Issuu on Google+

Teatre Principal Terrassa

De Josep Maria Benet i Jornet Dirigida per Sergi Belbel

D: Run

Una producció del TNC (Teatre Nacional de Catalunya) i el CAET (Centre d’Arts Escèniques de Terrassa)

F: M a r c c a s t e l l e t

14, 15, 16 i 17 d’abril de 2011


DOSSIER DE PREMSA SUMARI Nota de premsa: El CAET - Centre d’Arts Escèniques de Terrassa inaugura la programació teatral del renovat Teatre Principal amb dues produccions pròpies pàg. 3 El Teatre Principal

pàg. 4

Presentació a càrrec de Pere Navarro, alcalde de Terrassa

pàg. 4

Presentació de Pep Pla, director artístic del Teatre Principal

pàg. 5

Presentació de Sergi Belbel, director d’Una vella, coneguda olor

pàg. 6

Teatre Principal, referent artístic i cultural

pàg. 8

Els espectacles inaugurals del Teatre Principal Una vella, coneguda olor

pàg. 9

L’hora en què res no sabíem els uns dels altres

pàg. 11

Biografies

pàg. 13

El CAET, un centre de creació contemporània i noves tendències

pàg. 15

Informacions útils

pàg. 16

Col·laboren

pàg. 18


El CAET - Centre d’Arts Escèniques de Terrassa inaugura la programació teatral del renovat Teatre Principal amb dues produccions pròpies

Terrassa inaugura el Teatre Principal amb Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet i dirigida per Sergi Belbel i L’hora en què res no sabíem els uns dels altres, de Peter Handke sota la direcció de Pep Pla. El Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET) sota la figura del seu director Pep Pla, assumeix la direcció artística del Teatre Principal i presenta les dues produccions teatrals inaugurals: en el primer cas, en coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya, i en el segon, com a producció pròpia. Ambdues són una clara declaració d’intencions de convertir el renovat teatre en un equipament que aculli d’una banda obres de primer nivell, i de l’altra una programació de qualitat que aposti per la creació i que prioritzi estrenes i faci “visible” la faceta productora del CAET. I és ben significativa la tria de la coproducció TNC-CAET inaugural: Amb Una vella, coneguda olor l’egarenc Sergi Belbel recupera la primera obra escrita de Josep Maria Benet i Jornet coincidint amb el 70è aniversari del seu naixement”. Amb L’hora en què res no sabíem els uns dels altres, Pep Pla farà desfilar més de 500 personatges. Prop de vint entitats de Terrassa i diversos grups de teatre amateurs participen en aquest espectacle que representa una clara declaració d’intencions d’obrir el nou teatre al teixit cultural de la ciutat. Amb aquests espectacles Terrassa recupera un dels edificis més emblemàtics del seu patrimoni arquitectònic. El Teatre Principal neix amb “energies renovades, il·lusió i moltes ganes d’oferir el millor als espectadors de la ciutat” segons paraules del seu nou director artístic.

2


EL TEATRE PRINCIPAL Presentació a càrrec de Pere Navarro, alcalde de Terrassa

El 1911, ara fa gairebé un segle, es va inaugurar el Teatre Principal, un dels més destacats edificis modernistes de la nostra ciutat, que al llarg del segle XX va ser un referent per a la vida cultural, teatral i cinematogràfica terrassenca. Cent anys després, el 2011, estrenem un renovat Teatre Principal, en el qual l’Ajuntament ha efectuat una important inversió per adquirir-lo, remodelar-lo en profunditat -amb respecte al seu valor patrimonial i artístic- així com per equipar-lo tècnicament perquè esdevingui un dels teatres més moderns i polivalents del nostre país. Aquesta primavera obrim una nova etapa, en la qual passem d’una mena d’obres, les que hem portat a terme els darrers anys, a les obres teatrals, la dansa, la música: el nou Teatre Principal enriqueix des d’ara el panorama cultural de la ciutat i ens permet fer un salt endavant qualitatiu i quantitatiu en la producció d’arts escèniques. Terrassa és ja una de les capitals teatrals del nostre país, amb una potent tradició consolidada al llarg del segle XX i reforçada en la primera dècada del segle XXI, en la qual ocupen un lloc clau l’Institut del Teatre i el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa: veritables motors de creació, d’innovació, d’experimentació i de recerca de nous camins artístics. A partir d’ara, el Teatre Principal potenciarà aquesta capitalitat teatral i contribuirà decisivament a projectar cap a la resta del país la creativitat i la força de l’activitat cultural a la nostra ciutat. Terrassa guanya a més un nou espai polivalent, apte per a activitats culturals i ciutadanes molt diverses i que sens dubte trobaran al Principal un equipament preparat per respondre als reptes que es plantegin per part d’entitats, associacions, empreses… Celebrem, doncs, el principi d’aquesta nova etapa amb una completa programació teatral i cultural, oberta a tota la ciutat, que ens convida a tots i a totes a fer-nos més nostre que mai el nou Teatre Principal.

3


EL TEATRE PRINCIPAL Presentació a càrrec de Pep Pla, director artístic del Teatre Principal de Terrassa

Ars longa, vita brevis Des de finals del XIX s’està fent teatre entre aquestes quatre parets del Principal... Afortunadament, l’art teatral i, miraculosament, aquest edifici, han sobreviscut als seus artífexs i creadors, seguint l’aforisme d’Hipòcrates: ars longa, vita brevis... Quanta raó tenia el grec! Ara, al segle XXI, el Teatre Principal torna a renéixer, després d’una acurada intervenció, amb un aspecte magnífic, amb un potent equipament i amb un nou equip de treball que aporta energies renovades, il·lusió i moltes ganes d’oferir el millor als espectadors de la ciutat. La meva relació amb la programació escènica a la ciutat ja dura uns anys... Quan a principis de 2006 em van demanar que m’encarregués de la direcció artística del Centre d’arts escèniques de Terrassa-CAET, m’hi vaig posar amb el cinc sentits. M’hi jugava molt, Terrassa és la meva ciutat, i tenia ganes de descobrir amb ella nous camins. El repte era molt important: l’Ajuntament i la Generalitat van voler que Terrassa fos un dels tres centres territorials públics de producció i creació escènica de Catalunya. Van estar d’acord que al CAET hi passessin coses, que fos un punt de referència del sector, amb una ferma aposta per la qualitat i pel risc. Hem fet un bon camí amb els ciutadans de Terrassa en al descoberta de noves propostes escèniques. I ho hem fet junts, pas a pas, despertant la curiositat i la passió pel teatre i els nous llenguatges que arriben cada dia a més i més diversos públics. I hem crescut junts: la programació escènica del CAET suma públics any rere any i gaudeix d’una ocupació mitjana per damunt del 80%. Ara, a aquest repte s’hi suma la direcció artística del Teatre Principal: tot un honor, un plaer, i una gran responsabilitat envers el nostre públic i la nostra ciutat. Estem molt contents que una gran capital com Terrassa pugui inaugurar el seu gran teatre públic, tot recuperant una peça molt important del seu patrimoni. Així doncs, el nostre objectiu serà convertir el Teatre Principal en el punt de trobada dels terrassencs amants de les arts escèniques, de la música, de l’òpera, de les arts del moviment i de la cultura en general. I fer d’aquest teatre una àgora per Terrassa, un espai obert a la vida de la ciutat. Us hi esperem: la funció és a punt de començar!

4


EL TEATRE PRINCIPAL Presentació a càrrec de Sergi Belbel, director d’Una vella, coneguda olor

El Teatre Principal de Terrassa i la memòria Quina bona notícia que es recuperi un teatre com el Principal de Terrassa! Quin motiu d’orgull per a tots els terrassencs però també per a tots els professionals del teatre de Catalunya, que a partir d’ara tindrem un nou espai per presentar les nostres creacions! Quina alegria, sobretot, per a tots els amants del teatre, que a partir d’ara tindran un equipament modern i de qualitat on veure grans espectacles! I és molt més que una bona notícia, també, per l’època que estem vivint, dura, difícil i econòmicament «complicada»... A algú li pot semblar un acte gairebé quixotesc, obrir un nou equipament escènic de primer nivell en els temps que passen. Per tant, el primer que hem de fer és felicitar els responsables d’aquesta recuperació i també felicitar-nos a nosaltres mateixos i encoratjar-nos a freqüentar amb assiduïtat el nou teatre. Per a mi, el Teatre Principal de Terrassa era un edifici imponent. Jo hi anava molt sovint, de petit, quan hi feien cinema. Era, sens dubte, una de les sales amb més glamur de la ciutat. Un glamur una mica decadent, això sí, com tants i tants edificis singulars caiguts en desgràcia durant el franquisme. Segurament, l’arquitectura de l’edifici, que recordava alguns dels equipaments emblemàtics del modernisme català, i que encara es feia visible en alguns detalls del vestíbul, de la façana i del sostre de la sala, hi col·laborava decisivament. Els altres cinemes que recordo, el Doré, el Recreo, l’Alegria i el Rambla, no em semblaven tan esplèndids. Potser algun d’ells, com el Rambla i l’Alegria, els recordo més grans que el Principal (no sé si la memòria m’enganya, quan un és petit ho recorda tot molt més gran del que és o era en realitat), però no més bonic. Sigui com sigui, ni el Doré, a la part baixa de les Rambles, ni el Recreo, al carrer d’Iscle Soler, davant de la plaça de Salvador Espriu, ni el cinema Rambla, on ara hi ha un Zara –que en conserva només les parets–, ni l’Alegria, al carrer de la Rasa, ja no existeixen. No recordo si eren o no edificis singulars, si tenien alguna mena de particularitat o riquesa arquitectònica, artística. Són edificis per al record, per a la memòria. A vegades, m’assalten vivències d’aquests locals associades a algunes de les pel·lícules emblemàtiques de les que encara recordo la primera visió, a finals dels anys seixanta i principis dels setanta... També recordo l’olor del desinfectant, el soroll de les pipes, els caramels darling enganxant-se, aferrant-se a les dents, l’inevitable i xiuladíssim NO-DO abans de cada pel·lícula, els acomodadors i les seves llanternes, la moqueta tova dels passadissos... També recordo, molt esporàdicament, alguna incursió teatral o espectacular, no cinematogràfica, cap a mitjans o finals dels anys setanta, i en particular al Teatre Principal. Jo, aleshores, ja feia teatre amateur al Centre Social (Socialet), i posteriorment també en algun espectacle dels Amics de les Arts, ben a prop del

5


Principal. També recordo, amb l’arribada de la democràcia, que s’hi va fer algun míting d’alguns partits polítics importants... Sigui com sigui, entre cinema, teatre i política, i malgrat el deteriorament, el Principal es resistia i semblava no voler desaparèixer del mapa cívic de la ciutat. Però finalment, va succeir el que semblava inevitable. Es va fer una mena de reconversió del local en multicines (això que estava i malauradament està tan de moda, un concepte importat directament dels Estats Units, com les crispetes i les begudes en vas de plàstic amb tapa i canyeta), però no va tenir gaire èxit. I el van tancar. Però a diferència de la resta d’espais, si no m’equivoco, no s’hi va fer res. Quan passaves pel carrer del teatre, s’hi veia l’edifici, una mica fantasmagòric, amb aquella cúpula tan particular, com un vestigi del que havia arribat a ser: una traça del temps passat que no semblava tenir gaire futur. Però tot i així, encara resistint... I, finalment, gràcies a la iniciativa de l’Ajuntament, i en contra dels vents que bufen, l’edifici s’ha remodelat completament amb el projecte d’en Xavier Fabré i en Lluís Dilmé, que n’han conservat els elements més emblemàtics de l’edifici original i, al mateix temps, han redissenyat completament la sala i l’escenari per dotar-los d’un equipament tècnic de primer nivell. Ara, la ciutat de Terrassa compta per fi amb un teatre on poder exhibir i produir espectacles de mitjà i gran format amb totes les necessitats i les comoditats d’un equipament del segle XXI. Per a un terrassenc i un professional del teatre com jo, aquesta inauguració del nou Teatre Principal només pot ser un motiu d’orgull i d’alegria. I aquesta alegria es multiplica en saber que l’espectacle que dirigeixo, Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet, una coproducció entre el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i el Teatre Nacional de Catalunya, és un dels espectacles que formen part dels actes d’inauguració del teatre. Una obra que parla dels primers anys seixanta. D’aquells anys en què el Principal funcionava a ple rendiment com a cinema. Uns anys en què la societat s’obria tímidament i on es començaven a plantar les primeres llavors del que seria un futur millor. Així, la memòria del passat i el desig i l’esperança d’un futur millor, es donen la mà. Estic segur que el Teatre Principal de Terrassa deixarà de ser, en la meva memòria, un reducte del passat. Perquè a partir d’ara mateix, ja és una realitat present i un espai esplèndid on les noves generacions de les arts escèniques de la nostra ciutat i del nostre país expressaran els seus anhels, les seves lluites i les seves aspiracions per aconseguir, en el futur, un món millor.

6


EL TEATRE PRINCIPAL Presentació a càrrec de Josep Maria Benet i Jornet, autor d’Una vella, coneguda olor

El terrassenc Sergi Belbel finalment s’ha tornat boig, i això ja passa al món del teatre. Les autoritats terrassenques li van demanar que dirigís la primera peça que es faria al renovat i històric gran teatre de la ciutat, i és obvi que, per tots els motius del món, ell havia de ser l’escollit. Però quan els va dir l’obra que li aniria bé muntar les autoritats terrassenques haurien d’haver reaccionat, dur-lo a un psiquiatre, tornar-li el sentit comú i fer-li pensar un altre títol. Veuran, jo sí que en tinc de sentit comú, i molt malament m’està el dir-ho. Aquesta obra és la primera que vaig escriure, immundícies prèvies de banda. Això passava el primer semestre de 1963, quan tenia 22 anys. En acabar-la, ho juro, vaig veure que allò no anava enlloc, i ho vaig desar. Cert que un amic, un altre boig del teatre, me la va fer presentar a un premi i que me’l van donar. Però és que, en primer lloc, guanyar un premi no garanteix la qualitat de res, i en segon lloc, aleshores, no és broma, a Catalunya el teatre estava molt i molt malament. Però esperin, no se’n vagin encara. El director (els bojos fan bitlles, dèiem abans) ha dirigit l’obra brodant-la amb refinada cura, com si fos punta de coixí, amb delicadesa i amb astúcia. Amb una tendresa, amb un afecte que em faria venir ganes de plorar, l’animal. I els actors, els de la generació madura i els de la generació jove, conxavats, no sols no em van escopir a la cara l’únic dia que vaig anar a un assaig sinó que manipulaven la tassa de terrissa esquerdada que és la peça amb una atenció i un afecte inquietants, perquè, de mà en mà, les esquerdes es dissimulin, i al final podríeu dir que el xarel·lo que hi ha dintre no és tan dolent. Si hi afegim la bellesa de l’escenografia, la complicada simplicitat de la música, els efectes espectaculars de la il·luminació, etc., sisplau, esperin. L’obra no se si mig es salvarà, però l’espectacle segur que els encantarà. De debò, em trec el barret. Una advertència d’un altre caire. L’obra que veuran és exactament la que vaig escriure i que es va estrenar el 1964, però... Resulta que crítics i força espectadors van pensar aleshores que el final de la història anava per una banda, quan la meva pretensió decidida és que anés per una altra. I feia una mica de ràbia, i la culpa era meva. En vam parlar amb el Sergi i vam decidir prendre’ns una llibertat, allargar-la cinc minuts, donar-li un final que no deixa cap possibilitat de dubte. No, no se’n vagin, sisplau. Els còmics fan miracles.

7


Teatre Principal, referent artístic i cultural El gener de 1910 s’iniciaren les obres de construcció del que seria un dels edificis més emblemàtics del patrimoni arquitectònic terrassenc. Un any després, l’opereta Geisa inaugurava la programació del nou Teatre Principal. Era un edifici monumental d’estil eclèctic, obra dels arquitectes Enric Catà i Francesc Guàrdia, amb una majestuosa cúpula recoberta de ceràmica, i una decoració interior modernista rica en detalls d’ebenisteria, pintura, mosaic, pedra i ferro forjat. Des d’aquells temps fins ara, el Teatre Principal ha estat escenari d’una gran varietat de gèneres culturals, des de teatre clàssic català, sarsuela o concerts musicals fins a la projecció de pel·lícules cinematogràfiques.

les arts escèniques al nostre país

L’any 2005 l’Ajuntament de Terrassa va recuperar el Teatre Principal per a la ciutat amb l’objectiu de convertir-lo en un espai viu que aculli una oferta artística diversa i àmplia que l’apropi als diferents públics de totes les edats, situant-se com un referent de

El gran teatre de Terrassa del segle XXI El nou Teatre Principal és un dels espais teatrals més ben equipats del país. L’edifici disposa de 4.500 m2 per a produccions i espectacles de gran format que fins ara no tenien cabuda en els equipaments culturals de la ciutat. Compta amb dos espais en els que es poden programar espectacles simultàniament i una capacitat per a 623 espectadors que gaudiran d’una visió excel·lent i molt pròxima de l’escenari, que amb els seus 14 metres d’amplada de boca per 10 de profunditat, supera el tamany de l’original. La sala de la cúpula ha esdevingut un espai polivalent destinat a organitzar activitats que complementin la programació artística com tertúlies, tallers amb creadors/es, conferències, recitals, etc. amb l’objectiu de crear nous públics i hàbits culturals.

8


UNA VELLA, CONEGUDA OLOR Data: 14, 15, 16 i 17 d’abril. De dj a ds 21h, dg 18h Espai: Teatre Principal Preu: 18€ Una coproducció del CAETCentre d’arts escèniques de Terrassa i TNC-Teatre Nacional de Catalunya que revisita un autor contemporani com Josep Maria Benet i Jornet que ha esdevingut clàssic. Dirigit pel terrassenc Sergi Belbel. Quan en Pep Pla em va oferir la possibilitat d’estrenar el meu pròxim espectacle en el teatre Principal de Terrassa, no m’ho vaig pensar dues vegades. Per a mi, que vaig néixer en aquesta ciutat, i en la qual he viscut fins als vint-i-quatre anys, és a dir, la meitat justa de la meva vida, és tot un honor. La sola idea de veure finalment reconvertit en teatre el local on de petit havia anat tantes i tantes vegades a veure pel·lícules (i, molt excepcionalment, alguna obra de teatre), senzillament m’emociona. Si, a més, resulta que se’m demana d’inaugurar-lo, l’emoció, lògicament, es multiplica. Calia que presentés, per a una ocasió especial, un espectacle “especial”. I de seguida vaig pensar en remuntar la primera obra que va escriure el que sens dubte és el mestre dels nostres dramaturgs catalans “vius”: en Josep Maria Benet i Jornet. L’obra és ja considerada com una “fita” del teatre català de tots els temps: Una vella, coneguda olor, que en Benet i Jornet va escriure de ben jove i que va guanyar el premi Josep Maria de Sagarra de l’any 1962 (l’any de la riuada!). Per què aquesta obra? Doncs per molts motius, el primer... perquè parla d’un temps que ens sembla llunyà però que no ho és tant. Un temps en què començaven, a Barcelona i a Catalunya, i, com no, a Terrassa, profundes transformacions econòmiques i socials (una certa “obertura” del règim franquista, que venia de la mà d’una revifada de l’economia i d’un augment de la població amb un increment considerable d’immigrants), però on encara es vivia sota l’asfíxia de la tirania, de la desigualtat social i de la injustícia. Cal sempre revisar aquests episodis del nostre passat, sobretot per ensenyar-los a les noves generacions. En segon lloc, perquè aquest temps de què ens parla l’obra és el de la meva infantesa. I perquè l’espai on se situa l’acció –els terrats d’un conjunt de pisos atrotinats del barri del Raval de Barcelona- podria ser perfectament el conjunt de patis interiors del pis on vaig viure de petit al centre de Terrassa. No em costa gaire d’identificar-me doncs, ni amb el lloc, ni amb el temps ni, sobretot, amb el conflicte de la pobra Maria, la protagonista de l’obra. En tercer lloc, perquè vivim en un país que molt difícilment posa en escena textos

9


d’autors vius que no siguin els últims que ha escrit. I revisitar obres emblemàtiques dels nostres autors és una pràctica necessària i saludable. Encara recordo la primera vegada que vaig veure Una vella, coneguda olor. Era l’any 1975 (Franco encara era viu) i va ser a la televisió, per TV2 CatalunyaMiramar (abans en dèiem “u-hache-efe”, us en recordeu?): la Maria era una esplèndida i inoblidable Rosa Maria Sardà, a les ordres de Lluís Maria Güell, que en va fer una realització impecable. Jo encara no havia fet tretze anys i em vaig quedar garratibat. Recordo que, en acabar l’emissió, vaig mirar per la finestra de casa meva i vaig veure... pràcticament el mateix decorat que acabava de veure a la televisió. Jo era més jove que la Maria, però podia sentir la mateixa angoixa i els mateixos pensaments que ella, engabiada rere les reixes dels patis interiors... Va ser la primera vegada que vaig sentir a parlar de Josep Maria Benet i Jornet. Més endavant, quan vaig començar a fer teatre amateur al Centre Social Catòlic de Terrassa, amb l’estimat i enyorat Lluís Barón, vam posar en escena dues obres seves, amb una colla de joves (o nens, encara!): Supertot i L’ocell Fènix a Catalunya o alguns papers de l’Auca. Per a mi, Benet i Jornet era, doncs, “l’autor”, l’únic autor català viu que veia que estrenava amb regularitat i que fins i tot muntàvem els amateurs. La meva sorpresa va ser enorme quan, anys després, ens vam conèixer i ell va esdevenir mestre i amic meu. En Benet (a qui els seus amics anomenem Papitu) acaba de fer setanta anys. Posar en escena la seva primera obra, que va ser celebrada per la crítica com la primera obra catalana “realista” de l’època, segons una tendència que en el teatre espanyol de l’època liderava Antonio Buero Vallejo, és també, doncs, un tribut, un reconeixement a la trajectòria d’un dels noms imprescindibles del teatre català de tots els temps. Em sento molt afortunat per posar en escena aquesta obra emblemàtica del nostre teatre i presentar-la per primer cop a la meva ciutat, en un dels seus teatres històrics, que tants i tants records em porta a la memòria... Un tros del nostre passat en el nostre present, per no oblidar mai en el futur... Per molts anys, Terrassa! Sergi Belbel

10


Fitxa artística Autor: Josep Maria Benet i Jornet Direcció: Sergi Belbel Escenografia: Max Glaenzel Amb la col·laboració d’Estel Cristià Vestuari: Mercè Paloma Il·luminació: Kiko Planas (aai) Música: Òscar Roig Banda sonora: José A. Gutiérrez Caracterització: Toni Santos Ajudanta de direcció: Cristina Clemente Ajudant d’escenografia: Jose Novoa

Repartiment: Maria Sara Espígul Mercè, la seva mare Mercè Aránega Eulàlia Imma Colomer Senyora Dolors Maife Gil Neus Fina Rius Teresa, amiga de Maria Gemma Martínez Joan, fill de la senyora Dolors Pau Roca Manel, germà de Maria Pep Ambrós Quimet, un vell Jordi Banacolocha Amb les veus de: Jordi Boixaderas Camilo Garcia Maria Jesús Lleonart Jan Pol Roig Paloma

Una coproducció del CAET-Centre d’arts escèniques de Terrassa i TNC-Teatre Nacional de Catalunya

11


L’HORA EN QUÈ RES NO SABÍEM ELS UNS DELS ALTRES

Data: 12, 13, 14 i 15 de maig. De dj a ds. 21h, dg 18h Espai: Teatre Principal Preu: 18€ Una producció del CAET – Centre d’Arts Escèniques de Terrassa que representa una clara declaració d’intencions d’obrir el nou teatre al teixit cultural i associatiu de la ciutat. L’hora en què res no sabíem els uns dels altres és un immens poema visual. Protagonista: Una plaça pública. No hi ha paraules, només persones que passen amunt i avall, uns atrafegats, altres vagarosos… Les imatges que se’ns ofereixen davant dels ulls van d’allò més poètic al més prosaic. Tant les que podem veure dia a dia pel carrer com les que inventem amb la nostra imaginació. Un repàs pel món, pel gran teatre del món. Com diu l’oracle de Dodone, que l’autor cita al pròleg de l’obra “allò que has vist, no ho traeixis, queda’t amb la imatge”. Teatre visual? Teatre dansa? És possible. A voltes l’escenari és una autèntica coreografia. Entre 40 i 50 actors ens faran desfilar més de 500 personatges. Personatges coneguts de la ciutat, entitats senceres, tot, absolutament tot és possible en aquest mural d’humanitat. Sembla fet expressament per inaugurar un teatre, un espai del que tots en podrem gaudir. Petits i grans, nens i nenes, en Charlot i el pare Abraham... Oh! Benvinguts! Passeu, passeu…” Pep Pla L’autor el subtitula “Un espectacle”. Doncs això: Passeu i veieu

11


Fitxa artística Autor: Peter Handke

Videocreació: Jan Gelhaard

Traducció: Clara Formosa

Utilleria: Toni Lairisa

Direcció: Pep Pla Ajudant de direcció: Maribel Prieto Direcció de producció: Antònia Andúgar Producció executiva: Lavinia Hervás Regidoria: Montse Casas Escenografia: Xavi Erra Vestuari: Míriam Compte / Nídia Tusal Música: Bàrbara Granados Moviment: Joan M. Segura Il·luminació: Pol González Banda Sonora: Xavi Paüls

Artistes en escena: Jose Antonio Aguado, Xavier Alàs, Anna Alonso, Carlos Ara, Salvador Barcons, Silvia Bartés, Isaac Bonillo, Mènec Carreras, Marga Cervelló, Andy Corral, Àngels Cots, Marta Espach, Margarida Fabregat, Alba Flomesta, Noemí Flomesta, Ariadna Folch, Elena Gallart, Laia García, Mònica Garcia, Iván Giménez, Pilar Giménez, Pau Gómez, Meritxell Gómez, Joaquín Gracia, Berta Huescar, Esther Lázaro, Mariona Linares, Alex Martín, Laura Martínez,

12

Carme Montañez, Francesc Muntada, Sílvia Muñoz, Albert Novellón, Laura Orihuela, Julia Pagès, Clara Palà, Mariangeles Peinado, Rosa Pintado, Rosa Ponsarnau, Joan Riba, Aureli Rodríguez, Montse Roqué, Lluís Ruiz, Lluís Ruiz J.R., Carlos Serrano, Berta Serrat, Montserrat Soley, Barbara Tobella, Ingrid Vallory, Marc Vallory, Marina Vicente


Altres col·laboradors : Les entitats de Terrassa Tub d’Assaig 7.70, Bastoners de Terrassa, Geganters, Treure Ball, Castellers de Terrassa, Minyons de Terrassa, Colla del bitxo del Torrent Mitger, Nans de Terrassa, Colla de diables Balrogs. Els clubs esportius C.D. Terrassa Hockey, Club Natació Terrassa, Atlètic Terrassa Hockey Club. Bombers de Terrassa, Centre excursionista de Terrassa, Teatro Nieles i altres col·laboradors de diverses entitats i grups de teatre amateur de la ciutat de Terrassa.


Biografies

UNA VELLA, CONEGUDA OLOR

JOSEP MARIA BENET I JORNET, Autor Nascut a Barcelona el 20 de juny de 1940. Entre 1962 i 1966 estudià filosofia i lletres, branca romàniques, a la Universitat de Barcelona. A partir de 1975 col·labora regularment amb TVE, TV3 i d'altres cadenes televisives. Entre 1974 i 1981 va exercir com a professor de literatura dramàtica a l'Institut del Teatre de Barcelona. Amb més de 40 obres publicades, destaquen: Fantasia per a un auxiliar administratiu, Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna, La Nau, Berenàveu a les fosques, Quan la ràdio parlava de Franco i Revolta de bruixes. També Olors (dirigida per Mario Gas al TNC el 1999), Salamandra (dirigida per Toni Casares al TNC el 2005), Això, a un fill no se li fa o L'habitació del nen. SERGI BELBEL, Director

Terrassa, 1963. Autor, director i traductor teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa per la Universitat Autònoma de Barcelona, 1986. Membre fundador de l’Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona, des de 1988. Director artístic del Teatre Nacional de Catalunya, des de la temporada 2006/2007. Dins el llarg llistat de premis obtinguts destaquen el Premi de la Crítica a la millor Direcció, el Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques, el Premi Nacional de Literatura Dramàtica de la Generalitat i el Premi Born de Teatre, entre molts d’altres. Les seves obres han estat traduïdes i estrenades a pràcticament tot Europa, Amèrica i el Japó.

13


L’HORA EN QUÈ RES NO SABÍEM ELS UNS DELS ALTRES

PETER HANDKE, Autor Peter Handke és un escriptor prolífic amb més de 70 obres des del 1966 fins ara. Va escriure L’hora en què res no sabíem els uns dels altres el 1992, continuant amb el seu estil provocador i experimental, que sempre l’ha caracteritzat. L’obra va ser estrenada a Viena el mateix any, i el muntatge va comptar amb 31 actors fent unes 300 figures. L’autor ens mostra infinites històries sense paraules -parlem d’acció enlloc de text-, protagonitzades per figures anònimes -parlem de figures enlloc de personatges-. Amb continus i inesgotables flashos ens suggereix o bé ens ensenya les petites històries d’aquestes mudes figures anònimes que passen per la nostra ment només un instant, però que ens expliquen les grans històries quotidianes de tots nosaltres: estimar, morir, tenir por, gaudir,…

PEP PLA, Director És actor i director d’escena, i des del 2006 director artístic del Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET) i a partir d’ara també del Teatre Principal de Terrassa. Va estudiar Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona i te una llarga experiència com a director teatral, actor teatral i televisiu. En la seva faceta com a director destaquem Kvetch-neures, d’Steven Berkoff (CAET i Degira, 2010), L’Home, la bèstia i la virtut (TNC i CAET, 2007) Leonce + Lena, de Georg Büchner (Grec 2007), Volpone o la guineu, de Ben Jonson (CAET 2006), El mercader de Shakespeare (Grec 2006), La fam de Joan Oliver (TNC Sala Petita. 2006), Jocs de paciència d’Abla Farhoud (Espai Brossa. 2006) o El plan B d’Isabel Díaz (TNC Projecte T6, Sala Tallers 2005).

14


CAET, un centre de creació contemporània i noves tendències El Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET) és un dels tres centres territorials de creació, producció i difusió d’arts escèniques de Catalunya, juntament amb el de Reus i el de Salt-Girona. Creat l’any 2006, i sota la direcció del terrassenc Pep Pla, el CAET aposta pel suport a la creació d’autors contemporanis i a les noves tendències. I ho fa de la mà del teixit social i cultural de Terrassa, amb una llarga tradició escènica. Terrassa ha estat sempre a prop del teatre. L’any 1973 es funda la companyia El Globus, el 1974 neix el Centre del Vallès de l’Institut del Teatre (que avui té dues escoles superiors), el 1986 es funda el Centre Dramàtic del Vallès, el 1991 s’inaugura el Teatre Alegria i el març de 2011 s'ha inaugurat el Teatre Principal. El CAET beu d’aquesta tradició i treballa per posar-la al dia. Amb un diàleg íntim i còmplice amb els creadors, és una factoria de l’escena del futur, un laboratori de provatures, un caldo de cultiu on hi passen coses. És per això que impulsa projectes de recerca amb el seu projecte “Germen” i l’estrena d’espectacles de noves tendències amb el projecte de residències que anomena TNT a “Germen” i “Fàbrica”. El suport a la creació contemporània parteix de les coproduccions i produccions pròpies. Coproduccions en sinergia amb el sector, amb els altres centres públics de creació del nostre país i per a públics molt diversos, provant que cada dia més persones accedeixin a l’experiència de veure un espectacle escènic en directe. És amb aquesta voluntat de fidelitzar i augmentar els públics de la temporada teatral, que el CAET fa un intens treball amb els barris, persones amb discapacitats, col·lectius de nouvinguts, el públic jove i les escoles. Per a ells, a més de l’oferta d’espectacles infantils i juvenils, el CAET ha desenvolupat iniciatives com Anem d’assaig, sessions matinals per a escoles, fitxes pedagògiques, i la implicació amb la Xarxa Terrassa Educa. El CAET aposta per projectes que facin participar la ciutadania i que impliquin altres col·lectius socials i culturals que no siguin específicament teatrals. És així com, entre d’altres, ha impulsat iniciatives en l’àmbit de la música, la poesia o el teatre de terror. Des de la programació de risc més “tenetera” al Festival TNT – Terrassa noves Tendències – que s’ha guanyat un espai en el mapa dels grans festivals del país, Terrassa té un lloc destacat a l’escena catalana com a referent de noves tendències i multidisciplinarietat.

15


INFORMACIONS ÚTILS Facilitats Atenció a les persones amb discapacitat Seiens reservats a persones amb discapacitat. Consulteu sobre l’accessibilitat als espais. En col·laboració amb l’associació AVAN. Audiodescriptors per a cecs El CAET segueix compromès amb l’ONCE per a facilitar la comprensió teatral als invidents. Propera actuació diumenge 17 d’abril amb l’espectacle Una vella coneguda olor. Pàrquing Una hora de pàrquing gratuït amb la compra de l’entrada (Pàrquing del Vapor Ventalló. Entrada pel C/ del Pantà)

VENDA D’ENTRADES Anticipada:  Servei de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa. Casa Soler i Palet. C/ Font Vella, 28, Terrassa. De dilluns a divendres de 8.30 a 14h i de dilluns a dijous de 16h a 18.30 h.  Compres per Tel·Entrada a la xarxa d’oficines de Caixa Catalunya, de dilluns a divendres de 8 a 14.30h. Trucant al 902 101 212  Per Internet a www.telentrada.com les 24h. Immediata: A les taquilles del Teatre Alegria i del Teatre Principal els dies de les representacions dues hores abans de l’inici dels espectacles.

DESCOMPTES 10% de descompte a: • Usuaris de la bctxarxa 25% de descompte a: • Majors de 65 anys

16


• Socis del Club TR3SC • Carnet Jove de la Generalitat • Carnet de Família Nombrosa • Persones amb discapacitat • Alumnes de UPC-Univers • Alumnes de l’Institut del Teatre Grups 10% de descompte en grups de més de 10 persones 20% de descompte en grups de més de 20 persones Els descomptes no són acumulatius

17


COL·LABOREN

Per a més informació: A Portada Comunicació Mireia Salvador i Branera mireia.branera@aportada.com 93 318 26 50

Centre d’Arts Escèniques de Terrassa Lavinia Hervás caetcomunicacio@gmail.com 93.733.81.40

18


Teatre Principal Terrassa

de Peter Handke dirigida per Pep Pla

D: Run

12, 13, 14 i 15 de maig de 2011


Dossier de premsa Inauguració Teatre Principal