Tast Diagnòstic: anorèxia

Page 3

L’INICI

Em dic Lara. Tinc dinou anys, faig un metre seixantados d’estatura i pese trenta-huit quilos. Estudie primer de biologia i sóc bona estudiant. Però, des que he emmalaltit, he deixat d’anar a classe i, per descomptat, d’estudiar. Escriure el diari és dur i complicat, em porta massa records. Ho havia intentat un grapat de vegades sense èxit fins que hui, finalment, ho he aconseguit. Segons la metgessa, signe inequívoc que el procés de recuperació ha començat. Seure davant d’un full en blanc per narrar tot el que m’ha passat en l’últim any, forma part de la rehabilitació del lamentable estat en què em trobe després d’un any de patir anorèxia. La terapeuta diu que comence per on jo vulga, però no sé una altra manera de fer-ho que pel principi, explicant com sóc, perquè sols així es pot entendre com va començar tot. Els meus pares se separaren quan jo tenia setze anys, després de passar mitja vida aguantant-se per 7