rosés. L’endemà, va ser el torn de la plaça de la Concòrdia que es va despertar amb una matinada amb els grallers de les Corts. Al migdia, l’actuació de Jaume Amella i Carles Belda va ser el principal al·licient del dinar popular que va estar seguit del “Joc del savi”, on els participants van demostrar els seus coneixements del país i la llengua. El diumenge 14, i de nou amb una gran paella popular com a teló de fons, va ser el torn per a la presentació del llibre “Terra Lliure, punt de partida”, el concert de Josep Romeu i diversos tallers de cultura popular, amb la participació de bastoners, tabalers i castellers dels veïns de Sants, el Poble Sec i Gràcia. La festa van concloure al vespre amb el correfoc i la tabalada amb els Bocs de Can Rosés. L’antiga vila de Sarrià es va afegir per primer cop a la família del Correllengua. Fou el 27 d’octubre conjuntament amb la Fira de comerciants. Els actes van tenir un fort pes literari amb els contes musicats i una trobada d’il·lustradors a la Llibreria Peu de Pàgina, i la lectura de relats amb l’Associació de Relataires en català, ja a la Casa Orlandai. Per cloure els actes, es va poder viure una cercavila amb la presència dels tabalers, a la


CORRELLENGUA 2012

plaça Artós. Tal i com havia passat a HortaGuinardó, el Correllengua del Clot i Poblenou es va haver de traslladar de data per l’amenaça de pluja, del dissabte 20 al 27 d’octubre. Una gran cercavila de cultura popular va recórrer els carrers dels dos barris, partint de la plaça del Mercat del Clot i acabant a la plaça de Can Saladrigas. Després d’un dinar popular, l’actuació musical de Marcel Marimon i Carol Bas va posar punt i final a la jornada. El món universitari tampoc va faltar a la cita. De la mà del Casal Popular la Forja del Clot, es va organitzar el Correllengua al campus del Raval de la Universitat de Barcelona. El 25 d’octubre es va realitzar una xerrada sobre l’estat del català a les aules, amb la presència de membres del SEPC i de “Som Escola”. Posteriorment, va ser el torn per la festa amb els garrotins i el concurs de titius, per veure qui pot contar fins més alt amb el porró alçat.

iniciar el divendres 26 d’octubre a l’establiment Abacus, amb el lliurament dels premis als guardonats pel concurs de cartells del Correllengua i el record a Xirinacs, de la mà de l’espectacle poètic-musical de Vicente Monera i Jaume Calatayud. L’endemà, la plaça de Sants es va tornar a omplir d’activitats des de bon matí i fins ben entrada la nit. La colla de diables i tabalers de Sants va obrir les hostilitats i s’inicià la mostra d’entitats dels barris. Durant tot el matí, es van poder viure diverses activitats dirigides als més menuts, com ara el concurs de pintura ràpida i l’animació infantil a càrrec d’Oriol Canals. Els plats forts de la jornada es van deixar per a més endavant, amb la marató de poesia catalana, la cantada popular i la cursa per la llengua. Ja al vespre, es va fer lectura del Manifest del Correllengua, i havent sopat va ser el moment de la gresca amb els concerts de Gonçal i de Pirat’s Sound Sistema.

I finalment, el degà dels Correllengües barcelonins, el Correllengua de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. L’activitat es va

La resta de viles del Barcelonès també van acollir el Correllengua. Santa Coloma de Gramenet fou la ciutat que programà més actes, allargant-se més d’un mes. L’inici fou el 27 de setembre a la Biblioteca Central, amb un acte de record a la figura de Xirinacs i amb la presència de Núria Roig i Antoni Aceves, del col·lectiu Randa, i que va tenir continuïtat el 5 d’octubre, amb la projecció del documental “Xirinacs, de l’amnistia a la independència” i que va ser seguit d’un animat debat. El 18 d’octubre, la seu del CNL L’Heura va allotjar la xerrada “La presència del català a les xarxes socials”, amb Anton Ferret. El cap de setmana del 20 i 21 d’octubre, el Correllengua colomenc fou més festiu, amb la trobada gegantera del dissabte, i l’audició de sardanes i el mercat d’intercanvi del diumenge. L’acte central es va viure el 28 d’octubre amb la cercavila de cultura popular i tradicional que va arrencar de la plaça Manent i va arribar als Jardins de Can Sisteré. La jornada i el Correllengua es va cloure amb l’actuació de la coral de l’Orfeó Tanit i del cantautor Jordi Montañez. La veïna ciutat de Badalona va tornar a sortir al carrer amb el Correllengua. Es van programar diverses activitats al llarg de dues setmanes, entre elles un col·loqui i homenatge a Xirinacs, el dissabte 13 d'octubre a la tarda, a la

A dalt, cercavila de cultura popular pels carrers del Poblenou barceloní i a baix actuació de la Colla castellera de Santa Coloma de Gramenet

Cartell promocional dels actes del CLL a la Universitat de Barcelona

Cartell guanyador del concurs celebrat al CLL de Sants, Hostafrancs i la Bordeta

Pàgina 23


CORRELLENGUA 2012

Cartell promocional dels actes d’Esplugues de Llobregat

Acte de record a Xirinacs a Viladecans, organitzada per l’ANC local

seu de l'Associació "La Musara". Anteriorment, el 4 d’octubre es va retre un altre homenatge, en aquest cas a Joan Fuster en commemoració dels 50 anys de la publicació de la seva obra cabdal “Nosaltres, els valencians”, que consistí en un col·loqui a la Fundació Ateneu de Sant Roc, amb la participació del sociolingüista Pere Mayans i Teresa Casals de Som Escola. Finalment, el 10 de novembre, una cercavila de colles de cultura popular amb arribada a la plaça Antonio Machado, del barri de La Salut va cloure els actes. A la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat, el nucli de la CAL, que complia els 16 anys de vida, va liderar de nou els actes de Correllengua locals. Durant tot el mes d’octubre i fins ben entrat el novembre, es van dur a terme activitats de diferent caire: la projecció de la pel·lícula “Els nens salvatges”, la conferència “Francesc Macià i Lluís Companys, vides paral·leles” a càrrec de l’historiador Giovanni Cattini, l’espectacle poètic i musical “Lluís Maria Xirinacs amb tu” o la 7a edició del sopar col·loqui al Casino del Centre que va girar a l’entorn de la figura de Xirinacs. També va haver -hi temps per a l’homenatge a tres autors recordats el 2012: Calders, Sales i Tísner. El Correllengua a la ciutat es va cloure el 22 de novembre amb la xerrada a càrrec del guanyador del Premi Sant Jordi 2011, Ramon Solsona. Si el Barcelonès va concentrar fins a dotze Correllengües, el Baix Llobregat no va estar pas lluny. Fins a nou viles de la comarca el van celebrar, i amb novetats importants, com la del Prat del Llobregat que s’afegia a la família. Els actes es van iniciar el 26 d’octubre, amb una concorreguda cercavila que va unir les places de

Cercavila del Gegants i Capgrossos al CLL del Prat de Llobregat

Pàgina 24

Acte d’homenatge a Lluís Maria Xirinacs al Correllengua de Badalona la Vila i de Pau Casals. En acabar, el Centre Cultural Balcells va acollir una taula rodona, en què es va debatre sobre el present de la llengua catalana. L’endemà va ser el torn dels més menuts, amb la gimcana lingüística organitzada per l’Esplai Sant Pere i Sant Pau i el diumenge al migdia, una nova cercavila acompanyada d’actuacions musicals i jocs, va tancar aquest primer Correllengua de la ciutat. El degà de la comarca, Esplugues de Llobregat va organitzar un nou Correllengua de la mà del nucli local de la CAL. En aquesta edició, es va optar per l’organització d’un acte de petit format, però que va tenir molt bona acollida. Els poemes musicats de Xirinacs, Verdaguer, Maragall, Espriu, Pere Quart i Martí i Pol van omplir l’atmosfera de la Masoveria de Can Tintoré, que es va omplir del tot i que va dedicar càlids aplaudiments a les veus i guitarra, Jaume Calatayud i Vicente Monera. Sant Just Desvern estava de festa el 2012, ja que celebrava la 10a edició de Correllengua. Per aquest motiu es va elaborar una exposició commemorativa que es va poder visitar durant força dies a Can Ginestar. El plat fort es va reservar per al dissabte 20 d’octubre, amb la 5a edició del concurs Calvern que va posar a prova els coneixements dels participants sobre la història de Catalunya, la seva llengua i Sant Just. Posteriorment, una festa familiar amb presència de diferents representants de colles de cultura popular, va donar pas al sopar i al cant improvisat de garrotins, corrandes i nyacres, per cloure la nit amb el concert de Miquel del Roig. Viladecans va apadrinar ja fa anys el correbars, i aquesta activitat va donar el tret de sortida als


CORRELLENGUA 2012

actes de Correllengua a la ciutat, el 19 d’octubre. L’endemà dissabte, es va donar pas a una activitat més “sana” amb la gimcana per la llengua organitzada per diversos esplais i l’animació infantil de Lo Rondallaire. A la tarda es va homenatjar Xirinacs amb un col·loqui sobre el seu món i pensament, que va donar pas a la xerrada sobre l’estat de la llengua, amb la presència del col·lectiu de Plataforma per la Llengua, tot plegat a la llibreria Nou Rals. Per acabar la jornada i el Correllengua, es va poder gaudir de la música desenfadada dels grups

Partida d’Scrabble al Correllengua de Pallejà Trànsit, Banddarra i Ebri Knight. La vila de Pallejà organitzava el 2012 el seu segon Correllengua, novament impulsat per l’agrupació Palafit. El divendres 6 d’octubre, la plaça del Castell es va convertir en el centre d’operacions amb el concurs d’endevinalles infantil, l’arribada de la Flama, la projecció de l’audiovisual “Xirinacs, de l’amnistia a la independència” i el concert del grup Jazz Funk. El diumenge següent al matí, el mateix espai va ser el marc que va acollir diversos jocs de llengua, en especial la gran partida duplicada d’Scrabble que va fer les delícies dels assistents. Sant Vicenç dels Horts és una altra vila del Baix Llobregat que celebrava el Correllengua per segon any consecutiu. Amb activitats repartides entre el 24 d’octubre i el 2 de novembre, l’inici del Correllengua va estar dedicat al cinema i, concretament, a la pel·lícula “Joves” a la qual se li va dedicar un col·loqui, amb la presència del codirector Ramon Térmens, i un passi als cinemes la Vailet. El cap de setmana, va ser el torn per les activitats al carrer, amb especial protagonisme per la ruta literària inspirada en l’obra “El cant de la mallerenga” i que va recórrer diferents espais de

la vila relacionats amb la temàtica de la novel·la: la guerra civil i la postguerra. Però quedava un darrer romanent de festa, fou el 2 de novembre amb el concert dels grups Té pebrots, Els Baratos, EINA i DJ Txetu, al Molí dels Frares. Com sol ser habitual, al veí poble de Sant Climent de Llobregat, el Correllengua té un marcat pes per les xerrades de temàtica històrica, i el 2012 no va ser una excepció. Repartides en dues jornades de col·loquis, celebrats al Casal de Cultura el 19 i 20 d’octubre, la primera va versar sobre riquesa del patrimoni cartogràfic de Catalunya, amb la presència de Jordi Estruga, president de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, mentre que a la segona, Jaume Sobrequés va desgranar la seva visió sobre la Catalunya actual, vista des de l’òptica d’un historiador. L’endemà la temàtica de la xerrada fou les banderes i els símbols, amb la participació de l’historiador local Sebastià Herreros. Per concloure el Correllengua, el diumenge 21 d’octubre es va programar una caminada pels turons propers al poble i el seu pes en la història local. A Vallirana, la Diada de l’Onze de setembre serveix com a embolcall perfecte per als actes de Correllengua. El vespre del dilluns dia 10, la Rambla de la Sobirania es va omplir de gent amb la cercavila que va conduir els assistents fins al Casino Vallirenc. Allí es va poder gaudir d’una interessant xerrada sobre el català a les sèries de TV3 i al teatre, amb la presència de l’actriu Estel Soler, de l’actuació de l’esbart Dansaire la Faràndula i de la ballada de sardanes, amb la Cobla Ciutat de Cornellà.

Cartells promocionals dels actes de CLL de Sant Vicenç dels Horts (dalt) i Sant Climent de Llobregat

I finalment, Olesa de Montserrat, un altre clàssic del calendari. Entre el 8 i el 14 d’octubre, els olesencs van poder triar entre un ampli ventall d’activitats. El primer dia es va poder recordar Xirinacs amb la projecció d’un documental, mentre que el dimarts va ser el torn per al col·loqui amb Joan Margarit, Premi Nacional de Poesia 2008. De dimecres a dijous, l’atenció es va centrar en els més menuts amb el taller de pintura i l’hora dels contes, tot plegat a la Biblioteca Santa Oliva. El cap de setmana es va iniciar el divendres amb la festa del Sardaball i va tenir la continuïtat perfecte amb la massiva cercavila de cultura popular, i el sopar final. Pàgina 25


CORRELLENGUA 2012

L’Empordà vibra amb el Correllengua

Cartell del CLL de la Bisbal d’Empordà

A part del protagonisme que va adoptar Figueres en l’edició de 2012, moltes altres ciutats i viles de l’Empordà van participar de la festa. Aquest és el cas de Palafrugell, que de la mà de la territorial de l’Assemblea va organitzar el seu primer Correllengua. Va ser el 12 de juliol i va comptar amb la presència de l’escriptor rossellonès Joan-Lluís Lluís que va presentar el seu llibre “A Cremallengua”, i que va ser el detonant d’un animat debat sobre la situació del català a terres nord-catalanes. El Correllengua de la Bisbal d’Empordà s’ha convertit en tot un clàssic del calendari. El cap de setmana del 14 i 15 de setembre, el Casal Estel Roig va organitzar tota una munió d’actes, que es van iniciar el divendres amb cinema a la fresca i el concert de Caliu, a la plaça Major. L’endemà va ser el dia gran amb activitats durant tota la jornada amb contes, bitlles catalanes, diversos tallers, tamborinada, la pintada del mural, el joc del Bocamoll i la cercavila. Van destacar per la concurrència de públic el dinar popular i el concert de nit, a càrrec de La Carrau, a la plaça del Castell. Sant Feliu de Guíxols va celebrar la 3a edició del Correllengua que va omplir bona part de la plaça de Salvador Espriu, el 3 de novembre. Les bitlles catalanes, els tallers i el concurs de dibuix infantil es van celebrar durant el matí amb molt d’èxit de participació, i que van

Presentació del llibre “A Cremallengua” al CLL de Palafrugell

Pàgina 26

Dinar popular a la plaça del Castell de la Bisbal d’Empordà

La plaça de Salvador Espriu de Sant Feliu de Guíxols va acollir els actes de CLL

culminar amb el ball de gegants de la Colla Gegantera Ganxona. Seguidament, els assistents van gaudir de la interpretació de “Juny”, sardana de Juli Garreta i himne de Sant Feliu de Guíxols, a càrrec de l’Orquestra de Cambra de la ciutat. Després del dinar popular, es van lliurar els premis del concurs literari, en el que hi van participar més de 80 alumnes dels tres centres d’educació secundària de la ciutat que cada any participen i col·laboren amb el Correllengua. La jornada es va cloure amb l’actuació de la Coral Romaní i una xocolatada.


CORRELLENGUA 2012

El Maresme, la comarca líder un any més Un any més la comarca del Maresme ha estat la que ha concentrat la màxima activitat, amb 15 viles que han vist el pas de la flama de la llengua. La ciutat més septentrional de la comarca, Malgrat de Mar, va concentrar els actes el 27 d’octubre, amb l’organització del nucli local de la CAL. Al matí, una cercavila amb els gegants locals, ben escortats pels diables Ratspenatsinfernals va recórrer els carrers de la vila fins a les Peixateries Velles, on es va celebrar un concurs de creació i decoració de rodolins i un tastet de coques de les famoses Tietes de Malgrat. Ja a la tarda, va ser el torn de l’activitat “Camins de colors” dirigida al públic infantil i del recital de textos de Pere Calders ,amb la participació dels alumnes dels centres de la vila, al Centre Cultural. A Calella, els organitzadors van voler recordar la figura de Xirinacs amb una triple activitat al Casal

l’Amistat: l’exposició dedicada al seu pensament i dues xerrades “Pau i no violència” i “Globàrium, el model filosòfic de Lluís Maria Xirinacs, a càrrec dels membres de la Fundació Randa. Els actes de carrer es van reservar per al diumenge 7 d’octubre al passeig de Manuel Puigvert, on es va poder gaudir de diverses activitats: tirada de bitlles, tallers, una arrossada popular i la música del grup local Mots. Sant Pol de Mar celebrava el 2012 el seu primer Correllengua i, a fe, que ho va fer amb molta empenta. El diumenge 4 de novembre, la plaça de l’estació va ser el marc escollit pels organitzadors, l’ANC local, per a concentrar les activitats, molt lligades a la cultura popular i tradicional. Es van poder celebrar diversos tallers, com els de fer ballar gegants i el de diables, una xerrada sobre la tasca de l’ANC i un vermut de cloenda. A la població limítrof de Canet de Mar, el Correllengua opta per un programa d’actes de petit format però que es

Cartell del CLL de Sant Pol de Mar

Recital poètic dedicat a Pere Calders, al CLL de Malgrat de Mar (esquerra) i tirada de bitlles catalanes al passeig Manuel Puigvert de Calella (dreta)

1a Trobada d’Organitzadors de Correllengua (TOC) El 2 de juny de 2012, es va celebrar la primera edició de la Trobada d’Organitzadors de Correllengua a la seu de la CAL de Barcelona. L’objectiu de la trobada era estrènyer els vincles entre els organitzadors territorials i la CAL, conèixer les seves necessitats i compartir

experiències. Durant la primera meitat del matí, es va informar de les novetats del Correllengua en matèria de recursos i materials, així com dels objectius marc per a l’edició del 2012. Posteriorment, diversos representants van explicar cinc experiències i activitats

pròpies de cadascun dels CLL, amb la intenció de ferles conèixer. Hi van assistir representants de 21 CLL i va tenir una valoració molt positiva. De ben segur que tindrà continuïtat en els anys propers.

Pàgina 27


CORRELLENGUA 2012

Acte central del CLL de Canet de Mar, amb la xerrada del Cercle Català de Negocis perllonga durant diversos mesos. De fet, el primer acte fou el 6 de juliol amb la xerrada de l’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís a l’Aula Magna de l’Escola de Teixits de Punt. El 5 d’octubre va ser el torn per la xerrada “La llengua occitana a Catalunya” a càrrec de Jusèp Lois Sans Socasau, cap de Política Lingüística del Consell General d’Aran. La Masoveria de Vil·la Flora va ser el marc triat per l’homenatge a Xirinacs el 12 d’octubre, amb la presència de Joan Parès, Núria Breu i Montserrat Sánchez del col·lectiu Randa. El 26 d’octubre, la Biblioteca local es va poder viure la presentació del llibre “Catalunya: estat propi, estat ric” a càrrec del Centre Català de Negocis i el Correllengua canetenc el va tancar amb una nova conferència: “La llengua de signes catalana”, amb la lingüista Celia Alba.

Cartells promocionals del CLL 2012 a Arenys de Munt i Vilassar de Mar

Pàgina 28

Arenys de Munt va albergar, el 26 d’octubre, la conferència “Estat propi, llengua i nació al segle XXI” amb el sociolingüista Pere Mayans i que va omplir l’espai de Can Borrell. Aigües avall de la riera, Arenys de Mar va celebrar el seu Correllengua el 10 de novembre amb el 9è Tast de vins dels Països Catalans amb l’espai Jove CC Calisay com a teló de fons. A Sant Vicenç de Montalt, el 14 d’octubre, la plaça de l’Església es va omplir amb més d’un centenar de persones, per a acollir els actes centrals del Correllengua 2012. La implicació de les entitats culturals de la vila va permetre que l’acte tingués un gran èxit amb dos moments ben emotius: la interpretació de Som Catalans i el cant dels Segadors per part de l’Orfeó Parroquial el Delme, i la lectura del manifest, a càrrec de Sílvia Sánchez Oliveras, membre de l’Associació de Gent Gran Xurravins.

Cabrera de Mar va fer coincidir els actes de commemoració de la Diada de l’Onze de setembre amb el Correllengua. El dia 10, a Can Bartomeu, es va poder viure l’espectacle “Exili, cançons en escena” un record als que van haver de marxar i els que van resistir, després de la Guerra Civil. L’endemà el Parc de les Corts va acollir la lectura del manifest i la tradicional ofrena floral. Ben a prop, a Cabrils, el primer acte de Correllengua va ser a la Biblioteca, el divendres 14 de setembre, amb la xerrada titulada “El català als mitjans de comunicació i a les Illes”, que va comptar amb la presència dels actors Toni Lluís Reyes i Joan Muntal i del filòleg i lingüista de TV3 Manel Riera-Eures. L’endemà, es va inaugurar l’exposició “Realitat i vitalitat de la llengua catalana” al Museu de Cabrils, i que va ser presentada pel seu comissari Jordi Solé i Camardons. Durant la setmana següent, els alumnes de tots els centres educatius de la vila van poder visitar l’exposició. El cap de setmana del 6 i 7 d’octubre, Vilassar de Mar va agafar el testimoni amb un inici ben festiu: la cercavila de cultura popular, amb les figures de l’Aval, els gegants i els nans que van recórrer diversos espais de la vila fins a la plaça del Círcol. Aquest

Imatges de la plaça de l’església de Sant Vicenç de Montalt (dalt), i de la biblioteca de Cabrils, protagonistes dels CLL a ambdues localitats (baix)


CORRELLENGUA 2012

espai va ser el centre de les activitats amb el sopar popular i els concerts de Martinny’s, Un gos robant i Caribús. Mentrestant, a l’Ateneu Vilassanès, tenia lloc el concert de fi de temporada sardanista dels Amics de la Sardana, on hi actuà la Cobla Sabadell, amb peces dedicades al compositor i organista Robert de la Riba. Diumenge els actes es van tancar amb una cercavila dels Ssstrèpits, des de la plaça de l’Ajuntament fins a la sala cultural Roser Carrau. Un cop allà, la Tropa Teatre va fer lectura de contes de Pere Calders en el centenari del seu naixement i l’acte es va cloure amb un berenar per a tots els assistents. La vila del Masnou va concentrar els actes el dissabte 22 d’octubre. Es van iniciar amb un homenatge a Xirinacs a Ca n’Humet amb la xerrada “Qui era Xirinacs i el seu llegat? La resistència passiva, model de lluita” i que va comptar amb la presència de Núria Roig i David Fernández, militant de les CUP. Ja a la nit, l’Altell de les Bruixes va acollir el sopar, el concurs de porronaires i el concert d’At versaris. A Alella, el nucli de la CAL va programar cinc dies d’activitats. El 17 i 18 d’octubre, la Biblioteca Ferrer i Guàrdia, va acollir dues xerrades-col·loquis: “La Bressola. Situació de l’ensenyament en català a la Catalunya Nord” i sobre l’obra “Jo confesso”, que va comptar amb la presència de l’autor, Jaume Cabré. El divendres 19, el músic alellenc Narcís Perich va ser l’encarregat de fer la lectura del Manifest, per donar pas, seguidament, als concerts del seu propi grup, d’Intent Desmuntat i el punxa discos El Chavo. L’activitat més original del dissabte fou la caminada pel centre del poble, en el marc de la 6a Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme, amb l’objectiu de conèixer i identificar els elements urbanístics i de poblament més diferenciats de la vila i el conjunt del Maresme. Finalment, el diumenge 21 d’octubre, es va tancar el Correllengua amb el lliurament dels premis literaris Maria Oleart, Guida Alzina i Isidre Pòlit. Montgat i Tiana van tornar a aliar-se per a la celebració de la festa de la llengua. El plat fort va ser el 9 de novembre a la Biblioteca Tirant lo Blanc, amb el concurs de karaoke de cançons en català i l’actuació de

Botifarra amb seques. El 15 de desembre, es va celebrar el concurs de microrelats organitzat per l’Escola d’Adults Timó. I finalment, el Correllengua de la capital de la comarca, Mataró. L'acte central es va celebrar el primer cap de setmana d'octubre a la plaça de l'Ajuntament. La tradicional cercavila, molt participativa gràcies al suport de la Coordinadora de Colles Geganteres de Mataró, va anar Riera avall fins arribar a la plaça de Santa Anna, on les figures i comparses van fer gala de les seves danses. A la plaça de l'Ajuntament, Juliana Bacardit, presidenta de la CAL de Mataró, va donar la benvinguda i a continuació, cedí la paraula a l’alcalde de la ciutat, Joan Mora, que va rebre la flama de la Llengua i a l’actor Babou Cham que va fer lectura del Manifest. Com és costum, la xocolatada popular va fer les delícies dels més petits i no tan petits. A partir de les 9h del vespre, es va gaudir de valent amb el concert de Carles Belda, acordionista diatònic, acompanyat del mataroní Pau Benítez, que van oferir Cant Improvisat amb una molt bona col·laboració del públic present. Però el mes d’octubre, es van dur a terme altres actes a la ciutat. Així, el dia 3, la televisió local va acollir un debat a l’entorn de l’ofensiva contra el català a l’ensenyament, amb representants d’entitats dels diferents dominis lingüístics: Escola Valenciana, Som Escola, el Casal Jaume I de Fraga o Obra Cultural Balear. També va ser reeixit l’acte de presentació del mapa de les identitats nacionals d’Europa elaborat pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), a Can Palauet el dimecres 18.

Cartells del CLL 2012 del Masnou i Montgat

La 6a Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme, es celebrà en el marc del CLL d’Alella

L’actor Babou Cham, l’alcalde Joan Mora i Juliana Bacardit, protagonistes dels actes centrals del CLL mataroní

Pàgina 29


CORRELLENGUA 2012

El Baix Ter manté viva la flama

Cartells dels CLL de la Llera del Ter i d’Arbúcies

Les comarques a l���entorn del Baix Ter, Gironès i la Selva, han mantingut amb força la petja del Correllengua. Especialment reeixits van ser els actes a Llagostera, que celebrava la desena edició. Les diverses activitats, dutes a terme entre el 8 i 11 de novembre i liderades per Joves per la Terra, van aplegar multitud de persones. A l’acte de presentació del dijous 8, es va presentar el programa de Voluntaris per la llengua i va tenir lloc la xerrada de Josep Maria Fonalleras “La llengua i la cultura catalanes. Expectatives d’un futur incert”. L’endemà, Llagostera per la independència va aportar la xerrada “Les pors de la independència. Preguntes i respostes”, a càrrec de Jaume Gómez Bonamusa, de la Fundació Catalunya Estat. Els llagosterencs més joves, van recórrer el poble amb la Gimcana de la llengua i, l’endemà, el G.E. Bell-Matí, va organitzar la pujada fins al Puig de la Guàrdia. L’acte de cloenda va incorporar la 2a Marxa de Torxes per la independència. A la plaça del Castell es van llegir fragments de Josep Maria Xirinacs, tocar diverses peces teatrals i ballar una gran sardana. Torxes en mà, els participants van recórrer diversos carrers del poble fins arribar a la plaça de Catalunya, on s’hi va llegir el manifest del Correllengua i es va cantar Els Segadors. Finalment, Llagostera per la independència va oferir un sopar popular al Casino Llagosterenc. Les viles de Celrà i Sant Joan de Mollet es van aplegar per a celebrar els actes del Correllengua de la Llera del Ter. L’acte inicial va consistir en una xerrada sobre

Ballada de sardanes en el marc de la 2a Marxa de Torxes del CLL de Llagostera

Pàgina 30

Actuació dels Picasoques al CLL d’Hostalric l’estat del català a les Illes Balears i Pitiüses, a l’Ateneu de Celrà el divendres 28 de setembre. L’endemà, la pluja va forçar la suspensió dels actes de carrer, com ara la bicicletada matinal de Celrà a Sant Joan de Mollet i els jocs infantils. No obstant, es van poder mantenir els concerts de nit amb la participació de diversos punxadiscos locals. Girona va programar un Correllengua de mínims, amb un sol acte organitzat el 20 d’octubre per la secció de muntanya de l’Ateneu d’Acció Cultural, que va fer una sortida per la vall de Sant Daniel. A la comarca de la Selva, tres viles van programar activitats. A Hostalric, la Coordinadora Cultural d’Hostalric, va concentrar els actes el 14 d’octubre, al Centre Cultural Serafí Pitarra, amb l’actuació de la colla de bastoners els Picasoques de Sant Feliu de Buixalleu i l’espectacle infantil “En Patufet i la Rateta”. Ben a prop, a Arbúcies l’acte central es va dur a terme el 8 de novembre amb un sentit homenatge a Xirinacs, amb presència del col·lectiu Randa i de membres de l’ANC local, i que es va cloure amb la projecció del documental “Xirinacs, de l’amnistia a la independència”. Finalment, tocant a mar, la ciutat de Blanes va organitzar, el dissabte 3 de novembre, una nova edició del Correllengua amb una gran cercavila de cultura popular encapçalada pel lema “Un poble, una llengua”, i que va comptar amb la participació d’Acció Cultural Es Viver, i de diverses entitats culturals com ara l’Agrupació Sardanista Sa Palomera, l’Esbart Dansaire Joaquim Ruyra i la Colla Gegantera de Blanes.


CORRELLENGUA 2012

El Lluçanès i el Bages bullen d’activitat La comarca del Lluçanès va celebrar amb força el Correllengua 2012, amb un total de quatre viles que el van acollir. Els actes van començar el dissabte 20 d’octubre amb una caminada que va dur els participants de Santa Eulàlia de Puig -oriol fins al castell de Lluçà. Un cop allí, es va hissar una estelada, al peu de la qual es va instal·lar un llibre de signatures en honor a Lluís Maria Xirinacs. Malauradament, la pluja va deslluir la cercavila de gegants del Lluçanès, però no pas les ganes de passar-s’ho bé. Després del sopar popular, un seguit de personalitats lluçaneses van llegir textos breus de Pere Calders, per passar després un videoshow fet pels Llenguts de l'Altiplà que van interpretar un dels contes d'aquest escriptor, concretament "L'espiral". En acabar es va llegir el manifest del Correllengua, i van començar els concerts. L'estrena mundial de El noi del pa va ser el punt àlgid, quant a assistència, de la nit, encara que, tant Els Sulfitos com El corredor polonès, van mostrar llurs armes musicals amb potència, tot oferint uns grans recitals. Més endavant, el 30 de novembre, la Biblioteca de Prats de Lluçanès va ser l’espai triat per a allotjar la xerrada-homenatge a Lluís Maria Xirinacs, amb la presència de Jesús Artiola. Finalment, i ja entrat l’any 2013, els organitzadors del Correllengua del Lluçanès van programar un darrer acte a Perafita, també lligat a la personalitat de Xirinacs. Fou l’1 de febrer a la biblioteca i va comptar amb el suport de la Fundació Randa, que va glossar el compromís del pensador amb la lluita per la justícia.

Per primer cop amb molt temps, Roda de Ter va ser l’únic representant de la plana osonenca a celebrar el Correllengua. Aquest fet sembla que va esperonar els organitzadors, atès que van dissenyar un programa de gran qualitat i diversitat i que es va repartir en tres jornades. La interessant xerrada de la periodista Patrícia Gabancho titulada “Catalunya davant una cruïlla” va obrir els actes el dijous 18 d’octubre. El dissabte a la tarda, la plaça Major va ser testimoni de l’espectacle d’animació infantil “La llegenda de les quatre barres” de la companyia Rovell d’Ou. Al vespre, després del sopar i la quina, va ser el torn pels concerts, amb els grups Àcid Úric i Kòdul. Finalment, el diumenge es va viure un acte familiar amb la projecció de cinema català, al Teatre Eliseu. El Bages, va repetir el nombre de Correllengües de l’any passat: set. El més matiner fou el de la ciutat de Cardona, que va aprofitar els actes del XVè Aplec de Cardona per incorporar-se al Correllengua. Així, el 18 de setembre, a la plaça de la Fira, es va fer la lectura solemne del Manifest del Correllengua. El 28 d’octubre, a Monistrol de Montserrat es va organitzar una cursa de relleus de la flama de la llengua, en el marc de la fira de la coca i el mató, i que fou organitzada pel col·lectiu Monistrol per la Independència. La població d’Avinyó, el 6 d’octubre van començar els actes amb una

Cartells de l’acte final del CLL del Lluçanès 2012 (dalt) i del de Roda de Ter (baix)

Hissada de l’estelada al castell de Lluçà durant els actes de celebració del CLL (esquerra) i la Fira de la coca i el mató de Monistrol de Montserrat, marc que acollí els actes de CLL (dreta)

Pàgina 31


CORRELLENGUA 2012

cursa/caminada popular i la pintada del mural del Correllengua 2012, amb el suport dels Esquerdabocs. A la tarda, va obrir el foc una competició de bitlles catalanes i la cercavila amb els grallers i timbalers d’Avinyó. Posteriorment, després de la lectura del manifest a càrrec de Quim Moya, es va iniciar el sopar popular al cine Catalunya. La música de Jordi Montañez, amb el seu treball Dolça Victòria va tancar la nit. A la veïna població d’Artés, els actes centrals es van celebrar el darrer dia de setembre. Aquell diumenge, una fastuosa cercavila va omplir els carrers de la vila i va conduir els assistents fins al Parc de Can Crusellas, on es van aixecar diversos pilars i es van recitar poemes d’autors catalans. Després d’un berenar popular va ser el torn per a la música, amb el concert de Titot i David Rossell, que presentaren el seu treball “L’Esca del pecat”. Paral·lelament a aquest acte central, entre el 24 de setembre i el 6 d’octubre, la Biblioteca va allotjar l’exposició “Coneix Lluís Maria Xirinacs” i els centres educatius de la vila van participar al concurs sobre fotografies de la terra. La Fira de Tardor i el Correllengua es van fusionar a Navàs el dissabte 20 d’octubre. Sota

Cartell de la Fira de Tardor de Navàs 2012, que es va fusionar amb els actes de Correllengua locals (dalt) i del Correllengua de Sallent (baix)

Imatge del mural commemoratiu del CLL d’Avinyó i bastoners a la cercavila del CLL d’Artés

Pàgina 32

Plantada de gegants al CLL de Santa Maria d’Oló l’organització de l’Agrupació Cultural La Ceba, els actes es van iniciar amb una festa per a la mainada, que es va haver de celebrar al poliesportiu per l’amenaça de la pluja. Posteriorment, la ballada de bastoners i gegants va reunir grans i petits al mateix espai i va obrir la gana pel sopar popular que va seguir. La nit es va tancar de la millor manera, amb un gran concert. El 28 d’octubre va ser el torn de Santa Maria d’Oló, amb unes activitats matinals que van haver de lluitar contra un vent impetuós. Malgrat tot, unes 200 persones van assistir a la xocolatada popular i a la plantada de gegants al barri de Santa Eulàlia. Tot seguit es va iniciar la cercavila que es va dirigir muntanya amunt fins al Mirador, on un dels membres del Grup Escènic va llegir el manifest. Ja a la tarda, es va celebrar el Primer Torneig d'Scrabble en català al poble, que va despertar la curiositat de grans i xics i va ser un gran èxit de participació. I finalment Sallent, que va programar una triple jornada de Correllengua, de la mà de La Llançadora. El divendres 5 d’octubre, l’Ateneu Rocaus va ser el marc triat per a la xerrada de Ramon Piqué, professor de la UAB i encausat pel jutge Garzón el 1992 i que va servir de perfecte preàmbul al passi del documental “Operació Garzón contra l’independentisme català”. La vetllada va acabar amb Festa de la Terra, i les actuacions de Laietans i Arradio Rossita. L’endemà, al mateix espai, es va programar un interessant espectacle de titelles per a adults, ideat per la companyia l’Estenedor. Finalment, el diumenge 7, l’activitat es va desplaçar a la plaça dels Arbres, amb la mostra de cultura popular i tradicional, el dinar, amb quinto inclòs, i la cantada d’havaneres.


CORRELLENGUA 2012

L’Anoia, cinc mesos celebrant el CLL Juntament amb el Maresme, l’Anoia és la comarca que recull més participació, amb activitats que es perllonguen de juliol a novembre. El 2012, el més matiner de tots fou el de Masquefa, que va programar una activitat de Correllengua dins del programa de la Festa Major, celebrada entre el 20 i 24 de juliol. Concretament, el divendres 20 la mainada de la població es va aplegar a la plaça de l’Estació per a la construcció del trencaclosques gegant dels Països Catalans. El mes següent, va ser el torn dels Hostalets de Pierola, amb un Correllengua farcit d’activitats i que durà tota una setmana. El 2012, la primera meitat es va dedicar a activitats dirigides als menuts i joves, amb una pintada popular, tornejos de bàsquet 3x3 i de waterpolo, concurs de dibuix, i música i cinema a la fresca. El divendres 24 d’agost a la tarda, es va oferir una interessant conferència de Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, a l’espai de la Torre del Sr. Enric. A la finalització es va donar sortida a la cercavila i, entrada la nit, hi intervingueren la batucada i l’espectacle de foc del grup La Tita cremada de Piera 1978. La rumba dels Papagayo va tancar la jornada. L’endemà al vespre els actes van fer un tomb, amb la mostra de jocs catalans, el sopar popular i la 3a edició del Concurs de postres catalanes. Posteriorment, la nit es va omplir de rialles amb el monòleg de Manel Gost. Finalment, el matí de diumenge es va reservar per la caminada al “Tren” i la lectura de poemes de Xirinacs i Calders, mentre que al vespre, una ballada de sardanes amb la Cobla Ciutat de Tàrrega va ser la prèvia a la cloenda del Correllengua, amb la pujada de la senyera i el cant dels Segadors. El setembre es va encetar amb el Correllengua de Santa Margarida de Montbui. Va ser la tarda del dia 8, començant les hostilitats amb una xocolatada i els jocs tradicionals i de gegants. Seguidament, els falcons de Vallbona i el grup de Drac i Diables de Montbui van iniciar la cercavila pels carrers de la vila, acabant a la plaça Major. Després de la botifarrada popular i la lectura del Manifest, va ser el torn per la música del cantautor valencià Pau Alabajos, que

va tancar una nova edició del Correllengua montbuienc. A Jorba, els actes van agrupar-se el cap de setmana del 22 i 23 de setembre. El divendres 22, la Sala del Cafè es va omplir de gom a gom amb la presentació del llibre Delenda est Hispania, a càrrec de l’autor Albert Pont. Després d’un refrigeri es va donar pas a la música del grup Raïm. L’endemà, es van programar un conjunt d’activitats matinals per als més menuts, mentre que a la tarda, es va viure un competit Campionat de Tirada de Bitlles catalanes al camp de futbol, que va cloure els actes. El següent cap de setmana, la Llacuna, un dels degans del Correllengua anoienc, va encetar els actes a la plaça Major amb un conjunt de jocs i activitats per als més menuts. Amb la nit tancada, va ser el torn pel sopar popular i l’animació posterior amb jocs i gresca catalana. L’endemà al migdia es va viure una completíssima cercavila amb la participació de colles locals i també dels Bastoners del Montserratí i els gegants de Sant Joan de Mediona. Després d’una cantada de La Cuitona es va donar pas al dinar i a una animada sobretaula. L’octubre es va iniciar amb el Correllengua de Castellolí. Els actes es van concentrar el 7 d’octubre amb la caminada matinal als Mollons, i l’aturada a la pedra Caganera, on s’hi va llegir el manifest. Al migdia, abans del dinar de germanor, es va procedir al concurs sobre coneixements de llengua i a la tarda l’activitat es va desplaçar a la Cooperativa, amb la projecció de la pel·lícula “Catalunya, über alles!”. Òdena

Cartells del CLL 2012 a Santa Margarida de Montbui (dalt) i els Hostalets de Pierola (baix)

Concert de Karaokes Band (KOB) al CLL d’Òdena

Pàgina 33


CORRELLENGUA 2012

La presentació del llibre “Lliures o morts”, protagonista dels CLL d’Igualada i els Prats de Rei

Cartell del CLL d’Iguadala que celebrà el 1r aniversari del Casal la Teixidora

Pàgina 34

es va afegir a la família del Correllengua el 2011 i no es va perdre la convocatòria del 2012. El programa va cobrir el cap de setmana del 13 i 14 d’octubre i s’inicià amb una pujada d’inflables a la plaça del poliesportiu. Ja a la nit, i després d’una botifarrada, el teatre Unió Agrícola va ser l’escenari de l’actuació del grup Karaokes Band (KOB). Finalment, l’endemà diumenge a la tarda, el mateix espai va allotjar el musical “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré” que es va omplir fins al capdamunt. A Carme i Orpí, van desenvolupar els seus actes el cap de setmana del 17 i 18 d’octubre. El dissabte, es va iniciar a la tarda amb la pintada del mural al camp de futbol i es van cloure de matinada amb el concert de Pribiz. L’endemà diumenge, al pati de l’església hi actuaren els falcons de Vallbona, com a magnífics teloners del dinar popular que va aplegar tot els vilatans. Als Prats de Rei, una seixantena de persones van participar el diumenge 21 d’octubre al matí, d'una nova edició del Correllengua, organitzat una vegada més per l'Agrupació Cultural Recreativa Sigarra i el Grup de Joves. Les previsions meteorològiques havien fet suspendre la caminada prevista per a primera hora, però igualment tots aquells que s'hi havien inscrit van poder gaudir d'un complet esmorzar amb productes de la terra, que es va celebrar a la Sala Polivalent a les deu del matí. Després dels cafès, va començar la presentació de la novel·la històrica "Lliures o morts" a càrrec dels seus autors, Jaume Clotet i David de Montserrat, l’obra que explica la guerra de Successió i la història d’Ermengol Amill l’heroic protagonista de la novel·la. A Sant Martí de Tous es va reservar la tarda del dissabte 27 d’octubre per a la gresca infantil del grup Xafarranxo. En acabar es va poder gaudir d’un berenar popular i de la lectura del Manifest, mentre que els actes van tenir la seva òptima clausura amb el concert de Miquel del Roig, a l’Ateneu Municipal. Piera va programar un ampli ventall d’activitats entre el 26 i el 31 d’octubre. Com és habitual, el Correllengua es va obrir amb una xerrada que el 2012 es va dedicar a desenvolupar l'argumentari "preguntes i respostes" en referència a la independència de Catalunya, amb la presència dels patrons de Fundació Catalunya Estat. Dissabte 27 a la

tarda, es van plantar totes les colles de Piera i les convidades a plaça provinents de Masquefa, Santa Perpètua de Mogoda i Banyeres. La cercavila va discórrer pel nucli antic de Piera fins a la Plaça del Peix, on es va donar inici a la III mostra de grups folklòrics de Catalunya. En finalitzar, les colles participants van poder gaudir d'un sopar de germanor a Cal Sanahuja. El Correllengua pierenc va tenir continuïtat el 31 d’octubre amb la festa de la castanyada, celebrada al pati de la Moreneta. Ja a la nit, es va poder tornar a gaudir d'una nova edició del Castanyada Rock, un concert convertit en referent dins dels Països Catalans per ser reivindicatiu de la nostra tradició i en el qual els organitzadors del Correllengua 2012 van participar-hi activament. Per acabar, especial atenció pel Correllengua d’Igualada, que es va celebrar entre el 3 i el 21 d’octubre. Com en el cas de Prats de Rei, la presentació del llibre “Lliures o morts” va formar part de la programació. Fou el dimecres 3 d’octubre a l’Ateneu Igualadí i va comptar amb la presència dels seus autors. El divendres següent, el Casal La Teixidora va acollir el concurs del Savi, on els participants van poder demostrar els seus coneixements de país i llengua. L’endemà, el mateix Casal, va celebrar el seu primer aniversari, amb un conjunt d’activitats durant tot el dia. Especialment concorregut van ser els concerts de nit, amb Terratombats, Brams i Ebri Knight. Aquell mateix dissabte, a la Rambla de Sant Isidre, es va celebrar la 4a edició del concurs “1.000 Euros a debat”, un campionat de debat per equips de tres destinat a la gent jove per aprendre a debatre i parlar amb públic, i organitzat per la Jove Cambra d’Igualada.

Actuació dels Diables de Piera al CLL local


CORRELLENGUA 2012

El Vallès es mou al ritme de Correllengua! Malgrat el descens d’activitat experimentat al Vallès Oriental, les dues comarques com a conjunt continuen sent fidels al Correllengua. Entre els degans destaca el de Castellar del Vallès, que el 2012 va repartir els actes en dos blocs. El primer fou el 2 de setembre als Jardins Palau Tolrà amb un homenatge a Xirinacs de la mà de l’espectacle “Amb tu” de Jaume Calatayud i Vicente Monera, i que va coincidir amb el final de la Marxa cap a la Independència de l’ANC local. El gruix dels actes es van concentrar el primer cap de setmana d’octubre, iniciant-se amb els concerts de Plou Com Mai i Els Catarres. L’endemà dissabte, la plaça Calissó va tornar a concentrar les activitats de bon matí, amb l’esmorzar de coca i xocolata i l’actuació de Malaboig Malabars. Al migdia, van actuar els gegants i grallers de Castellar, mentre que ja a la tarda va ser el torn de les actuacions de diverses entitats del poble: mentre les Corals Sant Esteve, Sant Josep i Xiribec oferien els seus cants corals, els membres de Suport Castellar recitaven poemes. Després es va gaudir del Ball de Gitanes, i per acabar es va procedir a l’encesa de la Flama i a la lectura del Manifest. Matadepera també va celebrar els actes centrals el primer cap de setmana d’octubre. El Casal de Cultura va ser l’espai triat per a la inauguració del Correllengua el divendres 5, i que va consistir en una interessant xerrada titulada “El català al seu entorn”, amb la

Actuació bastonera amb la presència dels gegants, a la plaça Calissó de Castellar del Vallès

Lectura del Manifest al CLL de Matadepera, a càrrec del periodista Tian Riba (imatge superior) i lectura de poemes combatius al CLL de Sabadell (imatge inferior) presència de Pere Mas i Roc Casagran. El dissabte, a la plaça del Casal es van celebrar diverses activitats al llarg de tota la jornada, com la ballada de sardanes, el concurs de joc d’Scrabble, el taller de bastoners i la gran cercavila, amb una nodrida mostra de cultura d’arrel popular i tradicional. Ja al vespre, el periodista Tian Riba va ser l’encarregat de llegir el manifest i acte seguit es va donar pas a la botifarrada i al concert de nit, amb el grup Bufanúvols. El diumenge es va reservar per a l’activitat infantil, amb l’espectacle “Ma, me, mi... Mozart”. Per la seva part, el nucli de la CAL de Sabadell va optar el 2012 per un Correllengua de petit format però d’allò més original. Fou el dimecres 24 d’octubre, al Casal Can Capablanca i va aplegar una trentena de persones que van presenciar la lectura d’un recull de poemes de temàtica patriòtica. Els organitzadors apostaren per un recital participatiu i dinàmic, de manera que totes aquelles persones que hi assistiren

“El camí de la consciència lingüística equival a l’aventura més colossal que ha viscut mai la humanitat: el coneixement amplificat per la curiositat i el bandejament dels prejudicis”

Màrius Serra (fragment del Manifest del CLL 2012)

Pàgina 35


CORRELLENGUA 2012

com a públic, van poder participar en la lectura de poemes. Els escriptors sabadellencs, Antoni Dalmases, Roc Casagran i David Vila hi participaren a través de la lectura de poemes propis.

Cartell del CLL de Sant Quirze del Vallès

Fira d’entitats al CLL de Cerdanyola del Vallès

Pàgina 36

Gràcies al suport de l’agrupació La Trinxera de Galliners, Sant Quirze del Vallès va organitzar el 19 d’octubre una interessant xerrada a l’entorn de la figura de Xirinacs titulada “Lluís Maria Xirinacs: una vida per a la llibertat”. Fou al Centre Cívic Can Feliu, i comptà amb la presència de Lluís Planes i Teresa Font. Cerdanyola del Vallès, també va homenatjar Xirinacs amb la conferència de Núria Roig, del col·lectiu Randa, i la projecció del documental “Xirinacs: de l’amnistia a la independència”, tot plegat a l’Espai Enric Granados el dimecres 24 d’octubre. El dijous, el Casal “La Clau”, va ser l’escenari del recital poètic amb micro obert a càrrec de l’agrupació Ramat de Pedres. Els dos dies següents, la plaça Josep Viladomat va prendre el relleu de les activitats amb l’espectacle d’animació infantil de Cataclown per començar. El dissabte al matí i fins al vespre, una fira d’entitats de la vila va omplir l’espai, amenitzada per diverses activitats: ballada de sardanes, ball de bastons, lluita d’espardenya, un dinar musical i un gran dictat i concurs de mots encreuats. El Correllengua cerdanyolenc es va tancar amb l’actuació de Josep Maria Ribelles i Companyia. El 2012, Sant Cugat del Vallès va recuperar la celebració del Correllengua després d’uns anys d’inactivitat. De la mà de l’agrupació cultural “La Guitza”, els actes es van iniciar el divendres 2 de novembre, amb una xerrada a càrrec del filòleg i escriptor Pere Comellas que va desglossar l’estat sociolingüístic actual del català. L’endemà, els Jardins del Monestir van acollir els actes de carrer a partir de migdia, amb la botifarrada popular i la mostra de glossa, a càrrec del grup Cor de Carxofa. Cap al vespre es va programar una mostra de cultura popular, amb l’esbart i els bastoners de la vila, previ al correbars que va recórrer els principals carrers del centre. Els concerts de Les Absentes i Els Assaltadors de Tàlems van posar el punt i final

Cartell promocional dels actes de Sant Cugat del Vallès als actes. Molt a prop, la ciutat de Rubí va apostar fort amb un programa repartit en quatre jornades. Per començar, el 26 d’octubre el CRAC va acollir la presentació del llibre “Tornarem a vèncer. Grans discursos de grans catalans”, amb la presència dels seus autors, Josep Maria Solé i Sabaté i Eduard Puigventós. El mateix espai, va ser escenari el divendres següent del record a Xirinacs, en forma de conferència a càrrec de Núria Breu i Jordi Domènec i la projecció d’un documental. El Correllengua més festiu es va reservar per al dissabte 3 de novembre, amb el correbars, la cercavila, les actuacions de grups de cultura tradicional i els concerts de Crousteau i de Roger Margarit, tot plegat a la plaça del Dr. Guardiet. L’endemà diumenge, la mateixa plaça, es va omplir amb els jocs infantils (scrabble, jeroglífics i trencaclosques) i l’audició de sardanes, que va servir de cloenda als actes.

Actuació de Roger Margarit, al CLL de Rubí


CORRELLENGUA 2012

Montcada i Reixac va concentrar els actes de Correllengua el 23 de novembre, amb un sopar de taverna amb l’Espingari i que va comptar amb la presència de l’escriptor i membre de la CAL David Vila. En acabar, el Casal Popular el Brot va acollir el fi de festa amb gresca catalana. Aigües amunt del riu Ripoll, Barberà del Vallès va organitzar per primer cop un acte de Correllengua. Va ser el dimecres 24 d’octubre, amb una xerrada a l’entorn de la figura de Lluís Maria Xirinacs a l’Ateneu Popular de la ciutat.

propi, estat ric”, a càrrec de Joan Canadell coautor de l’obra i secretari general del Cercle Català de Negocis. Per acabar amb els actes celebrats al Vallès Occidental, Vacarisses, de la mà del nucli local de la CAL va organitzar el Correllengua el 20 d’octubre. Malgrat l’amenaça de la pluja, es van poder desenvolupar bona part de les activitats programades com el Gran Dictat o el dinar popular. A la tarda, la música de Betzuca i l’actuació dels diables de Vacarisses i Vacatukada van posar el millor fi de festa.

A Castellbisbal fa força anys que l’octubre és mes de Correllengua, i el 2012 no va ser una excepció. L’activitat es va iniciar el divendres 19 d’octubre al Casal de la Gent Gran, amb l’espectacle “Amb tu” de Jaume Calatayud i Vicente Monera de record a Xirinacs, i que ja havia recorregut altres viles. L’endemà a la nit, el Casal Cultural i Recreatiu va ser l’espai que acollí el concert del cantautor Jordi Montañez i del jove grup local Timon i Rumba. Finalment, el diumenge 21, es va celebrar una gran mostra d’entitats de cultura de la ciutat, al Parc Folch i Torres i que va comptar com a activitat especial, amb la presentació del llibre “Catalunya: estat

El Vallès Oriental va comptar només amb dues viles representades. El diumenge 30 de setembre, Vallromanes va fusionar la Festa Major de Sant Miquel amb el Correllengua, tot programant el concert de Cesk Freixas i la presentació del nou disc de Jordi Gomara, tot plegat al Casal de la vila. Curiosament, el mateix Cesk Freixas va ser present al Correllengua de Bigues i Riells, la nit del 6 d’octubre al Parc de Can Badell. Prèviament, a la tarda es va poder gaudir, entre d’altres activitats, d’una festa infantil, del ball de gitanes, de l’estrena de la rumba del Correllengua i, especialment, de la presentació del programa de voluntariat local.

Cartell promocional del CLL de Bigues i Riells

La CAL homenatjada l’Aplec d’Arenys de Munt Arenys de Munt va commemorar el 16 de setembre de 2012 el tercer aniversari de la primera consulta sobre la independència que es va fer al país, amb el 3r Aplec per la Independència. L’Aplec va incloure activitats, xerrades, actuacions musicals i el desplegament d’una gran senyera. Els actes van tenir lloc als Jardins de can Jalpí, davant del monument a la independència que recorda,

per a la posteritat, la consulta que va obrir el camí a totes les que es feren després. Després d’un matí en el que hi intervingueren, entre d’altres, Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, el periodista Germà Capdevila i l’actriu Montserrat Carulla, a la tarda l’organització va voler homenatjar dues associacions que porten anys treballant per a la normalització lingüística al país: la Plataforma per la Llengua i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua

catalana (CAL). Per part de la CAL, el president de l’entitat, Pep Ribas, va recollir el guardó i va adreçar unes paraules al públic assistent, en les que els exhortava a seguir ferms en la defensa de la llengua i a augmentar-ne el seu ús social. L’Aplec es va cloure amb les paraules del batlle de la vila Josep Manel Ximenis.

Pàgina 37


CORRELLENGUA 2012

Pirineu i Prepirineu prenen protagonisme Malgrat que encara hi ha alguna comarca, com el Pallars Sobirà o la Cerdanya, on el Correllengua es resisteix a arribar-hi, el moviment mica en mica es va consolidant a l’àmbit pirinenc i prepirinenc. Un bon exemple el tenim a l’Alt Urgell, on el 2012 tres viles van veure el pas de la flama de la llengua.

Cartell promocional de l’acte de CLL celebrat a Oliana

Cartell del CLL 2012 a Avià

Pàgina 38

La Seu d’Urgell va escollir el 22 de setembre per a la seves celebracions. Amb l’impuls de la secció local d’Òmnium Cultural, aquell dissabte es va iniciar amb un vermut-tertúlia al centre Cívic amb Víctor Alexandre, a l’entorn de l’evolució de l’independentisme. Com l’any precedent, la plaça de les Monges va tornar a concentrar els actes de tarda i nit, amb diversos tallers i jocs infantils, el concert de les Dones acordionistes i percussionistes del Pirineu i el sopar popular. Ben entrada la nit, la plaça es va omplir amb els sons dels Astorets del Pirineu i Glissando. Uns dies abans, el dissabte 6 de setembre, Coll de Nargó va acollir el Correllengua amb la inauguració de l’exposició “Xirinacs, la resistència i la consciència” a la sala polivalent i l’exhibició de jocs rurals que va enfrontar els equips de Nargó/Catalunya i Brugi/ Nafarroa. La jornada va cloure amb un sopar obert a tothom i l’actuació musical de La Carxofa i la Ceba amb en Victus l’allioli. Per la seva part, el dissabte 1 de setembre, a la plaça del Lledoner d’Oliana, més de 130 persones van presenciar el Recital de Poesia i Música per la Independència que va organitzar l’Assemblea Nacional Catalana de l’Alt Urgell. Els escriptors Josep Espunyes i Miquel Trilla van llegir textos propis i diversos assistents s'hi van sumar espontàniament recitant obres d'altres poetes catalans. L’acte donava suport tant al Correllengua 2012 com a la Marxa per la Independència prevista per l'11 de setembre a Barcelona. Al Pallars Jussà, Tremp continua sent la vila que concentra les activitats. Malgrat els problemes inicials, el Correllengua del Pallars es va poder celebrar finalment el 3 de novembre, tot coincidint amb la Fira del Codony. A part d’un

seguit d’activitats de tarda, el plat fort de la jornada va ser els concerts de Brams, Miquel del Roig i Res a Dir, a la carpa de la Diputació de Lleida, a l’estació de Tremp. A Solsona, un any més es va aprofitar la celebració de l’Aplec Independentista del Castellvell per a fer lectura solemne del Manifest del Correllengua. El 2012 es va celebrar el dilluns 10 de setembre i va consistir en una pujada a peu fins al Castellvell d’Olius i la presentació del documental “L’operació Garzón, 20 anys després” a càrrec de Ramon Piqué. Finalment, el Berguedà no va faltar a la cita un any més amb un total de quatre viles formant part de la festa de la llengua. A Avià, es va celebrar el 28 i 29 de setembre, amb un acte inicial que va consistir en la projecció del documental “Entre dos gegants, una cultura que es nega a morir” que tracta des d’un punt de vista subjectiu i explicatiu de la situació del català a banda i banda dels Pirineus. Dissabte 29, la pluja va fer la guitza i alguns actes van quedar suspesos, com l’actuació dels Castellers d’Avià i de la Colla de Diables Esclatasangs. Malgrat tot, a la nit sí que es va poder dur a terme el concert, amb bona música catalana d’ska i pop, que va omplir de gom a gom l’Ateneu. Just el mes següent, el 27 d’octubre, el Correllengua de Berga es va estructurar en un sol dia i molt condicionat per la celebració el mateix dia de l’Assemblea Comarcal de la CUP, així només es va poder programar un matí de

Lectura del manifest al CLL de la Seu d’Urgell


CORRELLENGUA 2012

dissabte amb jocs infantils d’arrel popular i tradicional: saltar a corda, curses de sacs, jocs de bitlles... i la presència dels nans de “La Bauma dels Encantats”. A La Pobla de Lillet, les activitats es van portar a terme el 13 i 14 d’octubre, i van tenir com a plat fort l’actuació a la Flor del cantautor Cesk Freixas. L’endemà diumenge, es va procedir a la tradicional pintada

del mural commemoratiu del Correllengua i al dinar popular que va tornar a omplir el parc de Xesco Boix. Finalment, a Casserres es va optar per la concentració dels actes el vespre i nit del 20 d’octubre al Kursaal i que va incloure una gimcana a la catalana i un triple concert amb Tomeu i sa penya, Veïns i Àmbar, tot plegat organitzat per Joves de Casserres.

Cartell del CLL de La Pobla de Lillet

El CLL recorre de nou el Penedès i el Garraf El Penedès i el Garraf es van tornar a mobilitzar a l’entorn del Correllengua, i especialment ho foren l’Alt i el Baix Penedès, amb fins a set viles participant del moviment. Els organitzadors del Correllengua de Torrelavit, van programar el diumenge 16 de setembre una activitat ben original: una caminada popular per l’entorn de la vila on es van poder visitar diferents paratges il·lustratius de l’aprofitament de l’aigua en terrenys de secà. Sant Pere de Riudebitlles, el dissabte 6 d’octubre la plaça de l’església va tornar a aglutinar els actes de Correllengua, que es van encetar amb una mostra de balls folklòrics i l’actuació del grup d’animació infantil La Bicicleta. Ja al vespre, va ser el torn del sopar popular i el concert i ball amb Els Filibusters. El 20 d’octubre, i esquivant la pluja, la flama de la llengua va arribar a Sant Joan de Mediona. De bon matí, davant del Casal es va poder gaudir de la 3a edició de la Sardinada popular i del torneig de bitlles catalanes. A la tarda, l’animació infantil dels Trencamandres va fer xalar petits i grans, i al vespre, i després del sopar de germanor, va ser el torn del concert amb Les Filomenes, que tancava els actes de 2012. Al Pla del Penedès, la pluja també va obligar a traslladar els actes a aixopluc. Malgrat tot, els nens i nenes de la vila van gaudir d’allò més amb la pintada del cartell del Correllengua i la xocolatada. Com a acte de cloenda es va procedir a la lectura del Manifest. Al Baix Penedès, l’Arboç va organitzar els actes el 9 i 10 de novembre, de la mà de l’associació El Taulell. Com a d’altres indrets, Xirinacs va ser

Caminada popular al CLL de Torrelavit (foto: Amadeu Olivella) el focus d’atenció de la xerrada-col·loqui i de la projecció del documental sobre el seu pensament i ideari. L’endemà, la plaça de la Vila va seguir amb l’homenatge i la participació dels alumnes de l’escola, tot elaborant i penjant paraules relacionades amb el patriota. Després dels jocs tradicionals, es va llegir el Manifest i es va cloure la jornada amb una gran botifarrada popular. A Llorenç del Penedès, una vila que fa anys que celebra el Correllengua, es va programar una triple jornada que es va iniciar l’1 de novembre amb la tradicional tarda literària que duia per títol “Res no és mesquí”. El dissabte 3 de novembre es va inaugurar la interessant exposició “Jocs, costums i tradicions que no hem de perdre”. Acte seguit es va poder gaudir de la botifarrada als Jardinets Oriol Martorell i, entrada la nit, del concert per la llengua amb Pere Anton i tu i Error 404. Finalment, el diumenge els més menuts van divertir-se d’allò més amb els contes de “Vivim del cuento” i el conte “La Castanyera va de bòlit”. I finalment, al Vendrell les activitats es van concentrar el dissabte 3 de novembre amb una matinal de jocs de llengua per als petits i la

Cartell del CLL de Sant Pere de Riudebitlles

Pàgina 39


CORRELLENGUA 2012

tirada de bitlles catalanes a primera hora de la tarda. Posteriorment, la cercavila de cultura popular i tradicional va recórrer els carrers i places més cèntriques de la vila i que es va cloure amb el concert de Josep Romeu, a la plaça Nova.

A la veïna comarca del Garraf, només es va dur a terme un acte a Vilanova i la Geltrú, però de gran volada: el Concert per la Llengua que organitza anualment el SEPC. En aquesta edició es va reunir el millor del pop rock actual amb Obrint Pas, Kop, At Versaris, Eina i Ebri Knight.

Les comarques de Ponent responen al CLL

Cartell del Concert per la Llengua 2012 a Vilanova i la Geltrú

Cartell del CLL d’Almenar

Pàgina 40

Les comarques de ponent i de l’altiplà central any rere any guanyen protagonisme i més i més viles se sumen al Correllengua. Només al Segrià, nou l’han celebrat. A la capital, Lleida va voler recordar la figura de Joan Fuster mitjançant el passi del documental ”Ser Joan Fuster” al Teatre de l’Escorxador el dijous 25 d’octubre. Els actes centrals van ser el dissabte següent al matí amb la concentració i la cercavila de colles i entitats de cultura popular que van recórrer diferents espais de la ciutat. Ja a la plaça de les Comèdies, representants dels Gegants de Pardinyes van fer lectura del Manifest. Almenar va celebrar un dels CLL més matiners de la comarca. Fou l’1 de setembre i es van programar un seguit d’actes ben diversos; la xerrada a càrrec del Cercle Català de Negocis sobre les raons econòmiques de l’estat propi, l’actuació gegantera, bastonera i dels grallers i els concerts de nit amb Hot Numbers, Staklar i Pastorets Rock, tot plegat organitzat per l’associació de Joves El Coc. A Corbins els actes es van allargar força dies, tots ells al voltant de la Diada. Per començar, el 10 de setembre es va programar la xerrada de l’historiador Jaume Fernàndez sobre els drets històrics de Catalunya. L’endemà, una gran repicada de campanes, va servir de preàmbul al concert de Gasion, músic i cantautor d’Alpicat. Els actes centrals es van dur a terme el dissabte 15, del qual destacaren l’esmorzar i mostra de cultura popular, la cercavila, el sopar i els concerts de Mr. Freak i la Terrasseta de Preixens. A la veïna població de Montoliu de Lleida es van triar les mateixes dates. La tarda de l’Onze de setembre es va reservar a l’actuació de grallers i puputs i al recital de poesia a la plaça de l’església. El dissabte 15 al matí es va pintar el mural del Correllengua i ja

per la tarda tothom que va voler va participar dels jocs populars i de la ballada de sardanes. Els bastoners del Pla de l’Aigua van omplir de repics la plaça de l’església i després de la cercavila i el sopar popular, els vilatans més joves van gaudir de la música de Republika Ska i Staklar. La vigília de la Diada, Torrefarrera va celebrar el seu Correllengua a la plaça Miremont, amb la participació dels grallers locals i la lectura del manifest a càrrec d’Albert Llimós. Després de la llonganissada va arribar el moment més esperat, la música en directe d’Staklar i Möndo Loco. El 6 d’octubre va ser el torn de Rosselló amb una tarda de dissabte que va fer gaudir els rossellonecs amb el taller de dimonis i l’actuació de la Coral Flor d’Espígol. En acabar, la cercavila va conduir els grallers i tabalers fins a la plaça de l’Aigua on es va fer una llonganissada de cloenda. Entre el 19 i 20 d’octubre, la territorial de l’ANC d’Artesa de Lleida va celebrar les 2es Jornades Independentistes, que el 2012 es van fusionar amb el Correllengua. Entre els actes programats van destacar la xerrada sobre la viabilitat de l’estat propi, a càrrec del Cercle Català de Negocis, i els actes del dissabte 20 amb la gran cercavila que va aplegar el grup Kumbeva,

Actuació de l’Esbart Arrels al CLL de la capital lleidatana


CORRELLENGUA 2012

Festa’m-Tam, els grallers, els gegants i el Griu. A Puigverd de Lleida, la celebració va ser el 21 d’octubre i va comptar amb la presència dels Gegants i grallers de Maials i del grup de percussió Kumbeva. A la nit, la rumba catalana dels Ambaparà va acomiadar el CLL. Finalment, Alguaire va celebrar el darrer dels Correllengües del Segrià, el 3 de novembre. Tal i com estava previst, es va iniciar, a la plaça de l'Església, amb una cercavila en la que hi participaren els timbalers i gralles dels Fotem-li Foc i Fort, els bastoners de Balaguer, els Merlinets i l'Esbart Bell Camp. A dins de l'Esbart es va llegir el manifest i van actuar-hi diverses associacions. Per acabar no hi podia faltar un bon tros de coca de sucre amb xocolata.

Castanyada que va omplir de gom a gom el MerCAT amb la presència de Naraina i Tremendos. Divendres l'assistència a la xerrada no va ser notòria, fet que va fer reflexionar als organitzadors sobre com fer més atractives aquestes taules rodones. El dissabte va ser una festa per petits i grans, el pati estava ple de quitxalla que ballava al ritme de l'Albert Show, sempre acompanyats dels grallers i els gegants de la ciutat i finalitzant-ho amb una gustosa xocolata! Va ser llavors quant van agafar el relleu els més ganàpies i de bar en bar van arribar a l'Ateneu on, després d’un sopar popular amb més de 300 persones, van tornar a competir en el 5è Concurs de Porronaires. Malauradament l'endemà la pluja no va deixar plantar la senyera al tossal rodó de Verdú, és per això, que es va haver d’emplaçar per a una nova data. Fou molt destacada la resposta al Pla d’Urgell, ja que fins a sis viles s’apuntaren a commemorar el Correllengua. El Palau d’Anglesola obrí els actes amb la xerrada "El camí i l'endemà de la independència" a càrrec de Josep M. Gallès i Jordi Millà, membres del Cercle Català de Negocis. L’endemà dissabte 29 de setembre, la pluja obligà a desplaçar els actes previstos al poliesportiu. L'Agrupament Escolta i Guia lo Merlet s'ocupà de fer reviure els jocs tradicionals amb la mainada del poble. Els records dels anys en què el Palau d'Anglesola era conegut com "el poble de la Passió" van presidir la sobretaula del sopar, atès que el Correllengua es proposà recordar i agrair la tasca que els palauanglesolins van fer pel teatre de la Passió. La nit es va cloure amb un concert del cantautor Lo Pardal Roquer. Barbens va triar amb tota la

Cartell del CLL de Barbens

Cercavila pels carrers d’Alguaire (dalt) i els membres de la Comissió del CLL de Tàrrega, el dia de la presentació de la programació (baix) A l’Urgell, Preixana i Tàrrega van actuar com a representants de la comarca el 2012. Concretament, la tarda del 20 d’octubre fou el torn de Preixana, mentre que a Tàrrega els actes es van celebrar a l’entorn de Tots Sants. A la ciutat targarina, els actes s’iniciaren el dimecres 31 d’octubre amb el concert de

Actuació bastonera al CLL del Palau d’Anglesola

Pàgina 41


CORRELLENGUA 2012

Cartell del CLL de Mollerussa

Imatge del cartell promocional del concert del CLL de Cervera

Pàgina 42

intenció del món la data del 12 d’octubre per a la seva celebració. La plaça del Castell va allotjar els actes, com ara diversos tallers infantils, el concert de la Coral Santa Maria de Barbens i la presentació de la territorial de l’ANC, que va comptar amb la presència de Pep Riera, cofundador d’Unió de Pagesos. La capital de la comarca Mollerussa, recuperà el 2012 la celebració del Correllengua de la mà del Casal Popular L’Arreu. El dissabte 13 d’octubre a la tarda es va començar amb una xocolatada popular a la plaça Major, acte previ a la cercavila amb els gegants de Mollerussa i Bellvís, Bastoners de l’Arreu i una Colla de trabucaires del Casal la Teixidora d’Igualada. Tot seguit, es realitzà la lectura del manifest i l’actuació dels diables de l’Autèntica Revolució del Foc de Mollerussa. El dia es va tancar amb un sopar popular al Casal l’Arreu. A Linyola, el 4 de novembre era festa gran! Grallers, bastoners i gegants van omplir els carrers de la vila a la tarda i van escalfar motors per a l’acte de presentació del llibre “Lliures o morts”, a càrrec de Jaume Clotet. A la nit, i després de la llonganissada, el concert de Cesk Freixas va posar el punt i final a la jornada. A Vilanova de Bellpuig, el Correllengua va arribar tard, entrat el mes de novembre. La Llar Municipal de la Gent Gran va acollir el divendres 9 una xerrada sobre el republicanisme a la comarca, mentre que el dissabte 10 es va reservar per als actes de carrer. Així, al matí es va fer la pintada del mural commemoratiu, i a la tarda i nit va ser el torn pel campionat de botifarra, la projecció de la pel·lícula “El gat amb botes” i el gran torneig de Trivial. El dia següent, el Poal va prendre el relleu amb el seu Correllengua matinal que va tenir els punts àlgids en la cercavila i la presentació de l’Assemblea territorial de la vila. A Arbeca, únic representant a les Garrigues, es van posar el llistó ben amunt per a la celebració del seu 9è Correllengua: la gravació d’un Lip Dub. La pluja no va permetre la gravació el 17 de novembre i es va traslladar fins a l’1 de desembre. Malgrat tot, sí que es van poder dur a terme el sopar i el concert de Lo Pardal Roquer. El Lip Dub va ser tot un èxit amb la participació de més de 300 persones i sota els acords de la

Participants al Lip Dub d’Arbeca (imatge superior) i cercavila del CLL de Balaguer (imatge inferior) cançó ”Rica i Plena” interpretada per en Titot. Des de fa deu anys, Balaguer aglutina els actes de Correllengua a la Noguera, gràcies a la implicació del Casal Pere III. El 2012, el primer cap de setmana d’octubre hi va arribar puntualment. Els actes començaren al Mercadal amb una xocolatada infantil i, tot seguit, diferents colles de bastoners, diables, batucada i gegants van iniciar la cercavila popular i la marxa de torxes, que agrupà diverses entitats de la comarca. El local Lapallavacara va acollir el recital poètic de Jordi Prenafeta i el concert posterior amb Lo Pardal Roquer i el PD DJ Quelo. I finalment, l’altiplà segarrenc va acollir el Correllengua el 13 d’octubre. El passeig de l’Estació de Cervera va allotjar durant tota la jornada diverses activitats com ara la desvetlladora xerrada “La Guerra de Successió a Cervera: partidaris de Felip V o de l’Arxiduc Carles?” amb l’historiador Josep Maria Llobet. Al vespre, el pub Noctàmbul va ser l’espai triat pel concert de Sonadors de Son Camaró de Menorca, tot ben animat amb la pomada de l’illa.


CORRELLENGUA 2012

El camp de Tarragona i la Conca de Barberà surten al carrer pel Correllengua Es pot qualificar tot un èxit el creixement del suport al Correllengua experimentat a les comarques del camp de Tarragona (Tarragonès, Baix Camp i Alt Camp). N’és una bona prova que a Tarragona ciutat, es van poder programar actes a dos barris, entre ells el de Torreforta, amb un fort pes immigratori. De la mà del Casal Popular Sageta de Foc, l'acte inicial es va dur a terme a Torreforta el dijous 26 de juliol on, amb la participació d'entitats del barri, es va reunir gent de totes les edats durant els tallers i jocs per a la canalla i la cercavila. El dia següent, i ja al centre de la ciutat, es va recordar la figura de Xirinacs i, el posterior passi del documental ”Una llengua que camina”, va endinsar els espectadors en la realitat lingüística al País Valencià, una realitat sovint menystinguda i poc valorada. Els actes es van tancar dissabte 28 amb la fira d'entitats, la xerrada sobre la política lingüística a les Illes Balears, a càrrec d'un membre d'Endavant - OSAN de Mallorca, el sopar i el concert. Per uns moments, la pluja va fer la guitza a la nit, però finalment es van poder celebrar amb èxit tots els actes, que van esdevenir la traca final d'un Correllengua alegre, viu i combatiu. Aquell mateix cap de setmana la vila de Torredembarra va celebrar els actes centrals, molt centrats al front marítim. El divendres 27 de juliol, els assistents van gaudir d’allò més amb els contes infantils i el recital de poemes patriòtics, a la Biblio Platja. L’endemà, la flama de la llengua va arribar per mar, a bord

Actuació dels diables de la Torre al CLL de Torredembarra

dels tradicionals gussis (embarcacions de pesca tradicionals) i va ser el tret de sortida per a l’actuació dels Balls del seguici popular de Torredembarra. Ben entrada la nit, l’envelat i jardins de Cal Bofill va allotjar el sopar i el concert jove amb els grups Atupa, Alerta, Ebri Knight i el PD Karkinyoli. Al Morell, no fou fins a l’octubre que el Correllengua va fer acte de presència, concretament el cap de setmana del 20 i 21 d’aquell mes. Després d’una matinal amb l’animació infantil de l’Embruix, la tarda es va reservar a la xerrada informativa “L’endemà de la independència”, a càrrec de la Fundació Catalunya Estat. El diumenge, malgrat l’amenaça de pluja, es va celebrar la caminada popular “La Ruta dels Masos”, que es va cloure a la plaça de la Font de la millor manera: ballada de sardanes i un dinar d’arròs amb bolets. Al Baix Camp, destacà el Correllengua d’Alforja per l’originalitat de les activitats programades. El dissabte 18 d’agost es va celebrar una caminada popular fins a Cambrils, amb el lema “Caminem junts per la independència”. El següent dissabte a la tarda, els xics i xiquetes es van aplegar a la plaça de Dalt, amb l’objectiu d’elaborar un seguit de cartells amb les paraules pròpies de la vila. Acte seguit, Oriol Grau (actor i professor de la Universitat Rovira i Virgili) i Pere Navarro (dialectòleg i també professor de la mateixa universitat), van desvetllar els secrets de les paraules d’Alforja. A Mont-roig del Camp, la Festa Major de Sant Miquel va incorporar en el seu programa el desenvolupament d’una activitat lligada al Correllengua. Va ser el 29 de setembre al Parc de l’Era amb la lectura del manifest i l’actuació del grup d’animació infantil Els Picarols. A Riudoms, es va optar per l’organització d’un acte de petit format al CERAP, tot convidant Ignasi Llorente per a presentar el seu llibre “A la recerca del benestar. Independentisme racional versus nacionalisme emocional”. El col·loqui posterior va posar sobre la taula que s’ha d’escoltar a totes les veus a favor i en contra de l’estat català, per tal

Cartell del CLL de Tarragona

Imatge del campanar d’Alforja amb la pancarta “Fem una capitxona cap a la Independència”

Pàgina 43


CORRELLENGUA 2012

Cartell promocional del Cant Improvisat del CLL de Reus

Cartell del CLL de Vandellòs que incloïa el Festival Aglà

Pàgina 44

d’aprendre uns dels altres i aprofitar que el debat esdevingui un procés transformador. A pocs quilòmetres Reus va programar quatre dies d’activitats que es van iniciar el dijous 25 d’octubre al Centre de Lectura de Reus, amb una doble xerrada sobre el poeta JV Foix i sobre la trilogia llengua, Països Catalans i Independència. El divendres es va viure una acció reivindicativa a favor del cinema en català, al davant dels cinemes de la ciutat, sota el suggerent títol “Llums, càmera, acció!” El dissabte 27 d’octubre, i malgrat el mal temps, va ser el torn de la festa, com la que es va viure amb la cercavila per la llengua i les diverses activitats que es van celebrar a la plaça del Pallol, dirigides als més menuts. La Taverna Despertaferro! va acollir el sopar del Correllengua, ben amenitzat amb la cançó improvisada de Cor de Carxofa. Finalment, el diumenge el mateix local va ser de nou protagonista amb la rifa de panellets. Més al sud, però encara al Baix Camp, Vandellòs tornava a celebrar el Correllengua per desè cop i amb la incorporació al programa del Festival Aglà. El 17 de novembre es va iniciar amb l’aplec de sardanes a la plaça del Dr. Gil Vernet, mentre que a la tarda el correfoc infantil va fer les delícies dels més xics. A la nit, al poliesportiu, i després del sopar popular, va ser el torn dels concerts joves amb un gran repertori: Obrint Pas, Xeic Ska rural i els punxadiscos DJ OGT i DJ Machueing. A la capital de l’Alt Camp, Valls, els actes es van encetar el divendres 21 de setembre al vespre, al pati de Sant Roc de l’Institut d’Estudis Vallencs (IEV), amb la celebració del primer concert “Acústics per la Llengua”, una activitat entre reivindicativa i lúdica en la qual van participar diversos músics locals: La Titaranya, Cataskà, Jordi Jubany i Maitips. També aquell vespre es va inaugurar una exposició sobre els anys del Correllengua vallenc i sobre la figura de Lluís Maria Xirinacs. La pujada a Miramar va tornar a centrar els actes més rellevants del Correllengua de l’Alt Camp, celebrada el diumenge 23 de setembre i que va aplegar a més de dues-centes persones. Al voltant de les dotze del migdia va tenir lloc l’espectacle per al

Ballada de la Mulasseta de Valls a la plaça de Miramar (dalt) i xerrada de Víctor Alexandre al CLL de Vilaverd (baix) públic infantil que va oferir la companyia Maitia. Tot seguit, es van succeir les diferents actuacions de les diverses associacions culturals vallenques i de la comarca que es van donar cita a Miramar. L’animador Jordi Jubany fou l’encarregat, una edició més, de llegir el Manifest del Correllengua 2012. Els actes van cloure el diumenge dia 30 de setembre, al Casal Popular La Turba, amb la projecció del documental sobre Xirinacs. Finalment, a Montferri el Correllengua hi va arribar el 20 d’octubre per primer cop gràcies a l’empenta de l’Associació d’Amics de Montferri. La plaça de l’església havia d’acollir el conjunt d’actes, però la pluja va fer canviar els plans, movent-se tot plegat al casal cultural. Malgrat tot, es va poder gaudir dels jocs tradicionals per a petits i grans, del dinar popular, i de la música en directe, amb el cantautor tarragoní Josep Romeu. A la Conca de Barberà, s’estrenava també Vilaverd, que finalment va resultar ser l’únic representant de la comarca. Del 2 al 7 d’agost, la vila va gaudir d’actes ben diversos, iniciant-se


CORRELLENGUA 2012

amb la presentació del llibre “Un cel de plom”, una novel·la de Carme Martí que explica la vida de Neus Català. El divendres 3 van continuar els actes amb un tast de productes de la DO Conca de Barberà. També hi va haver temps per l’excursionisme, amb la caminada a la Cugurulla del Mas d’en Just, i per la reivindicació, amb la

xerrada oferta per Jaume Marfany, membre de l’ANC i vicepresident de la CAL. Com a cloenda, el dimarts 7 d’agost, el Cau Musical va acollir la presentació del llibre “Trifulkes de la catalana tribu”, a càrrec del seu autor Víctor Alexandre.

Les escoles de les terres de l’Ebre es fan seu el Correllengua Ja a la Ribera d’Ebre, Flix va tornar a sortir al carrer el dijous 25 d’octubre, amb la implicació dels centres educatius de la vila. Així, l’escriptor Matthew Tree va visitar l’escola Enric Granados Fontserè al matí i, a la tarda, va oferir una interessantíssima xerrada a la sala Ca Don Ventura, que duia per títol “Com explicar el nostre país als estrangers” i que es va omplir del tot. A Tivissa, els actes es van celebrar el 20 i 21 d’octubre, amb una programació que va voler recordar la festivitat de la vuitada de Corpus, una tradició que havia marcat el calendari de festes de la vila durant anys. Per a fer-ho es va programar una xerrada, a càrrec de l’antropòleg i etnòleg Salvador Palomar i els xics i xiques de la vila van poder treballar els elements festius que encara conserva la població: els gegants del barri d’Avall, la figura de la Primavera, del barri del Pla i la Cucafera, del barri del Castell. Tot i pertànyer al Priorat, els Guiamets té una forta vinculació amb l’Ebre per la seva

L’IES Cristòfol Despuig de Tortosa va celebrar el pas del CLL

Alumnes de l’escola Daniel Mangrané de Jesús construint el trencaclosques dels dominis lingüístics del català proximitat. El 2012, aquesta petita vila va tornar a organitzar el Correllengua amb cinema a la fresca i la projecció de la pel·lícula de Ramon Térmens “Catalunya über alles!”, a la plaça de l’església el 13 d’agost. El Baix Ebre no va faltar a la cita i la ciutat de Tortosa en va ser l'estendard. La ciutat va celebrar els actes centrals l’1 de setembre amb la programació dels concerts del Correllengua, a la plaça del Carrilet. Hi actuaren els grups Raska, Maskarats i Habemus Sativa. Per la seva part l’IES Cristòfol Despuig de la capital ebrenca va organitzar el seu Correllengua el 26 d’octubre amb un conjunt d’actes que van voler recordar Pere Calders i Joan Fuster, amb la lectura de diversos contes i textos curts. L’activitat més reeixida fou la cantada i ballada de jotes per part dels mateixos alumnes de l’institut, que van contribuir a fer del Correllengua

Cartell del CLL de Flix

Pàgina 45


CORRELLENGUA 2012

tota una festa. Finalment, els alumnes de l’Institut-Escola Daniel Mangrané de Jesús van gaudir la tarda del divendres 5 d’octubre amb el pas del Correllengua pel pati de l’escola. Tallers de llengua, la construcció d’un trencaclosques dels Països Catalans i diversos jocs tradicionals van ser algunes de les activitats programades.

oferir una preciosa vista dels entorns d’Alcanar. Tot plegat es va celebrar el 27 i 28 d’octubre. Per acabar, Ulldecona també va voler participar del Correllengua el 15 de setembre amb un sopar-homenatge a Vicent Andrés Estellés. La lectura de poesies i l’actuació musical d’Esmeralda Ferré van fer que la nit fos una vetllada inoblidable.

Al Montsià, el Correllengua d’Alcanar ha esdevingut tot un clàssic del calendari. El 2012, el Casal Aixumara va voler recordar el centenari del naixement de Trinitari Fabregat, l’escriptor local que va viure la Guerra Civil i l’exili a França. Per aquets motiu, dos dels actes van dedicar-se a la seva memòria: una taula rodona i una ruta literària que recordava els espais descrits en una de les seves novel·les “Jardins ignorats”. El final de la caminada fou el cim del Montsià, la Torreta, a 764 m d’altura i que va

Pujada a la Torreta de Montsià, al CLL d’Alcanar

12000

10000

s 8000 et is iv e d 6000 er b m o 4000 N 2000

0

0 1 lju

0 -1 ga

0 -1 t es

0 -1 tc o

0 -1 v o n

0 -1 s e d

1 -1 n eg

1 -1 b ef

1 -1 çr a m

1 -1 r b a

1 -1 ia m

1 1 -y n u j

1 1 lju

Nombre de visitants diferents

1 -1 ga

1 -1 t es

1 -1 tc o

1 -1 v o n

1 -1 s e d

2 -1 n eg

2 -1 b ef

2 -1 çr a m

2 -1 r b a

2 -1 ia m

2 1 -y n u j

2 1 lju

2 -1 ga

2 -1 t es

2 -1 tc o

2 -1 v o n

2 -1 s e d

Nombre de visites totals

Evolució del nombre de visites al web de la CAL (www.cal.cat) entre juliol de 2010 i desembre de 2012

Pàgina 46


CORRELLENGUA 2012

Les eines de difusió del Correllengua Un dels principals reptes que s’havia proposat la CAL per al 2012 era incrementar i millorar la difusió del moviment. Una de les actuacions va ser augmentar la presència als mitjans de comunicació, mitjançant l’acord amb el diari digital Racó Català, que va esdevenir una de les principals plataformes de difusió setmanal de l’agenda d’actes previstos. Paral·lelament, es va renovar l’acord amb el diari ARA, en la seva versió digital, per a reeditar l’espai web especial sobre el Correllengua i que va estar actiu de juliol a novembre. Al mateix temps, el programa radiofònic La Primera Pedra de RAC1

que s’emet tots els caps de setmana informà puntualment de l’agenda prevista cada dissabte al matí. El 2012 es va tornar a reeditar el Butlletí Digital del Correllengua, amb un total de 14 números emesos i que es va convertir en la millor via per a conèixer els actes programats arreu del territori. També es va incorporar un nou instrument per a copsar la vitalitat del moviment i la seva implantació territorial: el mapa del Correllengua. A través de google Maps, aquesta eina permetia consultar de manera més efectiva i visible els municipis que celebraven activitats.

El web de la CAL també s’ha convertit en una eina de referència per a expandir el missatge del Correllengua. El 2012, el nombre de visites s’ha disparat en relació amb edicions anteriors, essent els espais més consultats l’agenda i els apartats dedicats a material i documentació. Precisament a aquest espai s’hi va penjar el “Dossier del Correllengua 2012”, un document guia de primera mà per als organitzadors, el “Manifest del Correllengua” en les seves versions impresa i també virtual, i la Moció de suport al Correllengua. Logotips dels mitjans que van donar suport explícit al CLL 2012

Captacions del web del diari Ara i Racó Català i imatge del Mapa localitzador del Correllengua, novetat de l’edició 2012

Pàgina 47


El Correllengua esdevé un dels màxims exponents del treball en xarxa entre associacions i persones d’arreu del país que lideren projectes de defensa i promoció de la nostra llengua i cultura. Des d‘una proposta lúdica i festiva, el Correllengua reivindica el foment de l’ús social de la llengua, difon la riquesa de la nostra cultura i enforteix la nostra personalitat i autoestima com a poble. Per aquest motiu és cabdal que el Correllengua continuï essent un moviment viu, transversal i es vagi consolidant i ampliant. La CAL vol ser aquest element que dóna cohesió i unitat al moviment, dotant als organitzadors de Correllengua de les eines necessàries per a què puguin realitzar les seves activitats amb més facilitat i orientar-los en tot allò que necessitin. Entre altres accions, la CAL encarrega l’elaboració del Manifest de cada any a un autor emblemàtic, posa a disposició un ampli ventall de materials i recursos i difon el missatge del Correllengua a través de diverses publicacions i de les xarxes socials. Si sou una entitat o col·lectiu que organitzeu o voleu organitzar el Correllengua a la vostra vila o barri, no ho dubteu poseu-vos en contacte amb nosaltres ! VISCA EL CORRELLENGUA !

COORDINADORA D’ASSOCIACIONS PER LA LLENGUA CATALANA C. de Muntadas, 24-26 baixos - 08014 Barcelona Tel. 93 415 90 02 - Fax. 93 415 87 18 - a/e: correllengua@cal.cat


L'Escletxa 32 - Especial Correllengua 2012