Page 1

Terrassa N O V ES T E N D È N C I ES DOSSIER DE PREMSA


DIJOUS 30 DE SETEMBRE 18 - 21 h 19 - 23 h 19 h 21 H 23 H DIVENDRES 1 D’OCTUBRE 10-22 h 18–21 h 19 h 19 H 20 H 21 H

Nuria Legarda i Laia Cabrera, Claim Your Place I+P Sílvia Brossa, 4 càpsules de moviment Marta Gil Polo i Albert Tola, Èdip Rei del Pop Espect acle Cie. Soit, We Was Them inaugu ral conc inauguert i copa Proyecto Alfonsina ral

Masia Freixa Hall Teatre Alegria Sala Maria Plans Teatre Alegria Nova Jazz Cava

Sílvia Brossa, 4 càpsules de moviment Nuria Legarda i Laia Cabrera, Claim Your Place I+P Escoles de dansa de Terrassa, Rua

Hall Teatre Alegria Masia Freixa De Raval de Montserrat a Plaça Vella

Laila Tafur, Las 12 Hermanos Oligor, Las tribulaciones de Virginia InThisSection-juschkaWeigel, Ungeimen 1+2+3 (remembered)

Pati de la Biblioteca Central CAET Sala Maria Plans

DISSABTE 2 D’OCTUBRE 18h – 21h 18 h 18.15 h 18.50 h 19 – 23 h 19 H 19.15 h 19.45 h 20 h 21 h

Daniel Aschwanden, Sudden Death of a Dancer Nuria Legarda i Laia Cabrera, Claim Your Place I+P

Masia Freixa

Entremans, A medio metro de lo vivido Roser López Espinosa, Còncau II InThisSection-juschkaWeigel, Tears In Ass

Plaça Vella Vapor Ventalló Aparador botiga Milar Paloma

Sílvia Brossa, 4 càpsules de moviment Hermanos Oligor, Las tribulaciones de Virginia Kamchàtka, Kamchàtka

Hall Teatre Alegria CAET Inici Plaça Vella

Entremans, Sí quiero Pere Faura i Jorge Dutor, Coser y cantar david fernández, (des)Variaciones Goldberg

Plaça Vella Vapor Ventalló Teatre Alegria

Nuria Legarda i Laia Cabrera, Claim Your Place I+P Entremans, A medio metro de lo vivido Laila Tafur, Las 12 Entremans, Sí quiero Roser López Espinosa, Còncau II david fernández, After Forever

Masia Freixa Vallparadís: trenet Vallparadís: parc infantil Vallparadís: trenet Vallparadís: parc infantil Vallparadís: Horta dels Frares

Sílvia Brossa, 4 càpsules de moviment Hermanos Oligor, Las tribulaciones de Virginia Pere Faura i Jorge Dutor, Coser y cantar Sol Picó, El llac de les mosques

Hall Teatre Alegria CAET Davant Teatre Alegria Teatre Alegria

DIUMENGE 3 D’OCTUBRE 11 h - 14 h 12 h 12.30 h 13 h 13.30 h 14 h 18 – 21 h 18 h 19 h 20 h DIMARTS 5 D’OCTUBRE 11 i 15.30 h

Mudances, Flexelf

recom esco anat les

Teatre Alegria

DIMECRES 6 D’OCTUBRE 11 h

Mudances, Flexelf

recom esco anat les

Teatre Alegria


CLAIM YOUR PLACE I+P Instal· lació Performance de Nuria Legarda i Laia Cabrera Catalunya

DATA: dj 30 de setembre i dv 1, ds 2 i dg 3 d’octubre hora: Dj 30 Instal· lació: 18 - 21h Performance: 19 h dv 1 Instal· lació: 18 - 21 h

Performance: 19 h ds 2 Instal·lació: 18 - 21 h Performances: 18.30 h i 20 h dg 3 Instal·lació:11 h - 14 h ESPAI: Masia Freixa

Ja no vivim en un món d’història única amb bons ni dolents. Som fragments que xoquen, reflecteixen, canvien i evolucionen. Projeccions, sons i live performance. Establir un pont entre les arts audiovisuals, l’acció, la música, l´espai, la llum, a partir de l’experiència bèl·lica que ha protagonitzat el segle XX i que continua vigent al segle XXI. Un viatge sensorial. Endinsar-se en un lloc on es troben el plaer de la bellesa i la incomoditat de la violència. La ferida de l’inconscient ple de bellesa. Amb tota la força des de la fragilitat. Aquest projecte neix de la trobada de les dues artistes i creadores Nuria Legarda i Laia Cabrera.

FITXA ARTÍSTICA

direcció Nuria Legarda

direcció Laia Cabrera

És llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona (1996-2000), diplomada en Educació Musical a la Universitat de La Rioja (93-96) i té formació en dansa clàssica i contemporània a l’Escola del Govern de Navarra, així com en diverses tècniques de consciència corporal (Tècnica Alexander; Anatomia per al moviment, Grinbert, Ioga...).

Directora de cine, compositora, escriptora i vídeo artista establerta a Nova York des de 1997, funda amb Maria Litvan la Companyia de Teatre i cinema Vertiginoses (islands) a NY i, des de Febrer de 2006, es Membre del Comitè de direcció del Topia Arts Center de Massachusetts, EEUU.

Becada per la Generalitat de Catalunya, amplia els seus estudis de teatre físic amb la companyia Théâtre du Mouvement Yves Marc i Claire Heggen a Paris (2001/ 02). Continua ampliant la seva formació amb Javier Daulte a Barcelona i Buenos Aires, Gabriela Izcovich, Alejandro Masi, Silvina Sabater, Mal Pelo, Nuria Font ... A més de diversos treballs per a cinema i televisió, ha treballat com actriu o ballarina, entre d’altres, amb Marcel.li Antúnez; Javier Daulte (4 D Optic, Teatre Lliure, 2003/04); Franco Francescantonio (Mon Brossa, Teatre Nacional de Catalunya, 2001); Joan Baixas (Quatre estacions, Festival de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona, Teatre Lliure, 2000); Mariscal (Colors, teatre visual, 1999); Senza Tempo (El Jardí Inexistent, Teatre Nacional de Catalunya 2005/07); Comediants (1999/2003). El 2005 crea l’associació N NARANJA i produeix Écumes (2006/2007) i La Cena (2007/2008).

Creació i direcció: Nuria Legarda, Laia Cabrera Performance: Nuria Legarda Realització, muntatge i cinematografia: Laia Cabrera Escenografia: Max Glaenzel, Estel Cristià Disseny instal· lació: Laia Cabrera, Isabelle Duverger Música: Erica Glyn Disseny de so: Ramon Ciércoles Il· luminació: Raimon Rius Vestuari: Bárbara Glaenzel, Nuria Legarda Cap tècnic: Ramon Rey

Col· laboració artística: Leo Castro, Isabelle Duverger, Magali Milian, Romuald Luydlin Col· laboració musical: Nana Simopoulos Premsa i comunicació: Marc Gall Comunicació gràfica i web: Isabelle Duverger Producció executiva: Eteri (Montse Prat, Txell Felip) Producció: N Naranja (Barcelona), LaiaCabrera &Company (New York)

Coproducció: Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET) , Centre d’Arts Escèniques Reus (CAER) Residències de Creació: Nu2s Catalunya, Topia Art Center USA, Fàbrica de Creació de les Arts en Viu Ca l´Estruch a Sabadell Amb el suport de: Institut Ramon Llull Catalunya, Consulado General de España en New York Amb la col· laboració: Consell Nacional de la Cultura i de les Arts

Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, estudià música al Conservatori Municipal de Barcelona i cinema a la New School University de Nueva York. La seva formació interdisciplinària es tradueix en treballs multimèdia que van des del cinema a la música, passant pel teatre, el vídeo, la televisió i projectes d’investigació. El seu treball com a cineasta inclou títols com Singularity, Invisible, Under Influence, Lines y Dropped (mix-media) entre d’altres. El seu treball com a creadora visual inclou, entre d’altres, For Feather, dos vídeos streams amb música en viu presentat en el BAM (Brooklyn Academy of Music), Novembre 2008; Life is a dream, obra de teatre multimedia, Festival de Teatro Clásico de Almagro 2008; o Walk, 4 vídeo streams amb trapezi/tela i so en viu, Monkey Town, Brooklyn, NY. Com a compositora ha escrit música per les obres de teatre: El Retorn d’Ulises (Sala Artenbrut, Barcelona), Borderline (Loewe Theater, NY), Pelleas and Melisande (French Institute NY), i Obsessions (Ganadora del John Golden Award.). Ha composat també música per cinema a Trapped, Julia Vs. Julia, Under Influence i Invisible. El seu treball en cinema, vídeo i performing arts ha estat presentat a Europa, Estats Units i America Llatina.


4 CÀPSULES DE MOVIMENT Companya: SÍLVIA BROSSA Catalunya

DATA: dj 30 de setembre i dv 1, ds 2 i dg 3 d’octubre HORA: dj i ds, 19-23 h; dv, 10-22 h; dg, 18-21 h ESPAI: Hall del Teatre Alegria

4 peces de moviment curtes filmades als paratges naturals entre Cap de Creus i la Garrotxa. Una mena d’haikus de moviment enlloc de paraula. Cada peça parteix de l’estudi d’una part del cos (el torç, les extremitats, les cervicals, les mans) per a la creació dels diferents personatges. “La idea d’aquestes quatre peces de moviment curtes va néixer de voler apropar dansa i natura. D’una banda m’atreia el Parc Natural de Cap de Creus, on m’és fàcil, en un obrir i tancar d’ulls, imaginar dansa sobre els seus escenaris abruptes i rocosos. De l’altra, els indrets del Parc Natural de la Garrotxa, tan diferents i alguns tan rics de vegetació. El contrast dels paratges naturals van ser la inspiració de les diferents coreografies. Tots ells, sent llocs de molta quietud, sempre els he vist plens de vida i petit moviment. Un sempre es pot sorprendre d’un soroll imprevist d’alguna cosa que es mou de manera inesperada, captant la teva atenció.” Sílvia Brossa

direcció Sílvia Brossa

Llicenciada en Coreografia i Tècniques d’Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha compaginat sempre la seva vida docent amb la professional. Va formar part de la companyia Els Joglars durant tres anys amb l’espectacle Daaalí i al càrrec de la preparació física dels seus actors. Com a ballarina va estar en un projecte de Teatre-Dansa per el Teatre Romea, Pessombra, dirigit per Magda Puyo i coreografia de Marta Carrasco, i deu anys formant part de la companyia de dansa Magnet i Burch amb quatre espectacles diferents. Actualment imparteix classes d’Educació del Cos, l’Espai i el Moviment tant a alumnes com per a mestres i forma part de projectes educatius de dansa per a escoles primària i secundària a Barcelona i a Olot.

FITXA ARTÍSTICA Direcció i coreografia: Sílvia Brossa Intèrprets: Robert Gómez, Sandra Navarro, Albert Freixer, Josep Puig, Jaume Sangrà, Andreu Costa, Oscar Galindo, Anna Hierro, Inma Asensio, Lorena Nogal, Montse Guix, Marta Trepat, Sílvia Brossa Música: Marta Abelló

Quartet de corda Violí: Sara Balasc Violí: Arnau Barrios Viola: Fina Izquierdo Cello: Griselda Messeguer Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona Música de Hang Àlex Osés Disseny sonor: August Casanovas Assessorament vestuari: Carme Vidal, Nàdia Balada Perruqueria i maquillatge:

Laura Vallès Fotografia i càmera: Annie Montero Operadora de càmera: Noemí Quesada Auxiliar de càmera: Ana Marchante Muntatge: Eric de Gispert Exposicions fotogràfiques: Ota Quílez (paisatge), Clara Bes (treball d’estudi), Toni Dedeu (text exposicions)


Èdip Rei del Pop Marta Gil Polo i Albert Tola Catalunya

DATA: dj 30 de setembre HORA: 19 h ESPAI: Sala Maria Plans DURADA: 90 minuts

Una nit vaig somiar que Michael Jackson deixava de ser ell mateix per convertir-se en un home gras, que vestia només roba blava texana, tenia llargs cabells de color castany, i que esperava indiferent damunt un escenari. En veure’l em va sortir de la boca: “Ja no és el Michael Jackson. El Michael Jackson ja no existeix.” L’endemà em va caure un diari a les mans amb un titular: “El rei del pop ha mort”. Em vaig quedar glaçada. En aquell moment, per mi, va esdevenir un mite del nostre temps, un mite que parla de tots nosaltres, de la nostra pèrdua d’innocència, de la nostra pèrdua d’identitat, de la nostra perversió, i sobretot, de la nostra necessitat de màgia. Michael Jackson m’acompanya des de la meva infantesa, quan en sentir una cançó seva, el meu cos es posava a ballar. No he pogut resistir la temptació de fer un espectacle sobre ell.” Marta Gil Polo

FITXA ARTÍSTICA Idea original: Marta Gil Polo, Albert Tola Direcció escènica: Marta Gil Polo Dramatúrgia: Albert Tola Ajudantia: Xiscu Segura Espai escènic: Maria Pons, Herman Koppers Vestuari: Isabel Franco Vídeo: Teresa Bermúdez

Direcció escènica Marta Gil Polo

Dramatúrgia Albert Tola

Premi Segon al Certàmen Nacional de Directores d’Escena- Torrejón de Ardoz 2010 amb Eileen Shakespeare.

Llicenciat en dramatúrgia per l’Institut del Teatre, ha realitzat com a formació complementària els Seminaris d’escriptura dramàtica a la Sala Beckett amb José Sanchís Sinisterra, així com Estudis de dramaturgia a la Universitat de les Arts de Berlin i a la Escola Internacional de San Miniato, Toscaza.

Finalista als Premis Rolf Mares Preis d’Hamburg, a la millor direcció escènica 2008 amb Chance És Llicenciada en Direcció escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona i el Theaterakademie Hamburg. Abans de ser directora d’escena i dramaturga, es forma com a actriu amb Berty Tobias (Lecoq) i viu dos anys a Paris per completar la seva formació a l’École Florent, on obté el premi d’interpretació Classe Libre 1996-98. Un cop acabats els estudis, compagina les creacions alemanes amb altres projectes a la seva ciutat natal. Entre els seus darrers treballs destaquen: La màquina de parlar, de Victoria Szpunberg. París. Cicle d’autores espanyoles i catalanes de Paris (2009); Mare i mirall, creació de la Cia. Estables de Barcelona. Estrena al festival LOLA d’Esparraguera (2009); Les Barbares sont arrivés, d’Andrej Stasiuk. Mise en espace pel Festival Les Européennes. Théâtre Les Ateliers. Lyon (2009); Eileen Shakespeare, de Fabrice Melquiot. Gira per tota Espanya (2009). Nominació als premis del Certàmen Nacional de Directores d’Escena a Torrejón de Ardoz; Chance, finalista als premis Rolf Mares Preis 2008 per la posada en escena; Tot blanc o el príncep del Nepal, es representa a la Nau Ivanow de Barcelona amb elsuport de la FEI i el Ministerio de Cultura (2008); Romeo und Julia de W. Shakespeare, s’estrena a la Sala Gran del Oldenburgisches Staatstheater, Oldenburg (2007); Ñi huhri muhri no és fàcil de dir, d’Eva Hibernia (2005-2007); Die Geburtstagsfeier (La festa d’anniversari) de Harold Pinter, estrenat al Schauspiel Köln, Colònia i programat dues temporades al teatre (2006-2007).

Intèrprets creatius: Nao Albet, Pau Quero, Joan Carles Suau, Mercè Solé, Jaume Ulled Producció executiva: Borja Salas Coproducció: Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET), Marta Gil Polo, Festival LOLA, Festival Temporada Alta, Ajuntament de Badalona, Teatre Zorrilla

Coordinació general del projecte: Eteri (Montse Prat, Txell Felip) Disseny so: Sergi Virgili Tècnic so: Abel Vernet Disseny llums: Rubèn Taltavull, Rafel Roca Distribució: Vania Produccions Amb la col·laboració: Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Entre els seus treballs estrenats com a dramaturg destaquen: Salento, Nou Tantarantana, Barcelona 2006; Els Accidents del Petit Príncep, Teatre Principal de Palma 2010; Molts records per Ivanov, Teatre Principal de Palma de Mallorca 2008; Círcol Maldà, Barcelona 2009; Somnis de somnis, Teatre Principal de Palma de Mallorca, 2008; Chance, Hamburg, 2008 Ballhaus Ost, Berlin 2008; Michael Colas, a partir de la novel·la de Heinrich von Kleist, direcció: Roberto Romei Teatre Alegria, Terrassa, 2007.


e acl

ct ral ena WE WAS THEM Einspaeugu Estr panya a Es CIe. SOIT

Bèlgica

DATA: dj 30 de setembre HORA: 21H ESPAI: TEATRE ALEGRIA DURADA: 90 MINUTS

Cinc individus es retiren a un paratge abandonat, lluny del món. S’entrenen física i mentalment com a estratègia de defensa contra els intrusos. Però se n’adonen que el vertader perill ve de dins. Es converteixen en captius d’ells mateixos, dels altres, de les seves pors i desitjos. L’exorcisme i el combat són, doncs, respostes físiques a un atac mental. No viuen només el present, ja que han despertat els fantasmes i records amagats d’aquest lloc oblidat. En aquesta nova creació de la companyia Soit, els cinc ballarins es perden dins l’anomenat síndrome d’Estocolm, el fenomen psicològic pel qual els captius senten simpatia pels seus segrestadors. www.soit.info

CIe. Soit

Hans Van den Broeck va ser membre fundador de la companyia Les Ballets C. De la B. i durant 12 anys ha creat diverses coreografies que han girat a nivell internacional. En 2001 crea la companyia Soit, per tal d’establir una plataforma d’intercanvis i col·laboracions entre diferents disciplines artístiques. Van den Broeck, establert a Brussel·les, també treballa amb els àmbits del cinema i de la performance.

FITXA ARTÍSTICA Direcció: Hans Van den Broeck Creació i realització: Robert Hayden, Ivan Fatjo, Harold Henning, Anthea Lewis, Anuschka Von Oppen Música i so: James Brown, Eric Faes, Jason Sweeney Escenografia i llum: Dirk De Hooghe Vídeo: Carlos Mullins

Vestuari: Ann Weckx Dramatúrgia: Bart Van den Eynde Assistent d’assaig: Diane Fourdrignier Coproducció: KVS (Brussel,B), Théâtre de la Ville (Paris, F), Bateau Feu (Dunkerque, F), Mousonturm (Frankfurt, D), La Rose des Vents (Villeneuve d’Ascq, F)

En col· laboració amb: Kunstencentrum Buda, Kortrijk (B), Kunstencentrum Stuk, Leuven(B), ccBe - Berchem (B) Amb el recolzament de: La Comunidad flamenca


PROYECTO ALFONSINA PROYECTO ALFONSINA Catalunya

t i copa concerral ugu a in

DATA: dj 30 de setembre HORA: 23 h ESPAI: Nova Jazz Cava DURADA: 80 minuts

Alfonsina es passeja pel món i escull cançons de diferents llocs i estils com si fossin rametes de flors, escull deixant-se portar pel que li agrada i li dóna plaer per a que aquell matoll arribi fresc a qui estigui allà per entregar-li; corrido mexicà, samba, bolero, swing, són algunes de les estacions d’aquest viatge agradable a través del qual ens guien veu, guitarra, cajón i pinzellades de claqué. proyectoalfonsina.wordpress.com www.videodospuntocero.net La companyia

Proyecto Alfonsina neix el 2008 gràcies a la trobada entre Vanessa Bissiri, Coco, Caterinangela Fadda i Ivan Bouchain, tots ells residents a Barcelona. La idea de la veu d’Alfonsina és crear un antiga capseta musical on hi càpiga el caliu, el ritme i el sabor a arrel de sud-americà i alhora aquella elegància old-style del swing dels anys 50. És com la idea d’un muntatge que uneix èpoques, un muntatge de cançons que vol passar de la poesia de l’amor i del record al joc divertit del swing que de vegades té com a protagonistes personatges de la fantasia.

FITXA ARTÍSTICA Veu: Vanessa Bissiri Guitarra: Caterinanagela Fadda Cajón: Corentine Sauvetre

Claqué: Ivan Bouchain Management: Francesco Russo

Producció: Videodospuntocero, Proyecto Alfonsina


LAS 12 LAILA TAFUR Catalunya

DATA: dv 1 i dg 3 d’octubre HORA: dv, 19 h; dg, 12.30 h ESPAI: dv, Pati Biblioteca Central; dg, a Vallparadís (parc infantil) DURADA: 5 minuts

El flamenc és un art que es caracteritza pel rigor dels seus codis, per la solidesa dels seus temps i compassos. Tot i així, la contundència de les seves normes és paradoxalment equivalent a la seva varietat i riquesa expressiva; la veu, el so o el ball poden transversalment dotar de volum a un temps sense desplaçar-ho del seu lloc al compàs. La mètrica en el flamenc és exacta només en tant que la cohesió entre les disciplines que el formen s’adeqüen amb un bastó, un compàs específic, que s’assuauja o s’agita provocant que una espècie d’efecte delay pugui tenir lloc sense raresa per a l’ull o l’oïda que el recull. És en aquest efecte delay on Las 12 fixa el seu ull escrutador, picadís i especulador, característic de la contemporaneïtat. Aquesta és una peça que, moguda pel repte que intenta l’imaginable, s’instal·la en les fronteres del flamenc, per a qüestionar l’elasticitat del que en un principi sembla sòlid, tancat o acabat. Las 12 és flamenc sense ser-ho, és un pont entre això i allò, entre puristes i contemporanis, allotjant-se en el terreny neutral, on alguna cosa gairebé es defineix, però mai s’estableix, vivint en una constant identitat dinàmica.

FITXA ARTÍSTICA Idea: Laila Tafur Coreografia i interpretació: Laila Tafur Música: Camarón, “Las 12 acaban de dar”

Coreografia i interpretació Laila Tafur

Actualment comparteix el seu temps entre el Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona (Llicenciatura en Coreografia i Tècniques de la Interpretació de la Dansa), amb la seva pròpia investigació sobre la composició, el moviment i la tècnica. En els darrers temps la seva recerca s’emmarca en el projecte (M) Alicia amb Olga Álvarez. A http://aatonitos.blogspot.com/ poden veure’s els fruits i motivacions d’aquesta experimentació. Va començar els seus estudis de dansa a Granada l’any 1994, sota la supervisió d’Andrés Williams, qui va ser primer ballarí del Ballet de Cuba. Amb ell va estudiar ballet clàssic durant 6 anys, per continuar amb els seus estudis a Eivissa, on inicia també estudis de Flamenc amb Ma Teresa Rojas. A Barcelona, on resideix en l’actualitat, dins i fora de l’Institut de Teatre, aprèn de professionals de la dansa, la performance o la composiciço com Andrés Corchero, Ángels Margarit, Juschka Weigel, Roberto Oliván, Laly Ayguade o Sol Picó, entre d’altres. Entre els seus darrers treballs destaquen: Martinete y Caballería. Barcelona 2010. Peça basada en la experimentació del flamenc i la seva rigidesa o flexibilitat rítmica i en la improvització com a manera de

composar. CCCB Maig 2010. Festival Flamenc Ciutat Vella; Hægfara Endurómun. Reykljavik 2010. Nominada Mejor Pieza Coreográfica Islandesa 2009/10 als Premis Gríman. Una experimentació amb la percepció de l’audiència; Hu-mano. Barcelona 2010. Investigació de la rellevància entre estaticitat y movimient, en el procediment d’aprenentatge. Teatre Estudi Barcelona. Febrero 2010. Off Dansa Vilafranca. Maig 2010; Memory Cells. Reykjavik 2009. Performance interactiva i instal·lació, que reflexiona sobre la memòria; CuerpoDeMente. Barcelona 2008. Investigació sobre la participació del públic i la acceptació de la dansa en espais no convencionals. Museu de Geologia, Barcelona. Festival “Cultura y Otros Vicios”. Julio 2008.


RUA ESCOLES DE DANSA DE TERRASSA Catalunya

DATA: dv 1 d’octubre HORA: 19 h ESPAI: De Raval de Montserrat a la pl. Vella DURADA: 30 minuts

Aquest any la Rua TNT, que compta amb la tradicional processó de dansaires, culmina amb un multitudinari ball de parelles. La desfilada d’un centenar de ballarins amateurs envairà el centre de Terrassa perquè tothom s’assabenti que la ciutat celebra el TNT. Al ritme de la música Mia Malinconia, de Nino Rota, cada moment de la rua tindrà el seu propi estil i, en conjunt, serà una mostra heterogènia del món de la dansa que anirà des del ballet clàssic fins a la dansa moderna, passant pel hip-hop o els balls de saló. Sense aturar-se ni deixar de fer soroll, els ballarins recorreran la ciutat per, un any més, encomanar-nos les ganes de ballar i de participar del festival. Al final del recorregut, la Rua desembocarà a la Plaça Vella, però la festa continuarà aquí amb els alumnes de les escoles participants, que representaran una gran coreografia en parelles que cada escola haurà adaptat al seu propi estil. Direcció artística de la rua

Carles Salas és professor del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona des de l’any 2000. L’any 1991 va crear la companyia Búbulus Dansa. Montse Colomé, coreògrafa independent, destaca per la seva gran versatilitat en les arts escèniques. Diplomada en Dansa per l’Institut del Teatre de Barcelona, ha treballat en teatre, òpera, grans esdeveniments i televisió.

ENTITATS PARTICIPANTS Associació Treure Ball, Expresión Fitnness i dansa, Dance School Fusion Style, Esther Gutes, Estudi de dansa Àngels Segarra, Dance Street, Impuls Dansa,

Khawala acadèmia de dansa oriental, Escola de Dansa d’Aaron Vivancos, Escola de Dansa Dansart


LAS TRIBULACIONES DE VIRGINIA HERMANOS OLIGOR Comunitat Valenciana

DATA: dV 1, ds 2 i dg 3 d’octubre HORA: dv, 20 h; ds, 19 h; dg, 18 h ESPAI: CAET DURADA: 90 minuts

… un dia algú que no coneixes es fixa en tu. Aquell dia et canvia la vida. La Virginia li va canviar al Valentín. Quan comences alguna cosa creus que serà per sempre i de vegades no és així. Un dia la màgia com ha vingut marxa... et desenamores... Las tribulaciones de Virginia és un espectacle amb nines, autòmats animats per politges i pedala, joguines mecàniques i màquines inspirades en experiments de causa – efecte. Està entre la barraca de fira i el circ. Uns tendals delimiten un espai circular i a dins hi ha: unes graderies on s’asseu el públic (50 persones), una petita pista i, al fons, una gran màquina que es transforma al llarg de l’espectacle. El Valentín, al ritme de música de fira, caixes de música i tango, va accionant els diferents mecanismes al temps que conta la seva història d’amor i desamor.

La companyia

Jordi Oligor i Senen Oligor formen la companyia Hnos. Oligor. Durant tres anys i mig es tanquen en un soterrani per experimentar amb mecanismes, joguines, petites maquinetes, llums i sorollets. D’una manera intuïtiva, construeixen poc a poc. www.oligor.org

FITXA ARTÍSTICA Idea i realització: Hermanos Oligor Això ha sortit d’un soterrani gràcies a l’ajut de: Manolo Martín, Juan Loriente, Victor Molina, Anna Alcubierre, Jordi Fondevila Coproducció: Hermanos Oligor, Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona

Agraïments: Lechu, Ernestina, el Chispas, Claudio i Charo, el primo Pepperino, Lola, Adal i Eva, Semolina, Alberto Paco, Giulia, Jaime, la pastora, la prima Bea, Britt, Giulia, Alfred, Eduardo Mun2, la Copy de Berlín, Manolo, Josué i Jose, Miguelón, Mirjan, la TDN de Barna, Pepe del Amor, Marionetari de Valencia


Ungeimen 1+2+3 (remembered) InThisSection-juschkaWeigel

Alemanya

DATA: dv 1 d’octubre HORA: 21 h ESPAI: Sala Maria Plans DURADA: 45 minuts

Què passa quan un país envaeix un altre? Quan un cos esclavitza un altre? Quan la imatge del cos no es retira del cos ocupat? Les justificacions es converteixen en somnis i en postures, els hàbits determinen el devenir. Quan les guerres es donen per acabades, encara que mai semblen tenir fi... Quina persona hi ha darrera el guerrer, com sent els dubtes a l’hora d’afrontar la necessitat de decidir sobre la vida i la mort? Durant un breu instant de quietud, la voluntat, el desig i la determinació de tres generals es dissol. La seva estratègia s’inverteix. Fragilitat, un instant de penediment. Apareix i s’esvaeix donant pas a la seva tasca habitual.

companya Juschka Weigel

Des de 1999 estudia música clàssica de la India amb el mestre Pandit Snakha Chatterjee. En agost de 2000 estrena la seva primera coreografia, en cooperació amb Josef Kiss: How is this for a start to your day?. Al 5è Festival Internacional de Dansa Individual de Stuttgart aconsegueix el 2n premi en categoria de Dansa i el Premi del Públic. Amb aquesta peça també rep el 1r Premi en la categoria de sols al 7 MASDANZA, Festival Internacional de Danza de las Islas Canarias, en 2002. El 2003, funda la companyia Malinkiodato juntament amb Sinome Willeit. L’estrena de la seva primera coreografia, Ungeimen, va tenir lloc al 8 MANDANZA, el 2003, on va aconseguir el 1r premi en la categoria de grup. Les estrenes del sol frequenci-I (Festival Internacional de Danza para Paseantes en Pé de Pedra – Santiago de Compostela) i la seva darrera coreografia de grup King Salomo (or how to fry small fishes) (ITÁLICA 2005, Festival Internacional de Danza – Sevilla), van tenir lloc a l’estiu de 2005. FREQUENCI – B, el seu darrer treball, on combina dansa, música en directe i vídeo, va ser estrenat el passat mes de març al Theater im Depot (Dortmund). Actualment compagina el seu treball com a coreògrafa, ballarina i professora entre Alemanya i Espanya.

FITXA ARTÍSTICA Concepte: Juschka Weigel Coreografia i interpretació: Erol Alexandrov, Juschka Weigel, Simona Willeit

Il· luminació: Miquel Muñoz Música: Philip Scheffner

Producció: malinkiodato, InThisSection – juschkaWeigel


A MEDIO METRO DE LO VIVIDO ENTREMANS Galícia

DATA: ds 2 i dg 3 d’octubre HORA: ds,18 h; dg, 12 h ESPAI: ds, a la Pl.Vella; dg, a Vallparadís (trenet) DURADA: 14 minuts

Lo vivido está crujiendo a medio metro de uno mismo, sólo nos separa esa mera distancia que hace irreales los hechos. Cuánto se puede vivir a medio metro... cuánto nos puede alejar. A medio metro, como dos islas

FITXA ARTÍSTICA Autoria i coreografia: Kirenia Martínez, Leodan Rodríguez Interpretació: Kirenia Martínez, Jordi Vilaseca Música: Collage Musical

A medio metro de lo vivido parla d’aquella distància que marca els detalls, els moments intensos, els instants d’impermeabilitat que ens oferim davant la rutina; és una parella d’humans que coneix cada passa, cada mirada o respir de l’altre, ho intueix, el desafia i l’enyora. És una peça pensada pel carrer, especialment per a espais on el públic pugui fer de línia delimitadora, estar a prop de l’espectador com a pauta espacial i, d’aquesta manera, justificar la distància de la que tant es parla. La peça és autobiogràfica, nascuda a partir de la col·laboració de dos coreògrafs, amics, que han compartit companyia en algun moment de les seves trajectòries. Un duet on la dinàmica i la continuïtat del moviment genera el clima i marca la relació dels seus intèrprets. www.amediometrodelovivido-entremans .blogspot.com La companyia ENTREMANS

Entremans es crea a l’abril de 2006, amb l’espectacle En la cuenca de tus ojos, al Teatre Rosalía de Castro de A Coruña. Fins aquest moment es deia Artestudio. Els fundadors de la companyia són Ana Beatriz Pérez Enríquez, Kirenia Martínez Acosta, Armando Martén Caballero i Alexis Fernández Ferrera. Tots ells cubans que porten diversos anys treballant per a diferents companyies galegues, rebent diferents premis nacionals i galecs i que decideixen agrupar-se per a moure els seus propis espectacles. Es sumen en diferents projectes noms com Caterina (Hasta que no te lo comas todo, A palo seco, Ven, ¿Qué pasa aquí?), David Edreira (Hasta que no te lo comas todo, A palo seco), Erick Jiménez (Dos sombreros y unos tragos) o Ángela Blanco (¿Qué pasa aquí?). Entremans, a més, està fundada i produïda per Estefanía Vázquez Seoane (Pedagoga Social i Animadora Sociocultural). Entre els espectacles de la companyia destaquen En la cuenca de tus ojos, estrena a l’abril de 2006, A Coruña, 1r Premi del V Certamen Internacional de Coreografia de Burgos i Nova York (2006) i 1r Premi

del IV Certamen de Creació Coreogràfica de Galícia (2006); Hasta que te lo comas todo, estrena l’abril de 2007, A Coruña, creació i interpretació: Kirenia Martínez, Ana B.Pérez, Caterina Varela i David Edreira; Dos sombreros i unos tragos, estrena l’abril de 2007, A Coruña, creació i interpretació: Armando Martén i Erick Jiménez; A palo seco, estrena el juliol de 2007, A Coruña, creació i interpretació: Kirenia Martínez, Caterina Varela, Alexis Fernández i David Edreira; Sí quiero, estrena el juliol de 2007, A Coruña, creació i interpretació: Armando Marten i Ana Beatriz Pérez; Ven, estrena el març de 2008, la Habanna, 1r Premi XXII Certamen Coreogràfic de Madrid (2008), Premi de el Públic i Premi de la Crítica XXII Certamen Coreogràfic de Madrid (2008), creació i interpretació: Alexis Fernández i Caterina Varela; ¿Qué pasa aquí?, estrena l’abril de 2008, Carballo, creació i interpretació: Armando Marten, Caterina Varela i Ángela Blanco; Concerto desconcerto, estrena el gener de 2009, Arteixo, direcció: Alexis Fernández.


CÒNCAU II ROSER LÓPEZ ESPINOSA

Anna Padrós

Catalunya

DATA: dS 2 i dg 3 d’octubre HORA: ds, 18.15 h; dg, 13.30 h ESPAI: ds, a Vapor Ventalló; dg, a Vallparadís (parc infantil) DURADA: 23 minuts

“Còncau II és un estudi físic inspirat en l’escultura avantguardista de Pablo Gargallo (Maella 1881 - Reus 1934), qui investigà la creació de volums a partir de l’espai buit, la suggestió i la inversió de les superfícies convexes i còncaves dels cossos representats en metall. Formes més i més minimalistes que mantenien els detalls extrems del cos real. A partir dels seus mètodes de treball, recreo el meu cos en un nou cos imaginari. Defineixo cada pas en base a l’espai buit que l’envolta, retallo el moviment i el reconstrueixo en peces, en vario els contorns i m’invento la meva silueta.” Roser López Espinosa

FITXA ARTÍSTICA Concepte, coreografia i dansa: Roser López Espinosa Música original: Ivo Bol Assistència artística: Isabel Ollé Carpintero, Susana Amarante Duarte Creat en residència a La Caldera - Centre de

dansa i arts escèniques contemporànies (Barcelona), Korzo Theater (La Haia), Dansateliers (Rotterdam) Coproducció: La Caldera i AREAtangent.

Amb el suport de: EADC, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya.

“…La coreografia ataca directament les possibilitats del cos, el contempla com si es tractés d’un material modelable, amb els seus eixos, les seves zones modificables i les seves tensions: Roser López juga amb el tors, amb les mans, amb el cabell i un gest porta a l’altre de manera natural, buscant la dinàmica de l’escultura. La freda formalitat de l’obra funciona i, al llarg de mitja hora, el seu cos va sent experimentat, fixant-se i remodelant-se amb fluïdesa, una vegada i una altra, fins a convertir-se, és clar, en una escultura amb el seu cartellet (…)”. Francesc Meseguer, Danza Ballet, 2008. www.roserlopez.com Concepte, coreografia i dansa Roser López Espinosa

Inicia els estudis de dansa contemporània a Àrea. Espai de dansa i creació de Barcelona i segueix un entrenament físic amb Jaume Miró, (ex entrenador de la Sel·lecció Nacional de Gimnàstica Esportiva).

El 2006 crea el seu primer solo, The lizard’s skin, que rep el Primer Premi del Certamen de Solos de 11MASDANZA – Festival Internacional de Danza Contemporánea de las Islas Canarias, 2006.

Al 2008 treballa en les produccions Flexelf d’Àngels Margarit / Cia Mudances; Mozartnu 1986-2008 de Iago Pericot; Solochellobach de Bebeto Cidra; i StripteaSeS de Pere Faura (Amsterdam) pel Festival Internacional de Kalamata (Grècia).

El 2007 crea un segon solo: Còncau, en residència a Korzo Theater i Dansateliers (Holanda) i a La Caldera – Centre de creació de dansa i arts escèniques contemporànies (Barcelona). Còncau s’estrena al festival internacional Dies de Dansa (Barcelona), es presenta a Uitfeest Utrecht 2007 (Holanda) i com a Càpsula d’AreaTangent - La Caldera als festivals Temporada Alta 2007 (Girona) i Mes de Danza 2007 (Sevilla).

Al 2009 participa en projectes d’Íker Gómez i Clara Gayo Durant els Encuentros en Magalia 2009, trobades per a la creació contemporània de la Red de Teatros Alternativos, i balla a la producció Apple Street d’Iker Gómez pel festival Dantza Hirian. Al 2010 participarà en la restrospectiva dels 25 anys d’Àngels Margarit / Cia Mudances, ballant l’emblemàtic solo Corol·la i la peça de grup Kolbebasar.

Al 2008 desenvolupa el projecte: Còncau II s’estrena al programa de joves creadors BCSTX 2008 del Mercat de les Flors (Barcelona) i posteriorment és premiat amb Segon Premi de Noves Tendències del Certamen Coreogràfic Internacional Burgos – NY 2008 i presentat a festivals d’Espanya, Holanda, Alemanya, Japó i Egipte.


JUSCHKA WEIGEL TEARS IN ASS Alemanya

DATA: ds 2 d’octubre HORA: 18.50 h ESPAI: Aparador botiga Milar Paloma DURADA: 10 minuts

La coreografia es construeix sobre àrees de tensió i no en base a criteris visuals. Comença amb aquestes preguntes: què passa amb l’alta tensió? Amb la relaxació, la “levitació”? Què passa amb els sentiments de la tensió? Què és l’estrès? Prenem la tensió com una substància material. És possible que diferents formes d’existència estiguin fetes del mateix material? Com una vibració impossible de percebre (com els infrasons, els ultrasons o els rajos ultraviolats). Les freqüències dinàmiques són la clau si decidim reconèixer el moviment, si deixem que el nostre cervell accepti això. Això no és una acció arbitrària, sinó una utopia útil. Aquesta quimera ajuda a comprendre el fet que els actuals sistemes matemàtics i teories científiques no són realitat directa, sinó instruments per a complir un propòsit específic. La coreografia tracta amb les línies de tensió – la nostra percepció més original. Substituint el que no veiem i prenent els fets no com un resultat de pensaments reflectits, o com una causa d’un ordre clarificador. Així ens trobem en el territori de la tensió, que ens col·loca en un lloc de la dinàmica i la freqüència. Concepte, coreografia i ball Juschka Weigel

Des de 1999 estudia música clàssica de la India amb el mestre Pandit Snakha Chatterjee. En agost de 2000 estrena la seva primera coreografia, en cooperació amb Josef Kiss: How is this for a start to your day?. Al 5è Festival Internacional de Dansa Individual de Stuttgart aconsegueix el 2n premi en categoria de Dansa i el Premi del Públic. Amb aquesta peça també rep el 1r Premi en la categoria de sols al 7 MASDANZA, Festival Internacional de Danza de las Islas Canarias, en 2002. El 2003, funda la companyia Malinkiodato juntament amb Sinome Willeit. L’estrena de la seva primera coreografia, Ungeimen, va tenir lloc al 8 MANDANZA, el 2003, on va aconseguir el 1r premi en la categoria de grup. Les estrenes del sol frequenci-I (Festival Internacional de Danza para Paseantes en Pé de Pedra – Santiago de Compostela) i la seva darrera coreografia de grup King Salomo (or how to fry small fishes) (ITÁLICA 2005, Festival Internacional de Danza – Sevilla), van tenir lloc a l’estiu de 2005. FREQUENCI – B, el seu darrer treball, on combina dansa, música en directe i vídeo, va ser estrenat el passat mes de març al Theater im Depot (Dortmund). Actualment compagina el seu treball com a coreògrafa, ballarina i professora entre Alemanya i Espanya.

FITXA ARTÍSTICA Concepte i coreografia: Juschka Weigel Intèrprets: Juschka Weigel i Wayne Scott

Música: Daniel Regenberg Producció: InThisSectionjuschkaWeigel


SUDDEN DEATH OF A DANCER DANIEL ASCHWANDEN ena a Estr ny Àustria

pa a Es

DATA: ds 2 d’octubre HORA: IMPREVISIBLE ESPAI: QUALSEVOL

Daniel Aschwanden investiga com la memòria col·lectiva recorda sovint la mort, les icones de la fotografia i el cinema. La pràctica de la recreació permet fer una aproximació per tal de crear consciència del fet que la realitat és sovint una simulació de la memòria, d’una pel·lícula. Les recreacions de morts a través de trets evolucionen des de la infància i es representen en jocs de performances físiques. Multitud de cadàvers imaginaris van caient al terra com a morts teatrals i, després de cada caiguda, té lloc una immediata resurrecció. Juntament amb amateurs i professionals, Aschwanden recrea les coreografies de cossos que es desplomen violentament per un tret. L’ambivalència, l’oposició cultura - tècnica del ball i el tret deriven en una coreografia que assoleix el clímax en una mort que dupliquen els mitjans de comunicació. Per una banda, cossos dansant i, per l’altra, l’imaginari de la intrusió violenta del tret. Aquesta encarnació de la presència dels mitjans produeix una mena de mort feliç amb l’estètica d’un anunci publicitari. Es podria dir que Daniel Aschwanden fa una posada en escena de mort teatral, però la mort real no és la que es pot assajar. idea Daniel Aschwanden

Daniel Aschwanden, perforer i coreògraf, però també aventurat en el camp del vídeo i els nous mitjans de comunicacio media, s’ha interessat per les investigacions en el camp del moviment performatiu en contextos urbans, que qüestionen les nocions del lloc específic i creen nous mètodes per construir interfaces entre les diferents mitjans de comunicació i les persones. En aquest esforç s’uneix amb Peter Stamer i junts creen diversos formats amb un èmfasi en l’intercanvi i la comunicació de les art performance entre la Xina i Europa. A finals dels anys 80 va fundar el primer festival TANZQUARTIER de dansa i performance a Viena; als anys 90 va treballar orientat a aproximacions experimentals en el camp de l’art i la societat amb el Grup de dansa perdorance “Bilderwerfer”, de gira per Europa, Estats Units i Sud Amèrica. Entre els seus treballs destaquen: diverses col·laboracions amb Yosi Wanunu, de Toxic Dreams (2000-2005); Always after de blonders, amb Anne Juren i Jack Hauser (2003); performance urbana Framefreezeframe (2005. Viena, Bratislava); el projecte urbà Headroom a DIAF (2006. Festival Internacional d’Art de Dashanzi); Chinese Whispers (Viena, 2006/2007); Les boîtes – instructions for a foreign city (2008); Pathos Alarm in Outer Space (2008); Path of Money, amb Peter Stamer (2009); La caja negra (2010).

FITXA ARTÍSTICA Idea: Daniel Aschwanden

Càmera: Brano Spacek


KAMCHàTKA KAMCHàTKA Catalunya

DATA: ds 2 d’octubre HORA: 19.15 h ESPAI: Inici recorregut Pl.Vella DURADA: 60-80 minuts

Vuit persones amb només una maleta i un record. Com acabades d’arribar d’algun país llunyà, aquestes persones van descobrint la ciutat de la qual en desconeixen les normes, l’estil de vida o els secrets. La seva gran ingenuïtat i curiositat les condueixen a l’exploració minuciosa del lloc, com si de nens i nenes es tractés. Tot és nou. Tot és excusa per al joc. Així van destapant les seves emocions i creant una forta complicitat amb l’espectador que troba pel camí. Kamchàtka és un somni, un somni enmig de la nostra realitat. Kamchàtka desenvolupa una sèrie de jocs subtils, reals i imprevisibles entre ells i els altres. Aquests altres, són els que ja viuen al lloc, els que es demanen: D’on venen? Qui són? Submergit per emocions contradictòries, el públic haurà de prendre una decisió: Obertura de ment o por? Tolerància o indiferència? Diversitat o uniformització? Construir el futur amb els Kamchàtka o rebutjar-los? Kamchàtka no és més que un mirall: el mirall dels vostres comportaments davant l’Altre, l’Estranger, el Diferent. www.kamchatka.cat

FITXA ARTÍSTICA Idea original i direcció: Adrian Schvarzstein

La companyia Kamchàtka

El director Adrian Schvarzstein

Kamchàtka és una jove companyia de teatre de carrer, formada per un col·lectiu d’artistes pluridisciplinars. Els membres de la companyia estroben per primera vegada en el marc d’un Workshop de teatre de carrer impartit per l’Adrian Schvarzstein, durant la quinzena edició del festival Escena Poblenou a Barcelona, l’octubre del 2006. Des d’aleshores ha estat sempre junts. Posteriorment,, d’altres actors i actrius s’han sumat al col·lectiu.

Adrian Schvarzstein es dedica al teatre des de 1989. Va estudiar teatre a Israel, mim a França i Commedia Dell’Arte amb Antonio Fava a Itàlia.

Intèrprets: Cristina Aguirre, Maïka Eggericx, Sergi Estebanell, Claudio Levati, Andrea Lorenzetti, Judit Ortiz, Lluís Petit, Albert Querol, Josep Roca, Edu Rodilla,

Santi Rovira, Gary Shochat, Ada Vilaró, Prisca Villa, Albert Vinyes. (8 artistes durant les funcions + 2 observadors)

Va passar pel teatre visual, l’òpera amb Dario Fo, la música barroca, dansacontemporània amb Víctor de Pina Bausch, cine, publicitat i televisió. Va formar part del Circo Ronaldo belga amb Fili i Brick a Barack. Més enllà de la seva pluridisciplinarietat, està especializat en teatre de carrer i actualment, els seus espectacles Greenman, The Bed i Dans són representats a festivals d’arreu del món.


SÍ QUIERO ENTREMANS Galícia

DATA: ds 2 i dg 3 d’octubre HORA: ds, 19.45 h; dg, 13 h ESPAI: ds, a la Pl. Vella; dg, a Vallparadís (trenet) DURADA: 10 minuts

Sí quiero és una peça curta, senzilla a nivell visual, però amb identitat en el seu discurs, on els personatges juguen a salvar-se i mantenir el Sí per sempre. Des dels seus orígens ha estat una peça creada per a espais oberts perquè els personatges es confonguessin entre la gent que va i ve. Una història com d’altres, tots tenim històries similars, tots volem rescatar alguna cosa que s’ha desdibuixat per reconstruir-la i atresorar-la. Sí quiero parla del amor que no vol rendir-se als costums, d’aquelles persones a les qui no els importa mirar enrere per recuperar el vertader... aquells sentiments que van encendre les seves vides una vegada i que el temps ha aconseguit esborrar. www.ciaentremans.blogspot.com

La companyia ENTREMANS

Entremans es crea a l’abril de 2006, amb l’espectacle En la cuenca de tus ojos, al Teatre Rosalía de Castro de A Coruña. Fins aquest moment es deia Artestudio. Els fundadors de la companyia són Ana Beatriz Pérez Enríquez, Kirenia Martínez Acosta, Armando Martén Caballero i Alexis Fernández Ferrera. Tots ells cubans que porten diversos anys treballant per a diferents companyies galegues, rebent diferents premis nacionals i galecs i que decideixen agrupar-se per a moure els seus propis espectacles. Es sumen en diferents projectes noms com Caterina (Hasta que no te lo comas todo, A palo seco, Ven, ¿Qué pasa aquí?), David Edreira (Hasta que no te lo comas todo, A palo seco), Erick Jiménez (Dos sombreros y unos tragos) o Ángela Blanco (¿Qué pasa aquí?). Entremans, a més, està fundada i produïda per Estefanía Vázquez Seoane (Pedagoga Social i Animadora Sociocultural).

FITXA ARTÍSTICA Creació i interpretació: Ana Beatriz, Armando Martén


COSER Y CANTAR PERE FAURA i jorge Dutor Catalunya

DATA: ds 2 i dg 3 d’octubre HORA: ds, 20 h; dg, 19 h ESPAI: ds, a Vapor Ventalló; dg, Davant Teatre Alegria DURADA: 30 minuts

“Coser y cantar investiga els possibles tapissos resultants de teixir relacions entre el moviment de la veu, el moviment del cos i el moviment de l’espai. Contaminant el cos que canta amb accions i elements que interfereixen en la seva estereotipada imatge, cantem cançons pop intentant desjerarquitzar la relació entre lletra, música i dansa per tal de construir així noves dramatúrgies de l’espectacularitat més lligades a la proximitat i a la intimitat amb l’espectador.” Pere Faura www.perefaura.com Pere Faura Pere Faura començà la seva carrera artística amb la música, centrantse en el cant i la flauta travessera, a la escola de música Diaula. Estudià dos anys de direcció teatral a l’Institut del Teatre de Barcelona, conjuntament amb estudis de dansa clàssica i contemporània a Área. El 2002 es trasllada a Amsterdam a estudiar a la School for New Dance Development. Després de graduar-se’n el 2006, entra com a coreògraf resident al Teatre Frascati d’Amsterdam, on crea la major part de les seves obres, però també rep encàrrecs del Kalamata Dance Festival de Grècia o del Teatre Nacional de Catalunya. Ha guanyat l’ITS Festival award 2006 amb la seva peça This is a picture of a person I don’t know i el 2009 l’associació Prins Bernard Cultuur Fonds li ha otorgat el Charlotte Kohler Price com a reconeixement a la seva carrera coma a jove coreògraf.

FITXA ARTÍSTICA

Idea original: Pere Faura Concepte: Pere Faura, Jorge Dutor Intèrprets: Pere Faura, Jorge Dutor

Producció: Malqueridas, Frascati Prducties, Springdance Festival

Agraïments: Iberescena, Museo Reina Sofía


(des)Variaciones Goldberg Cia. david fernández

Madrid

DATA: ds 2 d’octubre HORA: 21 h ESPAI: Teatre Alegria DURADA: 85 minuts

Rossy de Palma i David Fernández s’enfrontaran junts a 30 variacions sobre la relació entre l’art i el poder, sobre 2.000 quilos de sal i amb la música de Johann Sebastian Bach com a teló de fons, en una obra en la que ficció i realitat són dues cares de la mateixa moneda. El comte Keyserlingk ha mort. Deixa a Goldberg, el seu clavecinista particular, orfe de patró i de l’únic oient que tenia. Es diu que Johann Sebastian Bach va compondre les conegudes Variaciones Goldberg per a animar les interminables nits d’insomni del comte Keyserlingk i que Goldberg se les interpretava al clavecí durant la nit. Ara que Keyserlingk ha mort, Goldberg corre, corre perseguint allò del que fuig. Goldberg en alemany vol dir “muntanya d’or”. L’art i el poder no podrien aclucar els ulls l’un sense l’altre. www.davidfernandez.org

La companyia

L’any 2005 david fernández forma la seva pròpia companyia amb la que ha produït i dirigit 10 espectacles en els que fa servir indiscriminadament teatre, música o dansa per articular – utilitzant un llenguatge urgent i personal – un discurs d’una desesperació esplèndida, carregat d’un pessimisme vital i enèrgic. L`interès per les noves tecnologies i la música clàssica és recurrent en el seu treball. Autodidacta del violoncel, david fernández és també ballarí i actor. Ha treballat, entre d’altres, amb La Ribot, Calixto Bieito, Cuqui Jerez, Robert Lepage, Angélica Liddell, La Fura dels Baus, Carmer Werner i Ramón Oller. Per a aquesta ocasió ha après a tocar el clavecí a través de vídeos en Youtube.

FITXA ARTÍSTICA Direcció, dramatúrgia, posada en escena i vídeo: david fernández Text: david fernández, Rossy de Palma Il· luminació i cap tècnic: Michael Fernández Figurins i vestuari: Rossy de Palma Regidoria i sastreria: Helena Colmenar Música: Variaciones Goldberg de J.S.Bach

Decoracions clavecí: Elisabetta Lanzoni Producció: Cía. david fernández Agraïments: Carole Cervera Press, Centro Párraga, a la meva mare per deixar-me el seu garatge per assajar, Christian Louboutin, Azzedine Alaia, als extres per la seva participació

Repartiment: Comte Keyserlingk: Rossy de Palma Goldberg: david fernández


AFTER FOREVER Cia. david fernández Madrid

DATA: dg 3 d’octubre HORA: 14 h ESPAI: Vallparadís (horta dels frares) DURADA: 30 minuts

Avui, dia 3 d’octubre de 2010, es realitzarà un sorteig, només entre el públic assistent que decideixi participar. L’actor es compromet, amb l’espectador guanyador del sorteig, a tenir una relació de per vida, que consistirà a mantenir correspondència per e-mail amb ell (ja sigui simplement per a xerrar, o per a ajudar-li en el que bonament pugui), sense descartar d’altres mitjans en el futur. L’essència principal d’aquesta relació serà simplement “especular” i, per tant, l’espectador guanyador accedeix a que les converses, i alguna documentació fotogràfica, siguin publicades al blog afterforever.es, que ha estat creat especialment per a l’ocasió. La única condició serà que la persona guanyadora no pertanyi al món de l’espectacle. Aquesta unió “per sempre” només podrà ser trencada per decisió de l’espectador. Del contrari, serà fins que la mort els separi. No hi ha ficció, el compromís ha de ser real per ambdues parts. Normalment, el compromís del públic es redueix a silenciar el seu telèfon mòbil, romandre raonablement quiet i callat, i atendre durant l’espectacle. L’artista, per la seva part, es compromet a entretenir-lo i a fer-se entendre, poc més. Quan finalitza l’espectacle, cadascú torna a la seva. Això s’ha acabat. “Fins que la mort ens separi, benvolgut espectador.” www.afterforever.es

La companyia

L’any 2005 david fernández forma la seva pròpia companyia amb la que ha produït i dirigit 10 espectacles en els que fa servir indiscriminadament teatre, música o dansa per articular – utilitzant un llenguatge urgent i personal – un discurs d’una desesperació esplèndida, carregat d’un pessimisme vital i enèrgic. L`interès per les noves tecnologies i la música clàssica és recurrent en el seu treball. Autodidacta del violoncel, david fernández és també ballarí i actor. Ha treballat, entre d’altres, amb La Ribot, Calixto Bieito, Cuqui Jerez, Robert Lepage, Angélica Liddell, La Fura dels Baus, Carmer Werner i Ramón Oller. Per a aquesta ocasió ha après a tocar el clau a través de vídeos en Youtube

FITXA ARTÍSTICA Concepte, producció i performer: david fernández

Assistent en escena: Michael Fernández


EL LLAC DE LES MOSQUES SOL PICÓ Catalunya

DATA: dg 3 d’octubre HORA: 20 h ESPAI: Teatre Alegria DURADA: 60 minuts

“Els 40? La sort dels 40 és que serveix d’excusa per canviar de vida: fer-se egoista i deixar fills i marit i llançarse al buit d’altra relació, o no. Estar de mala llet “perquè sí” o “perquè no” o perdre el cap: tot per “la crisi dels 40”. I els 50? L’esperada menopausa. I els 60? quina sort “mangar” al súper sense acabar a la presó, donar-te el viatge de la teva vida amb l’esperada jubilació. Serà que arrosseguem massa coses? Serà que ja no sabem què hem ficat a la nostra motxilla? Serà el tabac mentolat, que fumaven les nostres mares, la solució per deixar de fumar? Serà aquesta incertesa comú als mortals? A certa edat és habitual parar-se a pensar per “intentar” tenir una panoràmica de la nostra vida, és comú i recomanable. Proposo la volta al món d’Afrodita i les seves tetes llança míssils, teledirigida pels germans Mala Sombra. Proposo una aventura, un viatge en rodó, amb una mirada cap a darrera, cap endavant, zenital: un viatge en rodó (quin mareig!) Com hem arribat fins aquí? Què ens ha quedat per fer? Quines són les assignatures pendents? Què no hem pogut o sabut resoldre fins ara?” Sol Picó

La companyia

Entre les darreres creacions de la companyia es trobem: El llac de les mosques (2009); Sirena a la plancha (2008); Las Doñas (2008); La maja y la bestia (2008); Encuentros (2007); Direcció artística de la Gal·la d’entrega dels Premis Max 07; Direcció artística de Viatges a la Felicitat pel projecte T Danza del Teatre Nacional de Catalunya (2007); o La prima de Chita (2006), Festival Grec Barcelona. Amb l’espectacle El Llac de les Mosques, la companyia ha rebut el Premi MAX de les Arts Escèniques Millor Coreografia de dansa (2010); Premi a la millor proposta de Dansa dins la Fira Internacional de Teatre i Dansa de Huesca (2009); i Premi FAD Sebastià Gasch (2009). A més, durant el 2010 Sol Picó fa gira nacional de l’obra El Ball, dirigida per Sergi Belbel, y produïda pel TNC,. www.solpico.com

FITXA ARTÍSTICA Direcció i coreografia: Sol Picó Direcció musical: Mireia Tejero Escenografia: Joan Manrique Disseny d’il· luminació: Sylvia Kuchinow Vestuari: Sol Picó, Valèria Civil Assistent coreografia: Maribel Martínez Ballarins: Valentí Rocamora, Torà, Sol Picó Músics: Saxo i veu: Mireia Tejero Bateria i veu: Mercè Ros Guitarra i veu: Jordi Pegenaute Baixista i veu: Joan Rectoret Actor - Maquinista: Joan Manrique

Tècnic de llum: Sylvia Kuchinow, Oscar de Paz, Ganecha Gil Gracia Tècnic de so: Stéphane Carteaux Vídeo espectacle: Joan Rodon, Felix Frank Vídeo i disseny promocional: Oscar de Paz Perruca: Toni Santos Producció, manager, distribució: Pia Mazuela Producció, road manager, regidora: Daphné Malherbe Coproductors: Sol Picó cia de Danza, Mercat de les Flors, Centro Parraga de Murcia Amb la col· laboració: Cal l’Estruch de Sabadell, Ajuntament de Sabadell, Auditori de Granollers

Agraïments: Mediterranea, La Bascula, Pedro de Cos, Mag Lari, Pepe Gomez, Ramon Calduch, Festival Escena Abierta de Burgos, Carme Portacelli, J. Pau, Andrea Aubach Companyia subvencionada per: INAEM, Ministerio de Cultura CONCA, Generalitat de Catalunya, Dpto. de Cultura, ICUB, Ajuntament de Barcelona, Institut Ramon Llull


FEXELF ÀNGELs MARGARIT / CIA. MUDANCES Catalunya FUNCIÓ ESCOLAR

DATA: dm 5 i dx 6 d’octubre HORA: dm, 11 h i 15.30h; dx, 11 h ESPAI: Teatre Alegria DURADA: 55 minuts

Flexelf és la nova creació d’Àngels Margarit/cia. Mudances per a tots els públics, una peça interdisciplinària que treballa entorn de la idea de flexibilitat, reversibilitat, transformació, reflex… L’espectacle neix de la paraula i la paraula flexelf neix del moviment d’un punt que es fa línia, es caragola, s’emmiralla i es repeteix. Flexelf ens parla de l’escriptura del cos a l’espai, cal·ligrafia efímera de llengües exòtiques i geometries juganeres. Tot el que hi ha a Flexelf es mou, es doblega o s’arruga; cada forma es transforma i ens convida a viatjar, a descobrir que no tot és el que sembla o a inventar què sembla allò que veiem. Flexelf és una paraula flexible i reversible que estirem per desplegar històries prisades i arrugades, sorpreses i secrets, en un temps elàstic i subjectiu. A Flexelf el cos i el moviment són essencials, però en diàleg amb materials diversos que s’integren d’una manera indestriable a tota la creació: vestuaris, escultura, objectes que ballen, personatges tèxtils i domèstics, joguines, músiques, sons, imatges que ens enganyen, llum… www.margarit-mudances.com/especta_flexelf.html La companyia ÀNGELs MARGARIT

Àngels Margarit ha desenvolupat un personalíssim estil de creació, fonamentat en la recerca de llenguatge i poètica pròpies i en la seva fascinació per l’espai, element essencial del seu treball. Aquest s’ha desenvolupat en diferents àmbits i formats que inclouen projectes per a l’espai escènic, per a espais urbans, improvisacions, videodansa, instal·lacions i, en col·laboració amb Núria Font, també recerca en els nous mitjans. Des dels seus inicis ha tingut una important projecció internacional, convertint-se en un dels referents de la dansa del nostre país. Ha creat espectacles com Kolbebasar, Atzavara, Solo per habitació d’Hotel, Corol·la, Tèrbola, L’Edat de la paciència o Larandland, amb els quals ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals, com el Grand Prix du Concours Chorégraphique de Bagnolet (França, 1988), el Premi Nacional de Dansa de Catalunya (1986, 1991, 1999) o el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Escèniques (1993), entre d’altres. L’any 2003, impulsa i conceptualitza el Tensdansa, festival internacional de dansa de Terrassa, que dirigeix fins el 2007.

FITXA ARTÍSTICA Direcció Coreografia: Ángels Margarit Creació – Interpretació: Fátima Campos, Isabel López, Roser López Espinosa, Dori Sánchez Música original: Joan Saura Vestuari: Ariadna Papió Espai escènic: Llorenç Corbella, Àngels Margarit

Animacions: Dionis Escorsa, Dani Forneguera, Marcel Pie Barba Col· laboració musical: Cabo San Roque Il· luminació: Conrado Parodi Equip tècnic: Marc Ases, Pere Milan, Núria Navarro Assessorament tècnic: Deambulants

Producció: Dominique Bernat Equip de gestió: Tones Llabrés, David Márquez


D: RUNDESIGN.NET MINISTERIO DE CULTURA

INSTITUTO NACIONAL DE LAS ARTES ESCÉNICAS Y DE LA MÚSICA

Dossier de premsa TNT 2010  

Dossier de premsa del Festival TNT 2010

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you