Page 1

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw ertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui II CONCURS LITERARI opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop B i P Cicle Superior asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas Sant Jordi 2014 dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg hjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghj klzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklz xcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxc vbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvb nmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw ertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas


II CONCURS LITERARI BUSQUETS I PUNSET SANT JORDI 2014 Guanyadors: Categoria Cinquè de Primària:

-

1r premi: UNA VISITA INESPERADA “Acuario” Marta Gómez

-

2n premi: ESTÚPIDS TERRÍCOLES “Llop Blau” Jaume Salvadó

-

3r premi: LA TERRA I EL SOL “Ojo Rojo” Alba Salinas

Categoria Sisè de Primària:

-

1r premi: LA MALEDICCIÓ DEL MEDALLÓ “Titanfall” Adrià Martínez

-

2n premi: LA PORTA ALS LLIBRES “Rínxols d’or” Anna Calderón

-

3r premi: A LA RECERCA DE LA PEDRA VERDA “Ninja forçut” Marc Vázquez


UNA VISITA INESPERADA Com tots sabem, els àngels viuen al cel. Però la Zaina va tenir mala sort i va caure d’un núvol. Quan es va despertar al terra es va espantar molt. No sabia on era. Quan es va aixecar es trobà que no tenia ales per tornar al cel. Es va posar molt trista i nerviosa. De sobte va escoltar: -

Ei! Que et puc ajudar? Et veig perduda.

Ella es va quedar parada com ...una pedra! Era un noi humà. -

De veritat m’ajudaries?

El noi li va contestar: -

Es clar. Què puc fer per tu?

La Zaina li va explicar tot el que va passar. Va ensopegar amb un núvol més dur, va perdre l’equilibri i va caure. El noi li va respondre: -

Doncs el meu pare i jo t’ajudarem!

Ella el va somriure i ell li va tornar. La Zaina li va dir: -

Per cert, com et dius?

-

Em dic Abel. I tu?

-

Em dic Zaina.

-

Ostres! Mai he sentit aquest nom. Es clar tu ets del món dels àngels.

Quan van arribar a casa, l’Abel va saludar al seu pare.


-

Hola pare, porto una convidada

-

Hola fill.

-

Es diu Zaina. Ara t’explico el que li ha passat.

L’Abel va explicar-li tot amb pèls i senyals -

Doncs és molt dur el que estàs passant. Per cert, em dic Miquel. Com sóc arquitecte dibuixaré i construiré una màquina per portar-te al teu món- va dir el pare.

La noia es va quedar parada. -

De veritat no sé com agrair-ho.

-

No, no fa falta. A mi m’agrada ajudar a la gent que té problemes.

En Miquel va fer el sopar i quan va acabar es va posar a treballar. Va pensar en una catapulta i es va posar a dibuixar-la Mentre sopaven, l’Abel va preguntar a la Zaina: -

Si tu ets un àngel com és que no tens ales?

-

Perquè quan un àngel cau del cel, les ales desapareixen i quan torna al cel li tornen a aparèixer.

De sobte, en Miquel va aparèixer al menjador i els va dir que la màquina ja estava construïda. Van baixar al garatge i van veure una catapulta. La van portar al jardí i la Zaina va pujar. I la van retornar al cel. L’Abel es va posar molt trist quan van tornar a casa. Va anar-se’n a la seva habitació i va veure una ploma d’àngel que era de la Zaina. La ploma va parlar de forma inesperada:


-

Gràcies per ajudar-me Abel, ja no et podré veure més, aquest és el meu comiat i que sàpigues que estic molt contenta. Adéu.

-

Adéu, que t’ho passis molt bé al cel. –va dir mirant al cel.

Va tancar els ulls i quan els va obrir es va trobar estirat a la gespa del jardí. -

I si en realitat ho he somiat tot? –va dir en veu baixeta. – Hauré de resoldre si és veritat que existeix el món dels àngels.

Acuario Marta Gómez

ESTÚPIDS TERRÍCOLES Des de fa molt temps, els Vhisf, la nostra espècie, ha estat en pau sense res que la molestés però des de que l’estrella SL26NQ va aparèixer, tot ha anat a pitjor, no pas per l’estrella en sí, sinó per un planeta en concret que gira al voltant seu, el planeta TR72NQ o com el denominen els seus habitants, “ la Terra”. Els nostres astrònoms confirmen que el planeta conté vida intel·ligent, però jo no crec que ho siguin molt. Perquè li posen de nom a un planeta ”la Terra” quan el 70% de la seva superfície és d’aigua? O potser que s’han fixat en el centre del planta, però llavors s’hauria de dir “la Roca”. Sigui com sigui els terrícoles són estúpids, això ho sap tothom, fins i tot els del planeta Kracjh, algun dia hauríem de comparar els terrícoles amb els Kracjhians en un “Reality Show”. El títol seria: QUINS SÓN ELS ÉSSERS MÉS ESTÚPIDS DE L’UNIVERS? A vegades em penso que sóc un geni,


amb aquesta idea em faré d’or! Bé, deixem aquest tema i comencem d’una vegada que m’enrotllo molt. A nosaltres no ens importaven molt els terrícoles fins que van tenir la “magnífica idea” d’anar al satèl·lit LN14NQ. Primer de tot, per aconseguir-ho van gastar mooooolts diners; segon, van morir molts terrícoles i tercer i més important, el dia que ells van arribar-hi, jo estava estirat al seu satèl·lit fent una becaineta molt tranquilet, i de sobte em van clavar al cap un pal amb un tros de roba amb uns dibuixos molt estranys, hi havia unes estrelles, unes ratlles blanques i vermelles, un rectangle blau i no sé què més.....Després d’això vaig tornar al meu planeta, li vaig explicar el que va passar al president i li vaig demanar que ordenés l’atac immediatament. Ell em va contestar amb aquestes paraules: -

Faré tot el que pugui, ara mateix me’n aniré a parlar del tema amb el Consell.

I d’això ja en fa 45 anys. Per què? Doncs perquè el president porta tot aquest temps atrapat als lavabos públics del parc, a sobre ja portem 776754264258496539765 klufs (molts diners) gastats inútilment intentant salvar al president. Mentre estant jo, com estava cansat d’esperar, vaig organitzar una revolta contra els terrícoles i per fí, avui, és el gran dia. Els terrícoles cauran davant meu, havent desitjat no haver-me clavat mai aquell pal! UAHAHAHAHAHAHAHAH (si, ho sé, a vegades em torno una “miqueeeeeeeta” boig, però solament una miqueta). No sé si us ho he explicat mai, però m’encanta fer de narrador de sèries. Voleu una demostració? Mireu i apreneu: Ehghem, ehghm, -

Aconseguirà el nostre estimat amic i la seva horda de companys incompetents, guanyar als estúpids terrícoles?


Ho descobrirem en el següent episodi......(pausa obligatòria de tres segons, no pot ser més ràpid). -

En capítols anteriors, els nostres amics es van endinsar a l’espai direcció TR72NQ i després de molts problemes (0) han aconseguit arribar sans i estalvis, ara hauran d’infiltrarse i apoderar-se d’ells.

A que ho faig bé? (és una pregunta retòrica, no cal que contesteu). Bé, com ja us he dit hem arribat al planeta sans i estalvis, ara mateix som davant d’un edifici que es diu “Casa Blanca” i com no, és blanca (una altra prova de que els terrícoles són estúpids). Creiem que aquí està el president del món, hem d’entrar ja! Serà molt fàcil, tenim tres opcions: fer-nos invisibles, parar el temps, o fins i tot posseir el cos del guàrdia de seguretat. La tercera serà la més divertida..... JAJAJAJAJAJAJAJA (riure diabòlic). M’acostaré al guàrdia com si fos un terrícola més i el posseiré, com que solament estem nosaltres dos. Molt bé, l’acabo de posseir, ara intentaré entrar, molt bé, estic entrant, pujo les escales, de moment no hi hs ningú......ep! acabo de trobar la sala, intentaré entrar, la porta està tancada, esbotzaré la porta. PAM ! -

President del món: Ei guàrdia, què fas, que estàs boig? Per què no m’estàs escoltant!? Ordenaré ara mateix l’atac contra tu ( ràpid, posseeix al president ara!) Molt bé, ho he aconseguit! Ara que ho penso, com que sóc el president, tots els terrícoles ja són a les meves ordres! Pensava que seria més difícil, ha sigut molt avorrit, quaranta-cinc anys pensant en un pla perfecte, i ara, en menys de cinc minuts ho aconsegueixo. Em sembla que em dedicaré els 150 anys que em queden per viure a fer de narrador de sèries


professionalment. O no! Tinc una idea millor, em faré d’or sent el presentador del “Reality Show” titulat . QUINS SÓN ELS ÉSSERS VIUS MÉS ESTÚPIDS DE L’UNIVERS? Ës que us ho he dit, sóc un GENI!

Llop Blau Jaume Salvadó

LA TERRA I EL SOL Hi havia una vegada la Terra, enfadada amb els humans per contaminar tant: L’aigua bruta, els Pols desfent-se, escalfament global...... Va parlar amb Saturn sobre el tema: -

Els humans no paren de contaminar-me. –va explicar la Terra.

-

Això et passa per haver escollit aquest lloc on hi ha les condicions perfectes per a que visquin els humans. –va respondre Saturn.

-

Però, em talen els boscos i m’omplen de fum! No sé per què em diuen el planeta blau si estic negre

-

Tu almenys tens boscos, jo estic calb!

Enfadada, la Terra, es va posar a fer voltes per la seva òrbita. -

Ei! Jo t’entenc, et puc ajudar.- li va cridar l’atenció el Sol.

Junts, van acordar que el Sol havia de baixar la temperatura, però, la Terra apagaria els volcans. Així almenys acabarien amb l’escalfament global.


Ojo Rojo Alba Salinas

LA MALEDICCIÓ DEL MEDALLÓ Ens havíem d’aixecar molt d’hora perquè un home misteriós ens havia contractat per una feina molt important. Era el primer treball després de quatre mesos. Perdoneu, no m’he presentat! Sóc en Lluís i em dedico a l’arqueologia i l’aventura. El meu equip està format per l’Arnau, que pot interpretar qualsevol manuscrit, i la Lara, que és topògrafa i aventurera. Vam iniciar el nostre viatge cap al Perú. Havíem de trobar el medalló sagrat del Gran Inca. Quan vam arribar, ràpidament vam agafar el jeep ens vam dirigir a la zona d’excavacions. Vam entrar a la tomba i la Lara va veure un mapa i va dir-nos que aquest indicava on estava el medalló sagrat. Tots vam dir a la vegada: -

El medalló està al costat de la tomba de l’emperador, en una capsa!!!

A la capsa hi havia un missatge que deia: No obrir si no voleu que us faci efecte una maledicció terrorífica. Però nosaltres no vam fer cas. La vam obrir i efectivament, a dins hi havia el medalló. Ja podíem tornar cap a casa.


En arribar, li vam donar la capsa al senyor i la va portar al museu de la ciutat. Quan cadascú de nosaltres se’n va anar a casa seva, vam començar a tenir gasos i a riure descontroladament. Els pets eren tan pudents que el gat de l’Arnau va saltar per la finestra. A mi, per poc em fan fora de casa. Al dia següent vam quedar al museu per llegir les inscripcions de la capsa i trobar una solució. Quina vergonya!!! Semblava que estiguéssim grillats! No podíem parar de riure i de tirar-nos pets. Tothom ens mirava tapant-se el nas. A la inscripció posava que l’única forma d’aturar la maledicció, era tornar el medalló al seu lloc. De cop i volta vaig fer un pet descomunal i tota la gent que hi havia al museu va sortir cames ajudeu-me. Vam aprofitar l’enrenou per agafar la capsa i marxar cap a l’aeroport. Quan vam arribar a Perú vam tornar la capsa a la tomba de l’emperador inca. Al moment vam deixar de tirar-nos pets i de riure. A partir d’aquell moment vam decidir que sempre faríem cas de les malediccions. O potser no?


TITANFALL Adrià Martínez

LA PORTA ALS LLIBRES Hi havia una vegada una nena que no li agradava gens llegir. Els seus pares havien intentat de tot; comprar-li llibres, fer-la llegir cada nit una mica, portar-la a la biblioteca, apuntar-la a un club de lectura,... però no hi havia manera. Un dia la van portar a una biblioteca que havien fet nova al seu barri. Mentre la noia de la biblioteca explicava com estaven col·locats els llibres, les pel·lícules, els CDs, etc. ella es va quedar darrera perquè allò no li interessava i s’avorria molt. Llavors va trobar una porta secreta que hi havia darrere una prestatgeria i hi va entrar. Quan era dins va començar a donar voltes i voltes fins que es va perdre. Com no sabia que fer va seure en un racó i va agafar un llibre que hi havia en una prestatgeria. Mentre llegia es va adonar que aquell llibre l’entusiasmava i li agradava i quan se’l va acabar en va agafar un altre, i després un altre, fins que es va adormir. Quan es va despertar estava a la seva habitació i va anar corrents a buscar els seus pares que eren a la sala d’estar. Quan va arribar


els va preguntar que havia passat amb la nova biblioteca que havien anat a visitar al seu barri. Els seus pares li van respondre que ells no l’havien portat a cap biblioteca i que no hi havia cap nova biblioteca al seu barri. Llavors la nena va anar corrents a l’estudi on hi havia una prestatgeria plena de llibres i es va adonar de que alguns dels llibres eren els que s’havia llegit. Emocionada va anar a dir-li als seus pares que es volia llegir tots els llibres del món. I a partir d’aquell moment els llibres van ser una passió per a ella.

Rinxols d’Or Anna Calderón

A LA RECERCA DE LA PEDRA VERDA Un dia, el jove aventurer Nick va ser contractat pel museu de Geologia de Michigan per trobar una maragda tan gran i tan brillant com el Sol. Va agafar el seu barret, el seu ganivet i la seva motxilla, que hi va posar: la brúixola, un mapa i el mapa de pedra que li va donar el Museu.


Quan va saltar de l’helicòpter, va observar el seu voltant i va deduir: -

Dec estar en l’Amazònica.

Va caminar dues hores fins que va trobar el temple. Però davant de la porta hi havia una serp gegant que volia matar. La serp el va intentar mossegar, però es va defensar i la va matar amb el ganivet. Va entrar i va veure alguna cosa escrita: “Primera endevinalla: Quants metres mesura el monstre que acabes de matar?” -

Quants metres fa ?... Uns quatre metres.

Va pitjar el botó que tenia el número quatre i es va obrir una porta. Hi havia una altra pedra escrita: “Segona endevinalla: Quant és la xifra anterior per vint? - Quatre per vint? Fàcil! Vuitanta. Va pitjar el botó amb el vuitanta i es va obrir una porta amb un dibuix d’una gema. Va entrar i hi va veure la maragda que buscava. Va agafar-la, i, quan ho va fer, va sentir com el terra tremolava: -

El temple s’ensorra! He de sortir corrents! Sinó m’aixafaran tres tones de pedra!

Va sortir i per poc és aixafat per l’ ensorrament. Va trucar a l’helicòpter i va tornar cap a casa. Quan va arribar al Museu de Geologia va entregar la maragda:


-

Moltes gràcies – va dir el director del Museu.

En Nick va sortir amb un somriure d’orella i va dir: -

Una altra història per explicar.

El Ninja Forçut Marc Vázquez

Sant jordi 2014 ii concurs literari  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you