Unes veus a l'altra part del mur primeres pàgines

Feia molt de sol aquell migdia; aquesta mena de sol polsegós i brut dels dies de tardor ventosos. Els camions passaven massa ràpids per la carretera que travessava la població, com fent colzades amb els enormes remolcs, removent espirals de brutícia per tot. Asseguda en una cadira de la terrassa del bar, Paula premia fort el mànec de la vella maleta de rodetes, com qui s’agafa a la maneta de seguretat d’un vehicle en marxa.

–Em fa pena que hagis de marxar –va pronunciar el seu pare d’improvís, plantat al seu costat, recolzat en un dels pilars metàl·lics de la pèrgola del bar. La seua imatge espectral semblava que s’esvaïa i recomponia amb les ratxes de vent. Paula es va fixar en els faldons de la camisa texana, embrutats per una mena de greix vermellós i dens. El pit, aixafat, era marcat per l’empremta fangosa, en forma d’espiga, d’una grossa roda de tractor. Un filet de sang quasi imperceptible li rajava del nas i es perdia en les arrels del bigot i de l’espessa i terrosa barba.

Paula va girar la mirada com enutjada. Després es va limitar a mirar amb els ulls entornats en direcció contrària, en direcció sud, cap on se suposava que havia d’arribar d’un moment a l’altre aquell autobús regular que l’havia de portar a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, a la casa de la seua àvia.

11