Issuu on Google+

PortadaLlibret.indd 1

4/6/09 18:44:14


programacio0910.indd 2

3/6/09 10:32:30


Centre d’Arts Escèniques Reus

2009/2010 PRODUCCIONS CAER EUS ESCÈNIQUES R CENTRE D’ARTS www.caer.cat

programacio0910.indd 3

3/6/09 10:32:32


MERM AID’S C A L L / 08 PE TIT BA L L / 12 EL JA RDÍ DE L S CINC A R BRES / 16 ILÍA DA / 20 A L BA E T ERN A/ PA SQUA / 28 24 L LIT S / 32 N ATA LE IN C A S A CUPIEL LO / 36 L A DON A JU S TA / 40 T HE H A M L E T ’S CIRCUS / 44 P L E C S / 48 AT E M P O / 5 2 L A GAVIN A / 56 ESPECTACL ES EN GIR A / 60

programacio0910.indd 4

3/6/09 10:32:35


programacio0910.indd 5

3/6/09 10:32:37


06

QUADERN DE BITÀCOLA 2009-2010 Teniu a les vostres mans el quadern de bitàcola del CAER-Centre d’Arts Escèniques Reus. La bitàcola és un element imprescindible per marcar el rumb, per trobar el camí a seguir i antigament, quan els bucs mancaven de pont de comandament cobert, solia guardar-se a l’interior l’anomenat quadern de bitàcola. El nom està basat en els quaderns de viatge que relataven el desenvolupament de les diferents sortides. La nau escènica CAER en prepara 13, de viatges, des d’octubre fins al juny i la majoria surten des de la capital del Baix Camp i després fondejaran la costa catalana fins a amarrar a Barcelona. Dos continuen sent els eixos bàsics que marquen el nostre rumb: la creació contemporània i les arts circenses. Si en la passada temporada aquesta direcció només s’apuntava, ara la tripulació del vaixell fa un pas endavant presentant productes de màxima qualitat que prenen com a denominador comú aquestes dues premisses. La nau CAER assumeix el risc d’apostar per creadors del nostre país i continuar treballant per la normalització de les arts de la pista. El circ és un art major que veu de

programacio0910.indd 6

3/6/09 10:32:39


07

moltes altres disciplines i a la vegada elabora un discurs propi. Com a centre de producció pública volem contribuir a la construcció d’aquest discurs i ser altaveu del nou circ, d’aquesta nova manera de presentar-se al damunt de l’escenari o pels carrers i places d’arreu del món. Creadors com Roberto Olivan, Lluís Danés, Manolo Alcántara i companyies com Au ments o Atempo seran els encarregats de capitanejar la nau en el mar del circ o de les arts més parateatrals. A l’altra part del vaixell ens trobarem amb passatgers com Albert Guinovart, Andreu Benito, Oriol Broggi, Fernando Bernués, Rosa Novell, Mercè Anglès, Toni Martín o David Selvas, entre altres, amb propostes que ens faran passejar per un oceà i per unes aigües on s’hi submergiran des d’una òpera de cambra fins a teatre d’Strindberg o Txèkhov passant per De Filippo. Tot, revisat per la contemporaneïtat de grans creadors del nostre país. Esperem que ens vulgueu acompanyar en aquest intens viatge. Cèsar Compte Margalef director CAER – Centre d’Arts Escèniques Reus

programacio0910.indd 7

3/6/09 10:32:43


08

DIRECCIÓ A RTÍS CRE ACIÓ i IN TICA / ROBERTO OLIVA N. T ERPRE TAC IÓ / KONSTA EF THIMIADO NDINA U, ROBERTO OLIVAN, ANA CALSIN A. Resta de re partiment en CRE ACIÓ i IN curs. T ERPRE TAC . IÓ IL LUMIN AC MUSICA L / E IÓ / KIKO PL STAS TONNE A N A S. . V E S T U A RI / ISABEL LHO AS, FRÉDÉR ICK DENIS.

Una produc ció de CAER -Centre d’Ar ts

TEATRE BAR

TRINA / 17 /

programacio0910.indd 8

Escèniques

Reus.

OCTUBRE ‘0

9

3/6/09 10:32:47


MERMAID’S CALL DE

programacio0910.indd 9

09

IVAN L O O T R E ROB

3/6/09 10:32:49


10

Teatre, música, dansa i circ contemporani. Quatre elements per configurar aquesta melodia

sinopsi Mermaid’s call és una oda a l’instint i a les emocions relacionades amb aquest magnetisme que ens arrossega cap als desitjos més purs i personals que tots tenim ben endins de nosaltres mateixos. Els protagonistes de l’espectacle s’entreguen al cant de la seva sirena i converteixen aquesta veu en el sentit de la seva existència. És això el que realment els dóna força per tirar endavant? No és tothom una part d’algú altre? Utilitzant el llenguatge de la dansa, del teatre, de la música i del circ contemporani, ballarins, acròbates i músics posen en escena les pulsions que els marca el cant de la sirena, una melodia sense lletra que mai no s’atura. Mermaid’s call és un espectacle que mitjançant l’imaginari es pregunta sobre la decepció i la felicitat, sobre els detalls i la sensibilitat; sobre les maneres de veure la vida; sobre les coses i la importància o l’absència d’elles; sobre allò inexistent; sobre el que queda, sobre allò necessari i sobre allò innecessari; sobre tot això i tot el que pot obrir les portes al lloc al qual pertanyem veritablement.

programacio0910.indd 10

3/6/09 10:32:51


MERMAID’S CALL

11

NOTES DEL DIRECTOR He començat a escriure unes cosetes aquest matí: “Vaig néixer el 7è mes d’embaràs. Sóc setmesó. Un cop em van llegir les línies de la mà i em van dir, sense conèixer-me, que jo tenia una missió a la vida. Potser per això no vaig poder esperar a néixer als 9 mesos. Estava inquiet i hi havia una mena d’urgència en començar a viure. “

Mermaid’s call és un espectacle oníric sobre gent real en un món hiperrealista, que tracta sobre el desequilibri, sobre la contradicció, sobre l’artificiositat que encobreix les personalitats sinceres i honestes i que preserva el camí de cada individu, sobre la persecució vital dels somnis dels inconformistes i sobre tantes altres coses que s’han deste desterrat en un món que pretén ser perfecte. Mermaid’s call és un espectacle real que ens parla sobre el temps que ens queda de lluita, sobre les prioritats alhora de triar entre diverses possibilitats, sobre l’opció d’ignorarles per a seguir camins inexistents, sobre els guerrers es espirituals que desenfunden les seves espases des d’aquests cossos habitats per un silenci seré, aparentment inert; sobre els estranys i els rars. Roberto Olivan

MERMAID’S CALL / 17 D’OCTUBRE ‘09

programacio0910.indd 11

3/6/09 10:32:53


12

GOMILA, OGRA FIA / TOMEU DIRECCIÓ I CORE ANDREA CRUZ. TA, / DOLORES ACOS IN TERPRE TACIÓ RE MAS, PE URA BURGAYA, CARME SERNA, LA ES PUJALS. CA NÇ GOMILA, RL CE VI A, IL M GO TOMEU / ANDREA CRUZ. ESPAI ESCÈNIC A SITJAR. A CLANCHET, PAUL VEST UA RI / NÚRI ARTÍNEZ. M U IN ACIÓ / MAN DISSEN Y D’IL·LUM AJORAL. MÚSICA / BIEL M AS. RECCIÓ / PERE M AJUDAN TIA DE DI ANK HÜBER. / IA CENOGR AF FR ES D’ Ó CI UC TR CONS us, rts Escèniques Re CAER-Centre d’A s. nt me Una producció de Au ai Principal de Palm Fundació Teatre

TEATRE BARTRINA

programacio0910.indd 12

9

/ 24 / OCTUBRE ‘0

3/6/09 10:32:58


13

Petit ball AU MENTS

im M , OS al de us C na cion e Re e d tr a es ern tual t In Ges l va tre i t a s Fe i Te programacio0910.indd 13

3/6/09 10:33:04


14

Petit ball és la nova creació d’Au Ments, un espectacle basat en un procés de recerca sobre el gest, la dansa i els objectes. Au Ments explora les noves dramatúrgies escèniques i el llenguatge artístic contemporani. Petit ball s’apropa al tema de la guerra civil mitjançant els elements visuals i sonors que hem heretat dels nostres avantpassats, per tornar a experimentar les imatges i els sentiments que ells van viure a la nostra petita pàtria.

programacio0910.indd 14

3/6/09 10:33:06


Petit ball

15

AU MENTS

Quatre històries coreografiades relacionades entre si. Sis intèrprets i un nen participen en el desenvolupament del Petit ball. La principal font d’inspiració parteix del material sonor i visual recopilat sobre la guerra i la postguerra espanyola, al qual s’afegeix una anàlisi de diverses obres cinematogràfiques i literàries sobre el mateix tema. Es tracta de diferents històries marcades pel surrealisme, l’humor i la nostàlgia, i que volen esdevenir una reflexió sobre la quotidianitat de l’època, les relacions i les emocions que van viure els nostres pobles abans, durant i després de la guerra. Au Ments interpreta aquesta època de la història dels del seu propi imaginari, on l’equilibrada fusió entre la dansa butoh, el teatre gestual i el treball amb els objectes defineixen l’estil d’aquest espectacle intens en moviment i en emoció. Just abans d’esclatar la guerra es troben homes, dones i nens a la plaça del poble per celebrar una festa, es conten històries i realitzen jocs surrealistes amb objectes i moviments. La festa es veu truncada amb l’explosió del conflicte, però el dia a dia al poble continua mostrant les ganes de viure i de compartir les emocions. El fil conductor d’aquestes històries és la mirada d’un nen que, durant aquest període, es transforma en un home. L’espectador veu així com la guerra s’enduu la seva infantesa.

PETIT BALL / 24 D’OCTUBRE ‘09 programacio0910.indd 15

3/6/09 10:33:08


16

programacio0910.indd 16

3/6/09 10:33:12


17

EL JARDÍ DELS CINC ARBRES A partir de textos de Salvador Espriu

AN OLLÉ. DIRECCIÓ / JO , JOAN OLLÉ. / IBAN BELTRAN DR A M AT ÚRGIA RAT CARULL A, IÓ / MONTSER RMOSA, IN TERPRE TAC ENET, ESTER FO B AN IV A, ER U Resta de JOAN ANG . DOMÈNECH. M P SE JO , H C ÀNGELS PO curs. repartiment en HER. / LIONEL SPYC IÓ . AC IL LUMIN OSSA. IA / SEBAS BR ESCENOGR AF ÍRIAM COMPTE. VES TUARI / M AZIN. S. Resta de SO / DAMIEN B / LLUÍS CARTE TE EC IR D EN MÚSICA curs. repartiment en es SaltArts Escèniqundació nal (Centre d’qu Fu , Ca us El d’ Re ó es ci uc ques Escèni Una prod -Centre d’Arts e d’Arts Escèni Girona), CAERpal de Palma i CAET (Centr ci in Teatre Pr de Terrassa.

BRE ‘09

NY / 6 / NOVEM

TEATRE FORTU

programacio0910.indd 17

3/6/09 10:33:17


18

Un altre Espriu, si us plau Si hem titulat El jardí dels cinc arbres aquesta adaptació escènica de textos narratius i poètics -cap de teatral- de Salvador Espriu, és perquè és així com anomenava el poeta el petit pati de la casa dels seus primers estiueigs a Arenys, població del Maresme que, escrita a l’inrevés, dóna Sinera, única pàtria ideal i perduda d´Espriu. Ho diu ell mateix: “Mai no ha entès ningú perquè sempre parlo del meu món perdut”. Seguint el curs de les hores del dia, passejaran per l´escenari la gent de Sinera: Laia, Tereseta, Maria Castelló, les germanes

programacio0910.indd 18

3/6/09 10:33:18


EL JAR DÍ DELS CINC ARBRES

19

A partir de textos de Salvador Espriu Ginebredes, la Bòtil, l´Esperanceta Trinquis, el patge Sembobitis, el drapaire Quel.la. I barques i rials i jardins i carrers… I el propi Espriu, disfressat de Salom, lúcid i nihilista com pocs: “Em dic Salom, fill de Sinera. Contemplo el buit, mirant enrera. I, temps enllà, només m´espera desert, tristor d´hora darrera “. Volem dedicar aquest treball sobre un dels nostres més grans poetes al mestre Ricard Salvat, el primer que va intuïr la magnífica teatralitat de l´escriptura d´Espriu. Potser aquestes paraules servirien: “Perdura ens els meus dits la rosa que vaig collir”. Joan Ollé

EL JARDÍ DELS CINC ARBRES / 6 DE NOVEMBRE ‘09

programacio0910.indd 19

3/6/09 10:33:19


20

DIRECCIÓ / TOM BENTLE Y-FISHER. TRADUCCIÓ / ANNA CASA SSAS. DRAMATÚRG IA / TOM BE NTLEY-FISHE RÀFOLS. R, ELISABETH INTERPRETA CIÓ / MERCÈ ANGLÈS, MERCÈ ARÀ NEGA, ANNA GÜELL, ÀNG MAR ULLDEM ELS SÁNCHE OLINS. Z, ESPAI ESCÈ NIC i VESTU A RI / MONTSE ESPAI SONO AMENÓS. R / BÀRBAR A GRANADOS IL·LUMINAC . IÓ / SYLVIA K UCHINOW. AJUDANTIA D E DIRECCIÓ / JOAN M. SE GURA. Una producci

Teatre, CAER ó de Festival de Barce lona - Centre d’Ar ts Escèniques “GREC”, Q-ARS Reus i CAET. TEAT

RE BARTRIN

A / 14 / NOV

programacio0910.indd 20

EMBRE ‘09

3/6/09 10:33:24


Ilíada

21

d’Alessandro Baricco

programacio0910.indd 21

3/6/09 10:33:28


22

sinopsi

Tots coneixem la història que ens explica La Ilíada escrita pel poeta Grec Homer al segle VIII aC. sobre l’assetjament de la ciutat de Troia. La particularitat d’aquest muntatge és que no són ni els braus guerrers, ni els reis, ni els déus, qui l’explica, sinó les dones de l’un o l’altre bàndol: esposes dels guerrers o mares de les víctimes innocents o les velles sàvies o les joves esclaves, que volen descobrir el perquè d’aquesta guerra, i en definitiva, el perquè de totes les guerres. Diu Baricco a la seva presentació del text: “Fa temps vaig pensar que seria bonic llegir tota la Ilíada en públic, però de seguida vaig veure que, en realitat, el text, tal qual, era il·legible. De manera que vaig considerar la possibilitat d’intervenir per adaptar-lo a una lectura pública”. La intervenció de Baricco passa per suprimir fragments, eliminant repeticions, suprimint els déus, ja que la Ilíada mostra una obstinació sorprenent a buscar una lògica dels fets que tingui l’home com a únic artífex i si traiem els déus del text, queda una història humaníssima en la qual els homes viuen el seu propi destí. Ha intervingut en l’estil, utilitzant un llenguatge més viu, ha posat la narració en primera persona i ha afegit algunes coses al text que en la majoria dels casos fan aflorar a la superfície matissos que la Ilíada no podia declarar en veu alta i amagava entre línies.

programacio0910.indd 22

3/6/09 10:33:30


23

Ilíada

d’Alessandro Baricco “Tot va començar en un dia de violència.” El text de la Ilíada és el nostre punt de partida.

NOTES DEL DIRECTOR

Per què s’explica aquesta història una vegada i una altra? Potser perquè sempre és actual. Estem en temps de guerres, hi ha conflictes a molts llocs del món, territoris ocupats com la ciutat de Troia. L’obra es veu a través dels ulls d’unes dones que examinen la guerra amb claredat per intentar entendre-la d’una altra manera, per intentar trobar-ne els motius. Aquestes dones no són víctimes, sinó que malden per arribar a una solució. Volem explorar la vida interior de l’obra i descobrir què hi ha en la història mateixa que té l’elegància i la percepció per guiarnos cap a una nova comprensió de la pau. Com deu ser la vida, sabent que en qualsevol moment pot caure una bomba? Quan sembla que la guerra no s’ha d’acabar mai? Com deu ser parir, sabent que la guerra fora dels murs els devorarà els fills de la mateixa manera que els devora els marits? M’interessa veure com el naixement i la mort estan íntimament relacionats. M’interessa veure com la guerra és un resultat directe de les relacions i característiques interiors humanes. La Ilíada és una de les històries més violentes i més masculines que mai s’hagin explicat. Fer que ens l’expliquin un grup de dones és un repte que remou tant la nostra imaginació com la nostra consciència. Tom Bentley-Fisher

ILÍADA / 14 DE NOVEMBRE ‘09 programacio0910.indd 23

3/6/09 10:33:32


24

alba eterna Òpera de cambra amb música d’Albert Guinovart Llibret Jordi Faura

OVART. LBERT GUIN RDI FAURA. A / A IC S Ú M L, JO / ABEL COL AU. DIRECCIÓ TOMÀS GR / L A IC S U M AN. DIRECCIÓ BERTO OLIV BEGOÑA O R / IA F A MAS, COREOGR I, ANTONI CO / IÓ C C CANTURR A T E IDER, MAR E INTERPR N H C S IA LAUD ALBERDI, C MUSICAE. A CAMERA R T ORQUES ER cció de CA Una produ s Reus. Escènique

/ 12 · 13 E FORTUNY

TEATR

programacio0910.indd 24

rts

Centre d’A

E ‘09

/ DESEMBR

3/6/09 10:33:34


25

programacio0910.indd 25

3/6/09 10:33:35


26

sinopsi “Tot canvia, res resta per sempre, ningú no pot banyar-se dos cops al mateix riu.” (Heràclit) El Pare vol gaudir de la bellesa de l’Alba. La Mare vol recuperar la bellesa (perduda) robant-la de qui la té, l’Alba. El Fill està perdudament enamorat (de la bellesa) de l’Alba. La Professora utilitza a l’Alba per mantenir-se ella mateixa jove i bella. L’Alba ha fet un pacte per conservar allò que més importància té (per a ella i per als altres), la seva bellesa.

programacio0910.indd 26

3/6/09 10:33:37


alba eterna

27

Que el temps passa i és irrecuperable és una de les primeres idees que entenem quan tenim ús de raó. Però arribar a acceptar-ho, assimilar aquesta idea del pas del temps i acceptar la degradació del cos fins arribar a l’extinció són algunes de les grans batalles de l’ésser humà. A l’actualitat, gran part de la nostra indústria (cosmètica, moda, joieria, alimentació, cirurgia estètica...) està enfocada a evitar, esquivar o combatre la decadència del cos. O dit d’una altra manera, està basada en la no-acceptació del pas del temps (i les seves marques). A Alba Eterna, hi conflueixen diferents visions de la idea de bellesa o, més ben dit, diferents perspectives d’una mateixa obsessió: l’obsessió per la bellesa en temps de vellesa, l’obsessió per conservar la bellesa quan encara se’n té, l’obsessió per mantenir-la perpètua, per aprofitar-se’n, per posseir-la, per consumir-la... En definitiva, una òpera sobre el pas del temps i la seva petjada indeleble, sobre la vel·leïtat humana, l’enveja, la cobdícia i sobre com (obsessionats com estem amb la imatge) “semblar” i “tenir” han esdevingut més importants que “ser” i “saber”. Jordi Faura

ALBA ETERNA / 12 i 13 DE DESEMBRE ‘09

programacio0910.indd 27

3/6/09 10:33:38


28

programacio0910.indd 28

3/6/09 10:33:42


29

DIRECCIÓ / FR TRADUCCIÓ ANCESC CERRO. / INTERPRE JEM CABANES. TACIÓ / AN DRE MERITXELL SANTAMAR U BENITO, PAU ROC IA, FINA RIU A, ENRIC RO S, MÍRIAM DRÍGUEZ. MARCET, VESTUARI /M IL .LUMINA ARIAN VARELA. CIÓ / KIKO PLA AJUDANTIA DE DIREC NAS. CIÓ / LAUR A GUITERA S. Una produ cció de CA ER Reus amb la col·labo – Centre d’Arts Esc èniques ració de la Nau Ivano w. TEATRE BA RTRINA / 1 8 · 19 / DE SEMBRE ’0 9

programacio0910.indd 29

3/6/09 10:33:46


30

sinopsi Pasqua ens presenta la dramàtica situació d´una família marcada per la dissort d´una cadena d´esdeveniments que han portat al cap d´aquesta, el Sr. Heyst, a ser empresonat per deutes. Paral·lelament, i de manera incomprensible, viuen també el tancament de la seva filla petita, l´Eleonora, en una institució psiquiàtrica. Durant tres jornades consecutives de marcat sentit religiós i alhora simbòlic –Dijous Sant, Divendres Sant i Dissabte de Glòria-, els personatges protagonistes d´aquesta història –la família Heyst-, aniran desgranant totes les seves pulsions, obsessions, passions, turments i també esperances que ens ajudaran a entendre que en la vida gairebé sempre existeix una possibilitat de redempció i que aquesta, sovint, no es troba gaire lluny de nosaltres mateixos.

programacio0910.indd 30

3/6/09 10:33:50


31

NOTES DEL DIRECTOR Pasqua significa la possibilitat de redempció. Una redempció que apareix com a única i última solució a un camí de pulsions, turments i obsessions que dolorosament amaguen aquella finestra tímidament oberta que es diu esperança. Una esperança que ben sovint habita dins nosaltres mateixos però que cal saber trobar. I és en el llarg camí d´aquesta recerca on pren sentit Pasqua, un tour de force entre les llums i les ombres, entre la culpa i el perdó, entre la innocència i el sacrifici. Francesc Cerro

NOTES DEL TRADUCTOR “Vet aquí com, de La Senyoreta Júlia a Pasqua, Strindberg -que en la vida real mai no va trobar la dona, perquè ja havia perdut la mare abans de néixer-, en el seu món literari, a través d´una inclement introspecció personal, passa de la via morta dels sexes que se cerquen i no es troben a la dona profunda que l’encamina al retrobament d´ell mateix i a la reconciliació amb tot i tothom.” Jem Cabanes

PASQUA / 18 i 19 DE DESEMBRE ‘09 programacio0910.indd 31

3/6/09 10:33:55


32

OGR AFIA / ECCIÓ i ESCEN IR D , IA G R Ú DR A M AT LLUÍS DANÉS. ÍS LL ACH. MÚSICA / LLU JOL. VEU / LÍDIA PU I BILBENY. RD JO / S TE X TO / JORDÀ FERRÉ. MIQUEL ARTEFACTES NA COMELLES, RJA AN , H IC ER M AL BO A, RA MÚSICS / LAU E CUSCUETA, DANI FORCAD CÓRDOBA, JORGC PART, LALY RODRÍGUEZ. PENALBA, MAR AR GÓMEZ. MOVIMEN T / M OSA SOLÉ. OR (TEIXI ). VES TUARI / R S / JOAN TEIXID M U LL E HARD. D Y N DIS SE IG, DIDIER RIC PU R IE AV X / DIS SEN Y DE SO . rtiment en curs Resta de repa Santa-

de Catalunya, atre Nacional s Management i amb Te de ó ci uc s Clau us. Una prod cions, Andréa Escèniques Re mandra Produció de CAER - Centre d’Arts la col·laborac

ENER ‘10

INA / 9 · 10 / G

TEATRE BARTR

programacio0910.indd 32

3/6/09 10:33:59


33

De Lluís Danés

Amb una banda sonora creada per

programacio0910.indd 33

Lluís Llach

3/6/09 10:34:02


34

La imaginació de Lluís Danés s’uneix a la nova creació musical de Lluís Llach per presentar un espectacle que fusiona el teatre visual, la música, la dansa i el circ i que narra la història d’un personatge, de qualsevol de nosaltres, a través dels Llits que ha habitat al llarg d’una vida: el llit on naixem, el bressol on escoltem el primer conte, la llitera d’adolescent, el llit on descobrim el sexe, el llit del matrimoni i la intimitat compartida, el llit del malalt, el llit infidel, el jaç del sense sostre, el llit dels somnis, el llit de la soledat, el llit on morim...

programacio0910.indd 34

3/6/09 10:34:05


35

De Lluís Danés

Amb una banda sonora creada per

Lluís Llach

Així doncs, el llit és un objecte quotidià aparentment intranscendent, però en realitat està present en molts dels moments més significatius de la nostra existència. El llit és, alhora, un objecte que pot ser molt personal –el nostre llit, o totalment anònim, com els llits dels hotels o de les pensions, dels hospitals, dels prostíbuls o de les presons. Malgrat la seva aparent intranscendència com a objecte quotidià, doncs, els llits són impregnats de records, de vida. Són testimonis privilegiats dels anhels, les fantasies, les frustracions, els secrets, les pors i els desigs dels éssers humans. Per això, l’espectacle Llits no deixa de ser una excusa per parlar, un cop més, de la condició humana: de les nostres grandeses i misèries, de les nostres frustracions i debilitats, de la nostra força i capacitat per a tornar a inventar-nos constantment, de la nostra fragilitat. Llits és la nova creació del director de teatre i cinema Lluís Danés, amb una banda sonora creada per l’ocasió pel músic i compositor Lluís Llach. Ambdós artistes col·laboren des de fa més de 12 anys i es retroben després de l’èxit de crítica i de públic de l’espectacle ‘Tranuites Circus’. Un espectacle per tot tipus de públic, ja que desenvolupa un llenguatge artístic molt obert mitjançant una sèrie d’imatges poètiques i oníriques de gran bellesa visual.

LLITS / 9 i 10 DE GENER ‘10

programacio0910.indd 35

3/6/09 10:34:06


36

programacio0910.indd 36

3/6/09 10:34:09


37

DIRECCIÓ / ORIO L BROGGI. TRADUCCIÓ / NÚ RIA FURIÓ. INTÈRPRETS / PE P CRUZ, MARISSA JOSSA, RAMON VILA, MÀRCIA CIST ERÓ, CARLES MAR TÍNEZ, JOAN ARQUÉ. Resta de repartiment en cu rs. VESTUARI / MARTA RAFA. CONSTRUCCIÓ ES PAI ESCÈNIC / SE BASTIÀ BROSSA

.

Una producció de La Perla 29 amb CAER Centre d’Arts Es cèniques Reus. TEATRE FORTUNY

programacio0910.indd 37

/ 15 · 16 / GENER

‘10

3/6/09 10:34:11


38

NOTES DEL DIRECTOR Les obres d’Eduardo de Filippo són, com tots els grans textos, difícils de classificar i difícils de definir. És, per damunt de tot, un teatre atractiu (atraient), viu, i amb una força que transcorre els camins que des de la Comèdia circulen cap a la Tragèdia. Per a la gent de teatre de la ciutat de Barcelona i de ciutats mitjanes, fortament comerciants com Reus, el teatre d’Eduardo es fa doblement atractiu. En primer lloc hi ha un lligam entre Nàpols i Catalunya, a nivell d’estils de pobles, de ciutats; alguna cosa que respira igual, i que ens fa reconèixer la nostra societat en la napolitana. I en segon lloc l’esperit profundamente teatral de l’autor i la seva troupe proporciona un reflexió sobre l’ofici, sobre la vida lligada a l’ofici i sobre tota una manera de fer aquest ofici. A través dels seus personatges veiem com batega una ciutat, que sempre sembla estar a mig camí de fer-se. Hi ha problemes, sovint misèria, una mica de brutícia, falta de diners, una mica de patiment... Però al mateix temps els personatges semblen estar alegres, i tenen voluntat de superar com sigui tots els seus problemes. Es parla amb claredat de la classe baixa i d’una classe petit burgesa, en constant qüestionament i decadència. Els ambients descrits circulen del realisme – o neorealisme - a la màgia i un cert to poètic. Els personatges queden descrits en poques paraules. Amb molta intel·ligència i senzillesa. Són molt propers a tots nosaltres, i es fan entranyables. Tenim ganes de saber què els passa, ens diuen moltes coses. I per tots aquests motius ens porten des de la comèdia més divertida fins a una sensació de pena, de fatalitat tràgica que els fa patètics i miserables. Aquest recorregut és una de les perles del teatre. Mostrar-ho és un repte per a una companyia i una delícia per als actors. Hi ha en les obres d’Eduardo una barreja entre tradicions teatrals. Alguns personatges demanen formes de l’antiga tradició italiana i Napolitana, que ve des de la Commedia dell’Arte, i es posen al costat d’una concepció molt mes moderna d’altres personatges. És per tot això que el teatre de Eduardo se’ns fa atractiu, i necessari. Oriol Broggi

programacio0910.indd 38

3/6/09 10:34:15


39

sinopsi Un pis gran però molt fred, és la casa d’una família italiana que reconeixem prou bé i que segueix alguns dels tòpics que ens agrada imaginar. Un pare vell, despistat, rabiüt i molt xerraire preocupat pel seu pessebre, i pel seu cafè del matí. Una mare abnegada, a mig camí entre la mama italiana, i la dona consumida per l’esforç i el patiment. Un germà del marit que viu amb ells, que és solter, maniàtic, jugador de loteria i empleat de banca, amargat i enfadat contínuament. Un fill que encara viu amb els pares, gran però mimat de la mare, que es fa el tonto, o que potser és una mica curt de gambals, que roba tot allò que troba. Una filla jove i guapa que ha estat casada amb un industrial més gran que ella, avorrit, gelós, pedant i amb molts diners. I un amic del fill, jove galant i tímid, que manté un idil·li amorós amb la filla, la qual projecta fugir amb ell i deixar el marit. Tot això esclata la nit de Nadal. Tots s’enfaden, criden, es reconcilien i s’estimen profundament. L’espectador es troba rient de les coses més importants d’una família, de l’estimació profunda d’una gent que s’està barallant al menjador de casa.

NATALE IN CASA CUPIELLO / 15 i 16 DE GENER ‘10 programacio0910.indd 39

3/6/09 10:34:19


40

programacio0910.indd 40

3/6/09 10:34:23


41

UÉS. RNANDO BERN DIRECCIÓ / FE OZA. D EN M UARDO AZAS, ADAPTACIÓ / ED LL, CRISTINA PL VE O N SA O R / IÓ INTERPRETAC TOR PI. ABEL FOLK, VÍC NI BELART. TO AN VESTUARI / ERNUÉS. / FERNANDO B ESCENOGRAFIA NO. / XABIER LOZA IL·LUMINACIÓ Escèniques - Centre d’Arts ER CA de ó ci Una produc taka Teatroa. Reus amb Tant 27 / MARÇ ‘10 INA / 25 · 26 · TEATRE BARTR

programacio0910.indd 41

3/6/09 10:34:27


42

notes de l’adaptador

Que l’estructura narrativa de la novel·la ofereix unes possibilitats d’adaptació escènica innegables no és l’argument més important a l’hora d’adaptar-la al teatre, però sí el primer que em crida l’atenció. La història està formada per tres falsos monòlegs (ja que en cadascun d’ells hi ha un interlocutor la veu del qual no consta, però les intervencions del qual contribueixen al desenvolupament de la narració) a través dels quals se’ns conten tres històries o una història amb tres plànols superposats: un triangle amorós, amb els seus misteris i les seves revelacions; una crònica de decadència i extinció d’una societat rígidament jerarquitzada; i el profund canvi ocorregut a Europa arran de la guerra, la destrucció i la barbàrie. , a història, però no només des d un Cadascun dels tres narradors refereix la mateix , ent-la a partir punt de vista distint, i sovint contradictori amb l anterior, sinó repren

del moment que la deixa el narrador anterior. el relat, però les Un quart personatge, la veu del qual no apareix directament en les tres hisintervencions del qual coneixem a través dels tres narradors, recorre dels tres erat, desesp tòries i aporta un balanç lúcid, en aparença fred, en el fons , s no correspostos, temes citats: l engany dels sentiments i la impotència dels afecte , raó d’ésser en un la inviabilitat d una classe social els privilegis de la qual ja no tenen i col.lectiva. món canviant, la irracionalitat de la conducta humana, individual No fa falta insistir en el pes específic d’un autor com Sandor Marai, probablement qui millor ha explicat la tràgica història moderna d’aquesta part d’Europa, des de l’esplendor imperial a la destrucció i l’opressió. Tampoc cal insistir en la forma que els seus relats connecten amb el públic aquí i ara. La proposta teatral que fem no consisteix a resumir la novel·la per a convertir-la en tres monòlegs d’una durada raonable (encara que aquesta idea és la fonamental i no ha de ser oblidada en cap moment), sinó a donar als tres relats una estructura dramàtica que conservi l’essència de la novel·la però que tiri mà de diferents recursos teatrals per a agilitar la seva posada en escena i potenciar el contingut més enllà de l’anècdota argumental. En definitiva, hauria de ser un espectacle compacte i d’intensitat creixent, com en el seu terreny ho és la novel·la.

Eduardo Mendoza

programacio0910.indd 42

3/6/09 10:34:32


43

sinopsi Tres monòlegs, una mateixa història. Una tarda, en una elegant pastisseria de Budapest, una dona explica a una altra dona com un dia, havent trobat a la cartera del seu marit una cinta lila, es va adonar que a la vida d’ell hi havia -i potser hi ha encara- una passió secreta i ardent i com, des d’aquell dia, prova debades de reconquerir-lo. Un vespre, en una cafeteria de la mateixa ciutat, l’home que va ser-ne el marit explica a un altre home com va esperar durant una pila d’anys una dona que era la seva raó de viure i com, havent-se divorciat de la primera esposa, s’hi va casar i a continuació la va perdre per sempre.

LA DONA JUSTA / 25, 26 i 27 DE MARÇ ‘10

programacio0910.indd 43

3/6/09 10:34:37


44

ÓN, TÍN. / TONI MAR ÓPEZ, FRANCESCA PIÑ DIRECCIÓ L L A L P O E P VI RIP , ACIÓ / JOLRAS, XA U INTERPRET P R IE V A . RBA, X LURDES BA O, CARME GONZÀLEZ L E R EDUARD FA en curs. partiment re e d ta s e R VALLS. CIÓ / NANI AENZEL. A IN M U ·L IL GL TIÀ. / BÀRBARA AENZEL, ESTEL CRIS VESTUARI L G X A M AFIA / ESCENOGR / JORDI COLLET. OR N ESPAI SO irts Escèn Centre d’A R E A C e cció d Una produ . s u ques Re ABRIL ‘10 / 16 · 17 / A IN R T R A TEATRE B

programacio0910.indd 44

3/6/09 10:34:39


45

THE HAMLET’S

CIRCUS de Toni Martín

programacio0910.indd 45

3/6/09 10:34:41


46

sinopsi Una obra que parla de la devaluació de la paraula enfront la imatge. D’una Europa en decadència que lluita per mostrar un aparador que sembli atractiu als ulls encara que per dins, estigui ple d’accions monstruoses. Un món on allò que realment importa és la forma i no el contingut. On la mort en directe és el més gran espectable dels nostres dies.

programacio0910.indd 46

3/6/09 10:34:42


THE HAMLET’S

47

CIRCUS

Jugant amb la figura del Hamlet Shakespearià i amb la metateatralitat que desprèn l’obra, el text se centra en la confrontació de dos móns -un circ de persones enfront un circ de feres- que es construeixen per crear un clar paral·lelisme entre els valors humans en els quals es basa la nostra societat.

NOTES DEL DIRECTOR “No hi ha mirall que reflecteixi millor la imatge d’un home que les seves pròpies paraules”. Aquests mots, dits pel filòsof i humanista valencià Joan Lluís Vives a meitats del segle XVI, sintetitzen clarament la necessitat que em va empènyer a escriure aquest text. Situada en un circ en plena decadència, la peça planteja la dificultat que suposa canviar les regles inamovibles d’un joc que no ens permet escapar. Com puc canviar el meu món, el meu públic, el meu circ quan els paràmetres que regeixen el meu hàbitat es basen en elements tan febles com l’audiència, les xifres o el perillós regust de l’èxit? Si allò que veig o el discurs que escolto no m’agrada com puc esborrar del mirall la meva imatge? Preguntes com aquestes duen al nostre protagonista a l’abisme. Una tria sempre suposa una renúncia. Una manera honesta de qüestionar-se allò que fem o allò que sóm. Una decisió sensata que ens defineix i que ens compromet amb el món. Participar-hi o no. Jugar o sortir-se’n. Ser o no ser. Aquest és el veritable dilema dels nostres dies. Toni Martín

THE HAMLET’S CIRCUS / 16 i 17 D’ABRIL ‘10 programacio0910.indd 47

3/6/09 10:34:44


48

ERRA. RA, XAVIER TA N Á C L A OLO STETS, INAL / MAN O ALCÁNTARA, KARL IG R O A E ID OL ACIÓ / MAN IÇAGARAY. INTERPRET . I EL B A X LARA PEYA ORIGO, ACIONS / C T CLAUDIO D P A D A I L IGINA MÚSICA OR / CLAIRE DUCREUX. FIA A COREOGR IER ERRA. AFIA / XAV R G O ADO. N E C S E AQUIM GUIR JO / IÓ C A IL·LUMIN É. / ROSA SOL VESTUARI c

Una produ

RTRINA / TEATRE BA

programacio0910.indd 48

us.

èniques Re

e d’Arts Esc

R - Centr ció de CAE

AIG ‘10

14 · 15 / M

3/6/09 10:34:46


49

a

la programacio0910.indd 49

ZI, luny E P a RA Cat T na c de e tr ir es el C ad r i F

3/6/09 10:34:47


50

programacio0910.indd 50

3/6/09 10:34:49


51

PLECS sinopsi “Un teló gegant de paper escup els quatre protagonistes: un músic i tres acròbates. Retallen, esquincen i rebreguen el teló, i amb els estrips fan malabars, construeixen vestits, instruments… Transformen el paper en una trompeta que sona i en una corda fluixa per on caminar. Mantenen l’equilibri gràcies a una perxa que és alhora un pal de pluja, que fa música... com l’acordió, i el piano. La música es passeja per l’escenari, sobre rodes. El teclat es gronxa sobre el cablípside per on caminen els acròbates, i ballen, i giren, i un cop més recuperen l’equilibri, de moment, fins que comenci a ploure… paper. Teatre, circ, moviment i música despleguen els seus artificis per recordar la metamorfosi a la qual estem sotmesos. Tot allò sòlid s’esvaeix i allò que s’esvaeix, retorna a sòlid. Tot, en el transcurs d’uns setanta minuts de plegar i desplegar.

PLECS / 14 i 15 DE MAIG ‘10

programacio0910.indd 51

3/6/09 10:34:50


52

programacio0910.indd 52

3/6/09 10:34:53


53

RGA. ENY MAYO MIGUEL SOTO, G V E Y / IÓ DIRECC SÉ ARIAS, TACIÓ / JO INTERPRE É, MARILÉN RIBOT. RR RRÉ. MATÍAS MA MATÍAS MA AL. / IA F A R G ASCU COREO ERANÇA P P S E / I R A VESTU S. JOSÉ ARIA MÚSICA /

s Escènique tre d’Arts n e C R E cció de CA Una produ Reus. MAIG ‘09

estrena TRAP EZI, la Fira del Cir c de Cataluny a programacio0910.indd 53

3/6/09 10:34:58


54

sinopsi Atempo passeja per un fil, entre la vida i la mort. És una història fragmentada, un dibuix musical on els personatges transiten dins una realitat màgica i quotidiana. Atempo visita un indret on el temps no existeix, on el temps ja ha passat o es queda suspès en l’aire. Tres personatges es retroben en aquest univers després d’un llarg recorregut i la música serà l’encarregada de definir el llenguatge precís per arribar a comunicar-se. Atempo és el lloc del vertigen, de la felicitat i la tragèdia.

programacio0910.indd 54

3/6/09 10:35:02


55

La primera part del projecte es presentarà durant la Fira de Tàrrega 2009 i l’estrena de l’espectacle es durà a terme en la nova edició de Trapezi.

“De moment sabem que volem fer un treball molt físic a partir de les nostres tècniques de circ: màstil, roda cyr i corda volant. I que tant la música com la coreografia tindran un paper molt important dins l’espectacle. Volem treballar sobre una paraula que ens hem inventat, “atempo”, i que te a veure amb aquells llocs on no existeix el temps, on el temps es queda suspès en l´aire.” Matías Marré i Marilén Ribot

ATEMPO / XIV EDICIÓ DE TRAPEZI programacio0910.indd 55

3/6/09 10:35:07


56

programacio0910.indd 56

3/6/09 10:35:11


La gavina

57

d’Anton Txèkhov

Amb adaptació de Martin Crimp

ID SELVAS. DIRECCIÓ / DAV N CRIMP. ARTI ADAPTACIÓ / M AT. RISTINA GENEB , C / TRADUCCIÓ , JACOB TORRES AN R U D L IE B / IÓ rs t en cu . INTERPRETAC de repartimen ta es R . O ER CRISTIÀ. NORBERT IB ENZEL, ESTEL LA G AX M / ÍA ENIS. ESCENOGRAF , FRÉDÉRICK D AS O LH EL AB IS VESTUARI /

. cèniques Reus entre d’Arts Es -C ER CA de ó Una producci

NY / 17 · 18 · 19

TEATRE FORTU

programacio0910.indd 57

/ JUNY ‘10

3/6/09 10:35:16


58

sinopsi Un llac. Un jove autor, Kostia, escriu un monòleg avantguardista i desolador per aconseguir l’aprovació de la seva jove mare, Arkadina. Ella, una coneguda actriu de Moscou, surt amb un autor jove però consolidat, Trigorin. Nina, l’actriu inexperta i amor platònic de Kostia, fuig amb Trigorin per iniciar la seva vida també en el teatre. Dos anys després, havent perdut el fill, fruit de la parella, torna al llac i confessa seguir estimant Trigorin. La gavina va ser escrita el 1896, fa més cent anys, i és com si parlés de coses de fa poc més de cent dies. Un text, d’una contemporaneïtat total on la lenta i implacable destrucció del temps tot ho corca: les emocions, els paisatges, les il·lusions, les esperances... L’angoixa que es va apoderant dels personatges és el camí estret i fosc que va formant tots els elements visibles. La gavina és el símbol principal, però no l’únic, de la maldat gratuïta, de la irresponsabilitat insensible amb què topem al llarg de l’obra.

programacio0910.indd 58

3/6/09 10:35:18


La gavina

59

d’Anton Txèkhov

Amb adaptació de Martin Crimp

NOTES DEL DIRECTOR “La vida no s’ha de representar tal i com és ni com hauria de ser, sinó tal i com se’ns apareix en els somnis”.- Konstantin. La gavina d’Anton Txèkhov (acte I). Aquesta frase escrita el 1895 segueix ressonant en moltes obres dels grans escriptors, dramaturgs, cineastes i artistes dels nostres dies. Denota la necessitat de trepitjar territoris inexplorats però també el perill de perdre’s en la cerca. Amb aquest premissa Txèkhov crea uns personatges que lluiten per assemblar-se a la imatge que d’ells mateixos tenen. Una imatge que es clava als nostres ulls i ens fa pensar en allò que cadascú espera d’ell mateix. Un viatge arriscat però amb la recompensa d’entendre una mica més el nostre somni. O malson?. David Selvas

LA GAVINA / 17, 18 i 19 DE JUNY ‘10

programacio0910.indd 59

3/6/09 10:35:20


60

ESPECTACLES EN GIRA PASQUA 21, 22 i 23 de desembre de 2009. Barcelona (Nau Ivanow) NATALE IN CASA CUPIELLO Del 23 de gener al 14 de març de 2010. Temporada a Barcelona (Biblioteca de Catalunya) MERMAID’S CALL Març/abril 2010. Lleida, Mataró, Girona i Olot. LA DONA JUSTA Abril/maig 2010. Temporada a Barcelona (Teatre Borràs) THE HAMLET’S CIRCUS Maig 2010. Temporada a Barcelona (Teatre Romea) LA GAVINA Juny/juliol 2010. Temporada a Barcelona. ALBA ETERNA

programacio0910.indd 60

3/6/09 10:35:23


61

programacio0910.indd 61

3/6/09 10:35:25


62

programacio0910.indd 62

3/6/09 10:35:27


® 2009 CAER - Centre d’Arts Escèniques Reus Realització Gràfica DLAB Advertising PAPER FABRICAT A PARTIR DE PASTES PRODUÏDES SOTA EL PROCÉS KRAFT BEKP (UWP UNCOATED WOOD FREE) I ECF (ELEMENTAL CHLORINE FREE)

programacio0910.indd 63

3/6/09 10:35:30


PortadaLlibret.indd 1

4/6/09 18:44:14


CAER Produccions 2009-2010